El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religiˇ sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

La BÝblia i l'incest originari.

quetgles | 13 Octubre, 2014 08:53

 

                   La Bíblia i l'incest originari.

 

 

 

       Proemi:

 

   Les Esglésies cristianes (i també la jueva) estan en campanya de propaganda permanent tot afirmant que la Bíblia  (o la Torà) és paraula de Déu.

   

      Alhora els seus teòlegs intenten rebatre les teories científiques que posen en evidència la inconsistència de moltes fantasies del llibre. En darrer terme, els teòlegs escampen la superstició i el dogmatisme.

 

     Aquestes Esglésies disposen d'uns poderosíssims mitjans per  difondre els seus missatges.  

 

   Per altra banda, es dóna una aliança entre les oligarquies i les Jerarquies cristianes. Així, per exemple,  als Estats Units a moltes escoles s'imparteix la teoria de la creació del món per Déu (el disseny intel·ligent), i alhora  la teoria de la Física i de l'evolucionisme.

 

    Un altre exemple. A l'Estat espanyol, com és sabut, el govern ha imposat la religió catòlica com a assignatura d'obligat compliment per als centres, si bé és voluntària per als alumnes.

 

    En front d'això, he pensat que és necessari continuar la tasca de la Il·lustració i continuar la guerra ideològica contra la reacció i l'oligarquia.

 

    Els 40.000 teòlegs dedicats a l'estudi de l'Antic Testament saben que el Llibre és una col·lecció de disbarats i un exercici de deconstrucció del llenguatge; però van ben alerta a denunciar els disbarats. La seva funció és la de donar validesa al Llibre en base a la ciència teològica.

 

   Fins aquí el proemi.

 

 

     Tesi:  Atenint-nos al relat del Gènesi, s'ha de concloure que els primers pobladors del planeta (N'Adam i N'Eva i els seus descendents hagueren de recórrer a l'incest per tenir descendència.

 

 

    Vegem la cosa:  Segons el Gènesi, Adan i Eva tingueren dos fills barons, En Caïm i N'Abel.  N'Abel fou assassinat per En Caïm.

 

   A Gènesi, 5, 3, es pot llegir: Quan Adam tenia cent trenta anys va tenir un fill semblant a ell i li va posar el nom de Set. Després del naixement de Set, Adam encara va viure vuit-cents anys i tingué fills i filles. Adam morí a l'edat de nou-cents trenta anys.

 

     Que resti clar: Per a la continuïtat de l'espècie, aquells humans havien de mantenir relacions sexuals de germans amb germanes, sobretot.

 

     També on diu que   En  Caïm es va unir a la seva dona, i ella va infantar el seu fill Hanoc. En Caïm va fundar una ciutat i li posà el nom d'Hanoc, el seu fill (Gènesi, 4, 17). Vaja! No diu que la seva dona fos germana seva.

 

   He de suposar que, fa uns tres mil anys,  les jerarquies jueves estaven molt ocupades en seleccionar, entre milers d'historietes de molts d'autors que es deien inspirats per Déu, aquelles que havien de conformar la Torà (o sigui, el Pentateuc de l'Antic Testament).  I una vegada confeccionat el Pentateuc, ja no pogueren introduir correccions. Segons la tradició jueva i la cristiana, l'autor fou En Moisès.

 

   Al meu parer, la quasi totalitat d'històries de la Bíblia són construccions impossibles, en el sentit que fan un ús indegut del llenguatge. Així, a la cita esmentada, es diu que En Caïm va fundar una ciutat i li posà el nom d'Hanoc, el seu fill (Gènesi, 4, 17). Tal afirmació és malmetre l'ús del llenguatge; En Caïm podia fundar una família, però no té sentit dir que va fundar una ciutat; a uns territoris despoblats no poden sorgir ciutats (segons el relat del Gènesi, Adam i Eva i els seus descendents eren els únics habitants del planeta).

 

    Vegem la cosa. Aquells homenets que escrivien historietes sagrades anaven per lliure, elaboraven relats tot desconeixent el que havien escrit altres narradors de temes sagrats. Així, s'entén que d'un relat inicial es desprèn que Jahvè-Déu va crear una primera humanitat que va poder subsistir gràcies a les imprescindibles pràctiques incestuoses entre familiars pròxims. Mentre que a un altre relat (Levític 18, 6-20), En Jahvè fa una condemna expressa i detallada de la pràctica incestuosa.

 

          

Feixistes ucra´nesos irrompen a la Universitat Complutense de Madrid. La premsa russa n'informa, l'espanyola no en diu res.

quetgles | 11 Octubre, 2014 08:30

 

   Feixistes ucraïnesos irrompen a la Universitat Complutense de Madrid. La premsa russa n'informa, l'espanyola no en diu res.

 

 

 

     Actualment, els mitjans de comunicació de Rússia ofereixen, de molt, més garanties de veracitat que la dels mitjans ''occidentals'', jo crec. 

    La premsa russa està guanyant la guerra mediàtica. La premsa ''occidental'' s'esforça per amagar els escàndols que comprometen els designis de la política de Washington.

 

      Russia Today, 10.10.14, ofereix una àmplia informació de l'incident de la Complutense. Els diaris espanyols no en diuen res, sembla.

 

      Podeu veure el post 'Fascists, get out!' Spanish students eject protesting Ukraine nationalists (VIDEO) — RT News. 

  

La FÝsica de N'Arist˛til, una colĚlecciˇ de disbarats.

quetgles | 08 Octubre, 2014 18:42

 

  La Física de N'Aristòtil no és sinó  una col·lecció de disbarats.

  

    Nulla dies sine linea.

  

     Amb aquest article pretenc oferir un material fortament crític (a manera de píndola filosòfica) que faci palesa la incongruència de presentar N'Aristòtil com un gran científic que va iniciar el camí de la física moderna, cosa que va pretendre l'Església catòlica espanyola (Organització que era l'encarregada del control ideològic de la població durant el règim del general Franco. Quasi la totalitat de les càtedres de filosofia foren ocupades per titulats que enaltien la figura del filòsof grec).

    Actualment, a L'Estat espanyol,  39 anys després de la mort d'En Franco,  els textos de filosofia i les enciclopèdies continuen afirmant que el filòsof estagirita és un del més grans pensadors de la humanitat (Viquipèdia dixit). Per altra banda, la Cúria romana segueix en guerra en defensa de la dogmàtica del segle XIII; sosté que la Summa Theologica    d'En Tomàs d'Aquino és la Philosophia Perennis (S'ha de saber: N'Aquino posa com a fonament de la seva teologia la filosofia aristotèlica).

     Però tota la maquinària d'enaltiment del teòric de l'hilemorfisme no pot esborrar els disbarats del pensador en qüestions de Física o de la Naturalesa. No és el cas que hi hagi uns ''quants'' errors. El cas és que, de la muntanya de teories científiques del filòsof, difícilment en trobaren una d'encertada. Podria semblar una excepció l'afirmació aristotèlica que els astres són esferes perfectes; però l'afirmació està  basada en una teoria acientífica:  sosté l'esfericitat dels astres als nivells de perfecció del cosmos; dóna per inqüestionable que ''el món supralunar'' (el cel) és perfecte, i, posat que, segons ell, l'esfera és la figura geomètrica més perfecte, llavors els astres són esferes (i, per descomptat, la seva superfície és totalment llisa, sense cap crui, diu).

   Fins aquí, la píndola.

   Per un tractament més a fons de la temàtica, podeu veure el meu post  N'Aristòtil i En Tomàs d'Aquino.

El nom de la naciˇ Ús Catalunya. Cal bandejar el de Pa´sos Catalans (Segona ediciˇ).

quetgles | 06 Octubre, 2014 06:54

   

       El nom de la nació és Catalunya. Cal bandejar el de Països Catalans (Segona edició).

    

         Actualment, l'ús de l'expressió Països Catalans no afavoreix la presa de consciència del fet nacional català. Ans al contrari, desdibuixa la realitat nacional;  afavoreix la posició d'aquells catalans (insulars i peninsulars) que posen traves a la unificació.

    Els ''paíscatalaners'' fan ús de les paraules Catalunya, catalans, catalanes de forma esbiaixada; així, la paraula Catalunya queda reservada per referir-se en exclusiva al Principat  de Catalunya. 

   Els ''paíscatalaners'' fan un ús habitual (i ho fan bé)  de les expressions llengua catalana i cultura catalana, però tenen dificultats a l'hora de dir de quina nacionalitat són; els hi costa molt definir-se com a catalans als nacionalistes catalans de la perifèria del Principat de Catalunya.  Amb l'expressió els catalans es refereixen en exclusiva als habitants del Principat, de manera que es dóna a entendre que  els habitants de València i de Mallorca no són catalans, o que són uns que aspiren a ser catalans; és a dir, hi hauria catalans autèntics i aspirants a catalans.

   El post  d'un petit botifler mallorquí que qüestionava la validesa de l'expressió Països Catalans m'ha impel·lit a escriure aquest article.  És un simple comentari. En Josep Guia tracta el tema a fons i encertadament.

    Si no coneixeu l'opuscle d'En Josep Guia, el podeu llegir baixant el blog Digueu-li Catalunya.

Manifestaciˇ a Madrid contra la monarquia (4.10.149.

quetgles | 05 Octubre, 2014 18:53

 

   Manifestació a Madrid contra la monarquia (4.10.14).

       Els diaris catalans (La Vanguardia, del comte Godó, per exemple) i els espanyols, majorment, callen com a morts o donen una informació pobre i confusa sobre la manifestació a Madrid contra la monarquia (La informació del diari El País és  un tremend exercici de buidor informativa; el lector es queda sense saber què passa realment). 

     Com a contrast amb el mutisme dels mitjans espanyols, podreu obtenir la informació de RT, Rusia Today, informació clara i acompanyada de fotografies sobre els successos violents succeïts a Madrid, aquest dissabte. Vegeu el blog Manifestació a Madrid contra la monarquia.

El nom de la naciˇ Ús Catalunya. Cal bandejar el de Pa´sos Catalans (Segona ediciˇ).

quetgles | 05 Octubre, 2014 10:18

  

       El nom de la nació és Catalunya. Cal bandejar el de Països Catalans.

    

         Actualment, l'ús de l'expressió Països Catalans no afavoreix la presa de consciència del fet nacional català. Ans al contrari, desdibuixa la realitat nacional;  afavoreix la posició d'aquells catalans (insulars i peninsulars) que posen traves a la unificació.

    Els ''paíscatalaners'' fan ús de les paraules Catalunya, catalans, catalanes de forma esbiaixada; així, la paraula Catalunya queda reservada per referir-se en exclusiva al Principat  de Catalunya. 

   Els ''paíscatalaners'' fan un ús habitual (i ho fan bé)  de les expressions llengua catalana i cultura catalana, però tenen dificultats a l'hora de dir de quina nacionalitat són; els hi costa molt definir-se com a catalans als nacionalistes catalans de la perifèria del Principat de Catalunya.  Amb l'expressió els catalans es refereixen en exclusiva als habitants del Principat, de manera que es dóna a entendre que  els habitants de València i de Mallorca no són catalans, o que són uns que aspiren a ser catalans; és a dir, hi hauria catalans autèntics i aspirants a catalans.

   El post  d'un petit botifler mallorquí que qüestionava la validesa de l'expressió Països Catalans m'ha impel·lit a escriure aquest article.  És un simple comentari. En Josep Guia tracta el tema a fons i encertadament.

    Si no coneixeu l'opuscle d'En Josep Guia, el podeu llegir baixant el blog Digueu-li Catalunya.

L'origen del llinatge Quetgles (2). Rectificaciˇ.

quetgles | 05 Octubre, 2014 07:32

 

       L'origen del llinatge Quetgles (2). Rectificació.

 

     Tal com m'han fet veure, l'autor de la investigació filològica és En Carlos Quetglas Jansà, de Menorca, no En  Juan Quetglas Santos, que n'és l'editor.

Ucra´na: estÓ a punt d'arribar la segona onada del moviment d'alliberament.

quetgles | 03 Octubre, 2014 17:54

  

     Ucraïna: està a punt d'arribar la segona onada del moviment d'alliberament.       

 

 

 

     S'ha d'entendre:  Moviment d'alliberament contra la bestial opressió del govern de Kíev (Govern de l'aliança dels oligarques i els nazis).

   Com podreu veure a la web de més avall, el periodista Yuri Selivanov ho explica detalladament: Després del cop d'Estat, les eleccions a la presidència d'Ucraïna es dugueren a terme dins un clima de terror extrem. La culminació dels milers d'actes de violència nazi contra la oposició fou l'incendi provocat amb bombes indendiàries a la seu dels Sindicats d'Odessa.

   La proclamació de les Repúbliques Populars de Donetsk i Lugansk fou la conseqüència de la revolta contra el feixisme del règim d'En Poroxenko.

 

     La segona onada del moviment d'alliberament sembla imminent: significaria que les regions (oblats) de la Nova Rússia, les regions del Sud-Est d'Ucraïna,  totes o quasi totes trencarien amb Kíev (Al costat de Donetsk i Lugansk, altres sis regions conformen la Nova Rússia).

 

     Per descomptat, l'alliberament de Nova Rússia implicarà la desaparició de l'Estat d'Ucraïna i l'aparició de l'Estat de Nova Rússia. 

  Les repúbliques de  Donetsk i Lugansk han demanant formalment la integració a Rússia, de manera que és previsible la integració a llarg termini.

 

     Les previsions de molts de comentaristes de la premsa russa (i de la de Donbass) són de que és pròxim  el col·lapse del règim feixista de Kíev. 

 

    A diferència de la misèria informativa de la premsa ''occidental'', En Selivanov fa una exhibició de periodisme savi i veraç. Podeu baixar la web A Kharkov pot començar ''la Tardor de Rússia''.

 

    I un comentari més:  La revolta de Nova Rússia va molt més enllà de la seva història local. Aquesta revolta, al meu parer, constitueix un capítol essencial de l'avanç democràtic global contra la voluntat de Washington de mantenir intocable el seu imperi mundial.

 

    Sembla que hi ha dificultats per accedir a la web. Per aquest motiu, edito el post a continuació. Fa així:

 

 L'epicentre de la revolució "antimaydannoy" es mou en noves regions.

Overture següent, aquesta vegada les eleccions parlamentàries a Ucraïna succedanis és gairebé 00:59 deduïda de la seqüència de comandaments de l'acompliment electoral anterior, conegut com les "eleccions presidencials a Ucraïna." Això no és sorprenent, ja que la molt dubtosa legitimitat d'ambdós, obligant directors sempre utilitzen la mateixa posada en escena i efectes especials.

Molts encara recorden que els opositors de batut de sèrie poder girar a Kharkiv, Zaporizhzhya i Nikolaev, que va culminar amb la sagnant culminació a Odessa, va caure exactament en l'últim tram de la campanya presidencial de maig. La coincidència no és casual. En qualsevol cas, és poc probable que algú serà capaç de negar l'evident relació entre el fet d'intimidació total de votants amb els resultats de la jornada electoral. És bastant obvi que els ciutadans ucraïnesos van votar que estava sota la impressió d'aquestes massacres i el corresponent estat d'ànim alegre lluny.

Exactament el mateix sembla ser repetit aquest moment. La Junta és conscient del fet que el seu poder es basa principalment en la por, obligats a ajustar la situació preelectoral familiaritzats amb un mètode - superant als oponents polítics. Com més que la necessitat d'això avui en dia, fins i tot més que fa sis mesos. Durant el període de l'informe Kíev camarilla ha fet tantes coses que van aconseguir donar lloc no només a la creixent frustració en el seu frenesí d'activitat, però també van causar l'aparició de més i més organitzats formes de resistència política a la dictadura.

De tota manera, si la primavera passada antimaydanovsky paisatge d'Ucraïna es compon d'antics partits governants totalment derrotats i organitzacions públiques, descontent de les masses d'avui s'està convertint en la forma més estructurada. En particular, en la forma d'una nova unió - el bloc d'oposició. Encara que al voltant d'aquesta elecció, "start-up" es converteix en la mala tradició ucraïnesa d'edat, molts ex nomenklatura, incloent el Partit de les Regions, la credibilitat de la qual el poble va caure a gairebé zero, encara que aquesta coalició baix consum d'energia extremadament inspira confiança perdent cada vegada més en declaració Junta certs temors.

Aquest atac "evromaydanutyh" als membres de la bancada opositora del Poble Adjunt Nestor Shufrich i líder regional Nicholas Skoryk va llançar la campanya a Odessa. La tasca que mordboytsami és el mateix - per recordar a tots els que van aconseguir oblidar parcialment, qui és el cap i per qui ha de votar per la seva pròpia seguretat.

Però si la primavera de major preocupació pel que fa a la desobediència inspirat junta és Odessa, on hi havia una Antimaydan molt forta i eren més nombrosos en les protestes Ucraïna, per neutralitzar el que es necessitava i Odessa Hatyn, avui és el major temor de la junta Kharkiv. Ni tan sols perquè en l'actualitat hi ha una situació preelectoral especial, o que és menys controlable que a Odessa. Significat de Khàrkiv com un centre estratègic i militar-industrial molt important per a qui no el secret. Aquesta ciutat es veu ara com la clau per a l'èxit final del projecte de la nova Rússia. Unir-se a la revolta Donbass més i Kharkov enterrar el passat i sense que les esperances il · lusòries junta per mantenir el control sobre la situació i és probable que marcarà l'inici de la caiguda definitiva del projecte d'una Ucraïna independent en el seu format actual.

Per tant, en aquest cas, realment Kíev - la taxa és més gran que la vida. Per això Kharkiv estava parpellejant en les notícies, potser fins i tot més que el Donbass, i la situació a la ciutat s'ha convertit progressivament empitjorant.

I ella aguditza, per descomptat, en primer lloc, la pròpia junta, tendeix a ser proactiu en el brot i reprimir la més mínima indicis de l'aparició aquí de formes organitzades de resistència. D'aquí les manifestacions militaristes blindats cotxes als carrers, i un altre suposadament esbojarrada, però en realitat acuradament calculats campanya amb la deriva altra estàtua de Lenin. El denominador comú de tots aquests trucs és tot el mateix per intimidar la població, un intent de privar-lo de la més mínima esperança a la lliure expressió. Que l'elecció que després d'ells.

No hi ha dubte que si kharkovites no perceben es va dirigir a ells a partir de senyals de Kíev a l'obediència incondicional, i continuarà per organitzar la resistència, la junta no s'aturarà abans que els nous crims exemplars per tipus d'Odessa Katyn. Ella no té una altra opció.

Aquesta és la situació avui dia no és el que era fa sis mesos. I una altra junta intent de "sang i foc" per passar per l'adreçador a la següent ciutat milionari podria arribar al seu costat. Kharkiv no tolerarà cap tipus de violència sobre si mateixos, sobretot en formes particularment brutals.

D'altra banda, un sentit del que està succeint a Kharkov és que la ciutat s'ha amagat i deliberadament no afanyar amb una resposta a gran escala a les accions provocadores dels neonazis, esperant el moment per a l'aplicació dels cops més contundents. La situació ara és que aquest atac pot ocórrer en qualsevol moment. I aquesta és la preparació per a això, sens dubte. En particular, la preparació de l'organització i tècnic-militar. I si la confrontació a Kharkov adquirir forma oberta, no té el caràcter de pallissa unilateral com ho va ser a Odessa. Molts Kharkiv ja han adquirit experiència de combat en el camp de batalla al Donbass, i de fet aquesta regió està plena d'armes, literalment, Als afores de Kharkov. Per tant, és molt poc probable que el antimaydan local no utilitzar aquest fet per a la preparació màxima per als pròxims esdeveniments.

I el fet que estan arribant, no hi ha dubte. Aixecament Donbass en aquest moment per diverses raons, deixa de ser un mestre-oscil·lador ucraïnesa antihuntovskogo protesta. En primer lloc, perquè Donbass ja en aquesta fase que es percep com no-Ucraïna. I en segon lloc, la confrontació militar s'inhibeixen.

Per tant, un major desenvolupament del moviment d'alliberament, és objectivament necessari com el poble d'Ucraïna i la veïna Rússia, requereix extensions a l'avantguarda dels esdeveniments realment ucraïnesos centres nacionals de resistència a la dictadura. I Kharkiv en tots els seus aspectes - l'opció més probable. És per això que la junta es troba ara en un ensurt franca a causa de la dinàmica desfavorables per al seu desenvolupament de la situació Kharkov. I els esforços per prevenir la seva major deteriorament.

No obstant això, ara a Ucraïna ja no és un ressort rus romàntic, sinó més aviat una caiguda de Rússia amb el seu fruit amb cos en forma de suor i de sang obtinguda d'un coneixement profund de la situació i l'experiència de la lluita contra l'enemic insidiós. Avui va ser finalment el temps ha passat la ingènua esperança de prudència originalment poder dement i la seva capacitat per dur a terme un diàleg significatiu amb el poble.

Kharkiv va posar aquests ximples en realitat en la línia de foc en la guerra contra el seu propi poble Junta forçat a fabricar armes per a aquest fratricidi monstruosa, entendre millor que ningú que el règim de Kíev autodenominat està portant el país a la ruïna. I sabent això, estigui preparat per donar-li batalla. Avui dia és només una qüestió de temps. A jutjar pel comportament més nerviós manejat malament a Kharkiv militants Kolomoiskiy òbviament no saben el que fan per pacificar la gran ciutat - el temps està molt a prop.

   

    

«Anterior   1 2
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb