El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

20 N Jo votaré Esquerra Unida. A manera de míting.

quetgles | 17 Novembre, 2011 18:32

    

       20 N      Jo votaré Esquerra Unida. A manera de míting.

 

 

 

       Als anys 30 del segle passat, la població de les Illes era sociològicament conservadora.

 

     Era aquella una societat agrària amb un predomini de la petita pagesia. La indústria i el comerç illencs eren al servei d'aquesta societat agrària (com sempre havia estat).

   Els pagesos de les Illes continuaven fortament ancorats a una activitat agrària d'autosuficiència.   Era un panorama minifundista, amb predomini de l'explotació familiar. Era allò de el padre padrone.

 

     Aquells petites explotacions agràries eren el resultat de la revolució agrària silenciosa que havien estat capaços de  dur a terme ells mateixos sense ajuda de cap partit polític (La noblesa arruïnada hagué de vendre les grans finques en petites porcions).  Aquest procés provocà una contínua minva dels jornalers, dels qui treballaven a sou per a un altre.

 

     Aquella massa de pagesos autònoms de Mallorca, Menorca i d'Eivissa no sentien cap entusiasme per l'Estat ni pels partits polítics. No sentien l'Estat espanyol com a propi (i, en efecte, no ho era), sinó més aviat com una amenaça que planava sobre els seus caps. Semblantment,  els partits polítics els semblaven formacions creades i controlades per persones forasteres. 

   Semblantment, les amples masses de menestrals i de botiguers també era un cultiu d'ideologia conservadora.

   

     La darrera gran revolta contra l'Estat (el de la monarquia d'en Carles V), a l'any 1520, va acabar en desastre; la pagesia mallorquina i els menestrals de Ciutat de Mallorques perderen la guerra, i es veieren compel·lits a carregar amb més cadenes.

 

     Amb la proclamació de la República espanyola, certament molta gent de les Illes estava animada o entusiasmada. Sens dubte que hi havia pagesos entusiastes de la República;  i tampoc faltaven les mostres d'entusiasme entre els menestrals i els botiguers. Però les estadístiques electorals deixaren ben clar el predomini de la ideologia conservadora dins la societat balear.

 

      A les eleccions generals de 1933, els 7 escons parlamentaris foren tots de la dreta. I igualment, a les eleccions de febrer de 1936, els set escons en disputa foren per a les formacions dretanes.   A subratllar:  en cap de les dues conteses a Balears el PSOE aconseguí representació parlamentària.

 

    A l'actualitat, es dóna per suposat que la societat de les Illes Balears ha entrat dins la modernitat. Certament, ha deixat de ser una societat agrària. La població ocupada en activitats agràries és per sota del 4 % dels actius (al voltant dels 7000 actius agraris, segons Asaja).  Semblantment, totes aquelles activitats industrials tradicionals (dels menestrals) que eren al servei de la pagesia també entraren en declivi.

    Actualment, l'economia balear està basada en el turisme. I la major part dels treballadors estan ocupats en el sector (L'expansió de la construcció anava de la ma del desplegament turístic).  Els treballadors a sou són el col·lectiu social més nombrós, però així i tot resultaria forçat definir com proletària a la societat balear.

 

     La societat balear actual continua essent una societat que manté uns amples sectors de població no assalariats.   Amb  la terciarització pròpia de l'activitat turística, per tot arreu sorgiren petites empreses dedicades al comerç o als serveis. 

 

    La societat balear actual presenta un panorama amb un predomini absolut de la petita empresa als diversos sectors de producció. I aquestes amples masses no proletàries actuals també són refractàries al socialisme i a tot allò que impliqui un increment del control de l'Estat.

 

   

      Fet aquest aclariment sobre el conservadorisme sociològic, s'ha d'entendre el perquè  les grans formacions polítiques i culturals catalanistes des del segle XIX  han tingut un origen i una orientació decididament conservadora o reaccionària.

 

    La Lliga (i els regionalistes balears) donaren suport immediat a la rebel·lió del general Franco.

 

    S'ha d'entendre que CIU és una formació dretana, declaradament a favor de la política neoliberal i, a més a més, és disposada a recuperar la Catalunya cristiana.  O sigui, són reaccionaris.

 

  Actualment,  les formacions catalanes dites nacionalistes (i fins i tot d'esquerra) en tot moment sembla que volen estar en bona relació amb la petita burgesia catalana.

 

      Aquestes formacions nacionalistes han demostrat que no són capaces d'encapçalar el moviment obrer català.

 

    Que ERC meni una política ambigua mirant de fer pacte de govern amb CIU, demostra que no és el partit de la classe obrera catalana.

 

      La CUP podria ésser aquest partit obrerista català. Però per aquestes eleccions, la CUP és una formació que no ha aconseguit encara despertar la confiança de les amples masses treballadores.

 

 

     Al meu parer, a les Balears, la candidatura de Esquerra Unida (EU) és l'única opció política que pot fer mal al domini de l'oligarquia espanyola. O sigui, el vot a EU seria el vot útil.

 

   Votaré EU en contra del PP, però també com a càstig a la política socialment indecisa dels partits nacionalistes.

 

   

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb