El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat ''La filosofia i la religiů sense caretes'', editat a la Xarxa com a post.

La filosofia en 36 enunciats (2).

quetgles | 12 Maig, 2017 19:16

 

 

 

                                         La filosofia en 36 enunciats (2).

 

 

11.  Els llibres de text espanyols i les enciclopèdies espanyoles fan suposar que els tres filòsofs (Sòcrates,  Plató i Aristòtil) són uns dels més grans,  que el seu pensament és un tresor i  que el coneixement i l'estudi de l'obra d'aquests autors és de la màxima importància.

     Però aquesta valoració dels tres filòsofs fou creada pel megapoder de l'Església Catòlica.

    Però vegeu que En Plató i N'Aristòtil no sobresurten entre els quaranta filòsofs que va descriure En Diògenes Laerci a La vida dels filòsofs il·lustres (obra escrita al segle III, i una de les fons més importants per a la història de la filosofia antiga). Per altra banda, els filòsofs grecs eren quasi uns desconeguts entre els escriptors de l'època de l'imperi romà. I més encara: N'Aristòtil restà totalment desconegut durant segles. Fou el Papa i la Cúria romana els qui,  al segle XIII,  decidiren fer de N'Aristòtil (al costat d'En Tomàs d'Aquino) la màxima autoritat en matèria de filosofia. Que consti: A l'actualitat,  l'església catòlica manté vigent l'estampa tradicional: En Plató  i N'Aristòtil  fent costat a En Tomàs d'Aquino).

   12.  A l'antiga Grècia, en tot temps, es va donar una diversitat de corrents de filosofia,   de manera que no fou el cas que s'imposés l'intel·lectualisme d'En Plató o de N'Aristòtil (A l'època d'En Plató,  es donava un predomini de la filosofia d'En Protàgores, filosofia contraposada al intel·lectualisme platònic).   

   13. Per entendre la cosa,  enunciat cabdal:  El gran projecte de l'emperador Constantí consistí en crear una Església  romana que abracés totes les regions de l'imperi,  una església que aconseguís uniformar la diversitat nacional (o sigui,  moral,  lingüística,  cultural) de l'imperi.

    Per entendre la cosa:  Els grecs,  tot i que van desplegar una cultura superior,  no van disposar de llibres sagrats ni d'església nacional grega. Cada ciutat organitzava el culte segons les preferències religioses dels seus  ciutadans. O sigui, mai hi va haver una església grega ni una autoritat religiosa que regís el dogma i la moral dels creients grecs.

    14.  Per entendre la cosa:  S'ha de veure l'aparició de l'Església romana (o sigui, cristiana)  com un instrument tecnològic que trasbalsà la lluita ideològica entre les classes socials.   

   Enunciat:  L'expansió de la religió cristiana fou deguda a la creació de l'Església romana per En Constantí,  al segle IV. Fins  llavors,  els grups de creients cristians eren minoritaris i havien de competir amb diverses religions de salvació que s'escampaven per l'imperi.

     A partir de l'any 325,  el govern de Roma podia decidir la creació d'una comunitat cristiana a qualsevol ciutat o regió de l'imperi. Per entendre la cosa:  A qualsevol regió on no hi hagués cristians,  bastava que un terratinent romà disposés de l'aprovació del govern de Roma (i del Papa de Roma) per convertir els seus esclaus en massa al cristianisme.  I així s'esdevingué: tot de pobles decidiren abjurar de la seva religió i abraçar el cristianisme  perquè la seva classe dirigent tingué necessitat de comptar  amb l'Església romana com a nou instrument de domini.

 

 

 

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb