El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

La banca, com unes cases que cauen.

quetgles | 19 Setembre, 2011 06:06

  

           La banca, com unes cases que cauen.

 

 

La banca espanyola i la banca catalana van entrar en estat de ruïna al esclatar el boom immobiliari.

 

 

    Els analistes de qüestions econòmiques (i també qualque famós astròleg), majorment,  tracten els temes d'economia com si no fossin intel·lectualment accessibles a la resta de mortals.

 

    Tesi:  Si veieu una casa que cau, no cal que espereu l'avaluació de l'arquitecte: No us hi acosteu.

 

    Com he dit sovint, els economistes portaveus, majorment, són al servei de les corporacions financeres.  Un dels seus objectius principals consisteix en ocultar el deficient estat econòmic de la seva corporació. Així, per exemple, pot ésser que ara facin campanya afirmant que és un bon moment per a invertir amb la compra d'habitatges.

   Si veieu que la banca s'ensorra, no espereu l'avaluació de l'economista.

 

    Amb ''España gran poténcia económica mundial'' de l'època del govern de José María Aznar, 1996-2004, els oligarques van llençar a tota pastilla l'enfollit boom immobiliari. La ''España va bien'' construïa més habitatges ella sola que França, Alemanya i el Regne Unit en conjunt.

    Aquesta febre constructora va determinar que la major part de crèdits de la banca és concentrés al sector de la construcció fins a uns nivells inaudits, que avisaven de grans perills. 

      La banca de l'Estat espanyol (Les caixes d'estalvis incloses) manllevà crèdits a la gran banca d'Europa  i dels Estats Units per tal de satisfer la demanda insadollable de crèdits del sector de la construcció.

    El negoci era fantàstic: Els terratinents veien entusiasmats que podien convertir  el sol rústec  en terreny urbà; els valors de les seves propietats es multiplicava com per encanteri. I els promotors i constructors, seguint la deriva aznariana, doblaven i triplicaven els preus dels habitatges i de la resta d'edificacions.

    La banca tenia dificultats per donar abast a la creixent demanda d'hipoteques. Al esclatar el tro del 2008, la banca restà paralitzada; i continua en paràlisi fins al dia d'avui. La demanda de crèdits i de sol·licituds d'hipoteques caigué en picat.

     La banca no pogué recuperar els deutes de les constructores i de les promotores. La banca hagué de renegociar els deutes allargant els terminis per tal d'evitar l'acumulació tremenda de solars i edificis.

    Durant quatre anys, la banca s'ha vist obligada a acumular desenes de milers de solars, habitatges, oficines i altres edificacions.

     Els bancs han esdevingut les majors empreses immobiliàries en relació a la propietat acumulada. Però la seva activitat immobiliària continua quasi en paràlisi. El mercat immobiliari continua a baix rendiment. Per una banda, els possibles compradors d'habitatges no aconsegueixen crèdit per a l'hipoteca; per l'altra, els bancs estan descapitalitzats.

 

     La banca de l'Estat espanyol resta endeutada i no ha pogut retornar els crèdits concedits per les grans financeres estrangeres.

 

     Descapitalitzada, la banca s'ha vist obligada a reduir dràsticament la concessió d'hipoteques, amb la qual cosa provoca la paràlisi immobiliària. Per altre costat, el seu enorme parc immobiliari és un capital dorment que no li produeix  interès, ans al contrari, li provoca grans despeses de manteniment.

 

    Fins ara la banca s'ha resistit a fer pública el seu estat ruïnós, a l'espera d'un imaginari manà de salvació. La banca s'aferra a l'esperança de que els bancs centrals i el FMI decideixin recapitalitzar la banca. O sigui que la banca espera que la població aporti el capital necessari (i resti endeutada de per vida) per a la recuperació de l'activitat financera.

 

     Davant aquesta situació, què és el que es pot fer?

 

    Per exemple, denunciar el discurs polític de l'horrible dreta espanyola (i també el de la dreta catalana). És inadmissible que els causants de la catàstrofe econòmica ara es presentin com a salvadors.

 

   Es pot fer campanya permanent de denúncia dels bombers piròmans.

 

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb