El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religiˇ sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

El mˇn multipolar que s'albira. Indicadors.

quetgles | 29 Abril, 2013 08:58

 

     

  El món multipolar que s'albira.  Indicadors.

 

 

      Sembla que els països del Frukus – o Fukus - (França, Anglaterra, EUA) s'enfonsen; i s'enfonsen de manera irremeiable.

   O sigui, és la fi de l'Imperi ianqui i dels dos imperis subalterns (França i Anglaterra centren els seus majors esforços al manteniment del seus imperis. Per una banda, fan neocolonialisme, però, alhora, es mostren com a grans potències imperials, intervenint en nombrosos conflictes mundials).

      La denominada crisi econòmica mundial no ha  d'amagar la realitat dels tres països a que ens referíem. Anglaterra i els Estats Units, des dels anys setanta, són afectats per un profund procés de desindustrialització. Pittsburgh, la que fou la capital de l'acer, avui és una necròpolis;  i Detroit, la seu de General Motors, és una ruïna.

     No és de les ''típiques'' crisis del capitalisme del que s'ha de parlar, sinó de la fi de l'hegemonia de l'Imperi.

  La fi de l'hegemonia del Frukus és una conseqüència inevitable  del desenvolupament dels països de l'Àsia, l'Àfrica i l'Amèrica llatina, i, de manera especial, de l'inaudit creixement de la Xina.

     A la fase final del domini imperial, els tres imperis fan recurs a la seva superioritat militar. Es pot constatar que el Frukus ha intensificat de manera notable el seu recurs a la violència i a la guerra.

    Un hom podria pensar que el recurs a la violència és propi de l'imperialisme. Però  el que vull destacar és que, actualment, la violència imperial més aviat és un fracàs.

   Vegem un indicador:  Al 1953, els EUA i Anglaterra van promoure un cop d'Estat a Iran amb l'objectiu d'imposar un govern titella (el del Xa Reza Pahlavi). Va resultar fàcil i barat. Però, en canvi, a partir del 1979, tots els intents per desfer-se del règim islàmic de l'Iran han fracassat.  

   Al 1980, els EUA donaren  un suport militar i econòmic a Saddam Hussein de l'Iraq perquè fes la guerra a l'Iran (1980-1988). Fou una despesa caríssima que no va donar cap fruit.

   Des de llavors, tots els intents per a desballestar la República Islàmica de l'Iran han fracassat.

    L'endarrerit Iran de 1953 (amb 34 milions  d'habitants) ha esdevingut l'Iran actual (amb 80 milions d'habitants), primera potència econòmica industrial i militar de l'Orient Mitjà.

   El ressorgiment de l'Iran ha espantat Europa i els EUA.

La capacitat de l'Iran en indústria, ciència i tecnologia iguala o supera la de França o la d'Anglaterra. Segons l'últim informe publicat per l'Associació Mundial de l'Acer, l'Iran va produir 14.463.000 tones d'acer cru l'any passat, i va ser nomenat  el 15è major productor d'acer al món; de manera que quasi igualava la producció de França, i superava la del Regne Unit.

   L'Iran no solament entrava en competició amb els potències europees; a més a més, els seus mitjans de comunicació, amb la denúncia de les pràctiques criminals del Frukus, trenca el domini dels mitjans ''occidentals''  (En resposta a això, el president George Bush declarà solemnement que l'Iran formava part de ''l'eix del Mal'').

    En tot moment, Washington ha intentat ofegar l'economia iraniana; però no ho ha aconseguit.

   Des de fa uns mesos, els EUA, la UE i els sionistes  intenten bloquejar les emissions dels mitjans iranians d'abast mundial. Sembla que de manera il·legal, les empreses propietàries dels satèl·lits servidors de les senyals de televisió han tallat les emissions dels canals de la república islàmica de l'Iran. S'ha de suposar que l'Imperi i els sionistes consideren com una amenaça la informació tramesa pels mitjans iranians.

   Però també s'ha de suposar que l'Imperi i els sionistes fracassaran al seu intent de posar barreres electròniques.

 

 

 

 

   La tragèdia de l'Imperi ianqui i dels imperis subalterns.

     Segons l'OECD, a l'any 2016, la Xina serà la primera economia mundial. Però s'ha de subratllar que la Xina és la primera potència industrial des d'inicis del segle.

   També destaca el creixement de l'Índia.

    S'ha de subratllar: la major part de països d'Àfrica, Àsia i Amèrica no han quedat ofegats per la crisi ''occidental'', sinó que han continuat desenvolupant-se.

   Per posar un  exemple:  Indonèsia, amb una població de 248 milions (en quart lloc mundial), manté un notable creixement econòmic (amb unes taxes de creixement de 6.2 % , 6.5 % i 6 % corresponents als anys 2010, 2011 i 2012, respectivament) . És la 16ena economia mundial, segons el PPP de 2012. A destacar: La Xina ha esdevingut el seu principal soci comercial; els EUA, en canvi, ha vist minvar l'intercanvi comercial amb Indonèsia.

   La tragèdia dels imperis:  No poden frenar o desviar l'actual procés mundial. De cada any, constaten que la seva superioritat industrial, científica i tecnològica és en declivi irreversible.

   De cada dia que passa, s'escurça la diferència entre països desenvolupats  i la major part de països de l'Àsia, l'Àfrica i l'Amèrica.

   En relació a aquest procés al continent africà, s'ha de destacar que la Xina ha esdevingut el principal soci comercial i el principal inversor (arribant als 100.000 milions de dòlars al 2012).

    Per posar un referent concret, Tanzània pot servir d'indicador. Als darrers anys, Tanzània (48 milions d'habitants), ha mantingut la seva expansió econòmica (amb unes taxes  del 7 % , 6.4 % i 6.5 % , del PIB, corresponents als anys 2010, 2011 i 2012, respectivament). Per descomptat, la Xina – seguida de l'Índia – és el principal soci comercial.

 

       Actualment, els imperis han constatat que tenen perduda la ''guerra industrial''.

    Tesi:  L'Imperi no accepta la nova realitat multipolar del món. No accepta la fi de la seva hegemonia ni la pèrdua dels seus privilegis.

   Tesi: Com a resposta al multipolarisme, l'Imperi no solament reafirma el seu poder en base a la seva superioritat militar i en indústria militar d'alta tecnologia. L'Imperi augmenta les seves intervencions bèl·liques i amenaça militarment als països que no accepten la subordinació.

   Tesi: L'Imperi es comporta com si cregués que amb les seves intervencions militars arreu del món pot fer canviar de signe el procés econòmic mundial. Però erra.

   S'ha de suposar que la creixent agressivitat  de l'Imperi no fa sinó estimular les ànsies d'independència dels països del món.  

 

      Un exemple: La intervenció militar del Frukus a Líbia va significar la destrucció de l'Estat libi (Líbia era el país de més alt nivell de vida de l'Àfrica; ara és com un camp de concentració). Però també va significar una catàstrofe pels centenars d'empreses xineses que operaven al país. El govern xinès hagué de repatriar trenta mil obrers i tècnics que operaven allà. O sigui, amb la falsa bandera d'enderrocar  Mohammar al-Gaddafi , el Frukus feia fora de Líbia a la Xina, fins  llavors el principal inversor.

 

     

      Al 2012, la Xina ha esdevingut la primera potència comercial del món, deixant al seu darrera els Estats Units.

  S'ha de suposar que l'estratègia militarista del Frukus i d'Israel no farà canviar de signe el procés econòmic mundial.  Aquesta estratègia consisteix en donar preferència a la despesa militar, però, en especial, en centrar les inversions en les indústries de guerra d'alta tecnologia.

   Tesi: L'estratègia militarista del Frukus no esdevé incentiu per a la seva recuperació econòmica.

   Certament, estimulen les indústries de guerra d'alta tecnologia, però les altíssimes inversions  en aquestes indústries signifiquen un ofec per a l'activitat manufacturera general.

 

    L'estancament de l'economia ''occidental'' accelera el procés multipolarista. Està previst que al 2016 la Xina serà la primera economia mundial, però, a més a més,  tot d'indicadors  econòmics fan preveure que l'Àsia serà el centre econòmic del món.

    Tesi: L'estratègia militarista és il·lusòria. És una estratègia que dóna per suposat que ''Occident'' mantindrà el seu avantatge en ciència i tecnologia (i, en especial, respecte a l'alta tecnologia de les indústries militars). És il·lusòria, com ja s'ha vist amb els  avenços en alta tecnologia militar  de la Xina i l'Iran. I Rússia es manté com a segon país exportador d'armament, i competeix amb els EUA respecte a l'alta tecnologia de les indústries de guerra.

 

      Tesi: Si al 2016 la Xina esdevé la primera economia mundial, llavors s'ha de raonar concloent que els EUA té perduda la seva competició en la cursa d'armament. S'ha de suposar que, en cas de continuar la cursa d'armament,  la Xina, inexorablement, guanyaria.  S'ha de suposar que la Xina faria unes inversions superiors en matèria d'armament, inversions que són el factor determinant de la cursa.

      Des de principi de segle, la Xina supera àmpliament als USA en nombre de llicenciats en enginyeria; i al darrers anys aquesta superioritat ha augmentat.

 

       És raonable suposar que els dirigents xinesos d'ara miren d'aplicar les ensenyances del mestre  Sun Zi amb l'objectiu d'anul·lar l'amenaça militar ianqui  (A ''l'art de la guerra'', es pot llegir: ''El suprem art de la guerra consisteix en sotmetre l'enemic sense haver d'entrar en combat'').

    Actualment, la Xina ha esdevingut el primer constructor de vaixells del món, superant a Corea del Sud. S'ha de subratllar que l'èxit de les drassanes  xineses es bassa amb l'alta capacitat tecnològica (Podeu veure la web  China Shipbuilding).     

    

    Aparentment, sembla incontestable la superioritat naval dels EUA. En efecte, la flota ianqui disposa d'onze portaavions i la xinesa d'un sol portaavions. Però s'ha de considerar que els EUA són un nan al costat de la Xina, amb relació a la construcció naval.

 Amb relació amb l'art de la guerra  a que ens referíem, s'han de considerar raonables les veus que diuen que la Xina ha accelerat la modernització de la marina de guerra i que té en marxa la construcció de nous portaavions amb tecnologia pròpia. Al present no se sap ben bé si la Xina està construint o no els famosos portaavions (Podeu veure la web Chinese Aircraft Carrier), però  del que no hi ha dubte, jo pens, és de que la Xina, si vol, pot disposar de dos o més  portaavions  al 2015 (hi ha qui parla de sis vaixells).

 

 

 

  

 

 

  

 

  

 

El mˇn multipolar que s'albira. Indicadors.

quetgles | 29 Abril, 2013 08:41

 

  

                El món multipolar que s'albira.  Indicadors.

 

      Sembla que els països del Frukus – o Fukus - (França, Anglaterra, EUA) s'enfonsen; i s'enfonsen de manera irremeiable.

   O sigui, és la fi de l'Imperi ianqui i dels dos imperis subalterns (França i Anglaterra centren els seus majors esforços al manteniment del seus imperis. Per una banda, fan neocolonialisme, però, alhora, es mostren com a grans potències imperials, intervenint en nombrosos conflictes mundials).

      La denominada crisi econòmica mundial no ha  d'amagar la realitat dels tres països a que ens referíem. Anglaterra i els Estats Units, des dels anys setanta, són afectats per un profund procés de desindustrialització. Pittsburgh, la que fou la capital de l'acer, avui és una necròpolis;  i Detroit, la seu de General Motors, és una ruïna.

     No és de les ''típiques'' crisis del capitalisme del que s'ha de parlar, sinó de la fi de l'hegemonia de l'Imperi.

  La fi de l'hegemonia del Frukus és una conseqüència inevitable  del desenvolupament dels països de l'Àsia, l'Àfrica i l'Amèrica llatina, i, de manera especial, de l'inaudit creixement de la Xina.

     A la fase final del domini imperial, els tres imperis fan recurs a la seva superioritat militar. Es pot constatar que el Frukus ha intensificat de manera notable el seu recurs a la violència i a la guerra.

    Un hom podria pensar que el recurs a la violència és propi de l'imperialisme. Però  el que vull destacar és que, actualment, la violència imperial més aviat és un fracàs.

   Vegem un indicador:  Al 1953, els EUA i Anglaterra van promoure un cop d'Estat a Iran amb l'objectiu d'imposar un govern titella (el del Xa Reza Pahlavi). Va resultar fàcil i barat. Però, en canvi, a partir del 1979, tots els intents per desfer-se del règim islàmic de l'Iran han fracassat.  

   Al 1980, els EUA donaren  un suport militar i econòmic a Saddam Hussein de l'Iraq perquè fes la guerra a l'Iran (1980-1988). Fou una despesa caríssima que no va donar cap fruit.

   Des de llavors, tots els intents per a desballestar la República Islàmica de l'Iran han fracassat.

    L'endarrerit Iran de 1953 (amb 34 milions  d'habitants) ha esdevingut l'Iran actual (amb 80 milions d'habitants), primera potència econòmica industrial i militar de l'Orient Mitjà.

   El ressorgiment de l'Iran ha espantat Europa i els EUA.

La capacitat de l'Iran en indústria, ciència i tecnologia iguala o supera la de França o la d'Anglaterra. Segons l'últim informe publicat per l'Associació Mundial de l'Acer, l'Iran va produir 14.463.000 tones d'acer cru l'any passat, i va ser nomenat  el 15è major productor d'acer al món; de manera que quasi igualava la producció de França, i superava la del Regne Unit.

   L'Iran no solament entrava en competició amb els potències europees; a més a més, els seus mitjans de comunicació, amb la denúncia de les pràctiques criminals del Frukus, trenca el domini dels mitjans ''occidentals''  (En resposta a això, el president George Bush declarà solemnement que l'Iran formava part de ''l'eix del Mal'').

    En tot moment, Washington ha intentat ofegar l'economia iraniana; però no ho ha aconseguit.

   Des de fa uns mesos, els EUA, la UE i els sionistes  intenten bloquejar les emissions dels mitjans iranians d'abast mundial. Sembla que de manera il·legal, les empreses propietàries dels satèl·lits servidors de les senyals de televisió han tallat les emissions dels canals de la república islàmica de l'Iran. S'ha de suposar que l'Imperi i els sionistes consideren com una amenaça la informació tramesa pels mitjans iranians.

   Però també s'ha de suposar que l'Imperi i els sionistes fracassaran al seu intent de posar barreres electròniques.

 

 

 

 

   La tragèdia de l'Imperi ianqui i dels imperis subalterns.

     Segons l'OECD, a l'any 2016, la Xina serà la primera economia mundial. Però s'ha de subratllar que la Xina és la primera potència industrial des d'inicis del segle.

   També destaca el creixement de l'Índia.

    S'ha de subratllar: la major part de països d'Àfrica, Àsia i Amèrica no han quedat ofegats per la crisi ''occidental'', sinó que han continuat desenvolupant-se.

   Per posar un  exemple:  Indonèsia, amb una població de 248 milions (en quart lloc mundial), manté un notable creixement econòmic (amb unes taxes de creixement de 6.2 % , 6.5 % i 6 % corresponents als anys 2010, 2011 i 2012, respectivament) . És la 16ena economia mundial, segons el PPP de 2012. A destacar: La Xina ha esdevingut el seu principal soci comercial; els EUA, en canvi, ha vist minvar l'intercanvi comercial amb Indonèsia.

   La tragèdia dels imperis:  No poden frenar o desviar l'actual procés mundial. De cada any, constaten que la seva superioritat industrial, científica i tecnològica és en declivi irreversible.

   De cada dia que passa, s'escurça la diferència entre països desenvolupats  i la major part de països de l'Àsia, l'Àfrica i l'Amèrica.

   En relació a aquest procés al continent africà, s'ha de destacar que la Xina ha esdevingut el principal soci comercial i el principal inversor (arribant als 100.000 milions de dòlars al 2012).

    Per posar un referent concret, Tanzània pot servir d'indicador. Als darrers anys, Tanzània (48 milions d'habitants), ha mantingut la seva expansió econòmica (amb unes taxes  del 7 % , 6.4 % i 6.5 % , del PIB, corresponents als anys 2010, 2011 i 2012, respectivament). Per descomptat, la Xina – seguida de l'Índia – és el principal soci comercial.

 

       Actualment, els imperis han constatat que tenen perduda la ''guerra industrial''.

    Tesi:  L'Imperi no accepta la nova realitat multipolar del món. No accepta la fi de la seva hegemonia ni la pèrdua dels seus privilegis.

   Tesi: Com a resposta al multipolarisme, l'Imperi no solament reafirma el seu poder en base a la seva superioritat militar i en indústria militar d'alta tecnologia. L'Imperi augmenta les seves intervencions bèl·liques i amenaça militarment als països que no accepten la subordinació.

   Tesi: L'Imperi es comporta com si cregués que amb les seves intervencions militars arreu del món pot fer canviar de signe el procés econòmic mundial. Però erra.

   S'ha de suposar que la creixent agressivitat  de l'Imperi no fa sinó estimular les ànsies d'independència dels països del món.  

 

      Un exemple: La intervenció militar del Frukus a Líbia va significar la destrucció de l'Estat libi (Líbia era el país de més alt nivell de vida de l'Àfrica; ara és com un camp de concentració). Però també va significar una catàstrofe pels centenars d'empreses xineses que operaven al país. El govern xinès hagué de repatriar trenta mil obrers i tècnics que operaven allà. O sigui, amb la falsa bandera d'enderrocar  Mohammar al-Gaddafi , el Frukus feia fora de Líbia a la Xina, fins  llavors el principal inversor.

 

     

      Al 2012, la Xina ha esdevingut la primera potència comercial del món, deixant al seu darrera els Estats Units.

  S'ha de suposar que l'estratègia militarista del Frukus i d'Israel no farà canviar de signe el procés econòmic mundial.  Aquesta estratègia consisteix en donar preferència a la despesa militar, però, en especial, en centrar les inversions en les indústries de guerra d'alta tecnologia.

   Tesi: L'estratègia militarista del Frukus no esdevé incentiu per a la seva recuperació econòmica.

   Certament, estimulen les indústries de guerra d'alta tecnologia, però les altíssimes inversions  en aquestes indústries signifiquen un ofec per a l'activitat manufacturera general.

 

    L'estancament de l'economia ''occidental'' accelera el procés multipolarista. Està previst que al 2016 la Xina serà la primera economia mundial, però, a més a més,  tot d'indicadors  econòmics fan preveure que l'Àsia serà el centre econòmic del món.

    Tesi: L'estratègia militarista és il·lusòria. És una estratègia que dóna per suposat que ''Occident'' mantindrà el seu avantatge en ciència i tecnologia (i, en especial, respecte a l'alta tecnologia de les indústries militars). És il·lusòria, com ja s'ha vist amb els  avenços en alta tecnologia militar  de la Xina i l'Iran. I Rússia es manté com a segon país exportador d'armament, i competeix amb els EUA respecte a l'alta tecnologia de les indústries de guerra.

 

      Tesi: Si al 2016 la Xina esdevé la primera economia mundial, llavors s'ha de raonar concloent que els EUA té perduda la seva competició en la cursa d'armament. S'ha de suposar que, en cas de continuar la cursa d'armament,  la Xina, inexorablement, guanyaria.  S'ha de suposar que la Xina faria unes inversions superiors en matèria d'armament, inversions que són el factor determinant de la cursa.

      Des de principi de segle, la Xina supera àmpliament als USA en nombre de llicenciats en enginyeria; i al darrers anys aquesta superioritat ha augmentat.

 

       És raonable suposar que els dirigents xinesos d'ara miren d'aplicar les ensenyances del mestre  Sun Zi amb l'objectiu d'anul·lar l'amenaça militar ianqui  (A ''l'art de la guerra'', es pot llegir: ''El suprem art de la guerra consisteix en sotmetre l'enemic sense haver d'entrar en combat'').

    Actualment, la Xina ha esdevingut el primer constructor de vaixells del món, superant a Corea del Sud. S'ha de subratllar que l'èxit de les drassanes  xineses es bassa amb l'alta capacitat tecnològica (Podeu veure la web  China Shipbuilding).     

    

    Aparentment, sembla incontestable la superioritat naval dels EUA. En efecte, la flota ianqui disposa d'onze portaavions i la xinesa d'un sol portaavions. Però s'ha de considerar que els EUA són un nan al costat de la Xina, amb relació a la construcció naval.

 Amb relació amb l'art de la guerra  a que ens referíem, s'han de considerar raonables les veus que diuen que la Xina ha accelerat la modernització de la marina de guerra i que té en marxa la construcció de nous portaavions amb tecnologia pròpia. Al present no se sap ben bé si la Xina està construint o no els famosos portaavions (Podeu veure la web Portaavions xinès), però  del que no hi ha dubte, jo pens, és de que la Xina, si vol, pot disposar de dos o mès  portaavions  al 2015 (hi ha qui parla de sis vaixells).

 

 

 

  

 

 

  

 

  

 

L'atemptat de Boston. Despertar Mundial de falsa bandera contra el terrorisme, la revoluciˇ copernicana, segons En Kevin Barret

quetgles | 21 Abril, 2013 11:09

 

 

   

    L'atemptat de Boston. Despertar Mundial de falsa bandera contra el terrorisme, la revolució copernicana, segons En Kevin Barret.

 

       Gràcies a Internet, l'hegemonia dels grans mitjans de comunicació ''occidentals''  fa aigües (''occidentals'', o sigui, de les corporacions capitalistes). 

    He pensat que  difondre l'escrit d'En Kevin Barret  ajudaria a  accelerar la pèrdua de credibilitat del grans mitjans.

     Amb En Kevin Barret, jo també crec que l'Imperi i ''els seus aliats'' (és a dir, ''els seus lacais'') ja només disposen del terror per a desfer les protestes ciutadanes.

   Aprofito l'avinentesa per a comunicar una observació personal sobre els fets de Boston: Com es mostra a les pel·lícules ianquis, allò propi per a fer una investigació criminal d'un sospitós és fer una visita domiciliària. Allò propi, si de cas, hagués estat fer un escorcoll al domicili dels sospitosos.

 

   O sigui, per a investigar uns sospitosos no treu cap immobilitzar la població de Boston i promoure batudes de milers de policies. S'havien passat imatges de ''sospitosos'' amb motxilles (que tal volta podien haver amagat una olla amb explosius), però no, en cap cas, imatges d'un escamot d'assassins armats amb fusells d'assalt o amb morters.

    I encara resulta més il·lògic matar el qui podria aclarir la qüestió.

   

 

 

 

 

 Despertar Mundial de falsa bandera contra el terrorisme, la revolució copernicana.

 Diu 21 abril 2013 07:20 GMT
 

 Pel Dr Kevin Barrett


 El despertar mundial a la ubiqüitat del terrorisme de bandera falsa és un gir copernicà que capgira els vells paradigmes sobre la forma en les societats es regeixen.


 Aquest "gran despertar" ens ofereix l'oportunitat d'enderrocar el vell paradigma de la dominació per la por, i per treballar per un món millor - un món de gent sense por governats per la saviesa i la compassió ".



 Un amic va trucar a la nostra estació de ràdio local d'ahir a queixar-se: Un dels presentadors de ràdio donava suport a la versió oficial dels atemptats de Boston, i culpant la recepcionista es va sorprendre "musulmans radicals de Txetxènia.". "Per ventura el nostre amfitrió veritat va dir això? Això és una bogeria. Tothom sap que va ser un atac de bandera falsa ".


 L'incident il · lustra la naturalesa esquizoide de la resposta dels nord-americans als atacs de Boston. Cada vegada més, "tothom sap" que va ser un atac de bandera falsa - incloent-hi les persones comunes i corrents que treballen a les estacions de ràdio i televisió. Però el poderós pocs que controlen les llicències de transmissió, i imprimir les notícies en els arbres morts, serà l'últim a admetre-ho. En aquest punt, el meme de falsa bandera està començant a entrar en els grans mitjans.

 Mentre ho fa, està sent repensada la noció de "terrorisme".

 La noció rebuda de "terrorisme" és que els radicals antigovernamentals estan suposadament atacant la població civil. Però espereu un minut - Per què farien això? Per què no acaben d'atacar al govern - en especial els funcionaris del govern, el govern té peixos grossos i el govern ajuda magnats dels mitjans que són els objectes reals del seu odi?

 Un recent titular cridava: Karl Rove interromput llarg discurs a Massachusetts, anomenat Assassí, Terrorisme. Executar "Karl Rove interromput" a través d'un motor de cerca i trobareu molts més exemples.

 Si hi havia algun reals contra el govern "terroristes", Karl Rove hauria mort fa molt de temps.

 Per bé o per mal, hi ha molt pocs terroristes contra el govern actual. Pràcticament tot terrorisme és comès pels governs.

 Anem a prendre això des de la part superior i definir els nostres termes. "Terrorisme" significa "usar la violència contra els civils per crear por amb fins polítics."

 Qui fa això? Qui té la motivació per fer-ho?

 Només els governs.

 És ben sabut que els governs terroritzen els ciutadans dels països que envaeixen i ocupen. Els EUA, per exemple, van assassinar a molts milions de ciutadans vietnamites en un fallit intent de terroritzar la submissió. El mateix passa amb Indonèsia, Iraq, Afganistan, i molts altres llocs. Això és veritable terrorisme - el terrorisme en una escala genocida massiva.

 És menys ben sabut que els mateixos governs també terroritzen els seus propis ciutadans - de manera més subtil, i en una escala més petita.

 Als EUA, les forces policials militaritzades terroritzen les comunitats afroamericanes. Gairebé tots els dies, un afroamericà és executat extrajudicialment per la policia.

 Blancs nord-americans estan terroritzats de manera més dissimulats i menys brutal: Ells són alimentats amb una dieta de la violència i la por-mongering propaganda pels mitjans de comunicació. Els de sortir de la bombolla por, i van a ocupar les manifestacions, poden tenir els seus cranis aixafats per la policia porres.

 A mesura que el documental de la BBC El Poder de les Malsons explica, els governs occidentals una vegada va governar a través de la por, esquitxada per ruixat de l'esperança. Ara que ja no hi ha cap esperança per a les economies occidentals, aquests governs governen gairebé íntegrament a través de la por. El Poder de les Malsons documenta el fet que tot el concepte de "l'amenaça terrorista" va ser inventat del no-res pels governs occidentals: no hi ha cap grup actual anomenat al-Qaida, i no hi ha tal cosa com qualsevol terrorisme contra el govern significatiu.

 "Al-Qaida" és el nom d'una desigual barreja d'incauts i mercenaris. Ells terroritzen sirians en nom dels governs dels Estats Units i Israel. I terroritzen nord-americans en nom dels governs dels Estats Units i Israel.

 El terrorisme de bandera falsa està dissenyat perquè els ciutadans voluntàriament lliuren la seva llibertat, els seus diners, el seu poder, i fins i tot la vida dels seus fills.

 El bombardeig marató de Boston sembla haver estat un altre atac de falsa bandera. El govern ens diu que no hi va haver simulacres terroristes que dia. Però els informes de testimonis presencials i un Globus de Twitter de Boston sobre la policia explosió d'una bomba a la biblioteca, demostren que el govern està mentint. ¿Per què ells mentir i negar el fet evident que els simulacres de terrorisme coincidir amb el bombardeig real?

 I què passa amb l'equip paramilitar capturat en les fotografies dels bombardejos? Els homes de l'empresa mercenària DHS-linked Craft International, lluint gorres amb el logotip del crani de l'art distintiu, van ser fotografiats portant motxilles grans negres com les que van portar a terme les bombes. El lloc fotos membres d'aquest equip paramilitar en els llocs bomba moments abans dels atacs. Altres fotos mostren a rendezvousing després de l'operació.

 Tota la família del terrorista acusat supervivent, Dzhokar Tsarnaev, ha estat cridant "bandera falsa" als quatre vents. La seva mare diu que els agents del FBI "estaven controlant cada pas", els seus fills van tenir, i van cridar a l'esdeveniment una posada a punt. El seu pare diu "Algú clarament emmarcat." La seva tia va assenyalar que els txetxens s'han establert com a bocs expiatoris en altres esdeveniments terroristes de bandera falsa, i ha afegit que "no confio (el) FBI. No confio en cap agència. "

 I no és només la família Tsarnaev. Tots els que coneixen els germans Tsarnaev està d'acord. Com Steve Watson informar Infowars.com, "Les persones que saben Dzhokar Tsarnaev diuen que és impossible que anava a cometre un acte de terrorisme".

 Fins i tot el mateix sospitós sobreviure sembla ser conscient de l'omnipresència dels atacs de falsa bandera. Segons els informes, la seva Twitter va incloure: "IDK per això que és difícil per a molts de vosaltres a acceptar que el 9/11 va ser un treball intern."

 Si encara tenia accés al seu compte de Twitter, estaria twittejant: "IDK això que és difícil per a molts de vosaltres a acceptar que els atemptats de Boston també van ser un treball intern."

 No obstant això, més i més persones estan acceptant que el 9/11, i la majoria d'altres atacs aparentment sense sentit contra civils - incloent els atemptats Boston Marathon - són treballs interns.

 El despertar mundial a la ubiqüitat del terrorisme de bandera falsa és un gir copernicà que capgira els vells paradigmes sobre la forma en les societats es regeixen.

 Aquest "gran despertar" ens ofereix l'oportunitat d'enderrocar el vell paradigma de la dominació per la por, i per treballar per un món millor - un món de gent sense por governats per la saviesa i la compassió.

 KB / HSN




 Dr Kevin Barrett, Ph.D. Arabista-islamòleg, és un dels més coneguts crítics de la guerra contra el terrorisme dels Estats Units. Dr Barrett ha aparegut moltes vegades en Fox, CNN, PBS i altres mitjans de difusió, i ha inspirat reportatges i articles d'opinió al New York Times, el Christian Science Monitor, el Chicago Tribune i altres publicacions importants. Dr Barrett ha ensenyat a les escoles i universitats a San Francisco, París i Wisconsin, on es va postular per al Congrés en 2008. Ell és el cofundador de l'Aliança Musulmana-cristià-jueva, i autor dels llibres La veritat Jihad: La meva lluita èpica contra el 11/9 Gran Mentida (2007) i el qüestionament de la Guerra contra el Terror: Una Guia per Votants d'Obama (2009 ). El seu lloc web és www.truthjihad.com. Més articles de Dr Kevin Barrett



 

L'atemptat de Boston. Despertar Mundial de falsa bandera contra el terrorisme, la revoluciˇ copernicana, segons En Kevin Barret

quetgles | 21 Abril, 2013 11:09

 

 

 

    L'atemptat de Boston. Despertar Mundial de falsa bandera contra el terrorisme, la revolució copernicana, segons En Kevin Barret.

 

       Gràcies a Internet, l'hegemonia dels grans mitjans de comunicació ''occidentals''  fa aigües (''occidentals'', o sigui, de les corporacions capitalistes). 

    He pensat que  difondre l'escrit d'En Kevin Barret  ajudaria a  accelerar la pèrdua de credibilitat del grans mitjans.

     Amb En Kevin Barret, jo també crec que l'Imperi i ''els seus aliats'' (és a dir, ''els seus lacais'') ja només disposen del terror per a desfer les protestes ciutadanes.

   Aprofito l'avinentesa per a comunicar una observació personal sobre els fets de Boston: Com es mostra a les pel·lícules ianquis, allò propi per a fer una investigació criminal d'un sospitós és fer una visita domiciliària. Allò propi, si de cas, hagués estat fer un escorcoll al domicili dels sospitosos.

 

   O sigui, per a investigar uns sospitosos no treu cap immobilitzar la població de Boston i promoure batudes policials. S'havien passat imatges de ''sospitosos'' amb motxilles (que tal volta podien haver amagat una olla amb explosius), però no, en cap cas, imatges d'un escamot d'assassins amb fusells d'assalt o morters.

    I encara resulta més il·lògic matar el qui podria aclarir la qüestió.

   

 

 

 

 

 Despertar Mundial de falsa bandera contra el terrorisme, la revolució copernicana.

 Diu 21 abril 2013 07:20 GMT
 

 Pel Dr Kevin Barrett


 El despertar mundial a la ubiqüitat del terrorisme de bandera falsa és un gir copernicà que capgira els vells paradigmes sobre la forma en les societats es regeixen.


 Aquest "gran despertar" ens ofereix l'oportunitat d'enderrocar el vell paradigma de la dominació per la por, i per treballar per un món millor - un món de gent sense por governats per la saviesa i la compassió ".



 Un amic va trucar a la nostra estació de ràdio local d'ahir a queixar-se: Un dels presentadors de ràdio donava suport a la versió oficial dels atemptats de Boston, i culpant la recepcionista es va sorprendre "musulmans radicals de Txetxènia.". "Per ventura el nostre amfitrió veritat va dir això? Això és una bogeria. Tothom sap que va ser un atac de bandera falsa ".


 L'incident il · lustra la naturalesa esquizoide de la resposta dels nord-americans als atacs de Boston. Cada vegada més, "tothom sap" que va ser un atac de bandera falsa - incloent-hi les persones comunes i corrents que treballen a les estacions de ràdio i televisió. Però el poderós pocs que controlen les llicències de transmissió, i imprimir les notícies en els arbres morts, serà l'últim a admetre-ho. En aquest punt, el meme de falsa bandera està començant a entrar en els grans mitjans.

 Mentre ho fa, està sent repensada la noció de "terrorisme".

 La noció rebuda de "terrorisme" és que els radicals antigovernamentals estan suposadament atacant la població civil. Però espereu un minut - Per què farien això? Per què no acaben d'atacar al govern - en especial els funcionaris del govern, el govern té peixos grossos i el govern ajuda magnats dels mitjans que són els objectes reals del seu odi?

 Un recent titular cridava: Karl Rove interromput llarg discurs a Massachusetts, anomenat Assassí, Terrorisme. Executar "Karl Rove interromput" a través d'un motor de cerca i trobareu molts més exemples.

 Si hi havia algun reals contra el govern "terroristes", Karl Rove hauria mort fa molt de temps.

 Per bé o per mal, hi ha molt pocs terroristes contra el govern actual. Pràcticament tot terrorisme és comès pels governs.

 Anem a prendre això des de la part superior i definir els nostres termes. "Terrorisme" significa "usar la violència contra els civils per crear por amb fins polítics."

 Qui fa això? Qui té la motivació per fer-ho?

 Només els governs.

 És ben sabut que els governs terroritzen els ciutadans dels països que envaeixen i ocupen. Els EUA, per exemple, van assassinar a molts milions de ciutadans vietnamites en un fallit intent de terroritzar la submissió. El mateix passa amb Indonèsia, Iraq, Afganistan, i molts altres llocs. Això és veritable terrorisme - el terrorisme en una escala genocida massiva.

 És menys ben sabut que els mateixos governs també terroritzen els seus propis ciutadans - de manera més subtil, i en una escala més petita.

 Als EUA, les forces policials militaritzades terroritzen les comunitats afroamericanes. Gairebé tots els dies, un afroamericà és executat extrajudicialment per la policia.

 Blancs nord-americans estan terroritzats de manera més dissimulats i menys brutal: Ells són alimentats amb una dieta de la violència i la por-mongering propaganda pels mitjans de comunicació. Els de sortir de la bombolla por, i van a ocupar les manifestacions, poden tenir els seus cranis aixafats per la policia porres.

 A mesura que el documental de la BBC El Poder de les Malsons explica, els governs occidentals una vegada va governar a través de la por, esquitxada per ruixat de l'esperança. Ara que ja no hi ha cap esperança per a les economies occidentals, aquests governs governen gairebé íntegrament a través de la por. El Poder de les Malsons documenta el fet que tot el concepte de "l'amenaça terrorista" va ser inventat del no-res pels governs occidentals: no hi ha cap grup actual anomenat al-Qaida, i no hi ha tal cosa com qualsevol terrorisme contra el govern significatiu.

 "Al-Qaida" és el nom d'una desigual barreja d'incauts i mercenaris. Ells terroritzen sirians en nom dels governs dels Estats Units i Israel. I terroritzen nord-americans en nom dels governs dels Estats Units i Israel.

 El terrorisme de bandera falsa està dissenyat perquè els ciutadans voluntàriament lliuren la seva llibertat, els seus diners, el seu poder, i fins i tot la vida dels seus fills.

 El bombardeig marató de Boston sembla haver estat un altre atac de falsa bandera. El govern ens diu que no hi va haver simulacres terroristes que dia. Però els informes de testimonis presencials i un Globus de Twitter de Boston sobre la policia explosió d'una bomba a la biblioteca, demostren que el govern està mentint. ¿Per què ells mentir i negar el fet evident que els simulacres de terrorisme coincidir amb el bombardeig real?

 I què passa amb l'equip paramilitar capturat en les fotografies dels bombardejos? Els homes de l'empresa mercenària DHS-linked Craft International, lluint gorres amb el logotip del crani de l'art distintiu, van ser fotografiats portant motxilles grans negres com les que van portar a terme les bombes. El lloc fotos membres d'aquest equip paramilitar en els llocs bomba moments abans dels atacs. Altres fotos mostren a rendezvousing després de l'operació.

 Tota la família del terrorista acusat supervivent, Dzhokar Tsarnaev, ha estat cridant "bandera falsa" als quatre vents. La seva mare diu que els agents del FBI "estaven controlant cada pas", els seus fills van tenir, i van cridar a l'esdeveniment una posada a punt. El seu pare diu "Algú clarament emmarcat." La seva tia va assenyalar que els txetxens s'han establert com a bocs expiatoris en altres esdeveniments terroristes de bandera falsa, i ha afegit que "no confio (el) FBI. No confio en cap agència. "

 I no és només la família Tsarnaev. Tots els que coneixen els germans Tsarnaev està d'acord. Com Steve Watson informar Infowars.com, "Les persones que saben Dzhokar Tsarnaev diuen que és impossible que anava a cometre un acte de terrorisme".

 Fins i tot el mateix sospitós sobreviure sembla ser conscient de l'omnipresència dels atacs de falsa bandera. Segons els informes, la seva Twitter va incloure: "IDK per això que és difícil per a molts de vosaltres a acceptar que el 9/11 va ser un treball intern."

 Si encara tenia accés al seu compte de Twitter, estaria twittejant: "IDK això que és difícil per a molts de vosaltres a acceptar que els atemptats de Boston també van ser un treball intern."

 No obstant això, més i més persones estan acceptant que el 9/11, i la majoria d'altres atacs aparentment sense sentit contra civils - incloent els atemptats Boston Marathon - són treballs interns.

 El despertar mundial a la ubiqüitat del terrorisme de bandera falsa és un gir copernicà que capgira els vells paradigmes sobre la forma en les societats es regeixen.

 Aquest "gran despertar" ens ofereix l'oportunitat d'enderrocar el vell paradigma de la dominació per la por, i per treballar per un món millor - un món de gent sense por governats per la saviesa i la compassió.

 KB / HSN




 Dr Kevin Barrett, Ph.D. Arabista-islamòleg, és un dels més coneguts crítics de la guerra contra el terrorisme dels Estats Units. Dr Barrett ha aparegut moltes vegades en Fox, CNN, PBS i altres mitjans de difusió, i ha inspirat reportatges i articles d'opinió al New York Times, el Christian Science Monitor, el Chicago Tribune i altres publicacions importants. Dr Barrett ha ensenyat a les escoles i universitats a San Francisco, París i Wisconsin, on es va postular per al Congrés en 2008. Ell és el cofundador de l'Aliança Musulmana-cristià-jueva, i autor dels llibres La veritat Jihad: La meva lluita èpica contra el 11/9 Gran Mentida (2007) i el qüestionament de la Guerra contra el Terror: Una Guia per Votants d'Obama (2009 ). El seu lloc web és www.truthjihad.com. Més articles de Dr Kevin Barrett



 

L'atemptat de Boston. Despertar Mundial de falsa bandera contra el terrorisme, la revoluciˇ copernicana, segons En Kevin Barret

quetgles | 21 Abril, 2013 11:09

  

    L'atemptat de Boston. Despertar Mundial de falsa bandera contra el terrorisme, la revolució copernicana, segons En Kevin Barret.

 

       Gràcies a Internet, l'hegemonia dels grans mitjans de comunicació ''occidentals''  fa aigües (''occidentals'', o sigui, de les corporacions capitalistes). 

    He pensat que  difondre l'escrit d'En Kevin Barret  ajudaria a  accelerar la pèrdua de credibilitat del grans mitjans.

     Amb En Kevin Barret, jo també crec que l'Imperi i ''els seus aliats'' (és a dir, ''els seus lacais'') ja només disposen del terror per a desfer les protestes ciutadanes.

   Aprofito l'avinentesa per a comunicar una observació personal sobre els fets de Boston: Com es mostra a les pel·lícules ianquis, allò propi per a fer una investigació criminal d'un sospitós és fer una visita  domiciliària. Allò propi, si de cas, hagués estat fer un escorcoll als domicili dels sospitosos.

 

   O sigui, per a investigar uns sospitosos no treu cap immobilitzar la població de Boston i promoure batudes policials. S'havien passat imatges de ''sospitosos'' amb motxilles (que tal volta podien haver amagat una olla amb explosius), però no, en cap cas, imatges d'un escamot d'assassins  amb fusells d'assalt o morters.

    I encara resulta més il·lògic matar el qui podria aclarir la qüestió.

   

 

 

 

 

 Despertar Mundial de falsa bandera contra el terrorisme, la revolució copernicana.

 Diu 21 abril 2013 07:20 GMT
 

 Pel Dr Kevin Barrett


 El despertar mundial a la ubiqüitat del terrorisme de bandera falsa és un gir copernicà que capgira els vells paradigmes sobre la forma en les societats es regeixen.


 Aquest "gran despertar" ens ofereix l'oportunitat d'enderrocar el vell paradigma de la dominació per la por, i per treballar per un món millor - un món de gent sense por governats per la saviesa i la compassió ".



 Un amic va trucar a la nostra estació de ràdio local d'ahir a queixar-se: Un dels presentadors de ràdio donava suport a la versió oficial dels atemptats de Boston, i culpant la recepcionista es va sorprendre "musulmans radicals de Txetxènia.". "Per ventura el nostre amfitrió veritat va dir això? Això és una bogeria. Tothom sap que va ser un atac de bandera falsa ".


 L'incident il · lustra la naturalesa esquizoide de la resposta dels nord-americans als atacs de Boston. Cada vegada més, "tothom sap" que va ser un atac de bandera falsa - incloent-hi les persones comunes i corrents que treballen a les estacions de ràdio i televisió. Però el poderós pocs que controlen les llicències de transmissió, i imprimir les notícies en els arbres morts, serà l'últim a admetre-ho. En aquest punt, el meme de falsa bandera està començant a entrar en els grans mitjans.

 Mentre ho fa, està sent repensada la noció de "terrorisme".

 La noció rebuda de "terrorisme" és que els radicals antigovernamentals estan suposadament atacant la població civil. Però espereu un minut - Per què farien això? Per què no acaben d'atacar al govern - en especial els funcionaris del govern, el govern té peixos grossos i el govern ajuda magnats dels mitjans que són els objectes reals del seu odi?

 Un recent titular cridava: Karl Rove interromput llarg discurs a Massachusetts, anomenat Assassí, Terrorisme. Executar "Karl Rove interromput" a través d'un motor de cerca i trobareu molts més exemples.

 Si hi havia algun reals contra el govern "terroristes", Karl Rove hauria mort fa molt de temps.

 Per bé o per mal, hi ha molt pocs terroristes contra el govern actual. Pràcticament tot terrorisme és comès pels governs.

 Anem a prendre això des de la part superior i definir els nostres termes. "Terrorisme" significa "usar la violència contra els civils per crear por amb fins polítics."

 Qui fa això? Qui té la motivació per fer-ho?

 Només els governs.

 És ben sabut que els governs terroritzen els ciutadans dels països que envaeixen i ocupen. Els EUA, per exemple, van assassinar a molts milions de ciutadans vietnamites en un fallit intent de terroritzar la submissió. El mateix passa amb Indonèsia, Iraq, Afganistan, i molts altres llocs. Això és veritable terrorisme - el terrorisme en una escala genocida massiva.

 És menys ben sabut que els mateixos governs també terroritzen els seus propis ciutadans - de manera més subtil, i en una escala més petita.

 Als EUA, les forces policials militaritzades terroritzen les comunitats afroamericanes. Gairebé tots els dies, un afroamericà és executat extrajudicialment per la policia.

 Blancs nord-americans estan terroritzats de manera més dissimulats i menys brutal: Ells són alimentats amb una dieta de la violència i la por-mongering propaganda pels mitjans de comunicació. Els de sortir de la bombolla por, i van a ocupar les manifestacions, poden tenir els seus cranis aixafats per la policia porres.

 A mesura que el documental de la BBC El Poder de les Malsons explica, els governs occidentals una vegada va governar a través de la por, esquitxada per ruixat de l'esperança. Ara que ja no hi ha cap esperança per a les economies occidentals, aquests governs governen gairebé íntegrament a través de la por. El Poder de les Malsons documenta el fet que tot el concepte de "l'amenaça terrorista" va ser inventat del no-res pels governs occidentals: no hi ha cap grup actual anomenat al-Qaida, i no hi ha tal cosa com qualsevol terrorisme contra el govern significatiu.

 "Al-Qaida" és el nom d'una desigual barreja d'incauts i mercenaris. Ells terroritzen sirians en nom dels governs dels Estats Units i Israel. I terroritzen nord-americans en nom dels governs dels Estats Units i Israel.

 El terrorisme de bandera falsa està dissenyat perquè els ciutadans voluntàriament lliuren la seva llibertat, els seus diners, el seu poder, i fins i tot la vida dels seus fills.

 El bombardeig marató de Boston sembla haver estat un altre atac de falsa bandera. El govern ens diu que no hi va haver simulacres terroristes que dia. Però els informes de testimonis presencials i un Globus de Twitter de Boston sobre la policia explosió d'una bomba a la biblioteca, demostren que el govern està mentint. ¿Per què ells mentir i negar el fet evident que els simulacres de terrorisme coincidir amb el bombardeig real?

 I què passa amb l'equip paramilitar capturat en les fotografies dels bombardejos? Els homes de l'empresa mercenària DHS-linked Craft International, lluint gorres amb el logotip del crani de l'art distintiu, van ser fotografiats portant motxilles grans negres com les que van portar a terme les bombes. El lloc fotos membres d'aquest equip paramilitar en els llocs bomba moments abans dels atacs. Altres fotos mostren a rendezvousing després de l'operació.

 Tota la família del terrorista acusat supervivent, Dzhokar Tsarnaev, ha estat cridant "bandera falsa" als quatre vents. La seva mare diu que els agents del FBI "estaven controlant cada pas", els seus fills van tenir, i van cridar a l'esdeveniment una posada a punt. El seu pare diu "Algú clarament emmarcat." La seva tia va assenyalar que els txetxens s'han establert com a bocs expiatoris en altres esdeveniments terroristes de bandera falsa, i ha afegit que "no confio (el) FBI. No confio en cap agència. "

 I no és només la família Tsarnaev. Tots els que coneixen els germans Tsarnaev està d'acord. Com Steve Watson informar Infowars.com, "Les persones que saben Dzhokar Tsarnaev diuen que és impossible que anava a cometre un acte de terrorisme".

 Fins i tot el mateix sospitós sobreviure sembla ser conscient de l'omnipresència dels atacs de falsa bandera. Segons els informes, la seva Twitter va incloure: "IDK per això que és difícil per a molts de vosaltres a acceptar que el 9/11 va ser un treball intern."

 Si encara tenia accés al seu compte de Twitter, estaria twittejant: "IDK això que és difícil per a molts de vosaltres a acceptar que els atemptats de Boston també van ser un treball intern."

 No obstant això, més i més persones estan acceptant que el 9/11, i la majoria d'altres atacs aparentment sense sentit contra civils - incloent els atemptats Boston Marathon - són treballs interns.

 El despertar mundial a la ubiqüitat del terrorisme de bandera falsa és un gir copernicà que capgira els vells paradigmes sobre la forma en les societats es regeixen.

 Aquest "gran despertar" ens ofereix l'oportunitat d'enderrocar el vell paradigma de la dominació per la por, i per treballar per un món millor - un món de gent sense por governats per la saviesa i la compassió.

 KB / HSN




 Dr Kevin Barrett, Ph.D. Arabista-islamòleg, és un dels més coneguts crítics de la guerra contra el terrorisme dels Estats Units. Dr Barrett ha aparegut moltes vegades en Fox, CNN, PBS i altres mitjans de difusió, i ha inspirat reportatges i articles d'opinió al New York Times, el Christian Science Monitor, el Chicago Tribune i altres publicacions importants. Dr Barrett ha ensenyat a les escoles i universitats a San Francisco, París i Wisconsin, on es va postular per al Congrés en 2008. Ell és el cofundador de l'Aliança Musulmana-cristià-jueva, i autor dels llibres La veritat Jihad: La meva lluita èpica contra el 11/9 Gran Mentida (2007) i el qüestionament de la Guerra contra el Terror: Una Guia per Votants d'Obama (2009 ). El seu lloc web és www.truthjihad.com. Més articles de Dr Kevin Barrett



 

Les eleccions a Venešuela. Els diaris catalans mostren preferŔncia pel color grog, majorment.

quetgles | 19 Abril, 2013 08:29

 

 

  

   Les eleccions a Veneçuela. Els diaris catalans mostren preferència pel color grog, majorment.

  

      La major part dels mitjans catalans segueixen el joc de la premsa dretana i proianqui de Veneçuela al tractar dels esdeveniments relacionats amb les eleccions veneçolanes.

Les eleccions a Venešuela. Els diaris catalans mostren preferŔncia pel color grog, majorment.

quetgles | 19 Abril, 2013 08:26

 

 

  

   Les eleccions a Veneçuela. Els diaris catalans mostren preferència pel color grog, majorment.

  

      La major part dels mitjans catalans segueixen el joc de la premsa dretana i proianqui de Veneçuela al tractar dels esdeveniments relacionats amb les eleccions veneçolanes.

   A l'article que he transcrit aquí, els periodistes de la premsa groga podran veure el seu retrat.  La premsa catalana, en efecte, amaga l'intent de cop d'Estat d'En Capriles; parla ''d'enfrontaments violents'', i no diu que els morts (7) tots eren del PSUV.

 (Parlant de retrats, quan érem nens, a Mallorca cantàvem: ''Damunt un tronxo de col hi he pintat el teu retrato; has sortit amb el nas xato i els morros de pasterol'').

    Pretendre la independència amb una premsa groga sembla que no quadra. La grogor dels mitjans catalans és un indicador del domini de les elits econòmiques i socials catalanes. També indica que les amples masses catalanes no disposen de mitjans d'informació propis.

   He pensat que seria bo difondre la informació procedent de l'àrea vermella veneçolana.

   

 

Debat
Als violents: "Revolució Bolivariana és pacífica, però està armada"
per Hernán Mena Cifuentes.


"La Revolució Bolivariana és pacífica, però està armada", ha advertit més d'una vegada el seu líder d'ahir, d'avui i sempre, el Comandant Hugo Chávez, i entre els seus principals armes figura la serenitat i la paciència de saber actuar en el moment precís i oportú, d'allí que no es diguin a engany una vegada més els que pensen destruir-la.
 El mateix va fer fa poques hores el seu legítim successor i fill espiritual, Nicolás Maduro, davant la crida a l'anarquia i la guerra fet per Henrique Capriles Radonski, excandidat opositor derrotat a l'octubre per Chávez i pel seu successor fa unes hores en sengles eleccions, celebrades en un lapse de tot just sis mesos i una setmana.
El mandatari, electe el diumenge per la majoria del poble veneçolà, ho va fer, l'advertència davant l'actitud assumida per Capriles, qui iracund i frustrat per la derrota, instar als seus coreligionaris, en un discurs marcat per l'odi i la revenja, a donar "cassolades" i prendre el carrer per protestar el resultat d'uns comicis transparents, avalats per centenars de proveïdors internacionals.
Va ser una invitació, una clara incitació a l'agressió, la ràbia, que es van deslligar, desbordades de les mà d'una horda de feixistes, per Caracas Sant Cristòfol, Barcelona, ​​Maracaibo, Barina, cumanas i altres ciutats de país, cremant vehicles, seus del partit de govern i assetjant residències d'alts funcionaris, amenaçant amb incendiar amb els seus familiars dins.
A la capital, van prendre una altra vegada la plaça Altamira, emblemàtic bastió d'una derrotada poblada de colpistes militars i civils que fa onze anys es van atrinxerar buscant enderrocar a Chávez, però com sempre, van fracassar.
Aquesta vegada, van tancar l'avinguda principal, creant caos vehicular, insultant i vexant els conductors que protestaven l'acció saboteja la pau pública, que van haver de prendre vies alternes per poder sortir del mal pas.
És una declaració de guerra oberta del candidat opositor feixista i el seu comando de colpistes fracassats que han tornat a les seves aventures i aventures del passat, versió ampliada i millorada d'aquell efímer moment de glòria que va viure el feixisme fa onze anys, però fugaç com "Pedro el breu ", qui s'autoproclamà president, anul·là la Constitució i va dissoldre els poders de l'Estat.
Pretenen repetir la història d'ignomínia i violència desbordada d'aquell tràgic 11 de abril de 2002, quan van enderrocar al Comandant-President. No sabien que tot 11 té el seu 13. Perquè el poble i la força armada li van ser lleials, i després de fer fugir en desbandada als colpistes, l'endemà van rescatar i restituir al poder a Chávez.
Per això, la resposta del president Maduro l'anomenat de Capriles va ser immediata i contundent. "Qui vingui per la via de la violència - va advertir - trobarà a l'Estat, i afegeixo:" Hem activat el Comando anticop per enfrontar els fets violents de fa unes hores''.
Va recordar que des de fa diverses setmanes havia alertat sobre els plans desestabilitzadors i focus de violència registrat ahir a la nit, com el setge a les residències de Tibisay Lucena, presidenta del CNE i la d'Andrés Izarra, extitular del Ministeri del Poder Popular per Comunicació i Informació, MPPCI.
"S'estan sortint de la Constitució i la Llei estar pitjor que mai abans; han entrat en una fase de guarimbas embogides; ha imatges (gravades) dels fets violents generats aquest dilluns, revelà Maduro.
En aquest sentit, el mandatari informe que "hem reunit al Comando anticop i estem ajustant els informes, l'actuació correcta del Pla República, dels organismes de seguretat vinculats a la Llei"
Aquest dimarts, la Fiscalia General de la República va donar a conèixer les primeres dades sobre el tràgic saldo de violència, destrucció i mort deixat el dilluns a la vandàlica acció dels seguidors de Capriles al país.
"Dos morts a Caracas, 3 a Zulia, 1 a Cumana, 1 a Sant Cristòfol, i 61 persones lesionades, diverses d'elles greument, així com la crema de 8 Centres de 8 Centres d'Atenció Integral, Atenció Integral, (CDI) , 3 seus del PSUV i 3 Mercales en aquestes i altres ciutats.
D'aquests successos, no informen cap dels mitjans mercenaris al servei de l'Imperi i dels colpistes de l'oposició veneçolana, que segueixen la mateixa estratègia de silenci còmplice que van executar durant els tràgics successos de l'11 i 12 d'abril de 2002.
En i marc de les seves declaracions de dilluns, el Cap de l'Estat, exprés que "S'ha cridat al poble a la serenitat i tranquil·litat, a la mobilització de manera pacífica i al desplegament dels partits del Gran Pol Patriòtic.
 "Ningú ha de caure en desesperació, aconsello al poble. El rumb de la Pàtria continua; estem per protegir-lo. Ningú li podrà fer mal a aquest poble ", va prometre.
Per la seva banda, l'ex cap del Comando de Campana de Maduro, i vicepresident del PSUV, Jorge Rodríguez, denuncio directament a Capriles, d '"estar trucant a un cop d'Estat contra la democràcia veneçolana, al desconèixer els resultats dels comicis de diumenge i la seva crida a prendre els carrers per desconèixer la voluntat del poble veneçolà. "
I és que el candidat perdedor, tracta de tapar el sol amb un dit, a l'ignorar i pretendre que es desconegui el fet evident i clar com la llum de l'astre rei, que Nicolás Maduro, el candidat de la Pàtria per mandat del Comandant en Cap de la Revolució Bolivariana, el diumenge 14 d'abril, aconsegueixo una victòria inobjectable i transparent
Mentre el Candidat de la Pàtria va obtenir 7 milions 559.000 349 vots, (50,75%), Capriles, el perdedor candidat de l'oposició va obtenir 7 milions 296.000 876 sufragis, 262,473 sufragis (48,98%).
I per confirmar encara més la transparència d'un procés considerat com el més modern, eficaç. Ràpid i idoni del món pels experts i observadors de comprovada imparcialitat com el Centre Carter, es va dur a terme, en presència de testimonis d'ambdues parts i proveïdors internacionals que monitoren les eleccions, la verificació del CINQUANTA-QUATRE PER CENT, (54%) de les urnes on reposen les sufragis emesos el diumenge.
El resultat de la revisió coincidir, tal com s'esperava, amb les xifres donades a conèixer pel CNE, sent aprovada la verificació per tots els assistents, incloent als representants del candidat derrotat, HCR.
Però, frustrat, ple d'odi i ira incontenibles, i com a pretext per ocultar la guerra bruta que ha desencadenat, Henrique Capriles Radonski, s'ha embarcat en una nova aventura colpista.
La maniobra està orientada a desestabilitzar la democràcia veneçolana, conquerida amb la suor, llàgrimes i sang del poble, que en tot moment suport a Chávez, el líder que va fer possible aquesta gesta llibertària, poble que igualment està disposat a donar suport a Nicolás Maduro en la defensa de la Revolució Bolivariana ..
Perquè sap que els feixistes de samarretes grogues, lacais de l'Imperi i els seus sequaços de la premsa mercenària, pretenen repetir la història del 11-A, ara retrotraure a Veneçuela a una època feliçment superada, la de la Quarta República, amb la seva fam, ignorància , malaltia, pobresa, misèria i altres plagues socials que el van tirar a abismes d'injustícia, desigualtat, i racisme.
 Però, "No passaran", perquè, com ho ha advertit Nicolás Maduro, el successor i fill espiritual de Chávez, com ho és també el seu poble de les arrels tots dos van néixer, ha dit serena però fermament que "Qui vingui per la via de la violència, trobarà l'Estat. "
Un Estat on regeix un procés revolucionari, constructor del Socialisme del Segle XXI que no accepta cap acció que pretengui violentar la pau i l'harmonia que preval al país, així com tampoc cap ingerència de qualsevol potència o imperi, per més poderós que siguin.
Com el flagrant acte injerencista comès fa algunes hores pel canceller d'Espanya a l'opinar indegudament sobre els resultats dels comicis de diumenge, acció que va ser rebutjada i condemnada de la manera més enèrgica pel cap de l'Estat veneçolà.
"S'ocupin de l'atur i de la fam, (que afecta Espanya) Tenen el 25% d'atur i estan sotmetent al poble al paquet neoliberal que porta la fam al món'', va ser la resposta, de Nicolás Maduro, a la desafortunada i atrevida declaració de l' cap de la diplomàcia hispana.
I per culminar, va fer una clara i directa advertència: "rectifiquin a temps, sinó prendrem mesures exemplars en tots els ordres: diplomàtiques, econòmiques i polítiques. No vaig a acceptar que es  taquin la sobirania i la dignitat de Veneçuela'', va dir.
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                       L'advertència va causar immediat efecte. Tot i que no hi va haver pel que sembla cap tipus de disculpa, la cancelleria espanyola va fer marxa enrere i va reconèixer com a president legítim de Veneçuela a Nicolás Maduro. "Rectificar és de savis", assenyala el vell adagi.
Però aquest no és un do que adorni la humanitat d'Henrique Capriles Radonski ni de cap dels seus coreligionaris, que ignorant la crida a la pau i la concòrdia fet pel president Nicolás Maduro, han passat a la segona fase de la seva "embogida carrera d' guarimbas incendiàries, emmarcades en el seu irracional projecte desestabilitzador.
 Tant de bo rectifiquin a temps, perquè en cas contrari, els caurà inexorablement tot el pes de la llei, perquè, ''quien mal anda mal acaba'', i molt mal caminen els que pretenen desestabilitzar la Revolució Bolivariana, un projecte inèdit pacífic, però armat amb les armes de "la Justícia que - com va dir Horaci fa mes de 2.000 anys -, encara que coixeja, al final acaba empaitant el criminal en la seva carrera".
                 
Hernán Mena Cifuentes 2013.04.17 00:17

 

''Independentistes'' catalans en campanya permanent en suport de l'Imperi.

quetgles | 16 Abril, 2013 08:01

 

 

  

  ''Independentistes'' catalans en campanya permanent en suport de l'opressió de l'Imperi.

 

 

    Encara que hi ha diverses sensibilitats ideològiques, els mitjans catalans – descomptant unes poques excepcions  – es mostren clarament al costat dels interessos de l'Imperi ianqui, en especial a tot allò que fa referència a la política internacional.

   Entre els grans mitjans catalans, el diari Ara es mostra com el més decididament compromès amb el projecte independentista del govern de la Generalitat; però alhora no s'amaga la seva ''aliança'' amb els grans mitjans de comunicació de l'Imperi.

    Actualment, la Veneçuela chavista ha esdevingut el puntal de la resistència dels pobles d'Amèrica llatina contra l'imperialisme dels EUA. La veu de N'Hugo Chávez era la que ressonava més potent tot denunciant les males pràctiques polítiques de Washington.

   Els mitjans nord-americans no deixen passar dia que no difonguin notícies negatives respecte de la política del govern veneçolà.  De manera semblant, el diari Ara segueix les petges del The New York Times, el seu ''germà gran'' d'Amèrica.

   Amb l'escalfor de la campanya electoral veneçolana, En Sebastià Alzamora, columnista del diari Ara, s'atrevia a fer un article fent burla d'En Nicolás Maduro i  del difunt Hugo Chávez.

   

    Estar en contra de l'opressió de Catalunya i, alhora, fer ''d'aliat'' de l'Imperi, no quadra. Els del diari Ara i els de CIU  s'ho hauran de fer mirar, jo crec.

   Per si de cas, he pensat que els podria orientar l'article que es pot despenjar de la Xarxa, que fa La ceguera frente a los logros económicos en Venezuela | AVN.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb