El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

Perquè Washington vol que Turquia enviï tropes a la frontera amb Síria, segons En Tony Cartalucci.

quetgles | 29 Novembre, 2015 09:07

 

     Perquè Washington vol que Turquia enviï tropes a la frontera amb Síria, segons En Tony Cartalucci.

 

     Com dic sovint, els mitjans de les Corporacions (i els dels governs titelles) miren de dissimular l'agenda oculta del govern de Washington.

    Però actualment l'agenda criminal es feta pública per nombrosos investigadors, com és el cas de l'article que reprodueixo aquí en català. Vegeu-lo     Traductor de Google.

Perquè Washington vol que Turquia enviï tropes a la frontera amb Síria, segons En Tony Cartalucci.

quetgles | 29 Novembre, 2015 09:07

 

     Perquè Washington vol que Turquia enviï tropes a la frontera amb Síria, segons En Tony Cartalucci.

 

     Com dic sovint, els mitjans de les Corporacions (i els dels governs titelles) miren de dissimular l'agenda oculta del govern de Washington.

    Però actualment l'agenda criminal es feta pública per nombrosos investigadors, com és el cas de l'article que reprodueixo aquí en català. Vegeu-lo     Traductor de Google.

Les esquerres europees, amb els papers perduts.

quetgles | 24 Novembre, 2015 09:35

    Les esquerres europees, amb els papers perduts.

   

      Les formacions  socialdemocràtiques  europees, quan governen, pretenen ésser bons servidors de les Corporacions capitalistes. Així, En  Tony Blair, al servei de l'imperi britànic, amb escàndol, fou promotor de la invasió de l'Irak. Així, el govern d'En François Hollande es mostra com esforçat servidor  de l'imperi francès (Els intel·lectuals francesos mai han denunciat l'imperi). 

      Els portaveus d'aquestes formacions, en tot moment, fan declaracions en suport de l'increment de l'ajuda d'Europa als països africans (Què bonic!); fan com si no fossin les Corporacions europees les que es beneficien de la dependència dels països africans.

    Per entendre la cosa: Costa d'Ivori és el major productor de cacau (38 % del total mundial), però justament és Bèlgica, i no Costa d'Ivori, la que fabrica els bombons de xocolata.

   Els economistes neoliberals (la veu del seu amo) ens volen fer creure que n'hi ha uns que són més hàbils i uns altres que són més aturats (Els hàbils serien els belgues, i els aturats els costaivorians). Els economistes neoliberals i els socialdemòcrates al servei de les Corporacions fan com si ignoressin quina va ésser la especial habilitat del belgues per esdevenir els reis de la xocolata.  Fan com si no sabessin que el rei de Bèlgica, En Leopold II, va tenir l'habilitat d'incautar-se del Congo com a propietat privada; va amassar una de les fortunes més grans del món (Es veu que era molt emprenedor).

   

     Per entendre la cosa: Les Corporacions europees encara no han retirat la bota imperial. L'imperi francès (i l'exèrcit francès) es manté de fet a la major part de les seves antigues colònies africanes.  Els xocolaters belgues poden continuar amb la seva habilitat, de moment.

L'Imperi dels Estats Units i la religió.

quetgles | 20 Novembre, 2015 06:14

    L'imperi d'Estats Units i la religió, per En Richard Horsley.

 

 

   M'ha abellit reproduir aquí, al servidor BalearWeb, el formidable article d'En Richard Horsley, article que explicita la malvestat de la voluntat imperialista dels Estats Units. Allò sorprenent és el fet que el denunciant, En Horsley, és un distingit professor de la Universitat de Massachusetts, Boston.

 

    Aprofito l'avinentesa per posar l'escrit a l'atenció dels savis de Sió catalans, savis aquests que en tot temps van amb les sabates girades de peu. Ja és hora que calcin bé i es deslliguin de Sió.

 

   Vegeu el post  Imperi d'Estats Units i religió.

L'imperi d'Estats Units i la religió, per En Richard Horsley.

quetgles | 19 Novembre, 2015 19:33

    L'imperi d'Estats Units i la religió, per En Richard Horsley.

 

 

   M'ha abellit reproduir aquí, al servidor BalearWeb, el formidable article d'En Richard Horsley, article que explicita la malvestat de la voluntat imperialista dels Estats Units. Allò sorprenent és el fet que el denunciant, En Horsley, és un distingit professor de la Universitat de Massachusetts, Boston.

 

    Aprofito l'avinentesa per posar l'escrit a l'atenció dels savis de Sió catalans, savis aquests que en tot temps van amb les sabates girades de peu. Ja és hora que calcin bé i es deslliguin de Sió.

 

   Vegeu el post  Imperi d'Estats Units i religió.

La filosofia en sis batudes (1-4).

quetgles | 18 Novembre, 2015 08:56

   La filosofia en sis batudes (1-4)

             La filosofia en sis batudes (1)

        Aclariment previ. Negació de la negació.  M'avanço a dir que la pretensió de desnonar la filosofia en general és un camí que no duu a enlloc. La filosofia és una arma per a la guerra ideològica (Guerra sempre en actiu a les societats històriques). Un individu humà sempre es mou dins una determinada ideologia, i, vulgui o no, sempre és obligat a entrar en la guerra ideològica. Allò que importa no consisteix en exalçar o vituperar la filosofia (dit en general), sinó destapar el pensament ocult de l'elit social dominant i neutralitzar l'armament ideològic d'aquesta elit.

   Amb El Príncep, d'En Maquiavel, per primera vegada en la història, es palesava el pensament ocult de les elits socials dominants; i, per primera vegada, es descrivia la manipulació ideològica, la doble moral i les disfresses ideològiques. Allò que cal fer és seguir les petges d'En Maquiavel, mostrar el doble joc ideològic de les oligarquies ( de l'oligarquia ianqui, sobretot). 

    La filosofia en sis batudes és  un exercici literari fet amb la intenció de  posar a l'abast dels navegants catalans, dels joves, en especial,  el pensament secret dominant, el pensament ocult, de les elits socials dominants.   

En sis batudes, de manera que el meu escrit sigui breu i clar (El Poder, en tot temps, pretén fer de la filosofia una reserva per a ments selectes, com ho pretenia En Plató, o En Heidegger).

  Cada post sobre el tema penjat a la Xarxa porta el número de la batuda corresponent.

    Aquest post d'ara és, per tant, la primera de les sis batudes. Pot ésser enunciada dient:  En tot temps, la filosofia dominant o predominant respon als interessos de la classe social dominant, emperò la filosofia oficial no diu res de l'autèntic pensament de les elits dominants.

    Tesi:  La filosofia (les filosofies) és una arma decisiva en la guerra ideològica.

   Tesi: Des de l'aparició de les societats en classes, va esclatar la lluita de classes. Les societats històriques es manifesten socialment dividides entre la classe dominant i la classe (o classes) dominades. I la lluita de classes fa néixer la guerra ideològica, guerra que és permanent i que no acaba mai mentre perdura la lluita de classes.

   Tesi: L'aparició d'una nova filosofia (i l'enlairament del filòsof  anunciador) és producte de la voluntat de l'elit social, del Poder. En cas contrari, la nova filosofia és l'arma ideològica de la revolució.

    Tesi: A les societats medievals, les noves idees

s'expressaven com a reforma religiosa. La Teologia feia la tasca de la Filosofia; era el principal instrument usat en els conflictes ideològics.

        O sigui, dit amb unes altres paraules, són les elits socials les que fan i desfan els representants oficials de la filosofia.

   Per entendre la cosa:  Fou N'Octavi August, l'emperador romà, el qui decidí convertir En Virgili en el gran poeta de l'imperi (En aquest cas, poesia i no filosofia, perquè el conreu de la filosofia sempre fou molt marginal dintre la cultura romana). Per descomptat, fou N'August el qui encarregà L'Eneida amb la intenció  de crear el poema nacional de Roma.

    Per entendre la cosa:  Foren els Papes N'Alexandre IV i N'Innocenci V (segle XIII)  els qui decidiren introduir la filosofia de N'Aristòtil com a base de la teologia catòlica, feina que encarregaren a En Tomàs d'Aquino.

    O sigui, fins a l'arribada de Martí Luter, el Bisbe de Roma (i la Cúria Romana) tenia el monopoli del saber. Era  el Papa el qui decidia qui havia de ser reconegut Magister Cathedrae en matèria de teologia i de moral (però també  en matèria de Física!). S'ha de saber: Les Universitats eren essencialment eclesiàstiques fins al punt que les càtedres eren repartides entre les diverses ordres religioses; i cada universitat estava  sota l'autoritat del Bisbe de la diòcesi; i, per descomptat, sota l'ulterior autoritat del Papa.

    Tornant a la qüestió inicial, s'ha de veure que és el Poder el qui, majorment, controla i regula els mecanismes de producció ideològica.

  Dit a l'engròs: Són els ministres d'Educació els qui programen l'ensenyament segons la voluntat del Poder  (Poder que, en tot moment,  oculta les seves intencions sinistres). Són els magnats o les Corporacions els qui disposen dels mitjans de comunicació més influents en relació a la ideologia i la filosofia. Igualment, és el Poder el qui intervé en l'elaboració dels llibres de text i de les enciclopèdies (Per posar un exemple aclaridor: la Gran Enciclopèdia Catalana nasqué de la voluntat política de CIU i, sense excepcions, el seu contingut ideològic es correspon amb el pujolisme; de manera que es pot dir que és una enciclopèdia beata (catòlica), conservadora i neoliberal).

       El fet que hi hagi 40.000 filòsofs (o més de 40.000) mena a la confusió, sembla Babel. Però haurem de veure que l'immens núvol filosòfic s'esvaeix tan bon punt s'estableix la relació entre ideologia i lluita de classes. Es pot constatar que a cada moment històric els conflictes ideològics deriven d'unes poques idees cabdals; idees cabdals nascudes de la lluita de classes.

  Seguint En  Marx, certament, la lluita de classes és un conflicte al voltant de la producció i del repartiment dels bens materials. Però, superant En Marx, s'ha de dir que la lluita de classes es manifesta en una complexa gran varietat de formes.

 

    Com he explicat a bastament als meus escrits, la religió, en tot temps,  era instrument essencial per a la cohesió social. I, en paral·lel, en cas de crisi social, la religió esdevenia instrument de lluita ideològica (Podeu veure el post  Marx i l'alienació).

   El trencament del sistema d'opressió medieval fou dut a terme sota l'estendard religiós. Fou la doctrina d'En Luter l'instrument de la revolució a Alemanya i als països germànics.  Com he explicat als meus escrits, jo deia:  La denominada Reforma protestant s'ha d'entendre com el gran trencament del domini del Poder tradicional, i l'inici dels moviments de la modernitat.    La revolució luterana va aconseguir trencar, a la fi, el despotisme de l'Església catòlica. Revolució i no reforma s'ha de dir, perquè el moviment luterà anava més enllà de la reforma eclesiàstica o del cisma. Revolució ideològica, perquè la doctrina d'En Martí Luter establia la primera pedra del que havia de ser la modernitat: la llibertat de consciència. En Luter no solament expressa un sentiment, sinó que l'argumenta de manera que els seus raonaments contenen elements essencials del que seria el pensament modern. A la dieta de Worms, davant l'emperador En Carles,  en resposta a la pregunta del nunci del Papa de si es retractava o no de les seves proclames, En Luter feia la seva famosa declaració:  ...estic lligat als textos que he aportat; la meva consciència està captiva en les paraules de Déu. Revocar qualsevol cosa, no ho puc ni ho vull. Perquè actuar contra la pròpia consciència  no és ni segur ni honrat...  Al dia següent, el món sencer s'assabentava del rebuig de Luter a l'autoritat de Roma. Al proclamar la llibertat del cristià, s'establia la llibertat de consciència. Era la rebel·lió contra el Poder de Roma. ( Luter i el luteranisme).

  

            La filosofia en sis batudes (2)

  Amb el triomf de la revolució de 1688, En John Locke va poder tornar de l'exili i publicar el seu Assaig sobre l'enteniment humà. La Il·lustració britànica arraconava el tomisme i promovia el pensament de Locke i de Hume.

    L'Empirisme anglès esdevingué el pensament representatiu de la modernitat.

    A destacar aquí els plantejaments bàsics de l'Empirisme:  la negació de la Metafísica  i l'afirmació de l'emotivisme moral (L'emotivisme moral està contraposat a l'intel·lectualisme moral de Sòcrates, Plató, Aristòtil, Pau de Tars, Agustí, Tomàs, Descartes i d'altres. Sosté que les normes morals deriven dels sentiments i no pas d'una activitat intel·lectual).

   Dit això, vegeu la batuda (la 2).

   Tesi: D'immediat, les elits dominants van promoure  la confusió  fent una  barreja entre l'Empirisme i el denominat  Racionalisme.

   Podeu veure que es presentava - i es presenta actualment -  com a signe de modernitat (al costat de l'Empirisme) el corrent filosòfic denominat Racionalisme.

     La batuda:  Els denominats racionalistes no eren companys de viatge dels empiristes. El nucli del seu projecte pretenia revalidar l'intel·lectualisme moral de l'aristotelisme tomista.

     En Descartes, sense gens d'esperit crític, pretenia haver elaborat una nova  metafísica. Ufanós, feia pública la seva demostració  de l'existència de Déu (Meditacions, pàg. 37-38); donava per suposat que la idea de Déu és una idea innata i que la idea de Déu implica la seva existència; cada idea a la nostra ment respon a una causa, i la idea de Déu implica a Déu com a causa (Prova ontològica).

    De manera semblant a altres enciclopèdies de l'orbe cristià, la GEC, respecte a En Descartes, fa saber que (En Descartes) és considerat generalment com el pare de la filosofia moderna.  Però la veritat va en sentit contrari: l'Empirisme (i la ciència) contradiu les tesis cartesianes.

    No ens han d'enganyar. S'ha de saber:  Descartes s'apressava a oferir el seu projecte filosòfic a la Jerarquia de la Universitat de París per tal de combatre l'ateisme i l'escepticisme (Pensa tu, la Universitat era sota l'autoritat del Bisbe de París, i els frares dominics tenien el monopoli de la Facultat de Filosofia. En Descartes és idealista com ho són N'Aristòtil i En Tomàs d'Aquino (Per a un tractament més a fons de la qüestió, podeu veure el post  Descartes, un mètode per a una metafísica).

    En general, la gent que ha s'ha interessat per la filosofia resta espantada davant la selva de sistemes filosòfics;  pensen que no hi ha temps material per a conèixer el que han escrit els 40.000 filòsofs. I, així, la gent es manté escèptica respecte de la filosofia.

       La batuda:  S'ha de veure que al Poder ja li va bé que les classes populars s'allunyin de la filosofia. S'ha de veure que els programes oficials d'estudi de la Filosofia és un cultiu de l'escepticisme.

     La batuda. 

      És cert que hi ha un indescriptible garbuix en matèria de filosofia, però allò que importa no és desfer el garbuix, sinó posar al descobert l'ideari ocult i la moral oculta de les oligarquies dominants.

    Certament, no són les teories d'uns suposats ''grans filòsofs'' que ha d'estudiar la gent, sinó les idees essencials al voltant de les quals es mou la lluita de classes, ara i en el passat. O sigui, és perdre el temps pretendre trobar uns suposats ''tresors'' a les obres d'En Plató, posem; allò que importa, si de cas, és saber de quina manera va esdevenir la revolució democràtica a l'Atenes del segle VI aC; i saber que a la República el filòsof exalta un despotisme ultraviolent que sembla l'anunci del de la Inquisició romana (Podeu veure el post Plató, el dèspota misogin).

   El que resta una vegada feta la batuda:  Allò que importa no és fer una simple revisió del ''rànquing dels principals  filòsofs'' sinó descriure l'autèntica naturalesa dels conflictes ideològics i, en especial, la moral oculta de les elits socials.

    Per entendre la cosa:  Feta una batuda als 40.000 filòsofs medievals, es pot comprovar que tots repeteixen les idees bàsiques de l'intel·lectualisme aristotèlic. Que els seus escrits sobre temes de Física no són sinó  una col·lecció de disbarats. Que, de fet, aquests batallons de teòlegs eren un instrument del despotisme dels Papes de Roma.  Que la seva tasca consistia a mantenir el blindatge de la filosofia oficial i de la moral oficial (Cal recordar que és dogma de fe del catolicisme que el Papa és infal·lible quan parla ex cathedra sobre doctrina de fe o de moral). Que aquests teòlegs s'arrogaven l'autoritat sobre la Metafísica però també sobre la Física. Així, el cardenal Robert Bellarmino presidí el judici contra En Galileu com autoritat científica (En agraïment a la seva labor inquisitorial, el Papa el canonitzà. Ara figura al calendari  com a sant en data del 17 de setembre).

      

              La filosofia en sis batudes (3)

    Durant tota l'Edat Mitjana i  fins al segle XVI, a Europa,  els llibres de teologia i de filosofia eren escrits en llatí, exclusivament. Aquesta exclusivitat feia que la teologia i la filosofia no estiguessin a l'abast de les classes populars (A considerar:  La filosofia abraçava totes les ciències, i la teologia era considerada com a ciència suprema). 

   En concordança amb l'estratègia de selectivitat intel·lectual, la Jerarquia catòlica romana va prohibir la publicació de la Bíblia en llengua vulgar (Els exemplars de la  Bíblia en català, editats a València a finals del segle XV, foren cremats per ordre de la Inquisició).

    Allò era una teocràcia d'un intel·lectualisme extremat. Segons aquest, la comunitat cristiana estava conformada per dos cossos diferenciats, el  dels pastors (el Papa, la Cúria Romana, els teòlegs, els religiosos) i el de les ovelles (el poble, les classes populars).

   Es donava per descomptat que l'Església disposava del elements necessaris per a garantir ''la salvació'' dels cristians.

    Per tal d'evitar l'error i l'heretgia, l'Església es reservà el monopoli de l'ensenyament.

    Es donava per suposat que aquells teòlegs eren un grans savis (i no n'hi havia d'altres, de savis) i no solament savis en teologia, sinó en relació a la resta de ciències.

   Que quedi clar: Un savi seglar era una excepció; la via comuna per a la saviesa era l'ingrés a un ordre religiós.

   

    Intel·lectualisme extremat, jo deia; en el sentit que s'estableix que únicament a través de l'activitat intel·lectual es pot accedir a la bonesa moral (Sòcrates-Plató).

    És clar, el sistema produïa savis i sants a dojo. Aquells frares eren teòlegs, però també filòsofs (és a dir,  ''científics''). Considereu que el poder de canonitzar estava - i està, encara ara - reservat al Bisbe de Roma.

   Fets aquests aclariments, l'enunciat general de la batuda (de la 3) fa així:  En relació al període al que ens referíem, es pot constatar la mistificació que contenen el llibres de text i les enciclopèdies, en general. Tot una muntanya de materials oculten la història real dels processos ideològics (la història dels grans conflictes ideològics).

      Enunciat: Foren les 92 tesis exposades per En Martí Luter les que provocaren el col·lapse  de la filosofia oficial.

       Allò que oculta la historiografia oficial:  Que les idees d'En Luter eren la negació absoluta de l'intel·lectualisme moral; que aquestes idees eren la base de l'emotivisme moral, propi i distintiu de la modernitat. El triomf de les idees d'En Luter significava la fi del despotisme de Roma.

       Les idees d'En Luter foren l'instrument per mitjà del qual Alemanya i els pobles germànics pogueren trencar el jou de Roma (Podeu veure el post    Martí Luter, l'alliberador).

  L'apologètica romana quedava impugnada. La pretensió del Papa de disposar d'una intel·ligència garantida per l'Esperit Sant no tenia fonament, però, pitjor encara, era immoral.

     En Luter fou el nunci de la llibertat de consciència del cristià. I En Joan Calví ho fou de la igualtat dels cristians.

      

     

              La filosofia en sis batudes (4)

     Els llibres de text i les enciclopèdies, en general, presenten el Racionalisme i l'Idealisme alemany com a nous corrents filosòfics que deixaren una petja profunda dins la Història de la Filosofia.

    És ben cert que els filòsofs d'aquests dos corrents van encendre el debat filosòfic fins a extrems inaudits constituint una Babel filosòfica.

   Fent la batuda (la 4), s'ha de veure que l'Idealisme alemany iniciava una cursa que no conduïa enlloc. Era una successió interminable de filòsofs que esmenaven (o declaraven errònia) l'obra dels altres autors del mateix corrent. Era un moviment continu que no es movia, que no menava enlloc. Semblava com si Alemanya hagués esdevingut la primera potència filosòfica mundial, però d'això no en derivava cap benefici social palpable. 

      Les vuit-centes pàgines de la Crítica de la Raó Pura són un indicador paradigmàtic de la tremenda  construcció intel·lectual feta amb l'intent de salvar la creença cristiana i luterana (En Kant era beat pietista), l'intent d'aportar nous arguments que protegissin la creença en Déu (un Déu luterà) i en l'ànima humana immortal, pietista. I, per descomptat, En Kant reafirmava  l'intel·lectualisme moral clàssic (Podeu veure la meva crítica a Kant al post  Kant, la metafísica "il·lustrada"). 

     L'obra d'aquells pensadors alemanys (Kant, Fichte, Hegel, Schelling) anava bé pels interessos del govern prussià i de la Jerarquia de l'Església luterana.

   La batuda: Els Poders promovien aquelles tremendes construccions metafísiques com si aportessin un tresor intel·lectual, però els Poders venien fum; en contra de les presumpcions del Poder alemany, restà palès que Alemanya no havia de ser l'avantguarda de la civilització.

    La batuda:  La promoció de la metafísica de l'Idealisme ja era una estafa al seu temps, però que els Poders actuals (com ho és el Poder franquista, Poder que manté el control de les càtedres de Metafísica de l'Estat espanyol) continuïn enaltint aquells autors metafísics resulta més aviat ridícul; bé, tan ridícul com pretendre que la filosofia d'En Tomàs d'Aquino, la Philosophia Perennis, sigui el cim del pensament humà, com defensa la Cúria romana.

    

        S'ha d'entendre:  Roma va veure convenient fer una conjunció entre el seu idealisme (l'aristotèlic-tomista) i l'Idealisme alemany.

     Resumint la cosa:  Al final,  després de cremar-se les celles, aquells esforçats estudiosos s'assabentaven que En Kant resumia la ''ciència metafísica'' en una breu frase (inscrita a la seva tomba) que fa: Dues coses omplen l'ànim amb una admiració i una veneració sempre renovades i creixents, com més freqüentment i continuada reflexionem sobre elles: el cel estrellat sobre meu i la llei moral dins meu.

    El desencant:  L'edifici estava construït sobre sorres bellugadisses. L'estupend  cel estrellat de Kant va resultar ésser un moment del Caos nascut del Big Bang inicial. I la llei moral dins seu era una còpia de la moral pietista dels prussians. Vaja! Pel que es veu el filòsof de Königsberg no se li va ocórrer pensar que els àrabs, per exemple, tenien dins seu una llei moral diferent a la seva; una era luterana, l'altra, mahometana, mira tu.

        

                      

Síria. N'Obama al descobert, segons En Mike Whitney.

quetgles | 16 Novembre, 2015 07:30

 

  

   La trama de N'Obama a Síria al descobert, segons En Mike Whitney.

 

 

     De cada és més desvergonyida la feina dels periodistes dels mitjans de les Corporacions. En Mike Whitney destapa la trama. Vegeu el post.

 

Traductor de Google

Catalunya dins el nou mapa mundial (2).

quetgles | 12 Novembre, 2015 19:30

 

   Catalunya dins el nou mapa de la geopolítica mundial (2).

 

   

 

    Aclariment inicial:  Per inèrcia social, els intel·lectuals catalans, així com la població catalana en general, reben la informació periodística  dels mitjans de comunicació espanyols ( i francesos, a la Catalunya-Nord); la reben i la donen per bona a aquesta informació, en general.  S'ha de veure que els grans mitjans de comunicació són propietat de les Corporacions capitalistes, i que els estatals depenen de la voluntat política dels governs (governs que actualment són vassalls de l'imperi ianqui).  Per altra part, aquests mitjans trameten la informació que reben de les agències ''occidentals'' de notícies, agències sotmeses a la voluntat política de Washington.

    Certament, per sort, l'accés a Internet ha trencat el monopoli informatiu de les grans agències i dels organismes manipuladors dels Estats capitalistes. Però, tot i així, els catalans, majoritàriament, queden atrapats dins les xarxes informatives.

     Aquest estat general de deficiència informativa determina que el discurs sobiranista català (els diversos discursos) faci brindis al sol i deixi de banda la qüestió bàsica, la de l'encaix de Catalunya dins el mapa de la geopolítica mundial.

 

      Tesi: La qüestió bàsica d'un projecte  d'independència nacional consisteix en aconseguir el suport decidit de les grans potències enfrontades a la nació opressora.

 

    I, més concretament, en relació al suport internacional que pot ésser a l'abast dels catalans, vegeu els enunciats següents.

 

   Al moment  present, Washington i la Unió Europea fan públic el seu suport al govern espanyol tot declarant que Catalunya (Catalunya-Principat) no té dret a l'autodeterminació.

     Les potències imperialistes posen en ridícul el discurs europeista del tàndem Mas-Jonqueres. Segons aquest  estrambòtic discurs,  el suport d'Europa al projecte català s'aconseguirà donant a conèixer la realitat nacional de Catalunya (Catalunya-Principat) per mitjà d'un exercici pedagògic. Aquests pedagogs catalans fan com si no sabessin que les agències d'espionatge (''d'intel·ligència'', els anomenen) dels imperis trameten informació constant i precisa de tot allò que s'esdevé a Catalunya Sencera.

 

    Tesi: No és per mitjà de la pedagogia que els catalans (del nord i del sud) aconseguiran la independència.

 

    Tesi: La via independentista catalana passa per trencar el marc geopolític actual en el que està inserida. Aquest marc és la Unió Europea.

 

     Certament, un hom pot pensar que l'actual desafiament del sobiranisme català serà esclafat pels poders de l'Estat espanyol (poders que són una deriva de la trama franquista). Però aquest pensar tan ''raonable'' no copsa l'autèntica dimensió del ''conflicte sobiranista català''. L'actual desafiament no s'ha de veure a la manera ''irlandesa''. El marc del moviment independentista català  va més enllà del conflicte directe amb l'Estat espanyol.

 

       L'actual independentisme català s'ha d'entendre com a formant part de la rebel·lió de les amples masses treballadores que es dóna arreu de la major part d'Europa. La revolta catalana ( com a ''cop d'Estat'', l'ha definit En Garcia-Margallo, el ministre espanyol d'afers exteriors) s'emmarca  al costat dels diversos moviments de revolta popular d'Europa (A l'Espanya estricta, el principal moviment de revolta popular es conforma al voltant de Podemos).

 

      En Mas, en tot moment, fa declaracions europeistes, però s'ha vist que els governs europeus veuen l'independentisme català com una amenaça al seu sistema de domini.

 

     Es pot observar que a la major part dels Estats d'Europa hi ha amples moviments sobiranistes confrontats al sistema de domini del capitalisme neoliberal. Són moviments sobiranistes en el sentit més ample; les amples masses reclamen que es faci efectiva la voluntat de les classes populars. Són moviments de distint signe, tant de dreta com d'esquerra, tots ells euroescèptics quan no partidaris d'abandonar la Unió Europea. 

    Per entendre la cosa: Els mitjans de les Corporacions no perden ocasió de subratllar que el Front Nacional de França és un partit racista i d'extrema dreta; però quasi sempre s'obliden de dir que aquest partit reclama la sortida de França de la UE i de l'OTAN com a punts essencials del seu programa (Per veure el tema a fons, podeu baixar el meu post Na Marine Le Pen espanta N’Hollande i En Sarkozi).

 

    O sigui que es pot fer veure als catalans escèptics que l'actual moviment sobiranista català no va en solitari, sinó que és un exemple més de la gran onada sobiranista de les classes treballadores europees. És en aquest nou mapa que se situa Catalunya (Catalunya Sencera).

 

    Per altra banda, s'ha de considerar que el nou mapa d'Europa (on figurarà el nou Estat català) estarà inscrit dins el nou atlas mundial, atlas que representarà un món multipolar.

 

   Actualment, la Unió Europea i l'OTAN són instruments de domini de l'imperi ianqui. O sigui que els Estats de la UE són Estats vassalls; i els governs d'aquests Estats són governs titelles de Washington.

       Hi ha una única confrontació mundial, la que es fa entre l'imperi ianqui (amb el seu bloc de països vassalls) i els països que s'oposen a un món monopolar. És una gran diversitat de països entre els quals sobresurten Rússia i la Xina com a grans potències oposades a l'Imperi (A l'Orient Mitjà, l'Iran ha esdevingut el principal nucli de resistència contra els designis de l'Imperi).

 

    Des de la fi de l'URSS, Washington manté una estratègia de domini mundial que es basa en el seu poder militar i en la capacitat d'intervenció de les seves 16 agències d'intel·ligència (agències de guerra oculta que disposen de capacitat per provocar conflictes als països els governs dels quals es mostren dissidents a l'estratègia imperial).

 

     Vegeu la tesi: Malgrat les exorbitants despeses militars, l'Imperi està abocat a la seva fi pròxima.

 

      La fi pròxima, vegeu l'esquema:  Mentre l'àrea central de l'Imperi (els EUA i la UE) han entrat en un procés de crisi econòmica i social, la major part de països d'Amèrica, Àsia  i Àfrica   ha dut a terme un alt creixement econòmic.

 

      O sigui, el creixement industrial d'aquests països determina necessàriament la disminució de la capacitat industrial dels països considerats líders.    Com a indicador de la situació actual, es pot veure que la Xina  i Corea disposen de les drassanes més actives i de major tecnologia a nivell mundial, de manera que les drassanes dels Estats Units i d'Europa  són a punt de desaparèixer.

    Per veure el tema a fons sobre la disparitat del creixement industrial podeu baixar la web  La Xina, primera potència mundial, molt per sobre dels Estats Units.

 

    D'això vist fins ara en poden extreure un enunciat general que fa:  El desplegament  de les noves grans potències econòmiques ha determinat que l'Àsia torni a ser el centre del món, però s'ha de concloure que el poder econòmic de les noves potències es traduirà en poder polític. 

   

     D'acord amb això, s'ha de preveure que l'establiment del nou ordre mundial multilateralista és imminent. Serà la fi de l'Imperi  (Si de cas, si hi ha d'haver un nou imperi - més civilitzat - serà el nou Imperi del Mig).

 

    S'ha de suposar que el temps corre ràpid. Que en cinc anys (d'ara al 2020), el creixement econòmic de la Xina  (en torn al 6.5 %) i de les altres noves potències econòmiques ha de fer palès el fracàs absolut de l'estratègia bel·licista de Washington.

 

      Amb la Unió Europea com a instrument de domini de Washington, els Estats de la Unió, mancats de vertadera sobirania, es troben incapaços de fer front a la crisi econòmica i social que els tenalla.

 

   Últim enunciat: La desfeta de la Unió Europea, comportarà la fi de l'imperi espanyol. Serà llavors que Catalunya Sencera es podrà constituir en Estat  sobirà.

     

 

   

  

 

    

 

    

 

  

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb