El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religiˇ sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

Qualques consideracions sobre la guerra ideol˛gica a l'actualitat (any 2016).

quetgles | 29 Octubre, 2016 17:53

                                   Qualques consideracions sobre la guerra ideològica a l'actualitat (any 2016).

 

    A manera de preàmbul,  vegeu aquest cinc enunciats generalistes.

1.      Al llarg de tota la història,  les elits socials despleguen sempre una estratègia secreta orientada a assegurar – o a augmentar – els seus privilegis socials i econòmics. En la fase de decadència,  els privilegis creixents de les elits menen a la ruïna de la nació (o de l'imperi,  si és el cas). O sigui, és l'oligarquia mateixa la que,  secretament,  ''treballa'' de manera que provoca la ruïna econòmica i el caos social.

2.          A l'època contemporània les nacions imperials,   a la fase de decadència, fa recurs canalla als seus instruments de domini imperial per a afavorir la competivitat de la seva economia.  Per posar un cas com a paradigma:  Al 1953,  l'imperi anglès i l'imperi ianqui  promogueren el cop d'Estat contra el govern nacionalista d'En Mossadeq,  imposant el govern vassall del Xa En Rez Pahlavi. D'aquesta manera les companyies petrolieres dels dos imperis es trobaren sense obstacles per a continuar l'espoli de l'Iran.

 

3.         Des de sempre,  les elits socials (el Poder) manipulen amb l'objectiu d'imposar una ideologia servidora dels seus interessos.  I en el mateix sentit,  intenten afeblir o anorrear aquelles ideologies  que són considerades com a una amenaça,  és a dir, aquelles que fan crítica a la ideologia hegemònica.

4.        En tot temps,  les elits de la nació opressora d'altres nacions despleguen tot un ventall ideològic que justifica i enalteix la seva ruta imperialista.

5.         La història fa palès que les classes populars de la nació imperial fàcilment són corrompudes pel discurs imperial de les elits i es fan còmplices de l'opressió.

 

 

 

   Al moment present,  al 2016,  sembla que el procés de decadència dels EUA ha arribat a un punt crític, de manera que es veurà empès a renunciar a la seva estratègia de domini mundial.

   Vegem com va la cosa.

   Per una banda, la política neoliberal de l'elit ianqui (elit que seria un 1 % de la població, segons es diu) ha dut la nació al caos econòmic i social.

    Caos econòmic:  des de 1970,  els EUA ha seguit un procés de desindustrialització,  procés que s'ha intensificat a aquesta dècada (Podeu veure el post  Els EUA i el Regne Unit es desindustrialitzen, l'Iran s'industrialitza. La resolució del misteri.).

    (Comentari extra:  Es pot constatar que les previsions d'En Karl Marx eren un fals producte del seu etnocentrisme. El sorgiment de nous Estats industrials asiàtics no estava previst  a la ''ciència'' marxista).

 

    Caos social:  Les elits han continuat augmentat la seva porció de la renda nacional fins a un punt socialment insostenible. Als EUA, 50 milions de persones han de recórrer als cupons de menjar gratuït per a sobreviure.

 

   Caos mundial:  Actualment, la decadència de la capacitat econòmica dels Estats Units i dels seus vassalls fa que els governs ''occidentals'' (l'Imperi i els seus vassalls) intensifiquin com mai el recurs a l'intervencionisme polític i a l'intervencionisme militar a tot arreu del món.

 

     El procés mundial:  Defugint les previsions d'En Marx,  l'Àsia torna a ser el centre del món. Vegeu que s'ha donat un desplegament accelerat de l'economia xinesa de manera que al 2015 esdevingué la primera economia mundial,  sobrepassant als Estats Units. Però allò a destacar (I que miren d'ocultar els mitjans ''occidentals'')  és que la indústria de la metal·lúrgia xinesa és entre sis i vuit vegades més gran que la ianqui (al 2015,   el consum d'acer de la Xina fou més de deu vegades més gran que el dels Estats Units).

   Al costat de la Xina,  l'Índia és a punt d'esdevenir la tercera economia mundial; i com a gran potència industrial que ja és,  segons les estadístiques,  ha pujat al tercer lloc en el ranking mundial  (Ho podeu veure en el post Top 10 Steel Producing Countries In The World - WorldAtlas.com).  

 

   L'estratègia militarista de Washington ha fracassat:  Com no podia ésser d'altra manera,  l'accelerat desenvolupament dels països asiàtics ha determinat que aquests països anessin desfent (silenciosament) els lligams que els fermaven als interessos de l'imperi ianqui.  El fet és que la major part d'aquests països tenen la Xina com a principal soci comercial.

   L'estratègia de Washington:  Després de la  II Guerra Mundial,  Washington va anar imposant les seves condicions polítiques i econòmiques a la major part de països,  de manera que les empreses ianquis en sortien afavorides.

    Aquests països no denuncien els pactes contrets amb Washington perquè saben que continuen sota l'amenaça intervencionista ianqui. Que resti clar:  la CIA i les altres 15 agències  d'intervenció en tot moment promouen tot de greus problemes als països que s'oposen a l'estratègia dissenyada per Washington.

     Just ara mateix,  Washington ha restat aterrit per la rebel·lió del govern filipí. Per primera vegada govern d'un país aliat (o sigui, vassall) dels EUA s'atreveix a trencar els pactes. El president de les Filipines,  En Rodrigo Duterte ha despertat l'entusiasme de les amples masses del ''tercer món''; de manera escandalosa,  ha declarat que vol trencar els lligams militars amb Washington  i aliar-se amb Pequin i Moscou.

       O sigui, tesi:  A l'actualitat,  Washington,  amb l'objectiu de mantenir els seus privilegis econòmics,  recorre de cada vegada més descaradament a l'amenaça intervencionista (amenaça de danys econòmics i polítics,   de provocar la revolució taronja,  d'intervenció militar directa,  i d'altres). Washington ve a dir:  o ets soci meu o seràs destruït.

 

    Al post que veureu tot seguit, l'estudiós En Tony Cartalucci posa Tailàndia com a paradigma del procés d'allunyament dels EUA. Així, diu:  Tailàndia, aliat de llarga data de Washington, recentment ha "desmantellat progressivament la influència nord-americana sobre ella''.

  

Les activitats comercials de Tailàndia se centren ara principalment a Àsia, amb la majoria de les seves importacions i exportacions "dividits en parts iguals entre la Xina, el Japó i l'ASEAN" . Vegeu el post   Waning Influence: Washington Losing Its Grip and Its Allies in Asia Pacific.

 

      A Washington se li ha acabat el ble. Per una banda, la seva guerra bruta per ofegar les economies rivals (la Xina, Rússia, l'Iran,  en especial) han fracassat; per l'altra banda,  al moment present,  Rússia i la Xina han fet saber al món que han igualat ( si no superat) l'alta tecnologia militar dels ianquis.  Entre molts exemples,  vegeu el que s'explica en aquest post del Daily Mail China-developing-hypersonic-jet-Planned-space-plane-drastically-cut-cost-space-travel.html - Traductor.

 

    No resta sinó concloure que Washington d'immediat haurà de llençar la tovallola; haurà de reconèixer que renuncia al excepcionalisme ianqui i que accepta el nou ordre mundial multilateral,  multipolar,  d'essència pacifista.

 

     

30 raons per votar a favor de Donald Trump, segons publica la premsa ianqui no corrupta.

quetgles | 22 Octubre, 2016 18:58

  

     30 raons per votar a favor de Donald Trump,  segons publica la premsa ianqui no corrupta.

 

       Per part meva,  només vull dir 1, que Na Hillary Clinton representa els interessos de Wall Street i de les grans Multinacionals,  i 2,  que  la seva estratègia de confrontació (semblant a la de N'Obama) menaria a la ''WWIII''.

       Per altra banda, En Donald Trump,  en tot temps, ha donat suport al ''Brexit''. Nosaltres catalans hem de suposar que també donaria suport a un ''Catexit''.

    Vegeu el post 30 Reasons in 30 Days to Vote for Donald Trump – #17 Trump's ...

Llibertat de premsa

quetgles | 18 Octubre, 2016 16:15

                     

         Llibertat de premsa, és una nova entrada del post

El rei va nu. Les altres quaranta,  també cantades.

 

 

   Preàmbul.

     La denominada ''llibertat de premsa'',  és en realitat,  la llibertat de l’oligarquia neoliberal (o ''neocon'',  que en diuen als EUA) de disposar dels grans mitjans de comunicació.

    Els mitjans ''occidentals'', majoritàriament,   són propietat dels magnats o de les Corporacions capitalistes. En darrer terme,  aquests mitjans depenen de les agències internacionals,  les quals,  per descomptat,  també pertanyen a les Corporacions. Per altra banda, els mitjans públics depenen de governs subordinats a Washington,  inclosos els que s'anomenen socialistes.

    Per descomptat, els mitjans de Catalunya (de Catalunya Sencera) no en són una excepció.

   O sigui,  els catalans també reben una informació que no s'atreveix a dir que el rei va nu. Però el rei va nu,  certament.

   Fi del preàmbul. Vegem les altres quaranta.

 

       Els neoliberals proclamen (com fa N'Obama,  per exemple) que el capitalisme (l'economia de mercat,  en diuen ells) és inigualable per aconseguir riquesa i llibertat. O sigui,  fan ús d'un argument pragmatista.

    Fent ús del mateix tipus d'argumentació,  es pot concloure que el sistema de producció de la Xina comunista és inigualable per aconseguir riquesa i llibertat.

    Vegem la cosa:  Durant 38 anys,  l'economia xinesa  ha tingut un creixement econòmic al voltant dels dos dígits,  molt més alt que el de les grans economies capitalistes (Els mitjans ''occidentals'' parlen de la ''desacceleració'' de l'economia xinesa,  tot i que el creixement previst al 2016,  el 6.5 %, és molt superior al 2 % del dels EUA).  Allò correcte seria  dir que,  des de principis de segle,   la Xina és el Taller del món; i que actualment  continua la seva expansió industrial.

   I  més encara: Des dels anys 1970,  els EUA i Anglaterra han seguit un procés de desindustrialització,  procés de decadència industrial que actualment afecta a la quasi totalitat dels països europeus.

 

     I la llibertat?, s'exclamarien ells,  els neocons.

    El rei va nu:  Són els 1340 milions de xinesos els qui han aconseguit la llibertat. Vegem de quina manera.

    En primer lloc, van aconseguir la llibertat essencial,  la recuperació la sobirania nacional (Sobirania que havia estat arravatada per les potències occidentals i el Japó. Aquestes potències estaven decidides a repartir-se la Xina).  Fou En Mao Zedong el qui a 1949 va poder proclamar l'alliberament de la Xina respecte de les potències ocupants (Bé,  excepte Hong Kong,  recuperada més tard,  i Taiwan,  pendent de reintegració).

      S'ha de saber: Les amples masses pageses van respondre a la crida de Mao; amb elles es va configurar l'Exèrcit Roig, el qual havia de portar la revolució del camp a la ciutat).

   A partir de 1949,  la Xina va restar alliberada de les intervencions de les potències estrangeres. Els pagesos xinesos van restar alliberats dels terratinents i dels senyors de la guerra. I els obrers de les ciutats industrials, alliberats de la casta dels capitalistes.

   A ''Occident'',  en canvi, els ciutadans estan sotmesos als interessos de les Corporacions capitalistes; els ciutadans han perdut la sobirania nacional,  ara en mans de les Corporacions.

     I la llibertat de premsa?, tornarien a exclamar. A ''Occident'',  la denominada ''llibertat de premsa'' consisteix en la llibertat de que gaudeixen els capitalistes per a crear o comprar mitjans de comunicació. O sigui,  els qui no disposen de capital (el 99 % de la població) no tenen accés a la llibertat de premsa.

    Certament,  a la Xina,  hi ha capitalistes,  però els magnats no disposen de llibertat per poder adquirir un mitjà de comunicació; resten sotmesos a l'ordenament social del Partit Comunista Xinès.

El rei va nu. Les altres quaranta, tambÚ cantades.

quetgles | 16 Octubre, 2016 16:33

                    El rei va nu. Les altres quaranta,  també cantades.

 

 

   Preàmbul.

     La denominada ''llibertat de premsa'',  és en realitat,  la llibertat de l’oligarquia neoliberal (o ''neocon'',  que en diuen als EUA) de disposar dels grans mitjans de comunicació.

    Els mitjans ''occidentals'', majoritàriament,   són propietat dels magnats o de les Corporacions capitalistes. En darrer terme,  aquests mitjans depenen de les agències internacionals,  les quals,  per descomptat,  també pertanyen a les Corporacions. Per altra banda, els mitjans públics depenen de governs subordinats a Washington,  inclosos els que s'anomenen socialistes.

    Per descomptat, els mitjans de Catalunya (de Catalunya Sencera) no en són una excepció.

   O sigui,  els catalans també reben una informació que no s'atreveix a dir que el rei va nu. Però el rei va nu,  certament.

   Fi del preàmbul. Vegem les altres quaranta.

 

       Els neoliberals proclamen (com fa N'Obama,  per exemple) que el capitalisme (l'economia de mercat,  en diuen ells) és inigualable per aconseguir riquesa i llibertat. O sigui,  fan ús d'un argument pragmatista.

    Fent ús del mateix tipus d'argumentació,  es pot concloure que el sistema de producció de la Xina comunista és inigualable per aconseguir riquesa i llibertat.

    Vegem la cosa:  Durant 38 anys,  l'economia xinesa  ha tingut un creixement econòmic al voltant dels dos dígits,  molt més alt que el de les grans economies capitalistes (Els mitjans ''occidentals'' parlen de la ''desacceleració'' de l'economia xinesa,  tot i que el creixement previst al 2016,  el 6.5 %, és molt superior al 2 % del dels EUA).  Allò correcte seria  dir que,  des de principis de segle,   la Xina és el Taller del món; i que actualment  continua la seva expansió industrial.

   I  més encara: Des dels anys 1970,  els EUA i Anglaterra han seguit un procés de desindustrialització,  procés de decadència industrial que actualment afecta a la quasi totalitat dels països europeus.

 

     I la llibertat?, s'exclamarien ells,  els neocons.

    El rei va nu:  Són els 1340 milions de xinesos els qui han aconseguit la llibertat. Vegem de quina manera.

    En primer lloc, van aconseguir la llibertat essencial,  la recuperació la sobirania nacional (Sobirania que havia estat arravatada per les potències occidentals i el Japó. Aquestes potències estaven decidides a repartir-se la Xina).  Fou En Mao Zedong el qui a 1949 va poder proclamar l'alliberament de la Xina respecte de les potències ocupants (Bé,  excepte Hong Kong,  recuperada més tard,  i Taiwan,  pendent de reintegració).

      S'ha de saber: Les amples masses pageses van respondre a la crida de Mao; amb elles es va configurar l'Exèrcit Roig, el qual havia de portar la revolució del camp a la ciutat).

   A partir de 1949,  la Xina va restar alliberada de les intervencions de les potències estrangeres. Els pagesos xinesos van restar alliberats dels terratinents i dels senyors de la guerra. I els obrers de les ciutats industrials, alliberats de la casta dels capitalistes.

   A ''Occident'',  en canvi, els ciutadans estan sotmesos als interessos de les Corporacions capitalistes; els ciutadans han perdut la sobirania nacional,  ara en mans de les Corporacions.

     I la llibertat de premsa?, tornarien a exclamar. A ''Occident'',  la denominada ''llibertat de premsa'' consisteix en la llibertat de que gaudeixen els capitalistes per a crear o comprar mitjans de comunicació. O sigui,  els qui no disposen de capital (el 99 % de la població) no tenen accés a la llibertat de premsa.

    Certament,  a la Xina,  hi ha capitalistes,  però els magnats no disposen de llibertat per poder adquirir un mitjà de comunicació; resten sotmesos a l'ordenament social del Partit Comunista Xinès.

En Putin li ha posat les peres a quarto a N'Obama, segons fa saber En Finian Cunningham.

quetgles | 08 Octubre, 2016 17:26


         En Putin li ha posat les peres a quarto  a N'Obama,  segons fa saber En Finian Cunningham.

      Jo en pensava que Rússia i la Xina tardarien un poc més a plantar cara a la política imperialista de Washington.

      En Bush i N'Obama donaren per fet que no hi havia cap contra-poder que pogués oposar-se als seus plans d'agressió.

     Però erraven. Com explica En Cunningham,  Rússia ha recuperat la condició de gran potència,  de manera que disposa de recursos per a desbaratar o anul·lar els projectes imperials de Washington.

    Rússia i la Xina  han fet saber als EUA que tenen a l'abast la més avançada tecnologia,  la militar inclosa.  Respecte a això,  he inclòs tres posts,  que són a continuació del post que conté l'article d'En Cunningham.   

     Vegeu Putin Slams US With Geopolitical Judo.

 Vegeu els tres posts de referència:



: https://sputniknews.com/military/20161004/1045974842/china-quantum-radar-stealth.html

 

China Goes All Out to Become 'Global Aviation Power'

 

Brand New Russian Su-35 and PAK FA Turn Pentagon's F-16 Into 'Relic of the Past'

 

La majoria de nord-americans desconfia dels mitjans de comunicaciˇ , segons Rasmussen Report.

quetgles | 01 Octubre, 2016 09:32


  La majoria de nord-americans desconfia dels  mitjans de comunicació ,  segons Rasmussen Report.

     Les darreres enquestes de Rasmussen Report mostren que la major part dels votants ianquis desconfien dels seus propis mitjans. I entre els votants republicans,  la desconfiança és major; molts d'ells consideren corruptes aquests mitjans.

    He pensat que seria bo difondre la notícia entre els navegants catalans,  en especial,  entre els habituals lectors de La Vanguardia. 

  Vegeu el post de The Gateway pundit   

Hope for America=> Just 29% of US Voters Trust Corrupt Media Fact-Checkers.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb