El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

Els mitjans ''occidentals'' no en diuen res de la cimera de BRICS a Ufà.

quetgles | 09 Juliol, 2015 08:12

      Els mitjans ''occidentals'' no en diuen res de la cimera de BRICS a Ufà.

    S'ha de suposar que els mitjans de les Corporacions dels Estats Units i d'Europa tenen ordre de Washington  d'intensificar els tambors de guerra.

     Tot i que es palès que aquests mitjans són corruptes, no deixa de sorprendre que hagin decidit ignorar la reunió d'aquests dies  dels líders del Brasil, Rússia, la Xina, l'Índia i Sud-àfrica a la ciutat russa de Ufa, reunió a la qual s'hi han afegit l'Iran, Turquia, Pakistan i d'altres països (Representen a  prop de mitja humanitat).

    Aquest post és una mostra de revolta individual contra el poder mediàtic capitalista.  Vegeu la web La cimera de BRICS a Ufa.

Grècia. N'Artur Mas també fa campanya contra el ''no'.

quetgles | 07 Juliol, 2015 20:06

        N'Artur Mas  també fa campanya contra el ''no''.

      El president del govern espanyol, En Mariano Rajoy ha pres part de forma molt activa a la campanya en relació al referèndum convocat pel govern grec. Per a Rajoy el fracàs de Syriza havia de ser el nunci de la derrota electoral que  patiria Podemos a la contesa de novembre.

     D'una manera més discreta, el President de la Generalitat, N'Artur Mas ha fet públic el seu rebuig al govern grec i al ''no''.

     En Mas digué:  "Determinadas experiencias de gobiernos muy populistas pueden llevar a lo que estamos viendo en Grecia: a una bancarrota y a unas dificultades muy importantes para la gente normal y modesta del país".

   Podeu veure la web Artur Mas: "Deseamos que Grecia se quede dentro de la UE y el euro"

    Vaja! Amb En Mas i En Rajoy:  Volen negar que el col·lapse de l'economia grega  és el resultat de l'aplicació dels plans d'austeritat imposats per la dreta europea.  

       Convé saber que la Unió Europea està controlada per la dreta neoliberal; que els diputats convergents voten ''popular'' al Parlament Europeu; que el CDC és un instrument al servei dels interessos de les Corporacions catalanes.

      Com a conclusió:  És absurda la pretensió d'En Mas de fer comuns els interessos de les classes treballadores amb els de les classes capitalistes. El projecte independentista del tàndem Mas-Jonqueres és estrambòtic.  Ja me tens els desdonats i els banquers, tots ells patriotes catalans, fent una encantadora pinya sobiranista.

    Per cert, podeu constatar que En Jonqueres calla com un mort en relació a la crisi grega.

  

   

Un altre full de ruta català en catorze píndoles.

quetgles | 05 Juliol, 2015 10:35

 

   Un altre full de ruta català en catorze  píndoles.

  1)   L'alliberament de Catalunya (Catalunya Sencera) només és possible dins una Europa en lluita contra  el  domini de les multinacionals.

   2) Així, el full de ruta de l'alliberament català va unit al full de ruta del poble grec.

   3) Jo crec que guanyarà el no al referèndum de Grècia que es fa avui. En cas contrari, el full de ruta dels pobles d'Europa es complicaria, segurament.

   4) De fet,  els pobles d'Europa ja han començat la revolta per a recuperar la sobirania, per a restablir la democràcia.

   5) És possible que a les eleccions generals espanyoles del proper novembre Podemos sigui la formació més votada.

   6) Cas d'aconseguir el poder Podemos, s'ha de preveure que voldrien instaurar una mena de república socialista espanyola.

   7) Els de Podemos són patriotes espanyols, però els d'una previsible Catalunya en comú serien patriotes catalans, sens dubte.

  8) la Unió Europea és un instrument de domini dels Estats Units. Els Estats membres són vassalls de Washington. La revolta democràtica europea s'encamina contra la Unió Europea i contra l'Imperi.

   9)  Aclariment:  En tot moment, els mitjans de les Corporacions, quan es refereixen al partit francès  Front Nacional, sempre diuen que és un partit ''d'extrema dreta, racista i xenòfob'', però callen com a morts quan Na Marine Le Pen denuncia la submissió de França a les multinacionals i als Estats Units.   S'ha de saber: Molts d'analistes vaticinen que Na Marine Le Pen serà la propera presidenta de França, al 2017. S'ha de saber: el FN postula la sortida de França de la UE i de

l'OTAN. 

   10) Des de inicis de segle, el món sencer viu la confrontació entre l'Imperi i les grans potències que s'hi oposen, Rússia i la Xina, destacant. 

   11) Sembla que Washington devia pensar que cap altra potència podria desafiar el seu poder militar. Certament, el pressupost de guerra dels Estats Units és més gran que la suma dels pressupostos de guerra dels deu països de major despesa. A més a més, cal sumar a la despesa del Pentàgon la de les 16 agències d'intel·ligència (intel·ligència de guerra bruta).

   12) Però les astronòmiques despeses de guerra de Washington no poden canviar el nou cicle de la història.

   La despesa militar de Washington (i l'ús de les 16 agències) no han pogut canviar la marxa de l'economia mundial. Ara, la Xina és la primera economia mundial, i l'Índia n'és la tercera.

    Semblaria que els Estats Units i la Xina quasi anirien empatats, però s'ha de saber: en indústria pesada, els Estats Units és un nan al costat de la Xina. La Xina produeix i consumeix vuit vegades més acer que els Estats Units. Les drassanes xineses bategen 10 vegades més vaixells que les estatunidenques.

     13) Des de la nova línia política d'En Deng Xiaobing, 1978, la Xina ha desplegat un pacifisme d'inspiració confuciana, però sense deixar de banda les ensenyances de L'Art de la guerra d'En Sunzi. 

   14)  En relació a la crisi grega, convé tenir en compte que Rússia i la Xina juguen a favor de la sobirania del poble grec. I la seva intervenció serà decisiva, s'ha d'esperar.

 

   

La independència de Catalunya. Comentaris impertinents. Ei! Convé no badar.

quetgles | 02 Juliol, 2015 09:23

   

   La independència de Catalunya. Comentaris impertinents. Ei!  Convé no badar. 

        Certament, les amples masses del Principat de Catalunya fan manifest a balquena el seu sentiment independentista, però el projecte sobiranista Mas-Jonqueres és  inviable, no té per on agafar, és  estrafolari, és una contradicció  (Aclariment: dic Jonqueres i no Junqueras per fer palès que no cal esperar la normativa d'una futura administració catalana per corregir les aberracions lingüístiques establertes per l'administració espanyola).

     Vegem-ho, anem per feina.

    Una apoteosi d'aquesta contradicció que dèiem:  Al lliurament dels premis de la Fundació Princesa de Girona, el 26 de juny d'enguany, el rei d'Espanya va engegar el seu tradicional missatge sobre la bonesa de la unitat d'Espanya. El president de la Generalitat, N'Artur Mas, formava part de la comissió presidencial, al costat del rei, de la reina i del ministre de l'interior, En Jorge Fernández Díaz.   L'estampa feria els ulls dels sobiranistes catalans, però allò que sobrepassava tota mida foren els aplaudiments d'En Mas al discurs ''unionista'' del  rei. Vegeu la web El Rei reitera a Girona que la unitat és el «bon rumb».

     Als darrers trenta anys, En Jordi Pujol i la plana major de CIU (plana major on darrerament N'Artur Mas hi figurava de manera destacada) foren els grans propagandistes del neoliberalisme (que quedi clar:    neoliberalisme s'ha de definir com a teoria segon la qual  el millor sistema social és aquell que deixa l'economia en mans de la iniciativa privada, és a dir en mans de les Corporacions capitalistes, reduint al mínim possible la regulació de l'Estat de l'activitat econòmica). Podeu veure la qüestió al meu post  El Grup Hayek català.

    O sigui, es veu que aquests de CIU no tenen manies a l'hora de fer aliances amb formacions  antidemocràtiques i antisocials. Aquest de CIU s'han passat 35 anys fent de bon nois regionalistes (vassalls de l'oligarquia franquista imperant) pactant de continu amb els del PP la manera com repartir-se els negocis al Principat de Catalunya. 

   De cop i volta, al 2012, els regionalistes de Convergència se'n adonaren que havien anat errats (durant trenta anys), que allò necessari per al poble català era la plena sobirania, la independència del Principat, la proclamació de l'Estat Català.   Vaja!, les forces neoliberals i conservadores serien l'avantguarda independentista. Vaja!, la crida és:   Tots els patriotes catalans darrere de N'Artur Mas, el gran timoner!.

     Tan bon punt el gran timoner  va descobrir la voluntat sobiranista dels principatins va emprendre el vol a Boston i a Jerusalem.  El president feia palès quin era el seu full de ruta i ho mostrava fent pedagogia. Segons això, el guió mostrava una  Catalunya (el Principat de Catalunya) que era un Massachusetts  total: un territori que destacava gràcies a la iniciativa dels seus emprenedors neoliberals.

  S'ha d'entendre que l'anada a Jerusalem representava un cop de geni. N'Artur Mas anunciava (i especialment a Washington) que els sobiranistes catalans d'antuvi eren uns decidits partidaris del sionisme i que donaven suport a la política genocida d'En Netanyahu.

 Amb aquestes cartes de presentació,  Washington hauria de donar el vist-i-plau al projecte sobiranista del govern de la Generalitat de Catalunya.  

   Però la presumpció d'En Mas era errònia. N'Obama va desaprovar la separació de Catalunya, i cap dels governs d'Europa s'ha manifestat a favor de la independència del Principat de Catalunya.

  Els governs del països de la Unió Europea (majoritàriament, dretans) mantenen una política neoliberal en funció dels interessos de les empreses multinacionals.  Conceben les demandes sobiranistes com una pertorbació del seu ordre.  Brussel·les i el Parlament Europeu  es limiten a fer declaracions formals sobre els drets de les minories nacionals; s'abstenen de d'intervenir en defensa de les minories maltractades (Tan és així que França es pot permetre el luxe imperial de no reconèixer l'existència de minories nacionals al si del seu Estat). 

    Segons es declara al full de ruta, la gran jugada del president Mas consisteix en fer valer la convocatòria electoral del 27S  com a plebiscit. La pretensió del  ''gran timoner''  és que la ''llista del president'' sigui la més votada, superant àmpliament el 50 % dels vots emesos.

      

    Però sembla que els resultats de les eleccions municipals del 24M fan palès allò il·lusori del  full de ruta del tàndem Mas-Jonqueres.  Com s'ha vist, la candidatura guanyadora a la contesa electoral de l'ajuntament de Barcelona, Barcelona en comú, deixava fora del seu programa electoral la qüestió nacional del Principat de Catalunya.

       A les municipals, el candidat de la ''llista del president'', En Xavier Tries, fou batut per N'Ada Colau, la candidata de Barcelona en comú.   O sigui, la plataforma impulsada per Podemos/Podem obtenia més vots que CIU.

  A considerar:

   Cas de mantenir-se la intenció de vot al Principat, fracassaria l'intent  d'En Mas de fer del 27S un plebiscit sobre la voluntat d'independència del poble català (principatí).

    A Catalunya, allò més decisiu d'aquest 24M ha sigut la desfeta del PP (Al Principat,  el PP esdevé testimonial; no obté cap batllia, excepció feta de la  de Pontons, un poblet de 500 habitants). 

    La pèrdua de vots de CIU s'ha d'interpretar no com un afebliment de l'independentisme català sinó com un avenç de les formacions catalanes que  aspiren a un autèntic sobiranisme de les classes treballadores (la CUP en seria el principal referent).

   La irrupció de Podemos en el mapa polític de Catalunya no s'ha d'interpretar com un afebliment del sobiranisme català.  El votants de Podemos a Madrid ben segur que són patriotes espanyols, però els votants de Barcelona en comú són catalans i el més probable és que siguin patriotes catalans, però de la pàtria anticapitalista.

     Per altra banda, podria ser que es donés una confluència entre Podemos i l'autèntic sobiranisme català, el de les classes treballadores.

    Els de el Periódico han sigut els primers en fer una consulta demoscòpica sobre la incidència que puguin tenir de les noves formacions  a la consulta del 27S. Vegeu la web   'Catalunya en Comú' disputaría la victoria a la llista del president.

   El comentarista de el Periódico augura que la consulta del 27S no podria ser plebiscitària, i, assenyala que la suma d'escons de les formacions independentistes no obtindria majoria absoluta.

     El Periódico (l'amo del qual és N'Antonio Asensio, un oligarca espanyol) no ''preveu'' quin seria el resultat si la suma d'escons es feia entre Catalunya  en comú, ERC, la  CUP i Procés Constituent. Sembla que abastaria de sobres la majoria absoluta.

«Anterior   1 2
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb