El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religiˇ sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

Independentistes catalans, tan tranquils que van condormits.

quetgles | 31 Octubre, 2014 07:59

    Independentistes catalans, tan tranquils que van condormits.

    Aquests independentistes són uns que es declaren partidaris d'un Estat català independent; uns que són presents a les grans manifestacions, i que porten estelades. Però, alhora,   s'avancen a dir  que s'ha d'aconseguir la independència de Catalunya (Catalunya-Principat) d'una manera pacífica i democràtica.

     La proposta de consulta pro-independència proposada pel President Mas els entusiasma. La cosa no pot ésser més tranquil·la i democràtica: Un bon dia - el 9 de novembre, per exemple - un hom surt de casa i va tranquil·lament a dipositar el seu vot  i llestos. 

       L'independentista ''tranquil'' confia amb un govern català ''tranquil'', i amb un parlament ''tranquil''. Dóna per descomptat que una vegada proclamada la independència, començaran les negociacions amb el govern espanyol, i que l'Estat català serà reconegut per la Unió Europea.

   Com ja he dit amb altres escrits, és un independentisme que no toca de peus a terra (Podeu veure el post  L'estrafolari independentisme català exalça l'Imperi.).

    Amb aquest escrit pretenc fer saber que la incongruència d'aquest independentisme  ''tranquil'' es posa de manifest en el tractament del conflicte lingüístic: els ''tranquils'' en tota ocasió de relació amb castellanoparlants, deixen de banda el català i es passen a l'espanyol.

         O sigui, en un àmbit - el conflicte lingüístic - on els catalanoparlants podrien posar en crisi el domini espanyol, aquests ''tranquils'' reneguen de la llengua i fan espanyolisme botifler descarat.

    I, allò més preocupant:  aquests ''tranquils'' sembla que són majoritaris.

      Com a prova, es pot constatar el botiflerisme predominant als espais de comentaris dels diaris en línia editats a Catalunya-Principat (Diaris que van en espanyol però que accepten els comentaris en català). Tot i que els ''tranquils'' saben que poden fer el comentaris en català, els fan en espanyol (Els comentaris en català són, en efecte, molt minoritaris).

   En altres àmbits els ''tranquils'' fan palès el seu botiflerisme tot declarant que a Catalunya no hi ha conflicte lingüístic (haurien d'afegir a la dita que ells en tot moment eviten el conflicte i es passen a la llengua dels ocupants).

        

    

La disputa de l'ase a l'abast.

quetgles | 29 Octubre, 2014 19:50

 

                               La disputa de l'ase a l'abast.

 

 

 

    Malauradament, les obres dels autors clàssics catalans, en general, no són a l'abast dels internautes. 

 

  El Project Gutenberg, en canvi, posa a l'abast dels qui navenguen per la Xarxa en llengua anglesa més de 30.000 títols, donant preferència a les obres originàries en anglès, lògicament. Project  Gutenberg inclou obres de qualques autors catalans (molt pocs). Entre aquestes, no figura La disputa de l'ase de N'Anselm Turmeda.

 

   Per causa del zel dels inquisidors del Sant Ofici, de La disputa de l'ase no en restà ni un sol exemplar. L'obra en català fou reconstruïda al 1922 a partir d'un exemplar en llengua francesa.

 

      El pròleg magnífic de la versió penjada a la Xarxa especifica la grandiosa significació del geni Turmeda, pròleg on es diu:  Apòstata com l'autor del Pantagruel, s'atragué ben aviat

així mateix l'implacable persecució de l'In-

quisició, si bé més que per l'escepticisme i

la irreligiositat sustentats a la Disputa, fou

l'objecte de les ires inquisitorials pel desver-

gonyiment amb què escomet sos antics ger-

mans d'hàbit, omplint-los de vilipendi valent-se

de facecioses historietes contades per l'ase

protagonista i on els eclesiàstics seculars i

regulars són agrament satiritzats al costat dels

personatges socials representatius uns i altres

dels vicis i mals costums regnants en aquella

època. Tan extremadament s'exercí la dita

persecució que l'obra catalana desapareix sense

restar-ne el menor vestigi fora dels versos de

la profecia posada en boca de l'ase.

 

       He d'afegir que En Turmeda tingué la gosadia (sense parió a Europa) de desafiar intel·lectualment la Cúria romana i el Papa.

 

    S'ha de saber: En Turmeda fou l'autor més estimat  entre les classes populars catalanes.

 

    Amb aquest post faig la meva modesta contribució  per fer accessible l'obra de N'Anselm Turmeda als navegants catalans (Salvant una excepció o dues, les entrades en línia de La disputa de l'ase són només valoracions i comentaris; no reprodueixen l'obra).  Vegeu La disputa de l'ase.

 

 

 

 

 

 

La Xina torna al centre del mˇn.

quetgles | 28 Octubre, 2014 08:40

  

                    La Xina torna al centre del món.

   Per fer més present el post  No n'hi haurà de recuperació. Els cicles històrics són irreversibles.,  en faig aquí una reedició amb el títol de l'entrada.

No n'hi haurÓ de recuperaciˇ. Els cicles hist˛rics sˇn irreversibles.

quetgles | 26 Octubre, 2014 08:05

  

       No n'hi haurà de recuperació. Els cicles històrics són irreversibles.

         Advertiment a manera de proemi:  Els economistes portaveus dels interessos del capitalisme són omnipresents als mitjans ''occidentals''(o sigui, els mitjans que estan al servei de l'estratègia del capitalisme neoliberal (neocon, en diuen als EUA)). Aquests economistes fan tot tipus d'elucubracions teòriques sobre les crisis periòdiques  del capitalisme, però sempre confirmant  la bonesa del sistema. Semblen un eco del que va dir el president Barack Obama al discurs inaugural, gener de 2009, al referir-se a la causa de la crisi econòmica digué:  La nostra economia està greument debilitada com a conseqüència de la cobdícia i de la irresponsabilitat d'alguns, i, alhora, tot seguit va afirmar com a indiscutible la bonesa del capitalisme dient: El seu poder (el de l'economia de mercat) per crear riquesa i per expandir la llibertat no té rival.

    Fi del proemi.

 

    Els mitjans ''occidentals'' fan campanya permanent  anunciant la fi de la crisi i l'inici de la recuperació econòmica. Això és el que pronostiquen els 40.000 economistes del sistema. Donen per suposat que la crisi és una més de les crisis cícliques que afecten el sistema capitalista. Qualcuns comparen la crisi actual a la de 1929, subratllant però  que actualment els Estats disposen de més recursos per a pal·liar els efectes les crisis econòmiques. Però haurem de veure que aquesta crisi econòmica, iniciada al 2008, és en realitat la mostra de que ja estem immersos en el nou cicle històric global. Respecte a això, vegeu els següents enunciats.

     Tesi:   La fi de la II Guerra fou l'inici del nou cicle històric mundial, cicle que podem definir com el retorn de l'Àsia al centre del món.

     L'Índia i la Xina han sigut  - i continuen essent - els grans motors del nou cicle.  L'Índia inicià la gran cursa amb la proclamació de la independència el 1948. I En Mao Zedong va establir la República Popular de la Xina al 1949.

       A considerar:  Tot i que la Xina figurava com Estat independent, de fet, des de  el segle XVIII, la seva sobirania era greument malmesa per les potències occidentals i el Japó. Amb l'establiment de la República Popular, la Xina recuperà la plena sobirania.

       A considerar:  Certament, el fenomen fou extraordinari:  tot de nous països de l'Àsia i de l'Àfrica proclamaren la independència els anys 50 i 60. Fou  una boletada de nous Estats.

    A considerar:  No s'ha de confondre procés de descolonització amb canvi de cicle històric.

      Per entendre la cosa:  La independència dels països de l'Amèrica llatina a principis del segle XIX  no va significar cap canvi de cicle. De manera semblant, la independència dels països europeus (els quals estaven integrats dins els imperis) després de la I Guerra tampoc comportà cap canvi de cicle.

  

    Tesi:  El canvi de cicle històric mundial fou determinat pel desplegament econòmic (i social) de la major part dels països de l'Àfrica, l'Àsia i l'Amèrica llatina, a partir dels anys 70 del segle passat, desplegament que s'intensificà  els anys 90.

    Tesi: L'inaudit desplegament de la República Popular de la Xina fou l'agent principal que accelerà el canvi de cicle mundial.

      Tot i així, les potències europees (França i Anglaterra, en particular) i els Estats Units mantingueren la seva influència política i econòmica sobre la major part dels nous Estats independents (neocolonialisme). Per tal de reforçar la seva hegemonia, no dubtaren en recórrer a la guerra secreta o al cop d'Estat (Un del més escandalosos fou el cop d'Estat  a l'Iran, al 1953, maquinat per Anglaterra i els Estats Units).

    Tot i així, els Estats Units i les potències de l'Europa occidental no han pogut impedir el desenvolupament dels països dels tres continents esmentats.

    

      Mentre estaven endarrerits els països a que ens referim, proporcionaven matèries primeres barates i eren consumidors dels productes dels països desenvolupats.

     Tesi: Tan bon punt els països dels tres continents  es desenvoluparen, entraren en competència amb les potències econòmiques dominants.

      (Sobre el tema, podeu veure el meu post  Els EUA i el Regne Unit es desindustrialitzen, l'Iran s'industrialitza. La resolució del misteri.).

      Aclariment:  Per descomptat, un hom podria dir que els nous països desenvolupats entren en la competició econòmica capitalista global.

      Sí, l'afirmació seria certa. Així, per exemple, la Xina i Corea del Sud estan en forta competició entre sí respecte a la construcció naval (Actualment, les drassanes xineses ocupen el primer lloc del rànquing, i les coreanes van en segon lloc. Vegeu la web Construcció de vaixells).

   Allò que s'ha de saber i s'ha de dir:  L'ascens de les drassanes asiàtiques (de la Xina i Corea) van provocar la ruïna  de les d'Anglaterra i dels Estats Units.  Aquesta és una mostra clara del que significa el canvi de cicle històric.

      Deia En Barack Obama (i els 40.000 economistes) que el seu poder (el del capitalisme) per crear riquesa i per expandir la llibertat no té rival.

     S'errava, s'errava molt N'Obama, si ens hem d'atenir a les dades estadístiques de l'economia mundial.

     Si la bonesa d'un sistema econòmic es basa amb la seva capacitat de produir riquesa, llavors s'ha de concloure que el de la República Popular de la Xina és el millor; aquest sistema,  definit per En Deng Xiaobing com a construcció del socialisme segons les característiques xineses, ha tingut un inaudit  índex de creixement que s'ha mogut al voltant del 10 % anual).

    Segons la premsa (recollint les dades de l'OECD), enguany la Xina ha esdevingut la primera economia mundial, superant els Estats Units.

       Ha de restar clar: Duent a terme el projecte d'En Deng, el govern xinès utilitza el capitalisme com a instrument per a l'edificació del socialisme a la Xina (No he de repetir aquí el que ja he explicat al post La Xina, la civilització vertical).

    S'han d'escombrar els vils prejudicis:  L'ascens de la Xina  a primera potència industrial del món (ocorregut a principis de segle), no ha estat degut a la mà d'obra barata, sinó  a la mà d'obra altament qualificada. Anualment, el nombre de llicenciats xinesos en enginyeria quadruplica el dels llicenciats nord-americans. Allò sorprenentment barat a la Xina són els sous dels alts càrrecs.

    S'ha de destacar:  El sistema comunista xinès impossibilita la formació de lobbys o de    corporacions capitalistes. 

    Com jo deia en un article:  Els magnats estrangers i els magnats del país no poden comprar mitjans de comunicació de la Xina. Tampoc hi poden crear Think Tanks, ni centres d'investigació, ni universitats, ni ONGs, ni poden fer corporacions (Sobre aquests darrers punts, podeu veure el post  La Xina, l'autèntica llibertat.).

    En tot moment, els mitjans occidentals fan referència a la crisi econòmica mundial. Mundial, en diuen, però la veritat és que el creixement econòmic de la major part de països de l'Àsia, l'Àfrica i l'Amèrica han continuat amb els seus alts índex de creixement econòmic, com si  estiguessin immunes respecte a  la crisi del 2008.

    Sí, els mitjans ''occidentals'' s'afanyen a destacar el descens de l'índex de creixement de  la Xina (El seu índex, en efecte, va passar del 9.3 % de l'any 2011 al 7.7 % de l'any 2012). Però deixen de destacar, aquests mitjans, que el creixement xinès de l'any 2013, 7.7 %,  quadruplica el dels Estats Units, 1.9 %.

    S'ha de saber que, al 2009, els països de la Unió Europea, els EUA, el Canadà i el Japó, afectats per la crisi, tingueren un índex de creixement negatiu; i que, en canvi, l'índex de la majoria de països d'Àsia i d'Àfrica es mostrava insensible al crac del 2008. En efecte, vegeu els índex percentuals del 2009 de qualcuns d'aquests països: la Xina, 9.2, l'Índia, 8.5, l'Iran, 3.9, l'Egipte, 4.7, Indonèsia, 4.6, Nigèria, 6.9, Tanzània, 6.0, el Marroc, 4.8, el Pakistan, 2.8.    (Podeu veure els índex de creixement a la web Creixement global 2009-2013).

    Enguany la Xina ha esdevingut la primera economia mundial, però, tot i així, el pressupost militar  dels EUA és tres vegades més gran que el del país asiàtic.  A més a més, Washington  fa un desplegament colossal d'agents secrets que operen clandestinament a quasi tots els països del món.  Les 17 agències d'operacions secretes tenen una despesa de més de 50.000 milions de dòlars, despesa que sextuplica el pressupost de defensa d'Espanya (Vegeu la web 17 spy agencies USA).

       Al seu discurs al fòrum de Valdai,  el president de Rússia, En Vladímir Putin,  ha denunciat el desordre mundial provocat per pels EUA, dient: En lloc de l'excepcionalisme, els EUA  sembra el caos al món...En un món dominat per un únic país i el seu grup de satèl·lits, el procés de presa de decisions globals es redueix a impulsar les seves pròpies receptes com si fossin propostes universals. Aquest grup s'ha convertit en tan ambiciós que les seves solucions es presenten com si fossin les tota la comunitat internacional. (Podeu veure la web Discurs de Putin al forum de Valdai)-

   Vegem qualcunes de les contradiccions actuals de l'Imperi.

             

       Per una part, els EUA i els seus subordinats mantenen la supremacia militar al món, però alhora han de constatar que minva el seu predomini econòmic. 

        Les estratosfèriques despeses militars i de guerra bruta fan que els EUA sigui el país més endeutat del món. Per altra banda, Rússia i la Xina ha fet palès que el seu poder militar desafia clarament l'hegemonia ianqui.

  I països que temps enrere eren militarment insignificants han desplegat unes poderoses forces armades. El cas de l'Iran (Un dels eixos del mal) serveix de paradigma. Tot i els esforços (i les despeses) dels Estats Units i d'Anglaterra per destruir la República Islàmica, l'Iran ha resistit les envestides fins al punt d'esdevenir la primera potència militar de l'Orient Mitjà  (S'ha de saber: l'Iran ha esdevingut un gegant en matèria d'alta tecnologia).

    Al 2014, la Xina ha esdevingut la primera economia mundial, però s'ha de saber que a principis de segle ja era la primera potència industrial.

   A considerar: el Banc Industrial i Comercial de la Xina és el major banc del món. I, en paral·lel, la Xina disposa de la major reserva de divises mundial; així mateix, és el principal comprador del deute nord-americà.

    A considerar:  Des del 1978, la Xina s'esforça per evitar la confrontació política amb els Estats Units i per incrementar la cooperació econòmica i social amb aquest país. En la mateixa línia, desplega una política exterior declaradament pacifista i de no intervenció. Però, paral·lelament, va dur a terme un ambiciós pla de modernització de les seves forces armades amb l'objectiu de neutralitzar l'amenaça militar nord-americana.

     A considerar:  Actualment, les drassanes xineses avaren vint (o més) vegades més vaixells que les nord-americanes; de manera que la Xina, si vol,  té a l'abast construir una  armada més poderosa que la dels EUA.

    Tornant a la qüestió central d'aquest escrit, la recuperació econòmica no tindrà lloc. El món ja està situat a un altre cicle històric; no es tracta, en absolut, d'una continuació del cicle en el qual es produïa una successió de crisis seguides de recuperacions (recuperacions que a vegades tardaven molt a comparèixer, com fou la del 1941, que es produí dotze anys després de la gran depressió de 1929).

        En relació a la Unió Europea,   parlar de recuperació econòmica només pot tenir sentit en boca dels governants de les nacions mes industrialitzades.

     Tesi:  Els països poc desenvolupats o a amb indústries poc competitives que entraren a formar part de la Unió Europea  (com fou el cas de l'Espanya d'En Felipe Gonzàlez), en realitat, es ficaven  a la boca del llop (El llop són les multinacionals, les europees principalment).

    Vegem la cosa:  Tan bon punt els països endarrerits europeus esdevenien membres de la Unió Europea  (Espanya al 1986) quedaven sotmesos al lliure canvi comercial; això comportà la ruïna de la major part d'empreses del sector industrial d'aquests països.

   Vegem la cosa: Suprimits els aranzels i establert la moneda comuna, gran part de les empreses d'aquests països no pogueren resistir la competència comercial de les empreses estrangeres.

   Així, per exemple, la poderosa indústria tèxtil catalana fou desmantellada (Bé, en realitat,   Catalunya Sencera ha esdevingut una economia terciària, en base al turisme).

   I posant un referent mallorquí:  A Mallorca, més d'un centenar de modestes empreses de begudes gasoses  van haver de plegar. Ha sigut substituïdes per  multinacionals estrangeres, entre les quals destaca Coca Cola.

   

    Es pot constatar que l'agressivitat comercial de les multinacionals afecta també el sector terciari. Així, l'expansió de les grans superfícies ha provocat el tancament de les botigues tradicionals.

    Vegem la cosa:  Les multinacionals alemanyes, franceses, sueques o nord-americanes  són presents als paisatges urbans catalans, però es fa difícil trobar una multinacional catalana (o espanyola) a Europa.

     Tesi general:  Els països perifèrics de la Unió Europea, sotmesos al ritme destructiu del capitalisme neoliberal, es veuen encongits  sobre una pell de xagrí. És a dir, estan condemnats a la indefensió econòmica; són les corporacions capitalistes les que dissenyen l'infame futur econòmic de la perifèria (L'Espanya estricta queda relegada a exportar únicament pernils, olis, vins i cogombres).

    Per tant, s'ha de preveure la fi imminent de l'euro i de la Unió Europea (Llavors sí; llavors Catalunya Sencera tindrà possibilitats de bastir un Estat independent). O, sinó, la despoblació.

No n'hi haurÓ de recuperaciˇ. Els cicles hist˛rics sˇn irreversibles.

quetgles | 26 Octubre, 2014 08:05

  

       No n'hi haurà de recuperació. Els cicles històrics són irreversibles.

 

 

         Advertiment a manera de proemi:  Els economistes portaveus dels interessos del capitalisme són omnipresents als mitjans ''occidentals''(o sigui, els mitjans que estan al servei de l'estratègia del capitalisme neoliberal (neocon, en diuen als EUA)). Aquests economistes fan tot tipus d'elucubracions teòriques sobre les crisis periòdiques  del capitalisme, però sempre confirmant  la bonesa del sistema. Semblen un eco del que va dir el president Barack Obama al discurs inaugural, gener de 2009, al referir-se a la causa de la crisi econòmica digué:  La nostra economia està greument debilitada com a conseqüència de la cobdícia i de la irresponsabilitat d'alguns, i, alhora, tot seguit va afirmar com a indiscutible la bonesa del capitalisme dient: El seu poder (el de l'economia de mercat) per crear riquesa i per expandir la llibertat no té rival.

 

    Fi del proemi.

 

    Els mitjans ''occidentals'' fan campanya permanent  anunciant la fi de la crisi i l'inici de la recuperació econòmica. Això és el que pronostiquen els 40.000 economistes del sistema. Donen per suposat que la crisi és una més de les crisis cícliques que afecten el sistema capitalista. Qualcuns comparen la crisi actual a la de 1929, subratllant però  que actualment els Estats disposen de més recursos per a pal·liar els efectes les crisis econòmiques. Però haurem de veure que aquesta crisi econòmica, iniciada al 2008, és en realitat la mostra de que ja estem immersos en el nou cicle històric global. Respecte a això, vegeu els següents enunciats.

 

     Tesi:   La fi de la II Guerra fou l'inici del nou cicle històric mundial, cicle que podem definir com el retorn de l'Àsia al centre del món.

 

     L'Índia i la Xina han sigut  - i continuen essent - els grans motors del nou cicle.  L'Índia inicià la gran cursa amb la proclamació de la independència el 1948. I En Mao Zedong va establir la República Popular de la Xina al 1949.

 

       A considerar:  Tot i que la Xina figurava com Estat independent, de fet, des de  el segle XVIII, la seva sobirania era greument malmesa per les potències occidentals i el Japó. Amb l'establiment de la República Popular, la Xina recuperà la plena sobirania.

 

       A considerar:  Certament, el fenomen fou extraordinari:  tot de nous països de l'Àsia i de l'Àfrica proclamaren la independència els anys 50 i 60. Fou  una boletada de nous Estats.

 

    A considerar:  No s'ha de confondre procés de descolonització amb canvi de cicle històric.

 

      Per entendre la cosa:  La independència dels països de l'Amèrica llatina a principis del segle XIX  no va significar cap canvi de cicle. De manera semblant, la independència dels països europeus (els quals estaven integrats dins els imperis) després de la I Guerra tampoc comportà cap canvi de cicle.

 

 

 

  

    Tesi:  El canvi de cicle històric mundial fou determinat pel desplegament econòmic (i social) de la major part dels països de l'Àfrica, l'Àsia i l'Amèrica llatina, a partir dels anys 70 del segle passat, desplegament que s'intensificà  els anys 90.

 

    Tesi: L'inaudit desplegament de la República Popular de la Xina fou l'agent principal que accelerà el canvi de cicle mundial.

 

 

 

 

      Tot i així, les potències europees (França i Anglaterra, en particular) i els Estats Units mantingueren la seva influència política i econòmica sobre la major part dels nous Estats independents (neocolonialisme). Per tal de reforçar la seva hegemonia, no dubtaren en recórrer a la guerra secreta o al cop d'Estat (Un del més escandalosos fou el cop d'Estat  a l'Iran, al 1953, maquinat per Anglaterra i els Estats Units).

 

 

    Tot i així, els Estats Units i les potències de l'Europa occidental no han pogut impedir el desenvolupament dels països dels tres continents esmentats.

    

      Mentre estaven endarrerits els països a que ens referim, proporcionaven matèries primeres barates i eren consumidors dels productes dels països desenvolupats.

 

     Tesi: Tan bon punt els països dels tres continents  es desenvoluparen, entraren en competència amb les potències econòmiques dominants.

 

      (Sobre el tema, podeu veure el meu post  Els EUA i el Regne Unit es desindustrialitzen, l'Iran s'industrialitza. La resolució del misteri.).

 

      Aclariment:  Per descomptat, un hom podria dir que els nous països desenvolupats entren en la competició econòmica capitalista global.

      Sí, l'afirmació seria certa. Així, per exemple, la Xina i Corea del Sud estan en forta competició entre sí respecte a la construcció naval (Actualment, les drassanes xineses ocupen el primer lloc del rànquing, i les coreanes van en segon lloc. Vegeu la web Construcció de vaixells).

   Allò que s'ha de saber i s'ha de dir:  L'ascens de les drassanes asiàtiques (de la Xina i Corea) van provocar la ruïna  de les d'Anglaterra i dels Estats Units.  Aquesta és una mostra clara del que significa el canvi de cicle històric.

 

      Deia En Barack Obama (i els 40.000 economistes) que el seu poder (el del capitalisme) per crear riquesa i per expandir la llibertat no té rival.

 

     S'errava, s'errava molt N'Obama, si ens hem d'atenir a les dades estadístiques de l'economia mundial.

 

     Si la bonesa d'un sistema econòmic es basa amb la seva capacitat de produir riquesa, llavors s'ha de concloure que el de la República Popular de la Xina és el millor; aquest sistema,  definit per En Deng Xiaobing com a construcció del socialisme segons les característiques xineses, ha tingut un inaudit  índex de creixement que s'ha mogut al voltant del 10 % anual).

 

    Segons la premsa (recollint les dades de l'OECD), enguany la Xina ha esdevingut la primera economia mundial, superant els Estats Units.

 

       Ha de restar clar: Duent a terme el projecte d'En Deng, el govern xinès utilitza el capitalisme com a instrument per a l'edificació del socialisme a la Xina (No he de repetir aquí el que ja he explicat al post La Xina, la civilització vertical).

 

 

    S'han d'escombrar els vils prejudicis:  L'ascens de la Xina  a primera potència industrial del món (ocorregut a principis de segle), no ha estat degut a la mà d'obra barata, sinó  a la mà d'obra altament qualificada. Anualment, el nombre de llicenciats xinesos en enginyeria quadruplica el dels llicenciats nord-americans. Allò sorprenentment barat a la Xina són els sous dels alts càrrecs.

 

    S'ha de destacar:  El sistema comunista xinès impossibilita la formació de lobbys o de    corporacions capitalistes. 

 

    Com jo deia en un article:  Els magnats estrangers i els magnats del país no poden comprar mitjans de comunicació de la Xina. Tampoc hi poden crear Think Tanks, ni centres d'investigació, ni universitats, ni ONGs, ni poden fer corporacions (Sobre aquests darrers punts, podeu veure el post  La Xina, l'autèntica llibertat.).

 

    En tot moment, els mitjans occidentals fan referència a la crisi econòmica mundial. Mundial, en diuen, però la veritat és que el creixement econòmic de la major part de països de l'Àsia, l'Àfrica i l'Amèrica han continuat amb els seus alts índex de creixement econòmic, com si no estiguessin immunes respecte a  la crisi del 2008.

 

    Sí, els mitjans ''occidentals'' s'afanyen a destacar el descens de l'índex de creixement de  la Xina (El seu índex, en efecte, va passar del 9.3 % de l'any 2011 al 7.7 % de l'any 2012). Però deixen de destacar, aquests mitjans, que el creixement xinès de l'any 2013, 7.7 %,  quadruplica el dels Estats Units, 1.9 %.

 

    S'ha de saber que, al 2009, els països de la Unió Europea, els EUA, el Canadà i el Japó, afectats per la crisi, tingueren un índex de creixement negatiu; i que, en canvi, l'índex de la majoria de països d'Àsia i d'Àfrica es mostrava insensible al crac del 2008. En efecte, vegeu els índex percentuals del 2009 de qualcuns d'aquests països: la Xina, 9.2, l'Índia, 8.5, l'Iran, 3.9, l'Egipte, 4.7, Indonèsia, 4.6, Nigèria, 6.9, Tanzània, 6.0, el Marroc, 4.8, el Pakistan, 2.8.    (Podeu veure els índex de creixement a la web Creixement global 2009-2013).

 

 

    Enguany la Xina ha esdevingut la primera economia mundial, però, tot i així, el pressupost militar  dels EUA és tres vegades més gran que el del país asiàtic.  A més a més, Washington  fa un desplegament colossal d'agents secrets que operen clandestinament a quasi tots els països del món.  Les 17 agències d'operacions secretes tenen una despesa de més de 50.000 milions de dòlars, despesa que sextuplica el pressupost de defensa d'Espanya (Vegeu la web 17 spy agencies USA).

 

       Al seu discurs al fòrum de Valdai,  el president de Rússia, En Vladímir Putin,  ha denunciat el desordre mundial provocat per pels EUA, dient: En lloc de l'excepcionalisme, els EUA  sembra el caos al món...En un món dominat per un únic país i el seu grup de satèl·lits, el procés de presa de decisions globals es redueix a impulsar les seves pròpies receptes com si fossin propostes universals. Aquest grup s'ha convertit en tan ambiciós que les seves solucions es presenten com si fossin les tota la comunitat internacional. (Podeu veure la web Discurs de Putin al forum de Valdai)-

 

   Vegem qualcunes de les contradiccions actuals de l'Imperi.

             

       Per una part, els EUA i els seus subordinats mantenen la supremacia militar al món, però alhora han de constatar que minva el seu predomini econòmic. 

 

        Les estratosfèriques despeses militars i de guerra bruta fan que els EUA sigui el país més endeutat del món. Per altra banda, Rússia i la Xina ha fet palès que el seu poder militar desafia clarament l'hegemonia ianqui.

 

  I països que temps enrere eren militarment insignificants han desplegat unes poderoses forces armades. El cas de l'Iran (Un dels eixos del mal) serveix de paradigma. Tot i els esforços (i les despeses) dels Estats Units i d'Anglaterra per destruir la República Islàmica, l'Iran ha resistit les envestides fins al punt d'esdevenir la primera potència militar de l'Orient Mitjà  (S'ha de saber: l'Iran ha esdevingut un gegant en matèria d'alta tecnologia).

 

    Al 2014, la Xina ha esdevingut la primera economia mundial, però s'ha de saber que a principis de segle ja era la primera potència industrial.

 

   A considerar: el Banc Industrial i Comercial de la Xina és el major banc del món. I, en paral·lel, la Xina disposa de la major reserva de divises mundial; així mateix, és el principal comprador del deute nord-americà.

 

    A considerar:  Des del 1978, la Xina s'esforça per evitar la confrontació política amb els Estats Units i per incrementar la cooperació econòmica i social amb aquest país. En la mateixa línia, desplega una política exterior declaradament pacifista i de no intervenció. Però, paral·lelament, va dur a terme un ambiciós pla de modernització de les seves forces armades amb l'objectiu de neutralitzar la possible l'amenaça militar nord-americana.

 

     A considerar:  Actualment, les drassanes xineses avaren vint (o més) vegades més vaixells que les nord-americanes; de manera que la Xina, si vol,  té a l'abast construir una  armada més poderosa que la dels EUA.

 

    Tornant a la qüestió central d'aquest escrit, la recuperació econòmica no tindrà lloc. El món ja està situat a un altre cicle històric; no es tracta, en absolut, d'una continuació del cicle en el qual es produïa una successió de crisis seguides de recuperacions (recuperacions que a vegades tardaven molt a comparèixer, com fou la del 1941, que es produí dotze anys després de la gran depressió de 1929).

 

        En relació a la Unió Europea,   parlar de recuperació econòmica només pot tenir sentit en boca dels governants de les nacions mes industrialitzades.

 

     Tesi:  Els països poc desenvolupats o a amb indústries poc competitives que entraren a formar part de la Unió Europea  (com fou el cas de l'Espanya d'En Felipe Gonzàlez), en realitat, es ficaven  a la boca del llop (El llop són les multinacionals, les europees principalment).

 

    Vegem la cosa:  Tan bon punt els països endarrerits europeus esdevenien membres de la Unió Europea  (Espanya al 1986) quedaven sotmesos al lliure canvi comercial; això comportà la ruïna de la major part d'empreses del sector industrial d'aquests països.

 

   Vegem la cosa: Suprimits els aranzels i establert la moneda comuna, gran part de les empreses d'aquests països no pogueren resistir la competència comercial de les empreses estrangeres.

   Així, per exemple, la poderosa indústria tèxtil catalana fou desmantellada (Bé, en realitat,   Catalunya Sencera ha esdevingut una economia terciària, en base al turisme).

   I posant un referent mallorquí:  A Mallorca, més d'un centenar de modestes empreses de begudes gasoses  van haver de plegar. Ha sigut substituïdes per  multinacionals estrangeres, entre les quals destaca Coca Cola.

   

    Es pot constatar que l'agressivitat comercial de les multinacionals afecta també el sector terciari. Així, l'expansió de les grans superfícies ha provocat el tancament de les botigues tradicionals.

 

    Vegem la cosa:  Les multinacionals alemanyes, franceses, sueques o nord-americanes  són presents als paisatges urbans catalans, però es fa difícil trobar una multinacional catalana (o espanyola) a Europa.

 

     Tesi general:  Els països perifèrics de la Unió Europea, sotmesos al ritme destructiu del capitalisme neoliberal, es veuen encongits  sobre una pell de xagrí. És a dir, estan condemnats a la indefensió econòmica; són les corporacions capitalistes les que dissenyen l'infame futur econòmic de la perifèria (L'Espanya estricta queda relegada a exportar únicament pernils, olis, vins i cogombres).

 

    Per tant, s'ha de preveure la fi imminent de l'euro i de la Unió Europea (Llavors sí; llavors Catalunya Sencera tindrà possibilitats de bastir un Estat independent). O, sinó, la despoblació.

 

 

Manifest del Front Popular per a l'Alliberament d'Ucra´na

quetgles | 19 Octubre, 2014 07:49

Manifest del Front Popular per a l'Alliberament d'Ucraïna

       El diari digital Новая Русь publica el manifest de referència.

      Al meu parer, el document exposa quina és la vertadera motivació de la guerra civil ucraïnesa.

    Posat que els catalans (continentals i insulars) pateixen el continu bombardeig dels mitjans al servei de l'estratègia imperial de Washington, he pensat que seria bo penjar a la Xarxa el manifest en català (Per altra banda, l'actual moviment independentista menat per Mas-Junqueras, perdut el Nord, pretén obtenir el suport de Washington).

  

      Ací el teniu:   


   Manifest del Front Popular per a l'Alliberament d'Ucraïna.
 
el document oficial

 

  Manifest del Front Popular per a l'Alliberament d'Ucraïna, Rússia i Nova Rutenia

  Quin és l'objectiu de la nostra lluita?

  Basant-se en el territori d'Ucraïna acaba de república popular socials sense oligarques i la burocràcia corrupta.

 

  Qui són els nostres enemics?

  Liberal elit feixista governant - aliança criminal d'oligarques, buròcrates, funcionaris de seguretat i delinqüència pura, servint als interessos dels estats estrangers.

 

  Qui són els nostres aliats?

  Tots els homes de bona voluntat, reconeixent els ideals de justícia social i llest per lluitar per ells, no acceptarà cap estat liberal-feixista en el territori d'Ucraïna, independentment de la seva ciutadania i nacionalitat

 

  Què és Social de la República Popular que estem lluitant?

  República Popular Socials de - és una forma d'aquestes polítiques de l'organització social en què:
els interessos de les persones i el seu desenvolupament integral - espiritual, intel · lectual, social, físic - són les més altes metes i objectius de la República Popular de socials
Tot el poder pertany al poble i els va portar a través dels òrgans electes de la seva representació directa
Tot treballador té dret a la salut, l'educació, les pensions i la seguretat social a càrrec de l'Estat
permès cap iniciatives privades o col · lectives que beneficiïn la nació i el seu desenvolupament
capitalisme bancari prohibit la usura, vivint dels interessos de préstecs - els diners no ha de ser guanyat a través de la servitud per deutes, i mitjançant la implementació de projectes reeixits
L'Estat, que actua en nom del poble i controlada pels seus representants, és el major forquilla de capital i controla totes les indústries estratègiques
permet la propietat privada, però els grans estats i la seva inversió en la política i l'economia sota el control de l'empresa - a ningú se li permet converteix en oligarca i governar sobre el poble mitjançant la creació d'una situació artificial de monopoli

 

  Quins són els mètodes de la nostra lluita?

  Per aconseguir aquest objectiu (la creació del territori d'Ucraïna Socials República Popular), estem disposats a utilitzar mètodes violents i no violents de lluita. Creiem que només el poble en armes capaços de defensar la seva llibertat, però la violència és l'únic mitjà per aconseguir un objectiu polític forçat.

 

  Què està passant a Ucraïna?

  En el territori d'Ucraïna és la revolta d'alliberament nacional contra el poder feixista liberal que el terror i la propaganda tractant d'arreglar a casa nostra criminal capitalisme feixista liberal.

 

  Què és Ucraïna?

  Ucraïna - una àrea entre la UE i Rússia per a la tradició cristiana (principalment ortodoxa), habitat per diferents pobles (ucraïnesos, russos, bielorussos, moldaus, búlgars, hongaresos, romanesos, polonesos, jueus, armenis, grecs, tàrtars, rutens, Hutsul etc), que té una llarga tradició d'autogovern popular, i la lluita política per la llibertat del poble.

 

  El que està passant al sud-est d'Ucraïna (Nova Rússia)?

  Al Sud-Est (Nova Rússia) realitza un aixecament polític contra el govern feixista liberal, establert a Kíev pels diners i amb el suport dels mestres occidentals. En aquest aixecament de la participació de tots els pobles - ucraïnesos, russos, grecs, armenis, jueus, hongaresos, romanesos, etc

 

  El Sud-est (Nova Rússia) guerra entre Rússia i els ucraïnesos?

  Això no és una guerra entre russos i ucraïnesos (diu la propaganda feixista liberal), la revolta dels pobles oprimits contra un enemic comú - el capitalisme liberal-feixista criminal.

  A banda i banda de la part davantera que lluiten ucraïnesos russos i (i altres nacions).

  Dels "Kíev autoritats" mercenaris i enganyats per castigadors de propaganda que lluiten pels interessos de crim capital gran i byurokartii penal, i des del Sud-est (Nova Rússia) - les milícies estan darrere dels interessos del poble i el seu futur just i lliure i democràtic.

 

  Els diferents interessos en els ucraïnesos russos i en els esdeveniments en curs a Ucraïna?

  Ucraïnesos russos i comparteixen l'alliberament social i política comuna d'Ucraïna de tot interessa autoritats de la capital penal, burocràcia criminal agents de la llei criminal i la delinqüència pura.

 

  Per què la revolta al Sud-Est (Nova Rússia) es porta a terme sota les consignes de Rússia?

  A causa de que la població de Rússia i de parla russa d'Ucraïna ha experimentat doble jou - socioeconòmic (i altaveus d'Ucraïna), així com cultural i polític.

  Opressió socioeconòmica - la corrupció, l'arbitrarietat, el poder de la delinqüència, la incapacitat dels negocis normals i una vida normal, magres salaris, depenen dels "mestres de la vida" - és la norma de l'existència de tots els residents de la mà d'obra d'Ucraïna.

  La prohibició de la llengua russa a les regions en què més del 90 per cent de la població parla i pensa en rus (aproximadament la meitat del territori d'Ucraïna), la prohibició de l'ensenyament en rus a les escoles, la prohibició de la publicitat i les pel · lícules en rus, la prohibició de la utilització de les pràctiques jurídiques i administratives de la llengua russa i molts altres requisits i prohibicions de segregació absurdes - aquesta humiliació addicional població penal feixista liberal de parla poder d'Ucraïna.

  Per tant, de parla russa i primer.

  Cua per a tots els pobles oprimits d'Ucraïna!

 

  Per què Rússia està ajudant al Sud-est d'Ucraïna (Nova Rússia)?

  Una part important de l'elit russa por de la protesta social i política de les persones. Ella hauria acceptat de bona gana amb les autoritats de Kíev i retirar-se de la guerra al Sud-Est (Nova Rússia). Però la fúria de la revolta popular contra el capitalisme feixista liberal-oligàrquic burocràtic no ho permet. Els pobles de Rússia van recolzar la lluita justa del Sud-est d'Ucraïna (Nova Rússia). Això obliga a tota Rússia (per naixement, però no per vista) d'elit, sovint malgrat les seves interessos estratègics, mantenir o pretendre que dóna suport a la rebel · lió del sud-est d'Ucraïna.

 

  Per què els Estats Units i la Unió Europea per ajudar a règim de Kíev?

  El principal objectiu dels Estats Units - la lluita amb Rússia com el principal rival geopolític. Els Estats Units han o bé fer un estat anti-russa amb bases de l'OTAN a les fronteres de Rússia, i crear el caos, desestabilitzar la regió.

  UE necessita mercats i fonts de matèries primeres barates addicionals.

 

  Això dóna suport a la lluita del Sud-est d'Ucraïna (Nova Rússia)?

  La lluita dels pobles d'Ucraïna, que era un lloc de suport de la cooperació Sud-est d'Ucraïna (Nova Rússia), dóna suport i desenvolupa un desig constant dels pobles d'Ucraïna per alliberar-se de la dominació liberal nazi de les elits governants i la gradual presa de consciència dels interessos sociopolítics generals i objectius de la lluita.

 

  És la lluita en el (Nova Rússia) separatisme Sud-est?

  No, el territori de la lluita de tot el territori d'Ucraïna. Rebels del Sud-Est (Nova Rússia) que arriben als nostres germans i germanes en totes les regions d'Ucraïna, amb el lema: "Aixeca't contra l'enemic comú!"

  Crearem un nou poder popular socialment responsables lliure en el territori d'Ucraïna i la nova Rússia.

 

  Què passarà després de la victòria de la revolució d'alliberament nacional i la caiguda del règim feixista liberal?

  Formarà un nou estat en el territori d'Ucraïna, en què el poder pertany al poble, no amb paraules sinó amb fets.

  La població de cada regió a través d'un referèndum com la forma més elevada de la democràcia mateixa determinarà el futur de la seva regió - si anava a romandre com a part d'un Estat federal (confederal) o la plena independència unificada.

 

  Com es construirà el poder polític després de la victòria de la revolució d'alliberament nacional?

  El poder polític es basa en el principi de la representació popular directa (democràcia) - de dalt a baix.

  Es formaran les institucions de la democràcia, des del nivell dels consells locals i el Consell Suprem, sobre la base de representació dels delegats dels territoris, els delegats dels treballadors i les empreses de comerç i sindicats, delegats d'organitzacions polítiques, religioses i socials.

  Suport a la Democràcia de la gent - els consells locals.

  Ells deleguen representants als consells regionals.

  L'òrgan suprem de representació popular (Consell Suprem) compost per delegats dels consells regionals.

  El Consell Suprem elegeix un govern responsable davant el poble a través dels seus representants.

  Estem a favor de l'elecció dels magistrats i caps d'organismes encarregats de fer complir la llei en la matèria.

 

  Quins seran els drets de les regions després de la victòria de la revolució d'alliberament nacional?

  Cada regió té el dret a tenir la seva pròpia constitució o un altre document fundacional garantint que viuen al seu territori als pobles dels principals drets polítics, econòmics, socials, culturals i religioses.

  Cada regió té dret, a més dels idiomes nacionals per triar les llengües regionals al volum de negocis cultural, polític, legal o administrativa.

  Cada regió té dret a formar el seu pressupost en base de la tributació de les persones físiques o jurídiques que operen al seu territori.

  Cada regió té dret a exercir una activitat econòmica exterior independent.

 

  Quines seran les responsabilitats de les regions després de la victòria de la revolució d'alliberament nacional?

  Cada regió es veurà obligat a pagar una part dels impostos en el fons general anticrisi (en cas de desastres naturals o altres catàstrofes).

  Cada regió es veurà obligat a pagar una porció dels impostos sobre les necessitats nacionals - defensa, contingut nacional de l'aparell estatal, la construcció d'importància nacional.

  Cada regió es veurà obligat a complir amb els principis d'estat general de les relacions entre treball i capital, civils i les llibertats polítiques.

  Cada regió es requereix per mantenir la llei i l'ordre i protegir els drets i llibertats dels ciutadans dins de les directrius nacionals establertes.


  Aquests són els principis i objectius de la nostra lluita bàsics.

  Tot ciutadà honest i patriota han d'acceptar i donar-los suport.

      Podeu veure una versió en espanyol del manifest a una web molt interessant:  Manifiesto del Frente Popular para la Liberación de Ucrania, Novorosía y los Subcárpatos Rusos / Yalta 14 de Julio | Sociología crítica.

Manifest del Front Popular per a l'Alliberament d'Ucra´na

quetgles | 19 Octubre, 2014 07:49

Manifest del Front Popular per a l'Alliberament d'Ucraïna

       El diari digital Новая Русь publica el manifest de referència.

      Al meu parer, el document exposa quina és la vertadera motivació de la guerra civil ucraïnesa.

    Posat que els catalans (continentals i insulars) pateixen el continu bombardeig dels mitjans al servei de l'estratègia imperial de Washington, he pensat que seria bo penjar a la Xarxa el manifest en català.

  

      Ací el teniu.   


   Manifest del Front Popular per a l'Alliberament d'Ucraïna.
 
el document oficial

 

  Manifest del Front Popular per a l'Alliberament d'Ucraïna, Rússia i Nova Rutenia

  Quin és l'objectiu de la nostra lluita?

  Basant-se en el territori d'Ucraïna acaba de república popular socials sense oligarques i la burocràcia corrupta.

 

  Qui són els nostres enemics?

  Liberal elit feixista governant - aliança criminal d'oligarques, buròcrates, funcionaris de seguretat i delinqüència pura, servint als interessos dels estats estrangers.

 

  Qui són els nostres aliats?

  Tots els homes de bona voluntat, reconeixent els ideals de justícia social i llest per lluitar per ells, no acceptarà cap estat liberal-feixista en el territori d'Ucraïna, independentment de la seva ciutadania i nacionalitat

 

  Què és Social de la República Popular que estem lluitant?

  República Popular Socials de - és una forma d'aquestes polítiques de l'organització social en què:
els interessos de les persones i el seu desenvolupament integral - espiritual, intel · lectual, social, físic - són les més altes metes i objectius de la República Popular de socials
Tot el poder pertany al poble i els va portar a través dels òrgans electes de la seva representació directa
Tot treballador té dret a la salut, l'educació, les pensions i la seguretat social a càrrec de l'Estat
permès cap iniciatives privades o col · lectives que beneficiïn la nació i el seu desenvolupament
capitalisme bancari prohibit la usura, vivint dels interessos de préstecs - els diners no ha de ser guanyat a través de la servitud per deutes, i mitjançant la implementació de projectes reeixits
L'Estat, que actua en nom del poble i controlada pels seus representants, és el major forquilla de capital i controla totes les indústries estratègiques
permet la propietat privada, però els grans estats i la seva inversió en la política i l'economia sota el control de l'empresa - a ningú se li permet converteix en oligarca i governar sobre el poble mitjançant la creació d'una situació artificial de monopoli

 

  Quins són els mètodes de la nostra lluita?

  Per aconseguir aquest objectiu (la creació del territori d'Ucraïna Socials República Popular), estem disposats a utilitzar mètodes violents i no violents de lluita. Creiem que només el poble en armes capaços de defensar la seva llibertat, però la violència és l'únic mitjà per aconseguir un objectiu polític forçat.

 

  Què està passant a Ucraïna?

  En el territori d'Ucraïna és la revolta d'alliberament nacional contra el poder feixista liberal que el terror i la propaganda tractant d'arreglar a casa nostra criminal capitalisme feixista liberal.

 

  Què és Ucraïna?

  Ucraïna - una àrea entre la UE i Rússia per a la tradició cristiana (principalment ortodoxa), habitat per diferents pobles (ucraïnesos, russos, bielorussos, moldaus, búlgars, hongaresos, romanesos, polonesos, jueus, armenis, grecs, tàrtars, rutens, Hutsul etc), que té una llarga tradició d'autogovern popular, i la lluita política per la llibertat del poble.

 

  El que està passant al sud-est d'Ucraïna (Nova Rússia)?

  Al Sud-Est (Nova Rússia) realitza un aixecament polític contra el govern feixista liberal, establert a Kíev pels diners i amb el suport dels mestres occidentals. En aquest aixecament de la participació de tots els pobles - ucraïnesos, russos, grecs, armenis, jueus, hongaresos, romanesos, etc

 

  El Sud-est (Nova Rússia) guerra entre Rússia i els ucraïnesos?

  Això no és una guerra entre russos i ucraïnesos (diu la propaganda feixista liberal), la revolta dels pobles oprimits contra un enemic comú - el capitalisme liberal-feixista criminal.

  A banda i banda de la part davantera que lluiten ucraïnesos russos i (i altres nacions).

  Dels "Kíev autoritats" mercenaris i enganyats per castigadors de propaganda que lluiten pels interessos de crim capital gran i byurokartii penal, i des del Sud-est (Nova Rússia) - les milícies estan darrere dels interessos del poble i el seu futur just i lliure i democràtic.

 

  Els diferents interessos en els ucraïnesos russos i en els esdeveniments en curs a Ucraïna?

  Ucraïnesos russos i comparteixen l'alliberament social i política comuna d'Ucraïna de tot interessa autoritats de la capital penal, burocràcia criminal agents de la llei criminal i la delinqüència pura.

 

  Per què la revolta al Sud-Est (Nova Rússia) es porta a terme sota les consignes de Rússia?

  A causa de que la població de Rússia i de parla russa d'Ucraïna ha experimentat doble jou - socioeconòmic (i altaveus d'Ucraïna), així com cultural i polític.

  Opressió socioeconòmica - la corrupció, l'arbitrarietat, el poder de la delinqüència, la incapacitat dels negocis normals i una vida normal, magres salaris, depenen dels "mestres de la vida" - és la norma de l'existència de tots els residents de la mà d'obra d'Ucraïna.

  La prohibició de la llengua russa a les regions en què més del 90 per cent de la població parla i pensa en rus (aproximadament la meitat del territori d'Ucraïna), la prohibició de l'ensenyament en rus a les escoles, la prohibició de la publicitat i les pel · lícules en rus, la prohibició de la utilització de les pràctiques jurídiques i administratives de la llengua russa i molts altres requisits i prohibicions de segregació absurdes - aquesta humiliació addicional població penal feixista liberal de parla poder d'Ucraïna.

  Per tant, de parla russa i primer.

  Cua per a tots els pobles oprimits d'Ucraïna!

 

  Per què Rússia està ajudant al Sud-est d'Ucraïna (Nova Rússia)?

  Una part important de l'elit russa por de la protesta social i política de les persones. Ella hauria acceptat de bona gana amb les autoritats de Kíev i retirar-se de la guerra al Sud-Est (Nova Rússia). Però la fúria de la revolta popular contra el capitalisme feixista liberal-oligàrquic burocràtic no ho permet. Els pobles de Rússia van recolzar la lluita justa del Sud-est d'Ucraïna (Nova Rússia). Això obliga a tota Rússia (per naixement, però no per vista) d'elit, sovint malgrat les seves interessos estratègics, mantenir o pretendre que dóna suport a la rebel · lió del sud-est d'Ucraïna.

 

  Per què els Estats Units i la Unió Europea per ajudar a règim de Kíev?

  El principal objectiu dels Estats Units - la lluita amb Rússia com el principal rival geopolític. Els Estats Units han o bé fer un estat anti-russa amb bases de l'OTAN a les fronteres de Rússia, i crear el caos, desestabilitzar la regió.

  UE necessita mercats i fonts de matèries primeres barates addicionals.

 

  Això dóna suport a la lluita del Sud-est d'Ucraïna (Nova Rússia)?

  La lluita dels pobles d'Ucraïna, que era un lloc de suport de la cooperació Sud-est d'Ucraïna (Nova Rússia), dóna suport i desenvolupa un desig constant dels pobles d'Ucraïna per alliberar-se de la dominació liberal nazi de les elits governants i la gradual presa de consciència dels interessos sociopolítics generals i objectius de la lluita.

 

  És la lluita en el (Nova Rússia) separatisme Sud-est?

  No, el territori de la lluita de tot el territori d'Ucraïna. Rebels del Sud-Est (Nova Rússia) que arriben als nostres germans i germanes en totes les regions d'Ucraïna, amb el lema: "Aixeca't contra l'enemic comú!"

  Crearem un nou poder popular socialment responsables lliure en el territori d'Ucraïna i la nova Rússia.

 

  Què passarà després de la victòria de la revolució d'alliberament nacional i la caiguda del règim feixista liberal?

  Formarà un nou estat en el territori d'Ucraïna, en què el poder pertany al poble, no amb paraules sinó amb fets.

  La població de cada regió a través d'un referèndum com la forma més elevada de la democràcia mateixa determinarà el futur de la seva regió - si anava a romandre com a part d'un Estat federal (confederal) o la plena independència unificada.

 

  Com es construirà el poder polític després de la victòria de la revolució d'alliberament nacional?

  El poder polític es basa en el principi de la representació popular directa (democràcia) - de dalt a baix.

  Es formaran les institucions de la democràcia, des del nivell dels consells locals i el Consell Suprem, sobre la base de representació dels delegats dels territoris, els delegats dels treballadors i les empreses de comerç i sindicats, delegats d'organitzacions polítiques, religioses i socials.

  Suport a la Democràcia de la gent - els consells locals.

  Ells deleguen representants als consells regionals.

  L'òrgan suprem de representació popular (Consell Suprem) compost per delegats dels consells regionals.

  El Consell Suprem elegeix un govern responsable davant el poble a través dels seus representants.

  Estem a favor de l'elecció dels magistrats i caps d'organismes encarregats de fer complir la llei en la matèria.

 

  Quins seran els drets de les regions després de la victòria de la revolució d'alliberament nacional?

  Cada regió té el dret a tenir la seva pròpia constitució o un altre document fundacional garantint que viuen al seu territori als pobles dels principals drets polítics, econòmics, socials, culturals i religioses.

  Cada regió té dret, a més dels idiomes nacionals per triar les llengües regionals al volum de negocis cultural, polític, legal o administrativa.

  Cada regió té dret a formar el seu pressupost en base de la tributació de les persones físiques o jurídiques que operen al seu territori.

  Cada regió té dret a exercir una activitat econòmica exterior independent.

 

  Quines seran les responsabilitats de les regions després de la victòria de la revolució d'alliberament nacional?

  Cada regió es veurà obligat a pagar una part dels impostos en el fons general anticrisi (en cas de desastres naturals o altres catàstrofes).

  Cada regió es veurà obligat a pagar una porció dels impostos sobre les necessitats nacionals - defensa, contingut nacional de l'aparell estatal, la construcció d'importància nacional.

  Cada regió es veurà obligat a complir amb els principis d'estat general de les relacions entre treball i capital, civils i les llibertats polítiques.

  Cada regió es requereix per mantenir la llei i l'ordre i protegir els drets i llibertats dels ciutadans dins de les directrius nacionals establertes.


  Aquests són els principis i objectius de la nostra lluita bàsics.

  Tot ciutadà honest i patriota han d'acceptar i donar-los suport.

      Podeu veure una versió en espanyol del manifest a una web molt interessant:  Manifiesto del Frente Popular para la Liberación de Ucrania, Novorosía y los Subcárpatos Rusos / Yalta 14 de Julio | Sociología crítica.

Artur Mas i Obama.

quetgles | 14 Octubre, 2014 08:57

  

                            N'Artur Mas i N'Obama.

 

 

      El títol d'aquesta web respon a la intenció d'aconseguir una major difusió entre els internautes catalans  de l'article que vaig publicar al mes de juliol d'enguany, article on assenyalava les contradiccions insuperables de l'actual proposta de l'independentisme català. 

 

 Vegeu el post  L'estrafolari independentisme català exalça l'Imperi.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb