El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

La filosofia en sis batudes (6)

quetgles | 15 Abril, 2015 07:24

 

               

                                              La filosofia en sis batudes (6).

 

 

 

      Qualque lector podria pensar  que la meva falç no deixa canya dreta. I, certament, poques canyes filosòfiques resten dretes, una vegada fetes les batudes. Però no és per causa d'un criticisme excessiu que cauen tantes canyes, sinó perquè les canyes filosòfiques, en tot temps, són plantades pel Poder. Vegeu el següent enunciat.

 

      Tesi:  En tot temps, a les societats històriques, la classe social dominant imposa la seva ideologia. En conseqüència,  la filosofia (les filosofies) d'una època en una societat determinada, és un reflex de la lluita ideològica; de manera que la filosofia preponderant és aquella que ha sigut promoguda per la classe dominant, pel Poder.

 

     

    Per descomptat, històricament, es dóna una diversitat de nivells de domini ideològic que expressen la relació de lluita de classes.

 

    Per entendre la cosa:  A l'antiga Roma, els patricis constituïen la classe dominant; però el grau de dominació fou diferent segons l'època històrica. A l'època de la República Romana, el patriciat hagué de fer concessions a les demandes socials i polítiques de la plebs; però, a l'època de l'imperi, les mil famílies grans patrícies regnaven sense oposició (Les guerres civils, si de cas, eren guerres entre clans patricis). Per entendre la cosa:  L'emperador era el prefectus mores, el qui tenia el poder absolut sobre les normes morals i sobre el control moral de la població.

 

      Tornant al plantejament inicial, tesi: La lluita ideològica entre les classes socials d'una societat determinada, generalment resta afectada pels productes ideològics produïts per altres entitats; o sigui,

 

    Tesi: Quan es donen conflictes entre nacions els productes ideològics (i els productes filosòfics) ho reflecteixen. 

   El conflicte esdevé guerra total quan és dóna entre les nacions oprimides que es rebel·len contra la nació opressora (un imperi).

 

    En aquesta batuda (la 6) hem de veure l'estratègia ideològica (o estratègies) que despleguen les elits a l'època actual, de capitalisme global.

 

   Vegem unes consideracions.

 

  Amb el Positivisme com a filosofia predominant  aparentment podria semblar que les corporacions capitalistes fan seu l'esperit de la Il·lustració i de la democràcia (Seria allò a que deia En Marx quan es referia a les revolucions burgeses). 

 

     No hi ha dubte que les corporacions capitalistes apostaren per la ciència (la ciència moderna radicalment empírica) i per la tecnologia. Alhora el Positivisme recollia la flama d'En Hume tot declarant solemnement que la Metafísica no era possible com a ciència.

 

    Feta la batuda, hem de veure que, tot i el positivisme regnant, les elits de l'Imperi britànic, d'Alemanya i dels Estats Units (per posar uns referents significatius)  mantingueren una santa aliança amb les Jerarquies de les Esglésies.

 

   Feta la batuda, podem constatar que els filòsofs positivistes, majoritàriament, deixaren de fer crítiques a la religió i a les Esglésies cristianes.   O sigui, mentre els autors més distingits, amb la boca petita,  feien la proclama formal de negació de la Metafísica, quan convenia es declaraven ''respectuosos amb les creences religioses''.

   I els pragmatistes (els positivistes estatunidencs) argumentaren a favor de la bonesa de la religió cristiana i de les Esglésies reformades (De l'Església Episcopal, particularment).  

 

    Un altre indicador: Al Regne Unit (amb predomini del Positivisme),    N'Isabel II  figura com a cap de l'Església anglicana.

 

 

   

 

    Feta la batuda, podem observar que, de bon començament els positivistes intentaren aplicar la ciència per a l'ordenament de la societat (N'Auguste Comte  fou el primer en l'intent de crear la sociologia. Innocentment, confessa  que el seu objectiu últim és establir una moral pròpia de la classe obrera).

 

  

    Feta la batuda de la Filosofia Analítica (o Positivisme Lògic), es pot veure que insisteix en les tesis bàsiques: que la metafísica no és possible com a ciència, i que la filosofia no pot anar més enllà de l'anàlisi científica.

 

     Feta la batuda al Tractatus Logico-Philosophicus, la pregunta que s'hagués pogut fer a En Ludwig Wittgenstein faria: si no es pot dir res, perquè no calles?

    Si espolsem l'arbre del Tractatus, comprovarem que no en cau res, que no té fruits.

    En Bertrand Russell ''decretà'' que En Wittgenstein era el filòsof més important del segle XX, i el decret fou recollit per no poques enciclopèdies. Però, feta la batuda, es pot comprovar que la dramàtica vida  del filòsof austríac es va moure seguint una mística (una metafísica, per tant);  i d'una manera molt exaltada i molt desbaratada.

    S'ha de saber: En Wittgenstein, a l'època que elaborava el rigorós anàlisi lògic del Tractatus, era un fogonet encès, un fogonet homosexual que no podia resistir la temptació de sexe promiscu (com escriví al seu Diaris Secrets). Alhora, afegint més  èmfasi a la seva a la seva vida tribulada, portava a la butxaca L'Evangeli de Tolstoi, opuscle de com aconseguir la santedat laica (Que quedi clar:  jo no faig cap crítica a la vida amorosa del filòsof; em limito a destacar la contradicció entre la seva teoria filosòfica i el seu comportament. Sobre això, podeu veure l'opuscle Wittgenstein i el positivisme lògic).

      

 

     Fent punt i a part.

 

   Al segle vint, les Corporacions dels Estats Units foren l'avantguarda d'una nova estratègia de lluita ideològica. Els nous magnats deixen a un segon pla la lluita ideològica tradicional (on la filosofia i la teologia eren ''armes''  importants) tot introduint a gran escala la nova ciència positivista, la denominada ''ciència econòmica''.

    Els magnats i les Corporacions a més a més de disposar dels mitjans de comunicació es llençaven a la creació d'Universitats, de centres d'investigació econòmica i de Think Tanks, que, a la guerra ideològica, constituïen  les armes pesades de l'exèrcit capitalista.

    S'ha de saber: Les donacions d'En John Rockefeller foren decisives per a la creació de l'Escola d'Economia de Chicago. Però, a més a més, el braç del magnat s'estenia fins a l'altra costa de l'Atlàntic, de manera que promogué la creació de l'Escola d'Economia de Londres. Així mateix, la fundació Rockefeller feia possible el sosteniment econòmic de la Mont Pelerin Society, organització de savis, majorment economistes i economistes-filòsofs (Per veure la cosa, baixeu el meu post Hayek i Popper).

 

     Per entendre la cosa: Fou En Rockefeller el qui va convertir En Friedrich von Hayek en el gran guru del saber ''d'Occident''.  Són els magnats i les Corporacions els qui menen la moguda intel·lectual.

 

   Per posar un referent proper:  En Jordi Pujol va entendre de què anava la cosa, i CIU, d'immediat, es posà a muntar Think Tanks (Fundació Catalunya Oberta, la més notable).  Ja posat en feina, En Jordi Pujol va crear el Premi Internacional de Catalunya, l'estrena del qual va recaure (a 1989) justament en l'ancià Karl Popper, carn i ungla d'En Hayek.

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb