El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religiˇ sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

Els ''40.000 economistes'' resten amb el cul a l'aire: La Xina a l'avantguarda de la tecnologia.

quetgles | 23 Abril, 2015 21:24

  

     El tren de gran velocitat xinès. Els 40.000 economistes dels mitjans capitalistes, finalment, resten amb el cul a l'aire.

 

      En tot temps, els economistes dels mitjans capitalistes (comunament, denominats ''occidentals'') han fet mans i mànigues per tergiversar la realitat del desplegament industrial de la Xina.

    Com ja he dit en altres articles, els 40.000 economistes desplegaven el seu fals discurs tot afirmant que la indústria xinesa principal era la de sabates i de joguines, que els altres productes industrials eren una còpia inferior dels productes estrangers.  Especialment repetida ha sigut la cantilena de que ''el fenomen del desenvolupament industrial de la Xina era degut a la ma d'obra barata.

    Que la Xina és una ''economia emergent'', deien; i que aquesta emergència era deguda a la introducció del sistema capitalista. Etcètera (Amb més dedicació, podeu veure el meu post La Xina, la civilització vertical (2)).

 

    Últimament,  nos és rar trobar mitjans ''occidentals'' més seriosos que rebutgen participar en el joc de la confusió dels mitjans de les Corporacions.

 

    El motiu d'aquest post és, justament, per penjar un informe d'un mitjà alemany, el DW, que mostra voluntat d'objectivitat. Vegeu el post 'Made in China' high-speed trains going global .

 

 

Philosophy in six raids

quetgles | 21 Abril, 2015 07:42

 

      Philosophy in six raids

 

Go to the post quetgles | Just another WordPress.com site.

La independŔncia de Catalunya

quetgles | 19 Abril, 2015 18:36

 

     La independència de Mitja Catalunya? Serà que no. Així, no. Amb la proclama actual, no. Vassalls d'un altre senyor? No, gràcies.

 

 

    El rei va nu.

 

     El líders, En Mas i En Jonqueres, reclamen la independència només d'una part de la nació, la del Principat de Catalunya. De l'altra mitja part de Catalunya, no en diuen res.

   Deuen suposar, aquests líders, que els balears, els valencians i els nord-catalans   restaran embadalits contemplant la feta i aplaudint.

 

   En tot moment, a les seves declaracions, malden per no fer cap referència a la Catalunya ''perifèrica''. Hem de suposar que ells deuen pensar que ara no toca, que fer referència a la nació sencera restaria vots a la seva proposta. O sigui, fan una proposta de mercader. Això em recorda els inicis del PSM (Partit Socialista de Mallorca), a finals dels anys 70, quan els dirigents, a cau d'orella, predicaven als militants i als simpatitzants que no havien de mostrar-se ni massa catalanistes ni massa esquerranistes, de manera que aquells líders es feien comparses voluntaris de l'espanyolisme, i iniciaven el camí cap al no-res.

 

    El tàndem principatí també va de mercader.

 

   En Mas i En Jonqueres proposen un independentisme ''tranquil'', a través de consultes electorals.

 

     El rei va nu:  En Mas i En Jonqueres (i En Fernández) fan com si estiguéssim dins un sistema veritablement democràtic, amagant el fet  que la monarquia espanyola és un projecte franquista, i no denunciant l'actual monopoli del Poder de la casta franquista.

 

    En Mas i En Jonqueres (i En Fernández) postulen  un Estat català (de mitja Catalunya)  que formaria part de la magnífica Unió Europea.

   Els líders principatins fan constant campanya de marketing per vendre el producte. Envien tot d'agents a vendre el producte català a Brussel·les, a Berlín, a París, a Londres, però, també, a Washington.    

 

    El rei va nu: Els països de la Unió Europea no són la meravella del món, sinó  vassalls dels Estats Units (Com ha denunciat recentment el president de Rússia, En Vladímir Putin).

     

     El rei va nu: Washington i els seus vassalls desfermen la guerra  contra tots aquells països que pretenen una autèntica independència respecte de l'Imperi (L'Imperi del Caos). Davant la follia imperial,  En Mas i En Jonqueres (i En Fernández) resten muts, com a morts. És clar, ells són aspirants a formar part dels vassalls de l'Imperi.

 

  El rei va nu:  Aquests de CIU s'han passat trenta anys  com a formació regionalista al servei dels empresaris catalans (del Principat), i, un bon dia, es desperten independentistes. Què bonic:  Dreta i esquerra catalanes (principatines, s'hauria de dir) conjuntades darrere la bandera estelada.

 

    Els conjurats no expliquen quina és la seva relació amb els magnats del Principat.

   S'ha de saber: El Fòrum Pont Aeri, la patronal Foment del Treball, l’elitista Círculo Ecuestre, el Cercle d’Economia o la internacional Comissió Trilateral són alguns dels grups de pressió que rebutgen la independència.

  José Manuel Lara (quan era viu) (Planeta), Isidre Fainé (Caixabank), Josep Lluís Bonet (Freixenet) o Josep Oliu (Banc Sabadell) són el paradigma d’elit corporativa catalana contrària a la independència.

 

    Oh, vaja, sembla com si el President Mas desplegués  el seus dots diplomàtics en comptes d'atreure's aquests nius de franquistes a la causa sobiranista. Què bonic que seria!  Franquistes i anti-franquistes, espoliadors i espoliats, neoliberals i socialistes, catalans (del Principat) tots ells formant una gran pinya sobiranista.

 

    O sigui: Amb l'objectiu de ser acceptats a la UE,   els líders procuren que la moguda es mostri pro-europea, pro-ianqui i pro-sionista (Oh, sí, què bonic:  Aquell  líder d'ERC exclamant  que s'ha de fer pedagogia a París, com si els parisencs no tinguessin notícia de Catalunya, els parisencs, uns imperialistes que des de sempre tenen l'ull posat a Catalunya, uns que tenen informació precisa i contínua sobre els diversos territoris catalans). 

 

   O sigui, resumint:  Aquesta moguda sobra.   Vassalls dels Estats Units ja ho som ara. L'Estat espanyol, des del 1953, és un fidel vassall estatunidenc.  Ara som vassalls del vassall espanyol i del vassall francès. Allò que importa és ésser lliures.

 

      

 

   

 

    

 

 

 

 

   

La filosofia en sis batudes (Complet, 1-6).

quetgles | 17 Abril, 2015 06:35

                                 

  

 

El blog d'En Joan Quetgles | La filosofia en sis batudes (Complet, 1-6).

La filosofia en sis batudes (6)

quetgles | 15 Abril, 2015 07:24

 

               

                                              La filosofia en sis batudes (6).

 

 

 

      Qualque lector podria pensar  que la meva falç no deixa canya dreta. I, certament, poques canyes filosòfiques resten dretes, una vegada fetes les batudes. Però no és per causa d'un criticisme excessiu que cauen tantes canyes, sinó perquè les canyes filosòfiques, en tot temps, són plantades pel Poder. Vegeu el següent enunciat.

 

      Tesi:  En tot temps, a les societats històriques, la classe social dominant imposa la seva ideologia. En conseqüència,  la filosofia (les filosofies) d'una època en una societat determinada, és un reflex de la lluita ideològica; de manera que la filosofia preponderant és aquella que ha sigut promoguda per la classe dominant, pel Poder.

 

     

    Per descomptat, històricament, es dóna una diversitat de nivells de domini ideològic que expressen la relació de lluita de classes.

 

    Per entendre la cosa:  A l'antiga Roma, els patricis constituïen la classe dominant; però el grau de dominació fou diferent segons l'època històrica. A l'època de la República Romana, el patriciat hagué de fer concessions a les demandes socials i polítiques de la plebs; però, a l'època de l'imperi, les mil famílies grans patrícies regnaven sense oposició (Les guerres civils, si de cas, eren guerres entre clans patricis). Per entendre la cosa:  L'emperador era el prefectus mores, el qui tenia el poder absolut sobre les normes morals i sobre el control moral de la població.

 

      Tornant al plantejament inicial, tesi: La lluita ideològica entre les classes socials d'una societat determinada, generalment resta afectada pels productes ideològics produïts per altres entitats; o sigui,

 

    Tesi: Quan es donen conflictes entre nacions els productes ideològics (i els productes filosòfics) ho reflecteixen. 

   El conflicte esdevé guerra total quan és dóna entre les nacions oprimides que es rebel·len contra la nació opressora (un imperi).

 

    En aquesta batuda (la 6) hem de veure l'estratègia ideològica (o estratègies) que despleguen les elits a l'època actual, de capitalisme global.

 

   Vegem unes consideracions.

 

  Amb el Positivisme com a filosofia predominant  aparentment podria semblar que les corporacions capitalistes fan seu l'esperit de la Il·lustració i de la democràcia (Seria allò a que deia En Marx quan es referia a les revolucions burgeses). 

 

     No hi ha dubte que les corporacions capitalistes apostaren per la ciència (la ciència moderna radicalment empírica) i per la tecnologia. Alhora el Positivisme recollia la flama d'En Hume tot declarant solemnement que la Metafísica no era possible com a ciència.

 

    Feta la batuda, hem de veure que, tot i el positivisme regnant, les elits de l'Imperi britànic, d'Alemanya i dels Estats Units (per posar uns referents significatius)  mantingueren una santa aliança amb les Jerarquies de les Esglésies.

 

   Feta la batuda, podem constatar que els filòsofs positivistes, majoritàriament, deixaren de fer crítiques a la religió i a les Esglésies cristianes.   O sigui, mentre els autors més distingits, amb la boca petita,  feien la proclama formal de negació de la Metafísica, quan convenia es declaraven ''respectuosos amb les creences religioses''.

   I els pragmatistes (els positivistes estatunidencs) argumentaren a favor de la bonesa de la religió cristiana i de les Esglésies reformades (De l'Església Episcopal, particularment).  

 

    Un altre indicador: Al Regne Unit (amb predomini del Positivisme),    N'Isabel II  figura com a cap de l'Església anglicana.

 

 

   

 

    Feta la batuda, podem observar que, de bon començament els positivistes intentaren aplicar la ciència per a l'ordenament de la societat (N'Auguste Comte  fou el primer en l'intent de crear la sociologia. Innocentment, confessa  que el seu objectiu últim és establir una moral pròpia de la classe obrera).

 

  

    Feta la batuda de la Filosofia Analítica (o Positivisme Lògic), es pot veure que insisteix en les tesis bàsiques: que la metafísica no és possible com a ciència, i que la filosofia no pot anar més enllà de l'anàlisi científica.

 

     Feta la batuda al Tractatus Logico-Philosophicus, la pregunta que s'hagués pogut fer a En Ludwig Wittgenstein faria: si no es pot dir res, perquè no calles?

    Si espolsem l'arbre del Tractatus, comprovarem que no en cau res, que no té fruits.

    En Bertrand Russell ''decretà'' que En Wittgenstein era el filòsof més important del segle XX, i el decret fou recollit per no poques enciclopèdies. Però, feta la batuda, es pot comprovar que la dramàtica vida  del filòsof austríac es va moure seguint una mística (una metafísica, per tant);  i d'una manera molt exaltada i molt desbaratada.

    S'ha de saber: En Wittgenstein, a l'època que elaborava el rigorós anàlisi lògic del Tractatus, era un fogonet encès, un fogonet homosexual que no podia resistir la temptació de sexe promiscu (com escriví al seu Diaris Secrets). Alhora, afegint més  èmfasi a la seva a la seva vida tribulada, portava a la butxaca L'Evangeli de Tolstoi, opuscle de com aconseguir la santedat laica (Que quedi clar:  jo no faig cap crítica a la vida amorosa del filòsof; em limito a destacar la contradicció entre la seva teoria filosòfica i el seu comportament. Sobre això, podeu veure l'opuscle Wittgenstein i el positivisme lògic).

      

 

     Fent punt i a part.

 

   Al segle vint, les Corporacions dels Estats Units foren l'avantguarda d'una nova estratègia de lluita ideològica. Els nous magnats deixen a un segon pla la lluita ideològica tradicional (on la filosofia i la teologia eren ''armes''  importants) tot introduint a gran escala la nova ciència positivista, la denominada ''ciència econòmica''.

    Els magnats i les Corporacions a més a més de disposar dels mitjans de comunicació es llençaven a la creació d'Universitats, de centres d'investigació econòmica i de Think Tanks, que, a la guerra ideològica, constituïen  les armes pesades de l'exèrcit capitalista.

    S'ha de saber: Les donacions d'En John Rockefeller foren decisives per a la creació de l'Escola d'Economia de Chicago. Però, a més a més, el braç del magnat s'estenia fins a l'altra costa de l'Atlàntic, de manera que promogué la creació de l'Escola d'Economia de Londres. Així mateix, la fundació Rockefeller feia possible el sosteniment econòmic de la Mont Pelerin Society, organització de savis, majorment economistes i economistes-filòsofs (Per veure la cosa, baixeu el meu post Hayek i Popper).

 

     Per entendre la cosa: Fou En Rockefeller el qui va convertir En Friedrich von Hayek en el gran guru del saber ''d'Occident''.  Són els magnats i les Corporacions els qui menen la moguda intel·lectual.

 

   Per posar un referent proper:  En Jordi Pujol va entendre de què anava la cosa, i CIU, d'immediat, es posà a muntar Think Tanks (Fundació Catalunya Oberta, la més notable).  Ja posat en feina, En Jordi Pujol va crear el Premi Internacional de Catalunya, l'estrena del qual va recaure (a 1989) justament en l'ancià Karl Popper, carn i ungla d'En Hayek.

 

Visca la Rep˙blica!

quetgles | 13 Abril, 2015 04:15

  

 

                    Visca la República!

    Per descomptat, a l'aniversari de la proclamació de la República,  me sumo a la commemoració.  A la reivindicació dels valors republicans i a la demanda de recuperar la memòria històrica que es fa aquests dies a tot Mallorca (A Manacor i a Porreres, en especial), jo també hi participo (Que quedi clar: És una República Catalana (de la Catalunya Sencera)  que ara reivindico).

   Els de la meva generació, decebuts, hem vist que l'oligarquia franquista, incòlume, continuava controlant els mecanismes del Poder.

    Com a modesta aportació a la memòria històrica vaig penjar un post a la Xarxa. Recorda En Nas de Xot, un notable combatent republicà de Porreres. Si voleu, podeu baixar En Nas de Xot). Salut!

      Ja posats, per aprofundir sobre les contradiccions de la República espanyola, podeu veure l'opuscle La naturalesa esbiaixada dels discurs hispànic.

    

La filosofia en sis batudes (5)

quetgles | 11 Abril, 2015 07:12

             

                            La filosofia en sis batudes (5)

    

     Podria semblar que de l'estudi de la filosofia no se'n pot treure aguller.

    Podria semblar que, per uns, la filosofia seria massa complicada, inabastable; per altres, la filosofia seria un saber inútil, menyspreable.

   Aquesta desconfiança estaria justificada. En efecte, són molts  i diversos els sistemes filosòfics; i el nombre de filòsofs fa temps que va superar la xifra dels 40.000.

    Per a més complicació, són nombrosos els estudiosos que fan teories sobre la inutilitat de la filosofia.

     He de recordar aquí el ja he dit en altres escrits:  La filosofia és un instrument de combat de la guerra ideològica.

    Recordem la tesi:  En tot temps, la lluita de classes es manifesta en guerra ideològica.

   La classe opressora, el Poder, vol imposar la ideologia que justifica el sistema social vigent. El conjunt de les teories justificadores conformen un sistema filosòfic.

     Respecte a la tesi, se'm podria retreure que, sovint, els filòsofs tracten temes de caràcter no ideològic, com serien els de la Física de N'Aristòtil, per exemple. Però no és el cas; al segle IV aC, els tractats de Cosmologia eren d'obligat compliment a les escoles de filosofia per tal de gaudir de prestigi intel·lectual. S'ha de suposar que N'Aristòtil pretenia aquest prestigi, però s'ha de subratllar que les seves teories de Física estaven en relació amb la Metafísica.  La seva Física és finalista (El Món és un tot ordenat d'acord a una finalitat racional, a un Logos universal); per altra banda, s'ha de saber que és una col·lecció de disbarats, de manera que resulta difícil trobar una sola teoria de la Física que concordi amb la Física moderna (He explicat el fenomen al post N'Aristòtil i En Tomàs d'Aquino).

  

      Vegeu la batuda (la 5).  A la guerra ideològica, les idees cabdals sempre són unes poques. Són idees que afecten a tots els sectors socials; tots els individus, d'una o altra manera, es troben implicats en la guerra. Fins i tot aquells que no volen participar en el conflicte comproven que la neutralitat és impossible.

     Per entendre la cosa: A principis del segle XX,  les amples masses dels grans nuclis industrials del Principat de Catalunya se sentien explotades pels empresaris, i oprimides. Els sentiments sorgien espontàniament. El desplegament de les idees de justícia social són una conseqüència dels sentiments. Fou a partir dels sentiments provocats per l'explotació i la marginació que sorgí el despertar de les reivindicacions socials i polítiques dels explotats.

      Per  entendre la cosa:  La revolta obrera no fou motivada pels discursos d'uns predicadors, sinó, al revés,  fou el sentiment de revolta  de les masses obreres el que provocà la demanda de predicadors socials i polítics (Als anys 10 i 20 del segle passat, el proletariat català  estudià amb passió les diverses ofertes (o sigui, les idees) socials i escollí el projecte sindical de la CNT, majoritàriament).

    L'oligarquia i la Jerarquia catòlica s'equivocaven; pensaven que eren els ''agitadors'' els qui insuflaven les idees de reivindicació social, idees que trencaven la pau social i  allunyaven els obrers de l'Església. De manera que va començar la repressió contra els sindicats obrers. Això explica que, tan bon punt hi havia aldarulls socials, hi hagués cremades d'esglésies.

    Tornant a la qüestió plantejada al inici d'aquesta batuda, vegeu dos aclariments que ens permeten avançar.

   Tesi:  Qualsevol sigui l'argumentació que faci negació de la filosofia cau en l'escepticisme, o sigui, es situa dins un determinat corrent ideològic i esdevé material filosòfic, per tant.

    L'emperador romà Marc Aureli va escriure les Meditacions on recull els enunciats bàsics de la ideologia pròpia del patriciat romà. Conseqüent amb això,  aconsella als joves que deixin de banda els llibres de filosofia; i ofereix qualcuns arguments per demostrar la inutilitat de la filosofia (Quina ironia de la història! Ara, En Marc Aureli figura a la breu llista dels filòsofs romans. Podeu veure el meu post  Marc Aureli, la filosofia romana).

     Tesi:   Sigui quina sigui l'argumentació, en tots els casos, necessàriament, els escèptics també es mouen per ideologia, a partir d'un sentiment o  d'una passió. 

      És inconsistent la concepció segons la qual la filosofia abraçava  les diverses ciències, ciències que s'haurien segregat de la filosofia (L'Idealisme en tot temps ha afirmat la unitat entre ciència i filosofia).

     L'ordenació actual de l'estudi de les ciències i de la investigació científica es fa d'acord als plantejaments del positivisme, de la filosofia positivista (Filosofia que, com és sabut, afirma que la Metafísica no és possible com a ciència, i que, per tant, la filosofia queda reduïda a l'estudi del llenguatge científic).

    O sigui, la tesi fa: És sempre des d'una concepció filosòfica que es fa l'ordenament de la ciència.

   Per entendre la cosa:  Durant més de mil anys, l'ordenament de la ciència a les societats cristianes responia al criteri filosòfic de la Cúria romana.

   Per entendre la cosa:  Segons la filosofia oficial de l'època (l'Agustinisme platònic, primer, i el Tomisme aristotèlic, a continuació) feia un escalonament de les ciències segons la valoració del seu objecte d'estudi. Així, la Teologia era la ciència suprema (el seu objecte d'estudi era Déu), i, en segon lloc, venia la Psicologia (Ciència que estudiava l'ànima humana, espiritual i immortal). I l'estudi de les pedres era considerat com una ciència inferior.

     Per entendre  la cosa:  Els científic suprem era el Papa, acompanyat pels cardenals en la tasca ''d'organitzar la ciència i els estudis científics''.

     El Bisbe de Roma i els 40.000 frares doctors en Teologia eren el principal obstacle que impedia l'establiment de la ciència.

   Per entendre la cosa: Hi ha més crítica moral i social a La disputa de l'ase, de N'Anselm Turmeda, que als llibres dels 40.000 teòlegs catòlics (La Inquisició va destruir tots els exemplars catalans, de l'obra d'En Turmeda. Per sort es va trobar un exemplar en francès, a partir del qual s'ha refet l'obra en català)

    A destacar:  En tot temps, qualcuns dels escrits d'En Turmeda foren molt populars a Catalunya (Sencera), i no així els escrits d'En Tomàs d'Aquino, per posar un cas. 

    Fent punt i a part.

     La filosofia neix del sentiment, jo deia, però ho fa amb la intenció d'afirmar la veritat. Vegem l'enunciat.

 

     Tesi:  El saber filosòfic no es pot constituir com a ciència positiva, però, alhora, és un saber que pretén basar-se amb la raó i, en tot moment, fa d'espasa i d'escut de les ideologies. O sigui,

    Tesi: Tan bon punt es vol fer una argumentació racional a favor d'uns valors morals  o socials, es fa  filosofia.

        S'ha de suposar que un increment de l'oferta de productes filosòfics és un indicatiu de crisi social.

     Tesi: És el Poder el que promou la filosofia servicial. La promoció més pretensiosa (amb més mitjans)  de productes filosòfics es feta des de les esferes del Poder.

    Tan bon punt el Poder veu en perill el seu domini, intensifica la producció ideològica que està al  servei dels seus interessos.

    Per  entendre la cosa: Fou de l'Ecole Normale Superieur de París d'on van comparèixer les legions   de philosophs. Peró, com es va veure,  l'esplet de bolets filosòfics francesos  no ha produït cap canvi social o cap nou moviment social o moral (La moguda del 68 va acabar en un no-res).

    Que resti clar: Hem se suposar que els philosophs estaven al servei, de fet,  dels interessos de la Grandeur, de l'imperi francès.

  

    

La filosofia en sis batudes (4)

quetgles | 08 Abril, 2015 17:53

      

 

              La filosofia en sis batudes (4)

     Els llibres de text i les enciclopèdies, en general, presenten el Racionalisme i l'Idealisme alemany com a nous corrents filosòfics que deixaren una petja profunda dins la Història de la Filosofia.

    És ben cert que els filòsofs d'aquests dos corrents van encendre el debat filosòfic fins a extrems inaudits construint una Babel filosòfica.

   Fent la batuda (la 4), s'ha de veure que l'Idealisme alemany iniciava una cursa que no conduïa enlloc. Era una successió interminable de filòsofs que esmenaven (o declaraven errònia) l'obra dels altres autors del mateix corrent. Era un moviment continu que no es movia, que no menava enlloc. Semblava com si Alemanya hagués esdevingut la primera potència filosòfica mundial, però d'això no en derivava cap benefici social palpable. 

      Les vuit-centes pàgines de la Crítica de la Raó Pura són un indicador paradigmàtic de la tremenda  construcció intel·lectual feta amb l'intent de salvar la creença cristiana i luterana (En Kant era beat pietista), l'intent d'aportar nous arguments que protegissin la creença en Déu (un Déu luterà) i en l'ànima humana immortal, pietista. I, per descomptat, En Kant reafirmava  l'intel·lectualisme moral clàssic (Podeu veure la meva crítica a Kant al post  Kant, la metafísica "il·lustrada"). 

     L'obra d'aquells pensadors alemanys (Kant, Fichte, Hegel, Schelling) anava bé pels interessos del govern prussià i de la Jerarquia de l'Església luterana.

   La batuda: Els Poders promovien aquelles tremendes construccions metafísiques com si aportessin un tresor intel·lectual, però els Poders venien fum; en contra de les presumpcions del Poder alemany, restà palès que Alemanya no havia de ser l'avantguarda de la civilització.

    La batuda:  La promoció de la metafísica de l'Idealisme ja era una estafa al seu temps, però que els Poders actuals (com ho és el Poder franquista, Poder que manté el control de les càtedres de Metafísica de l'Estat espanyol) continuïn enaltint aquells autors metafísics resulta més aviat ridícul; bé, tan ridícul com pretendre que la filosofia d'En Tomàs d'Aquino, la Philosophia Perennis, sigui el cim del pensament humà, com defensa la Cúria romana.

    

        S'ha d'entendre:  Roma va veure convenient fer una conjunció entre el seu idealisme (l'aristotèlic-tomista) i l'Idealisme alemany.

     Resumint la cosa:  Al final,  després de cremar-se les celles, aquells esforçats estudiosos s'assabentaven que En Kant resumia la ''ciència metafísica'' en una frase (inscrita a la seva tomba) que fa: Dues coses omplen l'ànim amb una admiració i una veneració sempre renovades i creixents, com més freqüentment i continuada reflexionem sobre elles: el cel estrellat sobre meu i la llei moral dins meu.

    El desencant:  L'edifici estava construït sobre sorres bellugadisses. L'estupend  cel estrellat de Kant va resultar ésser un moment del Caos nascut del Big Bang inicial. I la llei moral dins seu era una còpia de la moral pietista dels prussians. Vaja! Pel que es veu el filòsof de Königsberg no se li va ocórrer pensar que els àrabs, per exemple, tenien dins seu una llei moral diferent a la seva; una era luterana, l'altra, mahometana, mira tu.

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb