El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religiˇ sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

KÝev perdrÓ la guerra.

quetgles | 30 Setembre, 2014 18:21


 
                    Kíev perdrà la guerra.

 

 

 

     Nulla dies sine linea.

 

    El govern d'Ucraïna (sorgit de l'aliança de nazis i oligarques) perdrà novament la contesa, si reprèn les hostilitats.

   Les milícies de Donbass van infligir greus derrotes a l'exèrcit ucraïnès amb la seva contraofensiva del 24 d'agost. I el dia 28 les milícies (esdevingudes un autèntic exèrcit) encerclaven Mariupol, port al mar d'Azov, la segona ciutat més gran del Donetsk i un dels centres industrials més gran d'Ucraïna.     Actualment, la ciutat continua encerclada (L'exèrcit ocupant ucraïnès cava trinxeres!). A més a més, les milícies van aconseguir el control de l'autopista Donetsk-Mariupol (de 230 km.).

 

    La Junta de Kíev centra els seus esforços en el rearmament de l'exèrcit amb l'objectiu de liquidar els ''terroristes'' del Donbass.  Però, en realitat, van cap a la pròpia ruïna.  Si no pogueren vèncer unes milícies pobrament  armades, menys podran vèncer un exèrcit més ben armat i amb més soldats.  Per altra banda, a moltes regions hi ha un rebuig generalitzat a la incorporació obligada a l'exèrcit.

 

    Els dirigents rebels consideraven decisiu la incorporació dels voluntaris estrangers a les milícies de Donbass; i feien especial esment als voluntaris russos (uns 4.000, segons En  Zakharxenko, líder de Donetsk) ( La premsa russa informava, 23.09.14, que 12.000 cossacs del Don anirien a combatre juntament amb els seus germans del Donbass de Nova Rússia). Però s'ha de considerar els nombrosos voluntaris procedents de les vuit regions de Nova Rússia (i els procedents de Kíev mateix), el nombre dels quals és incert.

  

 

    També s'ha de tenir en compte que Donetsk i Lugansk han iniciat una febril producció d'armament (Les dues repúbliques populars concentren els majors nuclis de la indústria metal·lúrgica d'Ucraïna).

 

    El govern de Kíev està a punt de declarar-se en fallida. No disposa de diners i els creditors no els fien. I els ''països amics'' van ronsers a l'hora d'obrir la bossa.

   Els dies del govern de Poroxenko estan comptats, jo crec.

 

   

 

 

   

  

L'origen del llinatge Quetgles.

quetgles | 29 Setembre, 2014 19:29


 
            L'origen del llinatge Quetgles.

 

 

    Un correu electrònic d'un Capità Tiranya m'ha lliurat un post que conté la complicada investigació filològica d'En Juan Quetglas Santos, resident a Madrid, biòleg.

 

   A un primer moment, jo creia que el treball era un entreteniment d'afeccionat, però a mesura que avançava en la lectura he considerat que l'escrit era molt seriós i apassionant.

 

      Finalment, he donat per bona la teoria de l'origen nordcatalà dels primers repobladors de Mallorca amb el cognom de Quetgles.

 

     He pensat que l'escrit d'En Juan Quetglas Santos despertaria l'interès general i no solament el dels portadors del cognom Quetgles o Quetglas.

 

    Vegeu el post  http://juanquetglas.blogspot.com.es/.

 

  

Ucra´na: els Estats Units perden la partida, sembla (2).

quetgles | 28 Setembre, 2014 20:54


 
  Ucraïna: els Estats Units perden la partida, sembla (2).

 

      Nulla dies sine linea.

 

     La pregunta que es feia la gent era perquè En Putin havia demanat als dirigents de Donetsk i de Lugansk  que aturessin la seva contraofensiva victoriosa mentre  estaven a punt d'anorrear l'exèrcit ucraïnès. Per altra banda, els nacionalistes russos criticaven la manca de compromís del president amb Nova Rússia (podeu veure la qüestió tractada extensament a la web  Perquè En Putin no pren Ucraïna?).

 

    L'explicació que fa el periodista Yuri Selivanov és bastant convincent. Diu que En Putin vol evitar la guerra amb Ucraïna i rebaixar la tensió entre Rússia i la Unió Europea. Per altra banda, el president ha declarat que l'expansió de la guerra entre els russos de Nova Rússia i els ucraïnesos és una guerra entre pobles germans, seria una guerra que no tindria sentit, i que provocaria mort i destrucció.

 

      Però no és solament un plantejament moral. Tot fa pensar que En Putin allò que pretén és assegurar la sobirania aconseguida per Donetsk i Lugansk. Segons això, no es tracta de guanyar la guerra a la Junta de Kíev,  sinó de fer evident la superioritat de l'administració de les repúbliques de Donbass.

   

     Així com van ser capaços de crear un exèrcit que va derrotar les forces armades de Kiev,  Donetsk i Lugansk, a partir de la treva del 6 de setembre, han iniciat la reconstrucció acceleradament. S'ha de saber: durant aquests mesos de guerra, un gran nombre d'empreses mai van interrompre la seva activitat.

    Donetsk i Lugansk són les regions on es concentra la major part de producció industrial i minera. Estan en condicions de d'abastar un alt nivell de vida.

 

   S'ha de suposar que En Putin juga la partida tot esperant l'imminent esfondrament del govern feixista d'En Poroxenko.  Com a exemple del caos que provoca el govern de Kíev:  Va fer bombardejar les infrastructures del Donbass, de manera que va provocar la inundació de les mines de carbó; carbó aquest que és l'element essencial per a les centrals tèrmiques ucraïneses. La manca de carbó ha provocat una crisi de producció d'electricitat. Ara els de la Junta de Kíev han de recórrer a proveïdors de carbó estrangers, cosa que provoca una despesa insuportable. El preu de l'electricitat s'ha dispatat, però, a més a més, el govern està a les últimes en reserva de divises.

 

     El plantejament d'En Putin vendria a ser així:  Una vegada caigut el govern feixista, l'Ucraïna del Nord-Oest i la del Sud-Est (la Nova Rússia) hauran d'iniciar negociacions en pla d'igualtat. 

  Segons això, és ben probable la formació de  nous Estats.  Els dirigents de Donetsk i els de Lugansk, des de la proclamació de la independència, han sol·licitat la integració amb Rússia.

 

 

 

    

   

 

   Sigui com sigui, En Putin ha tornat a guanyar la partida als EUA.  Washington, en contra dels seus plans, ha vist que es rebaixava la tensió entre Rússia i la Unió Europea. El recent nomenament de Na Federica Mogherini com a ministre d'afers exteriors de la Unió Europea és un indicador de l'oposició europea a Washington (Na Mogherini, socialdemòcrata i excomunista, va mantenir converses amb En Putin aquest estiu).  El nomenament ha sigut possible perquè N'Angela Merkel ha recolzat la demanda del primer ministre italià En  Matteo Renzi, conegut partidari de rebaixar la tensió amb Rússia. 

 

         Amb la guerra de sancions entre la Unió Europea i Rússia, el president rus disposa dels asos.  Mentre Rússia pot prescindir dels productes agraris de la UE (Rússia, sense despentinar-se, ha substituït els socis ''occidentals'' per altres socis amb més sintonia per tal de proveir-se dels productes alimentaris). En canvi, els països europeus  no poden prescindir del gas rus. La formulació de Washington de proveir Europa amb el gas nord-americà és un mal acudit: en el cas que aconseguís gas suficient per mitjà de la terrible fractura hidràulica  (fracking), cisa poc probable, tardaria anys per a satisfer la demanda europea.

 

     Si s'arribava a un punt guerra de sancions extrema i Rússia prohibís la importació de productes industrials europeus, Europa quedaria col·lapsada. 

 

   El president dels EUA, En Barack Obama, ha declarat a l'Assemblea General de les Nacions Unides que Rússia representa un gran perill per a la humanitat. I en diverses ocasions ha dit que Rússia està de cada vegada més aïllada. Però la realitat és que Rússia és més present als fòrums internacionals. I la realitat és  que té el suport de les grans potències no ''occidentals'', particularment la Xina i l'Índia (l'Índia ha demanat adherir-se a la Organització de Cooperació de Xangai el setembre d'enguany). Per si no quedava clar:  Rússia és el principal proveïdor d'armament a l'Índia, però, a més a més, aquest setembre han iniciat maniobres navals conjuntes.

 

     Sembla que N'Obama també està perdent aquesta partida.

       

 

 

  

Ucra´na: els Estats Units perden la partida, sembla.

quetgles | 27 Setembre, 2014 07:51


 

     Ucraïna: els Estats Units perden la partida, sembla.

 

 

      Nulla dies sine linea.

 

 

   Els EUA sembla que perden la partida amb Rússia en la confrontació a Ucraïna.

 

    Washington devia suposar que amb el cop d'Estat de Kíev (promogut per la CIA) Ucraïna deixava d'estar a l'òrbita de Rússia i que aviat formaria part de l'OTAN.  Però errava.

 

    Els manifestants de la plaça Maidan (que van propiciar el cop d'Estat) no eren expressió del sentir de la majoria de la població de les regions del Sud-Est d'Ucraïna.

 

    Foragitat el president Viktor Ianukovich al febrer del 2014, el nou govern d'En Petro Poroxenko formava un govern on els partits neonazis (ultranacionalistes i russòfobs), Sector Dret i Svoboda, disposaven de carteres ministerials (del Ministeri de l'Interior, entre d'altres).

  Era la substitució d'un govern d'oligarques per un altre també  d'oligarques. Però en el segon període es conformava l'aliança (típica) entre oligarquia i feixisme. Els mitjans ''occidentals'' celebraren l'establiment de la nova ''democràcia''  ucraïnesa.

 

    Washington (i la CIA) no havia previst la revolta de la població la Ucraïna oriental.

 

      S'ha de saber: la major part dels habitants de les regions orientals no solament són russòfons, sinó  que se senten russos i estan emocionalment lligats a Rússia des de  sempre.

 

     Crimea fou la primera regió que es revoltà contra la Junta de Kíev. I va demanar la integració amb Rússia. Els EUA perdien la primera part de la partida.

 

     Tot seguit, Donetsk i Lugansk també proclamaven la independència i la seva voluntat de formar part de la Federació Russa.

 

    La junta nazi-oligàrquica va iniciar una guerra genocida (previ vist i plau d'N'Obama) contra les dues republiques del Donbass. Washington i Kíev devien suposar que l'exèrcit ucraïnès (amb el suport dels escamots de la mort feixistes) arrasaria les regions rebels (''Els terroristes'', en deia En Poroxenko) amb un no-res.

 

    D'arrasar, van arrasar molt, però no doblegaren la voluntat de resistir de Nova Rússia.

 

      Allò inesperat: Kíev (i Washington i Brussel·les) es va espantar pel canvi de signe de la guerra. El 24 d'agost s'inicià la contraofensiva de l'exèrcit de Donbass causant una tremenda derrota a l'exèrcit ucraïnès. I dos dies més tard, l'exèrcit rebel encerclà  Mariupol, la segona ciutat més gran de la regió (i el major port ucrainès del mar d'Azov) situada a  231 km. De la capital. Els EUA perdien una altra joc de la partida.

 

   L'aposta més forta de N'Obama ha consistit en provocar Rússia per tal que intervingués militarment a Ucraïna. Cas de provar-se la participació de l'exèrcit rus, l'ONU podria sancionar Rússia i prendre cartes en l'assumpte. Però En Putin no ha caigut a la trampa.

 

    En Putin, en tot temps, ha fet el sord a les provocacions de la Junta.

    En Putin va proposar el pla de l'alto el foc. I, en tot moment, s'ha mostrat partidari de cercar fórmules que estimulen les relacions pacífiques entre Rússia i Ucraïna.

   I més encara:  el president de Rússia va fer pública la seva demanda perquè  els rebels aturessin l'ofensiva i pactessin una treva. Els EUA han perdut aquest altre joc de la partida.

 

     El Putin es va entrevistar amb En Poroxenko a Minsk per tal d'impulsar les bones relacions entre Rússia i Ucraïna.  

 

   A les provocacions de Kíev, el president Putin respon en ofertes de millora de les relacions entre els dos països.

 

    Fins aquí, Moscou ha guanyat els jocs, però la partida continua. En un altre article haurem de veure les perspectives favorables a Rússia i a Nova Rússia.

 

   El dibuix que ve més avall representa la partida de cartes entre Rússia i els EUA. Vegeu-lo.

 

........Pictures913534603ab6b4ea8327b4e2c1821517_XL (2).jpg

       O, sinó, vegeu la web Perquè En Putin no pren Ucraïna?).

La premsa russa fa costat a la independŔncia de Catalunya.

quetgles | 25 Setembre, 2014 18:38


 
     La premsa russa fa costat a la independència de

Catalunya.

 

 

 

   Nulla dies sine linea.

      

 

   Els diaris russos informen  sobre el conflicte sobiranista entre Espanya i Catalunya com a deu vegades més que la premsa ''occidental''.  I demostren reconèixer el dret dels catalans a crear un Estat independent. I donen suport a les reivindicacions catalanes en les seves edicions digitals en anglès, de manera que arriben a tot el món.

 

    Actualment, cap govern de la Unió Europea dóna suport a la demanda sobiranista de Catalunya-Principat. Tampoc els Estats Units.

 

     Convé saber: Al 1934, els governs europeus no van moure un dit per l'alliberament del president de la Generalitat, En Lluís Companys, represaliat pel govern de Madrid per causa de la proclamació de l'Estat català.

 

   Convé saber:  Al 1936, el govern rus de Jòssif Stalin fou l'únic que es va comprometre amb la república espanyola per fer front a les forces rebels del general Franco. Sense l'ajut massiu de Rússia, la resistència de la república espanyola i la de la Generalitat de Catalunya hauria caigut d'immediat. 

 

    Al moment present, es pot veure que el tarannà dels oligarques europeus respecte a la demanda sobiranista del Principat de Catalunya es semblant al dels anys 30.

 

     Com a mostra de l'actitud de la premsa russa podeu veure el que publica el diari Pravda, 25.09.14,  baixant la web El Parlament català aprova la consulta sobre la independència. 

En Putin pressiona el talˇ d'AquilĚles d'Occident, segons En Yuri Selivanov.

quetgles | 24 Setembre, 2014 21:47

 

    En Putin pressiona el taló d'Aquil·les d'Occident, segons En Yuri Selivanov.

    Nulla dies sine linea.

     L'article d'En Yuri Selivanov informa (Centerkor, 21.09.14) sobre el joc polític essencial que ha desplegat el president de Rússia, En Vladímir Putin, per tal d'arruïnar l'intent dels oligarques russos d'apoderar-se de l'Estat rus, cosa que sí aconseguiren els seus homòlegs d'Ucraïna, que ha quedat convertida en un Estat fallit.

     El periodista posa a les clares que el projecte dels oligarques era l'estratègia d'Occident en comptes d'aniquilar Rússia.

     Explica que En Putin ha desfet la trama occidental, de manera que ha potenciat        l'Estat rus, el qual ha recuperat la seva condició de gran potència mundial (S'ha de veure que s'han reconstruït les grans estructures de l'URSS, de manera que la premsa ''occidental'' parla del ''capitalisme d'Estat'' en referència a l'economia russa).

   Vegeu la web En Putin va considerar el taló d'Aquil·les d'Occident.

La Xina, l'autŔntica llibertat.

quetgles | 23 Setembre, 2014 09:25


 
 

            La Xina,  l'autèntica llibertat.

 

 

   Nulla dies sine linea.

 

   Anunciades de manera breu, les veritats elementals.

 

   Els mitjans capitalistes donen per descomptat que la llibertat amara les ''democràcies occidentals''. Però la veritat és que el sistema denominat ''de lliure mercat'' comporta l'esclavatge de les amples masses.

 

   L'economia de lliure mercat estableix una única llibertat, la llibertat del capital.

 

   La llibertat està segrestada pels magnats capitalistes (valgui la redundància).

 

   La proclamació formal de democràcia (el poder del poble) és una farsa. Les amples masses treballadores no disposen de cap poder.

 

     Aquestes pseudodemocràcies atorguen la llibertat als oligarques en exclusiva.

 

    Els oligarques disposen de la llibertat de moure el seu capital així com volen. Disposen de llibertat d'assegurar els seus privilegis. I de llibertat per posar equips de juristes a la seva disposició. I llibertat per crear Think Tank amb l'objectiu de difondre les seves propostes ideològiques. I de llibertat per mediatitzar les conteses electorals.

 

     De fet, els ''governs democràtics'' allò que fan és fer de valedors dels interessos econòmics de les corporacions capitalistes.

 

   La llibertat de premsa consisteix en la llibertat dels oligarques de comprar els mitjans de comunicació.

 

 

        Com a contrast, vegem qualques punts de l'exemple xinès.

 

    Des de 1978, la Xina ha abastat el major índex de creixement en comparació a les grans economies capitalistes.

 

         Mentre els Estats Units i Anglaterra (per exemple) s'han anat desindustrialitzant, la Xina ha esdevingut ''el taller del món''  (fer referència a ''mà d'obra barata'' és una idiotesa).

  La clau de l'èxit econòmic de la Xina (ideat pel gran líder Deng Xiaobing) ha consistit en la utilització de les inversions capitalistes estrangeres en funció dels plans quinquennals del PCX.

 

     Les grans empreses estrangeres han fet enormes inversions econòmiques a la Xina, però de manera que  són en funció de la construcció del socialisme.

 

     Els magnats estrangers i els magnats del país no poden comprar mitjans de comunicació de la Xina. Tampoc poden crear Think Tank, ni centres d'investigació, ni universitats, ni ONG, ni poden fer corporacions.

 

   O sigui, a la Xina els magnats no disposen de llibertat  (deu ésser per aquest motiu que hi ha hagut ''la moguda'' dels estudiants de Hong Kong en demanda de llibertat).

 

     A la Xina, els enginyers, arquitectes, metges, apotecaris, advocats, tècnics superiors, consellers, directors de banca, dirigents d'empreses públiques i privades, càrrecs polítics i d'altres tenen uns sous molt més baixos que els dels col·legues de les ''democràcies occidentals''. I, per tant, la diferència salarial entre obrers i directius, a la Xina, és  molt menor.  

A un escrit anterior, jo deia:  Que els executius de les grans empreses tenen uns salaris ridículs en comparació als dels seus homòlegs occidentals (Per posar un referent, a mode d’exemple: N’Alfredo Saenz, director del Banc de Santander, s’embutxaca 13 milions de dòlars, mentre que En Jiang Jianqing, director del ICBC, Industrial and Comercial Bank of China, el banc més gran del món, té un sou de 235.000 dòlars.  La Xina, la civilització vertical ) . 

 

 

 

 

     A la Xina, els centres d'investigació són estatals, així com les grans indústries farmacèutiques (O sigui, no hi ha màfies farmacèutiques). 

 

    L'autèntica llibertat de les masses treballadores xineses:

    Als darrers 14 anys els sous dels obrers s'ha multiplicat per quatre.

 

     A la Xina no hi ha barraquisme. 300 milions de treballadors ha passat a disposar d'un habitatge a uns gratacels ultramoderns construïts als darrers 20 anys.

 

 

 

  

  

 

 

   

 

 

 

     

    

 

Els nazis terroritzen la poblacio d'Ucra´na.

quetgles | 20 Setembre, 2014 17:50

 

                Els nazis terroritzen la població d'Ucraïna.

 

    Els nazis ucraïnesos ataquen sistemàticament els mítings de les formacions polítiques crítiques, sense que la policia  d'En Poroxenko intervingui.  La premsa capitalista ho ignora.

   Aquest dijous, 18.19.2014, es va filmar un vídeo que registra l'atac d'un escamot del Sector Dret contra un míting del partit comunista a la ciutat de  Kharkov.

     He pensat que seria bo que aquest vídeo navegués per la Xarxa en català.

   

     Vegeu el vídeo baixant la web ODIO DE CLASE.

   

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb