El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

Els senyors de la guerra volen la medalla de la pau.

quetgles | 07 Octubre, 2012 06:55

  

   Els senyors de la guerra volen la medalla de la pau.

     Els senyors de la guerra aspiren a ser condecorats amb la medalla de la pau. Tenen enveja de les medalles del president Obama. Han considerat que si el president Obama va obtenir el premi Nobel de la Pau tot i movent guerra a mig món, ells també tenen dret a ser condecorats.

   Ara els senyors de la guerra i la CIA centren els seus esforços en l'intent d'enderrocar ''manu militari'' el govern  de Bashar al-Assad.

   Des de març del 2011, els senyors de la guerra munten escamots de la mort que porten el caos i la mort a Síria. Alhora els mitjans ''occidentals'' parlen tot temps de ''la revolta democràtica siriana'' i afirmen que l'exèrcit sirià  bombardeja a la població.  Amb fruïció, fan seva  la falsa bandera dels senyors de la guerra (falsa bandera: parlen de defensa dels drets humans alhora que capolen el país).

   En una base prop de la frontera siriana,  La CIA i l'exèrcit turc ensinistren els ''voluntaris''  dels escamots de la mort, i els proporcionen armes i diners. Els senyors de la guerra més pròxims i més implicats (de l'Aràbia Saudita, Qatar i els Emirats) són els principals proveïdors de mercenaris.

  Actualment, els senyors de la guerra han vist que no podien repetir l'èxit militar que van aconseguir a Líbia. Rússia i la Xina, van posar el veto a les propostes d'intervenció militar a Síria.

   Darrerament, els senyors de la guerra han intensificat la seva intervenció a Síria: han reclutat més mercenaris i han proveït als escamots d'armament més poderós.

    Així i tot,  el govern de Damasc ha resistit la seva ofensiva. Això ha determinat, sembla, un canvi d'estratègia.

    Dimecres passat, 3.10.2012, un obús procedent de Síria va impactar a un poblet de la frontera turca i va provocar la mort de quatre o cinc civils.

    N'Erdogan, el president turc, ha declarat que considerava l'incident com un acte greu contra la sobirania la nació.  Mentre que Damasc deia que lamentava l'incident i que investigaria a veure qui va llançar l'obús, N'Erdogan, esdevingut senyor de la guerra, ha bombardejat les posicions militars síries (10 soldats morts) i ha enviat tancs i blindats a la frontera siriana.

   Els 27 senyors de la guerra de l'OTAN s'han apressat a donar suport al soci turc; han declarat la seva intenció d'intervenir en cas de conflicte bèl·lic entre Turquia i Síria.

   Posat que el president dels EUA, En Barack Obama, no vol complicacions que enterboleixin la seva campanya electoral, la secretària d'Estat, Na Hillary Clinton, senyora de la guerra, també s'apressava a fer costat al soci Erdogan.  Na Clinton tampoc sabia qui havia llançat l'obús. La premsa ''oriental'' considera que els escamots de la mort de Síria són ben capaços de llançar obusos i de fer ús de les armes de guerra que els proporciona la CIA.

   Entretant, dia 3 mateix, van esclatar quatre cotxes-bomba a Àlep, provocant al menys 40 morts i més de 90 ferits, i la destrucció d'edificis. Els defensors oficials dels drets humans i la senyora Clinton no va tenir res a dir sobre això.

    Na Hillary Clinton i els altres senyors de la guerra sembla s'aferren a l'idea de la guerra oberta. La idea segons la qual l'exèrcit turc (en defensa legítima de la seva sobirania) podria desfermar una ''blitzkrieg'', una guerra llampec, la qual cosa faria caure el govern d'En Bashar al-Assad.

    La  guerra civil Líbia (on també hi havia escamots de la mort) va deixar la nació en runes i amb l'administració de l'Estat  que continua col·lapsada. Líbia ha passat de ser la nació de més alt nivell de vida de l'Àfrica a ser una nació miserable, i en estat de guerra civil permanent. Però els senyors de l'OTAN i la senyora Clinton es van penjar la medalla de la pau.

     Ara els senyors de la guerra volen una altra medalla de la pau a compte de la destrucció de Síria. I ha depositat la seva esperança en el guerrer Erdogan.

   Per cert, a Turquia hi ha una forta oposició a la guerra contra Síria. S'ha de saber que uns 20 milions de turcs són alauites (de religió alauita, una secta xiïta), i que alauita és el president al-Assad i alauita l'ètnia siriana hegemònica.

      Per acabar:  Contra aquestes guerres brutes de falsa bandera, els grans mitjans catalans, lamentablement, fan pinya amb els mitjans ''occidentals'' i són ben disposats a penjar medalles de la pau als senyors de la guerra. És per això que, fins ara, els catalans no han protestat contra els dispensadors  de la mort.

   

  

Els poemes d'En Günter Grass, un tro que espanta ''Occident'' i Israel.

quetgles | 02 Octubre, 2012 18:22

    Els poemes d'En Günter Grass, un tro que espanta ''Occident''  i Israel.

 

    Dissabte passat, dia 29, es publicava ''Eintagsfliegen'' (''Efímer''; en versió literal, es tradueix per ''Mosca d'un dia''), un llibre de poemes d'En Günter Grass. A l'endemà, els mitjans de tot el món se'n feien ressò. I una onada de comentaris sobre el poemari recorria la Xarxa.

   Amb aquest llibre,  En Günter Grass, malalt del cor i a l'edat de 84 anys, reprèn la denúncia contra els plans genocides d'Israel. I, com destaquen els comentaristes, fa una especial crida al poema intitulat ''L'heroi dels nostre temps''.  L'escriptor alemany lloa En Mordechai Vanunu com a heroi i com a model a seguir.

  Segons informa la premsa,   En Vanunu és un físic nuclear israelià que al 1986, a Londres estant, va fer públic el programa nuclear secret d'Israel.  A conseqüència d'això, el Mossad, el servei d'intel·ligència israelià, va atreure En Vanunu a Roma, el va segrestar i el portà a Israel on fou jutjat. En Vanunu passà onze anys a la presó.

    Posteriorment, el físic israelià va continuar denunciant la política d'armament atòmic del govern d'En Netanyahu. Com a càstig, ara En Vanunu és en arrest domiciliari.

     Segons l'escriptor premi Nobel, ''Aquest és el nom de l'heroi, el qui esperava servir al seu país, ajudant a portar la veritat a la llum''.

    La publicació  ''Efímer'' ha desfermat un encès debat mundial sobre les armes de destrucció massiva i sobre l'amenaça nuclear del govern d'Israel. Al dia d'avui, 02.10.2012, més de 80.000 pàgines web són a l'abast sobre el tema esmentat. Ja es va donar aquest fenomen amb la publicació de ''Allò que cal dir'' a l'abril d'enguany, escrit on també denunciava l'amenaça de l'arsenal nuclear d'Israel.

   Hem de veure – és la meva proposta – que el terratrèmol provocat per ''Efímer'' no és per causa dels poders de taumaturg d'En Günter Grass.  No, l'escriptor no té poders paranormals. Quan escriu sobre qualsevol altra qüestió no desperta cap onada de comentaris.

    La gran onada és provocada pel tractament d'un tema tabú (L'armament nuclear en mans  de Netanyahu i els seus projectes genocides) en boca d'una personalitat de gran prestigi moral (En Günter Grass, en aquest cas).

   L'arsenal israelià d'ogives nuclears és un tema tabú a ''Occident'' (és a dir als EUA i als països aliats). Els Parlaments ''occidentals'' no es plantegen el tema; els partits polítics majoritaris, tampoc;  i els grans mitjans de comunicació mantenen enterrat el tema.

    La veu d'En Günter Grass esdevé un tro ensordidor no perquè En Grass tingui més prestigi que els altres grans escriptors alemanys o ''occidentals''. El tro d'En Günter Grass és tan immens com immens és el silenci moral d'''Occident''.  Els grans escriptors ''occidentals'' callen com a morts sobre el magatzem atòmic d'Israel, i no diuen res sobre l'amenaça de bombardeig de l'Iran que proclamen els EUA i Israel.

   L'associació d'escriptors en llengua hebraica s'han avançat a condemnar En Günter Grass acusant-lo d'antisemitisme i d'espargir l'odi contra el poble jueu, alhora que ho lliguen amb el fet que En Grass estigué  afiliat a les joventuts hitlerianes. Encara el llibre de poemes no era les llibreries i l'associació hebraica ja havia condemnat l'escriptor.

    Aquests escriptors hebraics demostren que són corruptes.  Fou En Grass mateix el qui va decidir sortir de l'armari del seu passat  nazi. L'escriptor alemany, ple d'honors i recompenses, va confessar i analitzar la seva experiència hitleriana de quan tenia 12 anys. El prestigi moral de l'escriptor encara va pujar més. Per altra banda, s'ha de saber que les novel·les d'En Grass són una anàlisi de la corrupció moral de les amples masses alemanyes que donaven suport a En Hitler.

     L'onada de webs provocada pel poema d'En Günter Grass espanta els EUA i Israel perquè representa un terrible  destapament del magatzem atòmic d'Israel i de la seva l'amenaça nuclear.

 

 O sigui, són els EUA i Israel els qui amenacen de fer la guerra a l'Iran. L'Iran, en canvi, no amenaça cap país i es limita a dir que farà una resposta contundent si és atacat.

   O sigui, els ''savis'' i els escriptors ''occidentals'', si de cas, parlen del perill que podria representar un Iran amb armament nuclear.

   O sigui, els ''savis occidentals'' sembla que en cap moment albiren la possibilitat de la destrucció total de l'Iran.

    En canvi, En Günter Gras sí que sent angoixa davant la possibilitat que En Netanyahu ordeni el llançament de bombes atòmiques sobre Teheran.

    Segons els centres d'estudis d'armament nuclear, Israel disposa entre 200 i 300 ogives nuclears, de les quals unes 80 són a punt per al seu llançament. Davant aquests informes, qualsevol persona inquieta, que no sigui ''savi occidental'', ha de considerar com a probable o molt probable l'ús de la bomba atòmica en un atac israelià contra l'Iran.  S'ha de pensar que En Netanyahu té ben en compte les amenaces de rèplica del govern de l'Iran. 

   El raonament seria aquest:   Si l'Iran disposa de míssils molt poderosos que poden abastar Tel Aviv, llavors seria suïcida emprendre una guerra preventiva per mitjà dels bombarders clàssics; en cas d'un bombardeig limitat a les centrals nuclears iranianes, res impediria que l'exèrcit iranià donés una resposta aclaparadora.

   O sigui, s'ha de considerar que els plans de guerra preventiva d'Israel (i probablement dels EUA) inclouen l'ús de l'armament nuclear.

       

     Tot fent una darrera  consideració: Malgrat el silenci dels  escriptors ''occidentals'', hem de suposar que resta un romanent de sentiment de culpa:  El PEN Club no s'ha pronunciat en contra d'En Günter Grass, malgrat les pressions dels sionistes.

 

     

  

    

  

   

  

  

 

   

 

  

   

 

    

 

 

 

  

 

 

«Anterior   1 2
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb