El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religiˇ sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

La Xina exhibeix la seva potŔncia en alta tecnologia.

quetgles | 29 Setembre, 2013 10:29

        

             La Xina exhibeix la seva potència en alta tecnologia.

 

   

    Els experts del mitjans espanyols  (i dels mitjans catalans) no s'han cansat de repetir que la clau de l'èxit de l'economia xinesa era deguda  la immensa mà d'obra barata de que disposava. Darrerament ja no canten la salmòdia amb tant d'entusiasme. Però es veu que els hi costa haver de canviar de cantilena. Deu ésser per això que els mitjans no fan referència al fet que la Xina ha guanyat la licitació per a subministrar el sistema de defensa  antiaèria de Turquia. Sistema de defensa que és, per descomptat, de tecnologia  molt avançada.

   Vegeu la notícia segons la publica el diari turc Hurryet Daily News Turquia seleciona una empresa xinesa per a construcció de la defensa antiaèria.

    Segons això, s'ha d'entendre que la Xina iguala o supera els EUA en industries militars d'alta tecnologia, com són les de defensa antiaèria contra els míssils. En canvi, els experts del Pentàgon en tot temps han declarat que la Xina estava endarrerida respecte als EUA en tecnologia militar.

   Sembla que actualment la Xina guanya la major part de concursos internacionals de gran tecnologia que es celebren a l'Àfrica, l'Àsia i Amèrica.

    Respecte  a això, aquests dies es notícia destacable que la Xina ha guanyat la licitació per al desplegament geotèrmic de Kènia (Obra faraònica de gran estil), notícia que podeu veure a la web La Xina i Kènia firmen un acord per al desenvolupament geotèrmic.

 

    En resposta a un lector que em preguntava pel meu gran interès  i simpatia per la Xina, haig de dir el següent:  Si la Xina, en trenta anys, ha aconseguit passar del subdesenvolupament a primera potència econòmica mundial (amb uns beneficis extraordinaris  per a les classes treballadores xineses), llavors, al meu parer, el xinès serà el sistema social del futur. Jo crec que aquest sistema comunista seria una gran recompensa per a les classes treballadores  de Catalunya Sencera.

 

 

 

 

   

L'Iran mostra que la veritat estÓ guanyant la partida, segons En Finian Cunningham.

quetgles | 28 Setembre, 2013 06:55

 

 

        L'Iran mostra que la veritat està guanyant la partida,  segons En Finian Cunningham.

 

    Trobareu més a sota el post d'En Cunningham; però abans podeu veure qualcunes notícies sobre els avenços espectaculars de l'Iran, avenços que la premsa catalana acostuma a deixar de banda, seguint la petja de les agències de notícies ''occidentals''.

    Es sabut que l'Iran és la major potència industrial de l'Orient Mitjà i del Nord d'Àfrica. També es pot saber que ocupa el quinzè lloc en el rànquing mundial de països productors d'acer (Passant per davant del Regne Unit i d'Espanya);  però el que es procura ocultar és que la nació persa forma part del grup de països que són a l'avantguarda de la ciència i la tecnologia. Allò més sorprenent és, segurament, el seu domini de la tecnologia sobre els avions no tripulats (actualment, ja en produeix en quantitats industrials).

 

PressTV - Iran shows truth is winning out

La Xina al cap davant per una energia nuclear neta.

quetgles | 25 Setembre, 2013 19:47

 

 

 

  

     La Xina al cap davant per una energia nuclear neta.

 

 

   Els mitjans espanyols  - i els catalans – estan tocats pel càncer d'En Ruper Murdoch, majorment. En lloc d'informar objectivament, allò que fan és decidir quines notícies han de ser transmeses a la població, d'acord amb els interessos ideològic de les Corporacions financeres. Així, per exemple,  el cos de redacció d'aquests mitjans ja saben que han de donar una informació esbiaixada i negativa sobre la Xina, Rússia i l'Iran, països que lideren l'estratègia multilateralista. 

    Com he explicat en qualques escrits, la Xina actual ha desplegat una nova civilització superior.

    Prova d'aquesta superioritat en ciència i tecnologia – i humanitat - és l'esforç de la Xina per aconseguir una energia nuclear neta, barata i segura; esforç notable que situa a la Xina a l'avantguarda del món.

    Al meu parer, els mitjans espanyols murdoquians tenen la guerra perduda en front de la globalització informativa.

   A la web adjunta (del diari anglès The Telegraph digital) teniu a l'abast una informació que confirma el que jo he dit: La Xina lidera la cursa per una energia nuclear neta.

 

   

Els llinatges mallorquins

quetgles | 23 Setembre, 2013 08:35

    

 

                                                Els llinatges mallorquins

 

      Hi ha ignorants que són intel·ligents i d'altres, d'ignorants, que sempre embullen la troca. En José Ramón Bauza està entre els de la segona categoria. Com a mostra de que és així, en unes declaracions amb motiu de la vaga dels docents, En Bauza,  volent contraposar ''mallorquí'' i català, enardit, feia una crida a conservar el llegat ''dels nostres pares i padrins'' (cosa que, segons ell, no feien els ensenyants catalanistes de Balears).  Hem de suposar que En Bauzas no podia fer referència al llegat de les mares (Per allò de ''llengua materna'') perquè la seva és forastera (En Bauzas va néixer a Madrid). En Bauzas fa com si no sabés que la repoblació de les Illes, després de la conquesta del rei En Jaume, fou amb pobladors vinguts d'arreu de la Catalunya Comtal.

 

     El títol de l'article hauria de dir ''l'alt nombre de cognoms mallorquins que coincideixen amb topònims de la Catalunya Comtal fa palès l'origen catalanesc de la població autòctona de Mallorca, Menorca i Eivissa'', títol massa llarg per navegar per la Xarxa.

 

   Per descomptat, els cognoms de topònims de ciutats i de comarques fa més

evident la relació entre el cognom i el topònim. La gran majoria d'aquests

cognoms són topònims de ciutats, comarques, pobles, viles i, fins i tot, de masies.

    S'ha d'entendre que, seguint la tradició, molts dels nouvinguts eren denominats

segons el seu lloc de procedència.

   Per altra banda, es pot afirmar que els cognoms autòctons de les Illes Balears,

majorment, són indestriables dels de la Catalunya continental, com era de

presumir.

   El llinatge Rosselló, molt corrent a Mallorca, es correspon amb el topònim de el

comtat de el Rosselló (a considerar que al segle XIV, el Regne de Mallorca

comprenia Mallorca i el Rosselló. I que el Rosselló ens fou arravatat pels

francesos, amb conxorxa amb els espanyols, al segle XVII).

   Més poc coneguda és la relació dels llinatges mallorquins amb els topònims

d'altres comtats o comarques, com són els de Cerdà (que deriva de Cerdanya),

Vallespir i Capcir.

   Per descomptat, la relació nominal més coneguda és la referent a les ciutats més

grans del Principat, com es correspon amb Barceló (Referit a la ciutat o al comtat

de Barcelona), Manresa, Mataró, Reus, Terrassa, Vich (referit a la ciutat de Vic), Ripoll,

Berga, Bergues (referit a la ciutat de Berga), Rubí, Balaguer i d'altres.

   Però, en general,  aquesta relació nominal entre llinatges i topònims és mes poc

coneguda o ignorada pels propis portadors dels cognoms. I s'ha de saber que, a un

primer cop d'ull, són més d'un centenar  els llinatges balears de topònim de la

Catalunya Comtal. Vegeu una llista d'aquests llinatges, llista que he fet

improvisadament. Fa així: Alcover, Amengual  Armengol (d'Ermengol) , Blanes,

Caldés (de Calders), Campllong, Capmany, Canyelles (Cañellas és una versió

espúria creada per un funcionari espanyolista), Cardona, Castelló, Cervera

(Servera és espuri), Estaràs,  Gaià (Gayá és espuri), Garau (derivat de Grau?),

Guardiola (Gordiola és espuri), Güell,  Juncosa, Cànoves, Cantarelles, Llançà,

Lledó (de Lladó) Llobera, Llofriu, Mates, Miravet, Morell, Moià, Monserrat (de

Montserrat), Noguera, Perelló, Planells, Pons (de Ponç), Puigcerdà,  Puigserver

(del santuari Mare de Déu de Puigcerver), Ramis, Tous (de Sant Martí de Tous),

Vallès, Valls, Vendrell, Vidal (Can Vidal es troba a diversos municipis del Principat) ,

Vilallonga (Villalonga és espuri), i molts d'altres.

 

    

    

   

Les nenes soldat han tornat de SÝria embarassades.

quetgles | 21 Setembre, 2013 20:51

 

 

    

    Ei! Senyors de l'Ara: les nenes han tornat embarassades.

 

 

 

   Respecte a allò que és política internacional, el diari Ara és una franquícia del The New York Times.

 

   En data de 21/09/13, l'Ara publicava una crònica del NYT. Incloïa una foto d'unes dones suposades combatents; al peu de la foto es diu:  ''Un grup de dones del batalló Mare Aixa seient a un carrer del barri de Saladí, ala ciutat d'Alep. Les combatents donen suport a l'Exèrcit Sirià Lliure. La majoria de milicianes són estudiants que s'han unit als rebels''

 

 

 

   Havien d'haver afegit els periodistes de l'Ara que el combat de les nenes es feia majorment de nit i al llit. La major part de mitjans àrabs recullen la notícia sobre la ''Jihad sexual''. Podeu veure el que diu el ministre de l'Interior de Tunícia baixant la web Dones tunicianes per ''Sexual Jihad''.

 

   O, també, a la web catalana Els rebels sirians practiquen la 'yihad sexual' amb nenes tunecinas

 

 

La desintegraciˇ de l'Estat espanyol (2).

quetgles | 21 Setembre, 2013 08:04

 

 

 

 

 

 

   

 

                       

                            La desintegració imminent de l'Estat espanyol (2).Indicis de l'any 13.

 

   

     Advertència:  Per descomptat,  els meus arguments sobre la desintegració de l'Estat espanyol es basen en les dades econòmiques oficials (que no són objecte de discussió). Per altra banda, són nombrosos els informes que preveuen una situació catastrofista a Europa i, en especial, a l'Estat espanyol (com a exemple destacat, podeu veure la web La trampa de l'austeritat, publicada per Intermon el 18/09/2013, on es diu que a l'Estat espanyol es podria arribar vint milions de pobres a l'any 2025, un 42 % de la població).     

   L'oligarquia oculta la ruïna de Castella (de Castella - la Manxa i de Castella – Lleó) encobrint-la sota un constant discurs segons el qual la recessió econòmica de Castella (I d'Andalusia i Extremadura) s'ha d'emmarcar dins el context de la crisi europea. Donen per suposat que la crisi espanyola és paral·lela a l'Europea i que, tan bon punt l'economia europea remunti, la de Castella també remuntarà, cosa totalment incerta.

    En contra de la propaganda del govern, haurem de veure que el boom econòmic de Castella (de totes dues Castelles) era conseqüència d'una planificació econòmica   irracional, producte mitòman.

  Per explicar aquesta situació repetiré ací uns amplis fragments del meu escrit a la Xarxa La fi de l'Estat espanyol. 

 En aquest escrit jo deia:  Amb l'ingrés a la Unió Europea, a l'Estat espanyol es va donar un fals desplegament econòmic. Des de l'any 1986 al 2007,  li va caure una pluja de milions procedents de la UE, essent el major receptor d'ajuts de la UE (118.000 milions d'euros, Eroski Consumer, 19.03.2007).

     Fals desplegament, perquè no es corresponia amb la dinàmica econòmica pròpia de les diverses regions de l'Estat sinó a un programa de modernització i de cohesió elaborat pels buròcrates de Brussel·les i pels de Madrid.  

    Fou el govern espanyol el que determinà que la primera línia de l'AVE seria la de Madrid-Sevilla. Com era de preveure, la línia no ha sigut rentable. Però els buròcrates de Brussel·les havien aprovat el projecte, com si fos una bona inversió. Segons els experts crítics, les línies AVE no són rentables (Podeu veure  Un mal negocio para España.).

 

   La Revolució Industrial a Anglaterra va determinar la revolució del sistema de transport. Però l'Espanya d'En Felipe González feia la revolució del transport  sense que hi hagués cap revolució industrial. En efecte, a Sevilla no s'havia fet cap revolució industrial, i ara no saben com fer-ho perquè el tren s'ompli.

 

 I a continuació, afirmava:  A l'era de l'Aznarat (1996-2004) s'accentuà el fals boom econòmic espanyol.  Per mitjà de la desregulació del sol urbanitzable, la bombolla immobiliària esdevingué la més gran d'Europa. Segons deia N'Aznar, Espanya era la vuitena potència industrial del món. Però la realitat era la bombolla del totxo:  Espanya produïa més habitatges que el Regne Unit, França i Alemanya juntes.

 

  En paral·lel, per satisfer la demanda de crèdit del sector de la construcció, la banca espanyola (i la catalana) fou el major sol·licitant de crèdit d'Europa

   La febre constructora s'estenia sense control:  Habitatges, locals comercials, hotels, urbanitzacions, però, també, carreteres, línies fèrries, autopistes, túnels, aeroports, polígons industrials, ports esportius, parcs temàtics,  camps d'esports, palaus de congressos i d'altres.

  Un hom podria pensar que aquells constructors havien aixecat un imperi, però la realitat fou que l'imperi del totxo era invendible i que la banca espanyola restà la més endeutada d'Europa. Hi ha fonts que suposen que la banca espanyola deu més d'un bilió d'euros.

    I ho resumia fent: Tesi: Encara que no s'hagués produït la crisi, la bombolla espanyola hagués esclatat igualment. La quasi totalitat de les inversions efectuades no són rentables, una bona part han estat com tirar diners a la mar (així, per exemple, la major part dels 5.000 polígons industrials que es van construir ara són un desert).

 

  

    Allò a subratllar per entendre les estratègies econòmiques diferents que, a l'actualitat, han configurat diferents estructures econòmiques entre Castella i Catalunya (La peninsular i la insular), anunciat a manera de tesi, fa així:  Mentre que a Catalunya el desplegament econòmic es debut a les iniciatives dels emprenedors catalans, a Castella el desplegament ve determinat per la voluntat política de l'oligarquia.

    L'oligarquia espanyola tocava amb un dit al  cel:  Procedia al desplegament a gran escala de la indústria automotriu a Castella, tot i no disposar ni de tradició industrial  ni d'una classe social industrial. El govern espanyol (els diversos governs) ''repartia'' grans centres industrials automotrius per les diverses regions espanyoles per mitjà dels acords amb les multinacionals del sector (Bé, s'ha de saber que aquests centres són en realitat cadenes de muntatge d'automòbils). Amb un tres i no-res, Castella esdevenia una gran àrea de la indústria automotriu. Madrid, Valladolid, Burgos, Palència, sorgien com a grans centres d'aquesta indústria. Certament, era un esplet de multinacionals mai vist, multinacionals procedents  de França, Alemanya, Estats Units, Japó, Corea.

 

   Tornant a la tesi central d'aquest escrit:  L'oligarquia espanyola ha fet un salt en el buit; ha pretès fer  la revolució industrial des dels despatxos de Madrid; ha pretès la industrialització de Castella sense disposar d'una burgesia competent. I més encara: Com ha fet sempre al llarg de la història, l'oligarquia ha deixat de banda les febles formacions burgeses de l'Espanya estricta.

    L'oligarquia castellano-andalusa, conscient de la seva incapacitat per a desplegar una indústria tecnològica pròpia, va delegar la ''industrialització'' a les empreses transnacionals. Però, alhora, com a tocada d'una febrada, l'oligarquia s'abocava a la indústria de la construcció. En aquesta activitat industrial sí que hi ha hagut – i hi ha – concurrència entre l'oligarquia i la burgesia. Vull dir que en tot moment els oligarques han fet recurs en base a les empreses constructores tradicionals.

   Que quedi clar: La construcció (i les indústries subsidiàries) és la única gran activitat industrial blindada contra  la competència estrangera.

(Continuarà...)

    

 

 

 

 

 

 

 

En Josep Ramoneda, fil˛sof o ''mis˛sof''?

quetgles | 19 Setembre, 2013 16:29

   

             En Josep Ramoneda, filòsof, o ''misòsof''?

 

    Sembla que En Josep Ramoneda forma part del bloc sionista del diari Ara. A l'edició d'ahir, En Ramoneda resumia el desgovern del món en unes poques línies:  A la seva pel·lícula (d'En Ramoneda),  En Putin és el dolent i N'Obama és el bo. A la pel·lícula, l'astut Putin  para paranys a l'innocent Obama (No diu res del fet que N'Obama mou guerra a mig món)  . Segons ell, Rússia és una societat bastant desestructurada i amb una economia molt desequilibrada. Com a bon sionista, En  Ramoneda no diu res sobre els més de dos milions de presidiaris (proporcionalment, la xifra més elevada de presidiaris entre els diversos països del món) nord-americans com a conseqüència de la desestructuració de la societat dels EUA, s'ha de suposar; tampoc no diu res del fet que la major part de presos siguin negres. Tampoc esmenta el col·lapse de l'economia dels EUA. I evita parlar dels cinquanta milions de pobres nord-americans.

    En Ramoneda contribueix a satisfer la quota setmanal de crítica  de l'Ara contra  En Putin.  Segons fa saber el ''misòsof'', ''En Putin representa una forma particular de despotisme rus, una nova decantació de les velles tradicions del tsarisme i del bolxevisme...''.

    En contra d'aquesta perversa literatura sionista, he pensat que seria bo contrastar-la amb la d'un famós dissident nord-americà que té ''l'atreviment'' d'argumentar a favor de Putin i contra N'Obama. Podeu veure el post d'En Philip O'brien, El lider del món lliure: Obama o Putin? amb uns arguments que fan pols el dogmatisme del ''misòsof'' de Cervera.

   

 

En el moment en què la Casa Blanca va expressar les seves "serioses preocupacions per la forma en què aquests joves han estat tractats pel sistema judicial rus ', referint-se a la seva sentència de dos anys.

EUA presoner d'embargament consciència Bradley Manning, que és la tortura, l'aïllament i la condemna de 35 anys de presó aquest any per exposar els crims de guerra és una altra qüestió - com és de Guantánamo detingut indefinidament presos a cap càrrega, molts innocents, alimentats a la força i es va embarcar en aigua - però serveix el propòsit d'exposar la imitació de moralització i la hipocresia prevalent a l'altura d'insults diplomàtic.

Una hipocresia exemplifica de manera succinta durant la controvèrsia al voltant de la recent aprovació de la "llei de propaganda anti-gai ', que prohibeix la promoció de l'homosexualitat als nens de Rússia. Motivat per pura necessitat emergent de soscavar el prestigi mundial estratosfèric de Rússia, els mitjans de comunicació occidentals conglomerat promocionat crítics de la llei.

Semi-geni i còmic Stephen Fry, qui va comparar l'assumpte a la persecució dels Jueus a Alemanya nazi, va cridar a un boicot de les properes Olimpíades d'Hivern a Sotxi. Fent cas omís molt pitjor tractament dels homosexuals, que s'estan preparant per acollir la Copa del Món de Qatar a l'oest amigable.

Però tot això es redueix el soroll de sabres amb tacte en importància en comparació amb una molt més greu geopolític va escopir: La guerra civil a Síria. Augmentant la mentalitat de la guerra freda que s'ha cuit a foc lent durant una dècada, tant als Estats Units i Rússia tenen interessos molt diferents per prendre una posició cada vegada més polaritzat.

Rússia dóna suport al president Assad de Síria per algunes raons i espera fer valer la seva pròpia esfera d'influència a la regió. En primer lloc, hi ha la dimensió de la canonada. Assad està bloquejant el flux de gas natural liquat des del Golf Pèrsic a Europa, la protecció dels interessos nacionals russos a Gazprom.

Qatar, actualment el major exportador, i Aràbia Saudita, tant sunnites, esperava construir canonades de gas a través de Síria per arribar a aquests mercats lucratius, que Assad es va negar a favor dels contractes xiïta Iran. El primer, Qatar, va passar 3 bilions donar suport als rebels i altres nacions àrabs '', va revelar el senador John Kerry, es va oferir a fons de vaga dels Estats Units.

D'acord amb el Daily Telegraph, els saudites també 'ofert a Rússia un acord d'oli d'escombrat per controlar el mercat mundial de petroli i protegir els contractes de gas de Rússia, si el Kremlin s'allunya el règim d'Assad a Síria. "

Amb el descobriment de gas a Israel, ells també estan competint per aquests mercats, i també afavoreix la desestabilització de Síria i al seu aliat més proper, l'Iran, és enemic d'Israel clau. Es tracta essencialment de la seva guerra de poder amb l'Iran.

La revista alemanya Focus informar que l'evidència que demostra l'ús d'Assad d'armes químiques contra civils no combatents que els ofereixin el pretext moral que es necessita per atacar Síria, va ser subministrada per la intel·ligència israeliana.

El diputat britànic George Galloway va més enllà i culpa a Israel per l'atac, acusant-los de proporcionar els materials. I a Gran Bretanya, el secretari de Negocis Vince Gable es posa en dubte pel que fa a les llicències d'exportació química concedits a Síria.

propi ús d'armes químiques, com ara el fòsfor blanc a Gaza, d'Israel és, per descomptat, irrellevant. Com és l'ús dels Estats Units a Fal·luja, l'Iraq i l'agent taronja al Vietnam - suposat ús d'Assad d'armes químiques, com s'ha dit, és pretext.

Un pretext que implica una gran estratègia de tornar a donar forma a l'Orient Mitjà. Segons el general Wesley Clark, que data de, almenys, a principis de 1990 després de la caiguda de la Unió Soviètica. Els neoconservadors al Pentàgon volien netejar la regió abans d'una nova superpotència va arribar a l'escena per desafiar-los. '

Va ser escrit clarament en 1996. Amb l'aparició del manifest Clean Break neo-conservador / israelià, dirigit per Richard Perle i preparat per al primer ministre Benjamin Netanyahu, la seva crida era 'per contenir, desestabilitzar i fer retrocedir' percebuda amenaces regionals .

Objectius compartits amb el Projecte de Neo-Amb per al Nou Segle Americà (PNAC), publicat el 1997, que advocava per "polítiques exteriors agressives dels Estats Units a l'Orient Mitjà i el" lideratge global ".

Per iniciar la croada es va dir que podria ser necessari comptar amb un "nou Pearl Harbour ', que va arribar amb els atacs terroristes de l'9/11 en l'any 2001, il·luminació verda' cop de la política dels seus 2003 la invasió de l'Iraq.

Demostrant l'axioma: "La veritat és la primera causalitat de la guerra ', l'Oficina Neo-Amb de plans especials en el Departament de Defensa va fabricar la reivindicació Iraq tenia armes de destrucció massiva per justificar aquesta campanya.

Són objectius són explícitament en contra, els governs nacionalistes autònoms forts, independents de la influència de Washington, en aquest ric recurs i geo-estratègicament important regió.

No és una sorpresa llavors que aprendre actualment que els mateixos neoconservadors publicat una carta oberta demanant absurda Obama actuï per garantir que "les armes químiques d'Assad ja no amenacin als Estats Units '.

Campanades, l'AIPAC, 'el goril·la de 800 lliures a la sala ", diu:" Síria demostra la urgència de detenir l'Iran. " Ells estan tan desesperats per començar una nova guerra, és obvi que alguna cosa està en joc. I la gent, cada vegada més, ho saben.

Per a Israel i els seus partidaris neo-amb, l'Iran i els seus aliats xiïtes són vistos com a molt més perillosa que qualsevol altra denominació àrab anti-israeliana. Tenen l'esperança ja sigui per a una Assad i Hezbol·là greument debilitat o un règim sunnita a la frontera de l'Iran.

L'atac reivindicat Assad química, el salt dels EUA a la vaga, i el bloqueig de Rússia amb èxit d'un curs d'acció, reivindica l'ex assessor de Seguretat Nacional del president Jimmy Carter, Zbigniew Brizinsky.

En el seu llibre El gran tauler, ell va advertir després del col·lapse de la Unió Soviètica: "És imperatiu que cap reptador Euràsia emergeix capaç de dominar Euràsia i per tant també un repte Amèrica. ' La Rússia de Putin, amistosa amb la Xina, (que també s'oposa fermament a un atac occidental) és que superbloc emergent. Estats Units és el rei perdut i temorós.

Quan Putin va descriure les armes químiques reivindica com 'absurd complet. Que al-Nusra, una filial d'al-Qaida, era més probable que la culpa, que estava mostrant el seu menyspreu.

I va continuar: "En aquestes condicions, donant una carta de triomf per a aquells que estan trucant a la intervenció militar estrangera no té sentit ximple. ' Quan John Kerry va negar la implicació d'Al-Qaida, el va cridar a tota màquina 'mentider'.

De la mateixa manera, en la recent cimera del G-20, Putin portar a la comunitat internacional contra la postura de la guerra el premi Nobel de la Pau del destinatari. A la cimera de Sant Petersburg (oficialment per parlar de l'economia mundial i l'evasió d'impostos multinacional), es va distanciar de la figura decorativa detestable.

Amb les converses d'una línia vermella que es van creuar, Putin va compilar el seu propi expedient que acusa els rebels de dur a terme els atacs, tirant d'un Mario Savio 'cossos sobre els engranatges. domini d'espectre complet va aparèixer en la cort del Kremlin, i aviat pot exercir en l'escenari internacional.

Visiblement, Obama i Putin estan competint per la supremacia moral. Un argument consum públic, cap de les parts vol ser vist perdre la cara. Salvant moltes vides, per ara Obama ha parpellejat i parla de fer marxa enrere si Assad mans sobre el seu arsenal químic.

I com l'ex oficial del KGB emergeix com el líder del món lliure, podem veure amb el canó de fumar que ironies històriques no són barats. Però si és repel·lit un atac costosa i injustificat en nom d'al-Qaida, i WW3 evitada en el futur previsible, serà Putin per aconseguir el seu premi Nobel de la Pau?

- See more at: https://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=ca&prev=search&rurl=translate.google.es&sl=en&u=http://www.pravdareport.com/opinion/columnists/13-09-2013/125652-obama_putin_free_world-0/&usg=ALkJrhgOO8U4E-62HfDoVfhtzsOCSw5sBw#sthash.WA12n31I.dpuf - See more at: https://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=ca&prev=search&rurl=translate.google.es&sl=en&u=http://www.pravdareport.com/opinion/columnists/13-09-2013/125652-obama_putin_free_world-0/&usg=ALkJrhgOO8U4E-62HfDoVfhtzsOCSw5sBw#sthash.WA12n31I.dpuf

 

 

 

La caixa de resistŔncia dels docents balears

quetgles | 17 Setembre, 2013 09:30

 

 

      

     

              La caixa de resistència dels docents balears

 

A través del compte de Caixa Colonya 2056-0009-74-4102003418 es poden fer les donacions per la caixa de resistència.

   

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb