El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

El 4 de març, En Putin donarà un disgust a N'Obama, esperem.

quetgles | 03 Març, 2012 17:45

  

        El 4 de març, En Putin donarà un disgust a N'Obama, esperem.

    Segons els sondeigs electorals, a les eleccions presidencials d'aquest diumenge, 4 de març, En Vladímir Putin obtindrà majoria absoluta, manera que no hi haurà segona volta electoral. Les darreres enquestes indiquen que la candidatura d'En Putin rebrà més del 50 per cent dels vots. Hi ha enquestes, segons les quals obtindria més del 60 per cent dels vots.

    Fins fa poc, els corruptes mitjans d'informació capitalistes no es cansaven de dir que En Putin havia per dut suport popular. Mentien. Fan campanya electoral contra la candidatura d'En Putin.

    La punta de llança de la campanya de la premsa occidental contra Rússia Unida, contra la candidatura  d'En Putin, és basa en l'afirmació de l'existència de greus irregularitats en les conteses electorals russes, així com de pràctiques autoritàries i antidemocràtiques d'En Putin. 

     En Putin ha denunciat la política intervencionista dels EUA en els afers interns de Rússia. Ha especificat que Washington ha promogut i promou les campanyes de manifestacions de l'oposició russa contra uns suposats fraus electorals. Ha dit que els EUA volen una Rússia feble, una Rússia en mans dels oligarques i dels comunistes.

    Fraus electorals? No ho podem saber. Però el que sí sabem és que els sondeigs electorals indiquen que la major part de la població dóna suport a la candidatura d'En Putin; i que la segona formació política amb més parlamentaris, el partit comunista, solament obté un 14 per cent en intenció de vot dels ciutadans.

    Per a entendre la cursa política fulgurant d'En Vladimir Putin s'ha d'observar el notable creixement econòmic de Rússia entre el 2000 i el 2012.  Sobre aquest tema, el resum que ofereix Viquipèdia  és bastant orientatiu; fa així: Des del començament del segle XXI, amb la pujada dels preus del petroli, l'increment en la inversió estrangera directa i un major consum intern han donat un impuls al creixement econòmic de Rússia. El 2007 va ser el novè any de creixement consecutiu, amb una mitjana del 7% anual des de la crisi financera de Rússia de 1998. El Producte interior brut (PIB) de Rússia el 2007 va ser de US$2.076 bilions en paritat de poder adquisitiu convertint-se en la setena economia més gran del món.[11] El salari mitjà de Rússia a principis del 2008 era de US$640 al mes; el 2000 era de US$80.[12] El 15,8% dels russos vivia sota el llindar de la pobresa el 2007,[13] i la taxa d'atur era del 6,8%.[13]

Rússia té les reserves més gran de gas natural, les segones més gran de carbó i les vuitenes més grans de petroli. És l'exportador més gran de gas natural i el segon exportador de petroli. Les exportacions de tots dos a més dels metalls i la fusta representen el 80% de totes les exportacions russes.[13] Tot i els preus elevats dels hidrocarburs, les vendes del petroli i del gas només representen el 5,7% del PIB, i el govern prediu que aquesta xifra es redurià a 3,7% per al 2011.[14] El govern ha mantingut superàvits en el pressupost federal des del 2001. Les reformes fiscal, financera i de propietat de la primera administració del president Vladímir Putin han tingut un efecte positiu, augmentat la confiança dels inversors: la inversió estrangera directa s'ha incrementat de US$14.600 milions el 2005 a US$45.000 milions el 2007.[13] El PIB va créixer 8,1% el 2007, un augment a causa dels béns i serveis del mercat intern i no pas a l'extracció i exportació d'hidrocarburs.

   Segons les estadístiques, el creixement econòmic de Rússia ha continuat durant aquests darrers anys. Destaca el fet que enguany el sou mitjà dels treballadors ha augmentat un 9 per cent.

    Els polítics ianquis i els mitjans capitalistes, tot i reconeixent els èxits econòmics de Rússia, diuen que En Putin  és  una amenaça per a la llibertat i la democràcia. I subratllen que el líder rus ha portat a terme una renacionalització de la major part de les grans empreses russes.

    En Vladímir Putin fa un discurs contraposat al dels demòcrates occidentals. Diu que la política de Gorbatxov - tan apreciada pels occidentals - va lliurar Rússia en mans dels magnats russos, i que era una política que va portar Rússia a la ruïna i a la senda de la desintegració nacional.

    Allò cert és que En Putin ha debilitat l'oligarquia capitalista russa i ha sotmès els magnats als poders de L'Estat. 

     En la mateixa línia, el dirigent rus ha retornat a la propietat de l'Estat les empreses més poderoses dels sectors més essencials:  gas, petroli, carbó, acer, energia nuclear, aeronàutica i indústries d'armament, entre d'altres.

  A subratllar:  De manera semblant a la de l'Iran, la major economia productiva russa està socialitzada. A ambdós països, les empreses capitalistes estan controlades per l'Estat i sotmeses als interessos polítics de l'Estat. I la gran banca també és estatal o controlada per l'Estat.

   A subratllar:  A ambdós països (I també a la Xina), la socialització econòmica i la regulació de les empreses capitalistes ha fet que les seves economies seguissin un notable desplegament i, en especial, superessin la crisi econòmica del 2008 sense grans dificultats.

    En Vladímir Putin  va guanyar la guerra contra els poder dels oligarques. Va impedir la formació de corporacions capitalistes que s'apropiessin dels mitjans de comunicació, tal com ara succeeix a Europa i als EUA.

   (Per cert, els mitjans capitalistes s'omplen la boca sobre el somni americà d'En Barack Obama, però en diuen res del somni d'En Vladímir Putin, també de família obrera. Prefereixen dir que va fer la carrera d'espia).

    Al mes d'agost passat, En Putin va que els EUA era un paràsit. Les seves paraules foren: Ells (els ianquis) estan vivint més enllà dels seus mitjans i el desplaçament d'una part dels seus problemes a l'economia mundial. I també digué: Ells estan vivint com a paràsits de l'economia mundial i del seu monopoli del dòlar.

  

     Foren aquest tipus d'acusacions tan directes el que va espantar als dirigents polítics de Washington.

    Demà se sabran els resultats de les eleccions presidencials russes. Jo espero que guanyi En Putin.

       Us recomano que vegeu el post La fi de la unipolaritat.

      

 

Comentaris

Molt interessant

H | 04/03/2012, 02:40

La meva impressió de Putin ha canviat molt desprès de llegir el teu article.

Gràcies, ha estat molt interessant.

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb