El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religiˇ sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

Sembla que els deus els volen destruir, als de les Corporacions (Washington, Londres, BerlÝn, posem). Ara ja han esdevingut bojos (Reediciˇ).

quetgles | 20 Febrer, 2016 07:42


   

 

    Sembla que els deus els volen destruir, als de les Corporacions (Washington, Londres, Berlín, posem). Ara ja han esdevingut bojos (Reedició).

 

   De cada vegada són més els intel·lectuals de prestigi  ianquis que denuncien la bogeria dels agents de les Corporacions capitalistes. Ha arribat el punt que les publicacions d'aquests investigadors  inunden la Xarxa, de manera que són a l'abast dels  internautes de tot el món.

   Els periodistes i els experts que treballen als mitjans de les Corporacions deuen pensar, jo crec, que tenen la guerra perduda.

    He pensat que seria bo ajudar a difondre en català el formidable article del professor Gregory Clark. Vegeu el post El problema d'Ucraïna: Una altra guerra freda?

 

El discurs espanyol de sempre en relaciˇ a Catalunya. Nocions (Reediciˇ).

quetgles | 20 Febrer, 2016 07:36


            El discurs espanyol de sempre en relació a Catalunya. Nocions (Reedició).

 

 

 

 

           De sempre, perquè és la mena de discurs propi de l'oligarquia castellana, discurs que es manté quasi inalterable des del segle XVI.

  El Tanto monta, monta tanto, Isabel como Fernado era mentida. L'aristocràcia catalana ja sabia que Na Isabel muntava més que En Ferran.

     Vegem la cosa: A finals del segle XV,  la facció predominant de l'aristocràcia catalana apostà a favor de la unió dinàstica  amb Castella amb l'objectiu d'assegurar el seu domini sobre les classes populars catalanes (La revolta dels pagesos contra els senyors feudals a la Catalunya Vella va provocar la guerra civil, la Guerra dels remences).

 

   La denominada unió dinàstica era una confederació esbiaixada: l'aristocràcia castellana es reservà el control dels mecanismes de poder del nou Estat confederal. L'aristocràcia catalana quedava reduïda a la condició de poder local, privada d'intervenir en la configuració de les grans línies polítiques.

 

      Els nobles castellans ocuparen els càrrecs del poder confederal. Els nobles catalans també hi podien accedir a aquest poder, però comunament com a subalterns. 

     S'ha de saber: El sistema de poder establia que el repartiment de càrrecs es fes en consonància amb la piràmide de l'aristocràcia. La noblesa catalana restava empetitida en comparació amb la castellana. Els aristòcrates catalans quedaven despenjats dels grans càrrecs de la monarquia de les dues corones.

 

   Ha de restar clar: Des del primer moment, la monarquia de les dues corones desplegà una política al servei dels interessos l'aristocràcia castellana. 

 

  El discurs espanyol de sempre s'ha desplegat des de la creació del Siglo de Oro (segle XVI) fins a l'època actual.

 

        Fins a l'època actual, perquè la classe dominant ha mantingut el Poder fins al nostre temps.

 

    Vegeu la tesi: L'oligarquia dels Països Castellans (la tradicional era la dels nobles grans propietaris de terra) continua essent la classe dominant a l'Estat espanyol actual. Únicament    la II República espanyola constituí una amenaça al poder dels oligarques.

 

      La denominada Transició democràtica no fou una revolució democràtica triomfant, sinó l'acomodació l'oligarquia (la qual fins a aquell moment era la classe que disposava dels aparells de poder franquista) a un règim formalment democràtic, però de manera que la casta oligàrquica aconseguia el blindatge de  la seva hegemonia social i política.

 

   Per entendre la cosa: Es declarava la laicitat de la ''nova democràcia'' i alhora  es mantenia vigent el calendari catòlic. A la democràcia borbònica, els agnòstics i els creients no catòlics es veuen contrets a celebrar les festivitats catòliques; i, encara més, l'Administració  dedica una porció dels impostos dels ciutadans no catòlics per a engreixar els inflats  pressupostos  de la Jerarquia Catòlica.

 

 

    Al llarg dels segles, l'oligarquia dels Països Castellans ha desplegat un discurs d'autocomplaença  que magnifica els suposats beneficis de l'exercici de l'absolutisme catòlic espanyol. Amb aquest discurs, l'oligarquia pretén fer una disfressa dels crims contra la humanitat (Però el món sap que la ''leyenda negra'' no és cap llegenda sinó  la veritat històrica). El discurs espanyol absolutista i catòlic es manté fins el dia d'avui.

    

 

 

 

El discurs espanyol de sempre en relaciˇ a Catalunya. Nocions.

quetgles | 18 Febrer, 2016 19:49

          El discurs espanyol de sempre en relació a Catalunya. Nocions.

 

 

 

 

           De sempre, perquè és la mena de discurs propi de l'oligarquia castellana, discurs que es manté quasi inalterable des del segle XVI.

  El Tanto monta, monta tanto, Isabel como Fernado era mentida. L'aristocràcia catalana ja sabia que Na Isabel muntava més que En Ferran.

     Vegem la cosa: A finals del segle XV,  la facció predominant de l'aristocràcia catalana apostà a favor de la unió dinàstica  amb Castella amb l'objectiu d'assegurar el seu domini sobre les classes populars catalanes (La revolta dels pagesos contra els senyors feudals a la Catalunya Vella va provocar la guerra civil, la Guerra dels remences).

 

   La denominada unió dinàstica era una confederació esbiaixada: l'aristocràcia castellana es reservà el control dels mecanismes de poder del nou Estat confederal. L'aristocràcia catalana quedava reduïda a la condició de poder local, privada d'intervenir en la configuració de les grans línies polítiques.

 

      Els nobles castellans ocuparen els càrrecs del poder confederal. Els nobles catalans també hi podien accedir a aquest poder, però comunament com a subalterns. 

     S'ha de saber: El sistema de poder establia que el repartiment de càrrecs es fes en consonància amb la piràmide de l'aristocràcia. La noblesa catalana restava empetitida en comparació amb la castellana. Els aristòcrates catalans quedaven despenjats dels grans càrrecs de la monarquia de les dues corones.

 

   Ha de restar clar: Des del primer moment, la monarquia de les dues corones desplegà una política al servei dels interessos l'aristocràcia castellana. 

 

  El discurs espanyol de sempre s'ha desplegat des de la creació del Siglo de Oro (segle XVI) fins a l'època actual.

 

        Fins a l'època actual, perquè la classe dominant ha mantingut el Poder fins al nostre temps.

 

    Vegeu la tesi: L'oligarquia dels Països Castellans (la tradicional era la dels nobles grans propietaris de terra) continua essent la classe dominant a l'Estat espanyol actual. Únicament    la II República espanyola constituí una amenaça al poder dels oligarques.

 

      La denominada Transició democràtica no fou una revolució democràtica triomfant, sinó l'acomodació l'oligarquia (la qual fins a aquell moment era la classe que disposava dels aparells de poder franquista) a un règim formalment democràtic, però de manera que la casta oligàrquica aconseguia el blindatge de  la seva hegemonia social i política.

 

   Per entendre la cosa: Es declarava la laicitat de la ''nova democràcia'' i alhora que es mantenia vigent el calendari catòlic. A la democràcia borbònica, els agnòstics i els creients no catòlics es veuen contrets a celebrar les festivitats catòliques; i, encara més, l'Administració  dedica una porció dels impostos dels ciutadans no catòlics per a engreixar els inflats  pressupostos  de la Jerarquia Catòlica.

 

 

    Al llarg dels segles, l'oligarquia dels Països Castellans ha desplegat un discurs d'autocomplaença  que magnifica els suposats beneficis de l'exercici de l'absolutisme catòlic espanyol.  El discurs absolutista i catòlic es manté fins el dia d'avui.

    

 

 

 

''GrÓcies R˙ssia'', exclamen els sirians.

quetgles | 15 Febrer, 2016 08:57

 

  ''Gràcies Rússia'', exclamen els sirians.

 

    Segons els mitjans ''orientals'' (Els que no estan al servei de l'estratègia de Washington), els residents de les ciutats alliberades dels ocupants de l'Estat Islàmic han fet públic el seu agraïment als alliberadors.

     S'ha de saber: Els mitjans ''occidentals'' amaguen la veritat.

 

     Si la veritat ens ha de fer lliures - als catalans -, llavors sembla que és urgent recollir la informació dels mitjans ''orientals'', al meu entendre.

    En aquest sentit, he pensat que seria bo penjar el post de Sputnik; vegeu-lo ''Gràcies Rússia''.

L'avanš de l'exŔrcit siriÓ fa perdre l'oremus a la premsa ''occidental''.

quetgles | 10 Febrer, 2016 20:24

        L'avanç  de l'exèrcit sirià fa perdre l'oremus a la premsa ''occidental''.

 

 

 

    Aquests dies, el frenesí mistificador dels mitjans ''occidentals'' sobre els succeïts militars a Alep  (la greu derrota de les tropes de l'Estat Islàmic) és un reflex de la irritació de Washington, Berlín i Ankara al veure que fracassen els seus plans relacionats amb el conflicte sirià.

 

    Però allò que importa d'aquest post, no és la meva queixa, sinó  l'explicació molt clara i precisa de les diverses forces que actuen a Síria.  És una mostra de la voluntat de veritat dels ''orientals'' contra la manipulació dels ''occidentals''. Jo em limito a difondre el post entre els navegants catalans.  Vegeu el post publicat a Sputnik, 10/02/2016, Alep: a Turquia se li acaba el temps per als seus plans d'invadir Síria.

 

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb