El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religiˇ sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

L'esbiaix de la reivindicaciˇ independentista. Els catalans ''tranquils'' que fan els comentaris en espanyol.

quetgles | 31 Maig, 2016 11:53


 
          L'esbiaix de la reivindicació independentista. Els catalans ''tranquils'' que fan els comentaris en espanyol.

 

     No deixa de sorprendre l'esbiax de les mostres de catalanisme. Mentre que les  manifestacions independentistes a Barcelona sorprenen a tot el món per l'alt nivell de participació i d'organització,  en sentit contrari,  els catalans que participen en els comentaris oberts de la premsa digital,  majoritàriament, s'expressen en espanyol tot i podent fer-ho en llengua catalana.

    Vegem com va la cosa.  Els diaris en espanyol publicats als territoris de llengua catalana no impedeixen els comentaris en llengua catalana; sembla que tampoc posen impediments els diaris publicats a l'Espanya estricta.

   Sovint l'esbiaix catalanista és excessiu. Així s'esdevé als comentaris de gran ressò polític; a més d'anar en llengua espanyola,  sovint fan com si espanyolisme fos predominant. Així, per exemple, es pot veure que l'anticatalanisme militant és present a les pàgines de comentaris de La Vanguardia (Sembla que els agents anticatalanistes aprofiten tots els espais de ''comentarisme'' per fer la seva tasca). S'ha de suposar que els lectors desprevinguts  pensaran que a Catalunya (Principat de Catalunya) hi ha espanyolisme combatiu entre les amples masses de catalans.

     Que  les àrees de ''comentarisme'' dels diaris catalans vagin en espanyol mostra que els independentistes ''tranquils'' van condormits.

    Però no es tracta de repicar campanes per despertar els qui dormen,  no. La intenció del meu escrit és criticar l'esbiaix de les formacions socials i polítiques de Catalunya (de Catalunya Sencera) en la lluita pels drets nacionals.

  Al meu entendre,  a hores d'ara,  l'independentisme català hauria de mostrar el seu poder als espais de ''comentarisme'' dels grans diaris catalans,  i dels grans diaris espanyols,  també (Ei! Cal tenir en compte el predomini absolut dels mitjans espanyols entre la població catalana).  Aquesta sí que seria una bona tasca pedagògica!

   Que la tasca no es dugui a terme és un indicador de la confusió que amara l'estratègia  de les organitzacions catalanes; i un indicador de la letal difusió de ''l'independentisme tranquil''.

 

 

La Vanguardia treu materials contra les Corporacions, vaja!

quetgles | 26 Maig, 2016 09:41

 

     La Vanguardia treu materials contra les Corporacions, vaja!

 

      Al igual que els grans diaris espanyols,  La Vanguardia, a tot temps, produeix una informació que rep el vist i plau de les Corporacions capitalistes,  i de Washington.

    Però,   pel que es veu,  la cosa grinyola. Hem de suposar que l'augment exponencial de mitjans d'informació  digitals destorba a la gran premsa i l'hi provoca contradiccions.

      Aquest deu ésser el cas de referència.  La Vanguardia,  de 24/05/2016, ofereix un avanç de Off the road ,  de N'Andy Robinson,  obra que recull tot de reportatges que fan palès el fracàs social i econòmic dels EUA.  L'obra suposa una denúncia de les Corporacions i de la  política econòmica neoconservadora (neoliberal,  en diuen a Catalunya).

     He pensat que seria bo contribuir a la difusió de l'article d'En Robinson.  Vegeu la web Un viatge per l'Amèrica de les desigualtats. 

Donald Trump, el proper president dels EUA?(Nova ediciˇ).

quetgles | 23 Maig, 2016 18:00


 
      Serà En Donald Trump el proper president dels EUA? 

 

 

  (Nova edició,  perquè podeu veure una recent enquesta d'àmbit estatal feta per The Washington Post,  21/05/2016,  on,  per primera vegada,  En Trump avantatja a Na Clinton,  a la cursa presidencial. He penjat la informació del diari The Washington Times).

      Moltes ''ànimes belles'' resten fàcilment enganxades a la teranyina informativa de les Corporacions,  amb relació a les notícies sobre el candidat republicà,  En Donald Trump.  Aquestes ''ànimes'' fan pinya amb els espantats per les declaracions racistes o masclistes del candidat. Oh,  vaja! Condemnar a Trump resulta fàcil i és un consol; però,  malauradament,  aquestes ''ànimes'' no es plantegen el perquè Wall Street i les Corporacions s'han llançat a matar contra En Trump; tampoc es pregunten,  aquestes ''belleses'', el perquè el magnat republicà desperta l'entusiasme entre els treballadors dels grans nuclis industrials.

    He pensat que seria bo si qualcunes de les ''belleses'' entrava en dubtes.

   Per això he penjat el resultat d'una enquesta i un post. Els resultat és el d'una enquesta feta als lectors del diari The Washington Times (Enquesta que avui encara es manté oberta); podeu constatar que En Trump guanya de manera escandalosa.

 

The Washington Times

Poll: Who will be our next president?

  • Hillary Clinton Hillary Clinton
  • Donald Trump Donald Trump
  • Bernie Sanders Bernie Sanders
  • Cap de les anteriors None of the above
  • 1207 (15%) 1207 (15%) 5008 (63%)
  •  5008 (63%) 1298 (16%)
  •  1298 (16%) 413 (5%)
  •  413 (5%)

 

    El post és d'un article del columnista Alexander Mercouris publicat a Sputnik,  02/05/2016.  El títol ja diu de què va la cosa. Vegeu-lo.

Perquè els neocons tenen odi i por de Donald Trump.

 

   Vegeu el post sobre l'última enquesta de la cursa presidencial dels EUA.

En Donald Trump porta dos punts d'avantatge sobre Na Hillary Clinton. 

Donald Trump, el proper president dels EUA?

quetgles | 21 Maig, 2016 17:43

  

      Serà En Donald Trump el proper president dels EUA? (Nova edició)

 

 

  (Nova edició,  perquè podeu veure una recent enquesta d'àmbit estatal feta per The Washington Post,  21/05/2016,  on,  per primera vegada,  En Trump avantatja a Na Clinton,  a la cursa presidencial. He penjat la informació del diari The Washington Times).

      Moltes ''ànimes belles'' resten fàcilment enganxades a la teranyina informativa de les Corporacions,  amb relació a les notícies sobre el candidat republicà,  En Donald Trump.  Aquestes ''ànimes'' fan pinya amb els espantats per les declaracions racistes o masclistes del candidat. Oh,  vaja! Condemnar a Trump resulta fàcil i és un consol; però,  malauradament,  aquestes ''ànimes'' no es plantegen el perquè Wall Street i les Corporacions s'han llançat a matar contra En Trump; tampoc es pregunten,  aquestes ''belleses'', el perquè el magnat republicà desperta l'entusiasme entre els treballadors dels grans nuclis industrials.

    He pensat que seria bo si qualcunes de les ''belleses'' entrava en dubtes.

   Per això he penjat el resultat d'una enquesta i un post. Els resultat és el d'una enquesta feta als lectors del diari The Washington Times (Enquesta que avui encara es manté oberta); podeu constatar que En Trump guanya de manera escandalosa.

 

The Washington Times

Poll: Who will be our next president?

  • Hillary Clinton Hillary Clinton
  • Donald Trump Donald Trump
  • Bernie Sanders Bernie Sanders
  • Cap de les anteriors None of the above
  • 1207 (15%) 1207 (15%) 5008 (63%)
  •  5008 (63%) 1298 (16%)
  •  1298 (16%) 413 (5%)
  •  413 (5%)

 

    El post és d'un article del columnista Alexander Mercouris publicat a Sputnik,  02/05/2016.  El títol ja diu de què va la cosa. Vegeu-lo.

Perquè els neocons tenen odi i por de Donald Trump.

 

   Vegeu el post sobre l'última enquesta de la cursa presidencial dels EUA.

En Donald Trump porta dos punts d'avantatge sobre Na Hillary Clinton

La derrota de les Corporacions, un indicador.

quetgles | 20 Maig, 2016 07:09

 

    La derrota de les Corporacions, un indicador.

 

      De cada vegada es nota més el fracàs dels mitjans ''occidentals'',  els de les Corporacions capitalistes. Sembla que de cada vegada més gent és pendent del que diuen els mitjans ''orientals''. En aquest sentit, no deixen de sorprendre les declaracions ''pro-orientals'' que fan tot de famosos personatges d'Europa. Exemple notable d'això són les declaracions que fa Na Brigitte Bardot a Sputnik,  portal  digital rus.

   He pensat que seria bo que els navegants catalans coneguessin les explosives declaracions de la famosa. Jo crec que és un bon indicador del canvi profund que experimenta l'opinió pública francesa.

    (A considerar:  Els catalans,  en general,  fins fa molt poc,  han sofert les campanyes mediàtiques del catalanisme conservador (Pujol, Mas, posem),  decididament pro-ianqui i pro-sionista i neocon).

  Vegeu el post que us deia:  Brigitte Bardot a Sputnik: Jo no n'espero res de N'Hollande.

La Revoluciˇ Xinesa trasbalsa la resta del mˇn (2).

quetgles | 11 Maig, 2016 09:13

  

       La Revolució Xinesa trasbalsa la resta del món (2).

   De fet, ja fa temps que la Xina va derrotar l'Imperi. Però l'Imperi encara no vol reconèixer la seva derrota,  i continua amb la seva guerra secreta contra l'economia xinesa. Amb el seu darrer gran projecte,  el TTP (Tractat d'Associació Transpacífic),  Washington pretén recuperar l'hegemonia econòmica entre els països del Pacífic (Es veu que s'han begut el seny: pretenen excloure la Xina de la gran aliança; o sigui, absurdament,  es deixa fora del pla al principal soci comercial – la Xina – de la major part d'aquests països) (S'ha de saber: la Xina és,  de molt,  el principal proveïdor dels EUA. Vegeu l'informe del Banc de Santander Xifres del comerç exterior dels EUA).

  Fent un subratllat:   Al segle XVIII,   Anglaterra va fer la revolució industrial sense ésser obstaculitzada per cap imperi rival. La Xina comunista,  en canvi,  va iniciar la revolució industrial dins la tempesta de la guerra freda,  però malgrat les dificultats va poder tirar endavant.

     Des de 1949,  els EUA han posat en pràctica mil i un plans per ofegar l'economia xinesa.

   Un exemple per entendre la cosa:  La intervenció militar dels EUA a Líbia (per mitjà de l'OTAN) al 2011,  va resultar ruïnosa pel centenar d'empreses xineses que operaven al país; el govern xinès hagué de rescatar més de 30.000 obrers (i enginyers) xinesos atrapats allà (S'ha de saber: La Líbia d'En Gaddafi gaudia del més alt nivell de vida d'entre tots els països africans).  

     Però malgrat la guerra freda,  la Xina va continuar desplegant el seu procés d'industrialització; i,  a partir de 1978, amb la nova estratègia dissenyada per En Deng Xiaobing,  el creixement de la Xina fou fulgurant (al voltant del 10 % durant tres dècades).

  Fins ací a manera de preàmbul.  Tot seguit haurem de veure qualcuns aspectes de la manera la Revolució Xinesa afecta a tot el món.

    Qualcuns aspectes i no més. Allò que m'importa destacar és que el desafiament xinès a l'Imperi (l'Occident, en diuen els mitjans de les Corporacions) ha contribuït de manera decisiva a la formació d'un món multilateral,  en el sentit de que de cada vegada més països es desmarquen de la política  monopolar practicada pels Estats Units i els seus aliats (Monopolar,  en el sentit que el món es regit per una única gran potència).

   I allò que particularment vull destacar és que Catalunya (Catalunya Sencera,  tant la insular com la continental) també és afectada pel creixement del poder del bloc del multilateralisme (Bloc del qual la Xina n'és el gran valedor).

    En sentit contrari al del moviment global,       ''l'independentisme tranquil'' (L'equip neoliberal d'En Mas-Jonqueres),   al 2014, feia saber que faria ''pedagogia'' del projecte independentista als Estats Units i a la Unió Europea (En Mas,  com un esperitat,  volava a Boston i a Jerusalem per a anunciar la bona nova; a Jerusalem,  per aconseguir el suport del sionisme, se suposa).

   A l'època de la Revolució Cultural,  les ''ànimes belles'' catalanes estaven entusiasmades amb En Mao Zedong. Pel contrari, la política d'En Deng Xiaobing (''construcció del socialisme a la manera xinesa'') els deixava freds.

    Però allò que s'ha de veure:  L'èxit de la literatura d'En Mao entre les formacions esquerranes,  no es corresponia amb la realitat socio-econòmica del país (Al 1978,  l'economia xinesa continuava ''subdesenvolupada'').

   O sigui, en contra dels sospirs de les ''ànimes belles'',  fou l'estratègia d'En Xiaobing la que ha comportat la derrota dels Estats Units (Derrota política,  perquè Washington ha fracassat en els seus intents d'ofegar la Xina; i derrota més profunda dels EUA, el qual ha patit la ruïna de la seva indústria. Sobre això podeu veure la meva web Els EUA i el RU es desindustrialitzen)  

  

        Per a saber de quina manera la Revolució Xinesa pot provocar les condicions globals que facin possible l'establiment d'una República Catalana (de Catalunya Sencera),  vegeu les tesis següents.

    Tesi:  Al llarg de la història,  quan s'esdevé la desfeta dels imperis, llavors afloren els nous Estats de les nacions que eren subjugades.

   Tesi: Des del 1714,  les potències europees han deixat de reconèixer a Catalunya com a nació; i han donat validesa jurídica a l'imperi espanyol i a l'imperi francès.

   Tesi: Actualment, la Unió Europea manté les normes pro-imperials de sempre; tampoc reconeix els drets nacionals de Catalunya; ni en fa menció.   

      Tesi: Des dels seus inicis,  la Unió Europea és un instrument de domini dels Estats Units. La UE no té plena sobirania. I els Estats que la composen,  tampoc.

     Tesi: els Estats Units va fer seva la normativa pro-imperial europea de no reconèixer les nacions europees sense Estat.

    Tesi:  Washington manté el seu suport als subimperis francès i espanyol,  vassalls seus.

    Tesi:  Acceptats aquests enunciats,  s'ha de concloure que el panorama és absolutament oposat a les aspiracions independentistes del Principat de Catalunya.

    Tesi: La desfeta de la Unió Europea,  posaria en crisi els subimperis europeus.

    Tesi:  La renúncia imperial dels Estats Units significaria l'establiment del nou ordre multilateral.

   Tesi última:  La Revolució Xinesa ha sigut la força decisiva per a l'avanç indeturable d'un món multilateral,  món lliure de les restes podrides de l'imperialisme i del neoliberalisme.

   Tesi última: El triomf de la Revolució Xinesa fa pròxima la derrota a tot el món de les Corporacions capitalistes,  i l'enfonsament dels règims neoliberals,  ara dominants a ''Occident''.

    Tesi última:  Demanar ajut als neoliberals i als sionistes,  cosa que fa ''l'independentisme tranquil'',   és  absurd (és estrambòtic, jo deia).  La independència de Catalunya vindrà amb la desfeta de l'Imperi. Vegeu el post  La independència de Catalunya serà, si i solament si s'esfondra el poder opressor.

    

    

La Revoluciˇ Xinesa trasbalsa la resta del mˇn (1).

quetgles | 07 Maig, 2016 09:27

      La Revolució Xinesa trasbalsa la resta del món (1).  

    Convé no badar. Als catalans els convé no badar.  Convé que les ''ànimes belles'' se'n adonin de l'impacte mundial que provoca la revolució xinesa. Les ''ànimes belles'' catalanes se'n han de donar que el seu ''bell món'' (món,  on la Xina en restava exclosa) és una pura il·lusió creada en base als materials informatius dels mitjans ''occidentals'',  o sigui, dels mitjans de les Corporacions neoliberals. Fins avui,  les ''democràcies occidentals'' han maldat per mantenir sotmeses les seves antigues colònies (i també les noves) de l'Àfrica  i de l'Àsia (I els EUA,  l'Imperi,  amenaça en destruir tots aquells règims que s'oposen a la seva estratègia imperial.  Pel contrari, el gegant oriental malda en l'establiment d'un món multipolar; i,  en aquest sentit,  desplega una rigorosa política exterior de no intervenció. Per a subratllar: No hi ha tropes xineses fora de la Xina.

    Actualment,  davant l'evidència de l'ascens de la Xina,  els mitjans ''occidentals'' més professionals comencen a abandonar les cantilenes de ''la mà d'obra barata xinesa'', de les ''bombolles immobiliàries'', d'una indústria  de ''productes barats de baixa qualitat'', d'una indústria centrada en les sabates i la roba,  d'un ràpid creixement debut a la introducció de les grans empreses multinacionals,  etc.  Com a mostra d'aquest canvi d'actitud periodística podeu veure aquesta web La Xina ja és la primera potència mundial del diari Expansión,  09/03/15.

 

   En contra d'aquests falsos llocs comuns difosos pels mitjans corporatius,  s'ha de saber que el prodigi industrial xinès (la ''revolució xinesa'') és la conseqüència del desplegament del pla d'En Deng Xiaobing,  el pla de ''la construcció  del socialisme a la manera xinesa''.

    La realitat de la Revolució Xinesa  contradiu  la falsa imatge difosa pels mitjans capitalistes. Vegem una primera aproximació.

   Així com Anglaterra va esdevenir la primera potència industrial al segle XVIII per causa de l'aplicació de noves tecnologies,  de manera semblant la Xina ha esdevingut la primera potència industrial també a causa de que aplica una tecnologia superior a la dels seus competidors,  en gran part de la indústria pesant.

   Avís: Indústria pesant i no solament indústria lleugera. La Xina és líder mundial en la major part de les grans indústries pesants.

       Actualment, els mitjans de les Corporacions (i els dels governs neoliberals) han quedat descol·locats. Fan com si continuessin disposant del monopoli de la informació. Però fa temps que el va perdre a aquest monopoli. A l'era dels mitjans digitals,  les amples masses treballadores tenen a l'abast abundant informació de mitjans ''no occidentals'' (''no occidentals'',  en el sentit que no estan al servei dels interessos de les Corporacions),  de manera que s'ha trencat el monopoli informatiu.

     Al moment present,  els internautes tenen a l'abast un esclat d'informació que fa inqüestionable la Revolució Xinesa.

    A l'actualitat,  la Revolució Xinesa es mostra esplendent i,  alhora,  la revolució informativa permet el fàcil accés al coneixement de la Revolució Xinesa,  fa palès que la Xina ha desplegat una nova civilització,  que les metròpolis xineses són al capdavant de la innovació en quasi tots els ordres.

      Per entendre la cosa: Els informes dels 40.000 ''experts''  que,  al gust dels neocons,  recreaven una Xina fracassada,  els informes queden ridículs davant els 40.000 vídeos que mostren la realitat de la Revolució Xinesa a Internet.

    Respecte a això,  m'he entretingut en recollir tot de vídeos publicats al You Tube que fan palesa la nova civilització xinesa. Vegeu-los.

 

   

China's High Speed train Fastest in the World #Mind Blow - YouTube

  

       Hi tech, China's high speed rail is how to build - YouTube

Chinese build 57-storey skyscraper in 19 days – timelapse video | World news | The Guardian

China, The Biggest Shipbuilder On The Planet - YouTube

The Largest Dam in The World - The Three Gorges Dam, China - YouTube

China’s Super Highway: MEGAPROJECTS (Part 6) - YouTube

China Has Opened The World's Longest Sea Bridge - YouTube

World's Largest Wind Farm | China's Future MEGAPROJECTS: Part 6 - YouTube

China's solar ambitions - YouTube

Made in China - Factory of the World - Documentary - YouTube

   

China's Future MEGAPROJECTS - YouTube   

 
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb