El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

L'estratègia de no confrontació de la Xina, fins ara.

quetgles | 22 Abril, 2011 06:29

 

 

                  L'estratègia de no confrontació de la Xina, fins ara.  

      (Qüestió prèvia:  quan uns ''experts'' han esdevingut titelles al servei de l'Imperi ianqui, llavors es fa més urgent i necessari endegà el discurs contraposat a l'oficial dels grans mitjans de comunicació.

   Certament, hi ha altres experts que són en contra del discurs oficial, però la veu d'aquests experts troba tot d'obstacles per a arribar a les amples masses.

    Al moment present, sortosament, diverses grans nacions fan un discurs polític que contradiu al de l'Imperi. A més a més, els avanços tecnològics han permès que  el discurs antiimperialista sigui a l'abast de les amples masses d'arreu del món.

     És per això que avui és possible que un hom ''no expert oficial'' pugui destapar les mentides de l'activitat propagandística dels ''experts'' de l'Imperi).

    

    De fet, la Xina ha esdevingut la primera economia del món, jo deia. Encara que els Estats Units figurin en primer lloc en el rànquing mundial, l'economia nord-americana és en crisi i amenaça ruïna (El deute públic ianqui és el més gran del món).  

 

   Seguint les directius polítiques de l'Imperi, la premsa ''occidental'' (Poso ''occidental'' entre cometes per ironia; més pròpiament, la paraula més encertada seria ''imperial'')    fa campanya permanent de desprestigi de la Xina.

    Debut a aquesta pràctica periodística corrupta, , l'opinió pública d'''Occident'' (''Occident'', és a dir, el conjunt de països subordinats a l'Imperi) havia assumit la idea que la Xina era un país subdesenvolupat, amb ''milions de pobres'', sense llibertats, i sense respecte pels drets humans,  l'èxit econòmic de la qual era a conseqüència de la mà d'obra barata.

 

    Però la pràctica incorrecta de la premsa ''occidental'' determina que es creï una voràgine d'informacions contradictòries. Mentre, d'una banda, continua oferint una informació esbiaixada sobre la realitat xinesa, per l'altra no pot evitar d'informar ella mateixa sobre els èxits espectaculars de la Xina. No pot amagar per més temps el miracle xinès.

   Al meu post  La Xina triomfant, jo posava de manifest la superioritat xinesa en quasi tots els camps de la indústria, la ciència i la tecnologia.

  

    La premsa ''occidental'' continua referint-se a la Xina com a ''economia emergent''.  O sigui, qualifiquen d'''emergent'' a la primera potència industrial del món (I primera potència en matèria de ciència i tecnologia. La Xina també és la número u mundial respecte del nombre de graduats en ciències i enginyeria).

 

    Per posar un exemple recent sobre el tema que ens ocupa, es pot veure els dos reportatges contradictoris del diari Público, 16.04.2011. En una falsa crònica des de Pequín, es dóna per bona l'opinió d'En George Soros (un gran magnat financer ianqui), segons la qual ''l'economia xinesa està de qualque manera fora de control''. L'altre reportatge, en canvi, fa saber  que la Xina és capdavantera en Internet, que té el major nombre d'internautes, 453 milions, però que també té el major volum d'enginyeria internàutica, i fa saber que ha desplegat una xarxa de fibra òptica de 840.000 quilòmetres, la més extensa del món (Podeu veure el rànquing mundial sobre usuaris d'Internet per països a  Internet Users - Top 20 Countries).

 

    Allò que és indubtable és que l'economia xinesa, al primer trimestre del 2011, té un creixement del 9'7 %. I que els Estats Units (i Europa), en canvi, continua amb l'economia estancada fins al punt que es veu obligat a fer retallades en educació i en investigació (Alemanya seria una excepció, però, de totes maneres, Alemanya també es veu obligada a fer  retallades als seus pressupostos). 

 

   Feta aquesta introducció, la qüestió a aclarir és perquè    la Xina continua amb la seva estratègia de no confrontació amb els Estats Units i els subimperis europeus.

 

    Actualment, sota la presidència d'En Barack Obama, els Estats Units ha intensificat encara més la seva política d'intervenció en els afers interns de la resta de països del món.

    En Barack Obama ha argumentat a favor de la bonesa de la política bel·licista del president George W. Bush i, alhora, ha mantingut obertes les guerres iniciades pel seu predecessor.

    Allò que no diu el president Obama és que ha desplegat un munt de guerres brutes arreu del món, guerres no declarades, selectives; guerres brutes ultraviolentes que fan recurs a les altes tecnologies per a destruir i matar;  guerres brutes genocides, per tant.

 

     La Xina continua sense denunciar les guerres brutes de Washington.

   La Xina es manté a la defensiva. Majorment, es limita a contradir la política internacional ianqui quan aquesta afecta directament els interessos nacionals de la Xina (Així, notablement, salta la confrontació entre la Xina i els Estats Units per la divergència política sobre Taiwan).

  

    Des de 1978, amb el lideratge d'En Deng Xiaobing, la Xina va abandonar la política de confrontació contra l'imperialisme, política tradicional i pròpia dels règims comunistes, que seguien les directrius de l'URSS.

    El ''socialisme amb característiques xineses'' d'En Xiaobing va comportar l'abandonament de la confrontació contra el capitalisme. I encara més: sorprenentment, va introduir el capitalisme a gran escala sense renunciar al sistema comunista.

   La nova política internacional xinesa va arraconar l'internacionalisme proletari i va promoure l'amistat i la col·laboració amb els Estats Units i amb els països capitalistes.

   D'acord amb aquesta línia política, la Xina ha fet i fa una proclama constant en favor de la pau i del diàleg per a resoldre els conflictes internacionals. Igualment, proclama la no ingerència en els assumptes interns de les nacions.

 

    Però aquest  ''socialisme amb característiques xineses'' tan pacifista incloïa un programa de renovació i potenciació de les forces armades.

   A mesura que s'incrementava acceleradament l'economia de la Xina, creixia el seu pressupost de Defensa. Als darrers anys, el salt extraordinari en ciència i tecnologia ha facilitat el desplegament dels programes militars.  

 

    Segons l'informe del 2010 del SIPRI, la despesa militar dels Estats Units, tot i que s'ha desaccelerat, continua essent la més gran del món. En un determinat paràgraf, es diu que ''els Estats Units han incrementat la seva despesa militar en un 81 per cent des de 2001, i ara representa el 43 per cent de la despesa militar mundial, i sis vegades més que la de la Xina, el rival que més se li acosta''(Ho podeu veure a la web SIPRI: defence spending growth slowest in decade ).

 

     Segons informava la premsa, gener 2011, el secretari de Defensa dels EUA , En Robert Gates, expressava la seva preocupació pel desplegament militar xinès. En Gates declarava que els xinesos ''tenen un clar potencial per posar la nostra capacitat militar en situació de risc'', i es referia particularment al denominat ''assassí portador de míssils'', un sistema llançador de míssils des de terra capaç de destruir un portaavions fins a 2900 km. de distància.

     Washington també ha mostrat estranyesa i preocupació per l'avió furtiu xinès (''furtiu'', que no és detectable pel radar); on suposava que aquesta avançada tecnologia era monopoli de les indústries de guerra ianquis, i que no era a l'abast de la força aèria xinesa.

    La BBC, 11.01.2011, recollia les declaracions del ministre de Defensa de la Xina, En Liang Guanglie, segons les quals ''la Xina no representa cap amenaça i és a dècades darrere de les nacions amb tecnologia més avançada''.

 

    Es difícil saber quina és la vertadera capacitat militar de la Xina, però, al meu parer, les declaracions del ministre de la Defensa xinès prenen tot l'aspecte d'un exercici de dialèctica   del clàssic En Sunzi. Efectivament, a l'Art de la Guerra es troben aquestes afirmacions:

    ''Tota guerra es basa en l'engany''.    ''Per tant, quan siguem capaços d'atacar, cal que semblem incapaços; tot i utilitzant les nostres forces, hem de semblar inactius; quan estem a prop, hem de fer creure a l'enemic que som molt lluny; quan siguem lluny, li hem de fer creure que som a prop''. 

   ''Si l'enemic disposa d'una força superior, el que cal és evadir (la confrontació) ''.

 

  

 

   

 

      Al meu parer, la política de no confrontació (iniciada per En Deng Xiaobing) de la Xina s'inspira en el pensament tradicional xinès,  a la  del pensament el confucianisme i  daoisme (de Dao, Tao en versió anglesa) de Laozi (sovint transcrit com a Lao Tse).

 

   A considerar:  Mentre el discurs oficial del PCX (fidel a la doctrina d'En Xiaobing) es declara seguidor del marxisme-leninisme i enalteix la figura d'En Mao Zedong, alhora, allò que desplega és el ''socialisme amb característiques xineses''. ''Amb característiques xineses'', s'aplica de manera que anul·la, a la pràctica,   principis fonamentals dels tres grans líders, Marx, Lenin i Mao.

 

     

        Respecte al salt qualitatiu de les forces armades xineses, i respecte a l'augment del pressupost de guerra xinès del 2011, és interessant citar un dels més  famosos aforismes de l'Art de la Guerra, III, 2, que fa: ''Per tant  lluitar i vèncer en totes les seves batalles no és l'excel·lència suprema, l'excel·lència suprema consisteix trencar la resistència de l'enemic sense lluitar''.  

    Actualment, la despesa militar ianqui és sis vegades superior a la xinesa. Però la major part d'aquesta despesa és per a atendre les necessitats de les guerres obertes (Iraq i Afganistan), però també les necessitats de les guerres brutes. I, sobretot, l'Imperi despèn sumes enormes per a atendre la seva presència militar al món. En especial, ha d'atendre la despesa de les 700 bases militars ianquis  arreu del món. Igualment extraordinàriament elevada és la despesa per a atendre les 16 agències secretes al servei de la seguretat i de la defensa. Segons un gran reportatge del Washington Post, 17.09.2010, unes 1.271 organitzacions governamentals i empreses privades treballen en programes de seguretat contra el terrorisme, i la intel·ligència en prop de 10.000 llocs a tot els Estats Units. També diu que s'estima que el nombre de persones que treballen per les agències abasta la xifra de 854.000 persones (Podeu veure el reportatge a la web Top Secret America). 

 

   Vista la dispersió de la despesa militar ianqui, sembla evident que minva la diferència entre la Xina i els Estats Units en relació a la despesa en la creació d'armament d'alta tecnologia.

         Sembla inqüestionable el major potencial militar ianqui.  I un referent aclaparador resulta de la comparació de les marines de guerra de ambdós països, i, en especial, respecte dels portaavions; la Xina disposarà enguany del seu primer portaavions, mentre que els Estats Units en disposen d'onze unitats.

 

      Però tot i acceptant l'actual superioritat militar nord-americana,  això no resta força a l'argumentació sobre l'imprevisible creixement militar de la Xina.

 

    Si la Xina ha esdevingut el taller del món, es pot suposar raonablement que té capacitat per a esdevenir el major taller militar del món.

 

     Els experts ''occidentals'' afirmaven que la Xina anava molt endarrerida en ciència i en investigació. Però a la reunió anual  de la AAAS (Associació Americana per a l'Avanç de la Ciència), segons l'informe de la investigadora Caroline Wagner, on diu que ''la Xina aposta per convertir-se en la nació científica més important del món, superant als Estats Units  i a les nacions europees'', i que ''en volum de treball, la Xina ja produeix més treballs de recerca en ciències naturals i enginyeria que els Estats Units, fins ara el major productor global d'informes científics al món'' (Podeu veure l'informe a la web Informe Caroline Wagner).

 

    A manera de conclusió, s'ha de suposar raonablement que és probable que, si no ara, d'aquí a uns pocs anys la Xina superarà els Estats Units  en investigació de tecnologia militar i en producció d'armament de gamma alta.  I que, arribat el moment, la Xina estarà en condicions de fer l'escac  a l'Imperi ianqui i als subimperis (França i el Regne Unit), que ara mouen guerra arreu del món.

  Al meu entendre, no és exagerat suposar que la Xina aplicaria amb èxit l'aforisme de l'Art de la Guerra que diu:  ''L'excel·lència suprema consisteix a trencar la resistència de l'enemic sense lluitar''.

  

  

    

 

    

   

 

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb