El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

Forty World mysteries

quetgles | 01 Juny, 2011 05:55

 

 

 

                     Qualques misteris  de cada vegada més al descobert.

 

   

   Que La Vanguardia hagi tardat 130 anys a treure la seva versió en català. I que hagi tardat 36 anys després de la mort del general Franco.

 

   Que als quioscos de Palma no hi sigui present La Varguardia en català.  Seria d'agrair que N'Enric Juliana, que és tant llest, aclarís aquest misteri (O En Quim Monzó, col·lumnista de La Vanguadia i que també és molt llest).  Podria ésser que En Javier Godó, comte de Godó, tal volta considera que no s'ha de fer ''pancatalanisme''?

 

   Que les amples masses populars de la Catalunya Principat votés majoritàriament a favor dels partits de la dreta a les eleccions del novembre del 2010, de manera que CIU fos la força més votada. El misteri consisteix en saber què és que pensen els pobres i els treballadors quan voten els partits dels rics. Els pobres haurien de saber que seria un miracle que els rics anessin a favor dels interessos dels treballadors.

 

   Que les amples masses del País Valencià facin costat electoral reiteradament a energúmens com En Francisco Camps.

   S'ha d'entendre que els hortolans i els botiguers valencians es creuen el discurs del PP valencià. En Camps és el seu rei Midas. Aquells pagesos golafres voldrien convertir els horts en camps de golf, residències, hotels, restaurants, botigues i discoteques. Es veu que molts de pobres valencians degueren creure que ells també participarien del suposat àpat descomunal, àpat que han vist que era purament virtual.

 

   Que a la Catalunya insular, tot i disposar ara d'un govern de progrés, fragments de la classe treballadora donin un decisiu suport electoral al PP balear, segons les enquestes.

   Per altra banda, els pagesos i els botiguers balears, majorment, aposten a favor del model desenvolupista del PP a la valenciana. Per suposat, que els pagesos i els botiguers votin conservador no és cap misteri. El misteri, si de cas, és que facin el salt al precipici confiant en que   Les Marinas d'Or els faran d'or.

 

    Que els qui esfondraren la fràgil economia espanyola ara es presentin com a salvadors per a sortir de la ruïna econòmica.

   A partir de 1996, el govern de N'Aznar va afeblir o anul·lar les lleis que regulaven l'activitat econòmica al voltant del sòl i de la construcció. A partir del 1999, la bombolla immobiliària espanyola inicià la seva cursa exorbitant.

     La banca, els financers i els grans empresaris espanyols, incapaços de desenvolupar una economia industrial, a la fi descobriren un camí meravellós que, segons ells, portaria a un ràpid desenvolupament de l'economia espanyola.

   Era la gran aliança entre els líders polítics franquistes, la banca i els terratinents (Bé, tots ells de tradició franquista,  és clar). Era l'època de ''España va bien'', que deia N'Aznar.

   A l'època del ''Aznarato'', l'actuació d'aquells ''genis'' de l'economia consistia en la manipulació dels preus dels solars i dels habitatges. La febre constructora feu que Espanya aixequés més edificis que França, el Regne Unit i Alemanya, en conjunt.  Havia arribat el rei Midas:  la banca  tenia a l'abast tot el crèdit (barat) que volgués, de manera que pogué satisfer sense problemes (i sense regulació) la demanda de crèdit de les constructores, dels promotors immobiliaris i dels demandants d'hipoteca.

    Alhora, N'Aznar, aquest geni falangista de les finances, llançava el gran discurs neoliberal que proclamava la bonesa de la privatització econòmica. Dit i fet, aquella canilla franquista va vendre a ''bon preu'' als seus amics i acostats la major part del patrimoni de l'Estat.

 

  

   Que el discurs de ''l'independentisme tranquil'' a  Catalunya-Principat (D'ERC, de SI, de CIU) ho confiï tot a guanyar la majoria parlamentària per tal de convocar un referèndum.

      Els ''independentistes tranquils'' han mostrat el seu optimisme per causa del triomf electoral del Partit Nacionalista Escocès (SNP). L'SNP, en efecte,   ha aconseguit la majoria  parlamentària a les eleccions celebrades el 5 de maig de 2011 (69 escons de 129 del total).

    A considerar:  Des de la unió a 1700, el Regne Unit sempre ha reconegut els drets nacionals d'Escòcia, i la igualtat de drets entre Anglaterra i Escòcia. Perquè quedi clar:  Al Regne Unit es manté inconfusible la diversitat de nacionalitats: un escocès mai és confós amb un anglès, i, viceversa.

    La monarquia espanyola no reconeix la nació catalana. Segons la legislació espanyola, els catalans de l'Estat espanyol són espanyols, de nacionalitat espanyola (I, pel contrari, contradictòriament, reconeix que els catalans de la Catalunya-Nord són de nacionalitat francesa). Aquest és un misteri hispano-francès

  

     Que els membres de l'Acadèmia sueca atorguessin el premi Nobel de la pau, 2009, a En Barack Obama, el president del Estats Units,  quan aquest ja s'havia declarat continuador dels programes de guerra del seu antecessor, En George W. Bush.

    Sembla que, actualment, les agències d'intel·ligència de l'Imperi especialitzades ja han esdevingut una mena de lobbis que intervenen molt decisivament (i secretament) a la major part d'institucions i d'organismes de projecció internacional, com l'Acadèmia sueca, per exemple;  o les Nacions Unides. 

 

   

   Que les Nacions Unides decidissin intervenir a Líbia, però no, en canvi, a Tunísia, Egipte, Iemen o Bahrain.

 

    Que, tot i les matadisses de Bahrain (Base militar de la cinquena flota ianqui) i la intervenció de l'exèrcit d'Aràbia per a reprimir les manifestacions a Bahrain, no s'hagi reunit el Consell de Seguretat per a plantejar la qüestió.

    

   Que els Estats Units  i França i el Regne Unit s'hagin encarregat pel seu compte de portar a terme la resolució de les Nacions Unides d'exclusió aèria de Líbia.

 

    Que, en base a l'exclusió aèria, l'Imperi i els subimperis bombardegin suposats objectius de guerra que no tenen  res a veure amb el concepte d'exclusió aèria.

 

    Que, justament, els règims no intervinguts per les NU eren ''amics'' de l'Imperi i els subimperis (Subimperis, o sigui, França i el Regne Unit).

 

      Que, al cap de dues setmanes del triomf de la ''revolta democràtica'' tunisiana, Na Hillary Clinton, la Secretària d'Estat dels Estats Units, es fes la foto a Tunis tot declarant la seva voluntat d'''ajudar'' a l'establiment d'un règim democràtic a Tunísia.

 

     Que l'Imperi i els subimperis donin suport a les monarquies absolutes i als dèspotes, i, alhora, es declarin els valedors de la democràcia.

 

    Que En Barack Obama autoritzi a la CIA a bombardejar  Pakistan sense declaració de expressa  de guerra.

 

    Que el premi Nobel de la pau hagi intensificat l'ús del bombardejos amb avions no tripulats.

 

   Que, de totes les àrees afectades per ''revoltes democràtiques'', justament Líbia era el país el govern del qual (el de Moammar al Gaddafi) no era un titella de l'Imperi.

 

    Que les NU, l'Imperi i l'OTAN parlin de la seva labor humanitària a Líbia, i no diguin res del desastre  humanitari que provoquen els bombardejos i la continuació de la guerra.

    Fan declaracions com si matar soldats de l'exèrcit de Líbia no fos un drama humanitari.

 

    Que la premsa ''occidental'' no destaqui que la Xina ha sigut la gran perjudicada com a primera  potència inversora a Líbia (Hi havia més de vint mil obrers xinesos a Líbia). Desplegava una multitud de projectes econòmics  al moment de la intervenció ''occidental''.

 

    A considerar: Comentaristes de la premsa no occidental argumenten que tota la moguda de Líbia obeeix a la voluntat del govern ianqui de fer ús de la força militar amb l'objectiu de bloquejar l'accés de la Xina al petroli libi. Segons això, el projecte aturat consistia en muntar refineries per tal de poder  la nacionalitzar el petroli libi, projecte que xocava amb els interessos de les grans multinacionals.

   

      

   

   

   

  

     

  

 

 

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb