El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

Post Hitler i Post Franco. Un ''poema'' d'En Jordi Romero Lloret.

quetgles | 20 Abril, 2018 08:06

           Post Hitler i Post Franco. Un ''poema'' d'En Jordi Romero Lloret.




    He pensat que seria bo difondre aquest didàctic ''poema'' (un conjunt de twits) d'En Jordi Romero Lloret, publicat a El Nacional, 19/04/2018. Fa així:




A qualsevol alemany que us trobeu li dieu: imagina't que la Constitució Alemanya que teniu avui hagués sigut un pacte entre els nazis i els que volien recuperar la democràcia, i que no hi hagués hagut judicis de Nuremberg, i que el primer Canceller de la nova Alemanya ja democratitzada hagués estat l'últim secretari general del Partit Nazi, i que a les places d'Alemanya hi poguéssiu trobar encara estàtues de Hitler, i que a prop de Berlín hi hagués un gran memorial / conjunt monumental concebut pel propi Hitler per honorar la seva memòria, propietat del govern alemany, i dedicat als Caiguts en Defensa del Tercer Reich i amb la tomba de Hitler enterrat amb tots els honors, i que hi hagués una Fundació Adolf Hitler honorant l'obra del Führer i rebent subvencions públiques, i que Polònia formés part d'Alemanya i l'alemany hi fos llengua oficial, però els representants polonesos tinguessin prohibit fer servir el polonès al parlament alemany, i que el 80% dels polonesos volgués fer un referèndum per saber quants polonesos estan a favor de la independència de Polònia i el govern alemany no els deixés, i que els partits independentistes polonesos haguessin aconseguit dues vegades la majoria al parlament polonès, i que intentessin organitzar aquest referèndum per consultar els polonesos, i la policia alemanya intentés requisar les urnes i les paperetes

i acabés ferint mil persones amb porres i bales de goma per evitar que els polonesos votessin el dia del referèndum, i que el govern alemany posés polítics i activistes polonesos a la presó per haver organitzat aquest referèndum. I, finalment, que el partit que governés Alemanya avui fos el partit que van fundar els Nazis quan es va restablir la democràcia a Alemanya, i que la seva alternativa electoral avui fos el Partit de la Ciutadania Alemanya, que no ha condemnat mai el Nazisme i està d'acord amb tot això que acabem d’explicar.

Aquesta Alemanya seria l'Espanya d'avui.


·




El món que ve en 24 enunciats. Reedició.

quetgles | 12 Abril, 2018 20:57

                           

                  El món que ve en  24 enunciats.

         Proemi.

    Els catalans, tant els insulars com els peninsulars, continuen sotmesos al bombardeig d'uns mitjans de comunicació que són una deriva del franquisme (L'oligarquia franquista no ha estat foragitada, sinó que continua mantenint el control dels aparells del Poder). Alhora aquests mitjans són instruments per a difondre els missatges del neoliberalisme  i del programari de Washington i Brussel·les (De Washington, en darrer terme).

     Per descomptat, les amples masses espanyoles també estan sotmeses a la deriva franquista neoliberal (Franquisme neoliberal: convé recordar que el president Eisenhower va aterrar a Madrid el 1953 per fer-se la foto amb el general Franco).

   La destrucció i el caos que provoca l'actual capitalisme afecta greument als països de la Unió Europea, al més febles, en especial.

     Tot i que tenen el monopoli dels grans mitjans, les elits capitalistes no poden evitar la rebel·lió de les amples masses treballadores (Syriza i Podemos en serien dues mostres destacades del fenomen).

     

    Per altra banda, els grans mitjans de comunicació mostren símptomes d'esgotament. De cada vegada són més els investigadors que expliciten el desordre social que provoca el capitalisme actual, molts dels quals tenen accés a les pàgines de la premsa neocon (Un cas notable i pròxim l'ofereix el diari Ara, 8.3.2015, on el director del diari, En Carles Capdevila, entrevista a la investigadora Na Saskia Sassen, de la qual es destaca la frase La situació és tan extrema que o diem prou o acabarem empobrits tots, en referència a la Unió Europea. O sigui, el diari neocon contradiu la seva pròpia línia ideològica!).

    24 enunciats, fets amb la intenció de contribuir a l'avançament de l'esperit crític entre els navegants catalans (Com explico als meus escrits, és incongruent que l'independentisme català vagi de bracet amb les elits neoliberals. Podeu veure el post  L'estrafolari independentisme català exalça l'Imperi.).

      Fins aquí, fi del proemi.

    Vegeu els enunciats:

1.   Als propers anys, continuarà el desplegament econòmic de la Xina, i, en paral·lel, continuarà la desindustrialització dels Estats Units (Podeu veure el meu escrit  Els EUA i el Regne Unit es desindustrialitzen 2. L'estratègia suprema.).

2.    Destacarà el creixement de les indústries xineses d'alta tecnologia Des de principis del segle, la Xina va esdevenir la primera potència industrial del món (Quina gràcia!: Fins ara els mitjans ''occidentals'' la denominaven economia emergent. S'ha de saber: la Xina produeix i consumeix vuit vegades més acer que els EUA).

3.      Es farà palès que som dins un nou cicle històric. Com havia estat durant mil·lenis, l'Àsia serà  el centre del món; i la Xina  tornarà a ser l'Imperi del Mig (Per veure el tema a fons, podeu baixar el post  La Xina, la civilització vertical (2)) .

4.    D'ara a 2020, s'esfondrarà l'imperi ianqui (L'Imperi del Caos, com l'han batejat). Minvada la capacitat competitiva de la indústria dels Estats Units, Washington ha fet recurs a una creixent intervenció (a la manera d'un gang mafiós) en les qüestions internes dels altres Estats. I, en tot moment, branda el seu poder militar  (El pressupost de defensa dels EUA supera el conjunt  dels pressupostos de les grans potències militars).

5.   Tot i el creixent intervencionisme dels EUA, el multilateralisme global és de cada vegada més manifest.  O sigui, no és el cas que el militarisme ianqui aturi el procés de desindustrialització que afecta els Estats Units.

6.     la Xina segueix una estratègia de no intervenció en política internacional i de no confrontació amb els Estats Units.   Però, alhora, la Xina ha desplegat la seva capacitat militar en paral·lel al seu desplegament econòmic. L'enunciat fa: Si la Xina  ha superat els EUA com a potència industrial, es de preveure que també els superi en relació a la indústria d'armament.

7.    la Xina ha fet saber que disposa de míssils hipersònics, amb la qual cosa fa palès que la pretensió de Washington d'aconseguir la immunitat respecte als míssils balístics intercontinentals  era una pura il·lusió.  

8.    S'ha de saber: Al 2004 es publicaren les estadístiques segons les quals la Xina tenia quatre vegades més d'enginyers que els Estats Units.

9.     S'ha de girar el mitjó de la premsa ''occidental'' (o sigui, 'de les Corporacions neoliberals''), mitjó que presenta la Xina com economia emergent amb una indústria de baixa qualitat basada amb la mà d'obra barata. Girant el mitjó, s'ha de dir que la Xina, al 2015, és la primera potència mundial pel nombre d'universitats, pel nombre de llicenciats en ciències i en enginyeria, pel nombre de centres d'investigació científica i tecnològica, i pel nombre de centres d'investigació d'alta tecnologia. En relació a aquests quatre darrers enunciats podeu veure les pàgines web següents China realiza un exitoso ensayo del misil hipersónico WU-14 - RT China lanza un misil intercontinental de prueba que podría alcanzar EE.UU. -  RT   China entra en la carrera mundial por crear naves submarinas ultrarrápidas - RT.

10.                  Les previsions són que la Xina mantindrà un creixement alt, al voltant del 7 % anual. Per tant, en el món que ve es farà de cada vegada més palès el fracàs del capitalisme neoliberal.

11.                  Si en 37 anys la Xina ha passat de país subdesenvolupat a primera potència econòmica mundial, s'ha de concloure que el sistema xinès (el socialisme a la manera xinesa, creat per En Deng Xiaobing) és l'alternativa al capitalisme, s'ha de concloure, segons la lògica i el pragmatisme.

12.                  El món que ve és un món multilateral. No és el cas que s'estableixi una coexistència entre  dues superpotències mundials com va succeir entre 1945 i 1990. Allò que ara ja és present (i que incrementarà la seva presència de cada vegada més) és l'aparició a l'escena històrica de grans països que fins ara on suposava irrellevants (segons els mitjans ''occidentals'').  D'entre tots aquests, destaca l'Índia, país que és la tercera economia mundial (Vegeu la web FMI: España baja en la clasificación y ya es solo la 14ª economía del mundo | Economía | EL PAÍS). 

13.                  Amb l'esfondrament de l'URSS,  1990, Rússia iniciava un període molt tèrbol; perdia la condició de superpotència. A l'any 2000, amb l'arribada d'En Vladímir Putin a la presidència, Rússia recuperava el paper de protagonista de la política mundial. Com explica En Gorbatxev, En Putin va salvar Rússia de la desintegració.  L'enunciat fa així:  Tan bon punt  Rússia es va recuperar, va tornar a ser l'eix dels països que s'oposen a la política  de Washington d'establir un imperi mundial.

14.                     Sota el guiatge d'En Putin, Rússia esdevingué una economia emergent com la batejaren els mitjans de les Corporacions. Rússia entrà a formar part dels denominats  BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sudàfrica), països que destacaven pel seu elevat índex de creixement econòmic. L'enunciat: Washington considerà una greu amenaça la recuperació de Rússia; d'aquí que hagi desplegat tot de plans estratègics amb l'objectiu de desestabilitzar Rússia i fer caure el govern d'En Putin per mitjà d'una revolució taronja (Tipus de revolució de la qual  Washington n'és addicte).

15.                     La continuació de la presidència de Putin i el paper de Rússia com a principal opositor a l'imperialisme dels Estats Units  ha determinat la creixent confrontació dels dos països a l'escenari mundial, fins al punt de ser definida, la confrontació,  com a nova guerra freda.

16.                  Actualment, Rússia torna a competir amb els Estats Units en matèria d'alta tecnologia armamentista. En particular, s'ha de saber que Rússia és el segon gran exportador mundial d'armament, seguint molt de prop als Estats Units.

17.                  L'aparent contradicció:  Tot i que la Xina és la primera economia mundial i la primera potència del bloc opositor a l'imperialisme ianqui,  no lidera el bloc, sinó que deixa el lideratge a Rússia. Explicació: la Xina, encara que té el major pressupost de defensa al darrere del dels Estats Units,  ha evitat i evita la confrontació amb Washington. La Xina continua mantenint la seva política  (iniciada per En Xiaobing) de no intervenció en els assumptes interns dels altres Estats.

18.                  La Xina s'até als principis de  L'Art de la guerra de Sunzi, tractat segons el qual, en una guerra, la victòria suprema és aquella que aconsegueix la rendició de l'exèrcit enemic sense haver d'entrar en combat. A considerar:  Si es manté l'actual ritme de creixement del poder militar (de Xina-EUA), llavors s'arribarà a un punt  en que es farà evident la superioritat militar de la Xina (els EUA s'hauran de rendir i renunciar  a la seva idea de l'imperi). Podeu veure la qüestió fascinant del submarí hipersònic; partint de la costa xinesa, aquest navili arribaria a la costa americana en unes poques hores; vegeu el post Shangai-San Francisco  en 100 minuts. També podeu baixar la web China apuesta por la nueva tecnologia militar.

19.                  La Unió Europea (així com l'OTAN) és una creació de Washington al servei dels interessos dels Estats Units (enunciat que és sostingut per molts d'analistes de geopolítica  mundial, els nord-americans inclosos).  L'enunciat fa així:  La Unió Europea, de fet, no pot prendre iniciatives en política exterior; d'aquí que la Unió Europea no té política pròpia a l'escenari internacional. I per altre costat, tan bon punt un país esdevé membre de  la Unió Europea, deixa de ser agent particular de la política internacional; és a dir, perd la seva condició de país sobirà. 

20.                  Rússia ha esdevingut el principal oponent als EUA, jo deia.  Però no és el cas que ara es doni un revival de l'antiga confrontació mundial Moscou-Washington que hi havia a l'època de la Unió Soviètica. L'enunciat: Ara, realment, és la Xina la potència que fa entrar en crisi l'estratègia de Washington.

21.                  Seria   un error d'apreciació suposar la continuació d'un món bipolar on els dos pols són els EUA i la Xina. De fet, el món global ja rutlla a la manera multilateral. Actualment, el protagonisme mundial  no queda reservat per dues (o unes poques) grans superpotències. Per una banda, l'Àsia ha recuperat la ''centralitat'' mundial; i, per l'altra banda, no són pocs els nous  grans països que són decisius  a l'hora de fer moure el món. Al costat dels BRICS,  es poden citar països com són Corea, Indonèsia (4art país més poblat del món), Turquia, Nigèria, Mèxic, Veneçuela, Pakistan, Vietnam i d'altres (S'ha de recordar: el Vietnam va guanyar la guerra als EUA).

22.                  A l'hora d'entendre les forces profundes que mouen el món, s'ha de destacar el cas notable de l'emergència de l'Iran, l'antiga Pèrsia. No perquè sí,  el president dels Estats Units, En George W. Bush,  va qualificar l'Iran com un dels ''eixos del mal'' (l'altre eix era Corea del Nord).  Allò més notable és que l'Iran ha sigut capaç de resistir totes les maniobres de destrucció fetes per l'imperi ianqui.  I encara més notable és  que l'Iran, en unes condicions tan adverses, hagi esdevingut la primera potència industrial de l'Orient Mitjà. I encara més sorprenent que sigui una potència mundial en alta tecnologia (Per a valorar la capacitat militar de l'Iran: La seva alta tecnologia  posa en crisi d'autoritat a la cinquena flota dels EUA establerta al Golf Pèrsic. Vegeu el post  L'Iran espanta els Estats Units., i aquest altre post L'Iran produeix en massa Qadir,  missil antivaixell..

23.                  La Unió Europea és una creació Washington, jo deia.  Però un hom podria pensar que, malgrat la pèrdua de la sobirania, els Estats que conformen la UE n'aconsegueixen seguretat econòmica. Però tothom ha vist que no era així, que la Unió Europea continua incapaç de sortir de la crisi econòmica que l'afecta. L'enunciat:  Washington sacrifica els seus vassalls  europeus en la seva pugna amb Moscou.

24.                  Per altra banda, en contra de la presumpció, els països econòmicament més febles del Sud i de l'Est de la UE resten indefensos sotmesos a l'espoli de les Corporacions financeres.  S'ha de preveure la revolta de les amples masses d'aquests països. La UE és un construcció sobre falsos fonaments, construcció que forçosament caurà esfondrada.



       

El col·lapse ianqui és imminent.

quetgles | 09 Abril, 2018 20:50


  

                                El col·lapse ianqui és imminent.





Nota prèvia.


Que resti clar: No és el cas que jo pretengui passar per expert en economia, però sí com esforçat cercador de la veritat històrica. En contra del Positivisme, totes aquelles suposades ciències socials, com l'Economia, són sempre al servei d'una determinada ideologia.

Com he dit sovint, els 40.000 economistes ''occidentals'' són al servei del capitalisme, majoritàriament.


Allò que vaig dir al 2012, sobre la desindustrialització del EUA, no ha fet sinó confirmar-se.


Actualment, a l'abril del 2018, semble que ha començat el col·lapse de l'economia ianqui.

Al 2012, vaig publicar un article on explicava la perversió del sistema econòmic ianqui. Vegeu-lo: Els EUA i el Regne Unit es desindustrialitzen.

         Per cert, actualment, al 2018, la població de Detroit és de 648.000 habitants.

Karl Marx. La dialèctica marxista és inconsistent. Reedició.

quetgles | 04 Abril, 2018 12:41


Karl Marx. La dialèctica marxista és inconsistent , però la lluita de classes és real. Reedició.


Debut a l'extensió de l'opuscle, le penjat a Wordpress. Podeu baixar-lo prement Karl Marx. La dialèctica marxista és inconsistent, però la lluita de ...



 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb