El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religiˇ sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

Na Clinton no se'n sortirÓ (Sort que tindrem). Nova enquesta LATimes.

quetgles | 28 Juliol, 2016 07:44

                           Na Clinton no se'n sortirà (Sort que tindrem). Nova enquesta LATimes.

 

    Els darrers correus electrònics fet públics per Wikileaks fan palès que la plana major dels administradors de Partit Demòcrata conspirava amb la intenció d'ensorrar la campanya d'En Bernie Sanders, l'aspirant demòcrata rival de Na Hillary Clinton.

    Els correus,  publicats dos dies abans de la Convenció del Partit Demòcrata,  han provocat un terratrèmol que amenaça de dividir el partit; han desfermat la fúria dels partidaris d'En Sanders. 

  Al moment present,  la Convenció de Filadèlfia és un caos.

    La cosa anava que Na Clinton era l'opció de Wall Street, de les Corporacions,  i del govern de N'Obama. I,  mira per on,  ara esclata aquest escàndol que posa en una situació molt incòmoda als mitjans espanyols i als mitjans catalans. Aquests mitjans, en tot moment,  han procurat ésser uns fidels complidors de l'estratègia de Washington i de les Corporacions. Es tractava de presentar la candidatura de Na Clinton com allò més raonable i més beneficiós. Però la realitat és que Na Clinton allò que sempre porta són perjudicis.

    Els periodistes espanyols i els catalans ho sabien,  però la seva feina no era descobrir la veritat,  sinó amagar-la. Ara ho tindran més malament. Veurem què faran.

    He pensat que seria bo reproduir una web que descriu el que  pensen i diuen un gran nombre de ianquis sobre les turbulències que provoca la candidata (en anglès n'hi ha moltes de webs que denuncien les malifetes d'aquesta dona).

     Vegeu la web Hillary for prison.

   També podeu veure Hillary for Prison Movement Shirts, Hats, Stickers, Coozies and Yard Signs.

     O, millor,  amb música,  podeu baixar el vídeo HILLARY FOR PRISON 2016 THEME SONG.

 

    P.D.

 

En Trump pren 7 punts d'avantatge,  segons l'enquesta d'avui de Los Angeles Times,  27/07/2016.

 

       Convé no badar. La cosa va molt ràpida. El canvi és brutal.  Sembla que En Trump esclafarà la torta Hillary.

   Ara veurem com se'n surten els periodistes dels mitjans espanyols i dels mitjans catalans,  tan servils,  tan esforçats detractors del candidat En Trump.

     Vegeu la web    Trump pren 7 punts d'avantatge.

 

  - Durada: 2 minuts, 5 segons.

 

Na Clinton no se'n sortirÓ (Sort que tindrem).

quetgles | 26 Juliol, 2016 19:46


                Si us plau,  premeu la web  Na Clinton no se'n sortirà (Sort que tindrem). Nova enquesta LATimes.

Ni En Hegel ni En Marx...ni En S˛crates. Cal enterrar l'intelĚlectualisme (1).

quetgles | 20 Juliol, 2016 08:11


 
                                             Ni En Hegel ni En Marx...ni En Sòcrates. Cal enterrar l'intel·lectualisme (1).

 

 

      Intel·lectualisme, precisant el concepte.

   S'ha d'entendre ''intel·lectualisme''  indistintament de ''intel·lectualisme moral''.

   L'intel·lectualisme s'aplicaria a la pretensió d'elaborar una ciència de la moral. El referent més conegut és el de la doctrina moral socràtica.

   Segons En Sòcrates (En Sòcrates-Plató),  hi ha unes veritats morals que són a l'abast del savi; és a dir, unes veritats que poden ser conegudes per mitjà de l'activitat intel·lectual (l'episteme) del savi i no d'una altra manera.  Segons el filòsof,  la doxa (l'opinió vulgar) de la plebs no pot abastar la veritat moral. A més a més, el filòsof rissa el ris tot sostenint que,  una vegada conegut el bé,  l'home és abocat a practicar-lo (Podeu baixar el post  Sòcrates el reaccionari).

 

.

    Precisant més la cosa: La moral a que fan referència els teòrics de l'intel·lectualisme s'ha d'entendre en el sentit més ample,  de manera que pretén tenir competència i autoritat sobre les activitats dels humans en quasi tots els àmbits imaginables.

   Fent una crida a l'atenció del lector:  En relació a l'intel·lectualisme,  els filòsofs es poden dividir en dos munts,  un, molt majoritari,  seria el dels partidaris de l'intel·lectualisme moral,  l'altre,  el dels partidaris de l'emotivisme moral (En Hume seria el gran referent).

   Ni En Hegel. Dir que la culminació del desplegament de l'Esperit (Fenomenologia de l'esperit),  fos l'establiment de la monarquia prussiana,  a hores d'ara,  no passa de ser una parida. No menys forassenyada fou l'afirmació que el seu pensament (la seva filosofia-ciència) era el cim del desplegament de raó.

     Ni En Marx. Imitant l'apoteosi hegeliana, En Marx sosté que,  a un punt culminant del procés històric,  les idees marxistes  brollaran dins el cap del proletariat,  i,  en conseqüència desplegaran el socialisme científic.

     Que els autors intel·lectualistes siguin tan prominents no ens ha de confondre. La història de la filosofia corre paral·lela a la història general. A Europa,  a tot temps, han prevalgut els règims absolutistes on l'Església catòlica tenia el control de la moral i del saber (La teologia era la ciència suprema,  però la Cúria romana també es reservava l'autoritat en relació a les demés ciències). Tenia el control dels escrits (Ni un paper podia circular sense el nihil obstat),  però també vigilava el comportament privat de tota la gent de l'orbe cristià.

     Que resti clar: El Poder,  en tot temps,  ha promogut i enaltit els pensadors que ''treballaven'' al servei dels seus interessos ideològics; i,  pel contrari, ha prohibit o liquidat els dissidents (Basta recordar l'Index librorum prohibitorum,  vigent fins el 1966. O recordar l'execució de Giordano Bruno acusat de panteisme pel cardenal Bellarmino,  avui sant).

      Cal posar els punts damunt les i: Allò que oculten les enciclopèdies (sempre instruments del Poder) és que fou En Martí Luter el qui provocà l'esfondrament de l'intel·lectualisme imperant,  i no cap famós filòsof; fou el monjo agustí el qui proclamà ''la llibertat de consciència del cristià'' i el qui exhibí els arguments que són l'essència de l'Emotivisme moral. Bé,  així com ho explico als meus escrits,  foren les amples masses alemanyes les qui feren seu l'instrument de lluita ideològica que els oferia En Luter.

      Per resumir la qüestió,  vegem un seguit d'enunciats.

 

    Tesi 1. No hi ha determinisme històric. Els processos històrics són impredictibles. Les creacions ideològiques (tòtems i tabús, creences, religions,  doctrines morals, projectes socials,  projectes polítics,  filosofies,  creacions artístiques,  etc.)  que han aparegut al llarg de la història foren impredictibles.

    Al paleolític,  aparegueren milers de nacions amb cultures diferenciades o molt diferenciades,  tot i tenir una economia semblant bassada en la recol·lecció i la cacera. A cada vall sorgia una nació amb una cultura (uns usos socials) que la diferenciava de les veïnes.

      Era impredictible que les primeres grans civilitzacions es despleguessin a les conques dels rius Nil,  Èufrates o Ganges,  i no a les del Danubi,  Congo,  Volga,  Amazones,  Mississipí, o Ebre,  posem.

        Les piràmides egípcies eren impredictibles.

    Al segle X aC,  era imprevisible que la costa mediterrània es cobrís de ciutats gregues i fenícies.

     Imprevisible era l'aparició de l'Islam,  i encara més imprevisible la seva l'extraordinària expansió.

   Tesi 2. En contra d'En Marx:  Qualificar d'agrari-esclavista el mode de producció de l'antiga Grècia és una tergiversació de la realitat històrica per tal de fer-la concordar amb uns esquemes teòrics espuris. Les revolucions democràtiques (''burgeses'',  segons la terminologia marxista) de les ciutats greges al segle VI aC no s'acomodaven a l'esquema d'En Marx. La formidable fundació de centenars de noves ciutats gregues a la costa de la Mediterrània i de la mar Negra era una conseqüència de l'activitat industrial i comercial de les polis metropolitanes. Res a veure,  per tant,  amb la denominada ''producció agrari-esclavista''.

   

.

   Tesi 3. Fins ben avançada la modernitat,  els intents de reforma social o de revolta social anaven vestits en hàbits religiosos,  o sigui, es desplegaven en base a un nou ideari religiós.

   Les revolucions democràtiques europees del segle XVI es dugueren a terme amb l'estendard de revolta religiosa.

   

   Tesi 4. No hi ha hagut ''revolucions burgeses'' modernes,  pròpiament. Les revolucions democràtiques de la modernitat foren encapçalades per una facció de l'aristocràcia, amb la participació de gent de les altres classes socials.

   Tesi 5. Totes les revolucions democràtiques europees anaven impregnades de luteranisme i/o de calvinisme.

   Tesi 6. Els llibres de text espanyol i els llibres marxistes presenten la Revolució Francesa com a la revolució primera i típica de les incorrectament denominades ''revolucions burgeses''. Però és una manipulació. La república establerta pels revolucionaris parisencs al 1792 de seguida va mostrar el seu autèntic rostre,  el rostre de l'horrible imperialisme parisenc; d'immediat,  intensificà les mesures d'opressió contra les minories nacionals no franceses (inclosa la de Catalunya Nord); d'immediat, aquells revolucionaris parisencs,   encimbellaren el general  En Napoleó Bonaparte amb l'objectiu d'aixecar un gran imperi francès.

   Vegeu la cosa:  En sentit contrari al dels revolucionaris de París, els revolucionaris de signe luterà i/o calvinista establiren règims marcadament respectuosos amb les minories i amb les minories nacionals; així sorgiren els règims cantonalistes als Països Baixos,  a Suïssa i als Estats Units, entre d'altres.

 

    Tesi 7. Tan bon punt sorgeix una nova formació social de marcat caràcter ideològic,  les conseqüències històriques que se'n deriven són impredictibles. Així s'esdevé amb l'aparició de noves religions o de noves Esglésies.

    El referent més notable és,  sens dubte, l'Islam.

   Allò que vull subratllar: El sorgiment d'una nova religió (o d'una nova organització religiosa)  sempre respon als interessos de les amples masses.

     

  

 

 

  

Trump supera Clinton (Afegit).

quetgles | 11 Juliol, 2016 16:18

 

         Afegit: 

 

 

     Posteriorment,  he topat amb una altra web que accentua encara més l'avantatge d'En Trump sobre Na Clinton. Vegeu-la: Trump avantatja en 10 punts Clinton

 

 

 

Ei! PÓnic. En Donald Trump supera en dos punts Na Clinton, segons l'enquesta Rasmussen (10/07/2016).

quetgles | 10 Juliol, 2016 20:55


  Ei! Pànic. En Donald Trump supera en dos punts Na Clinton,  segons l’enquesta Rasmussen (10/07/2016).

 

 

Ei! Catalans, convé no badar. Mentre N’Obama i Na Clinton es van declarar a favor del ”Brin” (N’Obama en feia campanya a Londres),  En Trump manifestà el seu entusiasme per la victòria del ”Brexit”. Entenia el candidat republicà que el triomf del ”Brexit” significava la recuperació de la sobirania per part dels britànics.

Els partidaris de l’independentisme estrafolari  propugnen un Estat català integrat a la Unió Europea.  Fan com si no sabessin que Brussel·les és l’administradora de la política neoliberal que patim; com si no sabessin que la UE està subordinada a Washington.

Convé no badar: En Barack Obama és el president ianqui que més guerres ha mogut. I,  del 2009 al 2013, Na Hillary Clinton era la secretària d’Estat que en tenia cura,  de les guerres.

Convé no badar: A Wall Street l’espanta En Trump; vol que guanyi Na Clinton.

Dit això,  vegeu l’enquesta; baixeu la web Rasmussen Poll: Trump Leads Hillary by 2 Points.

 

     Posteriorment,  he topat amb una altra web que accentua encara més l'avantatge d'En Trump sobre Na Clinton. Vegeu-la: Trump avantatja en 10 punts Clinton.

 

 

La BÝblia explicada per En Voltaire, en francŔs, a l'abast.

quetgles | 09 Juliol, 2016 09:05


    

  La Bíblia explicada per En Voltaire, en francès,  a l'abast.

 

     En diverses ocasions,  he explicat que els inquisidors del ''nacional-catolicisme'' iniciat al 1939,  ''depuraren'' les biblioteques públiques (i les privades,  si s'esqueia). I,  per descomptat, del llibre intitulat La Bíblia explicada por Voltaire no en va restar ni un exemplar.

    On donava per suposat que amb el nou règim democràtic espanyol s'havia assegurat la llibertat de pensament.

    Però,  en contra de la suposició,  la realitat és que  les biblioteques públiques  mai han recuperat La Bíblia explicada per Voltaire.

    Precisament,  un  indicador del veritable nivell de les llibertats a l'Estat espanyol és el fet que cap editorial espanyola (incloent les catalanes) es va atrevir a publicar l'esmentat llibre del famós il·lustrat francès.

   I encara un altre indicador negatiu sorprenent:  El Project Gutenberg ofereix de franc les obres més famoses d'En Voltaire,  però amb una excepció: a la oferta no figura la titulada La Bíblia explicada per Voltaire.

     Allò que jo crec:  Que les autoritats ianquis (que es declaren bons cristians de l'Església Metodista,  posem) en tot moment promouen la difusió de la Joly Bible (Per altra banda, la reina d'Anglaterra és el cap de l'Església anglicana).

 Com explico sovint:  Hi ha una santa aliança entre les Corporacions i les Jerarquies eclesials.

      Navegant per la Xarxa,  he trobat una versió gratuïta en francès de l'obra de referència (L'única vertadera revolució dels parisencs del 1789,  fou l'escapçament de l'Església catòlica de França).

    En contra del discurs públic oficial,  jo afirmo que és del tot necessari combatre el Poder ( i els poders ocults) de l'Església.

     He pensat que seria bo contribuir a la difusió del llibre interdit de Voltaire. Vegeu la web  

La Bible enfin expliquée : Voltaire, 1694-1778 : Free Download & Streaming : Internet Archive.

   Avís:  Es pot aconseguir la traducció del francès al català. Heu de pitjar on diu ''text complet''. Cal tenir manetes.

 

All˛ que convÚ saber Ús el que diu En Donald Trump en directe, sense intermediaris.

quetgles | 03 Juliol, 2016 09:18


       Allò que convé saber és el que diu En Donald Trump en directe,  sense intermediaris.

 

    Tan bon punt va començar la campanya electoral per a la presidència dels EUA, les Corporacions capitalistes restaren espantades per les furioses denúncies d'En Donald Trump contra la criminal política de Wall Street i dels polítics que la servien.

   D'immediat les agències i els mitjans  iniciaren una campanya esbiaixada contra el candidat multimilionari,  de manera que,  de manera sistemàtica,  evitaven la transcripció lineal dels seus discursos.

 

   Pel que sembla molta gent d'esquerra a Catalunya  beu la informació sobre En Trump a través dels mitjans que,  quasi sense excepció,  són al servei de les Corporacions (Per descomptat,   el govern espanyol i el govern català són dependents de la política neoliberal de Brussel·les). Gent d'esquerra que cau a la trampa i no denuncia la informació esbiaixada que li arriba sobre el candidat republicà.

      He pensat que seria bo contribuir a la difusió de les transcripcions directes dels discursos i de les declaracions del candidat a la presidència. 

   Al meu entendre,  la web que he penjat (un recent discurs d'En Donald Trump a Nova York) conté els elements essencials que desperten l'entusiasme entre grans segments de població treballadora ianqui revoltada contra Wall Street i contra l'1 %. Vegeu la web Full transcript: Donald Trump NYC speech on Hillary Clinton (text, video) - POLITICO.

En MartÝ Luter va dir que odiava N'Arist˛til (Filosofia a cops de mall).

quetgles | 01 Juliol, 2016 16:31


     En Martí Luter va dir que odiava N'Aristòtil (Filosofia a cops de mall).

 

 

    Als llibres de text espanyols d'Història de la Filosofia i a les enciclopèdies,  En Martí Luter no figura com a filòsof; si de cas,  se'l classifica com a ''reformador religiós''.

   En canvi sí hi figura com a filòsof important N'Erasme de Rotterdam,  i sí hi figuren com a filòsofs  40.000 frares medievals.

     Cop de mall: Els 40.000 frares feien com si es moguessin alhora que es mantenien absolutament immòbils. Estaven lligats amb la corretja del Papa de Roma.  El Papa (i la Cúria romana) era l'autoritat suprema en matèria de fe i de moral; però a la manera catòlica romana s'entenia que les qüestions de filosofia o de ciència  tenien a veure amb la fe i la moral.  I el dogma i la moral del catolicisme es mantingueren sense canvis substancials. I,  en paral·lel, en relació a les ciències naturals,   la Cúria romana i les universitats s'esforçaren per a blindar la ''no ciència'' catòlica (Una colossal col·lecció de disbarats).

     Per a plantejar la cosa:  A inicis del segle XVI, els 40.000 frares catòlics que feien de científics mantenien com a dogma la física aristotèlica (segle IV aC) alhora que,  com a ''científics de la moral'',  aprovaven el discurs d'En Pau de Tars segons el qual els esclaus han de servir fidelment al seu amo (Epístoles Titus, Efesis,  Colossencs i Timoteu)(S'ha de saber: N'Aristòtil considerava que era natural que hi hagués esclaus,  i que era bo que hi hagués esclaus).

    Cop de mall:  El discurs d'En Martí Luter fou l'instrument que utilitzaren  els pobles germànics per alliberar-se del despotisme romà.

      Per entendre la cosa:  Propostes de reforma de l'Església n'hi havia moltes,  però la proposta d'En Luter anava més enllà. Per primera vegada,  al cap de mil anys,  sorgia un discurs que negava els principis bàsics de l'aristotelisme.

      Certament,  En Luter no es considerava filòsof,  ni pretenia incidir en la renovació del tomisme (Exclusiu sistema filosòfic de les facultats de filosofia i de teologia).

    Per entendre la cosa:  Precisament,  En Luter  rebutjava en bloc l'inútil saber aristotèlico-tomista. El frare agustí raonava i argumentava les seves tesis,  però fora dels plantejaments del tomisme oficial.

   Repetiré una vegada més un paràgraf del meu escrit  Luter i el luteranisme que fa: A la dieta de Worms, davant l'emperador En Carles,  en resposta a la pregunta del nunci del Papa de si es retractava o no de les seves proclames, En Luter feia la seva famosa declaració:  ...estic lligat als textos que he aportat; la meva consciència està captiva en les paraules de Déu. Revocar qualsevol cosa, no ho puc ni ho vull. Perquè actuar contra la pròpia consciència  no és ni segur ni honrat...  Al dia següent, el món sencer s'assabentava del rebuig de Luter a l'autoritat de Roma. Al proclamar la llibertat del cristià, s'establia la llibertat de consciència. Era la rebel·lió contra el Poder de Roma. 

 

    S'iniciava la gran revolució. Es proclamaven els principis morals de la modernitat. I En Luter n'era l'instrument.

   Eren les diverses classes socials dels principats germànics que,  majoritàriament, feien seves les 95 tesis d'En Luter clavades a la porta de la Universitat de Wittenberg. Els prínceps alemanys i l'alta aristocràcia feien seva la rebel·lió del monjo agustí; però també la feien seva la baixa aristocràcia,  i els menestrals i comerciants de les grans ciutats autònomes i, així mateix, s'hi apuntaven les amples masses pageses.

  Que quedi clar:  Era la revolta contra l'absolutisme i contra el despotisme de Roma amb l'estendard luterà. Era la gran revolta que havia de capgirar la història d'Europa.

   Cop de mall: Mentre que els filòsofs i els teòlegs medievals més distingits es dedicaven a reforçar el blindatge del despotisme, les idees de Luter constituïren una bomba que va fer miques la ideologia reaccionària i canalla que imperava a Europa des de feia mil anys.

 

     Peguem un cop d'ull als efectes de la bomba ideològica luterana.

 La ''llibertat de consciència del cristià'' era  l'anunci de la llibertat de pensament. A la fi restava invalidada la perversa classificació dels humans en dues categories de coneixement; restava anul·lada la divisió del saber entre la doxa (el saber vulgar, i el saber dels sofistes) i l'episteme (El saber científic,  el dels vertaders filòsofs),  segons defensava la tríada reaccionària,  Sòcrates-Plató-Aristòtil.

     Va rebutjar l'autoritat intel·lectual i moral del Papa,  dels concilis i dels ''Pares de l'Església''.

I,  en sentit contrari,  proclamava el principi del ''sacerdoci universal'',  que volia dir que tot cristià manté una relació directa amb Déu,  de manera que l'Església deixava de ser mediadora entre Déu i els homes.  El ''poble cristià'' deixava de ser un ramat i un pastor. La pretensió de fer de pastor de les ''ovelles cristianes'' era una aberració.

    Abans d'En Hume,  la teologia restà invalidada per Luter.  Únicament les Sagrades Escriptures indiquen quina és la voluntat de Déu,  deia el monjo llibertari.  En conseqüència,  centrà el seu esforç a la traducció de la Bíblia a l'alemany.

          Cop de mall:  Mentre els 40.000 teòlegs medievals s'esgotaven en inacabables debats sobre Déu i el sexe dels àngels (publicats en llatí i que ningú altre llegia),  En Luter tirà pel dret,  i,  amb un sol cop posà els Evangelis a l'abast dels alemanys (Entenent-nos: Els prínceps alemanys pensaren que era bo tirar en davant l'ideari d'En Luter. Per entendre la cosa: En Luter situat a Venècia hagués acabat a la foguera).  A Alemanya, tot déu va aprendre a llegir. Fou la primera revolució cultural a Europa.

   D'un sol cop,  el monjo d'Eisleben enterrava mil anys d'aberracions anacoretes. Mentre al Blanquerna,  En Ramon Llull,  seguint la norma moral de la Cúria,  posava l'Emperador i el Papa de genolls,  passant el sant rosari i fent d'anacoretes (com a estat ideal de l'ésser humà),  En Luter feia saber que els intents de trobar dreceres o camins secrets per assegurar la ''salvació eterna'' no solament eren inútils sinó que eren perversos i condemnables.

   Com si despertessin d'un malson,  milers de frares i de monges alemanys deixaren els hàbits.

    I així com caigueren els hàbits,  s'acabaren les pràctiques religioses aberrants que martiritzaven els cristians. S'acabaren els dejunis i les abstinències i els vots de pobresa.

    Els silicis foren llençats a la foguera. Infligir-se patiments a un mateix fou considerat anticristià.

     La revolució moral de majors conseqüències fou provocada per la nova moral sexual predicada pel monjo alliberador.  La nova doctrina declarava que la sexualitat i el plaer sexual responien a la voluntat de Déu. I el monjo donava exemple i feia públic el seu gaudi com a espòs  i com a pare. El vot de castedat fou declarat anti-humà i pervers,  i absurd.

   

 

      Cop de mall:  A una Europa on la població estava sotmesa a la brutalitat del despotisme de Roma,  la denominada ''Reforma protestant'' era en realitat la major revolució moral,  social i política de la història moderna. 

    S'ha d'entendre:    Una societat on la Jerarquia eclesiàstica dicta les normes de comportament de la vida privada dels individus és una societat regida pel despotisme.   Combatre el despotisme romà esdevingué la major revolució social imaginable. Parlar de ''Reforma protestant'' és,  de fet,  un intent d'ocultar la dimensió social, política i ideològica de la revolució luterana.

     Per primera vegada s'aixecava una  veu contra el despotisme romà (Si de cas, la veu de N'Anselm Turmeda seria un precedent). Els grans teòlegs i els grans filòsofs (suposats) callaren com a morts,  mai denunciaren el despotisme romà.

  

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb