El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

Pilar Rahola, la bruixa cremada, Palestina i la Unesco.

quetgles | 03 Novembre, 2011 10:41

  



    Na Pilar Rahola, la bruixa cremada, Palestina i la Unesco. Una anàlisi de text.

   
            Bruixa, els teus ulls cremen massa:
            per això els darem al foc.
           Cap fadrí darrere cendra
           perdrà els passos ni la sort
(Cançó de la bruixa    cremada).

    Na Pilar Rahola no perd calada. Cada vegada que hi ha un reconeixement  a favor dels drets dels palestins ella surt disparada dient que es tracta d'una conjura internacional contra Israel.

    Al meu parer, Na Rahola, al fer  referència a la  situació palestina,  s'ha begut el seny, desvarieja. Na Rahola ha arribat a un punt tan extrem que inverteix la realitat; pretén fer creure que el botxí és la víctima, i, viceversa, que Palestina és  un cultiu de terroristes islàmics que fan la vida impossible als israelians.

   En un darrer article, I ara la Unesco, publicat a La Vanguardia, 2.11.2011, Na Rahola es lamenta de que la Unesco hagi reconegut Palestina com a membre de ple dret. La sionista catalana aprova les mesures de càstig de Washington que suspèn la seva aportació a la entitat cultural.

     Vegem que en surt de fer un exercici d'anàlisi al text de la periodista.

     Comença l'article dient: Un intel·lectual israelià (un tal Josefus)em va dir:  ''Sabem que estem sols, però quan no hem estat sols?''; i Na Rahola li dóna la raó, de manera rotunda. Però En Josefus i Na Rahola sembla que no s'atenen a la realitat històrica. Foren els anglesos (que eren els administradors de Palestina, a partir de 1916) els qui concediren uns privilegis mai vistos als jueus que emigraven a Palestina. El govern de l'Imperi britànic permeté l'arribada massiva de jueus a Palestina, i, en contra del dret internacional, facilità la compra de terres a gran escala a les organitzacions sionistes. Ja al 1917, el govern de Londres s'apressava a fer la Declaració de Balfour, segons la qual el govern britànic donava suport a l'establiment a Palestina d'una Llar Nacional del poble jueu. Una Llar nacional! O sigui, el reconeixement d'un futur Estat nacional jueu. Es contemplava un magnífic panorama aristocràtic:  el compte de Balfour lliurava la carta de la Declaració al baró Rothschild, líder de la federació jueva britànica.

   A partir de 1948, fou l'Imperi ianqui el garant de l'Estat d'Israel.

     

     En contra de la presumpció d'En Josefus,  els qui van restar sols, desvalguts i expropiats foren els palestins, i no els sionistes, els quals s'apoderaren de les seves terres.

      En relació als coets llançats des de Gaza al sud d'Israel,  Na Rahola diu que '' La informació sobre els coets, que van tornar a caure a Israel l'endemà de l'alliberament de més de mil presoners palestins, no ha interessat a ningú. En cambio, la reacción israelí ha alimentado uno más de los muchos titulares que conforman la imparable demonización de este país. En canvi, la reacció israeliana ha alimentat un més dels molts titulars que conformen la imparable demonització d'aquest país. És el procés de sempre: Israel ha de aguantar-ho tot.  I què és tot?  Vegem: Israel ha d'aguantar que països poderosos com l'Iran financin un exèrcit de milers d'islamistes radicals, l'únic objectiu és destruir al seu país. Si no fa res, Hezbollah va creixent com a amenaça imparable, i ja és més gran que l'exèrcit del Líban. Si fa alguna cosa, Israel és un país bèl·lic, imperialista i assassí''.

    En primer lloc:  els coets artesanals dels gihadistes, com ja és habitual, no van causar cap víctima; en canvi, els bombardejos de l'aviació israeliana van causar deu víctimes mortals (la baixa de deu terroristes, que va dir En Josefus, tot gojós).

  La tesi defensada per Na Rahola és insostenible i aberrant. La sionista catalana pretén fer combregar amb rodes de molí els lectors de La Vanguardia.  No és el cas que la premsa demonitzi Israel. Els mitjan de comunicació europeus són totalment servils a l'Imperi ianqui, i l'Imperi és protector incondicional d'Israel.

      Els mitjans del EUA i les grans corporacions són incondicionals de l'agressiva política sionista.  El president dels EUA, En Barack Obama, en relació a l'assalt criminal a la flota humanitària que es dirigia cap a Gaza, va declarar, arrogant, que Israel tenia dret a defensar-se. I, per descomptat, la premsa ianqui va recolzar la declaració presidencial.

   Es pot constatar que la major part de les corporacions dels mitjans d'informació nord-americans són en mans d'empresaris jueus.  Per altra banda, els mitjans propietat de no jueus ben alerta que van a no desafiar els sionistes (En Rupert Murdoch és no jueu, però es declara pro-israelià).

    S'ha de saber que els tres diaris més influents dels Estats Units són de propietaris jueus. El New York  Times és propietat de N'Arthur Ochs Sulzberger, que és jueu. el Washington Post és propietat de Na Catherine Meyer, la qual també és jueva. I també és jueu En Peter Kann, el president i editor del Wall Street Journal.

   S'ha de saber que la major part dels dirigents dels grans mitjans de comunicació ianquis són jueus.

    Convé saber que les elits jueves són decididament sionistes, i que la major part de jueus ianquis fan costat a la política agressiva d'Israel.

    Convé saber que Nova York és la ciutat on es dóna la major concentració de jueus del món, uns dos milions de jueus (Tel Aviv estricte solament en té 369.000).

    Na Rahola també retreu el mal comportament de veïns  d'Israel. Així diu:  ''Israel també ha d'aguantar que països teòricment amics com Turquia o l'Egipte el molestin amb flotilles o amb entrades d'armes per qualsevol racó vulnerable o amb menyspreus diplomàtics. I si respon, és un país bèl·lic, imperialista i assassí''.

  

  El llenguatge usat per la madam  és lamentable. De les flotes humanitàries en suport dels assetjats de Gaza en diu molèsties. I amb l'expressió ''menyspreus diplomàtics'' es deu referir a l'exigència del primer ministre de Turquia, En  Tayyip Erdogan de que Israel s'excusi per l'atac criminal a la flota humanitària, compensi econòmicament a les víctimes i aixequi l'il·legal setge de Gaza.

    És tan gran la desmesura de la sionista catalana que l'agressivitat del seu llenguatge supera el del propi govern sionista o el del govern de Washington. Na Rahola assenyala a Egipte entre els qui molesten a Israel.  Però la realitat és – era – que En Mubarak era l'home que durant més de trenta anys serví els designis de l'Imperi. Egipte fou l'únic Estat àrab que signà la pau amb Israel. Mubarak, ben a les ordres, també va tancar la seva frontera amb Gaza, participant activament al setge que contradeia la legislació internacional. I, ja posat a fer mèrits, Egipte proporcionava gas a Israel a preus inferiors als del mercat, a preu d'amic.

   L'apoteosi de la sionista guerrera arriba al punt de que desaprova el suport que donen a Palestina les organitzacions mundials. Així, diu:  ''I ara ve el de l'ONU, l'Unesco i el tutti quanti, que s'afegirà (als que demonitzen Israel)...perquè els organismes internacionals no estan per promocionar la pau, sinó per aixecar la bandera de l'activisme ideològic''.

   Certament, a les darreres consultes de les NU la major part de vots ha sigut favorable a la creació d'un Estat palestí (la representació espanyola hi votà en contra).

  

   Tan de bo fos cert que les NU s'haguessin rebel·lat contra l'Imperi. Però la realitat mostra que la quasi totalitat de resolucions aprovades per l'ONU són d'acord amb els interessos dels Estats Units i d'Israel (Com a exemple: l'armament atòmic d'Israel mai entra com qüestió de l'ordre del dia de les reunions de l'ONU).

        Indignada pel fet que la Palestina ha passat a ser membre de la Unesco, Na Rahola acaba el seu article expressant el seu rancor contra el món islàmic, cosa que no s'atrevirien a fer ni N'Obama ni En Netanhaju). Així, diu: ''Ara només queda demanar a la Unesco que els diners que no li donarà els EUA els hi donin les dictadures islàmiques, les que tant fan per promocionar la ciència, la cultura i la democràcia''.

    En primer lloc, la bruixa sionista hauria de reconèixer que són els EUA i Israel els qui basen la seva política internacional en règims despòtics. La major part de cops d'Estat són promoguts o tenen el suport dels EUA (El cop d'Estat contra N'Allende fou ideat i promogut per En Nixon i En Kissinger). 

  

     Na Rahola deu saber que EUA dona suport i fa aliances amb les monarquies absolutes musulmanes com ho són el Marroc, l'Aràbia Saudita, Bahrain, Jordània, Qatar.

  

    Quan diu ''dictadures islàmiques'', la periodista sembla que es refereix a l'Iran, la principal potència islàmica enfrontada als EUA i a Israel. Es podrà fer crítica a la democràcia de l'Iran, però la revolució democràtica iraniana va enderrocar el règim despòtic del Sha, règim titella sotmès als interessos de Londres i de Washington. Per altra banda, l'Iran ha esdevingut una potència científica i tecnològica, la primera entre les nacions musulmanes.

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb