El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat ''La filosofia i la religiˇ sense caretes'', editat a la Xarxa com a post.

Manifest per a l'alliberament. Primer comunicat.

quetgles | 28 Marš, 2017 08:14

   Manifest per a l'alliberament. Primer comunicat.

 

    Preàmbul.

     Amb la intenció de cridar l'atenció del lector,  m'avanço a fer un referent cridaner del Primer comunicat. Fa així: Si només fossin sis (6) els llicenciats en filosofia (o llicenciats en ''ciències ideològiques'') que signessin el  Manifest per a l'alliberament (una crida amb l'objectiu de provocar la revolta dels catalans contra la ideologia imperant), llavors la crida tal vegada passaria desapercebuda; però si en lloc de sis en fossin seixanta els signants sens dubte la crida cridaria l'atenció de l'opinió pública; i si,  en lloc de seixanta, en fossin sis-cents els signants,  llavors s'ha de suposar que la revolta ideològica prendria gran volada entre les amples masses catalanes.

        Vegeu quina és l'estratègia:  D'allò que es tracta és d'iniciar la guerra ideològica fent recurs al mateix tipus d'armament que utilitza el Poder.

 Per entendre la cosa:  Un manifest amb sis-centes signatures de gent sense estudis universitaris no tindria força; altra cosa se suposa que ha de succeir si els signants són filòsofs o titulats en ''ciències ideològiques'' (teòlegs, juristes, escriptors, historiadors, psicòlegs, moralistes, professors   i d'altres).  O sigui que serien uns filòsofs els qui declararien que les suposades autoritats filosòfiques oficials (la de N'Aristòtil i d'En Plató,  posem;   però igualment la d'En Wittgenstein) majorment són una estafa intel·lectual. Per anar fent feina,  podeu veure  El blog d'En Joan Quetgles | Wittgenstein, filosofia, mística.

        Fins aquí el preàmbul.

     Manifest per a l'alliberament (alliberament de l'opressió ideològica del Poder), en el sentit de l'alliberament de les classes populars catalanes (les classes assalariades,  essencialment). Per descomptat, l'opressió ideològica és imprescindible per a aconseguir l'opressió social i l'opressió nacional sobre les classes populars catalanes.

    A l'Estat espanyol,  la classe dominant (l'oligarquia castellano-andalusa de sempre) continua mantenint el domini sobre els instruments de difusió ideològica. Les elits espanyoles a més de tenir al seu servei els grans mitjans de comunicació (premsa,  ràdio,  televisió,  editorials),  continua mantenint l'aliança tradicional amb l'Església Catòlica (Institució aquesta que és essencialment un instrument per al domini ideològic de les amples masses. Podeu veure la meva web L'Església catòlica, un instrument de l'Imperi romà).

  En aquest primer comunicat,  haurem  de veure de quina manera el poder espanyol (La Jerarquia catòlica espanyola inclosa) té el control de les institucions dedicades a l'ensenyament i a la regulació de la ciència i la cultura (De les Universitats,  en especial).

     En aquest  Primer comunicat planteig la batalla dialèctica en relació a la dificultat per a establir les garanties de l'autoritat intel·lectual. Vegem la cosa  (Qualques qüestions les he plantejades a anteriors escrits).

    A l'època moderna,  l'autoritat intel·lectual es basa en el saber científic i no en cap altre saber. És una exhibició de l'acceptació universal de les tesis del Positivisme. Cadascuna de les ciències (ciències positives) es cultiva a les facultats universitàries, facultats que representen la suprema autoritat en relació al saber científic.  Però...tesi: Alhora que hi havia el reconeixement universal dels principis del Positivisme,  els diversos Poders mantenien i mantenen nombrosos instruments socials per a conservar o reforçar  aquells productes ideològics que, tot i contradient la ciència,   són imprescindibles per al sustent del domini social de les elits.

     Sobre aquesta temàtica, com he explicat sovint, destaquen els instruments de mistificació desplegats per l'oligarquia espanyola. Dit esquemàticament:  l'oligarquia actual manté intacta la ''santa'' aliança amb la Jerarquia catòlica espanyola i amb el Vaticà. Un i altre Poder,  en tot moment,  neguen de fet els principis positivistes que diuen acceptar.

   Com a paradigma: Actualment, l'Església Catòlica manté inalterades les càtedres de teologia,  i el Ministeri d'Educació espanyol manté les càtedres de filosofia. Una i altre fan com si la teologia i la filosofia tinguessin l'estatus de ciències.

      Semblantment,  una i altre despleguen programes d'ensenyament i de difusió d'unes suposades disciplines pseudo-científiques,  com, per exemple, l'ètica.

    A destacar: Una i altre  s'autoproclamen autoritats en matèria  d'història o d'interpretació dels textos sagrats,  alhora que mistifiquen o menteixen de manera continuada (Podeu veure el tema baixant la meva web La filosofia i la religió sense caretes | Quetgles's Weblog).

 

      Tesi cabdal:  A l'entorn de la filosofia (i de les diverses ideologies), s'ha de rebutjar la pretesa autoritat intel·lectual basada en unes suposades habilitats intel·lectuals d'un individu.

     O sigui, per entendre la cosa,  tesi:  És el Poder el qui imposa la ideologia dominant. És el Poder el qui magnifica un o altre filòsof.   Tesi: L'aparició d'una altra ideologia dominant és conseqüència del canvi de Poder,  canvi de poder que, majorment, és debut a una revolta democràtica.

     Com he escrit moltes vegades, tesi: La filosofia (les filosofies) és una conseqüència de la lluita de classes.

  I,  com a novetat,  he d'afegir la tesi que fa:  Juntament amb la lluita de classes,  es dóna la lluita de nacions, i,  en especial,  la lluita per l'alliberament nacional (La de Catalunya n'és un paradigma).

 

   Per entendre la cosa: Les enciclopèdies espanyoles (Ei! També la GEC!) i els llibres de text continuen mantenint la llista dels ''deu filòsofs més grans'' amb gran sintonia amb la de les enciclopèdies catòliques  (Com en temps del general Franco).

    Ras i curt: En Platò i N'Aristòtil són un pou de reacció. No hi ha res que pescar en aquest pou (vegeu

El blog d'En Joan Quetgles | Plató, el dèspota misogin.).

 . 

 

 

 

    

  

     

     

  

 

       

   

 

 

 

    

  

     

     

  

 

       

   

The philosophy accessible to the people.

quetgles | 25 Marš, 2017 09:23


 

            The philosophy accessible to the people.

 

 

 

History radical philosophy. 36 thinkers philosophy available. History radical in the sense that aims to denounce the mystification that, in terms of the history of philosophy affect the Universe and the Universe Catholic Spain, especially. But you will see historical manipulations are widespread and affect other ideological universes. 36 thinkers, because I refer to authors who, though not included in history textbooks philosophy, his thought was decisive in the history of mankind, as in the case of Martí Luter.

 .         Protàgores i la Il·lustració grega Sòcrates    Plató  Aristòtil   Plató 2  Juli César desvela el joc  Jesús, la salvació pel martiri  Els Evangelis  Marc Aureli, la filosofia romana  L'Església catòlica, un instrument de l'Imperi romà

Agustí i Tomàs d'Aquino  Albert el Gran Ramon Llull, una passada

 

Martí Luter  Descartes David  Hume                         Thomas Paine Kant   Hegel  Marx i la filosofia  Marx i l'alienació  El marxisme és un intel·lectualisme  Friedrich Nietzsche Peirce, James, Dewey  Ortega y Gasset i el racisme.  Ortega y Gasset i el racisme 2. George E.| Moore      Martin Heidegger  Jean-Paul Sartre  Wittgenstein Karl  Popper  Hayek i Popper La paradoxa d'En Hayek Richard  Rorty  Rorty, Vattimo i les Esglésies protestants   La filosofia i la religió sense caretes  La filosofia i la ciència   Filosofia emergent

 

 

 

 

Protagoras and Socrates Plato Aristotle Plato Greek Enlightenment Juli César 2 game reveals Jesus, salvation through martyrdom Gospels Marc Aureli, philosophy Roman Catholic Church, an instrument of the Roman Empire

 

Augustine and Thomas Aquinas, Albertus Magnus Ramon Llull happens

 

 

 

Martin Luther Thomas Paine Descartes David Hume Kant Hegel and Marx philosophy and alienation Marx Marxism is intellectualism Friedrich Nietzsche Peirce, James, Dewey and Ortega y Gasset racism. Ortega y Gasset and racism 2. George E. | Moore Martin Heidegger Jean-Paul Sartre Wittgenstein Hayek and Karl Popper Popper's paradox in Hayek Richard Rorty Rorty, Vattimo and Protestant churches philosophy and religion without masks Philosophy and Philosophy emerging science

The philosophy available

 

 

Les enquestes secretes: áNa Marine Le Pen molt per davant dels seus rivals.

quetgles | 21 Marš, 2017 06:48


 

   Les enquestes secretes:  Na Marine Le Pen molt per davant dels seus rivals.

 

     

     Convé no badar i desconfiar dels mitjans de comunicació,  mitjans que com més va,  més manipulen.

      Convé veure que els mitjans de la Unió Europea,  majoritàriament, són al servei de la política de Brussel·les,  o sigui, de la política de la dreta neoliberal (dreta,  de la qual el Partit Popular espanyol en forma part) (dreta,  on també s'ubicaven els parlamentaris europeus de CIU).

      Amb relació a la cursa presidencial francesa, la premsa manipuladora s'esforça encara més en suport del candidat preferit per Brussel·les,  el banquer Emmanuel  Macron.  Els mitjans no es cansen de dir que és impossible que Na Marine Le Pen guanyi la segona volta electoral (Na Le Pen presidenta significaria la fi de la UE).

        Respecte al debat d'ahir,  La Vanguardia,  21/03/17, fa un informe ''optimista'' de les opcions del  candidat ''centrista'',  informe que va sota el títol que fa: Macron es declara ''orgullós de ser banquer'' i diu que no és titella de ningú.

     Curiosament, el diari madrileny El Mundo titulava la seva crònica dient El primer debat de candidats a França conclou sense un vencedor.

    No deixa de sorprendre que la crònica de El Mundo subratlli la forta semblança del programa econòmic  d'En Mélenchon (candidat de l'''extrema esquerra'')  i el de Na Le Pen.

     Sembla que la meitat (o més de la meitat) dels francesos desconfien dels informes dels mitjans de comunicació. Respecte dels catalans (de tot Catalunya),  jo no sé quin deu ésser el percentatge dels desconfiats amb els mitjans, però sembla que no hi ha un panorama crític pronunciat respecte als mitjans.

      Amb la intenció de contribuir modestament a incentivar l'esperit crític dels catalans,  he pensat que seria bo posar a l'abast dels internautes catalans el post que recull les enquestes del diari parisenc Le Figaro. Vegeu-lo: French Presidential Race: Marine LePen Far Ahead of Rivals ...

 

     També és bo veure Marine Le Pen : dernières actualités et ... - Le Figaro

 

 

Les Corporacions en guerra amb Na Marine Le Pen.

quetgles | 14 Marš, 2017 06:10

  

 

 

 

 

  Les Corporacions en guerra amb Na Marine Le Pen.

 

 

 

    Els mitjans de les Corporacions (i els mitjans dels governs de les Corporacions) tenen declarada la guerra a Na Marine Le Pen,  la presidenta del Front Nacional francès. Actualment, no són  els partits d'esquerra ni els d'extrema esquerra els que inquieten les multinacionals,  sinó els partits nacionalistes,  els partits que reclamen el retorn a la plena sobirania nacional (Segons ells,  sobirania nacional ara segrestada per la Unió Europea).

 

    Per descomptat, els mitjans espanyols i els mitjans que es publiquen a Catalunya (a tot Catalunya) segueixen fil per randa l'estratègia de la guerra ideològica dissenyada per les Corporacions (La Vanguardia no deixa passar dia sense ''mostrar els disbarats'' d'En Donald Trump,  el president dels EUA). No per casualitat,  aquests mitjans sempre es refereixen a Na Marine Le Pen com a la líder de ''l'extrema dreta'',  i mai com la líder ''nacionalista''.

 

   Aquesta és l'estratègia  de les Corporacions: Deslegitimar les formacions polítiques sobiranistes amb l'acusació de que són formacions racistes,  xovinistes, islamòfobes,  antidemocràtiques i oposades als refugiats. O sigui,  els qui han mogut les guerres a l'Orient Mitjà (i han provocat la fugida cap a Europa de milions de refugiats) són els qui acusen als sobiranistes de racisme.

 

   Per descomptat, els mitjans de les Corporacions mai recullen les declaracions en directe dels sobiranistes europeus oposats a la UE. He pensat que seria bo contribuir a difondre les declaracions de Na Le Pen entre els navegants catalans. Així s'esdevindrà si baixeu el post: France's Le Pen says Europe must 'wake up'; Brexit domino ...

 

    aquest:   Marine Le Pen explosions Erdogan a França: fer el seu mal campanya per tirania tornar a Turquia.

 

O aquest altre: European bureaucrats want to kill Marine Le Pen without ...

 

 

Els paranys de N'Obama contra En Trump, al descobert, sembla.

quetgles | 06 Marš, 2017 21:49


 

    Els paranys de N'Obama contra En Trump, al descobert, sembla.

 

 

   Per entendre la cosa:  Actualment, als Estats Units hi ha una mena de guerra civil entre les dues faccions de l'oligarquia ianqui; una representada per En Barack Obama,  l'altra per En Donald Trump. L'un i l'altra diuen que estan al servei del poble.

    La cosa és:  Si el Partit Demòcrata figura com a més d'esquerres que el Partit Republicà,  com és que a les àrees més industrialitzades els treballadors,  majoritàriament, han votat a favor d'En Trump?

     Per entendre la cosa:  Fa temps que les classes populars ianquis van restar indignades contra el discurs ''bonic'' i fals de les suposades  esquerres (Per suposat, a les àrees en declivi econòmic,  es feia insuportable veure que la candidata demòcrata feia el mateix discurs que el de les Corporacions de Wall Street).

        En Donald Trump no ha tingut els cent dies de tolerància,  ans al contrari,  la guerra entre les dues faccions s'ha intensificat (Majorment agressives s'han mostrat les elits de les grans corporacions,  elits que creuen que disposen del Poder).

   S'ha de saber:  Quan es produeix una guerra civil entre faccions oligàrquiques,  els treballadors,  de manera decisiva,  prenen part   en el conflicte,  determinant la facció guanyadora.

 

    Les recents informacions dels publicistes oposats als grans mitjans ianquis fan evident la guerra civil entre les faccions oligàrquiques.

      Al meu entendre,  particular importància cobren les denúncies contra les suposades pràctiques criminals de N'Obama i de l'Administració demòcrata.

    He pensat que seria bo divulgar entre els navegants catalans les darreres notícies sobre el conflicte de les oligarquies ianquis.

   Vegeu aquests posts.

 

Aquí està la llista: Més d'una dotzena de víctimes provades d'escoltes telefòniques Molts d'Obama

 

 

  Trey Gowdy: Trump administration now controls would-be ...

 

  

 

 

ObamaGate: Trump 'contraataca' Més d'intercepció de telèfons Suposada

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb