El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religiˇ sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

La Xina: La revoluciˇ feminista imprevista.

quetgles | 27 Juny, 2017 19:48

 

 

Normal 0 21 false false false CA X-NONE X-NONE

                        La Xina: La revolució feminista imprevista.

 

 

      Imprevista,  perquè la revolució feminista ha succeït de manera espontània i no segons un projecte governamental per a satisfer les reivindicacions feministes.

   Per descomptat, la societat tradicional xinesa era clarament masclista. En Confuci no va tenir dubtes a l'hora d'afirmar que l'esposa havia de ser obedient al marit; i,  en paral·lel,  no va preveure cap situació on la dona fos independent o tingués una certa autoritat.

    El nou règim comunista,  tot i reivindicant formalment la igualtat de gènere,  no va aconseguir eradicar el masclisme imperant; les dones van continuar en clares desavantatges de gènere.

     La revolució feminista de la qual estic parlant s'ha produït i es manifesta  a través del sistema d'ensenyament. De manera imprevista, en especial a partir de principis de segle,  les dones xineses van iniciar un salt revolucionari  a les universitats fins al punt que a l'actualitat l'alumnat femení ha esdevingut majoritari.  Segons informa China Daily:  D'acord amb un llibre blanc sobre la igualtat de gènere, publicat pel Consell d'Estat o gabinet de la Xina, el 2014 les dones constituïen el 52,1 per cent dels estudiants universitaris, el 51,6 per cent dels estudiants de postgrau, i el 36,9 per cent dels candidats de doctorat en les institucions de educació superior.

     Però allò autènticament revolucionari fou l'assalt de les dones xineses a les facultats de ciències (de matemàtiques,  física,  química,  ciències naturals,  etc.) i també a les facultats de ciències aplicades (com,  per exemple, enginyeria o medicina),  facultats que,  fins aleshores,  semblaven no apropiades al gènere femení.

    S'ha de saber:  Actualment, el 40 % dels enginyers de la Xina són dones.   

    Podeu veure la informació directament al post

 

   Barriers still exist for women to lead in key research - China Daily

www.chinadaily.com.cn/china/2016.../content_24497881.ht...

1.      

Tradueix aquesta pàgina

 

 

     Per explicar aquest fenomen social,  molts d'experts opinen que fou motivat per la política familiar de fill únic que va implantar el govern al 1979.  Entenen que el desplegament massiu de ''filles úniques'' va determinar el canvi d'orientació genèric en relació  a les preferències professionals.

 

 

    

 

 

La Xina, una civilitzaciˇ atea.

quetgles | 25 Juny, 2017 20:39


                                          La Xina,  una civilització atea.

 

 

     En general, el mitjans fan com si evitessin informar sobre l'ateisme de la civilització xinesa. Allò que m'ha mogut a escriure és  fer saber que el confucianisme no és una religió,  sinó,  pròpiament,  una doctrina moral,  doctrina moral  que ha sigut hegemònica a la Xina, des del  segle IV aC; doctrina que abasta la filosofia i la política, alhora.

   Certament, el règim de Mao-Zedong menà una campanya contra el confucianisme,  acusant-lo d'estar al servei de les oligarquies de l'antic règim.

   Però,  sota el lideratge d'En Deng Xiaobing,  el confucianisme fou considerat beneficiós per a la construcció del ''socialisme a la manera xinesa'', de manera que actualment els instituts confucians són presents a la major part de les grans ciutats d'arreu del món.

    La tradició xinesa allò que mostra és un respecte per a les creences religioses i per les doctrines morals.  Seguint la tradició,  la Xina actual manté efectiva la llibertat religiosa i la llibertat de consciència. Així, al moment present,  trobem actius a la nació asiàtica el cristianisme, el mahometisme i el budisme,  entre d'altres corrents menors. Però tots els corrents religiosos són minoritaris. La Xina continua essent bàsicament confucianista.

 

     Fets aquests  aclariments,  allò que importa destacar és l'ateisme de la civilització xinesa.  En tot temps,  i més declaradament a partir del segle II aC., la societat xinesa i l'Estat xinès s'ha abstingut de fer recurs  a la religió entesa com a relació entre els humans i un Déu totpoderós.

    En efecte, en cap moment històric de la Xina,  s'ha desplegat un o altre tipus de religió. O sigui,   la Xina antiga no va disposar de Llibres Sagrats ni de casta sacerdotal. I,  a diferència de la civilització hel·lènica,  la Xina tampoc va fer cap referència a una munió de déus.  Als clàssics xinesos tampoc es fa referència a un Ésser Suprem,  a la manera judaica.

    Als Analectes d'En Confuci,  el punt més alt com a referent religiós és aquell on es cita paraula el Cel com a element metafísic,  com a signe d'ordre racional superior al dels humans. Per altra banda, els intents de divinitzar la figura d'En Confuci fracassaren. Els rituals confucians actuals continuen essent rituals purament cívics,  implícitament ateus (No deixa de sorprendre aquesta coincidència sobre els rituals civils entre els ateus marxistes i els ateus confucians).

 

La Xina farÓ posar el mac en terra als Estats Units.

quetgles | 21 Juny, 2017 07:50

 

 

 

                                  La Xina farà posar el mac en terra als Estats Units.

 

 

 

 

   La cosa va així: Si en matèria de computació d'alt rendiment,  en una dècada,  la Xina ha passat de la insignificança a potència hegemònica,  superant als Estats Units,  llavors  hem de suposar que Washington es veurà obligat a abandonar la seva estratègia de guerra freda.

 

      O sigui, s'ha de suposar que en un quinquenni,  al proper any 2021,  el tremend ritme de creixement tecnològic del David asiàtic farà absolutament incompetent al Goliat nord-americà.

 

      La CIA i les agències d'informació ianquis estan en campanya permanent amb la intenció de validar la idea de la superioritat incontestable dels Estats Units en capacitat militar.  Però allò palès és que el qui disposa d'una tecnologia més avançada és el qui té la superioritat militar,  i,  al moment present,  és la Xina la qui està guanyant la competició. 

 

       Ho podeu saber:  M'ha emocionat la lectura del precís informe d'En Raúl Zibechi (Sputnik, 04, 04,  2017). Podeu baixar-lo prement

China desplaza a EEUU en computación de alto rendimiento

Tradueix aquesta pàgina.

 

 

 

 

 

 

 

 

La Xina avanša. Els Estats Units s'hauran de rendir.

quetgles | 16 Juny, 2017 08:49

 

 

                                       La Xina avança. Els Estats Units s'hauran de rendir.

 

        

      La premsa que es distribueix dins els territoris de la nació catalana (sencera) dóna per suposat (a la fi!) que la Xina és una gran potència,  però evita especular sobre les conseqüències històriques que derivaran del desplegament del gegant asiàtic; igualment, deixa de banda plantejar de quina manera pot afectar a Catalunya el procés del colós xinès. 

     En sentit contrari al de la premsa,  vegeu aquest esquema:   De l'avanç fulgurant de la Xina es desprèn que d'aquí a uns pocs anys (el 2021,  pot ésser?) el poder xinès serà tan gran que obligarà a una rendició incondicional dels Estats Units,  de manera que es farà efectiu el nou ordre mundial; nou ordre,  en el que no hi cabrien ni l'OTAN i la Unió Europea actual.

   Argument:  Si en uns pocs anys la Xina ha igualat els Estats Units en ciència i tecnologia,  és de preveure que al 2021 els sobrepassarà.  

     Amb relació al futur de Catalunya (Catalunya Sencera), la tesi fa:  La desfeta del poder ianqui significarà la negació del poder espanyol i del poder francès,  de manera  que a la fi la nació catalana tindria accés a la reunificació i a la independència.

 

           Els Estats Units s'hauran de rendir, sense guerra prèvia.  Washington de cada dia veu més clarament que l'opció militar és inviable,  que la Xina els ha guanyat la ''batalla'' de la tecnologia (la tecnologia militar inclosa),  que la pretensió d'aconseguir la immunitat contra els míssils xinesos era una pura il·lusió,  que la suposada superioritat militar tampoc s'aguanta.

    Actualment, la Xina no solament és la primera potència industrial del món; també és,  de molt,  la primera potència econòmica,  en el sentit que disposa de més recursos que els dels Estats Units i la Unió Europea.

      Que resti clar:  Avui,  al món,  els qui fan els ''plans Marshall'' no són els ianquis ni els europeus, sinó  els xinesos.  Avui,  són els xinesos els qui construeixen les noves línies fèrries de l'Àfrica.   Al segle XIX, els anglesos crearen el canal de Suez; al segle XX, foren els ianquis els que construïren el de Panamà; però al segle XXI, són els xinesos els qui estan construint  el de Nicaragua.

 

Com jo deia al meu post La Xina, la civilització vertical | quetgles, la Xina produeix vuit vegades més acer que els EUA. Hem de deduir,  doncs, que la indústria metal·lúrgica del colós asiàtic supera de molt a la de la nació ianqui.

 

     De manera semblant s'esdevé en relació a la producció de ciment.  Les estadístiques de 2011 eren les següents: La Xina, al primer lloc, 1851 milions de tones, l’Índia,  212 milions, Estats Units, 69 milions, Brasil, 60 milions,  l’Iran, 56 milions, Vietnam, 50 milions, Rússia, 50 milions i d’altres.

 

      S'ha de saber:  La superior capacitat de producció i consum d'acer i de ciment per part de la Xina és deguda a l'aplicació d'una  tecnologia més elevada. En podeu veure una mostra a la web over bridge construction Chinese technology very fast - YouTube.

 

   En contra de la manca d'informació dels mitjans de l'Estat espanyol,  a manera d'epíleg,  vegeu una corrua d'espectaculars avenços tecnològics i científics que ha dut a terme la Xina aquests  darrers anys.

       

 

     Secrets of China's Solar City | Inside Dezhou | A China ... - YouTube

 

The Largest Photovoltaic Power Station in The World龙羊峡水光互 .

 

Goldwind - China's wind leader | FT Business - YouTube

 

First China INVELOX Wind Power Turbine

 

   

 

 

 

 

          Imatges sobre chinese missile hypersonic

 

 

 

   Imatges sobre Chinese railway in africa

 

    Imatges sobre China's mega dam

 

   Imatges sobre china's railway construction

 

   Imatges sobre china explore underwater trench

 

   EmDrive: China claims success with this 'reactionless' engine for ...

 

     NEW Project CHINA Advanced Weapons (Message to World) - YouTube

 

Xina llança primera telescopi espacial de raigs X per estudiar els forats negres - mitjans estatals

 

   aixetes d'espai: la Xina es proposa conrear patates i criar cucs a la lluna

 

   China's New Supercomputer Is World's Most Powerful - IEEE Spectrum

 

   Is China the world's new scientific superpower? - Technology ...

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una passa cap al nou ordre mundial.

quetgles | 11 Juny, 2017 07:58

 

 

Normal 0 21 false false false CA X-NONE X-NONE

                                                Una passa cap al nou ordre mundial.

 

 

    Aquests dies de juny de 2017, a Astana,  capital del Kazakhstan, s'esdevé la cimera de l'Organització de Cooperació de Xangai (OCS).

    Amb l'adhesió de l'Índia i el Pakintan a la cimera de la OCS,  el 9 de juny,  s'ha fet palesa la importància estratègica d'aquesta organització en relació a la seguretat mundial i al desenvolupament en comú, segons digueren els seus portaveus. Amb els nous membres incorporats,  l'OCS abasta tres cinquenes parts d'Euràsia i té gairebé la meitat de la població mundial.

     Segons va declarar En Dmitry Mezentsev,  ex-secretari general de l'OCS,  l'organització impulsarà vigorosament la seguretat i l'estabilitat internacionals i ajudarà a resoldre els problemes de la regió euroasiàtica; i que ''l'Esperit de Xangai'' irradia la confiança mútua, el benefici mutu, la igualtat, la consulta, el respecte a la diversitat cultural i la recerca del desenvolupament comú.

   La Xina,  la promotora de l'OCS,  ha involucrat a més de 100 països a la iniciativa de la ''Nova Ruta de la Seda'',  iniciativa que té per objectiu construir una xarxa comercial que connecta Àsia amb Europa i Àfrica.

   S'ha de saber:  La Xina  ja ha invertit en el projecte  51,1 mil milions de dòlars,  des de l'octubre de 2013 al  juliol de 2016.

     Aquest article ve a ser una continuació del que vaig escriure (en profunditat) al setembre del 2014. Vegeu el post  El nou ordre mundial està a punt.

1.      



 

 

 

   

 

Post-marxisme i post-positivisme. La funciˇ de la filosofia (Reediciˇ).

quetgles | 07 Juny, 2017 08:42

    

 

      Post-marxisme i post-positivisme. La funció de la filosofia (Reedició).

   

  

    Per posar un punt de partida: Si la teoria d'En Marx és errònia, ¿quina és l'orientació que cal aconseguir en matèria d'allò que es diu filosofia?

   O aquest altre: el plantejament de qualsevol  qüestió referent a la conducta dels éssers humans dóna lloc a una diversitat d'opinions, a una diversitat de respostes. La pretensió de justificar racionalment una conducta respecte a uns altres posicionaments teòrics és allò que es coneix com a filosofia.

 

    Tota persona segueix unes pautes de conducta segons la seva ideologia que li és pròpia. O sigui, la ideologia de l'individu determina el seu comportament.

 

    Aclariment: Cal entendre que sota la paraula moral – o normes de conducta humana – s'apleguen la major part de qüestions que són tema de debat entre els humans.

 

      Sembla indiscutible dir que a les societats de l'antiguitat les creences religioses eren la base de sustentació de les normes morals. Per posar un exemple notable – i molt a l'abast – es pot citar   la Torà dels jueus (Els llibres que es corresponen amb els del Pentateuc de l'Antic Testament dels catòlics). La Torà, en efecte, conté una detallada normativa de com ha de ser el comportament dels creients. A més de tots els detalls del culte, conté tot de normes sobre la vida familiar i social, fins al punt que la Torà esdevingué el fonament de les lleis civils. El Deuteronomi, com a indicador de les orientacions divinals, ofereix tot un detallat conjunt de prescripcions i de prohibicions en relació a la cuina i a l'alimentació. 

  

   Tesi: tan bon punt un hom reflexiona i cerca arguments racionals en suport de la seva ideologia, llavors, d'una o altra manera, s'entra en el terreny de la filosofia.

  En teoria, cada individu té una ideologia particular i exclusiva, però, de fet, la realitat és que les ideologies són unes poques. O sigui, l'individu es mou necessàriament dins un dels corrents ideològics.

 

    Tesi: Primer, sorgeix una nova ideologia a un moment del procés històric, tot seguit,  fan l'aparició els filòsofs que creen arguments en suport de la ideologia.

 

    Tesi: Els filòsofs no són criatures especials. Els denominats filòsofs comencen la seva carrera intel·lectual a partir de la vulgaritat. Al igual que la resta dels mortals, es conformen dins una determinada ideologia, i és a partir d'aquesta ideologia que els neixen els impulsos cap a la creació de teories filosòfiques.  Vull dir que els qui en un futur han de ser els filòsofs són moguts pels sentiments.

  

   Tesi: En Sòcrates-Plató fa un discurs filosòfic amb la intenció d'enganyar.  El suposat Sòcrates delsDiàlegs platònics convida als seus oponents ideològics a mantenir un diàleg sobre una determinada qüestió moral, com si el diàleg fos un mètode científic d'investigació per mitjà del qual es descobreix la veritat moral. En Plató imagina – i escriu – uns falsos diàlegs amb els qui eren els filòsofs de les ideologies oposades a la seva.

 

   Tesi: En Sòcrates, En Plató i N'Aristòtil són la tríada reaccionària que inicià l'Intel·lectualisme. Fou una reacció, en efecte, contra la ideologia democràtica – l'emotivisme moral - que era la dominant a l'Atenes de l'època.

  

   Tesi: Les noves idees democràtiques que commogueren el món després, en l'argot filosòfic, rebrien la denominació d'emotivisme moral (O sigui, les normes morals no són expressió de la voluntat dels déus ni d'una investigació racional, sinó dels sentiments dels homes. I les lleis de la ciutat eren expressió de la voluntat de la majoria de ciutadans). Podeu veure més sobre aquesta temàtica a la Xarxa a El blog d'En Joan Quetgles | Intel·lectualisme i reacció. Apunts

 

   Tesi: Les ideologies fan ús de les filosofies. Pròpiament, fan ús d'una filosofia concreta, alhora que utilitza també les teories de diversos autors.

 

   Així, per exemple, els teòlegs catòlics basen la seva producció ideològica en la filosofia tomista, però, alhora, estan autoritzats a fer ús de les aportacions filosòfiques d'altres autors tomistes o, fins i tot, de filòsofs no tomistes mentre siguin utilitzables, és a dir, facin qualque aportació teòrica valuosa per al catolicisme.

 

   Al llarg dels segles i fins a la modernitat, les creences religioses han influït de manera decisiva en l'ordenació de les societats humanes, en especial referides a les normes morals i cíviques.

 

    Tesi: S'ha de distingir entre els dos grans nivells d'utilització de les religions.  Hi hauria el nivell de les religions que podríem anomenar de baixa intensitat, les quals servirien de suport a la vida social. I les d'alta intensitat, com el judaisme, l'Església catòlica i l'Islam, les quals determinen i conformen tota la societat.

 

     La religió de les ciutats gregues no tenia llibre sagrat ni, en conseqüència, tampoc disposava de casta sacerdotal (Bé, aquest tipus de religió de baixa intensitat no era exclusiva dels grecs; la major part de pobles de la

   La gesta d'aquells homes i dones, certament, fou extraordinària. Eren calvinistes beats que fugien per motius religiosos; pretenien fundar una nova Jerusalem d'acord el calvinisme més estricte.

   Aquells colons eren gent formada; tots sabien llegir i escriure;  havien debatut àmpliament  - i havien fet el famós jurament – la manera com s'havien d'organitzar socialment.  Feien seves les tradicionals llibertats angleses; acceptaven l'obediència al monarca, però sempre de manera condicionada a la raó i a les Escriptures; introduïen el concepte de pacte social i el iusnaturalisme; per altre costat, en tot moment, introduïen el poderós llevat autogestionari calvinista. 

    Tot i que hi havia altres corrents de colons que no es movien per motivacions religioses, el cert és que la colònia de Plymouth havia de marcar decisivament tot el procés social i polític de les 13 Colònies de Nova Anglaterra.  Les expedicions de colons calvinistes fou una constant; paradoxalment, la Corona afavoria aquesta migració calvinista amb l'objectiu d'alleugerir els conflictes religiosos de la metròpoli.

   La Carta de Llibertats de Rhode Island, de l636, fou la primera constitució de la història que declarava el principi de tolerància i de llibertat religiosa.

   La influència de la ideologia de les colònies calvinistes s'estengué per tot arreu del territori.

   A una primera època, Nova Anglaterra era un pol d'atracció per motius religiosos i ideològics; però ben prest els motius socials i econòmics foren predominants. Per a un pobre d'Europa l'oferta devia resultar un somni (el somni americà, on dirà després): la garantia de llibertat a una terra sense nobles i sense clergat, i la igualtat social.

    Els llibres de text espanyols i els dels catòlics destaquen els punts foscos de la colonització anglesa: la introducció de l'esclavitud i el genocidi dels pobles indígenes. Intel·lectuals espanyols i catòlics es complauen cercant peregrins arguments sobre una suposada major humanitat del genocidi espanyol.

  Jo no tracto aquí de condemnes morals o de justificacions. Allò que m'importa destacar són les condicions excepcionals d'aquelles colònies de Nova Anglaterra el desplegament de les quals determinà la proclamació de la primera república moderna de la història. Per a veure aquestes condicions faig unes consideracions.

    Els territoris imperials de Castella i de Portugal a Amèrica eren immensos, cent vegades més grans (és un dir) que els d'Anglaterra; però el gruix del corrent migratori cap a Nova Anglaterra era més ample que el que anava a les diverses àrees hispàniques.

    El creixement exponencial de la població de NA per causa de la immigració s'ha comprendre en funció del també exponencial creixement econòmic. Amb la proclamació de la independència, la nova república, els Estats Units d'Amèrica, accelerà encara més el seu procés de creixement de població, econòmic, d'extensió territorial i d'altres, de manera que ben aviat havia de demostrar que era una potència política i econòmica.

 

   Observant el desplegament de la societat nord-americana, podem constatar que la revolució política era la causa determinant de la revolució econòmica.

   Les garanties de protecció jurídica als més febles provocà l'auge migratori; paral·lelament, les garanties polítiques per a un fàcil accés a la propietat a favor dels desvalguts provocà una colonització vertiginosa i una acceleració del creixement econòmic.

    De manera semblant a la d'Anglaterra, als EUA es va iniciar la revolució industrial i el desplegament del capitalisme, de manera espontània. No és el cas que primer hi hagués uns teòrics del capitalisme; no, primer de tot aparegué el capitalisme, i posteriorment els teòrics que estudiaren el fenomen social (La riquesa de les nacions, de N'Adam Smith, fou publicada a 1776;  i El Capital, d'En Marx, a 1867).

    Aquelles primeres colònies calvinistes s'organitzaven a la manera republicana i autogestionària; aquelles colònies democràtiques i autònomes eren l'expressió de la voluntat del petits propietaris pagesos, dels petits grangers, els quals constituïen la majoria de població. Però la postal idíl·lica va durar poc. Amb el desenvolupament econòmic sorgiren els grans propietaris de terra, majorment esclavistes, la lluita de classes i la confrontació entre el Nord i el Sud que determinà la guerra civil al 1861.

  

     Les condicions socials i polítiques de les Colònies de Nova Anglaterra les situaven al cap davant del desenvolupament econòmic, i no al revés.

 

    L'establiment d'un Estat propi, republicà, feu que els EUA esdevinguessin l'Estat amb més avantatges per al desenvolupament econòmic. O sigui: primer els nord-americans s'alliberaren de la classe aristocràtica i de la casta sacerdotal, es dotaren d'unes noves normes republicanes d'organització social, reforçaren les garanties dels més febles i el dret a l'autonomia local i l'autogestió. És en aquest sentit que s'ha d'entendre l'avantatge dels EUA respecte dels altres països. Una vegada començada la cursa per al desenvolupament econòmic,  era evident que hi havia un corredor que corria més que els altres. Tot i que la Gran Bretanya va iniciar la Revolució industrial i que al segle XIX era la primera economia del món, això no nega l'afirmació anterior; al segle XIX, el ritme de creixement dels EUA era el més gran.

 

    Que quedi clar: el procés històric de Nord-amèrica nega la teoria marxista de la determinació de les sobrestructures

     Es pot fer un enunciat general afirmant que el desenvolupament econòmic que començà al segle XVII a Europa i Nord-amèrica segueix clarament les geografies d'aquelles àrees on havien triomfat les primeres revolucions democràtiques (bàsicament, eren Suïssa, Holanda, els Països Nòrdics, Gran Bretanya i Nova Anglaterra).

 

   La Constitució de la República dels Estats Units d'Amèrica no s'ha d'entendre com a l'obra d'uns representats del poble experts en legislació; la Constitució de 1776 fou el resultat final d'una constant iniciativa legislativa dels ens locals de les Colònies. La Constitució havia estat precedida  - i n'era conseqüència – per centenars de Cartes de Llibertat, Pactes per la llibertat, Cartes de privilegis, i així.

 

   Per suposat, sé que els nord-americans s'apoderaren de les terres dels pobles indígenes i cometeren un rosari macabre de genocidis, i també puc dir que sóc de l'opinió que els crims contra la humanitat no prescriuen; i que serà  un gran moment el dia que la humanitat pugui jutjar i jutgi aquests crims que cometeren els nord-americans als segles XVIII i XIX. També sé que, tot i que hi ha hagut grans defensors nord-americans dels drets de les poblacions originàries, això no és cap pal·liatiu dels crims comesos.

 

  

    Ideologia i filosofia.

 

   Aquells puritans republicans de 1776 eren partidaris de la il·lustració. És més: eren plenament conscients de la superioritat de la seva l'organització social i també en matèria de coneixement, respecte del països d'Europa. Els nord-americans del segle XVIII se sentien formant part de la Il·lustració britànica. Quan a filosofia, estaven en línia amb els autors empiristes; sens dubte, En John Locke era el més preferit. La ideologia predominant serà un compost de calvinisme i d'empirisme.

 

   Tot i que hi hagut autors de diverses tendències ideològiques, de bell antuvi, el corrent filosòfic dominant fou el denominat pragmatisme, corrent que es corresponia amb la ideologia dominant nord-americana.

   Els filòsofs nord-americans porten una característica o senyal que els distingeix clarament dels d'Europa continental. Els autors nord-americans es manifesten en els seus escrits molt respectuosos amb els seus possibles lectors; la mateixa actitud manifesten a les seves conferències. Els autors nord-americans sempre es dirigeixen al públic com si fossin els seus iguals, com si s'afirmés primer de tot la igualtat intel·lectual entre tots.

    Des d'un primer moment, la universitat nord-americana va sentir com a molt aliena l'obra filosòfica dels grans autors de l'idealisme alemany, i va considerar familiar i pròxima la filosofia de l'empirisme britànic, primer, i de l'utilitarisme, després; i també enllaçà amb els corrents positivistes.

    El món cultural nord-americà sempre considera una desmesura aquells filòsofs que es presenten com a criatures extraordinàries i per sobre del comú dels mortals, com si haguessin descobert el camí de la veritat o de la salvació.

   Jo deia que la filosofia és una activitat que ha aparegut dels sentiment de l'autor en suport d'una determinada ideologia. 

 

   Tesi:  La formació de la societat de les colònies de Nova Anglaterra fou un cas extraordinari que mai s'havia donat al món i que mai més s'ha tornat a repetir. Era una nova forma social  que s'anava desplegant d'acord al projecte ideològic dels pelegrins calvinistes.

 

   Tesi:  Cas excepcional, aquella societat nord-americana naixia per causa d'una ideologia – el projecte calvinista – i això donà a aquesta ideologia una omnipresència arreu de totes les activitats socials.  El cas excepcional consistia en que aquella ideologia dominant no tenia cap ideologia contraposada o que rivalitzés.

 

     No vull dir que no hi hagués petits grups diferenciats o individus dissidents – que sí que hi eren -, sinó que els dissidents no aconseguiren fer néixer una ideologia rival.

   Quan a la fi, amb el desenvolupament del capitalisme, sorgiren els moviments obrers moderns que creaven una ideologia alternativa, la resposta del govern i de la societat nord-americana fou intolerant. I als anys 1950, es desfermà una tremenda cacera de bruixes amb el maccartisme (El comunistes i altres elements esquerranosos foren considerat unamerican i enemics del poble, enemics que calia perseguir i eradicar o destruir). Des de llavors, aquest esperit maccartista mai ha desaparegut de la societat nord-americana.

 

    Quan, a finals del XIX, aparegueren els considerats grans filòsofs nord-americans – els pragmatistes Peirce, William James, Dewey – la seva tasca consistí en donar arguments en suport de la ideologia dominant i en fer crítica a les filosofies contraposades a la ideologia nord-americana dominant.

 

   La darrera generació de filòsofs ianquis mostra l'aparent immobilisme de l'Univers ideològic nord-americà. En William Mcbride, refererint-se a la funció dels pensadors als EUA, utilitza la paraulacomplicitat per explicar el fenomen;  posa com a exemple a En John Wals i al seu assaig Sobre la dimensió global de la filosofia nord-americana diu:  Sigui com sigui, podem generalitzar sense mentir, si diem que el llibre d'En Rawls reforça la impressió general de que el sistema nord-americà,  tan polític com econòmic, no és totalment just, sinó, segons l'expressió d'En Rawls, ''quasi just'',  i, en resum, que ''nosaltres som un bon poble''(Podeu veure la web pitjant Sobre la dimensión global de la filosofía norteamericana).

   Per suposat, també hi ha filòsofs ianquis que es situen a un nivell crític respecte de la ideologia dominant  – com per exemple En Mcbride mateix -, però aquests troben obstacles per a la difusió del seu pensament i sempre queden relegats a espais marginals.

 

   Respecte d'aquesta qüestió, la meva tesi és: Actualment els diversos Poders dels EUA – econòmics, polítics, ideològics – són expressió de la classe dels grans capitalistes i aquests Poder lluiten ocultament contra els interessos de les classes populars.

 

   Tesi: Els filòsofs, majorment, despleguen una activitat intel·lectual que - conscientment o inconscient – es fa en suport dels objectius polítics i ideològics dels Poders.

     O sigui, no és el cas qui hi hagi un camp neutral de lluita ideològica on s'enfrontin els diversos contendents, de manera que al final guanyin els millors intel·lectes i les millors idees. No, la realitat és que l'èlit capitalista és la propietària directa dels mitjans. En lloc de lluita allò que hi ha és control ideològic. L'èxit o la marginació d'un determinat pensador el decideixen els censors nomenats per l'elit.

 

    O sigui, per posar les coses clares, és el capitalista el qui compra la propietat d'un diari i tot seguit nomena el director. És el propietari el qui estableix la línia ideològica i no el director o el cos de redacció.

 

   Per posar un altre exemple:  Les diverses esglésies nord-americanes, a la guerra ideològica, actuen de manera semblant a l'Església catòlica, i miren de marginar socialment els adversaris ja que no poden destruir-los físicament- com feia l'Església catòlica als seus bons temps -. Les esglésies mouen la gran campanya obscurantista denominada el disseny intel·ligent referida a la Creació de Déu segons els seus llibres sagrats, però els filòsofs positivistes (vg., Wittgenstein, Popper, Wals) insisteixen a dir ques'ha de ser respectuós amb les creences religioses. En la mateixa línia, l'elit política allò que cerca és el suport dels lobbys religiosos; i margina també tota veu crítica amb la religió (la filosofia d'En William James vol fer veure allò útil de la religió combinada amb l'empirisme).

 

   És d'esperar que el conflicte d'interessos entre les elits i les classes populars trenqui els grans dispositius de poder ideològic.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb