El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

Els senyors de la guerra volen la medalla de la pau.

quetgles | 07 Octubre, 2012 06:55

  

   Els senyors de la guerra volen la medalla de la pau.

     Els senyors de la guerra aspiren a ser condecorats amb la medalla de la pau. Tenen enveja de les medalles del president Obama. Han considerat que si el president Obama va obtenir el premi Nobel de la Pau tot i movent guerra a mig món, ells també tenen dret a ser condecorats.

   Ara els senyors de la guerra i la CIA centren els seus esforços en l'intent d'enderrocar ''manu militari'' el govern  de Bashar al-Assad.

   Des de març del 2011, els senyors de la guerra munten escamots de la mort que porten el caos i la mort a Síria. Alhora els mitjans ''occidentals'' parlen tot temps de ''la revolta democràtica siriana'' i afirmen que l'exèrcit sirià  bombardeja a la població.  Amb fruïció, fan seva  la falsa bandera dels senyors de la guerra (falsa bandera: parlen de defensa dels drets humans alhora que capolen el país).

   En una base prop de la frontera siriana,  La CIA i l'exèrcit turc ensinistren els ''voluntaris''  dels escamots de la mort, i els proporcionen armes i diners. Els senyors de la guerra més pròxims i més implicats (de l'Aràbia Saudita, Qatar i els Emirats) són els principals proveïdors de mercenaris.

  Actualment, els senyors de la guerra han vist que no podien repetir l'èxit militar que van aconseguir a Líbia. Rússia i la Xina, van posar el veto a les propostes d'intervenció militar a Síria.

   Darrerament, els senyors de la guerra han intensificat la seva intervenció a Síria: han reclutat més mercenaris i han proveït als escamots d'armament més poderós.

    Així i tot,  el govern de Damasc ha resistit la seva ofensiva. Això ha determinat, sembla, un canvi d'estratègia.

    Dimecres passat, 3.10.2012, un obús procedent de Síria va impactar a un poblet de la frontera turca i va provocar la mort de quatre o cinc civils.

    N'Erdogan, el president turc, ha declarat que considerava l'incident com un acte greu contra la sobirania la nació.  Mentre que Damasc deia que lamentava l'incident i que investigaria a veure qui va llançar l'obús, N'Erdogan, esdevingut senyor de la guerra, ha bombardejat les posicions militars síries (10 soldats morts) i ha enviat tancs i blindats a la frontera siriana.

   Els 27 senyors de la guerra de l'OTAN s'han apressat a donar suport al soci turc; han declarat la seva intenció d'intervenir en cas de conflicte bèl·lic entre Turquia i Síria.

   Posat que el president dels EUA, En Barack Obama, no vol complicacions que enterboleixin la seva campanya electoral, la secretària d'Estat, Na Hillary Clinton, senyora de la guerra, també s'apressava a fer costat al soci Erdogan.  Na Clinton tampoc sabia qui havia llançat l'obús. La premsa ''oriental'' considera que els escamots de la mort de Síria són ben capaços de llançar obusos i de fer ús de les armes de guerra que els proporciona la CIA.

   Entretant, dia 3 mateix, van esclatar quatre cotxes-bomba a Àlep, provocant al menys 40 morts i més de 90 ferits, i la destrucció d'edificis. Els defensors oficials dels drets humans i la senyora Clinton no va tenir res a dir sobre això.

    Na Hillary Clinton i els altres senyors de la guerra sembla s'aferren a l'idea de la guerra oberta. La idea segons la qual l'exèrcit turc (en defensa legítima de la seva sobirania) podria desfermar una ''blitzkrieg'', una guerra llampec, la qual cosa faria caure el govern d'En Bashar al-Assad.

    La  guerra civil Líbia (on també hi havia escamots de la mort) va deixar la nació en runes i amb l'administració de l'Estat  que continua col·lapsada. Líbia ha passat de ser la nació de més alt nivell de vida de l'Àfrica a ser una nació miserable, i en estat de guerra civil permanent. Però els senyors de l'OTAN i la senyora Clinton es van penjar la medalla de la pau.

     Ara els senyors de la guerra volen una altra medalla de la pau a compte de la destrucció de Síria. I ha depositat la seva esperança en el guerrer Erdogan.

   Per cert, a Turquia hi ha una forta oposició a la guerra contra Síria. S'ha de saber que uns 20 milions de turcs són alauites (de religió alauita, una secta xiïta), i que alauita és el president al-Assad i alauita l'ètnia siriana hegemònica.

      Per acabar:  Contra aquestes guerres brutes de falsa bandera, els grans mitjans catalans, lamentablement, fan pinya amb els mitjans ''occidentals'' i són ben disposats a penjar medalles de la pau als senyors de la guerra. És per això que, fins ara, els catalans no han protestat contra els dispensadors  de la mort.

   

  

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb