El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

La paradoxa d'En Hayek. Reedició

quetgles | 10 Agost, 2018 21:16

                                     La paradoxa d’En Friedrich Hayek

 

   (En Friedrich Hayek ha esdevingut una de les màximes icones dels neocons o neoliberals (A Catalunya s’autodenominen liberals. Podeu veure que En Hayek bat records d’entrades a la Xarxa. Els de CIU van muntar el GrupHayek a 1996).

 

 

    En Hayek economista – i els neocons – perdé la batalla en front d’En Keynes. Les propostes d’En Keynes – als anys 1930 - foren seguides pels Governs  dels Estats Units i els dels països europeus.

 

  La maquinària de propaganda dels neocons (disposen de la maquinària més gran del món) crearen el que jo denomino “fenomen Hayek”.  Feren grandioses tirades de “The Road to Serfdom” (Camí de servitud), 1945. En Hayek quedà convertit en filòsof. Ara, al firmament neocon, En Hayek figura com el filòsof més important del segle XX, majorment.

 

     Però En Hayek era economista, no filòsof. Al meu parer, tenia una pobre formació en matèria d’història i d’història de la filosofia. No va estudiar en profunditat els autors que cita, jo crec.

 

    En Friedrich Hayek és un filòsof mediocre o molt mediocre, jo considero.

 

 

 

    Una de les teories centrals d’En Hayek filòsof consisteix en afirmar que els comunistes i els nacionalsocialistes són, en realitat, dos grups rivals que tenen el mateix objectiu, que és el de liquidar el liberalisme. Sosté que els comunistes i els nazis són una deriva del socialisme. Que l’afebliment del liberalisme és causat pels socialistes, i pels progressistes, els quals donen suport a les idees socialistes. 

 

    L’esquema d’En Hayek:

 

    Amb l’activitat comercial lliure d’Holanda i Anglaterra, aparegueren les idees liberals i democràtiques. L’activitat dels homes emprenedors i competitius van crear riquesa per a tots, però també ciència.

    Els grans avenços de la ciència van provocar l’aparició de “la fatal arrogància” dels progressistes que exaltaren i divinitzaren la raó humana.

    Aparegué el racionalisme de Descartes, i va continuar  l’exaltació de la raó amb la Il·lustració.

    Tots aquests “constructivistes” enarboraren la raó contra el liberalisme i pretengueren valer-se de la ciència per a crear una nova societat (socialista) que havia de superar tots els mals que arrossegava la humanitat.

   Però la raó humana és feble; no pot controlar els processos de la història.

    Tesi central d’En Hayek:  La civilització – les normes que regulen la societat - avança a “la manera de les senderes del bosc”. Els “homes emprenedors” són els qui inicien noves les noves senderes, i, si tenen èxit, són aprofitades pels altres homes. 

    La pretensió de construir una societat nova a partir d’elucubracions racionalistes provoca “la fatal arrogància”.

 

    La paradoxa d’En Hayek: Allò racional és irracional, i allò irracional és racional.

 

   La pretensió d’aplicar la ciència per a resoldre els problemes socials és irracional; allò racional es deixar anar la societat sense direcció racionalitzada i regulada.  

 

     La paradoxa de Hayek també es podria enunciar dient:  Els intents de regular l’economia és una “fatal arrogància” dels racionalistes, dels “constructivistes”; el millor regulador de l’economia consisteix en deixar l’economia sense regles ni reguladors.

 

    En Hayek i els Rockefellers (La Fundació Rockefeller fou la que va fundar la “London School Economics”, la que va “fitxar” En Hayek, i la que va patrocinar la “Mont Pelerin Society”) pretenen fer creure a la gent que allò més convenient per a la societat es deixar el procés econòmic i social en mans de la iniciativa dels “emprenedors”, o sigui, dels grans capitalistes.

 

     La paradoxa d’En Hayek:

 

   Són els grans “emprenedors” els qui tracen “les senderes del bosc”. La llibertat dels ciutadans consisteix en seguir les senderes.  O sigui, la llibertat seria la no llibertat, la llibertat seria l’esclavatge.

 

    La paradoxa d’En Hayek:

 

      Es declara que els homes són iguals. S’afirma que hi ha d’haver igualtat d’oportunitats (I es mostren els exemples de N’Henry Ford i de Barack Obama). Però uns homes – l’1 per cent de la població – són els qui tenen el gran Capital que han heretat dels seus pares, i la resta – el 99 % - no disposen de Capital.

 

     La paradoxa d’En Hayek: els homes iguals són desiguals. I la igualtat d’oportunitats és tenir unes oportunitats absolutament desiguals.

      

    

(Podeu veure una anàlisi més extensa la meva web Hayek i Popper)

 

      

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb