El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religiˇ sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

Els governs i els mitjans de comunicaciˇ ''occidentals'' volen ignorar les massacres a SÝria.

quetgles | 30 Juliol, 2013 22:03

 

      Els governs i els mitjans de comunicació ''occidentals'' volen ignorar les massacres a Síria.

 

      Es devien pensar que les seves pràctiques vils restarien amagades. Que els seus poderosos mitjans farien prevaler les seves mentides.

      Els grans mitjans ''occidentals'' certament continuen en campanya  en suport ''de l'exèrcit sirià lliure que lluita per enderrocar el dictador Bashar al-Assad''. Però actualment aquests mitjans a més a més de mostrar la seva vilesa es veuen abocats al ridícul i a la niciesa en el seu exercici periodístic.

     Al meu parer, En  Finian  Cunningham desemmascara  amb una gran autoritat la guerra bruta dels governs i dels mitjans ''occidentals''.  Per descomptat, En Cunningham és un més entre els milers d'informadors occidentals que han aconseguit publicar els seus articles en mitjans ''no occidentals'' o en mitjans dissidents, esquerrans.

 

   He pensat que seria bo contribuir a la difusió de l'article d'En Cunningham entre els internautes catalans. Podeu prémer  West war crimes in Syria exposed.

   

Els Estats Units provoquen la seva pr˛pia ru´na econ˛mica.

quetgles | 29 Juliol, 2013 08:42

       

        Els Estats Units provoquen la seva pròpia ruïna econòmica.

 

   Des dels anys 1970, els Estats Units ha seguit un procés de desindustrialització.  Pittsburgh, que fou la capital de l'acer, avui és una ciutat fantasma; i Detroit, el gran centre de la indústria automotriu, és una immensa necròpoli.

   Els EUA, la primera gran potència de l'acer dels 70, ha anat baixant en el rànquing mundial, ocupant una discreta tercera  posició al 2012, darrera de la Xina, el Japó. Però allò a destacar és que actualment, en relació a la producció d'acer, els EUA (88.6 milions de Tm) és un nan al costat de la Xina (716.5 milions de Tm).  Segons les estadístiques de World Steel Production, al 2013 augmenta la diferència de producció d'acer  entre les dues potències. Així, al mes de maig del 2013, la Xina produí 67.0 milions de Tm, amb un augment del 7.3 % respecte al maig del 2012;  i els EUA tenien una producció de 7.5 milions de Tm, un 4.9 % menys que al 2012 (Vegeu la web World Steel Association - May 2013 Crude Steel Production).

   No cal dir que la constant baixada de l'índex de producció d'acer als EUA és una conseqüència de la crisi de industrial generalitzada que els afecta des dels anys 70.

 

    Enunciat general:  El càncer que afecta la indústria ianqui repercuteix directament sobre els índex del comerç internacional.  Fa temps que  els EUA van deixar de ser el major exportador industrial, essent superat pels ''tigres'' asiàtics. Des de  principis de segle, la Xina ha esdevingut el taller del món, de manera que és el principal soci comercial de la major part de països del planeta.

 

    Allò que procuren amagar  les grans agències d'informació és la incapacitat dels EUA per sortir de la ruïna industrial.

  Certament, empreses com Coca Cola, McDonald's, KFC, Wal-Mart, Starbucks sembla que no tenen crisi comercial sinó que continuen en una fase d'expansió econòmica. Però, com es pot veure, aquestes empreses no són pròpiament industrials.

    Per altra banda, no és el cas (per posar un exemple) que l'empresa Coca Cola exporti ampolles de coca cola a diversos països del món. Coca Cola i les empreses més amunt esmentades allò que fan es crear filials als països amb els que tenen acords comercials.

   General Motors i Ford (Ford Motor Company) sembla que resisteixen contra la crisi del 2008, però  això no ha significat la salvació de Detroit. Al darrers temps, les majors inversions econòmiques de GM i de Ford s'han fet a la Xina (Podeu veure la web big boost for gm and ford in china).

     

    Enunciat general sobre la causa de la ruïna de la indústria ianqui:  Una vegada que les grans corporacions financeres van aconseguir el control de l'Administració de l'Estat, llavors les transnacionals imposaren els seus interessos capitalistes  per sobre dels de la nació, de manera que la suposada ''llibertat de mercat'' o 'lliure competència'' esdevingué una burla. Les Corporacions allò que pretenien era blindar-se sobre possibles competidors, o sigui, fer impossible el sorgiment d'un rival (Pretensió, per altra banda,  que és comuna a totes les formacions capitalistes).

  Ja a principis del segle XX, les Corporacions ianquis esdevingueren els vertaders actors (a l'ombra) de la política nord-americana. Així, per exemple, fou impensable un candidat a la Cambra de Representants sense el suport dels grups financers. Les campanyes electorals es feren dependents de les aportacions econòmiques dels magnats i dels grups financers; però, a més a més, les conteses electorals foren dependents dels grans mitjans de comunicació, mitjans que, sense excepció, eren en mans de les Corporacions.

   

    La clau per entendre el fracàs del sistema econòmic ianqui:  Els dirigents de les grans empreses o de  les Corporacions, al tenir assegurat el blindatge dels  privilegis econòmics empresarials (o el monopoli) centren la seva activitat en pràctiques d'especulació econòmica, de manera que les seves empreses perden competitivitat en front de les foranes (Podeu veure el tema tractat extensament al meu post  Els EUA i el Regne Unit es desindustrialitzen, l'Iran s'industrialitza. La resolució del misteri.).

    Des del moment que l'Administració de l'Estat perd el control sobre les Corporacions, el caos (cosa pròpia del sistema capitalista) fa un salt exponencial fins al punt que amenaça la pròpia existència de l'Estat (o sigui, de l'Imperi). 

   Vegem qualques exemples de com es manifesta el gran  caos als EUA.

1.   Per una banda, figura com a la primera economia mundial, però alhora és la nació més endeutada.

2.    Manté un pressupost de guerra més gran que la suma dels pressupostos de guerra de la resta de grans potències. L'aprovat per al 2013 abasta la xifra de 682.5 bilions de dòlars, mentre que el de la Xina – el segon més gran - és de 166.1 bilions de dòlars (Vegeu  la web US Military Spending vs World). Alhora minva les inversions pel manteniment de les infraestructures de l'Estat de manera que de cada vegada són més deficients o amenacen ruïna (Com a exemple:  els dics de contenció de Nova Orleans no protegiren la ciutat de l'huracà Katrina, al 2005, i quedà inundada. I avui la ciutat continua sense reconstruir).

3.      La sanitat és privada, capitalista, de manera que l'Estat no disposa de servei sanitari universal.

4.     El sistema ha reduït la porció de renda de les capes treballadores més pobres; per aquest motiu més de quaranta milions de persones han de recórrer als cupons d'ajuda alimentària que ofereix el govern federal (Sembla que actualment el Congrés està tractant de reduir aquesta prestació social).

5.     Wall Street es mostra satisfet, els valors borsaris pugen; però l'anunciada recuperació econòmica no compareix. La realitat és que continua el procés de desindustrialització, i, per tant, la recessió.

 

    Fet aquest resum, resta per assenyalar el pou on l'Administració ianqui llança més diners.

    Amb l'esfondrament de l'URSS, al 1990,  els EUA, en contra del que s'havia previst, continuaren mantenint l'elevada despesa militar com si continués la Guerra Freda.

   Els diversos governs ianquis continuaren mantenint uns pressupostos militars com si estiguessin en temps de guerra. En aquest sentit, mantingueren les nombroses bases militars (20.000 en territori nacional, i unes 700 a l'estranger). Amb la mateixa estratègia,  fan que les indústries d'armament siguin la principal activitat industrial. I, en paral·lel, les majors inversions en investigació continuaren essent en relació a l'alta tecnologia militar.

   Les enormes despeses en indústries d'armament es veuen compensades  per l'exportació (els EUA és, de molt, el major exportador d'armament). Però aquests beneficis econòmics són una excepció. Allò comú és que la despesa militar no dóna guanys econòmics. Es pot afirmar que la despesa militar és la principal causa de l'endeutament del govern ianqui.

 

       A partir de principis de segle, la despesa complementària a la militar ha fet un salt notable, de manera que fa més greu la ruïna econòmica dels EUA. Per altra banda, la CIA, que figura com a agència d'intel·ligència, s'ha convertit en una mena d'exèrcit secret i terrorista amb unes despeses que es corresponen.  En paral·lel, les altres setze agències d'intel·ligència també augmenten les despeses exponencialment. I alhora, segons els mitjans, tot d'administracions creen les seves pròpies agències d'intel·ligència.

   Segons l'informe del post  the stupidest quote yet on  the entire prism spy scandal, la despesa de la NSA per a construir un panòptic mundial superaria llargament el pressupost federal. Segons es calcula, el panòptic necessitaria tres milions de funcionaris.

   Certament, tres milions d'espies sembla una exageració. Però els comentaris dels experts en el tema, referent als empleats de la NSA,  fan referència a xifres que van dels 35.000 funcionaris fins als 800.000.

   Sigui com sigui, s'ha de suposar que, si s'emmagatzemen centenars de milions de converses telefòniques i d'e-mails, la revisió encara que fos d'una petita part d'aquestes comunicacions suposaria el treball de centenars de milers de  funcionaris.

 

      Els exorbitants pressupostos militars, d'espionatge i de guerra encoberta han fet que els EUA sigui l'Estat més endeutat del món. Un deute que els provoca asfixia, fins al punt que al 2013, per primera vegada, ha minvat el pressupost de guerra en un 6 %, 682.5 bilions de dòlars; és la minva més destacada en relació a d'altres.

   Cal assenyalar que la Xina  ha fet un augment molt destacat, un 7.8 %. Encara més notable és el de Rússia que abasta un 16 % (On suposa que és la resposta d'En Putin al desplegament d'un sistema d'antimíssils dels EUA a les fronteres de Rússia).

  Malgrat tot, els EUA es mantenen com a potència militar hegemònica, molt per davant de Rússia i de la Xina. Però s'ha de preveure que la Xina esdevindrà la primera economia mundial (al 2016, segons OECD). Per altra part, des de principis de segle, la Xina és la primeta potència industrial del planeta. Per tant, allò previsible és que dins poc temps la Xina superarà els EUA com a potència militar.

 

      Resulta evident la creixent agressivitat bèl·lica de l'Imperi. D'això en deriva l'avís de perill de la III Guerra Mundial, avís que és present als mitjans dissidents dels Estats Units. Són corrents els informes que avisen dels plans de guerra atòmica preventiva elaborats pels equips de neocons-nazis de Washington i del Pentàgon, equips que eren dominants a l'època d'En G. W. Bush, i, que s'ha de suposar que continuen influint dins els cercles relacionats en qüestions de ''defensa'' (Com a exemple, podeu veure la web thr neocons crazy dream of world war III).

Sˇn a milers els bloguers ianquis que denuncien la criminalitat de l'Imperi.

quetgles | 26 Juliol, 2013 21:00

 

 

 

 

 Són a milers els bloguers ianquis que denuncien la criminalitat de l'Imperi.

 

    Els agents imperialistes catalans  que treballen als mitjans es dediquen a exalçar la bonesa de la política d'En Barack Obama i la malesa d'aquells països que s'hi oposen.  Dia sí dia no, es tracta de publicar una crònica negativa dels líders de Rússia, la Xina, l'Iran, Veneçuela i d'altres.

    Però sembla que el bon temps se'ls acaba. Les denúncies  dels crims contra la humanitat que practica la cúpula bel·licista de Washington s'estenen arreu del món.

   Per a subratllar:  Un gran nombre de les denúncies publicades als mitjans ''no occidentals'' són fetes per intel·lectuals nord-americans dissidents del sistema.

    Per altre costat, con indica el títol d'aquest escrit, han aparegut milers i milers de bloguers que denuncien la corrupció democràtica.

    He pensat que podria ser de l'interès dels internautes catalans el post d'En Paul Craig Roberts titulat Les dues democràcies d'imitació amenacen la vida a la Terra.

   

A l'atenciˇ de N'Ethel Bonet, corresponsal de l'Arabalears a SÝria (i de La Razˇn, sembla).

quetgles | 17 Juliol, 2013 08:31

 

 

A l'atenció de N'Ethel Bonet, corresponsal de l'Arabalears a Síria (I de La Razón, sembla).

 

 

       (Podeu veure que N'Ethel Bonet figurava com a corresponsal de La Razón al 2012 .larazon.es%2Fdetalle_hemeroteca%2Fnoticia).

   He pensat que seria bo que N'Ethel Bonet (i la redacció de l'Arabalears) tingués coneixement de l'informe sobre la situació a Síria publicat a PressTV, 17/07/13, segons el qual Occident ha perdut la guerra militar i la mediàtica al conflicte de sirià.

    A hores d'ara, la informació sobre el conflicte sirià de Na Bonet fa bloc amb la del  el bàndol agressor. 

    Al meu parer

Aquest és el post en versió original PressTV - West losing on all fronts in Syria.

 

   

Teologia. La inconsistŔncia de les tesis d'En Descartes.

quetgles | 15 Juliol, 2013 17:29

 

Final del formulari

 

  

    Teologia. La inconsistència de les tesis d'En Descartes.

 

 

 

   Segons En René Descartes, Déu és la garantia de la bonesa de l'activitat intel·lectual dels homes.

 

    Ho argumenta així: M'és impossible posar en dubte el ''cogito'', el ''jo pens''. Però podria ser que el pensar – l'activitat intel·lectual – fos erroni.

 

   Per a Descartes, Déu és el garant de la correcció del pensar humà.

 

    A partir d'aquí, centra la seva tasca en fer una demostració purament racional de l'existència de Déu (és una variant del famós argument ontològic).

 

   Considera En Descartes que els homes tenen  la idea de Déu. I que aquesta idea no procedeix de l'experiència ni pot ser originada per la imaginació (Dona per descomptat que la imaginació sempre obra a partir de les imatges procedents de l'experiència). El filòsof arriba a la conclusió que la idea de Déu és innata.    

 

      A partir d'aquí, conclou que la idea Déu només pot provenir de Déu.  I, per tant, la idea de Déu implica l'existència de Déu.

 

 

 

     Es pot constatar que l'argumentació d'En Descartes no s'aguanta. Vegem-ho.

 

1.    En primer lloc, s'ha d'assenyalar que, a l'Europa del segle XVII, la idea de Déu era un producte originat pels pares als seus fills (Majorment, era la idea d'un Déu cristià catòlic,  protestant o ortodox).

 

2.     Si la idea de Déu comporta la seva existència, s'ha de concloure que la idea d'un geni maligne (d'un Déu malvat) comporta igualment la existència d'un geni maligne.

 

3.    Si a l'Antiga Grècia, els homes tenien les idees d'una diversitat de déus, d'aplicar-se l'argument cabota d'En Descartes s'hauria de donar per demostrada l'existència dels déus grecs.

 

4.     Aplicant l'argument a la contra,  la inexistència de la idea de Déu, implicaria la inexistència de Déu.

 

5.     L'autoritat intel·lectual concedida a En Descartes és una conseqüència del control dels mecanismes del poder ideològic per part de Roma i d'altres consorcis reaccionaris.

 

 

 

   Per a un tractament més extens del tema, podeu baixar el post  La filosofia a l'abast.

 

  O, en una major extensió, el post La filosofia i la religió sense caretes.

 

   

 

 

Contra el que diu Ethel Bonet a Arabalears (2)

quetgles | 13 Juliol, 2013 21:58

   

Contra el que diu N'Ethel Bonet a Arabalears (2)

 

        

     Informe de RT, 13/07/13

 

Cap de les mans de l'ONU sobre els resultats del laboratori de Rússia Síria a experts químics de l'ONU


  Els resultats de l'anàlisi de les proves relatives a l'ús d'armes químiques a Síria van ser lliurats a un equip d'experts el divendres pel secretari general de l'ONU Ban Ki-moon de Rússia, va dir un portaveu de l'ONU. El líder de l'equip es va reunir amb Ban a principis d'aquesta setmana. Entre altres coses, els dos van discutir la tasca de l'equip rus d'experts químics. El 9 de juliol, el representant especial de Rússia davant l'ONU, Vitaly Txurkin lliurar els resultats de laboratori de Moscou a Ban. Segons Moscou, els resultats demostren que van ser els rebels - no el govern sirià - que utilitza gas sarín en un atac químic en Aleppo al març passat. Un dels arguments Txurkin ha presentat és que a diferència d'altres resultats de laboratori proporcionats per especialistes occidentals, els lliurats per Rússia van ser recollits per especialistes en el lloc de l'impacte, en lloc de ser lliurat per un tercer.

Final del formulario

En contra del que diu Ethel Bonet a AraBalears.

quetgles | 13 Juliol, 2013 21:10

 

 

   En contra del que diu N'Ethel Bonet a AraBalears.

 

     L'Arabalears d'avui, 13/07/13, duu una crònica de N'Ethel Bonet en la qual afirma que segons l'ONU l'exèrcit sirià és el que ha utilitzat armes químiques.  Oh, vaja, això era el que sospitava el govern dels EUA.

   Convé saber que N'Ethel Bonet és corresponsal del diari la Razón. I que no figura al llistat de  col·laboradors de diari Aracat.

   La crònica de Na Bonet no surt al Aracat.

    No cal anar a Damasc per saber quines són les declaracions d'En Ban Ki Moon.

    Pel que diu, Na Bonet coincideix amb els agents sionistes per aixecar falses banderes.

  

   He pensat que seria bo fer veure quina és la informació que dóna RT (Russia Today) sobre el tema.

     

Obama belluga al gos sobre Síria armes químiques


  Nil Bowie és analista polític i fotògraf que resideix actualment a Kuala Lumpur, Malàisia.



 Obtenir URL curta
  Temps de publicació: 12 juliol 2013 10:03

Els metges i altres persones emmascarats assisteixen a un home en un hospital de Khan al-Assal, a la província del nord d'Alep, com el govern de Síria va acusar les forces rebels de la utilització d'armes químiques per primera vegada el 19 de març del 2013 (Foto: AFP / HO-SANA)
Els metges i altres persones emmascarats assisteixen a un home en un hospital de Khan al-Assal, a la província del nord d'Alep, com el govern de Síria va acusar les forces rebels de la utilització d'armes químiques per primera vegada el 19 de març del 2013 (Foto: AFP / HO-SANA)









Share on tumblr




 Etiquetes
 Armes, Conflicte, Síria, EUA
 Un equip d'experts russos presentat recentment informes a l'ONU detalla com les armes químiques utilitzades a Síria no eren consistents amb el que l'ús de les forces armades, el que suggereix que els grups rebels van ser responsables de l'atac.

 L'administració Obama sosté fermament les forces de Bashar Assad responsables per l'ús de gas nerviós sarín contra la població civil, i ara està utilitzant aquestes acusacions per justificar una escalada militar del conflicte.


 Quan un arma química en brut que conté el gas nerviós sarín va matar a 30 persones després que es va desencadenar a prop d'Alep el 19 de març, el govern sirià va cridar immediatament a una investigació sobre l'incident, el que va provocar acusacions i especulacions de tots els costats.


 President Obama immediatament va posar en dubte a causa de les preocupacions que els rebels podrien haver estat darrere de l'atac i, malgrat la falta de proves concloents, els EUA va concloure al juny que les forces del govern sirià van ser els responsables.


 L'ús d'armes químiques va significar el pas de tan esbombada "línia vermella" d'Obama per les forces governamentals, el que va portar a Washington a anunciar que ara se serveixi obertament als rebels amb armes. Mentrestant, Rússia va deixar en clar que no estaven convençuts per les afirmacions de Washington com prominents figures polítiques russes van fer comparacions entre les reclamacions no verificats d'Obama d'armes químiques a Síria i reclams falsos de Bush d'armes de destrucció massiva a l'Iraq.


 Els resultats d'un assaig realitzat recentment per un equip rus contradiuen directament les afirmacions nord-americans que Assad utilitzar armes químiques. Els experts russos afirmen que el míssil utilitzat en l'atac amb armes químiques no es va fer de fàbrica, i que els components químics trobats no eren consistents amb el que utilitza l'exèrcit sirià.


 Damasc inicialment va demanar a l'ONU que investigui, però protestar quan els experts russos i xinesos van ser exclosos del grup de recerca sobre problemes de biaix. Declaracions anteriors de Carla Del Ponte, cap d'una comissió de l'ONU d'investigació que es veia en l'incident del 19 de març, van suggerir que els rebels van utilitzar armes químiques, no el govern sirià. La forma en què el conflicte sirià es desenvolupa en l'escenari internacional mostra el domini que Washington exerceix sobre les Nacions Unides, s'ha suprimit la investigació i el testimoni vist que és desfavorable a la posició dels EUA, passa per alt o de pla bloquejat.


Un home ferit per armes químiques somriu durant la visita dels funcionaris del govern sirià en un hospital d'Alep, 21 de març del 2013 (Reuters / George Ourfalian)
Un home ferit per armes químiques somriu durant la visita dels funcionaris del govern sirià en un hospital d'Alep, 21 de març del 2013 (Reuters / George Ourfalian)


 Per què és la cua que mou el gos?


 El fet que el govern d'Obama té la intenció d'armar obertament els actors no estatals a Síria no és tan important, atès que la CIA encoberta ha estat sifó braços a 'moderats' (no caníbals presumiblement) per a la major durada del conflicte. La Casa Blanca ha intentat distanciar-se de brigades jihadistes de línia dura, que han de ser vistos com totalment fals, ja que els majors proveïdors d'armes a Síria han estat Aràbia Saudita i Qatar, que estan entre els majors compradors d'armes nord-americans - no hi ha manera que Washington pot negar la seva mà per permetre que el terrorisme a Síria.


 El moment de la declaració d'Obama acusa les forces de la utilització d'armes químiques d'Assad demana comparació amb el 1997 pel · lícula de comèdia d'humor negre "Wag the Dog", protagonitzada per Robert De Niro i Dustin Hoffman. La trama gira al voltant de De Niro, un metge PR-spin, i Hoffman, director de Hollywood, que s'encarrega de canalitzar l'opinió pública fora d'un escàndol sexual presidencial just uns dies abans de les eleccions.


 De Niro i Hoffman aconseguir això mitjançant l'organització d'una guerra totalment fabricada contra Albània, jugant a "l'amenaça albanesa" i els presumptes delictes que hi tenen lloc, que després diuen tots els titulars i guanya el president altre terme. En altres paraules, l'atenció es desvia d'un tema d'importància a alguna cosa totalment desproveïda de fonament i fabricat.


 No és cap coincidència que Obama acusat públicament Assad amb l'ús d'armes químiques en les conseqüències de les fuites d'PRISM i el continu Edward Snowden saga, que continua dominant els titulars, per a gran vergonya dels EUA. Els que han estat escèptics sobre la posició de Rússia sobre Síria ha de preguntar, què Assad ha de guanyar amb l'ús d'armes químiques i creuant la línia vermella proverbial?


 D'altra banda, els rebels, que han utilitzat cada oportunitat per demanar més intervenció estrangera i l'ajuda, té res a guanyar amb l'ús d'armes químiques? La resposta és molt clar per a qualsevol que busqui en la situació imparcialment.


Un nen, afectat en el que el govern va dir que va ser un atac amb armes químiques, és tractada en un hospital a la ciutat siriana d'Alep 19 març 2013 (Reuters / George Ourfalian)
Un nen, afectat en el que el govern va dir que va ser un atac amb armes químiques, és tractada en un hospital a la ciutat siriana d'Alep 19 març 2013 (Reuters / George Ourfalian)


 Hi ha encara esperança per a les converses de Ginebra?


 El canceller rus Sergey Lavrov ha posat el dit al cap quan va trucar als EUA per optar per organitzar una conferència de pau o continuar per canalitzar armes als militants i dels actors no estatals a Síria - òbviament, no pot fer ambdues coses.


 La possibilitat que les converses de pau entre el govern sirià i representants de la matriu fragmentada dels grups armats és més incert, ja que Moscou acusa Washington d'encoratjar els rebels no cooperar o negociar. La situació sobre el terreny a Síria mostra que Assad s'ha cobrat l'avantatge, després de la reconquesta de la ciutat estratègica de Qusair per les forces governamentals.


 La recent dimissió de Ghassan Hitto, el "primer ministre interí" de la coalició de l'oposició siriana il · lustra a més la ineptitud de l'oposició de capital estranger, que ha estat creat exclusivament per assegurar els interessos dels seus patrocinadors Units i Qatar i l'Aràbia Saudita en un post- escenari Assad.


 A la llum de l'evolució de la situació sobre el terreny, els EUA ha augmentat el nombre de tropes llestes per al combat a gairebé 1000 a la veïna Jordània després d'un anunci anterior que deixarà míssils Patriot i avions de guerra al país.


 Després dels recents estudis russos d'armes químiques utilitzar pels rebels, Damasc ha convidat a cap de l'ONU sobre les Armes Químiques investigador Ake Sellstrom i el desarmament de les Nacions Unides cap Angela Kane per a les converses següents anuncis de que un lloc d'emmagatzematge rebel lligada que conté grans quantitats de productes químics perillosos ha estat descobert.


 És clar que els esforços d'Occident del Golf per enderrocar el govern de Síria s'han gairebé esgotat, i ja que aquestes parts es tornen més desesperats per aconseguir el resultat que els agradaria veure, una empenta final cap a Síria encara pot estar en les targetes.

 L'única cosa certa en aquest punt és que si les converses de pau mai arriben a bon terme, l'empresa de restauració tindrà un temps difícil armar un menú per apaivagar les papil · les gustatives exòtics dels de la Brigada Farouq i els seus amics al Al-Nusra Front.

 

    

Article de Na Vicky Pelßez sobre el cas Snowden.

quetgles | 10 Juliol, 2013 12:17

  

       Article de Na Vicky Peláez sobre el cas Snowden.

 

     He pensat que seria bo difondre aquest escrit de Na Vicky en versió catalana (automàtica). És una contribució molt modesta, però, així i tot, jo crec que ha d'inquietar els espies sionistes  de la premsa catalana.

 



 El Gran Patró acovardeix al món pel cas Snowden


 Tema d'actualitat: Escàndol per l'espionatge cibernètic als EUA

Vicky Peláez


 Vicky Peláez
 © Photo Vicky Peláez
 16:37 05/07/2013


 Columna setmanal per Vicky Peláez




 En poder li passa com a la noguera: no deixa créixer res sota la seva ombra (Antonio Gala Velasco, escriptor espanyol)

 Fa menys d'un mes la idea del sorgiment d'un Nou Ordre Mundial Multipolar, en reemplaçament l'actual Unipolar tenia captivada a l'opinió pública internacional cansada del domini i l'abús de poder per l'única superpotència del món - Estats Units.

 Els millors cervells internacionals i diversos homes lúcids nord-americans, com Immanuel Wallerstein, James Petras, Noam Chomsky parlaven del declivi econòmic nord-americà i el seu debilitament militar a causa dels seus recents fracassos a l'Iraq i l'Afganistan ". També ressaltaven l'inici de la "nova època" a Amèrica Llatina que deixava de ser el "pati del darrere" d'Amèrica del Nord.

 Però tot això ha resultat ser una mera il · lusió després que un desconegut extècnic de l'supersecreta Agència de Seguretat Nacional (NSA) Edward J. Snowden, motivat per la seva consciència, decidís explicar als habitants del planeta i presentant proves contundents que "L'Ull Invisible del Germà Major" ja està controlant les 24 hores al dia, cada aspecte de la vida privada de cada un d'ells. Amb aquesta revelació la humanitat s'ha submergit en un estat de xoc emocional al adonar-se del insignificant que és la vida humana pel poder globalitzat, el màxim exponent fins s'ha atorgat el dret d'ordenar i assassinar a qualsevol ésser humà pràcticament en tots els racons del planeta, si ho considera un potencial enemic del seu poder.

 Durant diversos anys l'opinió pública mundial, es negava per una raó misteriosa reconèixer que la "Doctrina Obama" representa la continuïtat de la del seu predecessor, George W. Bush qui el 2002 va afirmar: "S'està amb nosaltres o s'està amb els terroristes". Vuit anys després, exactament el 25 d'octubre de 2010 el president Barack Obama va declarar a Mèxic: "Anem a castigar als nostres enemics i anem a premiar als nostres amics que ens donen suport en els assumptes que són importants per a nosaltres" ("We're gonna punish our enemies and we're gonna reward our friends who stands with us on issues that are Important to us "). El seu secretari d'Estat, John Kerry també va donar un clar avís als llatinoamericans quan es va referir a l'abril passat a Amèrica Llatina com "el pati del darrere" nord-americà.

 Totes aquestes declaracions i advertències no vénen per casualitat, són missatges de Washington dirigits al món sencer perquè no tinguin moltes il · lusions i que trepitgin terra. Resulta que el "pati del darrere" tradicional no ha deixat de ser-ho completament econòmica, financera i políticament. Inclusivament s'ha estès a Europa abastant a la majoria dels països com Gran Bretanya, França, Espanya, Itàlia, Portugal i inclusivament està tocant les portes de l'orgullosa i ordenada Alemanya que resisteix amb prou feines les temptadores ofertes dels Estats Units. En un recent article l'ex subsecretari del Tresor en l'administració Reagan va declarar que a ningú a Europa li "agrada Amèrica del Nord, però tots estimen els diners de Washington. Inclusivament, gent de la dimensió de Winston Churchill havien d'inclinar davant Washington per poder pagar els seus comptes i les del seu país ".

 Per això no és d'estranyar la submissió i el servilisme vergonyós d'Europa al poder d'Amèrica del Nord quan es va desencadenar el cas de l'tècnic de les NSA, Edward J. Snowden després que ell denunciés la monstruosa dimensió i extensió del programa de l'espionatge massiu PRISM contra els propis nord-americans, Xina. Rússia, la Unió Europea, els països del grup G-20, Mèxic etc. Els líders d'Europa, fent cas omís de l'opinió pública dels seus pobles, que van considerar com heroica la denúncia de Snowden (80 per cent), es van aliar immediatament amb Washington en la persecució despietada, il · legal i inconstitucional del denunciant. Però com solia dir Henry Kissinger "la il · legalitat ho fem immediatament i el inconstitucional triga una mica més". El nou en aquest cas és la fusió automàtica de la il · legalitat i el inconstitucional en una forma que no té altre nom que criminal.

 El poder globalitzat sota la batuta d'Obama va carregar contra qualsevol país que s'atrevia a pensar sobre la possibilitat d'atorgament de l'asil polític a Snowden. La República popular Xina i la Federació de Rússia van ser els primers països amenaçats pel departament d'Estat d'atenir a les conseqüències de les seves accions favorables respecte a l'ex tècnic de la NSA. Com se sap Xina va facilitar el vol d'Edward Snowden a Rússia i el president Putin li va permetre quedar-se a la zona internacional de l'aeroport Xeremiétivo a Moscou.

 Tot això va ser possible realitzar després que el cònsol de l'Equador a Londres, Fidel Narváez havia atorgat a Snowden un document de viatge per poder viatjar de Hong Kong a Moscou. Una trucada "amistosa" del vicepresident dels EUA Joe Biden a Rafael Correa va fer que el president equatorià comencés a donar mostres de fer-se enrere en les seves intencions de revisar la possibilitat de donar l'asil polític a Snowden a Equador. Recentment va declarar que "ajudar-lo a Snowden va ser un error". El president rus també va mostrar una actitud estranya quan va anunciar que Snowden pot quedar-se a viure a Rússia amb la condició que "deixi de perjudicar als nostres socis als Estats Units". Xina mentrestant no diu ni piu seguint la seva filosofia. Sembla que tots aquests països s'han oblidat o simplement prefereixen ignorar que en el període 2009 - 2011 Estats Units va atorgar asil a 1,222 russos, 9,493 xinesos ja 22 equatorians, permetent perjudicar lliurement als seus suposats socis xinesos, russos o equatorians.

 La pressió nord-americana a nivell internacional ha estat aclaparadora però no suficient en la percepció del departament d'Estat i els 17 organismes d'intel · ligència dels EUA .. Calia fer alguna cosa més per mostrar el poder de Washington per acovardir qualsevol país que s'atreveixi només a esmentar alguna possibilitat d'asil per Snowden. Per a aquesta demostració cínica van triar al país més petit i més feble, Bolívia d'uns 10 milions d'habitants el president Evo Morales no va descartar en una conversa amb els periodistes a Moscou la possibilitat d'asil per l'extècnic de la NSA, aclarint el president que encara no ha rebut cap sol · licitud perquè el seu govern la revisés i prengués una decisió.

 Washington amb la seva coneguda "valentia", en canvi, sí que va prendre la decisió de mostrar als 192 països del món qui és el Gran Patró i utilitzar per això al president Evo Morales el avió FAB-001 Falcon 900 EX va deixar l'aeroport Xeremiétivo a Moscou després de la clausura de la Segona Cimera d'Exportadors de Gas, a la qual va assistir Evo Morales. Ningú pressentia els problemes que sorgirien en entrar l'avió en l'espai aeri de la Unió Europea per fer una escala tècnica programada a Lisboa per proveir-. Sorprenentment la torre de control portuguesa li va prohibir l'aterratge per "problemes tècnics", el mateix es va repetir a França, Itàlia i Espanya. Finalment, després de donar voltes al cel europeu FAB-001 estant a punt de quedar-se sense combustible rebre el vistiplau per a l'aterratge a Viena, on el president de Bolívia va haver d'esperar 14 hores perquè el govern espanyol li autoritzés creuar el seu territori i fer escala tècnica a les Illes Canàries.

 Posteriorment la cancelleria espanyola va aclarir que va ser la "decisió de cancellers" de França, Itàlia, Portugal i Espanya de no permetre l'aterratge de l'avió presidencial causa que Evo Morales no va donar permís a les autoritats d'aquests països per revisar l'avió. Per alguna raó "es van oblidar" els líders d'aquests països que els avions presidencials tenen una absoluta immunitat d'acord a les lleis internacionals subscrits per tots els països membres de les Nacions Unides i que el president d'un país sobirà té tot el dret legítim de atorgar asil a qualsevol persona i portar al seu territori en l'avió presidencial tingui o no tingui passaport vàlid.

 Però les lleis internacionals s'assemblen a la Llei de Embut: "El ample per un i l'estret per als altres". Resulta que el departament d'Estat tenia "sospites" que Edward Snowden estigués a l'avió d'Evo Morales i va donar l'ordre als seus fidels i incondicionals servidors francesos, portuguesos, italians i espanyols - habitants del "pati del darrere europeu" d'Estats Units per que no permetin que aquest avió sobrevoli seus països sense prèvia revisió i busquin a Edward Snowden.

 Els nord-americans sabien perfectament que l'extècnic de la NSA no estava a l'avió ja que durant la perestroika i el govern de Ieltsin han aconseguit penetrar els serveis d'intel · ligència russos i posar els seus agents d'influència en llocs claus de la societat i la infraestructura nacional. La informació disseminada diàriament per la majoria dels mitjans de comunicació respecte al cas Snowden és un reflex trist d'aquesta situació.

 El que necessitava el departament d'Estat era armar un xou i mostrar el seu poder omnipotent per acovardir els que només s'atreveixin a esmentar la possibilitat de refugi per Edward Snowden. Els satèl · lits europeus d'Amèrica del Nord li van demostrar a Evo Morales que per a ells era un simple "sudaca" a qui es pot discriminar, humiliar, intimidar i escarmentar lliurement, igual com es porten les autoritats de Texas, Arizona, Ohio i en la resta de la majoria dels estats nord-americans amb els hispans i pitjor encara si és que tenen la sang i els trets físics indígenes.

 No obstant això, el que no entenen els més poderosos del món és que en cada andí, i Evo Morales és un d'ells, hi ha un fort i sempre rebel esperit de Tupac Amaru o Tupac Katari. No es va espantar Evo Morales, sinó es va indignar dient que "el que va passar aquests dies no és una casualitat, no és un error, és una política de continuar acovardint Bolívia ia Llatinoamèrica. El nostre delicte és ser indígena i antiimperialista i d'allà és perquè qüestionen totes les nostres polítiques ". En retornar finalment al seu país i baixar de l'avió es va dirigir a la multitud que ho estava esperant: "Poble i Forces Armades, bona nit. ¡Pàtria o Mort! La multitud li va respondre amb força: "Vencerem" desplegant els cartells que deien: "França, Itàlia, Espanya i Portugal qhinchas de merde".

 Molt camí haurà de recórrer encara Amèrica Llatina per aconseguir la seva sobirania, el desenvolupament socioeconòmic i la integració. La convocatòria d'una cimera d'UNASUR a Cochabamba a desgreuge a Evo Morales va demostrar la manca de solidaritat llatinoamericana. Rafael Correa va comentar que "no ha estat fàcil arribar, no s'ha pogut fer una Cimera perquè els estatuts fets per la burocràcia que serveixen per al que no es faci res, perquè per exemple per tenir una Cimera de Presidents es requereix el consens de tots els membres i hi va haver països que es van oposar, van bloquejar aquesta Cimera de Presidents ".

 Van assistir a la reunió els presidents de l'Equador, Argentina, Veneçuela, Surinam, Uruguai i per descomptat el seu amfitrió Bolívia. Els presidents de Colòmbia, Brasil, Xile, Guyana i inclusivament el president "pro tempore" del UNASUR, Ollanta Humala del Perú es van abstenir de participar i enviar les seves delegacions i solidaritzant espiritualment amb Evo Morales. El president de Colòmbia va advertir Morales, després d'expressar la seva solidaritat, que cal fer tot el possible per no espatllar les relacions amb Europa. Amb aquest aclariment confirmar que no serà fàcil desfer-se de la mentalitat servil a Amèrica llatina.

 El mateix Evo Morales deu penedir del que va dir a François Hollande durant la seva recent gira a França: "La meva comanda al nostre president de França que França sigui la porta per a Bolívia a Europa, especialment ara coneixent millor la tecnologia europea i especialment de França ". Recentment ara es va adonar Morales que el punt de control de les "portes Europees" no està a París o Brussel · les sinó a Washington i que els líders europeus compleixen una simple funció de conserges dels seus propis països. Això obligarà a pensar a Evo en la necessitat de comprar els helicòpters francesos, per a la Força Aèria boliviana, ja que per a ell són els millors en el món, encara que els experts consideren que els aparells nord-americans i russos són de millor qualitat. Igualment haurà de considerar la construcció d'una ferrovia de 900 quilòmetres contractant a les companyies franceses.

 Per descomptat, que la Reunió de Presidents del UNASUR a Cochabamba va emetre una declaració considerant com "inacceptable la restricció a la llibertat del president Evo Morales", va rebutjar l'actuació de governs de França, Itàlia, Portugal i Espanya, igualment va exigir als seus governs explicar aquesta actitud i presentar disculpes públiques. També va recolzar la denúncia del govern bolivià davant les Nacions Unides per la violació dels drets humans i es va acordar "conformar una comissió per aclarir els fets". El govern de Mariano Rajoy va contestar de seguida, dient que Espanya no ha de disculpar-se davant ningú. Així de simple. No va passar res.

 Mentre tot això estava succeint a Cochabamba, l'Agència de Seguretat Nacional seguia la seva rutina diària d'interceptar els correus electrònics i més de mil milions de converses de telèfons mòbils. Alhora, els països als quals apel · lar Snowden amb la comanda d'asil estan trobant diversos pretextos "tècnics" per declinar aquesta comanda o postergar decisió. El mateix hereu d'Hugo Chávez, Nicolás Maduro va declarar que "Caracas està disposat a donar asil a Edward Snowden, però deixarem la decisió al poble de Veneçuela". Ningú sap que significa aquesta declaració. Tothom s'està preguntant: Què hagués fet Hugo Chávez en aquesta situació?

 Fins ara, al moment d'acabar aquest article, malgrat la retòrica cap país llatinoamericà va oferir asil a Snowden i segons la premsa russa, Moscou s'està impacientant amb la seva presència a Xeremiétivo. Fa l'efecte que al món sencer no li interessa el destí del denunciant de l'existència del "Ull Invisible" del Germà Major "que va prendre sota el control a tot el planeta.

 Alguna vegada va escriure el poeta veneçolà Víctor Valera Mora: "Aquesta terra és un riu de genolls, cal alçar".

 

   

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb