El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religiˇ sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

La independŔncia de Catalunya 2.

quetgles | 16 Desembre, 2013 09:47

 


        La independència de Catalunya Sencera 2. Consideracions i aclariments.


 


 


 


    Tesi:  Al moment històric de la desfeta dels imperis, les nacions oprimides per aquests poden accedir a la independència d'una manera pacífica, si de cas. 


 


  Tesi: El suport d'una gran potència a la voluntat  sobiranista  d'una nació oprimida fa possible que aquesta aconsegueixi la independència d'una manera  ''tranquil·la'', sense recórrer a  la lluita armada.


 


  Tesi: Allò que mostra la història (en alternativa als dos supòsits anteriors) és la guerra d'independència com a conseqüència inevitable  del conflicte sobiranista entre un Estat opressor i una nació oprimida. I si no hi intervenen tercers, els conflictes nacionals són de llarga durada. 


 


    La lluita per la independència dels Països Baixos (les Províncies Unides) contra el domini espanyol inaugurà l'independentisme de la modernitat (Per primera vegada el concepte de nació constituïa el centre del conflicte). La guerra  iniciada al 1568 amb la revolta contra En Felip II es perllongà fins al 1648, quan el rei Felip IV de Castella reconegué la sobirania de l'Estat de les Povíncies Unides.


 


    Com a contrast, les Províncies del Sud (catòliques) que havien sigut annexades a la República Francesa, esdevingueren un regne independent de manera pacífica al  1815 pels acords del Congrés de Viena, nou Estat  que es denominà Regne de Bèlgica. Resulta evident que aquesta independència ''tranquil·la'' fou deguda a la desfeta de l'imperi napoleònic.


 


 


 


      Els teòrics d'un independentisme ''tranquil'' català donen per suposat que Catalunya-Principat podrà esdevenir un Estat sobirà per mitjans pacífics i democràtics. La proposta del govern de la Generalitat presidit per N'Artur Mas va clarament per aquesta via. CIU i ERC entenen i declaren que una majoria independentista al Parlament i  una majoria de ciutadans de Catalunya-Principat favorables a la proclamació d'un Estat català sobirà (majoria manifestada a través d'un referèndum) serà el punt de partida perquè el govern de Madrid es vegi obligat a negociar la independència de Catalunya-Principat.


    Els teòrics de l'independentisme ''tranquil''  es recolzen amb la suposició que els països de la Unió Europea  (Pensa tu, Europa, el bressol  de la democràcia, que diuen), majorment donaran suport al procés sobiranista de Catalunya-Principat.  En aquest sentiment, qualques teòrics donaven pressa al govern de la Generalitat  perquè enviés ''ambaixadors'' a Londres, París i Berlín a explicar la ''bona nova''.


 


    A considerar: Les potències europees i els EUA, com a potències que són, disposen d'una informació molt detallada de la situació política de l'Estat espanyol. No en mancaria d'altra!


 


    A considerar:  Anglaterra, França i els EUA s'autoproclamen el sostenidors de la democràcia al món, però la realitat és que són tres imperis: l'imperi ianqui i els dos imperis subalterns, el d'Anglaterra i el de França.


 


    Els EUA vigila tots els països del món. Els EUA vigila i amenaça. Els EUA intervé en la política interna de les nacions, i els seus agents són presents a tots els conflictes mundials. 


      El paper dels ''ambaixadors catalans'' a Washington no pot ésser més ridícul: pretenen informar de la situació catalana a uns governants imperials que tenen informació detallada del que fa cada català, si vol (ells tenen emmagatzemades les nostres converses telefòniques, la nostra navegació per Internet,  els registres del nostres comptes bancaris, entre altres coses). 


 


      La França, en tot temps, es proclama com a Republique Française, però és un imperi radicalment militarista. Quina cosa han d'anar a explicar a París els ''ambaixadors''? Que París no reconeix el dret de les nacions oprimides dins l'Estat francès? Que França es va annexar la Catalunya Nord i va prohibir l'ús del català? Que França és l'únic Estat europeu que no ha signat els drets lingüístics de les minories nacionals?


 


      França en tot temps ha fet la guerra als territoris del seu imperi que pretenien la independència. Les més conegudes són la d'Indoxina i la d'Algèria. A la primera, les tropes d'elit de l'exèrcit francès foren derrotades pel Viet Minh al 1954, i França es va haver de retirar d'Indoxina. A la d'Algèria, 1954-1962, es va palesar  que l'exèrcit francès no podia aturar la guerra de guerrilles del FLN.


    Actualment, l'exèrcit francès és a punt per intervenir a qualsevol de les seves antigues colònies africanes, avui  Estats políticament independents, però dependents econòmicament de les multinacionals franceses (I formen part de la ''comunitat'' de països  francòfons, la Francophonie o Communauté francophonne).


 


  


    Tornant a la qüestió principal, vegem qualques fets històrics que serveixen d'indicadors en relació als processos d'independència.


   


    Irlanda va mantenir lluita armada durant més de cent anys per accedir a la proclamació de la República d'Irlanda, com a Estat sobirà, si bé ha restat sense resoldre la situació d'Irlanda del Nord.


 


     Els Estats Units van haver de mantenir i guanyar la guerra d'independència contra Anglaterra (1775-1781).


 


     Les colònies hispanes d'Amèrica iniciaren el moviment independentista tan bon punt la metròpoli entrà en col·lapse al 1808 (La guerra d'independència d'Argentina s'estengué de 1810 a 1824).


 


     Napoleó  va posar al descobert la insignificança de l'aristocràcia espanyola (Els ''Grandes de España'' van jurar fidelitat al nou rei,  José Bonaparte. A Baiona estant, va fer abdicar a Carlos IV i a Fernando VII. En Carlos IV  va cedir el tron d'Espanya a Napoleó. I Napoleó va  nomenar el seu germà En Joseph rei d'Espanya. 


 


     Amb relació a la qüestió que més importa, s'ha de destacar que el Principat  de Catalunya fou annexada a l'Imperi francès. I que, durant uns anys, sota el domini de Napoleó, el francès i el català foren les llengües oficials al Principat, amb exclusió de la llengua espanyola; i que, en paral·lel, va tornar a regir el dret civil català.


 


     A destacar: amb anterioritat, al 1793,  el Comité de Salud Pública de la República Francesa (Couthon, Robespierre i Saint Just) va suggerir fer una petita república catalana independent.


 


    A destacar:  A les negociacions de Baiona, al 1808, entre En Napoleó i En Ferran, aquest va fer la proposta de cedir ''les províncies compreses entre el riu Ebre i els Pirineus'' a canvi de que Ferran sigui reconegut com a rei d'Espanya (Segons l'informe de Catalunya 1810-1814).


 


      La I Guerra Mundial va provocar una profunda reestructuració de la geografia política d'Europa. El conflicte va produir l'esfondrament de  quatre grans imperis, l'austrohongarès, l'alemany, el turc i el rus, i va comportar la formació dels nous Estats independents a Europa:  Albània, Txecoslovàquia, Hongria, Iugoslàvia, Polònia, Finlàndia, Estònia, Letònia i Lituània.


 


     Després de la II Guerra Mundial, la gran onada de l'independentisme (amb les armes a la mà contra el domini europeu, en la major part de casos) va determinar la creació de la bateria de nous Estats a l'Àfrica i a l'Àsia.


 


   En relació a Europa, amb la crisi nacionalista de la federació, Iugoslàvia va deixar d'existir al 1991. La nació dominant, Sèrvia, mogué guerra per mantenir part de la federació, però no fou capaç d'impedir la formació dels nous Estats. Així, a partir del 1991, aparegueren sis nous Estats provenint de l'antiga Iugoslàvia, a saber, Sèrvia, Croàcia, Bòsnia, Eslovènia, Montenegro i Macedònia.


 


   Posteriorment, aparegué un nou conflicte nacionalista entre Sèrbia i la seva província de Kosovo, de població d'ètnia albanesa, majoritàriament. 


 


   S'ha de destacar que Kosovo pogué accedir a la independència gràcies al suport decisiu dels Estats Units  (L'aviació ianqui va bombardejar Belgrad al 1999).  Kosovo es va declarar Estat sobirà al 2008, i fou reconegut per un centenar de països (No per Sèrbia, ni per Espanya).


 


    Tesi: Washington  afavoreix o s'oposa a la creació d'un nou Estat segons els  interessos de l'Imperi. Afavoreix els moviments independentistes dins aquells Estats que són considerats hostils als EUA. I posa entrebancs als moviments independentistes si es donen dins d'Estats de governs vassals.


 


 


      Actualment, s'ha de suposar que Washington no donarà suport a l'independentisme de Catalunya-Principat. I s'ha de suposar que veu de mal ull un afebliment d'un  aliat i vassall seu com és el cas del govern espanyol. 


    Amb la intenció d'aconseguir el vist i plau de Washington, N'Artur Mas i la plana major de CIU han fet tot de contínues declaracions tot i afirmant la seva condició de ferms neoliberals i d'admiradors del sistema ianqui.  Com a indicador, ens poden  referir als viatges de Mas a Boston, tot declarant que Catalunya és un dels  ''Massashussets'' d'Europa.  En la mateixa línia per aconseguir el suport dels EUA, N'Artur Mas ha fet un viatge oficial a Israel, 09/11/2013, palesant la condició pro-sionista de CIU i del govern català (En Mas es va entrevistar amb el primer ministre d'Israel,  En Binyamín Netanyahu, alhora que mostrava el seu desinterès per la causa palestina al evitar la trobada amb el president de l'Autoritat Nacional Palestina, En Mahmud Abbas)(Sobre el sionisme a Catalunya  podeu veure el meu post  El sionisme català un carreró sense sortida). 


 


 


     Un hom podria pensar que segons els meus arguments en l'actualitat l'independentisme ''tranquil'' no pot aconseguir els seus objectius.


   Certament, aquest hom pensaria correctament. Però he de dir que, malgrat tot, el formidable creixement  del sentiment independentista entre les amples masses de Catalunya-Principat es correspon amb una situació de decadència de l'Estat espanyol.


 


     Precisament, la tesi primordial d'aquest escrit és anunciar el col·lapse econòmic de l'Estat, de manera que el Principat  de Catalunya (i Catalunya Sencera) es veuria impel·lida a comportar-se com a Estat sobirà així com es va esdevenir a 1936.


    Com dic a la web  El col·lapse de l'Estat espanyol. 36 enunciats.:  A cada moment històric, l'oligarquia espanyola (l'actual és hereva de l'aristocràcia tradicional) sempre repeteix la mateixa pràctica política en relació a l'economia de l'Estat espanyol (Dic ''oligarquia'' i no ''burgesia'', perquè a l'Espanya estricta no hi ha autèntica burgesia).  Pràctica política que consisteix en allargar més el braç que la màniga.  L'oligarquia espanyola sempre es mostra megalòmana:  fa uns projectes polítics de grandesa que no s'adeqüen a la seva capacitat econòmica. De manera que sempre condueix a la fallida econòmica de l'Estat.


 


    A considerar:  El PSOE és una formació política que no es planteja, en cap supòsit, la liquidació de l'oligarquia  (d'arrels franquistes, i que es nodreix del franquisme). O sigui, davant la situació de col·lapse de l'Estat,  el PSOE és incapaç de trobar una sortida a la catàstrofe (com es va palesar amb la incapacitat del govern d'En Rodríguez Zapatero).


 


    A considerar:  Els líders de la  Unió Europea han quedat decebuts del procés de ''modernització'' que ha seguit l'Estat espanyol, procés que ha acabat en desastre. Per altra banda, la UE no ha aconseguit sortir de la crisi (Sembla que França ha entrat en recessió), i, per tant, no està en condicions de salvar Espanya de la bancarrota.


 


    A considerar:  Tot i que els mitjans diuen que els EUA són en recuperació econòmica, els informadors crítics afirmen que els EUA  continuen en recessió; i qualcuns parlen de col·lapse ianqui imminent.


 


     Vull dir amb això que  ni Europa ni els Estats Units estan en condicions  per salvar Espanya del col·lapse.


 


    A considerar:  així com, al 1936,  el govern del Principat  de Catalunya va poder continuar la guerra contra els militars colpistes gràcies a l'ajut de la Unió Soviètica, semblantment, ha de ser possible que qualque potència  no europea faci costat a una Catalunya Sencera en procés de construcció del seu Estat sobirà.


  


      


 


     


 


   


 


 

 

La independŔncia de Catalunya 2.

quetgles | 16 Desembre, 2013 09:47

 


        La independència de Catalunya Sencera 2. Consideracions i aclariments.


 


 


 


    Tesi:  Al moment històric de la desfeta dels imperis, les nacions oprimides per aquests poden accedir a la independència d'una manera pacífica, si de cas. 


 


  Tesi: El suport d'una gran potència a la voluntat  sobiranista  d'una nació oprimida fa possible que aquesta aconsegueixi la independència d'una manera  ''tranquil·la'', sense recórrer a  la lluita armada.


 


  Tesi: Allò que mostra la història (en alternativa als dos supòsits anteriors) és la guerra d'independència com a conseqüència inevitable  del conflicte sobiranista entre un Estat opressor i una nació oprimida. I si no hi intervenen tercers, els conflictes nacionals són de llarga durada. 


 


    La lluita per la independència dels Països Baixos (les Províncies Unides) contra el domini espanyol inaugurà l'independentisme de la modernitat (Per primera vegada el concepte de nació constituïa el centre del conflicte). La guerra  iniciada al 1568 amb la revolta contra En Felip II es perllongà fins al 1648, quan el rei Felip IV de Castella reconegué la sobirania de l'Estat de les Povíncies Unides.


 


    Com a contrast, les Províncies del Sud (catòliques) que havien sigut annexades a la República Francesa, esdevingueren un regne independent de manera pacífica al  1815 pels acords del Congrés de Viena, nou Estat  que es denominà Regne de Bèlgica. Resulta evident que aquesta independència ''tranquil·la'' fou deguda a la desfeta de l'imperi napoleònic.


 


 


 


      Els teòrics d'un independentisme ''tranquil'' català donen per suposat que Catalunya-Principat podrà esdevenir un Estat sobirà per mitjans pacífics i democràtics. La proposta del govern de la Generalitat presidit per N'Artur Mas va clarament per aquesta via. CIU i ERC entenen i declaren que una majoria independentista al Parlament i  una majoria de ciutadans de Catalunya-Principat favorables a la proclamació d'un Estat català sobirà (majoria manifestada a través d'un referèndum) serà el punt de partida perquè el govern de Madrid es vegi obligat a negociar la independència de Catalunya-Principat.


    Els teòrics de l'independentisme ''tranquil''  es recolzen amb la suposició que els països de la Unió Europea  (Pensa tu, Europa, el bressol  de la democràcia, que diuen), majorment donaran suport al procés sobiranista de Catalunya-Principat.  En aquest sentiment, qualques teòrics donaven pressa al govern de la Generalitat  perquè enviés ''ambaixadors'' a Londres, París i Berlín a explicar la ''bona nova''.


 


    A considerar: Les potències europees i els EUA, com a potències que són, disposen d'una informació molt detallada de la situació política de l'Estat espanyol. No en mancaria d'altra!


 


    A considerar:  Anglaterra, França i els EUA s'autoproclamen el sostenidors de la democràcia al món, però la realitat és que són tres imperis: l'imperi ianqui i els dos imperis subalterns, el d'Anglaterra i el de França.


 


    Els EUA vigila tots els països del món. Els EUA vigila i amenaça. Els EUA intervé en la política interna de les nacions, i els seus agents són presents a tots els conflictes mundials. 


      El paper dels ''ambaixadors catalans'' a Washington no pot ésser més ridícul: pretenen informar de la situació catalana a uns governants imperials que tenen informació detallada del que fa cada català, si vol (ells tenen emmagatzemades les nostres converses telefòniques, la nostra navegació per Internet,  els registres del nostres comptes bancaris, entre altres coses). 


 


      La França, en tot temps, es proclama com a Republique Française, però és un imperi radicalment militarista. Quina cosa han d'anar a explicar a París els ''ambaixadors''? Que París no reconeix el dret de les nacions oprimides dins l'Estat francès? Que França es va annexar la Catalunya Nord i va prohibir l'ús del català? Que França és l'únic Estat europeu que no ha signat els drets lingüístics de les minories nacionals?


 


      França en tot temps ha fet la guerra als territoris del seu imperi que pretenien la independència. Les més conegudes són la d'Indoxina i la d'Algèria. A la primera, les tropes d'elit de l'exèrcit francès foren derrotades pel Viet Minh al 1954, i França es va haver de retirar d'Indoxina. A la d'Algèria, 1954-1962, es va palesar  que l'exèrcit francès no podia aturar la guerra de guerrilles del FLN.


    Actualment, l'exèrcit francès és a punt per intervenir a qualsevol de les seves antigues colònies africanes, avui  Estats políticament independents, però dependents econòmicament de les multinacionals franceses (I formen part de la ''comunitat'' de països  francòfons, la Francophonie o Communauté francophonne).


 


  


    Tornant a la qüestió principal, vegem qualques fets històrics que serveixen d'indicadors en relació als processos d'independència.


   


    Irlanda va mantenir lluita armada durant més de cent anys per accedir a la proclamació de la República d'Irlanda, com a Estat sobirà, si bé ha restat sense resoldre la situació d'Irlanda del Nord.


 


     Els Estats Units van haver de mantenir i guanyar la guerra d'independència contra Anglaterra (1775-1781).


 


     Les colònies hispanes d'Amèrica iniciaren el moviment independentista tan bon punt la metròpoli entrà en col·lapse al 1808 (La guerra d'independència d'Argentina s'estengué de 1810 a 1824).


 


     Napoleó  va posar al descobert la insignificança de l'aristocràcia espanyola (Els ''Grandes de España'' van jurar fidelitat al nou rei,  José Bonaparte. A Baiona estant, va fer abdicar a Carlos IV i a Fernando VII. En Carlos IV  va cedir el tron d'Espanya a Napoleó. I Napoleó va  nomenar el seu germà En Joseph rei d'Espanya. 


 


     Amb relació a la qüestió que més importa, s'ha de destacar que el Principat  de Catalunya fou annexada a l'Imperi francès. I que, durant uns anys, sota el domini de Napoleó, el francès i el català foren les llengües oficials al Principat, amb exclusió de la llengua espanyola; i que, en paral·lel, va tornar a regir el dret civil català.


 


     A destacar: amb anterioritat, al 1793,  el Comité de Salud Pública de la República Francesa (Couthon, Robespierre i Saint Just) va suggerir fer una petita república catalana independent.


 


    A destacar:  A les negociacions de Baiona, al 1808, entre En Napoleó i En Ferran, aquest va fer la proposta de cedir ''les províncies compreses entre el riu Ebre i els Pirineus'' a canvi de que Ferran sigui reconegut com a rei d'Espanya (Segons l'informe de Catalunya 1810-1814).


 


      La I Guerra Mundial va provocar una profunda reestructuració de la geografia política d'Europa. El conflicte va produir l'esfondrament de  quatre grans imperis, l'austrohongarès, l'alemany, el turc i el rus, i va comportar la formació dels nous Estats independents a Europa:  Albània, Txecoslovàquia, Hongria, Iugoslàvia, Polònia, Finlàndia, Estònia, Letònia i Lituània.


 


     Després de la II Guerra Mundial, la gran onada de l'independentisme (amb les armes a la mà contra el domini europeu, en la major part de casos) va determinar la creació de la bateria de nous Estats a l'Àfrica i a l'Àsia.


 


   En relació a Europa, amb la crisi nacionalista de la federació, Iugoslàvia va deixar d'existir al 1991. La nació dominant, Sèrvia, mogué guerra per mantenir part de la federació, però no fou capaç d'impedir la formació dels nous Estats. Així, a partir del 1991, aparegueren sis nous Estats provenint de l'antiga Iugoslàvia, a saber, Sèrvia, Croàcia, Bòsnia, Eslovènia, Montenegro i Macedònia.


 


   Posteriorment, aparegué un nou conflicte nacionalista entre Sèrbia i la seva província de Kosovo, de població d'ètnia albanesa, majoritàriament. 


 


   S'ha de destacar que Kosovo pogué accedir a la independència gràcies al suport decisiu dels Estats Units  (L'aviació ianqui va bombardejar Belgrad al 1999).  Kosovo es va declarar Estat sobirà al 2008, i fou reconegut per un centenar de països (No per Sèrbia, ni per Espanya).


 


    Tesi: Washington  afavoreix o s'oposa a la creació d'un nou Estat segons els  interessos de l'Imperi. Afavoreix els moviments independentistes dins aquells Estats que són considerats hostils als EUA. I posa entrebancs als moviments independentistes si es donen dins d'Estats de governs vassals.


 


 


      Actualment, s'ha de suposar que Washington no donarà suport a l'independentisme de Catalunya-Principat. I s'ha de suposar que veu de mal ull un afebliment d'un  aliat i vassall seu com és el cas del govern espanyol. 


    Amb la intenció d'aconseguir el vist i plau de Washington, N'Artur Mas i la plana major de CIU han fet tot de contínues declaracions tot i afirmant la seva condició de ferms neoliberals i d'admiradors del sistema ianqui.  Com a indicador, ens poden  referir als viatges de Mas a Boston, tot declarant que Catalunya és un dels  ''Massashussets'' d'Europa.  En la mateixa línia per aconseguir el suport dels EUA, N'Artur Mas ha fet un viatge oficial a Israel, 09/11/2013, palesant la condició pro-sionista de CIU i del govern català (En Mas es va entrevistar amb el primer ministre d'Israel,  En Binyamín Netanyahu, alhora que mostrava el seu desinterès per la causa palestina al evitar la trobada amb el president de l'Autoritat Nacional Palestina, En Mahmud Abbas)(Sobre el sionisme a Catalunya  podeu veure el meu post  El sionisme català un carreró sense sortida). 


 


 


     Un hom podria pensar que segons els meus arguments en l'actualitat l'independentisme ''tranquil'' no pot aconseguir els seus objectius.


   Certament, aquest hom pensaria correctament. Però he de dir que, malgrat tot, el formidable creixement  del sentiment independentista entre les amples masses de Catalunya-Principat es correspon amb una situació de decadència de l'Estat espanyol.


 


     Precisament, la tesi primordial d'aquest escrit és anunciar el col·lapse econòmic de l'Estat, de manera que el Principat  de Catalunya (i Catalunya Sencera) es veuria impel·lida a comportar-se com a Estat sobirà així com es va esdevenir a 1936.


    Com dic a la web  El col·lapse de l'Estat espanyol. 36 enunciats.:  A cada moment històric, l'oligarquia espanyola (l'actual és hereva de l'aristocràcia tradicional) sempre repeteix la mateixa pràctica política en relació a l'economia de l'Estat espanyol (Dic ''oligarquia'' i no ''burgesia'', perquè a l'Espanya estricta no hi ha autèntica burgesia).  Pràctica política que consisteix en allargar més el braç que la màniga.  L'oligarquia espanyola sempre es mostra megalòmana:  fa uns projectes polítics de grandesa que no s'adeqüen a la seva capacitat econòmica. De manera que sempre condueix a la fallida econòmica de l'Estat.


 


    A considerar:  El PSOE és una formació política que no es planteja, en cap supòsit, la liquidació de l'oligarquia  (d'arrels franquistes, i que es nodreix del franquisme). O sigui, davant la situació de col·lapse de l'Estat,  el PSOE és incapaç de trobar una sortida a la catàstrofe (com es va palesar amb la incapacitat del govern d'En Rodríguez Zapatero).


 


    A considerar:  Els líders de la  Unió Europea han quedat decebuts del procés de ''modernització'' que ha seguit l'Estat espanyol, procés que ha acabat en desastre. Per altra banda, la UE no ha aconseguit sortir de la crisi (Sembla que França ha entrat en recessió), i, per tant, no està en condicions de salvar Espanya de la bancarrota.


 


    A considerar:  Tot i que els mitjans diuen que els EUA són en recuperació econòmica, els informadors crítics afirmen que els EUA  continuen en recessió; i qualcuns parlen de col·lapse ianqui imminent.


 


     Vull dir amb això que  ni Europa ni els Estats Units estan en condicions  per salvar Espanya del col·lapse.


 


    A considerar:  així com, al 1936,  el govern del Principat  de Catalunya va poder continuar la guerra contra els militars colpistes gràcies a l'ajut de la Unió Soviètica, semblantment, ha de ser possible que qualque potència  no europea faci costat a una Catalunya Sencera en procés de construcció del seu Estat sobirà.


  


      


 


     


 


   


 


 

 

VÝdeo contra En JosÚ Ramˇn Bauzß.

quetgles | 12 Desembre, 2013 08:13

 

 

  

        Per a la difusió del vídeo contra En José Ramón Bauzá.


 


     És una modesta participació a la guerra mediàtica.


 


Vídeo: 'Pèl de Gall' a Bauzá: "una gavina ha arribat i ens ha cagat al cap"


Per Redacció Sírius


el dilluns, de desembre 02, 2013


0 comentaris


El grup musical menorquí Pèl de Gall dedica un crític i potent tema a la figura del president de les Illes, José Ramón Bauzá, "i a totes les persones que l'estan ajudant a fer el ridícul cada dia més". El sentit del ridícul, precisament, és quelcom que no tenen gaire present aquests joves, que cada pic que pugen a dalt de l'escenari ho fan amb una curiosa imatge, on destaquen els capells amb forma del cap de l'au que els dóna el nom, malgrat que aquest amaga un sentit no tan explícit del terme.


 

 

Llibert Ferri contradit per Jim W. Dean

quetgles | 11 Desembre, 2013 08:06

 

 

       

 

                En Llibert Ferri contradit per En Jim W. Dean


 


 


 


    Al cos de redacció del diari Ara li convindria prendre nota de l'informe d'En Jim W. Dean en relació a la crisi  d'Ucraïna, jo crec. En Jim Dean no sospitós d'estar venut a l'or de Moscou: és cap de redacció de Veterans Today.


      Com ja he dit en altres ocasions, al meu parer, l'Ara fa un tractament de la política internacional amb uns plantejaments esbiaixats que coincideixen amb els dels mitjans ianquis dretans i amb els dels sionistes. Els articles d'En Llibert Ferri en són un bon exemple del que és la negació del periodisme.


 


      En relació a aquesta qüestió, pens que ha de ser de profit veure l'article d'En Jim Dean transcrit al català (amb traducció de màquina).


 


                             Occident mou guerra per Ucraïna


  



 L'evolució  de l'antiga Guerra Freda a la Guerra Neo - econòmica està escrivint un altre capítol de la setmana passada a Ucraïna .


 Un cop més veiem poderoses forces externes profundament involucrats en la política interna dels més petits . Les tàctiques poden variar , però les batalles de blocs de comerç són guerres per tot per a si mateixos .

 Els grups d'oposició que estan fora del poder sempre són presa fàcil per als intrigants estrangers . Quan el lobby d'Israel va començar el seu assalt al nostre Congrés, que es va centrar en les eleccions senatorials en estats amb poblacions petites com grans fluxos de diners en efectiu fora tenien molt més poder sobre l'esforç local .

 En efecte , van comprar senadors primera on estaven més barat per comprar no hi ha ninots que es . Vam veure unes eleccions on el finançament exterior era del 90% del total recaptat i gastat , bàsicament , un auto- elevació dels més alts càrrecs polítics electes federals de l'estat . Amb grans a llarg termini fora de diners darrere d'ells eren bones apostes d'antiguitat per guanyar finalment top presidència de les comissions , el Sant Grial de la penetració política israeliana .


 L'Occident ha tingut èxit en el saqueig de la Rússia recentment democratitzat amb els nostres prestades " experts financers " que van fer amb ells el que fan els xarlatans ... els van robar cec . Els aventurers occidentals van abandonar l'escenari per als oligarques súper rics amb el passaport israelià addicional de costum . Les extradicions són impossibles d'arribar si ha pagat els honoraris adequats , i és un bon lloc per amagar-se efectiu obtingut per mètodes qüestionables .

 El rescat Putin del poble rus de la servitud - occidental Oligarca era, per descomptat , filat com el ressorgiment de l'ós rus perillós . Els conglomerats de defensa se ​​senten sols i sense un home de la borsa adequada que es pot construir una gran amenaça de i un programa de despeses de defensa més gran per .

 Però va ser Occident qui va decidir atacar , i sempre volen un pla costós gran. Per tant , vam tenir la política de l' George Kennan de "contenció soviètica ' desenterrar i es va preparar per a la nova barra de llavis . Quan ell i els seus companys de Wise Men volia vendre Congrés la boxa als soviètics en un pla de $ 50,000,000,000 sabien hauria de , i cito ... " espanta l'infern de sortir d'ells! "

 Però alguns antecedents crític per continuar jugant . Vaig a tractar de ser breu . Si no per altra cosa, George Kennan és conegut per ser l'autor del que va arribar a ser conegut com el " Telegrama Llarg" , una anàlisi de la paraula 5540 escrita en una sola sessió , l'abril de 1946 , sobre la millor manera de gestionar les futures relacions diplomàtiques soviètiques . Va ser molt llegit entre les elits de Washington i es va convertir en base de la Doctrina Truman .

 Kennan va seguir al juliol de 1947 amb un article a la revista Foreign Affairs anomenada Font de la conducta soviètica. Aquesta és la bala de plata .


 " ... L'element principal de qualsevol política dels Estats Units cap a la Unió Soviètica ha de ser a llarg termini , pacient però ferma i vigilant contenció de les tendències expansives russes ... Pressió soviètica contra les institucions lliures del món occidental és una cosa que pot ser continguda per l'aplicació hàbil i vigilant de força contrària a una sèrie de constant canvi dels punts geogràfics i polítics . "

 La política de contenció havia nascut , i està encara amb nosaltres avui , pres i copiat per una nova generació de diplomàtics occidentals falsificats sense idees originals . I l'ús de mètodes antiquats en una situació totalment nova geopolítica està resultant ser un desastre innecessari .


 Irònicament les situacions d'Orient i Occident s'han revertit . No va ser la por de l'expansionisme soviètic ni el ressorgiment de la del president Mao Gran Marxa que va desencadenar la decisió occidental de començar un setge de Rússia i la Xina . Va ser la cobdícia dels elitistes corrent l'espectacle occidental darrere dels seus diversos governs de front .

 Va ser un atac frontal múltiples amb les guerres dels Balcans , l'expansió de l'OTAN i el desplegament d'avançada militar dels EUA fora del Golf Pèrsic , en moviment profund cap amunt a la regió del Caucas a amenaçar els recursos petrolífers i terres rares just en els patis del darrere de dos països que no estaven desplegades en avançada cap als EUA o Europa .

 Política occidental ha estat l'agressió econòmica desenfrenada i l'exèrcit nord-americà no només s'utilitza per a la carn de canó , o per permetre el saqueig contractista militar , o per obtenir els seus garfis en el tràfic d'heroïna afganesa ... sinó com a mercenaris per tallar i mantenir les " zones econòmiques exclusives" com una nació conqueridora podria imposar als estats vassalls .

 Aquesta és la situació que ens trobem amb els carrers de Kíev . No és infiltrats del partit comunista fent equip amb les minories a crear el caos polític - social . És ben escorat governs i centenars de centres de pensament de grup davanter i organitzacions no governamentals que són les de la Gran Marxa elitistes occidentals , amb l'oposició interna d'Ucraïna per davant d'ells .

 Per què l'oposició ucraïnesa voldria pujar al vaixell que s'enfonsa de la UE que és només una gran crisi o la guerra del Golf Pèrsic lluny d'enfonsar sota les onades econòmiques , sembla només com un moviment desesperat per tornar al poder . L'atractiu del mercat de la UE és un miratge , amb la seva desaparició només retardat amb els llibres de cuina i , com un esquema Ponzi típica , necessitant nous plançons a portar a mantenir el joc uns quants anys més pel que diversos dels venedors ambulants s'ofereixi de garantia abans de l'accident .

 Un dels think tanks que estava parlant , per descomptat , ha pesat dins amb la seva "opinió ", i en la CNN ni menys , una punta fora d'un molt connectats en grup de reflexió . Ells lluïen Joerg Forbrig del Fons Marshall Alemany dels Estats Units , un dels nostres grups de façana d'ombra de primer nivell . Google ells per a obtenir un perfil del que una part superior de la línia un realment es sembla. Tots aquests grans grups de propagació de la democràcia són sovint fronts Intel ofensives .

 Forbrig és la venda de la nau que s'enfonsa la UE en la seva taula de salvació per als ucraïnesos . El pas de venedor d'oli de serp que fa és ... atrapar aquest ... ' Modernització política , econòmica i social . " No crec que atrapar els estafadors Fons Marshall llançant aquesta melodia als palestins a Cisjordània , o qualsevol de les persones persa estats del Golf que busquen un gust de la llibertat . Aquesta cortina de fum s'utilitza de manera selectiva .

 Germà Forbrig Què revela que la UE no està oferint el que necessita una Ucraïna amb problemes financers , com tothom ho fa ... un munt de diners en efectiu . No obstant això , Ucraïna haurà cèrcols regulació interminables de saltar a través fins i tot com un jove membre de la UE , que té un tuf de colonialisme en que a mi ... i tinc un bon olfacte .

 Putin , d'altra banda està oferint el que té ... preus de l'energia subsidiats , un altre element clau que és de vital importància per a tots els països . Els russos no estan requerint tot tipus de canvis interns que Occident colonial sembla pensa tothom hauria de tenir , que per descomptat inclou a les seves regles . Però la UE i els fronts , com el grup de Forbrig estan llançant Putin com el demagog de ​​tornar , i fent aquesta ment que quan ell està mantenint el seu nas fora dels seus assumptes interns . Els quincallers llibertat pensen que no podem veure a través del seu farsa costosa .

 Freedom House , un altre dels candidats davant Intel afegeix la seva manipulació acuradament preparat : Ianukóvitx "ha decidit que és més important mantenir Tymoshenko a la presó que la integració d'Ucraïna més cap a Europa " , va dir David Kramer , de Freedom House , una organització no governamental amb seu als Estats Units .

 " Ell ha deixat el seu país vulnerable a les amenaces i pressions de Vladimir Putin" , va dir . Aquest llegat pertanyerà a Ianukóvitx "si no inverteix és clar. "

 Aquesta propaganda estrangera adulterada tan pur . Una pertinença que requereix un torb de normes i reglaments per als membres aspirants sona una mica a mi com setmana universitat fraternitat infern permanent . És una cosa que s'ofereix als servents .

 Molts ucraïnesos que volen la integració de la UE només es centren en l'aspecte sense visat que els permet deixar i treballar en qualsevol lloc que vulguin a la UE . Han augmentat els vidres acolorits en això .

 Tenim un vell refrany aquí als EUA , que sembla apropiat en aquest cas, " La bruixa que vostè sap és millor que la que no ho fa . " Vaig a deixar les coses així ... per ara .

 JD   10.12.2013 / HSN



 Jim W. Dean prové d'una família militar antiga que es remunta a la Revolució Americana . El seu pare era de WWII P -40 i més endavant P -51 Mustang pilot de caça . La mare de Jim era vídua Segona Guerra Mundial als 16 anys , el seu primer marit va matar amb tot 580 a bord quan el SS Paul Hamilton , una nau de munició amb 7.000 tones d'explosius a bord, va ser torpedinat a la costa d'Alger . Ha aparegut en PBS més recentment en el documental Buscant Lincoln amb el professor Henry Lewis Gates i conferències al Comando de l' Exèrcit i Estat Major School a Fort Gordon . El seu enfocament actual escriptura està en la seguretat nacional , intel · ligència , operacions psicològiques i negre , història militar / Intel inclosos els arxius de vídeo personals , i les guerres actuals . Jim Dean és el cap de redacció de Veterans Today.




 

 

Llibert Ferri contradit per Jim W. Dean

quetgles | 11 Desembre, 2013 07:59

       

                   En Llibert Ferri contradit per En Jim W. Dean

 

 

 

    Al cos de redacció del diari Ara li convindria prendre nota de l'informe d'En Jim W. Dean en relació a la crisi  d'Ucraïna, jo crec. En Jim Dean no sospitós d'estar venut a l'or de Moscou: és cap de redacció de Veterans Today.

      Com ja he dit en altres ocasions, al meu parer, l'Ara fa un tractament de la política internacional amb uns plantejaments esbiaixats que coincideixen amb els dels mitjans ianquis dretans i amb els dels sionistes. Els articles d'En Llibert Ferri en són un bon exemple del que és la negació del periodisme.

 

      En relació a aquesta qüestió, pens que ha de ser de profit veure l'article d'En Jim Dean transcrit al català (amb traducció de màquina).

 

                             Occident mou guerra per Ucraïna

  


 L'evolució  de l'antiga Guerra Freda a la Guerra Neo - econòmica està escrivint un altre capítol de la setmana passada a Ucraïna .


 Un cop més veiem poderoses forces externes profundament involucrats en la política interna dels més petits . Les tàctiques poden variar , però les batalles de blocs de comerç són guerres per tot per a si mateixos .

 Els grups d'oposició que estan fora del poder sempre són presa fàcil per als intrigants estrangers . Quan el lobby d'Israel va començar el seu assalt al nostre Congrés, que es va centrar en les eleccions senatorials en estats amb poblacions petites com grans fluxos de diners en efectiu fora tenien molt més poder sobre l'esforç local .

 En efecte , van comprar senadors primera on estaven més barat per comprar no hi ha ninots que es . Vam veure unes eleccions on el finançament exterior era del 90% del total recaptat i gastat , bàsicament , un auto- elevació dels més alts càrrecs polítics electes federals de l'estat . Amb grans a llarg termini fora de diners darrere d'ells eren bones apostes d'antiguitat per guanyar finalment top presidència de les comissions , el Sant Grial de la penetració política israeliana .


 L'Occident ha tingut èxit en el saqueig de la Rússia recentment democratitzat amb els nostres prestades " experts financers " que van fer amb ells el que fan els xarlatans ... els van robar cec . Els aventurers occidentals van abandonar l'escenari per als oligarques súper rics amb el passaport israelià addicional de costum . Les extradicions són impossibles d'arribar si ha pagat els honoraris adequats , i és un bon lloc per amagar-se efectiu obtingut per mètodes qüestionables .

 El rescat Putin del poble rus de la servitud - occidental Oligarca era, per descomptat , filat com el ressorgiment de l'ós rus perillós . Els conglomerats de defensa se ​​senten sols i sense un home de la borsa adequada que es pot construir una gran amenaça de i un programa de despeses de defensa més gran per .

 Però va ser Occident qui va decidir atacar , i sempre volen un pla costós gran. Per tant , vam tenir la política de l' George Kennan de "contenció soviètica ' desenterrar i es va preparar per a la nova barra de llavis . Quan ell i els seus companys de Wise Men volia vendre Congrés la boxa als soviètics en un pla de $ 50,000,000,000 sabien hauria de , i cito ... " espanta l'infern de sortir d'ells! "

 Però alguns antecedents crític per continuar jugant . Vaig a tractar de ser breu . Si no per altra cosa, George Kennan és conegut per ser l'autor del que va arribar a ser conegut com el " Telegrama Llarg" , una anàlisi de la paraula 5540 escrita en una sola sessió , l'abril de 1946 , sobre la millor manera de gestionar les futures relacions diplomàtiques soviètiques . Va ser molt llegit entre les elits de Washington i es va convertir en base de la Doctrina Truman .

 Kennan va seguir al juliol de 1947 amb un article a la revista Foreign Affairs anomenada Font de la conducta soviètica. Aquesta és la bala de plata .


 " ... L'element principal de qualsevol política dels Estats Units cap a la Unió Soviètica ha de ser a llarg termini , pacient però ferma i vigilant contenció de les tendències expansives russes ... Pressió soviètica contra les institucions lliures del món occidental és una cosa que pot ser continguda per l'aplicació hàbil i vigilant de força contrària a una sèrie de constant canvi dels punts geogràfics i polítics . "

 La política de contenció havia nascut , i està encara amb nosaltres avui , pres i copiat per una nova generació de diplomàtics occidentals falsificats sense idees originals . I l'ús de mètodes antiquats en una situació totalment nova geopolítica està resultant ser un desastre innecessari .


 Irònicament les situacions d'Orient i Occident s'han revertit . No va ser la por de l'expansionisme soviètic ni el ressorgiment de la del president Mao Gran Marxa que va desencadenar la decisió occidental de començar un setge de Rússia i la Xina . Va ser la cobdícia dels elitistes corrent l'espectacle occidental darrere dels seus diversos governs de front .

 Va ser un atac frontal múltiples amb les guerres dels Balcans , l'expansió de l'OTAN i el desplegament d'avançada militar dels EUA fora del Golf Pèrsic , en moviment profund cap amunt a la regió del Caucas a amenaçar els recursos petrolífers i terres rares just en els patis del darrere de dos països que no estaven desplegades en avançada cap als EUA o Europa .

 Política occidental ha estat l'agressió econòmica desenfrenada i l'exèrcit nord-americà no només s'utilitza per a la carn de canó , o per permetre el saqueig contractista militar , o per obtenir els seus garfis en el tràfic d'heroïna afganesa ... sinó com a mercenaris per tallar i mantenir les " zones econòmiques exclusives" com una nació conqueridora podria imposar als estats vassalls .

 Aquesta és la situació que ens trobem amb els carrers de Kíev . No és infiltrats del partit comunista fent equip amb les minories a crear el caos polític - social . És ben escorat governs i centenars de centres de pensament de grup davanter i organitzacions no governamentals que són les de la Gran Marxa elitistes occidentals , amb l'oposició interna d'Ucraïna per davant d'ells .

 Per què l'oposició ucraïnesa voldria pujar al vaixell que s'enfonsa de la UE que és només una gran crisi o la guerra del Golf Pèrsic lluny d'enfonsar sota les onades econòmiques , sembla només com un moviment desesperat per tornar al poder . L'atractiu del mercat de la UE és un miratge , amb la seva desaparició només retardat amb els llibres de cuina i , com un esquema Ponzi típica , necessitant nous plançons a portar a mantenir el joc uns quants anys més pel que diversos dels venedors ambulants s'ofereixi de garantia abans de l'accident .

 Un dels think tanks que estava parlant , per descomptat , ha pesat dins amb la seva "opinió ", i en la CNN ni menys , una punta fora d'un molt connectats en grup de reflexió . Ells lluïen Joerg Forbrig del Fons Marshall Alemany dels Estats Units , un dels nostres grups de façana d'ombra de primer nivell . Google ells per a obtenir un perfil del que una part superior de la línia un realment es sembla. Tots aquests grans grups de propagació de la democràcia són sovint fronts Intel ofensives .

 Forbrig és la venda de la nau que s'enfonsa la UE en la seva taula de salvació per als ucraïnesos . El pas de venedor d'oli de serp que fa és ... atrapar aquest ... ' Modernització política , econòmica i social . " No crec que atrapar els estafadors Fons Marshall llançant aquesta melodia als palestins a Cisjordània , o qualsevol de les persones persa estats del Golf que busquen un gust de la llibertat . Aquesta cortina de fum s'utilitza de manera selectiva .

 Germà Forbrig Què revela que la UE no està oferint el que necessita una Ucraïna amb problemes financers , com tothom ho fa ... un munt de diners en efectiu . No obstant això , Ucraïna haurà cèrcols regulació interminables de saltar a través fins i tot com un jove membre de la UE , que té un tuf de colonialisme en que a mi ... i tinc un bon olfacte .

 Putin , d'altra banda està oferint el que té ... preus de l'energia subsidiats , un altre element clau que és de vital importància per a tots els països . Els russos no estan requerint tot tipus de canvis interns que Occident colonial sembla pensa tothom hauria de tenir , que per descomptat inclou a les seves regles . Però la UE i els fronts , com el grup de Forbrig estan llançant Putin com el demagog de ​​tornar , i fent aquesta ment que quan ell està mantenint el seu nas fora dels seus assumptes interns . Els quincallers llibertat pensen que no podem veure a través del seu farsa costosa .

 Freedom House , un altre dels candidats davant Intel afegeix la seva manipulació acuradament preparat : Ianukóvitx "ha decidit que és més important mantenir Tymoshenko a la presó que la integració d'Ucraïna més cap a Europa " , va dir David Kramer , de Freedom House , una organització no governamental amb seu als Estats Units .

 " Ell ha deixat el seu país vulnerable a les amenaces i pressions de Vladimir Putin" , va dir . Aquest llegat pertanyerà a Ianukóvitx "si no inverteix és clar. "

 Aquesta propaganda estrangera adulterada tan pur . Una pertinença que requereix un torb de normes i reglaments per als membres aspirants sona una mica a mi com setmana universitat fraternitat infern permanent . És una cosa que s'ofereix als servents .

 Molts ucraïnesos que volen la integració de la UE només es centren en l'aspecte sense visat que els permet deixar i treballar en qualsevol lloc que vulguin a la UE . Han augmentat els vidres acolorits en això .

 Tenim un vell refrany aquí als EUA , que sembla apropiat en aquest cas, " La bruixa que vostè sap és millor que la que no ho fa . " Vaig a deixar les coses així ... per ara .

 JD   10.12.2013 / HSN



 Jim W. Dean prové d'una família militar antiga que es remunta a la Revolució Americana . El seu pare era de WWII P -40 i més endavant P -51 Mustang pilot de caça . La mare de Jim era vídua Segona Guerra Mundial als 16 anys , el seu primer marit va matar amb tot 580 a bord quan el SS Paul Hamilton , una nau de munició amb 7.000 tones d'explosius a bord, va ser torpedinat a la costa d'Alger . Ha aparegut en PBS més recentment en el documental Buscant Lincoln amb el professor Henry Lewis Gates i conferències al Comando de l' Exèrcit i Estat Major School a Fort Gordon . El seu enfocament actual escriptura està en la seguretat nacional , intel · ligència , operacions psicològiques i negre , història militar / Intel inclosos els arxius de vídeo personals , i les guerres actuals . Jim Dean és el cap de redacció de Veterans Today.



La independŔncia de Catalunya Sencera

quetgles | 08 Desembre, 2013 08:59

 

               La independència de Catalunya Sencera 1


 

         Són una mena d'apunts.

 


         Catalunya Sencera,  s'ha d'entendre formada pel Principat de Catalunya, València, les Illes Balears (a l'Estat espanyol)  i Catalunya Nord (a l'Estat francès).


 


    Jo donava els arguments que fan palesa la inconsistència de l'actual projecte independentista de CIU i ERC (Podeu veure el meu post Catalunya avança a les palpentes.).


 


   No he de repetir els arguments, però  sí fer qualques aclariments.


   Seria un error considerar que el meu escrit és pessimista.  El meu pessimisme, si de cas, és respecte al projecte sobiranista de Más-Junqueras, projecte que duu la marca del independentisme ''tranquil''. 


   Ben al contrari, jo crec que l'independentisme català anirà a més de forma accelerada i que abraçarà a tota la nació (De Salses a Guardamar, i de Fraga a Maó).


 


    A manera de profecia:  No és cap disbarat suposar el col·lapse de l'Estat espanyol. Un col·lapse que primer seria econòmic i a continuació polític.


 


     Al meu parer, no és aventurat preveure una nova crisi econòmica dels EUA i d'Europa, crisi que significaria la desfeta real  de l'imperialisme ianqui i la del europeu.


 


   A manera de profecia:  S'ha de preveure que si es dóna el col·lapse econòmic de l'Estat espanyol, llavors  l'Administració de l'Estat deixarà de rutllar.


     Tesi:  l'Administració de l'Estat en mans de l'oligarquia espanyola de sempre (la d'ara és la continuadora de la de l'època franquista) ha de conduir inevitablement al col·lapse econòmic.


 


     No és solament que siguin uns mals administradors. Allò letal de la seva Administració és la corrupció que cova dins els cercles més pròxims al Poder de l'Estat (Fou el govern de N'Aznar el que anul·là les lleis de protecció del sol).


     Vegeu l'exemple de les autopistes privades de Madrid:  Governants, propietaris de la terra, financers, constructors i concessionaris,  tots ells pertanyen als cercles oligàrquics. El Govern dels oligarques decideix crear un conjunt d'autopistes a Madrid, però no disposa de pressupost; llavors ''troba'' la manera de construir:  les concessionàries aportaran el capital i, a canvi, obtindran la concessió de les autopistes per una durada de 50 anys. O sigui, les autopistes figura que són propietat de l'Estat.  Els financers aporten el capital a un interès alt i segur. El govern fa una llei segons la qual els terrenys a expropiar passaran de sol rústic o sol edificable, de manera que els  propietaris de la terra veuran quadruplicat el valor de les seves terres. O sigui, és el joc de l'oligarca a l'oligarca, i roba tu que ara et toca.


 


       Amb el col·lapse de l'Administració, els ens locals es veuen impel·lits a improvisar solucions a tot tipus de problemes que els assetgen.


 


       Un antecedent d'aquesta situació seria la revolució de 1868, que va donar lloc al cantonalisme.


   I un antecedent més pròxim fou la deriva del col·lapse provocat per l'alçament del general Franco, el 18 de juliol de 1936. Des del  juliol del 36, el govern de Catalunya Principat i el d'Euskadi van prendre plens poders (el de la guerra, inclòs) com correspondrien a una nació sobirana.


 


   


 


     


 


     


 


 


 


 


 


Ferri, Obama, Putin.

quetgles | 06 Desembre, 2013 19:36

 

 

                        En Llibert Ferri, N'Obama i En Putin. Aclariments a l'engròs.


 


 


      


    A la seva producció periodística i bibliogràfica, En Llibert Ferri es presenta com un campió de la lluita per la llibertat (I En George Bush, també), i descriu Rússia dins ''Eix del mal'' que afecta el món (Actualment, no passa dia en que els mitjans ianquis descriguin aspectes negatius de la societat russa, així com la política dictatorial del president rus, En Vladímir Putin).


 


     Segons En Ferri, En Putin malda per reconstruir el desaparegut imperi soviètic, actuant com un dictador i fent ús de pràctiques criminals, comparant-lo amb N'Stalin.


 


      Respecte a això, vegem uns quants aclariments, a l'engròs.


 


       Amb la instauració de la democràcia a la manera capitalista a Rússia i amb l'aplicació d'una política econòmica segons el patró neoliberal, En Mikhail Gorbatxov va ser aplaudit per Washington i per la premsa ianqui (En reconeixement, al 1990, li fou atorgat el Premi Nobel de la Pau). 




Reunió de Gorbatxov amb Reagan i el llavors vicepresident Bush a Governor's Island, New York, 1988.


 


 


 


      Mira que bé:  La Rússia exsoviètica als anys 90 havia de seguir les orientacions del Banc Mundial i del FMI. S'havia convertit en un ''protectorat'' de Washington.


   Amb l'arribada de Vladímir Putin a la presidència de Rússia, al 2000 (amb el 53 % dels vots), s'esvaí el somni ianqui. En Putin aconseguí recuperar la independència econòmica de Rússia i, alhora, posar en dificultats la política de l'imperialisme dels Estats Units. En Putin va tornar a fer present Rússia al món. I Rússia recuperava la seva capacitat de resposta militar contra l'enemic potencial.


   A les eleccions presidencials del 2012, va restar palesa la confiança que desperta En Putin entre les amples masses russes: aquesta vegada, va guanyar les eleccions presidencials a la primera volta amb un percentatge del 63,64 % (Molt endarrere el seguia el candidat del partit comunista, En Gennady Ziugánov, amb un 17,18 % dels vots).


   Actualment, En Putin s'ha convertit en el líder mundial del multilateralisme. Rússia, juntament amb la Xina, és la principal potència mundial que s'oposa a la política de Washington. 


 


    En Ferri parla en tot temps de les malvestats d'En Putin. Però no és el president rus el que mou guerres al món.


   Fou l'OTAN, a instància de N'Obama, la que va bombardejar Líbia i la va deixar feta un munt de ferralla i de runes. Foren Rússia i la Xina les que s'oposaren als bombardeigs 


   Fou aquesta guerra contra el règim d'En Gaddafi la que obligà a la sortida dels 30.000 obrers i enginyers xinesos que operaven a Líbia, laqual cosa ocasionà greus pèrdues econòmiques a les empreses xineses que actuaven allà..


 


     Fou com a resultat de la política bel·licista de N'Obama que Líbia ha passat de ser el país de més alt nivell de vida del continent africà a ser un pària (Sembla que ara no aconsegueixen reconstruir l'Estat libi).


   No és En Putin el qui actua burlant la legalitat internacional. És N'Obama el qui ho fa. És N'Obama el qui  imposa sancions unilaterals contra l'Iran sense l'aprovació de les NU. És N'Obama i no En Putin el qui envia avions de guerra a bombardejar el Pakistan.


    No és la Rússia actual la que va provocar el Crac financer del 2008 causant de la crisi europea. Foren els EUA els responsables. Foren les pràctiques mafioses dels financers de Wall Street les responsables.


    A subratllar:  Ni Rússia ni la Xina ha sofert recessió  econòmica.


    A destacar:  N'Obama va dir al discurs d'investidura que la causa del Crac era deguda a la cobdícia i manca d'escrúpols d'uns pocs financers.


    A destacar: N'Obama no ha efectuat la reforma del sistema financer, reforma que havia promès.


    S'ha de saber:  La fallida de Detroit (la que era la cinquena ciutat més gran dels EUA) és una premonició del que succeirà a l'Estat.  El teixit industrial dels EUA continua en letal desfeta.


    No és En Putin el qui vigila la resta del món; és N'Obama qui ho fa. Actualment, centenars de milions de converses telefòniques de tot el món són interferides i emmagatzemades  per la NSA.


     No és En Putin el qui envolta de bases militars els EUA. És N'Obama qui envolta de bases militars a Rússia (Bé, a Rússia, però encara més a l'Iran).  


    És N'Obama el qui pretén aixecar una barrera de míssils anti-míssil just a la frontera de Rússia, cosa que En Putin denuncia com una amenaça de guerra.


     En resum, les campanyes dels mitjans capitalistes contra el president de Rússia no debiliten el seu creixent prestigi mundial als països de l'Àfrica, l'Àsia i l'Amèrica llatina.


  


 


      


Llibert Ferri, Obama i Putin.

quetgles | 06 Desembre, 2013 06:56

 

   

                              En Llibert Ferri, N'Obama i En Putin. Aclariments a l'engròs.


 


 


      


    A la seva producció periodística i bibliogràfica, En Llibert Ferri es presenta com un campió de la lluita per la llibertat (I En George Bush, també), i descriu Rússia dins ''Eix del mal'' que afecta el món (Actualment, no passa dia en que els mitjans ianquis descriguin aspectes negatius de la societat russa, així com la política dictatorial del president rus, En Vladímir Putin).


 


     Segons En Ferri, En Putin malda per reconstruir el desaparegut imperi soviètic, actuant com un dictador i fent ús de pràctiques criminals, comparant-lo amb N'Stalin.


 


      Respecte a això, vegem uns quants aclariments, a l'engròs.


 


       Amb la instauració de la democràcia a la manera capitalista a Rússia i amb l'aplicació d'una política econòmica segons el patró neoliberal, En Mikhail Gorbatxov va ser aplaudit per Washington i per la premsa ianqui (En reconeixement, al 1990, li fou atorgat el Premi Nobel de la Pau). 




Reunió de Gorbatxov amb Reagan i el llavors vicepresident Bush a Governor's Island, New York, 1988.


 


 


 


      Mira que bé:  La Rússia exsoviètica als anys 90 havia de seguir les orientacions del Banc Mundial i del FMI. S'havia convertit en un ''protectorat'' de Washington.


   Amb l'arribada de Vladímir Putin a la presidència de Rússia, al 2000 (amb el 53 % dels vots), s'esvaí el somni ianqui. En Putin aconseguí recuperar la independència econòmica de Rússia i, alhora, posar en dificultats la política de l'imperialisme dels Estats Units. En Putin va tornar a fer present Rússia al món. I Rússia recuperava la seva capacitat de resposta militar contra l'enemic potencial.


   Actualment, En Putin s'ha convertit en el líder mundial del multilateralisme. Rússia, juntament amb la Xina, és la principal potència mundial que s'oposa a la política de Washington. 


 


    En Ferri parla en tot temps de les malvestats d'En Putin. Però no és el president rus el que mou guerres al món.


   Fou l'OTAN, a instància de N'Obama, la que va bombardejar Líbia i la va deixar feta un munt de ferralla i de runes. Foren Rússia i la Xina les que s'oposaren als bombardeigs 


   Fou aquesta guerra contra el règim d'En Gaddafi la que obligà a la sortida dels 30.000 obrers i enginyers xinesos que operaven a Líbia, laqual cosa ocasionà greus pèrdues econòmiques a les empreses xineses que actuaven allà..


 


     Fou com a resultat de la política bel·licista de N'Obama que Líbia ha passat de ser el país de més alt nivell de vida del continent africà a ser un pària (Sembla que ara no aconsegueixen reconstruir l'Estat libi).


   No és En Putin el qui actua burlant la legalitat internacional. És N'Obama el qui ho fa. És N'Obama el qui  imposa sancions unilaterals contra l'Iran sense l'aprovació de les NU. És N'Obama i no En Putin el qui envia avions de guerra a bombardejar el Pakistan.


    No és la Rússia actual la que va provocar el Crac financer del 2008 causant de la crisi europea. Foren els EUA els responsables. Foren les pràctiques mafioses dels financers de Wall Street les responsables.


    A subratllar:  Ni Rússia ni la Xina ha sofert recessió  econòmica.


    A destacar:  N'Obama va dir al discurs d'investidura que la causa del Crac era deguda a la cobdícia i manca d'escrúpols d'uns pocs financers.


    A destacar: N'Obama no ha efectuat la reforma del sistema financer, reforma que havia promès.


    S'ha de saber:  La fallida de Detroit (la que era la cinquena ciutat més gran dels EUA) és una premonició del que succeirà a l'Estat.  El teixit industrial dels EUA continua en letal desfeta.


    No és En Putin el qui vigila la resta del món; és N'Obama qui ho fa. Actualment, centenars de milions de converses telefòniques de tot el món són interferides i emmagatzemades  per la NSA.


     No és En Putin el qui envolta de bases militars els EUA. És N'Obama qui envolta de bases militars a Rússia (Bé, a Rússia, però encara més a l'Iran).  


    És N'Obama el qui pretén aixecar una barrera de míssils anti-míssil just a la frontera de Rússia, cosa que En Putin denuncia com una amenaça de guerra.


     En resum, les campanyes dels mitjans capitalistes contra el president de Rússia no debiliten el seu creixent prestigi mundial als països de l'Àfrica, l'Àsia i l'Amèrica llatina.


  


 


      


  

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb