El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religiˇ sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

La Crisi no Ús tan universal com ens volen fer creure els savis de Siˇ.

quetgles | 30 Gener, 2013 08:46

  

 

  

 

             La Crisi no és tan universal com ens volen fer creure els savis de Sió.

 

 

      Una qüestió prèvia: Al meu parer,   l'autoritat intel·lectual sobre qüestions econòmiques descansa sobre dos eixos:  la voluntat de veritat i la independència respecte del Poder. En canvi, la major part dels experts dels mitjans de major difusió són al servei de les corporacions o del Poder.

   Per altra banda,  no són poques les publicacions sobre economia que contradiuen el discurs de l'Imperi. Les de major difusió són les publicacions digitals dels grans mitjans ''orientals'', però també són de cada vegada més presents les publicacions antisistema editades a Europa i als EUA.

     I allò més sorprenent: Les publicacions de dades estadístiques dels grans centres de recollida de dades, sovint,  desdiuen el discurs imperial.

    Fins aquí, la qüestió prèvia.

 

       A  manera de proemi:

   De tant en tant, es reuneixen els caps de les corporacions i els representants del poder polític (Aquests són els autèntics ''savis de Sió''), i una vegada aprovada una determinada estratègia, comuniquen als seus agents quina és la nova agenda informativa.  Els agents de les corporacions són un bloc compacte d'economistes, experts, savis diversos i periodistes, que tenen per funció engegar la maquinaria que ha d'escampar el programa de l'agenda dels ''savis de Sió''.

     Les corporacions  disposen del control dels mitjans de comunicació (De fet, són propietàries de la major part dels grans mitjans).  El Poder decideix quina ha de ser la informació que s'ha de donar a les amples masses i quina informació s'ha de blindar.

   Des de l'època d'En Rockefeller, l'eix de l'agenda de les corporacions ha sigut l'afirmació de la bonesa del capitalisme ( ''economia de lliure mercat'', sacralitzada per En Rockefeller i la Mont Pelerin Society). Bonesa que comportava benestar i llibertat a les nacions que seguien el bon senderi econòmic.

    Amb l'esfondrament de la Unió Soviètica al 1990, els Estats Units esdevingueren ''l'Imperi'', la única superpotència mundial.

    Els anticapitalistes denunciaven la malvestat que comportava l'imperialisme ianqui, però  perderen la guerra ideològica. Malgrat la malvestat del capitalisme, semblava que el sistema de lliure mercat era el millor instrument per al desenvolupament econòmic.

    Però la realitat mostrava que, des dels anys 1970, havia començat el procés de desindustrialització dels EUA i del RU, amb paral·lel amb la nova fase de l'avançament de la desregulació financera (El dòlar abandonava el patró or).  S'ha de recordar que Londres i Nova York són els   emporis financers que han liderat fins ara l'economia mundial.

 

    Al 1990, l'URSS s'esfondrava, però la Xina comunista prenia el relleu. El ''socialisme a la manera xinesa'' posat en marxa per En Deng Xiaobing feia que la Xina desplegués un creixement econòmic inaudit, el més gran i sostingut de la història moderna.

     De donar per bona l'argumentació pragmatista neoliberal, llavors s'hauria de concloure que el sistema de la Xina comunista és el millor sistema per al desplegament econòmic i per evitar les crisis econòmiques.

   Des de 1978, el creixement econòmic de la Xina ha seguit un ritme al voltant del 10 %. Un creixement exorbitant que s'ha mantingut sense interrupció durant 35 anys.

    Fins aquí el proemi.

 

    D'ençà que va esclatar la crisi de 2007, els agents de les corporacions donen per assentat la dimensió global de la crisi.

   Els mitjans ''occidentals'' procuren difuminar o silenciar els fets econòmics que contradiuen el discurs oficial de l'Imperi. Així, per exemple, respecte a l'economia de la Xina, durant aquests darrers cinc anys,  els mitjans han parlat incansablement de la bombolla immobiliària xinesa i d'altres desordres que amenacen l'economia la Xina. Al 2012, els mitjans ''occidentals'' han fet el cuc de l'orella malalt dient que la Xina havia iniciat un procés de desacceleració econòmica; que el gegant asiàtic deixava el creixement del dos dígits, i es situava a un creixement estimat del 7.5 % (Finalment, el creixement a l'any 2012 ha sigut 7.8 %; o sigui, la Xina continuat essent  líder  entre les potències industrials).

      El llenguatge orwellià dels mitjans ''occidentals'' donaven a entendre que el creixement xinès del 7.5 % era una recessió, i alhora saludaven amb entusiasme el creixement econòmic dels EUA, del 2.3 %.

 

       En contra del que diuen els  mitjans ''occidentals'', la realitat és que el creixement econòmic en la major part de països no ha quedat afectat pel Crac del 2007. Ho podeu veure baixant la web Gradual Upturn in Global Growth During 2013, January 2013.

 

        Segons les estadístiques, la major part dels països de l'Àsia, l'Àfrica i l'Amèrica llatina, han tingut un creixement econòmic sostingut durant la Crisi. Atenint-nos als resultats sembla que seria més pròpia la denominació de ''Crisi d'Occident'' o be ''Crisi dels EUA i de la UE''.

   Es pot veure que, segons les previsions del 2013 i del 2014, la Xina i l'Índia continuen encapçalant el creixement econòmic.

   Segons l'OCDE,  la Xina, serà la primera economia mundial al 2016. Però els mitjans ''occidentals'' miren d'amagar el fet que la Xina, des del començament de segle, ha esdevingut la primera potència industrial del món, molt per sobre dels EUA. Els mitjans orwellians utilitzen la denominació de ''economia emergent'' o ''país emergent''. A aquests mitjans les causa horror haver de parlar de la decadència industrial dels EUA.

    Es de preveure que els grans països ''no occidentals'' amb un creixement sostingut són a punt de destronar els EUA i d'establir un món multipolar. La Xina, l'Índia, Rússia, el Brasil són qualque cosa més que països emergents. L'Índia, amb una població de 1.100 milions d'habitants, és ara ja una de les grans potències mundials.

     Els orwellians intenten amagar el fet que la Xina i l'Índia, cada una per separat, produeixen més enginyers, de molt, que no els EUA.  

    Un altre indicador:  Els  mitjans ''occidentals'', en tot temps, presenten l'Iran com el país dels ''aiatol·làs'', del ''fanatisme islamista''. Intenten amagar l'espectacular avançament de l'Iran, especialment en indústria, ciència i tecnologia. Els orwellians van restar espantats i muts  quan els iranians feren aterrar d'un avió no tripulat ianqui (desembre del 2011).  El fet palesava una capacitat tecnològica igual o superior a la dels EUA.

    Per cert, abans-d'ahir, 28.01.2013, l'Iran enviava un ésser viu a l'espai (un mico) i el retornava a la terra amb èxit. Restava palès que l'Iran formava part de l'avantguarda en  tecnologia aeroespacial.  Cal assenyalar que el 2011, l'Iran va ocupar, segons la revista Nature, el primer lloc a nivell mundial pel que fa a creixement científic.

 

 

 

 

 

 

  

 

  

 

 

Internet i l'alliberament de Catalunya.

quetgles | 24 Gener, 2013 07:12

  

          Internet, una eina per a l'alliberament de Catalunya (Catalunya Sencera). Qualcunes consideracions.

 

     

     A partir de la globalització d'Internet, els grans mitjans de comunicació perderen la seva posició de monopoli.

Internet i l'alliberament de Catalunya.

quetgles | 24 Gener, 2013 07:08

  

          Internet, una eina per a l'alliberament de Catalunya (Catalunya Sencera). Qualcunes consideracions.

 

     

     A partir de la globalització d'Internet, els grans mitjans de comunicació perderen la seva posició de monopoli.

    De manera semblant, els mitjans subordinats als interessos dels governs de les grans potències occidentals també perderen poder.

   S'ha de saber:  Els mitjans més poderosos són els dels EUA. Són propietat de les corporacions nord-americanes, i estan al servei dels interessos de les corporacions i dels del govern.

   S'ha de saber:  Les elits jueves nord-americanes  són hegemòniques amb relació als grans mitjans. Molts d'aquests mitjans són de propietaris jueus. Per altra banda,  els mitjans nord-americans estan farcits de periodistes jueus (Aclariment: S'ha distingir entre antisemitisme i antisionisme).

   Cal subratllar les dues grans revolucions democràtiques d'Internet.

   La primera:  gràcies als instruments de la Xarxa, els grans mitjans de quasi tots els països del món són a l'abast de la totalitat dels internautes. Per a entendre'ns: Per al navegant català, el diari Rianovosti de Rússia o Press TV de l'Iran, en línia, són tan a l'abast com el diari La Vanguardia en línia.

    La segona: Internet dóna veu a les persones i a col·lectius (modestes publicacions, per exemple) de manera que el seu missatge és a l'abast de les amples masses de navegants.

 

   L'extraordinària difusió de la comunicació sense censura ha provocat la crisi de la trama mediàtica de l'Imperi.

    Indicador de la gravetat de la crisi seria la guerra bruta desfermada per les agències d'intel·ligència dels Estats Units, del Regne Unit, de França i d'Israel tractant d'apagar els canals internacionals de l'Iran, en contra dels principis proclamats per les Nacions Unides.

 

    Un exemple notable de les possibilitats que ofereix la Xarxa és  el blog de Max Keiser, ''Keiser report'', blog que és un dels més escoltats del món. ''Keiser report'' és un programa de vídeo en llengua anglesa; és reproduït a diversos mitjans de gran difusió (Informació: e1s nautes catalans hi poden accedir per mitjà de ''Keiser report en español'', o per mitjà de ''Keiser report en français'', per als nord-catalans).

    S'ha de saber:  En Max Keiser tramet informes molt treballats sobre el comportament criminal de les elits financeres i dels governs que els donen suport. I alhora també denuncia la manipulació criminal dels mitjans servils.

 

 

   Fet aquest breu resum condensat, i centrant-nos a la situació a Catalunya, hem de veure qualques plantejaments.

     Sembla cert que els catalans fan un ús creixent d'Internet, tant per aconseguir informació per a contrastar, com per editar pàgines web, tan individuals com col·lectives.

    Però, amb aquest article, allò que pretenc és posar de relleu  una mancança dels internautes catalans.

     Per una banda, els catalans participen a les  manifestacions de protesta social i nacional, majorment; però, per l'altra, no es manifesten en qualques territoris d'Internet, de manera que en aquests territoris hi ha un predomini quasi absolut de les veus dels enemics de classe i de nació.

    Segons un estudi de l'Instituto Cervantes, dos terços dels piuladors del Principat utilitzen l'espanyol (el diari Ara, 16.01.2013,  recollia el reportatge publicat a La Razón, tot ufanosa).   L'articulista del diari Ara ho justificava dient que era un biaix típic provocat per la manca de protecció de les llengües minoritàries.    

   Sense necessitat de fer un estudi, es pot constatar que la major part dels catalans s'inhibeixen a l'hora de fer servir la seva llengua als indrets en línia que van en espanyol. 

   Podeu veure que així succeeix als llocs de comentaris de La Vanguardia i de El Periódico a les seves edicions digitals.

   La Vanguardia  va iniciar l'edició bilingüe al 2011 i fou un benefici formidable per a la normalització lingüística (Estranyament, a Mallorca no arriba el diari en català). Per altra banda, també s'ha de saber que  l'edició digital és exclusivament en espanyol. Posteriorment,  és a l'abast una versió digital especial en català, però La Vanguardia.cat és un diari diferent;  és un diari localista centrat en temes relacionats amb el Principat de Catalunya.

     Es pot constatar que a La Vanguardia digital hi ha un predomini absolut de comentaris en espanyol. I que, per més afronta,  a les edicions digitals dels diaris en català,  els comentaris en espanyol no són escassos.

    Per altra banda, el català molt rarament té presència  als espais digitals de la premsa digital espanyola.    Al meu parer, aquest fenomen és un indicador de les mancances del moviment independentista català. Indica que els qui es manifesten com a independentistes, que són una majoria al Principat, defugen la confrontació personal, practiquen un ''independentisme tranquil''.

    O sigui, actualment, als espais digitals, els nacionalistes espanyols es mostren més actius i més agressius que els catalans en relació al conflicte nacional.

     ''L'independentisme tranquil'' ve a ser una renúncia a posar en crisi el sistema opressor, jo crec.  Pel contrari, un nacionalisme de combat, dóna lloc a un moviment d'alliberament. Els moviments d'alliberament són una creació de les amples masses.  

 

    Actualment, les amples masses catalanes encara no s'han decidit a ''ocupar'' els espais gratuïts que tenen a l'abast a la Xarxa.

    Certament, és incòmode fer servir el català en espais  que marginen la llengua de manera sistemàtica en territoris catalans (VB, administración de Justicia, Guardia Civil, Policía Nacional,  Renfe, Iberia, línies marítimes, etc.).  Contínuament, apareixen a  la premsa tot de casos de conflictes lingüístics on quasi sempre el parlant català en surt maltractat i humiliat).  

    És comprensible que la gent catalana eviti una confrontació que meni a la humiliació. Però no ho és que les amples masses de navegants catalans renunciïn a presentar batalla als espais digitals en exercici del seus drets nacionals i socials.  M'explicaré, vegeu els següents enunciats.

   Si la major part de la població del Principat ha votat a favor del sobiranisme, és una contradicció que els independentistes no exerceixin els seus drets nacionals quan en tenen oportunitat, com és el cas respecte dels espais digitals que no fan seus.  

    La pressió creixent del nacionalisme català feu que En Javier Godó decidís llançar una edició en català de La Vanguardia. Però La Vanguardia en espanyol continua essent la més pròpia de la casa; prova d'això és que hi ha una única La Vanguardia en edició digital, la qual és en llengua espanyola exclusivament; tot lo més ofereix una versió en català de qualcuns articles d'articulistes que escriuen en català.  La Vanguardia.cat, el digital que va en català, és diferent de La Vanguardia.com; en realitat, és un altre diari, una mena de versió regionalista de La Vanguardia.

   

     Fent unes altres consideracions:  No es tracta de negar el drets lingüístics als hispano-parlants catalans.

    Tampoc no és una simple batussa lingüística. Fer comentaris en català als espais de les publicacions espanyoles en línia va més enllà de ser una reivindicació lingüística.

     S'ha de ser conscient que una bona part dels hispano-parlants catalans són partidaris de l'Estat català.

    Vegeu-ne una prova:  A l'enquesta de La Vanguardia.com (o sigui, en espanyol), 23.01.2013, sobre si s'estava d'acord o no amb la declaració sobiranista aprovada pel Parlament, de 16.746 respostes, el si abastava el 72 % i el no, el 27 %.

    S'ha d'entendre:  Fer present el català als diaris espanyols que són presents a Catalunya ha de representar una greu derrota del Poder de l'oligarquia franquista (la qual mai ha abandonat el control del Poder), i no només respecte a la política lingüística.

   ''Va més enllà'', jo deia. Va més enllà perquè als espais digitals el Poder no pot controlar l'activitat dels comentaristes.

  Va més enllà: els comentaris en llengua catalana als mitjans digitals en espanyol provoca crisi ideològica entre els lectors espanyols. A1là, el comentarista  català fa palesa quina és la realitat nacional de l'Estat.

   Va més enllà:  Els nautes catalans poden fer palesa la impotència de l'Estat, el qual no pot enviar la Guardia Civil.

    Un hom pot creure que aquest tipus de provocació fa que el comentari català no sigui entès pels lectors no catalans. Però erra; la realitat és que el comentari crida l'atenció del lector sorprès, el qual intenta saber què diu aquell escrit amb una llengua ''tan estranya''. La realitat és que la gran majoria de comentaris en català en línia són a l'abast del lector espanyol, si s'hi esforça.

    A considerar:  Els periòdics de Madrid són presents als quioscos de les regions catalanes insulars i peninsulars. Igualment, són al nostre abast les seves versions digitals. Aquests mitjans fan com si els catalans haguéssim renunciat als nostres drets nacionals. Aquests mitjans espanyols participen decididament a l'intent genocida, encara que fan com si no se'n adonessin. Aquests mitjans són una mena de força d'ocupació cultural i política.

   Va més enllà:  Pertorbar la ''candidesa'' d'aquests mitjans és una manera segura de fer valer la sobirania, és una manera de recuperar espais que toquen ser nostres.

  

    Finalment: Seria magnífic que els sobiranistes catalans de llengua espanyola es fessin presents als espais digitals. Si són independentistes, jo entenc que s'han d'esforçar en fer un ús públic de la llengua catalana. En cas contrari, practiquen un sobiranisme postís, de pa amb fonteta.

 

 

 

 

  

 

El boicot a la Coca-Cola: una promociˇ d'En Max Keiser.

quetgles | 15 Gener, 2013 17:45

    

        El boicot a la Coca-Cola: un projecte d'En Max Keiser, explicat a la web Silver Vigilante.

     Podreu comprovar que En Max Keiser no es limita a denunciar els criminals;  també idea noves formes de lluita contra les elits financeres, i promou campanyes de boicot, com la del boicot a la Coca-Cola.

    Tot això és clarament explicat a la web Silver Vigilante, 15.01.2013.

La filosofia d'En Max Keiser: El boicot a la Coca-Cola.

   

     Podeu escoltar En Keiser a ''Keiser report en español'' , o, pels nordcatalans, a 'Keiser report en français''.

Prediccions de guerra civil als EUA abans de l'abril del 2013.

quetgles | 13 Gener, 2013 20:19

  

   En Max Keiser prediu una guerra civil als EUA abans de l'abril del 2013.

 

 

    Qüestió prèvia:  Es pot constatar que les prediccions de guerra civil ianqui al 2013 són referides a milions de webs en anglès.

 

 La predicció d'En  Keiser respon a un plantejament de determinisme econòmic que recorda qualcuns dels escrits d'En Marx.

   A destacar la cita que fa:  ''Hi ha Alguna Manera d'aturar això? No, no hi ha Manera d'aturar això. Anàlisi de Sistemes DIU Que Quan és compliquin Una Sistema en la mesura Que aquest ha Estat compromès i es complica, hi ha el 99,9% de possibilitats d'un col · lapse total de i absolut. Abans d'abril de 2013 No és només un resultat possible: "La guerra civil, ALS Estats Units, intergeneracional;. Indigents joves davant vell CAPITALISTA ''.

 

   Podeu seguir el vídeos d'En Keiser baixant ''Keiser report en español'' o bé, si sou al Nord, ''Keiser report en français''.

  Què passa amb aquest Keiser? Us preguntareu.

   En principi, és l'home més escoltat del món. Fa ús d'un llenguatge planer a fi de fer comprensible el sistema econòmic corrupte de l'Imperi i dels seus aliats.

    Al meu entendre, En Keiser ha infligit una derrota mediàtica a les grans corporacions debut a la seva superior capacitat intel·lectual.  En Keiser, expert en finances, va desfent, punt per punt, la farsa de l'entramat financer ''occidental''.

 

     Sobre el tema, podeu baixar Max Keiser prediu la guerra cil als Estats Units abans de l'abril de 2013.

   

La mare de totes les bombolles financeres

quetgles | 12 Gener, 2013 17:34

     

  La mare de totes les bombolles financeres, segons En Max Keiser.

     En Max Keiser és l'home més escoltat del món, sembla.

    El nombre de webs que fa referència a En Max Keiser abasta la colossal xifra de 3.200.000.

    Els navegants catalans poden tenir accés als productes d'En Keiser per mitjà de ''Keiser report en español'' o bé, pels del Nord, ''Keiser report en français''.

Per veure el vídeo  sobre el tema heu de prémer   La madre de todas las burbujas financieras

La corrupciˇ de Wall Street al descobert, per En Max Keiser.

quetgles | 12 Gener, 2013 07:26

  

            La corrupció de Wall Street al descobert, per En Max Keiser.

 

     En Max Keiser és l'home més escoltat del món.

   És molt actiu. Des de fa anys fa un programa televisiu, ''L'informe Keiser'' (The Keiser report), que s'emet dos cops per setmana.

   O sigui, la seva comunicació és essencialment per mitjans fonètics, i no per mitjans d'escrits.

   Els nautes catalans poden tenir accés als audiovisuals d'En Kaiser per mitjà de la versió en llengua espanyola de The Keiser report:  ''Keiser report en español''.  Els nord-catalans disposen de ''Keiser report en français''.

En resposta a la carta d'En Sergi Franch, corresponsal a SÝria del diari Ara.

quetgles | 11 Gener, 2013 06:57

  

    En resposta a la carta d'En Sergi Franch, corresponsal a Síria del diari Ara.

   Senyor Franch:  Una correspondència privada entre nosaltres no té sentit, jo crec. Així que la meva resposta la faig pública.

   Senyor Franch: No ens hem d'enganyar.  Fa temps que la premsa ''occidental'' més seriosa publica informes sobre el suport dels EUA – i de França i el Regne Unit- a una denominada ''Oposició siriana'', i vos no en deis res. També publiquen informes sobre la intervenció de l'Aràbia Saudita, Qatar i Turquia, països que proporcionen homes, armes i diners a les organitzacions que combaten el govern sirià, i vos no deis res. També parlen de les atrocitats dels escamots de la mort que operen a Síria, i vos tampoc en deis res.

   No són pocs els periodistes crítics (que viuen als EUA i a Europa) que denuncien la criminal política intervencionista  de Washington i dels seus subordinats.  Encara que aquests periodistes, majorment, no troben acomodament als grans mitjans ''occidentals'', no per això la seva veu es silenciada.  Els seus articles són a l'abast gràcies a Internet. Per altra banda, els grans mitjans ''orientals'' sí recullen els escrits dels crítics. Respecte d'això, en deveu tenir abundants referències, jo crec. En cas contrari, us aconsello que us informeu.

   Què voleu que us digui? Al meu parer, seria millor que tanquéssiu la paradeta. Salut.

   PS.: Us recomano que escolteu els reportatges d'En Max Keiser, l'home més escoltat del món, segons diuen.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb