El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat ''La filosofia i la religió sense caretes'', editat a la Xarxa com a post.

George Soros. La seva conspiració, destapada.

quetgles | 09 Gener, 2017 21:04

 

   George  Soros. La seva conspiració,  destapada a Rússia Today.

   Com he explicat moltes vegades,  els magnats i les Corporacions,  sempre seguit,  intenten manipular de manera secreta tot de qüestions socials,  polítiques i econòmiques mitjançant la creació de societats aparentment benèfiques; i,  per descomptat, sempre fent recurs als mitjans de comunicació, la major part dels quals estan sota el seu control.

     El multimilionari George Soros és l'arquetip de magnat manipulador. Però, últimament, les seves llances han esdevingut canyes: A la contesa electoral per a la presidència dels EUA,   la seva tremenda aposta en contra  d'En Donald Trump va caure en el buit. Va restar clar que les  maquinacions d'En Soros i de Wall Street  ja no eren efectives,  que les classes treballadores ianquis es revoltaven contra les elits,   que havia començat una nova època.

    En relació a això,  he pensat que seria bo contribuir a la difusió de l'informe del periodista irlandès En Bryan McDonald,  publicat a Rússia Today, informe que destapa el funcionament mafiós de les Corporacions. Vegeu el post george soros' world is falling apart - Bing.

Els Reis Mags d'Orient.

quetgles | 02 Gener, 2017 19:52

  

      Els Reis Mags. El relat d'En Mateu,  un

 cúmul de disbarats.

     Amb l'avinentesa d'aquest 6 de gener del 2017, aprofito per fer guerra a la dogmàtica catòlica,  i als Evangelis,  en particular. He de dir que plantejo qüestions que ja he tractat en altres escrits. Salut.

  A l'Evangeli segons Mateu s'explica tot un seguit d'històries al voltant del naixement de Jesús, com és la de l'adoració dels mags, la fugida a Egipte i la mort dels innocents. Són històries que no figuren als altres evangelis. Aquestes històries no per ésser molt conegudes deixen de ser particularment inversemblants; van més enllà d'allò extraordinari; descriuen situacions que de cap manera es poden reconstruir idealment, que no es pot entendre el comportament dels protagonistes. El comissari de policia i el jutge no acceptarien la reconstrucció dels fets. Allò més sorprenent és que en una sola pàgina es puguin amuntegar tal garbuix d'inversemblances i de descomposicions de l'estructura del llenguatge.    A l'Evangeli de Mateu, 2.1, es diu textualment: Un cop nascut Jesús a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vet aquí que uns mags vinguts d'orient arribaren a Jerusalem, tot demanant: On és el rei dels jueus que ha nascut? És que hem vist els seu estel a l'Orient, i hem vingut a adorar-lo. En sentir-ho, el rei Herodes es va trasbalsar i amb ell tot Jerusalem...Llavors Herodes féu cridar els mags d'amagat, es va assabentar ben bé per ells del temps de l'aparició de l'estel...i, ves!, l'estel que havien vist a l'orient els anava al davant, fins que s'aturà al damunt d'on hi havia el nen...i, caient de genolls, el van adorar.      Vegem el munt de mals usos lingüístics que conté el breu text. En primer lloc, respecte de la pregunta dels mags On és el rei dels jueus que ha nascut?, no es tracta de fer un comentari o una crítica sobre un fet prodigiós; fer una pregunta no és cap prodigi; el que assenyalo és que la pregunta és impossible, no té sentit, és un tipus de pregunta que no es pot donar mai, que és inimaginable. Si amb aquella expressió  es volia donar a entendre la vinguda del Messies, del fill de Déu, llavors es pot imaginar la resposta d'un ciutadà corrent de Jerusalem tot dient una cosa així com no en sabem res de l'arribada del Messies. Allò propi hagués sigut que N'Herodes i els grans sacerdots mostressin la seva estranyesa per allò què deien els mags. Una frase desbaratada enllaça amb una altra que encara ho és més. Diuen aquests reis o personatges: És que hem vist el seu estel a l'Orient . Aquesta sola expressió de descomposició de llenguatge, ella sola tanca un continuat desordre del llenguatge. Són uns personatges que sembla que suposen que un estel concret fa d'indicador, de semàfor; és un estel que, segons ells, indica el naixement del rei del jueus. Diuen que han vist l'estel a l'Orient. Veure l'estel a l'Orient torna a ser una mostra de descomposició de llenguatge. El seu aplicat a un estel torna a ser un mal ús del  llenguatge. Encara que es suposés que l'estel fos un asteroide ex profeso, no canvia la generació de desordres dels usos lingüístics. Així ocorre quan el suposat Mateu evangelista posa en boca dels denominats mags l'expressió hem vist l'estel. No hi ha manera de compondre un ús lingüístic correcte. Si en un moment donat s'esdevé un fenomen meteorològic lluminós poc corrent, tota la població de l'àrea geogràfica afectada en té notícia. Fos un estel o un asteroide, no s'explica que els dits mags emprenguessin un llarg viatge seguint l'estel. L'estel els anava al davant torna a ésser una corrupció de l'ús lingüístic: els estels no van al davant ni al darrera; ningú fa aquests tipus de construccions desbaratades. En Mateu encara incrementa l'abús lingüístic amb l'expressió fins que s'aturà al damunt on hi havia el nen. Els usos dels llenguatge són a la manera de que és correcte dir l'home s'aturà o el rellotge s'aturà, però no tolera l'expressió l'estel s'aturà; els estels no s'aturen; per això el llenguatge no admet l'expressió l'estel s'aturà. S'ha de fer veure als doctors en teologia que aturar un estel en el llenguatge dels astrònoms es diria l'explosió d'una nova o la desintegració d'un sistema solar.   Posem que fos un meteor que causés aquestes il·lusions òptiques als mags. La pregunta seria: i els habitants de Jerusalem? I N'Herodes? I els grans sacerdots? I els escribes del poble? I el governador romà, En Pilat? Sembla que s'hauria d'entendre que tothom hauria vist el meteor extraordinari i que, com un sol home, tothom, en massa, haurien anat a Betlem.     Els mags, si no eren reis, eren un grans personatges que anaven en comitiva. És inversemblant que arribessin a Jerusalem de manera imprevista i sorprenguessin al rei Herodes - Herodes es va trasbalsar -     Diu el text ...hem vingut a adorar-lo. Els reis no s'adoren.  Aquest Mateu embolica el relat fins a l'apoteosi; diu el text (2.11) ...i, caient de genolls, el van adorar; segons el text, s'ha de suposar que aquells mags no s'estranyaren d'aquell lloc tan inversemblant per a un rei o un Déu.  Si van adorar aquell nen, s'ha de deduir que ells creien que aquell nen era Déu; s'haurà de concloure que aquells mags d'Orient foren els primers creients cristians avant la lettre; seria una mena de cristianisme a priori.    N'Herodes té un comportament impropi d'un rei. És inversemblant que aquells personatges arribessin a Jerusalem així, com a per sorpresa. Allò propi, comú, és que els reis o les ambaixades concertin prèviament les visites a l'estranger. Allò propi hagués sigut que N'Herodes i els grans sacerdots i els romans també haguessin vist l'estel d'Orient. Allò del tot impropi és que el rei Herodes faci cridar els mags d'amagat i els digui unes frases d'impossible ús lingüístic: aneu i informeu-vos ben bé sobre el nen, i, un cop l'hàgiu trobat, feu-m'ho saber perquè també jo vagi  a adorar-lo. O, sigui, per una banda indica als mags el lloc on ha nascut el nen, i, per l'altra, en canvi, els demana que l'informin a ell. Allò propi - i que no es pot donar d'altra manera - hagués sigut que N'Herodes s'informés personalment de l'assumpte; si hagués volgut, els seus agents haguessin arribat a Betlem abans que els mags. Allò propi hagués sigut enviar els seus agents per endavant; també hagués sigut propi que els oferís uns agents per a que els acompanyessin i els indiquessin el camí de Betlem.  Si N'Herodes volia matar el nadó de Betlem, ho tenia perfectament a l'abast: bastava enviar un sicari. Diu el relat evangèlic que Herodes...envià a matar tots els infants de Betlem i de la rodalia, de dos anys en avall. Aquest escrit dóna  testimoniatge d'una matança que no és confirmada per cap altre relat històric; els altres evangelis no en diuen res d'aquesta matança d'infants (Tampoc en diuen res dels mags). N'Herodes no hagués pogut dur a terme un crim tan escandalós; era un rei amb uns poders molt limitats;  Palestina estava sota el poder de Roma. Allò primer que haguessin trobat aquells mags o reis hagués estat els controls de l'exèrcit romà.      Insistint sobre el mal ús del llenguatge del relat evangèlic: s'ha de suposar que el trasbalsament de N'Herodes és degut al naixement d'un nen que podria ser una amenaça al seu tron. Però, segons els usos del llenguatge, els reis o els prínceps no neixen de manera improvisada, com a per sorpresa, a un lloc desconegut. No, els prínceps  són els fills d'una reina i neixen a un palau reial. Allò esperat és que N'Herodes hagués dit als mags que estaven equivocats, que la seva esposa, la reina no havia parit ni esperava infant. Perquè també jo vagi a adorar-lo: llavors, es dona a entendre que els mags i N'Herodes accepten la possibilitat que hagi nascut un Déu en forma de nadó humà, en forma d'infant. Al llenguatge dels jueus només era permès parlar d'adorar a Déu i no a cap altra cosa. Un jueu que hagués dit que un nadó era Déu o fill de Déu hagués estat considerat foll o blasfem.  

  

   En aquest 2017 afeixeixo un nou comentari que ressalta encara més la inconsistència del relat d'En Mateu. El relat fa: l'estel que havien vist a l'orient els anava al davant, fins que s'aturà al damunt d'on hi havia el nen...

 El meu comentari: Si un asteroide,  encara que fos minúscul,  s'hagués ''aturat'' a prop de Betlem,  el nen,  els mags,  els pastors i tots els habitants de Betlem haguessin quedat desintegrats, s'ha de suposar.

En Trump, els obrers i les faccions oligàrquiques (2).

quetgles | 01 Gener, 2017 10:41

     En Trump, els obrers i les faccions oligàrquiques (2).

 

 

    La major part dels ''experts'' que treballen als mitjans ianquis (al servei de les Corporacions) difonien la consigna de que els obrers (els treballadors blancs,  les ''classes mitjanes'' blanques) havien sucumbit a la crida populista dretana d'En Donald Trump. Oh, vaja! La població de les àrees més industrialitzades,  població que tradicionalment votava a favor del Partit Demòcrata,  ara donava el seu  vot majoritari a favor del candidat republicà (Com veurem més endavant, les Corporacions capitalistes ianquis han aconseguit posar al seu servei al Partit Demòcrata,  partit que als EUA figura que és un partit d'esquerra).

   Per descomptat, els grans mitjans europeus (els quals estan al servei de les Corporacions i de la política neoliberal de Brussel·les), els de l'Estat espanyol inclosos, prengueren part en la gran campanya de desprestigi contra En Trump.

    Allò que s'esdevingué: Els obrers ianquis  (les classes treballadores,  en general) feia temps que clamaven contra la política econòmica i social de l'''Stablishment'' i contra Wall Street. A les eleccions del 2008, aquests obrers, majoritàriament, votaren  a favor d'En Barack Obama,  amb l'esperança que el nou president els trauria del pou on estaven. Però,  de seguida,  van veure que no era el cas. Veien que la política de N'Obama els  enfonsava encara més.

 

       A les eleccions presidencials d'enguany,  del 2016,  els obrers donaren el seu vot a En Donald Trump. És de destacar  que els Estats de l'àrea dels Grans Llacs,  els més industrialitzats,  on  tradicionalment es votava ''demòcrata'',  al 2016,  van votar ''republicà''. Precisament, és en aquests Estats on més es palesa la situació de decadència i ruïna que afecta els Estats Units. Una mostra concreta d'això és l'informe d'En Ricardo Mir,  on fa saber que ''Els carrers del centre de Monessen,  un poble de 7.500 habitants del nord-oest de Pensilvània que vivia de la producció d'acer, semblen el decorat d'una pel·lícula de zombis''. Segons diu En Mir,  el batlle d'aquest poble,  un sindicalista demòcrata va enviar tres cartes a En Barack Obama demanant ajuda, i no va rebre resposta. I diu En  Mir: ''Als pobles demòcrates com Monessen es veuen tot de cartells de suport a En Donald Trump. El missatge proteccionista i les seves crítiques al lliure comerç i les seves promeses per rellançar el carbó o l'acer han tornat a molts l'esperança'' (Podeu veure el post d'En Mir Elecciones EEUU: Trump devuelve la esperanza a los perdedores).

 

     El succeït:  Els obrers depositaren la confiança en el candidat Donald Trump. I encara més:  En Trump va despertar una gran onada d'entusiasme.

   Per entendre la cosa: No és el cas que els treballadors haguessin sucumbit a un suposat discurs populista d'En Trump,  un multimilionari. No,  ans al contrari,  l'entusiasme que va despertar En Trump nasqué de l'inaudit enfrontament del candidat contra l'''Stablishment'', contra Wall Street i contra els grans mitjans de comunicació.  Les denúncies d'En Trump coincidien plenament amb les dels aïrats obrers.

  

En Trump, els obrers i les faccions oligàrquiques (1). Reedició.

quetgles | 26 Desembre, 2016 16:57

     

   En Trump,  els obrers i les faccions oligàrquiques (1). Reedició.

 

 

    Els experts (els experts ''oficials'' dels grans mitjans de comunicació) deien que En Trump no tenia ni la més remota possibilitat de d'accedir a la presidència. I les enquestes de les agències assignaven una clara avantatge per a Na Hillary Clinton. Així mateix, els grans mitjans duien a terme una escandalosa campanya en contra d'En Trump; deien que era inepte per a la presidència.

 

    Anant per feina: Sense excepció, els informes dels experts ''oficials'' dels grans mitjans no fan sinó reforçar la línia ideològica del mitjà corresponent. 

   Per entendre la cosa:  En el cas que  un expert contradigués la línia ideològica del mitjà,  d'immediat deixaria de ser col·laborador i es quedaria sense  els honoraris. A considerar:  Els principals ingressos econòmics – i el nivell de prestigi -  d'aquests experts provenen de les seves col·laboracions als grans mitjans.

    O sigui, els informes d'aquests experts anaven com a anell al dit per als objectius polítics dels directors dels mitjans.

 

    Sense excepció,  els grans mitjans són al servei de les Corporacions capitalistes,  bé sigui perquè en són propietàries,  bé sigui pel pacte signat amb el propietari (propietari que també és un magnat capitalista). O sigui que els directors i els consells de redacció dels mitjans saben quina és  la seva funció i saben el que espera d'ells l'amo (la Corporació).

 

      Els mitjans dels Estats Units centraven la seva campanya contra En Trump còmodament instal·lats en una posició de defensa dels drets humans, i de condemna del racisme,  del masclisme i de la intolerància (que segons deien impregnaven el discurs del candidat presidencial).

      Massa còmodes treballaven aquests experts:  Feien rebombori d'uns comentaris suposadament masclistes d'En Trump,  sense  voler considerar allò que tothom veu,  què és  cent vegades pitjor un abús masclista (com fou el cas de la ''inapropiada relació sexual''  del d'En Bill Clinton amb Na Monica Lewinsky (Na Monica feia fel·lacions a En Bill) quan aquesta era becària no remunerada a la Casa Blanca el 95-96.  Els experts ''comodons'' mai explicaven de quina manera es  va enfrontar al cas (sembla que hi ha més casos de les aventures d'En Bill) la ''feminista'' Hillary. Sembla que no se li va acudir fer una instància de sol·licitud de divorci.

     Valga'm déu amb el feminisme que els experts atribuïen a la candidata presidencial. Aquests experts ''progressistes'' no tenien res a comentar del fet que els Clinton (i,  per tant,  Na Hillary) havien aconseguit per a la seva fundació (La Fundació Clinton) donacions milionàries de la monarquia saudita,  monarquia feudal que,  com tothom sap,  és la més antifeminista del món,  fins  a extrems demencials.

 

  

   

Recordant que el naixement d'un suposat home-déu és una història impossible.

quetgles | 25 Desembre, 2016 12:49

      Recordant que el naixement d'un suposat home-déu és una història impossible.

     Els 40.000 teòlegs cristians,  amb els seus ullots,  ho veuen que el relat d'En Lluc és inversemblant; però el cas és que la feina d'aquests teòlegs no és la recerca de la veritat,  sinó intentar  fer creïbles els relats bíblics més absurds.

   En aquest any 2016,  podeu veure,  una vegada més,  la meva crítica al relat d'En Lluc. Vegeu el post  El naixement de Jesús. Una història inversemblant.

En Trump, els obrers i les faccions oligàrquiques (1).

quetgles | 19 Desembre, 2016 20:31

 

   En Trump,  els obrers i les faccions oligàrquiques (1).

 

 

    Els experts (els experts ''oficials'' dels grans mitjans de comunicació) deien que En Trump no tenia ni la més remota possibilitat de d'accedir a la presidència. I les enquestes de les agències assignaven una clara avantatge per a Na Hillary Clinton. Així mateix, els grans mitjans duien a terme una escandalosa campanya en contra d'En Trump; deien que era inepte per a la presidència.

 

    Anant per feina: Sense excepció, els informes dels experts ''oficials'' dels grans mitjans no fan sinó reforçar la línia ideològica del mitjà corresponent.  

   Per entendre la cosa:  En el cas que  un expert contradigués la línia ideològica del mitjà,  d'immediat deixaria de ser col·laborador i es quedaria sense  els honoraris. A considerar:  Els principals ingressos econòmics – i el nivell de prestigi -  d'aquests experts provenen de les seves col·laboracions als grans mitjans.

    O sigui, els informes d'aquests experts anaven com a anell al dit per als objectius polítics dels directors dels mitjans.

 

    Sense excepció,  els grans mitjans són al servei de les Corporacions capitalistes,  bé sigui perquè en són propietàries,  bé sigui pel pacte signat amb el propietari (propietari que també és un magnat capitalista). O sigui que els directors i els consells de redacció dels mitjans saben quina és  la seva funció i saben el que espera d'ells l'amo (la Corporació).

 

      Els mitjans dels Estats Units centraven la seva campanya contra En Trump còmodament instal·lats en una posició de defensa dels drets humans, i de condemna del racisme,  del masclisme i de la intolerància (que segons deien impregnaven el discurs del candidat presidencial).

      Massa còmodes treballaven aquests experts:  Feien rebombori d'uns comentaris suposadament masclistes d'En Trump,  sense  voler considerar allò que tothom veu,  què és  cent vegades pitjor un abús masclista (com fou el cas de la ''inapropiada relació sexual''  del d'En Bill Clinton amb Na Monica Lewinsky (Na Monica feia fel·lacions a En Bill) quan aquesta era becària no remunerada a la Casa Blanca el 95-96.  Els experts ''comodons'' mai explicaven de quina manera es  va enfrontar al cas (sembla que hi ha més casos de les aventures d'En Bill) la ''feminista'' Hillary. Sembla que no se li va acudir fer una instància de sol·licitud de divorci.

     Valga'm déu amb el feminisme que els experts atribuïen a la candidata presidencial. Aquests experts ''progressistes'' no tenien res a comentar del fet que els Clinton (i,  per tant,  Na Hillary) havien aconseguit per a la seva fundació (La Fundació Clinton) donacions milionàries de la monarquia saudita,  monarquia feudal que,  com tothom sap,  és la més antifeminista del món,  fins  a extrems demencials.

 

  

   

Tanmateix l'onada de la veritat els ofegarà (Reedició).

quetgles | 14 Desembre, 2016 19:21


 

    Tanmateix l'onada de la veritat els ofegarà (Reedició).

        L'onada de  la veritat – un autèntic tsunami –  ofegarà les Corporacions neoliberals i els governs d'Europa i Amèrica que són al servei de les Corporacions.

   Les Corporacions i els Governs neoliberals suposaven que tenien el control de l'opinió pública. No de bades  havien aconseguit des de feia dècades el domini dels grans mitjans de comunicació. Juntament amb això,  havien fet un colossal desplegament d'ONGs que no eren altra cosa que agències de manipulació ideològica quan no agències de subversió política.

    Però,  als darrers temps, ells han vist que les seves llances es convertien en canyes.  La gent desconfiava de cada vegada més dels grans mitjans,  fins al punt que els petits mitjans alternatius creixien com a bolets. En paral·lel, la gent d'Amèrica i de Europa feia un creixent recurs a la informació que oferien els mitjans dels països que s'oposen al unilateralisme ianqui,  i,  en especial,  els  de Rússia (Sputnik,  RT) i de l'Iran (PressTV).

      Tots aquests temes – i molt més – trobareu al post que he penjat aquí.  Comprovareu la formidable capacitat de la periodista anglesa Na Vanessa Beeley per a informar dels mecanismes de corrupció que manegen els establiments ianquis i europeus,  i del  pànic actual que afecta els establiments.  És l'accés a la veritat per part de les amples masses allò que provoca  aquest pànic.

     Vegeu el post 'Al-Qaeda Civil Defense Group White Helmets Rightfully Shut Out of Nobel Prize'.

   ps: En data d'avui,  14/12/16,   Sputnik ha publicat un altre extens post que enllaça i completa l'anterior post de Na Beeley. Vegeu-lo.

"Aleppo Atrocities": The Mainstream Media's Latest Psy-Op

 

Tanmateix l'onada de la veritat els ofegarà.

quetgles | 12 Desembre, 2016 19:48


   

    Tanmateix l'onada de la veritat els ofegarà.

 

 

        L'onada de  la veritat – un autèntic tsunami –  ofegarà les Corporacions neoliberals i els governs d'Europa i Amèrica que són al servei de les Corporacions.

 

   Les Corporacions i els Governs neoliberals suposaven que tenien el control de l'opinió pública. No de bades  havien aconseguit des de feia dècades el domini dels grans mitjans de comunicació. Juntament amb això,  havien fet un colossal desplegament d'ONGs que no eren altra cosa que agències de manipulació ideològica quan no agències de subversió política.

    Però,  als darrers temps, ells han vist que les seves llances es convertien en canyes.  La gent desconfiava de cada vegada més dels grans mitjans,  fins al punt que els petits mitjans alternatius creixien com a bolets. En paral·lel, la gent d'Amèrica i de Europa feia un creixent recurs a la informació que oferien els mitjans dels països que s'oposen al unilateralisme ianqui,  i,  en especial,  els  de Rússia (Sputnik,  RT) i de l'Iran (PressTV).

      Tots aquests temes – i molt més – trobareu al post que he penjat aquí.  Comprovareu la formidable capacitat de la periodista anglesa Na Vanessa Beeley per a informar dels mecanismes de corrupció que manegen els establiments ianquis i europeus,  i del  pànic actual que afecta els establiments.  És l'accés a la veritat per part de les amples masses allò que provoca  aquest pànic.

     Vegeu el post 'Al-Qaeda Civil Defense Group White Helmets Rightfully Shut Out of Nobel Prize'.

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 ... 122 123 124  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb