El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religiˇ sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

Filosofia. La guerra ideol˛gica. 14 enunciats.

quetgles | 29 Setembre, 2015 07:58

             Filosofia. La guerra ideològica. 14 enunciats.

 

 

           Proemi.

 

    Actualment, i com a continuïtat del segle XX,  es dona arreu del món una producció  exorbitant  de materials ideològics (materials que sempre van lligats a una determinada filosofia).

 

      Tot i que el Positivisme  (incloent  Neopositivisme, Pragmatisme, i d'altres corrents positivistes) és la filosofia hegemònica, els productes ideològics de distint signe inunden els mitjans de comunicació.

 

       Tesi:  Des del moment que el Positivisme redueix la filosofia a simple instrument d'anàlisi del llenguatge de les ciències positives, deixa la porta oberta per a l'entrada de tot tipus d'ideologies, les més irracionals incloses.

 

     Imatge reveladora:  En Wittgenstein, mentre elaborava el Tractatus, confessava al seu diari secret que era un ''fogonet encès'' que queia en la promiscuitat (homosexual). En Wittgenstein, mentre sostenia que la metafísica no és possible com a ciència, portava a la butxaca l'Evangeli de Tolstoi, l'opuscle sobre la santedat laica (Sobre això podeu veure el meu escrit  Metafísica. En fan negació, però, alhora, en fan ús.).

 

    El Positivisme deixa la porta oberta  a les ideologies, jo deia. Això ha facilitat la presència als mitjans de filosofies i d'idees que són zombis . Per descomptat, amb el permís del Positivisme, les apologètiques de les religions van a mil (Com a referent: A les escoles de diversos Estats dels Estats Units, s'obliga als professors a exposar la teoria  de la creació divina al mateix nivell que el de la teoria darwinista).  

 

      La inhibició positivista contribueix a l'exuberància d'una selva filosòfica inextricable (A manera d'indicador divertit, podeu veure la web filosofos famosos. Penseu per un moment que els estudiants de física es tornarien bojos si haguessin de conèixer les teories de la física de N'Aristòtil i les dels 40.000 filòsofs).

 

  Fins aquí el proemi.  Vegeu els enunciats. Qualcuns jo ja els havia exposats, qualcuns altres són nous.

 

    La llista:

    1.  Tots els homes fan filosofia.(Definint la filosofia com a conjunt de raonaments  que pretén afirmar o negar la veritat d'un discurs ideològic).  Al arribar a l'edat de la raó, els humans es veuen impel·lits a prendre partit respecte al conjunt de normes morals i socials que regulen - o pretenen regular - la seva conducta. L'argumentari que pretén justificar la bondat de les normes constitueix la ideologia.

   

    2. Tot i que hi ha persones que tenen una ideologia molt particular, allò que mostra la realitat social a cada moment històric és que les ideologies sempre són unes poques i que una d'elles és la predominant.

 

   3. (A l'era paleolítica, a cada vall sorgia una nació. Les societats estaven fortament integrades; no estaven dividides en classes, a excepció per raons de gènere. Amb el neolític, apareixen les societats dividides en classes, divisió que implica la lluita de classes i la confrontació ideològica). Fet l'aclariment, la tesi és: A cada moment històric d'una societat determinada, la ideologia dominant és la impulsada per la classe dominant. En conseqüència, la tesi fa:  A cada moment històric, els filòsofs més distingits són els qui encimbellà la classe dominant, les autoritats ideològiques de l'elit dominant.

     Vegeu com  anava la cosa:  A l'antiga Roma la producció filosòfica tendia  a zero per la senzilla raó que el patriciat romà desaprovava la dedicació a la filosofia; entenia que era pràctica inútil quan no perniciosa (Vegeu la cosa: En Sèneca va escriure uns opuscles que recollien el formulisme de la moral oficial del patricis; En Lucreci era un poeta que va fer una versió llatina de la filosofia de N'Epicur; En Cicerò va escriure uns opuscles sobre la moral; l'emperador En Marc Aureli a les seves Meditacions aconsella als joves que no perdin el temps amb la filosofia. I no hi havia més cera).

 

  .

   4.    Abans de l'època moderna, en tot temps, les guerres ideològiques es feien en vestimenta teològica. Els grans moviments socials que trasbalsaren les societats antigues i medievals ho feren sempre amb la bandera de la religió (A Europa, destaca la Reforma Protestant. El triomf de Luter significà l'inici de les revolucions democràtiques, l'esfondrament del despotisme).

     Amb relació a l'enunciat 4, cal destacar que a l'Estat espanyol mai s'ha fet una autèntica revolució democràtica. L'únic intent de debò fou la proclamació de la república al 1931, intent que fou  aixafat per les forces de la reacció. Per cert, els artífexs del cop d'Estat l'anunciaren com a ''croada per salvar el cristianisme'' (No de bades el general Franco entrava al temple sota podi).

 

    El sistema polític espanyol actual és una confecció pseudodemocràtica elaborada sota el predomini de l'oligarquia franquista (l'oligarquia castellano-andalusa). La columna vertebral del sistema continua essent l'aliança tradicional entre l'oligarquia i la jerarquia catòlica.

 

    5.  Cal insistir:  A les actuals societats ''occidentals'' (o sigui, ''capitalistes''), les elits econòmiques tenen el monopoli dels grans mitjans de comunicació, i, per altra banda, tenen accés a la manipulació dels instruments ideològics de l'Estat.

    Per entendre la cosa:  Els grans mitjans de comunicació (premsa, ràdio, televisió, cinematografia), majorment, són propietats dels magnats o de les Corporacions capitalistes.

    Per entendre la cosa:  Fou En John Rockefeller, el major magnat dels Estats Units, el qui creà la Universitat de Chicago, i el que va decidir que  En Friedrich Hayek havia de ser el gran guru economista-filòsof.

    Per entendre la cosa: La filantropia fou el nou instrument que utilitzaren els magnats ianquis per fer prevaler la seva personal ideologia defugint la regulació estatal.

    Per entendre la cosa: A l'Estat espanyol, el poder franquista (oligarquia i jerarquia catòlica) continua mantenint el predomini sobre els mitjans de producció ideològica.

 

   6.  S'ha d'insistir:   Les enciclopèdies i les Universitats mantenen el mite:  presenten els filòsofs antics i medievals com a baules d'un procés de desplegament del ''saber de la humanitat''. No hi ha tal cosa. La col·lecció de filòsofs enaltits són en realitat teòrics al servei de les oligarquies. En especial, els 40.000 filòsofs medievals són expressió del despotisme depravat de la Cúria Romana.

   Que quedi clar:  Les Universitats i les enciclopèdies actuals continuen exalçant (Fent seva l'apologètica de Roma) els filòsofs  medievals com si fossin joies del saber i de la ciència . Però no hi ha tal cosa; aquells frares eren un instrument despòtic al servei de Roma. Els llibres d'aquells frares allò que mostren és una ingent acumulació de disbarats en relació a la ciència, i tot d'argumentacions barroeres sobre la bonesa de la repressió sàdica.

   Que quedi clar: No és  el cas que En Plató sigui el gran filòsof de l'antiguitat. La realitat històrica és que les teories del filòsof foren utilitzades com a element essencial per a la filosofia de N'Agustí d'Hipona, filosofia que fou l'oficial de l'Església Romana fins al segle XIII.  La realitat és que En Plató fou un ferotge enemic de l'Atenes democràtica. La República exposada per En Plató és un insuperable infern establert per una colla de filòsofs, infern on els treballadors són reduïts a l'esclavatge i les dones a l'esclavatge sexual (El filòsof va inventar una loteria sexual, on les dones eren el premi. Podeu veure el post  Plató, el dèspota misogin.).

   7.  El desplegament universal d'Internet ha significat la fi de l'hegemonia dels mitjans ''occidentals''. Internet ha sigut un tsunami que ha arranat els monopolis dels mitjans al servei de l'imperi ianqui.

     Washington va constatar, espantat, que arreu del món - i als Estats Units mateix -, sorgien milers (o centenes de milers) de mitjans digitals alternatius als mitjans de les Corporacions capitalistes.

   Per entendre la cosa: els estatunidencs tenen a un mateix abast tan el NYTimes online com Russia Today  o Sputnik, canals digitals russos que publiquen en anglès.

 

    8. A Internet (o sigui, al món) hi ha una muntanya d'ofertes ideològiques de tots vents, i abunden les ofertes irracionals i estrambòtiques. N'hi ha de més porucs  que diuen que s'ha iniciat el regne del caos. Però  no hi ha tal cosa.   Les manifestacions ideològiques són moltes, però de procés històric només n'hi ha un.

    Vegeu la tesi:  L'autoritat intel·lectual d'una ideologia - d'una filosofia -  discorre paral·lela a la seva coincidència o no amb el desplegament de la realitat històrica.

   Dit d'una altra manera: Si les noves realitats històriques que es fan presents al món són una negació de les tesis o prediccions d'una determinada ideologia o filosofia, aquesta cau en desprestigi.

   Com a exemple:  El reconeixement de l'heliocentrisme de Galileu va significar el desprestigi de la física aristotèlica (tomista) i de l'autoritat de la Cúria Romana.

 

   9.   Els economistes-filòsofs portaveus de la bonesa del capitalisme de l'Imperi fan unes prediccions que són negades per la realitat històrica actual.

    A l'època actual, la nova realitat històrica és que l'Àsia torna a ser el centre del món. La Xina i l'Índia han esdevingut la primera i la tercera economia mundial, respectivament. A més a més, als tigres asiàtics coneguts, s'hi ha de sumar noves potències com són l'Iran i Indonèsia (4rt. Estat més poblat del món).

 

   10.   Els 40.000 s'omplen la boca dient que el desenvolupament econòmic de la Xina ha sigut   degut a la introducció del capitalisme a gran escala; però  amaguen el fets essencials: que la terra és propietat de l'Estat, que la banca és estatal i que l'economia i la societat és absolutament controlada pel PCX, i, allò més decisiu, que el sistema socialista xinès fa impossible la formació d'entitats al servei dels magnats. 

    Per entendre la cosa: un milionari xinès es pot construir un palau, però no pot muntar un periòdic o una televisió.

   

  

 

    11.  L'inaudit desplegament social i econòmic de la Xina és el factor principal que determina l'actual procés històric mundial, la realitat històrica d'ara (Podeu veure el meu post La Xina, la ci vilització vertical).

    A considerar: El desplegament xinès s'ha fet sota la direcció del Partit Comunista de la Xina.

  I una altra consideració:  la Xina és l'única civilització que es va desplegar sense llibre sagrat, sense casta sacerdotal, sense església nacional; o sigui, una civilització atea.

 

     12.  Tesi: Les esquerres europees, inclosa la catalana, continuen el cultiu intel·lectual de l'ànima bella, un cultiu platònic. Moltes de persones que es consideren d'esquerra continuen acceptant la informació enganyosa que els transmeten els mitjans capitalistes; d'aquí que, sovint, caiguin en una posició de ''neutralitat'' quan no de suport a la política imperialista.

    Per entendre la cosa: Les ànimes belles, per exemple, fan seva la hostilitat de Washington i Brussel·les contra un suposat imperialisme de Rússia i de la Xina. Les ànimes belles prefereixen la ''neutralitat'' respecte de la confrontació entre ''els dos blocs imperialistes''.

   Les ànimes belles cauen fàcilment en la trampa de les campanyes dels mitjans capitalistes. Per citar uns exemples prou coneguts:  les ànimes  belles no poden deixar de condemnar l'opressió russa de Xetxènia o l'opressió xinesa del Tibet (No volen veure que el Dalai  Lama és un gran espantall creat pels mitjans ''occidentals'').

     Fent un enunciat més contundent: El full de ruta de les noves formacions d'esquerra d'Europa estableix  (o haurà d'establir)  una aliança estratègica amb Rússia i la Xina contra l'Imperi.

 

    13. Tesi:  Les plebs (les classes populars) dels imperis cauen en la depravació al fer seva la política d'opressió de les oligarquies imperials.

    Fou En Hegel el qui va tenir l'audàcia de trencar la tradició beata d'exaltació de l'imperi romà.

  En alguns passatges de la seva revisió  de la història universal, mostra la tremenda capacitat de penetració i la declaració de la seva independència; no dubta en invalidar en un sol cop mil anys de tradició beata; en uns breus paràgrafs engegava una definició del que havia significat l'Imperi romà dins el curs de la història universal. Així, en un apèndix sobre el món romà del seu llibre La Raó de la història, deixà dit: La contradicció...es desenvolupa, del costat de l'aristocràcia, en superstició i en l'afirmació d'una violència freda i àvida, i del costat democràtic com a corrupció plebea. Tal dissolució provoca la desgràcia general i la mort de la vida ètica. (Podeu veure el meu escrit  Hegel i la Il·lustració).

 

      La contradicció de las societat romana definida per En Hegel, és una contradicció que també es produeix a les societats dels imperis moderns.

 

14. Tesi:  L'Estat espanyol actual s'ha d'entendre com una continuació de l'imperi de Castella. És un imperi que oprimeix  Catalunya des de fa 300 anys.  L'oligarquia castellana també desplega una violència freda i àvida, alhora que la corrupció moral es desenvolupa en la plebs castellana; de manera que a Castella també s'esdevé que Tal dissolució provoca la desgràcia general i la mort de la vida ètica.

Platˇ, el dŔspota misogin.

quetgles | 24 Setembre, 2015 08:23

               

                                              Plató, el dèspota misogin.

           (És una reedició de l'escrit del 2008, el títol del qual apareixia en espanyol)

  

        Aquest escrit és un recull de notes breus que fan referència a alguns punts de la ideologia d'En Plató – i  a la d'altres pensadors pròxims -, notes que he penjat a la Xarxa, pensant que podria servir de revulsiu contra la beateria conservadora dominant.    Tesi: Sòcrates, Plató i Aristòtil són la tríada reaccionària de l'antiga Grècia. Representen l'intel·lectualisme moral; afirmen que hi ha una veritat moral;  i que únicament a través de l'esforç intel·lectual es coneix aquesta veritat. I que la moral – la vertadera – és exclusiva dels savis; i que les persones vulgars i els falsos savis (sofistes, els denomina En Plató) són incapaços de practicar el bé moral.   Intel·lectualisme moral o, simplement, intel·lectualisme:  S'ha d'entendre en un sentit més ample, de manera que abraça l'Intel·lectualisme de Sòcrates i N'Aristòtil; i, per extensió, inclou a N'Agustí d'Hipona i En Tomàs d'Aquino; i, per extensió, tots aquells que cultiven qualque mena de variant platònica.    Tesi: Primer foren les revolucions democràtiques de les polis de la Grècia clàssica. Tot seguit, l'emotivisme moral esdevingué el pensament hegemònic (l'emotivisme moral s'ha d'entendre com aquella doctrina que sosté que les normes morals són producte dels sentiments dels humans; són expressió de la voluntat i no de la intel·ligència).     L'atomisme d'En Demòcrit fou la teoria física que més s'acosta a la física moderna. Aquesta teoria fou majorment acceptada pels il·lustrats i pels epicuris. En Plató la combaté amb ardor.    Tesi: Els Diàlegs d'En Plató fan ús d'uns recursos teatrals espuris. No fou el cas que la dialèctica platònica s'imposés al discurs dels il·lustrats; la retirada de l'emotivisme moral i  de l'anorreament de la democràcia fou per causa de la formació de l'Imperi macedònic .      Tesi: La presència del platonisme estricte és una demostració de que l'oligarquia – i la jerarquia catòlica - no ha estat derrotada ni està en retirada.       Actualment, els programes d'ensenyament i, per tant, els llibres text i les enciclopèdies autoritzades – continuen mantenint una versió conservadora de la història universal i de la història del pensament humà. Es continua mantenint tradicions ideològiques  de l'època de N'Alfons XIII i de la del general Franco.    L'ensenyament oficial continua donant com a ajustada la realitat històrica una versió falsificadora segons la qual el pensament dels filòsofs de la reacció – Sòcrates, Plató i Aristòtil –  seria la culminació de la filosofia de l'antiguitat. I, semblantment, N'Agustí d'Hipona i En Tomàs d'Aquino són presentats com a glòria de la humanitat; però, en realitat, aquests autors acompliren l'encàrrec d'acomodar la filosofia dels autors grecs al servei dels interesos ideològics de l'Església catòlica.    Els estudiants espanyols – i, igualment, els catalans – han de passar unes proves de selectivitat on els cinc filòsofs de la reacció omplen la meitat de la llista dels deu filòsofs seleccionats per a les proves. I si hi s'afegeix En Descartes i En Heidegger, llavors  es mostraria clarament el predomini dels autors reaccionaris. 

   Els estudiants es veuen coaccionats, i han de ser capaços de reproduir en unes proves escrites les principals teories i argumentacions del pensament reaccionari. Els estudiants han de saber demostrar que la metafísica és una ciència, que es pot demostrar científicament l'existència de Déu, que l'ànima és un esperit i que pot ésser estudiada científicament, que els sentits ens enganyen,  que la ciència autèntica és aquella basada en el pur intel·lecte, que la ciència ha de deixar de banda els sentits i els experiments empírics, que la física es regulada per quatre causes, que la Terra és immòbil, que la Terra és el centre de l'Univers, que hi ha dues físiques, dos móns físics, la física sublunar –  la que regula els moviments de la terra – i la física celestial, que la naturalesa té horror al buit, que es dona la generació espontània, que l'home i l'univers té una finalitat (Aristòtil), que els sofistes comerciaven amb la veritat, que l'autoritat ve de Déu,  que és bo que hi hagi esclaus, que l'home perfecte és el que es dedica a la vida intel·lectual o contemplativa, que la democràcia és un sistema que mena a la corrupció, segons En Plató; que la democràcia, lo monarquia o un govern aristocràtic, poden ésser igual de bons, segons N'Aristòtil.

    Tesi: El denominat "amor platònic" és, en realitat, una exaltació de l'homosexualitat. En Plató argumenta que l'amor entre els homes – els mascles – és de superior qualitat intel·lectual i moral al del vulgar amor heterosexual.        En  el Simposi (179e/181b), Pausànias argumenta que els homes vils estimen per igual a les dones i als efebs i que estimen més els seus cossos que les seves ànimes. I que l'amor entre mascles és superior perquè els inspirats en aquest amor senten predilecció per allò que és per naturalesa  més fort i té un major enteniment.     De limitar-se al a la informació dels llibres de text o a les enciclopèdies, els estudiants de la filosofia Plató (Bé, en realitat, els fan memoritzar uns esquemes formalistes) no arriben a tenir ni la més petita sospita de les grans aberracions imaginades per En Plató per a la seva República. Vegeu el típic to hagiogràfic de l'article de l'Enciclopèdia Catalana, on es pot llegir:  "República (un dels diàlegs més extensos i en el qual Plató proposa la construcció d'un estat que realitza la idea de justícia)", i, tot seguit, referint-se tot cofoi, a les qualitats del bon polític, afegeix "al coneixement de la veritable realitat (i és per això que només el filòsof pot ésser un bon polític, l'adequat dirigent de la comunitat), mentre que...tot home com allunyat del veritable coneixement (i, per  la qual això mateix, com impedit d'un recte comportament, la possibilitat del qual resta condicionada —com és palès a la República— a una acurada i exigent educació filosòfica o a l'obediència als dictats de l'aristocràcia espiritual que ha de governar l'estat)." I no hi ha més informació sobre el tema. Noteu que l'autor de l'article de la GEC fa ús de l'expressió l'aristocràcia intel·lectual que ha de governar l'Estat en lloc de l'expressió més pròxima a la realitat descrita que podria ésser el dèspota ultraviolent per a establir un Estat policíac.     Els estudiants estarien més previnguts si se'ls avisava amb la següent tesi    Tesi:    La República d'En Plató és una orgia inaudita de la imaginació d'un reaccionari extrem – d'extrema dreta, diríem avui -. Imagina un règim despòtic on els treballadors – els productors, els anomena ell – són explotats en règim d'esclavitud i controlats per mitjà d'un colossal estat policíac.    Hi ha excepcions, però, els professors de filosofia, majorment, es senten bastant impotents per contrarestar el programa oficial i el que afirma el llibre de text.     Per suposat, la millor manera de conèixer el pensament d'En Plató seria llegir la seva extensa obra. Però la realitat socio-cultural és que els  lectors de la República són pocs i majorment inclinats al platonisme, jo crec.      Però, a aquesta Web, disposo de suficient llibertat per a indicar, sense més, algunes de les propostes més notables – i més estrambòtiques – de la República platònica. Vegem allò que no diuen o amaguen els llibres text:     Que la ciutat és regida per un grupet de dèspotes que s'autodenominen filòsofs. En Plató no explica com s'ho han fet aquests filòsofs per aconseguir el Poder; tampoc explica quin ha d'ésser el mecanisme successori. D'una manera falsament ingènua, diu repetidament que  els governants han de els més savis; però no diu qui dictamina el grau de saviesa dels possibles aspirants al exercici del Poder.  Que com que ha de ser una ciutat ideal, el nombre d'habitants d'aquesta ciutat ha de ser l'ideal; segons En Plató, exactament, 5040 habitants, que es corresponia amb la factorial del número 7 (O sigui: 1x2x3x4x5x6x7); però no només pel possible significat pitagòric del número 7, sinó per la prevenció contra el creixement desproporcionat dels productors (El règim aristocràtic en crisi havia vist que el creixement de les ciutats comportava la revolució democràtica. En efecte, s'ha de considerar que el nombre dels grans propietaris – els aristòcrates – es mantenia invariable, posat que no podien augmentar l'extensió de la terra).    Que la República descriu un terrorífic Estat policíac-militarista.    Que els policies-soldat constitueixen la classe excel·lent, és a dir, venen a ser una versió platònica de la típica classe aristocràtica, la classe dels militars professionals, o sigui, els nobles. Que no fa cap referència sobre el nombre de guardians-soldats o sobre quina proporció s'ha de donar entre els guardians i els  productors (la resta de població, els pagesos inclosos).   Que els treballadors s'han de dedicar a treballar i no res més. La imaginació d'En Plató forjà un obrer ideal que seria una versió humana d'un robot mecànic. Un obrer que només havia de treballar i no res més.   Que tota l'obra d'En Plató exhibeix una misogínia extrema. I que a la República arriba a l'extrem inaudit de convertir  a les dones, en conjunt, en una propietat de l'Estat (Aquest era el somni comunista d'En Plató).    Que el dèspota imaginari se'n anà empatollant tot de mesures extraordinàriament violentes contra les dones. Així imaginà una societat on s'hauria destruït la família i qualsevol tipus de lligam familiar.  Les dones serien reduïdes a la condició d'esclaves sexuals i d'esclaves reproductores.    Que s'inventà una formidable loteria sexual, de manera que es repartia participacions d'aquesta loteria als treballadors, i el premi era una dona, és a dir, l'accés sexual a una dona.    Que els nadons eren separats de les seves mares i passaven a ser criats per unes altres dones, en col·lectivitat, de manera que les mares no poguessin saber quins eren els seus fills.    Que es descriuen les propostes de pràctiques de selecció biològica per a la millora de la raça.    Que sovint es descriuen situacions ridícules com, per exemple, la de millorar el sistema de loteria sexual, de manera que, per mitjà de trampes, els més lletjos o els més defectuosos no aconseguissin cap premi; és a dir, se'ls donava a aquells desgraciats falses participacions. L'explicació que dona En Plató és que, així, aquests treballadors, ignorants de l'engany del loter, continuaven il·lusionats esperant guanyar el premi qualque dia.     Que els filòsofs-governants també enganyen als soldats-guardians per mitjà de la loteria trucada, a fi d'aconseguir una selecció biològica (Bé, En Plató no explica com és el funcionament d'aquesta loteria ni d'on treuen el temps els governants-loters per a poder efectuar els seus trucs) .  (Alguns comentaristes progressistes, avergonyits del reaccionarisme d'En Plató, s'afanyen a destacar com a gest progressista el text on es proposa que també hi hagi dones guardianes al costat dels guardians mascles. En efecte, diu En Plató que guardians i guardianes han de cohabitar i han de mantenir relacions sexuals amb la més absoluta promiscuïtat; es diu que les dones i els fills seran comuns. Però la intenció de Plató no és la de alliberar la dona, sinó reforçar el poder absolut dels Autòcrates-filòsofs i dels seus gossos guardians; la dona no quedava alliberada sinó reduïda a la condició de gossa. Els fills de les guardianes, per altra banda, eren separats de la mare al moment del néixer, i criats per unes dides i unes iaies, o sigui que, de totes maneres,  la cura dels infants era una exclusiva de les dones.       Que En Plató es trencava el cap pensant la manera com evitar l'incest. Que una manera d'evitar l'incest era que els joves consideressin mares a les dones de més edat, i que les dones madures consideressin com a fills als joves, en el benentès que en cap cas podien mantenir relacions sexuals. I igualment respecte a la relació entre els homes madurs i les jovenetes que podrien ser les filles. Respecte a l'incest entre germans, En Plató no va trobar la manera d'evitar-ho i ho va deixar a la cura de la pitonisa.    En algun moment de l'elaboració del text, sembla que l'autor no podia reprimir l'emoció i deixava anar l'exaltació de l'amor superior, l'amor homosexual, als llocs més impensats. Així, per tal d'enardir els soldats en acció de guerra, proposa que el guerrers més distingits tinguin dret a besar als seus companys; entén que si un soldat sent passió amorosa per algú, sigui home o dona,el seu cor cremarà en desigs de provar el seu valor(469 e).      Que als guardians En Plató els anomena, indistintament, guardians, soldats, guerrers, vigilants, però per la complexitat extraordinària de les tasques encomanades el nom que els seria més escaient seria el d'agents de la inquisició i de Grans Inquisidors als governants-filòsofs (eren un precedent del que seria la Cúria del Papa de Roma). La tasca era immensa: s'havia de revisar tota la literatura grega i esborrar tots els paràgrafs que podien ésser considerats no convenients per a l'educació dels infants i dels joves. A les pàgines finals del llibre II i a les del començament del III, es donen les normes per a que s'han de sotmetre la literatura; així, diu ...a les que ens han deixat Hesíode, Homer i els demés poetes. Aquests són els que han creat les falses fàbules...perquè aquestes històries són realment perilloses...no han de ser referides a la nostra ciutat (379 a).  I a continuació diu que els Governants ...com a fundadors de la ciutat...no ens correspon inventar fàbules, sinó únicament conèixer a quin model han d'atenir-se els poetes per a compondre-les i no sortir-se d'ell.   Segons En Plató s'haurien d'esborrar tots els poemes que representen als deus d'una manera grossera i inconvenient; no s'han de mostrar els deus dominants per les passions, o dient mentides o amb un comportament incorrecte. També seria prohibit parlar de la mort  o del Hades (i d'altres més coses). També s'hauria prohibir que les dides i les iaies contessin fàbules il·legals als nens.

    Aquells guardians es trobarien amb la sorpresa que, en lloc de fer la guerra, la seva ocupació quotidiana seria fer d'inquisidors i vigilar les dides i les iaies, i els nens i els joves, i els homes i les dones.

Els Estats Units, el major terrorista de la hist˛ria, segons En Noam Chomsky.

quetgles | 20 Setembre, 2015 12:44

 

   Els Estats Units, el major terrorista de la història, segons En Noam Chomsky.

 

 

 

        Convé difondre les denúncies contra la política criminal de Washington, jo crec.

    Convé fer palesa la corrupció dels mitjans de les Corporacions capitalistes (ells en diuen ''mitjans occidentals'' i ''premsa lliure'').

    Aquí teniu la meva modesta contribució a la difusió de la denúncia dels crims contra la humanitat. A l'abast dels internautes catalans (de Catalunya Sencera) vegeu el post Els Estats Units, els major terrorista de la història.

 

 

La crisi dels refugiats: El belĚlicisme dels EUA obre les ''portes de l'infern'', segons N'Eric Margolis, periodista estatunidenc.

quetgles | 17 Setembre, 2015 19:08

     

 

        La crisi dels refugiats: El bel·licisme dels EUA obre les ''portes de l'infern'', segons N'Eric Margolis, periodista estatunidenc.

 

 

     El diari Sputnik, 17.09.2015, recull les explicacions del periodista.

 

    Són centenars - per no dir milers - els analistes estatunidencs que denuncien el militarisme criminal de Washington.  

 

  Jo crec que és bo fer veure el contrast entre els mitjans ''occidentals'' i els ''orientals''. En aquest sentit, poso a l'abast dels navegants catalans el post La crisi de refugiats: El belicisme EUA obre les ''portes de l'infern''.

 

     També podeu veure Com acabar amb la inundació de refugiats., pàgina d'En Margolis.

 

 

 

Diada 2015. Uns diaris n'informen, d'altres callen.

quetgles | 12 Setembre, 2015 08:27

 

    

     Diada 2015. Uns diaris n'informen, d'altres callen.

 

 

        Sembla que Londres, Berlín i Washington han donat instruccions amb la intenció de silenciar la manifestació de Via Lliure a Barcelona.

    Podeu veure que importants rotatius en digital (que teniu aquí baix)  no en diuen res. (Els de l'Ara.cat estan neguitosos: el seu adorat NYTimes, els fa una llufa, omet la manifestació de Barcelona). 

   I, com a contrast, vegeu que Russia Today (Gran mitjà rus) i Xinhua (Gran mitjà xinès) destaquen el fet i ofereixen el vídeo de la manifestació.

 

        Vegeu els arxius penjats.

The Guardian

DIE WELT

The New York Times

Xinhua

Russia Today

 

 

El capitalisme i els fil˛sofs. L'˙ltim episodi (3).

quetgles | 09 Setembre, 2015 09:16

    

        El capitalisme i els filòsofs. L'últim episodi (3).

 

 

    A ''Occident'', les Corporacions capitalistes pensaven que tenien assegurat el control absolut de les amples masses treballadores (Els partits socialistes havien esdevingut ''col·laboradors'' del sistema capitalista). Les veus de Wall Street (filòsofs i economistes) proclamaven ufanosos que el capitalisme era el sistema econòmic definitiu, que s'havia arribat a la fi de la història.

 

    Per altra banda, Washington anunciava (amb fets) la guerra global contra ''el terrorisme'' (en el sentit que intervindria militarment contra tots aquells règims oposats a la política imperial, a la manera com va bombardejar  Belgrad a 1999).

     Però l'anunci del la Pax Americana no s'acomplia. La guerra de l'Afganistan es feia inacabable, i tots els països intervinguts militarment (a Orient Mitjà, a l'Àfrica) entraven en turbulències bèl·liques també interminables. En realitat,  la pau ianqui és un estat de guerra permanent, un Bellum Orbis Terrarum.

     Certament, les elits econòmiques d'''Occident'' semblava que havien aconseguit el monopoli del Poder als seus respectius països. Aquestes elits tan poderoses disposen, en efecte, de la banca, de les institucions financeres,  de les grans empreses, dels mitjans de comunicació,  d'uns exèrcits d'advocats, d'economistes i d'agents d'espionatge. Certament, han aconseguit el control dels parlaments de les democràcies ''occidentals'', de tal manera que aquestes cambres són realment cambres al servei dels interessos de les Corporacions, i no dels interessos de les amples masses de la població.

 

    Però les Corporacions, encara que disposen d'uns recursos inaudits, no poden canviar les lleis de la física ni les de l'economia.

  No poden fer miracles econòmics. Ans al contrari,  tan bon punt aconsegueixen blindar-se respecte de l'administració estatal que té cura de la regulació de l'economia, comença el caos econòmic  (Quina gràcia, el Hayek dels neocons!: Afirma que allò irracional - la passió dels ''emprenedors'' - és racional, i que allò racional - el control de l'economia - és irracional).

       Sí, en efecte, s'ha iniciat l'època del Gran Caos, del caos permanent i universal. I, per descomptat, el caos econòmic provoca el caos polític: les amples masses de la població treballadora es rebel·len contra el sistema i creen noves fórmules de lluita.

    Les exorbitants acumulacions de riquesa de les elits (1 % de la població) determina l'empobriment de les amples masses. I, per altra banda, fan insuportables els percentatges dels treballadors en atur, i els percentatges de la població treballadora que no pot accedir a un lloc de feina.

 

    Actualment, als Estats Units i a la Unió Europea,  la revolta de les amples masses ha provocat l'aparició de noves formacions polítiques i socials que s'enfronten al Poder.

 

     D'entre aquestes formacions, ha destacat la formació grega Syriza (Coalició d'Esquerra Radical) que ha aconseguit formar govern (eleccions de 25.01.2015). El triomf de Syriza ha provocat el desconcert dels governs (dretans) de la Unió Europea. Per altra banda, Brussel·les i Berlín no saben com sortir-se'n de la crisi grega.

 

    Com es sabut, la formació denominada Podemos és la versió espanyola de Syriza. És un partit que ha aconseguit un notable resultat en les eleccions municipals del maig passat. El triomf de les candidatures impulsades per Podemos a Madrid i Barcelona ha aixecat tot d'expectatives en relació a les possibilitats de Podemos a la contesa de les eleccions generals del proper desembre. 

 

   A Itàlia, Movimento 5 Stelle és una formació de la nova esquerra que  postula la sortida de la Unió Europea. A les eleccions generals de 2013, fou la candidatura més votada, si bé no aconseguí formar govern.

 

   Darrerament, a Anglaterra ha sorgit el fenomen social que s'anomena ''Corbyn mania''.  La proposta de recuperar ''l'esquerranisme'' de Partit Laborista feta pel veterà polític  Jeremy Corbyn ha provocat una onada d'adhesions entre les amples masses. De manera que En Corbyn ha esdevingut  una amenaça letal per a l'actual direcció ''blairista'' (En Tony Blair va iniciar la supeditació del Partit Laborista a la política neocon) però també per als ''torys'', l'actual partit governant (Sobre això, podeu veure el post La Corbyn mania).

    Però actualment la més gran amenaça per a la Unió Europea ( i per a les Corporacions) prové de l'ascens del Front Nacional de França, dirigit per Na Marine Le Pen, partit que demanda la sortida de la UE, la recuperació de la sobirania nacional. Segons publiquen els diaris aquests dies, Na Le Pen seria el candidat amb més vots a les eleccions presidencials de 1917 (Vegeu el post Marine Le Pen, la més votada). Respecte al Front Nacional, els mitjans ''occidentals'' mai s'obliden de subratllar que és  un partit ''d'extrema dreta'', però no expliquen perquè el FN obté el suport entre les amples masses. Respecte d'això, jo aclaria:  A considerar: N’Aznar (que figura com a d’extrema dreta) es manté com a lacai de Washington, i es declara neoliberal i pro Unió Europea. I Na Marine Le Pen (que també figura d’extrema dreta), en canvi, propugna la sortida de França de la UE i de l’OTAN, la recuperació de la moneda pròpia (sobirania financera), la independència respecte als Estats Units, l’establiment d’un món multilateral, el rebuig de la globalització neoliberal, entre altres propostes. Sobre aquest tema podeu veure el meu post Na Marine Le Pen espanta N’Hollande i En Sarkozi.

  Que quedi clar:  Si Na Le Pen guanya les eleccions presidencials del 2017 (cosa que ara pronostiquen les consultes demoscòpiques) significarà l'esfondrament de la Unió Europea.

       Al costat d'aquestes corrents que sacsegen la Unió Europea, s'hi adjunten els moviments sobiranistes com és el que s'esdevé a Catalunya.

    D'entre aquests moviments,  destaquen els que pretenen proclamar un  Estat nacional propi, com succeeix a Catalunya-Principat (Però també hi ha una presa de consciència nacional catalana a València i a les Balears).   Altres moviments que s'han de citar són  els d'Euskadi, Escòcia, Flandes i Venècia.

 

     Punt i a part.

 

Fent un incís:

    Els partits esquerranistes espanyols (com Podemos, posem) en l'actual campanya electoral al Principat pretenen contraposar les reivindicacions socials a les sobiranistes; fan com si no existís l'espoli espanyol; fan com si la reivindicació sobiranista fos bàsicament etnicista (Sobre aquest tema, vegeu el post  Lluita de classes i alienació nacional).

 

     Exposades totes aquestes consideracions, vegeu l'enunciat com a conclusió.

 

     Tesi: La Unió Europea és un instrument de domini de l'imperi ianqui. Únicament amb la destrucció del poder de Brussel·les les amples masses dels pobles d'Europa podran aspirar a la sobirania (la sobirania real, aquella que trenca el blindatge de les elits capitalistes, aquella que satisfà la voluntat de la població treballadora).

 

    I com afegitó: La sobirania real de Catalunya (Sencera), la sobirania de les amples masses treballadores catalanes, només serà possible amb la desfeta de la Unió Europea (I amb l'esfondrament de l'imperi espanyol i de l'imperi francès).  Sobre això, podeu veure el meu post  La independència de Catalunya serà, si i solament si s'esfondra el poder opressor.)

L'hegemonia del d˛lar amenašada per R˙ssia i la Xina.

quetgles | 07 Setembre, 2015 19:45

 

    L'hegemonia del dòlar amenaçada per Rússia i la Xina (Sputnik, 7.09.2015).

    

   Tot fa pensar que s'accelera el procés històric del desplegament d'un món multipolar. Resulta evident que Washington fracassa en el seu intent de mantenir-se com a única superpotència mundial. Dit ras i curt, sembla que la pretensió de fer quallar un imperi ianqui mundial ha fracassat estrepitosament.

    Al moment present, els esforços dels mitjans de les Corporacions ''occidentals'' (tots ells a les ordres de Washington) per disfressar la crisi econòmica i política  d'''Occident'' també fracassen. No poden impedir que les amples masses d'''Occident'' tinguin accés altres fonts d'informatives alternatives que abunden a la Xarxa.

    Una mostra del que dic és el post publicat a Sputnik. Crec que pot ésser de l'interès dels navegants catalans. Vegeu el post L'hegemonia del dòlar amenaçada.

  

     Posteriorment, he descobert el post original, post publicat a    per un analista que es diu Mahdi Nazemroaya. Vegeu el post Washington financial war

Revoluciˇ democrÓtica a Anglaterra? AnÓlisi d'En Finian Cunningham.

quetgles | 02 Setembre, 2015 19:01

Revolució democràtica a Anglaterra? Anàlisi d'En Finian Cunningham.



Vegeu un avanç de la tesi que afirma que som a l'últim episodi del capitalisme.

A tot arreu d'Europa, les amples masses es rebel·len contra el sistema neoliberal. A Anglaterra, l'explosió de la corbyn mania ha terroritzat el Poder i també la direcció laborista (blairista), col·laboradora amb el capitalisme.


Vegeu el post http://bigozine2.com/feature/?p=1246

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb