El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

''Democracia real ya'', un discurs falangista, una proposta abstencionista.

quetgles | 19 Maig, 2011 16:46

 

  

 ''Democracia real ya'', un discurs falangista, una proposta abstencionista, al meu parer.  

      ''Democracia real ya'' és una iniciativa espanyola, en el sentit que s'ha originat al Sud i al Centre d'Espanya. Es pot veure que a Catalunya (PPCC) aquest moviment es presenta com a una sucursal, una sucursal menor, en llengua espanyola, majorment).

    Una proposta abstencionista que va dirigida (segons les proclames) als segments socials que majorment són votants d'esquerra. És a dir que, en teoria, la campanya electoral de ''Democracia real ya'' beneficia al Partit Popular i perjudica al PSOE, majorment.

   Un discurs falangista que segueix el model d'En José Antonio Primo de Rivera on es subratlla allò de ''Basta de obrero envenenado i de patrono explotador''.  Discurs falangista que defuig la confrontació de classes i propugna una ''revolució moral''.   I que evita la condemna expressa del sistema capitalista.

  

    Es pot constatar que els portaveus d'aquest moviment ciutadà espanyol no són de la classe obrera. Majorment, són graduats universitaris (o estudiants) de classe acomodada.  Com a mostra, es pot citar En Pablo Gallego, un dels principals portaveus. Aquesta és la informació que fa 20 minutos on line, 19.05.2011, sobre el personatge:   ''Pablo Gallego es uno de los portavoces de Democraciarealya. Tiene 23 años y es gaditano. Está diplomado en CC. Empresariales por la UCA y estudia el último año de Investigación y Técnicas de Mercado en ICADE. En la actualidad se encuentra haciendo prácticas en una empresa. Pertenece a la asociación Emprendedores de la Universidad de Cádiz porque su sueño sería montar algún día su propia empresa. Lo acompañan en el camino las lecturas de sus autores preferidos:  Julio Verne y Alejandro Dumas''.     El Manifest de la ''Democracia real ya''  és un típic discurs que cultiva la indefinició, de manera que es pot entendre d'una manera o de la manera contrària.    Així, comença dient que ells, els de la Democracia real ya, són persones normals i corrents, que ''són gent que té família i amics''. És a dir, que pràcticament tots els habitants del país es poden enquadrar al moviment.  ''Gent que treballa dur tots els dies per a viure'', diu. Seria un conjunt bastant ample, del qual en quedarien exclosos aquells que no treballen dur, els mandrosos,  els malfeiners.    ''Uns ens considerem més progressistes, uns altres més conservadors. Uns, creients, uns altres, no''.  Com es pot veure, la màniga és molt ampla; un membre del moviment tant pot ésser d'ideologia socialista com ultraliberal, tant pot ésser ateu com beat de missa diària.     De manera semblant, les propostes socials i polítiques del moviment són tan ''corrents'' que poden ésser acceptades sense cap esmena tan pel PSOE com pel PP.  Així diu que les prioritats d'una societat avançada han d'ésser ''la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones''. Prioritats que semblen la Declaració de Principis  de la Revolució americana.      Són declaracions de principis tan universals que serien subscrites per tots els partits polítics, i fins i tot per qualque dèspota il·lustrat.    El Manifest es declara partidari de la democràcia directe, però no especifica si quedaria invalidada la democràcia parlamentària i els partits polítics.    Es podria pensar que mostren un aire anarquista, però el Manifest no fa cap  referència als moviments àcrates.    Durant aquests dies, les manifestacions i les acampades dels ''indignats'' palesen la pobresa intel·lectual del moviment. Parlen d'autogestió i de decisions assembleàries, però la realitat és que no hi ha ni una cosa ni l'altra. De manera semblant a la ''Revolta del 68'', cada persona i cada grupet va improvisant sobre la marxa. Per suposat, el major èxit de l'empresa consisteix en la invenció de frases i eslògans.   La major concentració s'ha fet a la plaça la Puerta del Sol  de Madrid. Però 15.000 persones concentrades a una plaça no són una assemblea que pren decisions. Aquestes persones no estan en condicions de fer debats polítics i de prendre decisions polítiques.   Semblantment, el Manifest i altres comunicats són fets a iniciativa d'uns quants o d'un grup, però en cap cas són expressió del sentir majoritari d'una massa.    Resumint, el moviment ''Democracia real ya'' posa de relleu que a Espanya estricta hi ha molta de gent ''indignada'' amb la situació espanyola.  Però també palesa el baix nivell de consciència social i política d'aquestes masses de persones indignades.     A diferència del maig 68 francès, aquest 15-M espanyol és ridícul. No disposa de teoria ni de programa. Ningú sap quina cosa és. És la diferència que es dóna entre el nivell polític de Daniel Conh Bendit i el de Pablo Gallego.             

   

   

    

   

 

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb