El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religiˇ sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

La filosofia en sis batudes (2)

quetgles | 29 Marš, 2015 09:46

  

            La filosofia en sis batudes (2)

 

 

 

  Amb el triomf de la revolució de 1688, En John Locke va poder tornar de l'exili i publicar el seu Assaig sobre l'enteniment humà. La Il·lustració britànica arraconava el tomisme i promovia el pensament de Locke i de Hume.

 

    L'Empirisme anglès esdevingué el pensament representatiu de la modernitat.

 

    A destacar aquí els plantejaments bàsics de l'Empirisme:  la negació de la Metafísica  i l'afirmació de l'emotivisme moral (L'emotivisme moral està contraposat a l'intel·lectualisme moral de Sòcrates, Plató, Aristòtil, Pau de Tars, Agustí, Tomàs, Descartes i d'altres. Sosté que les normes morals deriven dels sentiments i no pas d'una activitat intel·lectual).

 

   Dit això, vegeu la batuda (la 2).

 

   Tesi: D'immediat, les elits dominants van promoure  la confusió  fent una  barreja entre l'Empirisme i el denominat  Racionalisme.

 

   Podeu veure que es presentava - i es presenta actualment -  com a signe de modernitat (al costat de l'Empirisme) el corrent filosòfic denominat Racionalisme.

 

     La batuda:  Els denominats racionalistes no eren companys de viatge dels empiristes. El nucli del seu projecte pretenia revalidar l'intel·lectualisme moral de l'aristotelisme tomista.

 

     En Descartes, sense gens d'esperit crític, pretenia haver elaborat una nova  metafísica. Ufanós, feia pública la seva demostració  de l'existència de Déu (Meditacions, pàg. 37-38); donava per suposat que la idea de Déu és una idea innata i que la idea de Déu implica la seva existència; cada idea a la nostra ment respon a una causa, i la idea de Déu implica a Déu com a causa (Prova ontològica).

 

    De manera semblant a altres enciclopèdies de l'orbe cristià, la GEC, respecte a En Descartes, fa saber que (En Descartes) és considerat generalment com el pare de la filosofia moderna.  Però la veritat va en sentit contrari: l'Empirisme (i la ciència) contradiu les tesis cartesianes.

    No ens han d'enganyar. S'ha de saber:  Descartes s'apressava a oferir el seu projecte filosòfic a la Jerarquia de la Universitat de París per tal de combatre l'ateisme i l'escepticisme (Pensa tu, la Universitat era sota l'autoritat del Bisbe de París, i els frares dominics tenien el monopoli de la Facultat de Filosofia. En Descartes és idealista com ho són N'Aristòtil i En Tomàs d'Aquino (Per a un tractament més a fons de la qüestió, podeu veure el post  Descartes, un mètode per a una metafísica).

 

    En general, la gent que ha s'ha interessat per la filosofia resta espantada davant la selva de sistemes filosòfics;  pensen que no hi ha temps material per a conèixer el que han escrit els 40.000 filòsofs. I, així, la gent es manté escèptica respecte de la filosofia.

 

       La batuda:  S'ha de veure que al Poder ja li va bé que les classes populars s'allunyin de la filosofia. S'ha de veure que els programes oficials d'estudi de la Filosofia és un cultiu de l'escepticisme.

 

     La batuda. 

 

      És cert que hi ha un indescriptible garbuix en matèria de filosofia, però allò que importa no és desfer el garbuix, sinó posar al descobert l'ideari ocult i la moral oculta de les oligarquies dominants.

    Certament, no són les teories d'uns suposats ''grans filòsofs'' que ha d'estudiar la gent, sinó les idees essencials al voltant de les quals es mou la lluita de classes, ara i en el passat. O sigui, és perdre el temps pretendre trobar uns suposats ''tresors'' a les obres d'En Plató, posem; allò que importa, si de cas, és saber de quina manera va esdevenir la revolució democràtica a l'Atenes del segle VI aC; i saber que a la República el filòsof exalta un despotisme ultraviolent que sembla l'anunci del de la Inquisició romana (Podeu veure el post Plató, el dèspota misogin).

 

   El que resta una vegada feta la batuda:  Allò que importa no és fer una simple revisió del ''rànquing dels principals  filòsofs'' sinó descriure l'autèntica naturalesa dels conflictes ideològics i, en especial, la moral oculta de les elits socials.

 

    Per entendre la cosa:  Feta una batuda als 40.000 filòsofs medievals, es pot comprovar que tots repeteixen les idees bàsiques de l'intel·lectualisme aristotèlic. Que els seus escrits sobre temes de Física no són sinó  una col·lecció de disbarats. Que, de fet, aquests batallons de teòlegs eren un instrument del despotisme dels Papes de Roma.  Que la seva tasca consistia a mantenir el blindatge de la filosofia oficial i de la moral oficial (Cal recordar que és dogma de fe del catolicisme que el Papa és infal·lible quan parla ex cathedra sobre doctrina de fe o de moral). Que aquests teòlegs s'arrogaven l'autoritat sobre la Metafísica però també sobre la Física. Així, el cardenal Robert Bellarmino presidí el judici contra En Galileu com autoritat científica (En agraïment a la seva labor inquisitorial, el Papa el canonitzà. Ara figura al calendari  com a sant en data del 17 de setembre).

 

      

La filosofia en sis batudes (1)

quetgles | 26 Marš, 2015 22:15

                               La filosofia en sis batudes (1)

 

 

        Aclariment previ. Negació de la negació.  M'avanço a dir que la pretensió de desnonar la filosofia en general és un camí que no duu a enlloc. La filosofia és una arma per a la guerra ideològica (Guerra sempre en actiu a les societats històriques). Un individu humà sempre es mou dins una determinada ideologia, i, vulgui o no, sempre és obligat a entrar en la guerra ideològica. Allò que importa no consisteix en exalçar o vituperar la filosofia (dit en general), sinó destapar el pensament ocult de l'elit social dominant i neutralitzar l'armament ideològic d'aquesta elit.

   Amb El Príncep, d'En Maquiavel, per primera vegada en la història es palesava el pensament ocult de les elits socials dominants; i, per primera vegada, es descrivia la manipulació ideològica, la doble moral i les disfresses ideològiques. Allò que cal fer és seguir les petges d'En Maquiavel, mostrar el doble joc ideològic de les oligarquies (i de l'oligarquia ianqui, sobretot). 

 

 

    La filosofia en sis batudes és  un exercici literari fet amb la intenció de  posar a l'abast dels navegants catalans, dels joves, en especial,  el pensament secret dominant, el pensament ocult, de les elits socials dominants.   

En sis batudes, de manera que el meu escrit sigui breu i clar (El Poder, en tot temps, pretén fer de la filosofia una reserva per a ments selectes, com ho pretenia En Plató, o En Heidegger).

  Cada post penjat a la Xarxa porta el número de la batuda corresponent.

    Aquest post d'ara és, per tant, la primera de les sis batudes. Pot ésser enunciada dient:  En tot temps, la filosofia dominant o predominant respon als interessos de la classe social dominant, emperò la filosofia oficial no diu res de l'autèntic pensament de les elits dominants.

 

 

    Tesi:  La filosofia (les filosofies) és una arma decisiva en la guerra ideològica.

 

   Tesi: Des de l'aparició de les societats en classes, va esclatar la lluita de classes. Les societats històriques es manifesten socialment dividides entre la classe dominant i la classe (o classes) dominades. I la lluita de classes fa néixer la guerra ideològica, guerra que és permanent i que no acaba mai mentre perdura la lluita de classes.

 

   Tesi: L'aparició d'una nova filosofia (i l'enlairament del filòsof  enunciador) és producte de la voluntat de l'elit social, del Poder. En cas contrari, la nova filosofia és l'arma ideològica de la revolució.

 

    Tesi: A les societats medievals, les noves idees

s'expressaven com a reforma religiosa. La Teologia feia la tasca de la Filosofia; era el principal instrument usat en els conflictes ideològics.

        O sigui, dit amb unes altres paraules, són les elits socials les que fan i desfan els representants oficials de la filosofia.

   Per entendre la cosa:  Fou N'Octavi August, l'emperador romà, el qui decidí convertir En Virgili en el gran poeta de l'imperi (En aquest cas, poesia i no filosofia, perquè el conreu de la filosofia sempre fou molt marginal dintre la cultura romana). Per descomptat, fou N'August el qui encarregà L'Eneida amb la intenció  de crear el poema nacional de Roma.

 

    Per entendre la cosa:  Foren els Papes N'Alexandre IV i N'Innocenci V (segle XIII)  els qui decidiren introduir la filosofia de N'Aristòtil com a base de la teologia catòlica, feina que encarregaren a En Tomàs d'Aquino.

 

    O sigui, fins a l'arribada de Martí Luter, el Bisbe de Roma (i la Cúria Romana) tenia el monopoli del saber. Era  el Papa el qui decidia qui havia de ser reconegut Magister Cathedrae en matèria de teologia i de moral (però també  en matèria de Física!). S'ha de saber: Les Universitats eren essencialment eclesiàstiques fins al punt que les càtedres eren repartides entre les diverses ordres religioses; i cada una estava  sota l'autoritat del Bisbe de la diòcesi; i, per descomptat, sota l'ulterior autoritat del Papa.

 

    Tornant a la qüestió inicial, s'ha de veure que és el Poder el qui, majorment, controla i regula els mecanismes de producció ideològica.

  Dit a l'engròs: Són els ministres d'Educació els qui programen l'ensenyament segons la voluntat del Poder  (Poder que, en tot moment,  oculta les seves intencions sinistres). Són els magnats o les Corporacions els qui disposen dels mitjans de comunicació més influents en relació a la ideologia i la filosofia. Igualment, és el Poder el qui intervé en l'elaboració dels llibres de text i de les enciclopèdies (Per posar un exemple aclaridor: la Gran Enciclopèdia Catalana nasqué de la voluntat política de CIU i, sense excepcions, el seu contingut ideològic es correspon amb el pujolisme; de manera que es pot dir que és una enciclopèdia beata (catòlica), conservadora i neoliberal).

 

 

       El fet que hi hagi 40.000 filòsofs (o més de 40.000) mena a la confusió, sembla Babel. Però haurem de veure que l'immens núvol filosòfic s'esvaeix tan bon punt s'estableix la relació entre ideologia i lluita de classes. Es pot constatar que a cada moment històric els conflictes ideològics deriven d'unes poques idees cabdals; idees cabdals nascudes de la lluita de classes.

 

  Seguint En  Marx, certament, la lluita de classes és un conflicte al voltant del repartiment dels bens materials. Però, superant En Marx, s'ha de dir que la lluita de classes es manifesta en una complexa gran varietat de formes.

 

    Com he explicat a bastament als meus escrits, la religió, en tot temps,  era instrument essencial per a la cohesió social. I, en paral·lel, en cas de crisi social, la religió esdevenia instrument de lluita ideològica (Podeu veure el post  Marx i l'alienació).

   El trencament del sistema d'opressió medieval fou dut a terme sota l'estendard religiós. Fou la doctrina d'En Luter l'instrument de la revolució a Alemanya i als països germànics.  Com he explicat als meus escrits, jo deia:  La denominada Reforma protestant s'ha d'entendre com el gran trencament del domini del Poder tradicional, i l'inici dels moviments de la modernitat.    La revolució luterana va aconseguir trencar, a la fi, el despotisme de l'Església catòlica. Revolució i no reforma s'ha de dir, perquè el moviment luterà anava més enllà de la reforma eclesiàstica o del cisma. Revolució ideològica, perquè la doctrina d'En Martí Luter establia la primera pedra del que havia de ser la modernitat: la llibertat de consciència. En Luter no solament expressa un sentiment, sinó que l'argumenta de manera que els seus raonaments contenen elements essencials del que seria el pensament modern. A la dieta de Worms, davant l'emperador En Carles,  en resposta a la pregunta del nunci del Papa de si es retractava o no de les seves proclames, En Luter feia la seva famosa declaració:  ...estic lligat als textos que he aportat; la meva consciència està captiva en les paraules de Déu. Revocar qualsevol cosa, no ho puc ni ho vull. Perquè actuar contra la pròpia consciència  no és ni segur ni honrat...  Al dia següent, el món sencer s'assabentava del rebuig de Luter a l'autoritat de Roma. Al proclamar la llibertat del cristià, s'establia la llibertat de consciència. Era la rebel·lió contra el Poder de Roma. ( Luter i el luteranisme).

 

  

Els Estats Units hauran de llanšar la tovallola.

quetgles | 23 Marš, 2015 22:27

 

      Els Estats Units hauran de llançar la tovallola.

 

     Pas a pas, la Xina ha desplegat l'estratègia de L'Art de la guerra, d'En Sunzi.  De seguir amb el ritme actual, d'aquí a quatre o cinc anys, Washington s'haurà de rendir.  Així es desprèn de l'informe publicat per RT. Vegeu-lo: Rising China arms exports threaten US influence worldwide – report — RT News

 

 

     Washington i els seus vassalls pretenen aturar el procés mundial valent-se dels mitjans de comunicació. Quina gràcia, els estruços!

The world that comes in 24 statements.

quetgles | 19 Marš, 2015 16:03

 

           The world that comes in 24 statements.



         Proemio.

    The Catalans both the island and the mainland, are still subjected to a barrage of media that are derived from Franco (Franco The oligarchy was not expelled, but continues to maintain control of the apparatus of power). While these media are tools to spread messages of neoliberalism and software Washington and Brussels (Washington, ultimately).
     Of course, the broad masses Spanish are also subject to drift neoliberal Franco (Franco neoliberal: it should be recalled that President Eisenhower landed in Madrid in 1953 to take a picture with General Franco).
   The destruction and chaos caused the current capitalism seriously affects the countries of the European Union, the weakest, in particular.
     Although they have the monopoly of the big media elite capitalists can not avoid the rebellion of the broad working masses (and Syriza We can be in two outstanding examples of this phenomenon).
      
    Moreover, the mass media show signs of exhaustion. In more and more researchers explicitly social disorder that causes capitalism today, many of which have access to the pages of the neocon press (One notable case is offered daily and close Now 08.03.2015, where the director newspaper, Carles Capdevila interview Na researcher Saskia Sassen, which highlights the phrase The situation is so extreme and say that enough or poor finish all in reference to the European Union. That is, the newspaper contradicts neocon their own ideological line!).

    24 statements, made with the intention of contributing to the advancement of critical thinking among sailors Catalan (As I explained in my writings, it is incongruous that the Catalan independence goes hand in hand with the liberal elite. You can see the post The Catalan separatism quirky extols the Empire.).

      So far, the end Proemio.

    See the statements:

1. In the coming years, continue economic development of China, and in parallel continue deindustrialization of the United States (You can see my writing The US and the UK desindustrialitzen 2. The supreme strategy.).
2. highlight the growth of Chinese high-tech industries since the beginning of the century, China became the first industrial power in the world (so far !: What grace means' 'Western' 'denominated emerging economy. S' should know: China produces and consumes eight times more steel than the US).
3. It will be clear that we are in a new historical cycle. As it had been for millennia, Asia will be the center of the world; and China will be the Middle Empire (For background on the topic, you can download the China Post, civilization vertical (2)).
4. From now on 2020 collapse Yankee empire (The Empire of Chaos, how they baptized). Reduced competitiveness of the industry in the United States, Washington has a growing resource intervention (in the manner of a mafia gang) in the internal affairs of other States. And, at all times, brandishing their military power (the US defense budget surpasses all the budgets of major military powers).
5. Despite the growing US intervention, global multilateralism is increasingly evident. That is not the case that militarism Yankee stop the industrialization process that affects the United States.
6. China pursues a strategy of non-intervention in international politics and not confrontation with the United States. But at the same time, China has deployed its military capacity in parallel to its economic development. The statement does: If China has surpassed the US as an industrial power, is also expected to exceed in relation to the arms industry.
7. China has informed that it has hypersonic missiles, which makes clear that the intention of Washington to get immunity with respect to intercontinental ballistic missiles was a pure illusion.
8. should know: In 2004, according to statistics published in China which was four times more engineers than the United States.
9. It should rotate through the press' 'Western' '(ie,' Corporations neoliberal ''), sock presents China as an emerging economy based industry low quality hand of cheap labor. Turning the sock has said that China, 2015 is the world leader in the number of universities, the number of graduates in science and engineering, the number of centers of scientific and technological research, and the number of high-tech research centers. In relation to these last four statements can see the following websites China performs a successful rehearsal of the WU-14 hypersonic missiles - China RT lanza a prueba intercontinental missiles that could alcanzar US - RT China enters the global race to create fear naves submarine Ultrarrápidas - RT.
10. The forecasts are that China will maintain high growth at around 7% per annum. Therefore, in the next world will be increasingly evident in the failure of neoliberal capitalism.
11. If in 37 years China has gone from underdeveloped country in the first world economic power, we must conclude that the Chinese system (socialism in the Chinese way, created by Deng Xiaoping) is the alternative to capitalism, s has been concluded, according to the logic and pragmatism.
12. The next world is a multilateral world. Not the case established coexistence between two global superpowers as happened between 1945 and 1990. What is now present (and increase its presence in growing) is the appearance on the scene of history large countries where hitherto supposed irrelevant (according to the media '' Western ''). Among these, highlights India, a country that is the third global economy (see IMF website: España y baja in the classification ya solo is the 14th economy in the world | Economics | COUNTRY).
13. With the collapse of the Soviet Union in 1990, Russia began a very murky; lost superpower status. In 2000, with the arrival of Vladimir Putin's presidency, Russia regained the leading role in world politics. As explained Gorbachev, Putin saved Russia from disintegration. The statement does well: As soon as Russia recovered, was again the axis countries that oppose US policy to establish a world empire.
14. Under the guidance of Putin, Russia became an emerging economy like baptized media corporations. Russia became part of the so-called BRICS (Brazil, Russia, India, China and South Africa), countries that stood out for its high rate of economic growth. The statement: Washington considered a serious threat to the recovery of Russia; here you have all deployed strategic plans in order to destabilize and topple the Russian government in Putin by an orange revolution (revolution type which Washington is addicted).
15. Read the presidency of Putin and Russia's role as the main opposition to US imperialism has determined the growing confrontation of the two countries on the world stage, to the point of being defined, confrontation, as a new Cold War.
16. Currently, Russia is back to compete with the United States in terms of high-tech weapons. In particular, we know that Russia is the second largest arms exporter in the world, following closely in the United States.
17. The apparent contradiction: Although China is the world's largest economy and the first power of the opposition bloc to Yankee imperialism, it leads the blog, but let's leadership in Russia. Explanation: China, although it has the largest defense budget behind the US, and has avoided avoids confrontation with Washington. China continues its policy (initiated in Xiaobing) of non-intervention in the internal affairs of other States.
18. China adheres to the principles of The Art of War by Sun Tzu, treated according to which, in a war, victory is one that achieves the ultimate surrender of the enemy army without going into combat. To consider: If you keep the current rate of growth of military power (China-US), then reach a point that will clear military superiority of China (the US will have to surrender and give up his idea of ​​the empire). You can see the fascinating question of hypersonic underwater; starting from the Chinese coast, the ship would reach the American coast in a few hours; see post Shanghai-San Francisco in 100 minutes. You can also download the web nueva China Striving for military technology.
19. The EU (and NATO) is a creation of Washington to serve the interests of the United States (that statement is supported by many analysts of global geopolitics, Americans included). The statement does well: The European Union, in fact, can not take foreign policy initiatives; here that the European Union has its own policy on the international stage. And on the other hand, as soon as a country becomes a member of the European Union ceases to be particular agent of international politics; that is, it loses its status as a sovereign country.
20. Russia has become the main opponent to the US, I said. But that is not the case now give a revival of the old Moscow-Washington confrontation world that existed in the time of the Soviet Union. The statement: Now really is the power that makes China a crisis strategy of Washington.
21. It would be an error of judgment involved the continuation of a bipolar world where the poles are the US and China. In fact, the hoop as the global multilateral way. Currently, the global stage is not reserved for two (or a few) superpowers. Firstly, Asia has recovered '' central '' world; and, on the other hand, there are few new big countries are decisive when it comes to moving the world. Next BRICS, can cite countries such as Korea, Indonesia (4th most populous country in the world), Turkey, Nigeria, Mexico, Venezuela, Pakistan, Vietnam and other (must remember: Vietnam won war in the US).
22. When understand the deep forces that move the world has highlighted the remarkable case of the emergence of Iran, ancient Persia. Not just because the US President, George W. Bush, described Iran as one of the '' axis of evil '' (the other axis was North Korea). The most notable is that Iran has been able to withstand all the maneuvers of destruction done by the Yankee empire. Even more remarkable is that Iran, in such adverse conditions, has become the first industrial power in the Middle East. And even more surprising is that a world power in high technology (To assess the military capabilities of Iran: Its high technology calls into question the authority of the US Fifth Fleet established in the Persian Gulf. See post The Iran scares the US., or such other place in Iran too Qadir, Anti-ship missile).
23. The European Union is a creation Washington, I said. But one might think that, despite the loss of sovereignty, the states that make up the EU OBTAIN economic security. But everyone saw that it was so, that the EU still unable to get out of the economic crisis affects. The statement: Washington sacrificed their European vassals in its conflict with Moscow.
24. Moreover, contrary to the presumption, the economically weaker countries in South and East of the EU remain helpless under the plundering of financial corporations. We anticipate the revolt of the broad masses of these countries. The EU is built on a false foundation construction, building that collapsed necessarily fall.

El mˇn que ve en 24 enunciats.

quetgles | 13 Marš, 2015 13:10

 

                  El món que ve en  24 enunciats.

         Proemi.

    Els catalans, tant els insulars com els peninsulars, continuen sotmesos al bombardeig d'uns mitjans de comunicació que són una deriva del franquisme (L'oligarquia franquista no ha estat foragitada, sinó que continua mantenint el control dels aparells del Poder). Alhora aquests mitjans són instruments per a difondre els missatges del neoliberalisme  i del programari de Washington i Brussel·les (De Washington, en darrer terme).

     Per descomptat, les amples masses espanyoles també estan sotmeses a la deriva franquista neoliberal (Franquisme neoliberal: convé recordar que el president Eisenhower va aterrar a Madrid el 1953 per fer-se la foto amb el general Franco).

   La destrucció i el caos que provoca l'actual capitalisme afecta greument als països de la Unió Europea, al més febles, en especial.

     Tot i que tenen el monopoli dels grans mitjans, les elits capitalistes no poden evitar la rebel·lió de les amples masses treballadores (Syriza i Podemos en serien dues mostres destacades del fenomen).

     

    Per altra banda, els grans mitjans de comunicació mostren símptomes d'esgotament. De cada vegada són més els investigadors que expliciten el desordre social que provoca el capitalisme actual, molts dels quals tenen accés a les pàgines de la premsa neocon (Un cas notable i pròxim l'ofereix el diari Ara, 8.3.2015, on el director del diari, En Carles Capdevila, entrevista a la investigadora Na Saskia Sassen, de la qual es destaca la frase La situació és tan extrema que o diem prou o acabarem empobrits tots, en referència a la Unió Europea. O sigui, el diari neocon contradiu la seva pròpia línia ideològica!).

    24 enunciats, fets amb la intenció de contribuir a l'avançament de l'esperit crític entre els navegants catalans (Com explico als meus escrits, és incongruent que l'independentisme català vagi de bracet amb les elits neoliberals. Podeu veure el post  L'estrafolari independentisme català exalça l'Imperi.).

      Fins aquí, fi del proemi.

    Vegeu els enunciats:

1.   Als propers anys, continuarà el desplegament econòmic de la Xina, i, en paral·lel, continuarà la desindustrialització dels Estats Units (Podeu veure el meu escrit  Els EUA i el Regne Unit es desindustrialitzen 2. L'estratègia suprema.).

2.    Destacarà el creixement de les indústries xineses d'alta tecnologia Des de principis del segle, la Xina va esdevenir la primera potència industrial del món (Quina gràcia!: Fins ara els mitjans ''occidentals'' la denominaven economia emergent. S'ha de saber: la Xina produeix i consumeix vuit vegades més acer que els EUA).

3.      Es farà palès que som dins un nou cicle històric. Com havia estat durant mil·lenis, l'Àsia serà  el centre del món; i la Xina  tornarà a ser l'Imperi del Mig (Per veure el tema a fons, podeu baixar el post  La Xina, la civilització vertical (2)) .

4.    D'ara a 2020, s'esfondrarà l'imperi ianqui (L'Imperi del Caos, com l'han batejat). Minvada la capacitat competitiva de la indústria dels Estats Units, Washington ha fet recurs a una creixent intervenció (a la manera d'un gang mafiós) en les qüestions internes dels altres Estats. I, en tot moment, branda el seu poder militar  (El pressupost de defensa dels EUA supera el conjunt  dels pressupostos de les grans potències militars).

5.   Tot i el creixent intervencionisme dels EUA, el multilateralisme global és de cada vegada més manifest.  O sigui, no és el cas que el militarisme ianqui aturi el procés de desindustrialització que afecta els Estats Units.

6.     la Xina segueix una estratègia de no intervenció en política internacional i de no confrontació amb els Estats Units.   Però, alhora, la Xina ha desplegat la seva capacitat militar en paral·lel al seu desplegament econòmic. L'enunciat fa: Si la Xina  ha superat els EUA com a potència industrial, es de preveure que també els superi en relació a la indústria d'armament.

7.    la Xina ha fet saber que disposa de míssils hipersònics, amb la qual cosa fa palès que la pretensió de Washington d'aconseguir la immunitat respecte als míssils balístics intercontinentals  era una pura il·lusió.  

8.    S'ha de saber: Al 2004 es publicaren les estadístiques segons les quals la Xina tenia quatre vegades més d'enginyers que els Estats Units.

9.     S'ha de girar el mitjó de la premsa ''occidental'' (o sigui, 'de les Corporacions neoliberals''), mitjó que presenta la Xina com economia emergent amb una indústria de baixa qualitat basada amb la mà d'obra barata. Girant el mitjó, s'ha de dir que la Xina, al 2015, és la primera potència mundial pel nombre d'universitats, pel nombre de llicenciats en ciències i en enginyeria, pel nombre de centres d'investigació científica i tecnològica, i pel nombre de centres d'investigació d'alta tecnologia. En relació a aquests quatre darrers enunciats podeu veure les pàgines web següents China realiza un exitoso ensayo del misil hipersónico WU-14 - RT China lanza un misil intercontinental de prueba que podría alcanzar EE.UU. -  RT   China entra en la carrera mundial por crear naves submarinas ultrarrápidas - RT.

10.                  Les previsions són que la Xina mantindrà un creixement alt, al voltant del 7 % anual. Per tant, en el món que ve es farà de cada vegada més palès el fracàs del capitalisme neoliberal.

11.                  Si en 37 anys la Xina ha passat de país subdesenvolupat a primera potència econòmica mundial, s'ha de concloure que el sistema xinès (el socialisme a la manera xinesa, creat per En Deng Xiaobing) és l'alternativa al capitalisme, s'ha de concloure, segons la lògica i el pragmatisme.

12.                  El món que ve és un món multilateral. No és el cas que s'estableixi una coexistència entre  dues superpotències mundials com va succeir entre 1945 i 1990. Allò que ara ja és present (i que incrementarà la seva presència de cada vegada més) és l'aparició a l'escena històrica de grans països que fins ara on suposava irrellevants (segons els mitjans ''occidentals'').  D'entre tots aquests, destaca l'Índia, país que és la tercera economia mundial (Vegeu la web FMI: España baja en la clasificación y ya es solo la 14ª economía del mundo | Economía | EL PAÍS). 

13.                  Amb l'esfondrament de l'URSS,  1990, Rússia iniciava un període molt tèrbol; perdia la condició de superpotència. A l'any 2000, amb l'arribada d'En Vladímir Putin a la presidència, Rússia recuperava el paper de protagonista de la política mundial. Com explica En Gorbatxev, En Putin va salvar Rússia de la desintegració.  L'enunciat fa així:  Tan bon punt  Rússia es va recuperar, va tornar a ser l'eix dels països que s'oposen a la política  de Washington d'establir un imperi mundial.

14.                     Sota el guiatge d'En Putin, Rússia esdevingué una economia emergent com la batejaren els mitjans de les Corporacions. Rússia entrà a formar part dels denominats  BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sudàfrica), països que destacaven pel seu elevat índex de creixement econòmic. L'enunciat: Washington considerà una greu amenaça la recuperació de Rússia; d'aquí que hagi desplegat tot de plans estratègics amb l'objectiu de desestabilitzar Rússia i fer caure el govern d'En Putin per mitjà d'una revolució taronja (Tipus de revolució de la qual  Washington n'és addicte).

15.                     La continuació de la presidència de Putin i el paper de Rússia com a principal opositor a l'imperialisme dels Estats Units  ha determinat la creixent confrontació dels dos països a l'escenari mundial, fins al punt de ser definida, la confrontació,  com a nova guerra freda.

16.                  Actualment, Rússia torna a competir amb els Estats Units en matèria d'alta tecnologia armamentista. En particular, s'ha de saber que Rússia és el segon gran exportador mundial d'armament, seguint molt de prop als Estats Units.

17.                  L'aparent contradicció:  Tot i que la Xina és la primera economia mundial i la primera potència del bloc opositor a l'imperialisme ianqui,  no lidera el bloc, sinó que deixa el lideratge a Rússia. Explicació: la Xina, encara que té el major pressupost de defensa al darrere del dels Estats Units,  ha evitat i evita la confrontació amb Washington. La Xina continua mantenint la seva política  (iniciada per En Xiaobing) de no intervenció en els assumptes interns dels altres Estats.

18.                  La Xina s'até als principis de  L'Art de la guerra de Sunzi, tractat segons el qual, en una guerra, la victòria suprema és aquella que aconsegueix la rendició de l'exèrcit enemic sense haver d'entrar en combat. A considerar:  Si es manté l'actual ritme de creixement del poder militar (de Xina-EUA), llavors s'arribarà a un punt  en que es farà evident la superioritat militar de la Xina (els EUA s'hauran de rendir i renunciar  a la seva idea de l'imperi). Podeu veure la qüestió fascinant del submarí hipersònic; partint de la costa xinesa, aquest navili arribaria a la costa americana en unes poques hores; vegeu el post Shangai-San Francisco  en 100 minuts. També podeu baixar la web China apuesta por la nueva tecnologia militar.

19.                  La Unió Europea (així com l'OTAN) és una creació de Washington al servei dels interessos dels Estats Units (enunciat que és sostingut per molts d'analistes de geopolítica  mundial, els nord-americans inclosos).  L'enunciat fa així:  La Unió Europea, de fet, no pot prendre iniciatives en política exterior; d'aquí que la Unió Europea no té política pròpia a l'escenari internacional. I per altre costat, tan bon punt un país esdevé membre de  la Unió Europea, deixa de ser agent particular de la política internacional; és a dir, perd la seva condició de país sobirà. 

20.                  Rússia ha esdevingut el principal oponent als EUA, jo deia.  Però no és el cas que ara es doni un revival de l'antiga confrontació mundial Moscou-Washington que hi havia a l'època de la Unió Soviètica. L'enunciat: Ara, realment, és la Xina la potència que fa entrar en crisi l'estratègia de Washington.

21.                  Seria   un error d'apreciació suposar la continuació d'un món bipolar on els dos pols són els EUA i la Xina. De fet, el món global ja rutlla a la manera multilateral. Actualment, el protagonisme mundial  no queda reservat per dues (o unes poques) grans superpotències. Per una banda, l'Àsia ha recuperat la ''centralitat'' mundial; i, per l'altra banda, no són pocs els nous  grans països que són decisius  a l'hora de fer moure el món. Al costat dels BRICS,  es poden citar països com són Corea, Indonèsia (4art país més poblat del món), Turquia, Nigèria, Mèxic, Veneçuela, Pakistan, Vietnam i d'altres (S'ha de recordar: el Vietnam va guanyar la guerra als EUA).

22.                  A l'hora d'entendre les forces profundes que mouen el món, s'ha de destacar el cas notable de l'emergència de l'Iran, l'antiga Pèrsia. No perquè sí,  el president dels Estats Units, En George W. Bush,  va qualificar l'Iran com un dels ''eixos del mal'' (l'altre eix era Corea del Nord).  Allò més notable és que l'Iran ha sigut capaç de resistir totes les maniobres de destrucció fetes per l'imperi ianqui.  I encara més notable és  que l'Iran, en unes condicions tan adverses, hagi esdevingut la primera potència industrial de l'Orient Mitjà. I encara més sorprenent que sigui una potència mundial en alta tecnologia (Per a valorar la capacitat militar de l'Iran: La seva alta tecnologia  posa en crisi d'autoritat a la cinquena flota dels EUA establerta al Golf Pèrsic. Vegeu el post  L'Iran espanta els Estats Units., i aquest altre post L'Iran produeix en massa Qadir,  missil antivaixell..

23.                  La Unió Europea és una creació Washington, jo deia.  Però un hom podria pensar que, malgrat la pèrdua de la sobirania, els Estats que conformen la UE n'aconsegueixen seguretat econòmica. Però tothom ha vist que no era així, que la Unió Europea continua incapaç de sortir de la crisi econòmica que l'afecta. L'enunciat:  Washington sacrifica els seus vassalls  europeus en la seva pugna amb Moscou.

24.                  Per altra banda, en contra de la presumpció, els països econòmicament més febles del Sud i de l'Est de la UE resten indefensos sotmesos a l'espoli de les Corporacions financeres.  S'ha de preveure la revolta de les amples masses d'aquests països. La UE és un construcció sobre falsos fonaments, construcció que forçosament caurà esfondrada.

   

     

       

   

R˙ssia guanya, els EUA i la UE perden, segons En Xavier Moreau.

quetgles | 05 Marš, 2015 07:18

 

    Rússia guanya, els EUA i la UE perden, segons En Xavier  Moreau.

 

 

    De cada vegada són més presents els informes d'experts (Com ho és En Xavier Moreau) que descriuen una realitat global contraposada a la que descriuen els mitjans ''occidentals''. 

 

    Hem de suposar que una bona part dels periodistes al servei de  l'estratègia de l'Imperi (L'Imperi del Caos) trobaran insuportable la seva feina. És clar:  Un hom que es considera intel·ligent li ha de costar haver de comportar-se com a ignorant o com a beneit.

 

   Podeu veure el post d'En Moreau la UE, creació dels EUA..

La ''primavera russa'' avanša, la premsa catalana (de la Catalunya sencera) grinyola.

quetgles | 03 Marš, 2015 08:06

  

  La ''primavera russa'' avança, la premsa catalana (de la Catalunya sencera) grinyola.

 

 

 

    La ''primavera russa'',  per a celebrar la victòria de les repúbliques del Donbass contra l'exèrcit de la Junta de Kíev; grinyola, per palesar el fregament  entre la realitat del conflicte ucraïnès i la informació falsa que trameten els mitjans de comunicació catalans,  mitjans que es veuen impel·lits a servir l'estratègia ideològica de l'Imperi neoliberal (l'Imperi del Caos, el denomina En Pepe Escobar).

 

    He pensat que seria bo contribuir a difondre l'article que fa un precís aclariment sobre la realitat social i política d'Ucraïna. Vegeu el post ''Primavera russa''.

 

 

 

 

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb