El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religiˇ sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

SÝria: El cementiri de la credibilitat de l'Occident, segons Pravda.

quetgles | 25 Juliol, 2012 18:04



     Síria: El cementiri de la credibilitat de l'Occident, segons un article del Pravda de Moscou.

   Tot seguit teniu una transcripció (automàtica) en català de l'article.

   Al meu parer, la premsa ''occidental'' (sotmesa a l'Imperi) és corrupta i falsifica els fets, mentre que la premsa ''no occidental'', majorment, denuncia els agents corruptes i la mistificació.

   Al meu parer, la premsa catalana, en relació als fets de Síria, mostra les ''potetes  occidentals''.






Opinió »Columnistes


Síria: El cementiri de la credibilitat de l'oest


2012.07.23






L'Occident està recolzant Jabhat En Nosrah, la branca d'Al-Qaida a Síria. Després de Líbia, només un idiota creuria una paraula repetida per l'oest i, en particular, l'Eix FUKUS (França, Regne Unit, EUA), que va donar suport a un grup terrorista a l'Exterior i de la Commonwealth pròpia llista de faccions prohibides. A mesura que l'oest i els seus terroristes desesperar, llegir i veure el que estan planejant. Primera parada: l'esdeveniment bandera falsa en els Jocs Olímpics?

La brutícia repulsiva que vam veure a Líbia, tallar els pits de les dones, assassinant, incendiant edificis, torturant, violant, saquejant, cometent la neteja ètnica és l'epitafi polític d'Obama, Clinton, Cameron, de l'Haia, Sarkozy i Juppé, l'Eix FUKUS. La demanda s'ha posat en marxa (*), encara no assumit, però això no importa. La manca d'acció només posa en relleu la falta de credibilitat en el dret internacional és insultat i no s'apliquen. "Occident", senyores i senyors, és una colla de salvatges demoníacs del mal, creu-me.

Aquesta brutícia assassina està de tornada, a Síria, unint-se als traïdors i escòria de la societat siriana que volen fer diners fàcil mitjançant el suport a aquests hipòcrites occidentals, l'aplicació d'un govern a l'oest d'usar com una altra nació àrab és humiliat i destruït, ja que és s'utilitza tant pels seus recursos o per la seva importància estratègica. En el cas de Síria, no és una qüestió de la llibertat i la democràcia - és una qüestió de privar Rússia de la seva base a la Mediterrània i és un pas cap al proper atac sobre la República Islàmica de l'Iran. Àsia Central segueix. A continuació, Sibèria. Després de l'Amazònia.






El dolent de la història no és el president Assad i el seu Govern, recolzat per la majoria del poble sirià - ell i ells estan tractant desesperadament de defensar-se dels terroristes, armats per l'Eix FUKUS-CCG (França, Regne Unit, EUA i el Golf Consell de Cooperació Àrab traïdor covard afirma insultar a l'Islam amb la seva col · laboració i la traïció assassina).

El vilà és l'eix FUKUS-CCG, un temple de cinisme malament, i un insult a la comunitat internacional, una camarilla d'assassins, els amants dels terroristes i els terroristes amb zero respecte pel dret internacional i la credibilitat zero. El capítol un va ser l'Iraq, el capítol dos es Líbia, capítol tres és Síria.

No obstant això, com més a prop de l'objectiu principal (Iran) el FUKUS-CCG fa, més obvi es fa que el seu pla diabòlic està condemnat al fracàs i el més a prop dels seus líders no són més que una cel · la de la presó. Un dia arribarà en què no s'atreveixen a baixar d'un avió a l'estranger, arribarà el dia quan hi ha un cop en les seves portes a les set del matí i que són portats a una sala d'audiències. Els ciutadans del món són set mil milions, sinó que són un grapat d'assassins.

Molt s'ha parlat en els mitjans de comunicació occidentals sobre un pocs llocs de control fronterers sent controlat pels terroristes. Quants llocs de control fronterers s'ha Síria amb els seus veïns Jordània, Israel, Líban, Turquia i l'Iraq? I, es planteja la pregunta, què els veïns Jordània i Turquia fent refugi als terroristes i l'enviament de les forces terroristes en un Estat sobirà?

Turquia ja van córrer plorant al seu pagador, els EUA, després que va obtenir el seu nas ensangonada, quan els seus avions van envair il · legalment l'espai aeri sirià, un es pregunta què fer en cas de Jordània a Síria que va donar una lliçó en les relacions internacionals, donant-li el que es mereix. Una postula que anava plorant a Gran Bretanya.

Al moment d'escriure aquesta obra, informes d'intel · ligència apunten a 60.000 terroristes congregant a la frontera sud de Jordània, un país que suposadament va enviar 10.000 terroristes de Damasc. La brutícia que vam veure a Líbia també va estar implicat - aquests "lluitadors per la llibertat" de cap manera són tots els sirians, el que significa que no són lluitadors per la llibertat en absolut. Les heroiques Forces Armades sirianes estan lluitant - 4000 d'aquest flagell del terrorisme van ser exterminats en un dia, mentre que intentaven apoderar-se de les zones civils de la capital. Avui dia aquest s'està netejant els excrements de les ciutats de Síria, com les Forces Armades sirianes anar a una ofensiva a gran escala contra els enemics de l'Estat.

Una altra columna dels terroristes que viatgen cap al nord de Jordània a la ratmobiles (camions amb canons AA muntat sobre l'esquena) va ser liquidat. Llavors, què està fent Jordan? Resposta: donar suport als terroristes.

I ara què? FUKUS-CCG-terroristes plans per a la fase 2

Phase One ha estat guanyat per part de Síria. Les Forces Armades sirianes són forts, són decidits, i una petita fracció d'ells s'han passat als enemics de Síria. La població està molt endarrerida en el President. Els terroristes són recolzats per Occident Jabhat Al Nosrah, la branca d'Al-Qaida a Síria.

Ara que estan perdent, què faran ara?

Un pla terrorista: Un pla que va ser jutjat a Líbia és per bloquejar els canals de comunicació sirians i difondre notícies falses d'un estudi controlat per l'Eix FUKUS-CCG. La televisió siriana per ancoratge Mohammed Saied ha estat segrestat. ¿Serà torturats o amenaçats per difondre notícies falses? Es canals sirians ser remogut del Nilesat i Arabsat? Serà un quadrat fals es mostra en al-Arabiyah i al-Jazeera, com va ser el cas de Líbia, emmascarant el fet que les forces especials van irrompre estrangers de la capital (contra el dret internacional)?

Dos terroristes del Pla: els civils capturats pels terroristes estan a punt de ser utilitzat en un esdeveniment de bandera falsa a Síria. Al-Jazeera està aparentment indicant que una nova massacre que està per succeir. Què canal de notícies, diu una massacre que passarà? A menys que sàpiga alguna cosa que altres no. Al-Jazeera = Al-Qaida? = Washington = el mateix?

Pla terrorista Tres: notícies falses sobre les victòries terroristes a les principals ciutats de Síria, quan la realitat és que les Forces Armades sirianes tenen la situació sota control. La brutícia del terrorisme recolzat per Occident està sent liquidat i les àrees d'aquest feristeles que infesten s'esterilitzen ser.

Pla terrorista Quatre: Una emissió de falsa pel president Assad, i la seva veu imitada, dient que ell ha deixat a Síria. Imatges falses d'un nombre massiu de desercions, renúncies falses per part del Govern sirià. El bloqueig de Síria, TV, Addounia i Al Akhbariah Souriah, demanant la intervenció internacional, perquè el Govern s'ha ensorrat. El mateix es va fer a Líbia, a la Plaça Verda farsa, exposada en aquesta columna i s'exposa en aquesta comunicació (**)

Pla terrorista Cinc: L'ús d'armes químiques per crear un esdeveniment de falsa bandera en els Jocs Olímpics de Londres. Els que parlen sobre aquest pla estatal de què es tracta no només dels terroristes, sinó dels seus amos, que planegen aquest esdeveniment. La idea és utilitzar les armes químiques i després diuen que el Govern de Síria ha perdut el control, el que justifica una invasió. Després de l'Iraq, després que Líbia, algú es sorprengui de res de Washington, Londres o París ho va fer?

"Ens agrada caminar per la vora de l'abisme, però si mai seria caure sobre el cadàver del nostre enemic." - Hafez Al Assad




Bancroft-Hinchey Timoteu

Pravda.Ru


Qatar finanša terroristes d'Al-Qaida en els atacs a SÝria, segons informa PressTV de l'Iran

quetgles | 15 Juliol, 2012 04:29

  

    Qatar finança terroristes d'Al-Qaida en els atacs de Síria, segons informa PressTV de l'Iran.

    No sé què en deuen pensar els ''savis'' de la premsa catalana, però sembla que l'emir de Qatar, xeic Hamad bin Khalifa al-Thani (el patrocinador de ''Qatar Foundation'') és un agent destacat del terrorisme i de la guerra bruta que afecta els països islàmics.

   El que segueix és un transcripció en català dels informes recollits per PressTV, 15.07.2012.

    El govern de Qatar està enormement el finançament de terroristes d'Al-Qaida per portar a terme operacions militars contra el govern sirià, segons informes.



A group of Qatari intelligence agents have met with al-Qaeda-aligned commander Abdul Ghani Jawhar and gave him millions of dollars in aid, according to reports from north of Lebanon. Un grup d'agents d'intel·ligència de Qatar s'han reunit amb al-Qaida-alineats comandant Abdul Ghani Jawhar i li va donar milions de dòlars en ajuda, d'acord amb els informes des del nord del Líban.

The reports add Jawhar along with the Qatari intelligence agents have infiltrated into Syria through the Lebanese border to organize “suicide attacks and bombing operations” inside the crisis-hit country. Els informes afegeixen Jawhar, juntament amb els agents d'intel · ligència de Qatar s'han infiltrat a Síria a través de la frontera libanesa per organitzar "els atacs suïcides i operacions de bombardeig" dins del país afectat per la crisi.

Hundreds of Syrian civilians, including in Damascus and Deir Ezzor, have been killed during bombing attacks carried out by the terrorist groups who enjoy the support of the governments of Qatar and Saudi Arabia. Centenars de civils sirians, fins i tot a Damasc i Deir Ezzor, han estat assassinats durant els bombardejos portats a terme pels grups terroristes que tenen el suport dels governs de Qatar i Aràbia Saudita.

Qatari Emir Sheikh Hamad bin Khalifa al-Thani, who came to power after staging a US-backed coup against his father in 1995, has changed the tiny Persian Gulf country to a center for commanding US military operations in the Middle East. Emir de Qatar, xeic Hamad bin Khalifa al-Thani, que va arribar al poder després d'un cop d'estat recolzat pels Estats Units contra el seu pare el 1995, ha canviat el país del Golf Pèrsic petit a un centre de comandament de les operacions militars nord-americans a l'Orient Mitjà.


The kingdoms of Qatar and Saudi Arabia, which enjoy the full support of the United States, have no democratic system and their people have no role in the political process of their countries. Els regnes de Qatar i Aràbia Saudita, que gaudeixen del ple suport dels Estats Units, no tenen un sistema democràtic i els seus habitants no tenen cap paper en el procés polític dels seus països.

The unrest in Syria began in March 2011, with demonstrations being held both against and in support of President Bashar al-Assad's government. Els disturbis a Síria va començar el març de 2011, amb les manifestacions que se celebra tant en contra com a favor del president Bashar al-Assad, el govern de.

The West and the Syrian opposition accuse the government of killing protesters, but Damascus blames “outlaws, saboteurs, and armed terrorist groups” for the unrest, insisting that it is being orchestrated from abroad. El Occident i l'oposició siriana acusa el govern de matar els manifestants, però Damasc culpa "fora de la llei, sabotejadors, i els grups armats terroristes" dels disturbis, insistint que està sent orquestrat des de l'exterior.

DB/JR/AZ DB / JR / AZ

Els ''altres savis'' sˇn reconeguts per la premsa ''oriental''

quetgles | 14 Juliol, 2012 06:18

         

     Els ''altres savis'' són reconeguts per la premsa ''oriental''.

 

        Com explico sovint als meus escrits, els grans mitjans de comunicació ''occidentals'' mantenen una línia editorial de mistificació informativa  amb l'objectiu d'aconseguir que l'opinió pública doni suport a les pràctiques imperialistes dels EUA i dels seus ''aliats'' europeus (Els diaris russos han inventat la paraula FUKUS per a referir-se al trio imperial França, Regne Unit – UK – i USA).

    Benauradament, els grans mitjans d'informació dels països que no sotmesos a l'Imperi denuncien la corrupció de la premsa ''occidental'' i pretenen difondre el vertader rostre de l'imperialisme. Actualment, gràcies a Internet,  molts de mitjans ''orientals'' són a l'abast de la població d'Europa i d'Amèrica.

  Com han assenyalat els propis mitjans dels EUA, als darrers temps, s'ha accentuat la desconfiança de la població en relació a la informació dels mitjans.

      Jo crec que la contrainformació  dels mitjans ''orientals'' ha de fer forat a l'opinió pública d'Europa i Amèrica.

   En aquest post, adjunto un article del periodista Mayne Madsen, un ''altre savi'', de Washington, DC, article que s'ha publicat a PressTV (Iran), 14.07.2012, i que, al meu parer, descriu quina és la pràctica criminal de l'administració ianqui al Iemen.

       Per què els EUA està contra la independència del Iemen del Sud.

És clar que els Estats Units i els seus socis de l'OTAN han destruït sistemàticament, a través d'atacs militars i la subversió, els àrabs socialistes basades en els governs de l'Iraq, Tunísia, Egipte, Líbia, i ara, Síria i Sudan. "Els Estats Units va ser el principal promotor de la independència de Kosovo i Sudan del Sud, dues nacions que mai han tingut una història com a nacions independents. No obstant això, quan es tracta del Iemen del Sud, que té per objecte la restauració de la seva independència després d'una fallida fusió amb 1990 Iemen del Nord com el unificat "República de Iemen", i una sagnant guerra civil el 1994 per recuperar la seva sobirania, els Estats Units té, en canvi, va tractar de convertir Iemen del Sud en un "camp de mort" per als avions no tripulats llançats des dels atacs de míssils i un parc per a les forces d'operacions especials nord-americans. Hi ha una sèrie de raons per les quals els Estats Units s'oposa a la restauració de la independència de Iemen del Sud. Un d'ells és la política ex-socialistes de la gent antiga Democràtica Popular del Iemen, que s'originen a partir dels sindicats forts marítimes que estaven actius a la ciutat portuària i capital d'Aden mentre que el sud era encara una colònia de la Gran Bretanya. Una altra de les raons per què Washington no està disposat a donar suport a la restauració del Iemen del Sud són els seus desitjos per a les bases militars al país. La relació del Pentàgon amb el règim de Sanà, la capital del nord del Iemen, és vist com més encaminada a l'obtenció de drets de base en l'estratègica illa de Socotra al golf d'Aden. Mitjançant el control de Socotra, Washington controlar les rutes marítimes cap ai des del Mar Roig i el Canal de Suez. Últims del Sud del Iemen pa-àrabs polítiques socialistes també serveixen com un element dissuasori per al suport dels EUA per al sud de la independència de Iemen. És clar que els Estats Units i els seus socis de l'OTAN han destruït sistemàticament, a través d'atacs militars i la subversió, els àrabs socialistes basades en els governs de l'Iraq, Tunísia, Egipte, Líbia, i ara, Síria i Sudan. En capitalista global dels Estats Units "nou ordre mundial" no hi ha lloc per al baazismo de l'Iraq i Síria, el neo-socialisme Destour de Tunísia, o el socialisme nasserista d'Egipte, Líbia o Sudan. Iemen del Sud ajustat del nas d'Occident i els saudites quan era l'únic estat àrab es va oposar a l'admissió a la Lliga de les Nacions Unides i els àrabs de les monarquies del Golf Pèrsic de Qatar, Bahrain, Oman i els Emirats Àrabs Units sobre la seva independència de Gran Bretanya. Iemen del Sud era un ferm partidari del Moviment de Països No Alineats i manté relacions estretes amb la Unió Soviètica, Xina, Cuba, Iugoslàvia i l'Índia. La lluita per la independència dels grups principals del Iemen del Sud en el Moviment del Iemen del Sud, també conegut com "Harak," està principalment dirigit pels ex líders del Sud del govern iemenita. L'aparell neoconservador els mitjans de comunicació d'Occident, representada sobretot per The Washington Post, The New York Times, l'imperi de Rupert Murdoch, els mitjans de comunicació, la BBC, i l'organització no governamental quasi-Mitjans de comunicació finançats per George Soros, han demonitzat Harak vinculant- amb "Al-Qaida", la CIA i el Mossad-home del sac artificial que justifiqui la intervenció constant d'Occident militar als països àrabs i musulmans. Usant el lema de "Al-Qaida", les forces militars nord-americanes s'han dirigit a les forces de Harak afirmant que són "Al-Qaida" ni està afiliada amb "Al-Qaida". Els neoconservadors nord-americans, que segueixen la veu cantant en el Departament d'Estat, sobretot ambaixador dels EUA al Iemen, Gerald Feierstein, també han acusat Harak de rebre ajuda de l'Iran. Feierstein s'ha referit al desig del Iemen del Sud per a la restauració d'independència com "l'obstruccionisme del sud." Els Estats Units ha intervingut militarment i per mitjà de les seves agències d'intel · ligència abans. Durant el 1994 el Nord i el Sud la guerra del Iemen civil, al nord les forces iemenites van ser capaços de dirigir amb èxit el sud les unitats iemenites militars a causa de alt grau d'intel · ligència de senyals (SIGINT) i electrònica de les dades d'intel · ligència (ELINT) proporcionat per EUA National Security Agency (NSA) i de Gran Bretanya NSA parella, la Seu de Comunicacions del Govern (GCHQ). El règim del nord del Iemen ha vist la conveniència de vincular Harak a "Al-Qaida" a fi de garantir el continu suport militar i financer d'Occident i les Nacions Unides per al "Govern d'Unitat Nacional" del Iemen amb seu a Sana'a. El govern de Sanà, està a càrrec de Abdo Rabbuh Mansur al-Hadi, l'ex vicepresident sota el enderrocat dictador Ali Abdullah Salehm. No obstant això, la majoria dels llocs en el govern segueixen en mans dels lleials a Saleh i companys d'edat i fill de Saleh encara controla la Guàrdia Republicana temut que trenca el fuet contra Harak a Aden. Assessor especial de l'ONU per Iemen és Jamal Benomar, un ex activista de drets humans marroquina. Prenent una pàgina d'Israel re-població de Cisjordània amb colons jueus de fora d'Israel, els iemenites del nord s'han embarcat en un programa de re-assentament al nord iemenites al Iemen del Sud, especialment a la regió de Hadramaut a l'est del Iemen del Sud. L'ONU ha guardat silenci sobre el re-assentament, va reiterar la necessitat d'un "diàleg" entre les faccions bel · ligerants del Iemen, sense reconèixer el dret del Iemen del Sud per a la restauració de la independència. Harak és liderat per l'ex vicepresident del Iemen unificat, Ali Salim al-Beidh, que va deixar el govern de Sana el 1993 per dirigir Iemen del Sud en la seva lluita per la independència restaurada com la "República Democràtica del Iemen." Després d'un llarg exili a la veïna Oman i la seva lluita renovada per la independència del Sud del Iemen, al-Beidh, va ser expulsat d'Oman, un aliat incondicional dels Estats Units a la regió. La hipocresia de Washington al Iemen del Sud és evident. La càbala neoconservadora que recorre les piles del Departament d'Estat lloar en les seves creacions cleptocráticos a Kosovo i el sud del Sudan, mentre que menysprear legítima autodeterminació per al poble del Iemen del Sud.

    Wayne Madsen

    

    

La Xina, primera potŔncia mundial, molt per sobre dels Estats Units.

quetgles | 12 Juliol, 2012 06:18

  

    

    La Xina, primera potència mundial, molt per sobre dels Estats Units.

     Els grans mitjans de comunicació ''occidentals'' i els falsos savis, majorment,  continuen en la inèrcia de referir-se a la Xina com a ''potència emergent'' i com a ''modesta potència industrial'' amb indústries de baixa qualitat basades en l'explotació  d'una enorme  mà d'obra barata.  Però aquesta cantilena ara (2012) ja resulta ridícula, i és insostenible. Actualment, aquests mateixos mitjans no poden evitar haver de publicar les notícies que posen de relleu la puixança xinesa.

   Des d'inicis de segle, la Xina esdevingué la primera potència industrial del món, com és constatable pels anuaris de dades estadístiques de producció industrial. Primera potència industrial, en base a l'aplicació sistemàtica  de la ciència i la tecnologia a la producció industrial, s'ha de dir.

   En efecte, des del 2004, la Xina (i l'Índia) superava àmpliament els Estats Units en relació al nombre anual de llicenciats en enginyeria.

   Actualment, els centres d'investigació de més prestigi ja no poden ignorar o manipular  el desplegament de la Xina en tots els ordres, desplegament que, alhora, afecta a la resta del món. Com a exemple d'informació ianqui seriosa, podeu veure la web  Xina. líder en empleats qualificats. Segons aquest informe, queda clar que les empreses industrials xineses són al capdavant respecte a la contractació d'enginyers. Els llicenciats ianquis, en canvi, ha de comprovar amb amargor que la seva titulació té poca demanda.

    Certament, la informació sobre l'inaudit desplegament de la Xina era a l'abast dels estudiosos. El desplegament xinès venia recollit anualment als grans centres de dades estadístiques.

    Restava clar que la Xina no solament superava els EUA en producció industrial, sinó que els EUA era realment un nan comparat amb la Xina. Com podeu veure la web que adjunto, la producció d'acer de la Xina (al 2011) és quasi vuit vegades la dels EUA.  En efecte, al 2011, la Xina va produir 683.265 milers de tones d'acer i els EUA, 86.247 milers de tones (És de destacar la insignificança de la producció del Regne Unit: 9.481 milers de tones). Podeu baixar la web Producció d'acer 2011 .

    Encara més escandalosa resulta la diferència dels dos països en relació a la producció de ciment (l'acer i el ciments són els indicadors generals del nivell de producció industrial). Segons les estadístiques del 2011, la Xina encapçalava la producció mundial de ciment, amb 2.000 milers de tones, mentre que els EUA abastava la modesta producció de 68.4 milers de tones. Superat per l'Índia, els EUA fa munió amb Rússia, Turquia, el Brasil, l'Iran, Vietnam, el Japó i Corea del Sud.  Podeu veure la web Producció de ciment 2011.

      Com no podia ser d'altra manera, el nivell de consum d'acer és un indicador infal·lible de la capacitat industrial d'un determinat país.

     Una de les indústries que major consum fa de l'acer és la de la construcció naval. En aquest sector industrial, com ho mostren les estadístiques, la Xina ha esdevingut líder mundial tot superant al seu rival, Corea del Sud. Podeu veure l'informe estadístic a la web Construcció naval mundial.

   En contra de la informació feta de mala fe per la premsa ''occidental'', les drassanes xineses lideren la construcció mundial de vaixells no per ''mà d'obra barata'' sinó perquè disposa d'un superior nivell tecnològic de construcció naval.

   Actualment,  sembla  que el PCX i el govern xinès han decidit fer un salt incrementant la informació  sobre la puixança de la Xina, i no per mitjà de discursos sinó fent mostres físiques, materials, concretes,  de la capacitat  econòmica i tecnològica de la Xina. Una de les mostres més sobergues és el projecte  – a l'espera de l'aprovació definitiva – del gratacel més alt del món a la ciutat de Changsha.   El denominat ''Sky City Tower'' ha de ser l'edifici més alt del món, tot superant l'altura del ''Burj Dubai Khalifa''.  Però no es tracta simplement de construir un edifici més alt; sinó mostrar al món la puixança de la Xina per mitjà d'aquest gratacel. Segons el projecte, la Torre de Babel serà construïda en tres mesos! Començaran les obres al novembre del 2012 i al gener del 2013 l'obra s'haurà conclòs. Considereu que la construcció  del gratacel de Dubai va durar més cinc anys. La Torre de Changsha – expressió de la puixança xinesa –  exhibirà la superior capacitat tecnològica de la Xina en centenars de detalls tecnològics innovadors que guiaran l'edificació.  A destacar:   la Torre de Changsha consumirà una cinquena part de l'energia  que despèn un gratacel clàssic. Per a més informació vegeu la web     El gratacel més alt del món.

    La Gran Muralla xinesa és la construcció més gran del món. També és a la Xina el Gran Canal, el canal de navegació més llarg del món. I com a obra recent, la Xina ha construït el pont més llarg del món i multitud d'altres obres que destaquen per la seva grandària. Però, al meu parer, s'ha d'entendre que aquestes grans obres són conseqüència de la necessitat. És l'avantguardisme científic i tecnològic – i una exigència per al desplegament econòmic – el que determina la creació de grans obres de construcció. 

      En aquest sentit, l'obra més grandiosa i significativa és la presa hidroelèctrica de Les Tres Gorgues, la qual és, justament, la presa més gran del món. Les Tres Gorgues torna a ser una obra faraònica. En aquest cas s'acompleix la dialèctica hegeliana del salt de la quantitat a la qualitat.

   En efecte, la construcció de la presa no és el resultat de la simple acumulació del treball de milers d'obrers.  L'obra és el la conseqüència necessària del desplegament tecnològic xinès, de la puixança científica i tecnològica desenvolupada per la Xina. Per una banda, és la conseqüència de la superior tecnologia arquitectònica per a aixecar la presa, i, per l'altra, una conseqüència de la superior tecnologia sobre producció d'energia hidroelèctrica (Precisament, al mes de juny d'enguany, ha començat la fase final de plena producció energètica de la presa). 

    Per suposat, la Xina encapçala el rànquing mundial de producció d'energia hidroelèctrica.  Podeu veure la web Producció mundial d'energia hidroelèctrica.

    De manera semblant, la Xina és al capdavant en relació de les energies renovables, com podeu veure a la web China Is Leading the Race to Make Renewable Energy - NYTimes.com.

   La Xina és el major consumidor mundial d'acer,  en especial a les indústries relaciones amb el transport ferroviari. Però, com és comprensible, la Xina demostra que és a l'avantguarda del transport ferroviari i de la tecnologia ferroviària.  Sobre això, podeu veure la web   China, high-speed train .

   En contra de la informació mistificadora,  es fa de cada més evident que el gegantí desplegament econòmic de la Xina en aquests darrers 32 anys ha suposat un salt qualitatiu del nivell de vida de la població. S'ha de dir que els salaris dels obrers industrials han seguit una ininterrompuda  línia ascendent paral·lela a la del desenvolupament econòmic.

     En el sentit de la millora del nivell de vida de les classes treballadores,  la puixança xinesa deixa el món astorat per la capacitat d'incidir en la transformació social. Així com recullen els mitjans, el govern xinès ha tirat endavant  un pla de construcció d'habitatges de baix cost que no té parió al món.  Pla de construcció d'habitatges que demostra que la Xina es troba a un superior nivell de civilització. Podeu veure la informació a la web China invierte 80.480 millones de dólares en viviendas de bajo coste.

   Al meu parer, la puixança de la Xina es fa palesa en la major part d'activitats humanes. Resulta difícil trobar una activitat social en la que no destaqui la presència xinesa. Així, per exemple,  no ens hauria de sorprendre que la Xina és també al capdavant en relació a la pesca i l'aquicultura, segons informa la FAO. Podeu veure la web   Departamento de Pesca y Acuicultura de la FAO Cuadros resumidos de estadísticas de pesca.

    Els EUA figuren com a primera economia mundial, i segur que les estadístiques ho confirmen correctament. Llavors, la pregunta és:  Com així els EUA figura com a primera economia si la Xina és, de molt, la primera potència industrial?

   La resolució de l'enigma: Els resultats econòmics  de les societats anònimes que cotitzen a Wall Street són comptabilitzats com a ''economia dels EUA'' encara que aquestes societats hagin fet inversions a altres països.  Així, per exemple, els resultats econòmics de les inversions  que la Ford ha fet a la Xina figuren en el còmput estadístic com a formant part de ''l'economia dels EUA''. O, posant un altre exemple: els beneficis de les inversions d'En Sheldon Adelson a Macau  igualment figuren com a beneficis d'una societat que cotitza a Wall Street.

   Certament, els EUA són líders mundials en indústries com l'aeronàutica, l'espacial, la cibernètica, la farmacèutica i les indústries de material bèl·lic. Però això no lleva veritat al que dèiem al principi, que la Xina és, de molt, la primera potència industrial.

    I un altre enigma per a resoldre: Els Estats Units són en crisi econòmica i el seu deute és el més gran del món.  Tot i així, el pressupost de guerra dels EUA és sis vegades més gros que el de la Xina. Semblaria que la Xina hauria d'igualar o sobrepassar el pressupost de guerra ianqui.

    Aclariment de l'enigma: des de fa dècades, els estratosfèrics pressupostos de guerra dels EUA es basen en l'endeutament continu; es pot dir que la despesa militar és una de les causes de la fallida de l'economia.

  Per altra banda, com han assenyalat experts del Pentàgon, la diferència entre el pressupost ianqui i el xinès no és tan gran com semblava.

   Allò a considerar:  El pressupost de guerra ianqui inclou enormes despeses que no es corresponen amb el rearmament propi. Enormes despeses que no produeixen un reforçament del poder militar ianqui. Així s'esdevé amb les despeses de la guerra de l'Iraq i de l'Afganistan; són despeses enormes que no augmenten la puixança militar dels EUA.  De manera semblant, s'ha de considerar que una gran part de les bases militars que els EUA manté a països estranger graven terriblement el pressupost de guerra però són de dubtosa eficàcia (els 50.000 soldats destacats a les bases d'Alemanya en serien la mostra més destacable).

   No hi ha dubte que l'exèrcit ianqui és molt més poderós que el xinès. Així, per exemple, l'armada ianqui disposa d'onze portaavions i la xinesa, en canvi, solament en disposa d'un. Així i tot, els experts del pentàgon s'han mostrat alarmats en constatar que l'exèrcit xinès ha tingut accés a l'alta tecnologia militar de la qual Washington creia tenir  l'exclusiva. Per altre costat, s'ha de considerar que si les drassanes xineses són capaces de construir més de mil grans vaixells a l'any, no hi obstacles que s'oposin a la construcció accelerada de portaavions.

  

   

A l'atenciˇ d'En Vicenš Villatoro i a la dels savis que exalten els crims de l'Imperi.

quetgles | 06 Juliol, 2012 06:03

     

      A l’atenció d’En Vicenç Villatoro i a la dels savis que exalten els crims de l’Imperi.

          En Villatoro i els savis catalans que proclamen la bonesa de l’Imperi (dels ''valors occidentals'', diuen ells) són cecs i muts mentre el FRUKUS accelera la seva cursa de crims contra la humanitat.

      La destrucció de l'ètica de l'oligarquia actual recorda la de l'Imperi romà, destrucció ètica que En Hegel va saber expressar en un genial paràgraf de ''La Raó de la història'', on deixà dit: ''La contradicció…es desenvolupa, del costat de l’aristocràcia, en superstició i en l’afirmació d’una violència freda i àvida, i del costat democràtic com a corrupció plebea. Tal dissolució provoca la desgràcia general i la mort de la vida ètica''.

     ''Corrupció plebea'', que feia que els plebeus aplaudissin la criminalitat de l'Imperi.

              En sentit oposat, tot fent la denúncia precisa dels crims de l'Imperi contra les nacions que no es sotmeten, podeu veure l'article de N'Ismael Salami. 

              La ma que esperona les sancions contra l’Iran

                               Ismael Salami. Press TV, 5.06.2012.

Els embargaments de petroli il·legals en contra de l'Iran han començat a tenir efecte, un somriure trenca precoç de satisfacció sobre la cara lletja del sionisme, i els EUA demostra un cop més la seva fidelitat gos falder al règim sionista.
 
 
Això no és tot, però. Israel anhela per a més i Washington no té més remei que atendre la desenfrenada demanda d'un règim de colonització decadent.


Un informe elaborat per l'agència Reuters titulat "Els iranians senten el dolor com en l'occident reforça les sancions" detalls "els problemes financers i socials", agreujades per les sancions a l'Iran i té èxit en la falsificació d'una imatge més gran que la vida dels mals de la societat iraniana és al la cara de les sancions. Que les sancions petrolieres exerceixen un efecte perjudicial sobre els problemes financers de la societat iraniana és una realitat amarga que vergonyosament colpeja a la cara de Washington, que és vist pels experts i llecs per igual estar fent esforços herculis per obstaculitzar el progrés de la República Islàmica per l'orientació i exercir pressió sobre el públic en general. No obstant això, l'informe no arriba a esmentar el grup a ser en la seva majoria i brutalment afectats per aquestes sancions.

Hi ha més de cinquanta tipus de medicaments molt necessaris per a les persones que pateixen de certes malalties com el càncer, el càncer infantil, la talassèmia, l'esclerosi múltiple (EM), malalties respiratòries i del cor. La importació dràstica disminució de la medicina tals causats per les sancions Estats Units i d'enginyeria en la banca de l'Iran i de les transaccions ha arribat a un punt inquietant crítica al país. L'augment de valor del dòlar contra la RIAL ha complicat encara més la qüestió, duplicant o triplicant el preu de la medicina. Els que pateixen d'aquestes malalties seria difícil trobar la seva medicina o si ho fan, han de pagar un alt preu. Aquests fets no es preocupi de Washington gens ni mica ja que aquests són problemes humans i els assumptes humans no sembla que es refereixen al govern dels EUA.

Vidriòlica hostilitat de Washington cap a Iran no és res de nou i el fet que volen paralitzar l'economia del país a instàncies del règim sionista no és un llibre secret per a ningú.

A més, aquestes sancions unilaterals marcadament contraris a les lleis internacionals i pot esdevenir un problema important en un tribunal internacional, tot i que la noció sembla amargament a distància per a una ment cínica quan es considera l'alt grau d'influència que Washington i els sionistes exercir en el món.

Sigui com sigui, Iran avalua emprendre accions legals davant la Cort Internacional de Justícia contra les sancions liderades pels Estats Units. Mohammad Nahavandian, el president de la Cambra de l'Iran de Comerç, Indústria, Mines i Agricultura plantejar el tema durant una recent sessió de la Cambra de Comerç Internacional (CCI). Els membres del cop els Estats Units i d'enginyeria unilaterals sancions de la UE contra l'Iran com il · legal.

Nahavandian diu: "Els membres van afirmar que les sancions unilaterals estan en contradicció amb les regles de la Cambra de Comerç Internacional i també en contra dels marcs internacionals de lliure comerç."


Això s'ha de dur a terme amb vehemència que els membres del CIC d'acord que si l'Iran arribés a prendre accions legals a l'Haia, el tribunal definitivament votaria en contra de les sancions.

Dues rondes de converses han tingut lloc recentment entre el P5 +1 i l'Iran sense mesures pràctiques. Just abans de la primera ronda de converses entre les sis potències mundials i els grans de l'Iran a Bagdad el 23 de maig de 2012, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va dir que les demandes sobre l'Iran són clares: 1. Aturar l'enriquiment d'urani, dues. Retirar l'urani ja enriquit, i 3. Prop de la instal · lació nuclear subterrània Fordow prop de Qom.

Curiosament, aquestes tres exigències es van col · locar en l'agenda de les converses multifacètiques a Bagdad per la part nord-americana que havia rebut bé les seves lliçons nuclears del règim sionista.

Hi ha dos punts subtils en aquestes demandes que han de ser sotmesos a un escrutini crític.


En primer lloc, és evident que aquestes demandes van ser enunciats en un ambient en què la part nord-americana sabia que la República Islàmica no cedirà a aquests termes. Iran mai aturarà l'enriquiment d'urani, Iran mai es tancarà planta nuclear de Fordow i l'Iran mai s'enviarà l'urani ja enriquit en què la República Islàmica ha gastat tants diners i energia. Així que per què el partit americà, fins i tot abordar-quan ja sap la resposta? Com Ambaixador davant l'Agència Internacional d'Energia Atòmica (OIEA), Ali Asghar Soltanieh, va dir en una entrevista amb Reuters que l'Iran mai suspendrà l'enriquiment d'urani i no veu cap raó per tancar la planta nuclear de Fordow.

"Iran no tancarà el lloc nuclear subterrani ja que el país no veu cap justificació per fer-ho. Fordow és un lloc segur. Hem passat un munt de diners i temps per tenir un lloc segur .... Quan vostè té un lloc segur, lloc segur sota control de l'OIEA, llavors per què vostè em diu que he de tancar-la? "

En la mateixa entrevista, va dir clarament: "Una cosa és clara: l'enriquiment a l'Iran no serà suspesa."

"Ni les sancions ni les accions militars, ni els assassinats dels nostres científics s'aturarà l'enriquiment", va emfatitzar.


En segon lloc, si la part nord-americana ja coneix la resposta a les demandes, per què ha de preocupar en absolut per destacar? No és perquè capitalitzen en la ignorància de la comunitat internacional del programa d'energia nuclear de l'Iran i estan decidits a representar l'Iran en una llum negativa només per seguir endavant amb les seves metes diabòliques és a dir, saciar la seva set d'invasió i reforçant l'obesitat de la seva força militar a la regió.

En efecte, les sancions són una invasió de la justícia, una declaració tàcita de guerra i una tàctica brutal de trencar una nació determinada, que no veu cap punt d'inclinar a la luxúria imperialista de Washington o capitular davant el règim de robatori sionista que ha robat els somnis d'un nació.

Vegeu En Santiago Ni˝o Becerra al CongrÚs d'Astrologia Barcelona 2005.

quetgles | 05 Juliol, 2012 13:56

   

     Vegeu En Niño Becerra al Congrés d'Astrologia Barcelona 2005.

   A manera de complement dels meus articles sobre el personatge.

    Premeu la web El secret de les prediccions de Santiago Niño Becerra

 

    I aquí segueix l'article complet d'En Niño Becerra i de N'Imma Fernández.  Podeu prémer   EL Gran Crash de 2011

   

A l'atenciˇ d'En Ni˝o Becerra. PerquŔ les multinacionals escullen la Xina com a destinaciˇ per a la investigaciˇ?

quetgles | 04 Juliol, 2012 20:02

          A l'atenció d'En Niño Becerra.

       En tot temps,  sempre que En Niño Becerra fa referències a l'economia xinesa, majorment fa prediccions negatives quan no catastrofistes.

   En Santiago Niño Becerra és economista, però també  és astròleg. Quan fa prediccions econòmiques, a vegades resulta difícil distingir si són el resultat d'un estudi econòmic o, pel contrari,  el desxiframent de l'horòscop .

    Sigui com sigui, el desplegament econòmic de la Xina ha contradit les elucubracions d'En Niño. El creixement de l'economia xinesa ha continuat essent el més gran del món (al voltant dels dos dígits). 

   Al 2012, l'economia xinesa figura com a número dos, al darrera de la dels EUA.  I allò que no es diu als mitjans ''occidentals'', que la Xina és la primera potència industrial mundial, des d'inicis del segle.

     Un exemple típic de predicció o horòscop és el que va fer  En Niño a ''La Carta de la Bolsa'', 04.05. 2009. L'article es titulava ''Más China, más''.

 Ací teniu, lectors, un paràgraf:

''Xina és un tema que no només no s'acaba: queda moltíssim. Fa tres anys, quan vostès van començar a llegir sobre el que estava succeint en ¿el país?  I al que podia apuntar, he de reconèixer que sonava estrany: problemes en l'economia xinesa!, Gairebé increïble, però el temps ha anat passant i ens ha portat el que ara ja sabem: segons algunes estimacions, el 5,0%, i a partir d'aquí cap avall''.

     Al mateix article, En Niño s'atreveix a aixecar fals testimoni sobre les multinacionals de l'automòbil que operen a la Xina. Així diu:

   ''Totes les cases internacionals-GM, Ford, Toyota, BMW, Mercedes, etc. - S'han assentat a la Xina utilitzant dues vies, una és la producció de models desfasats d'occident sota la mateixa marca i l'altra és la creació d'una "Segona Marca "la qual també fabrica cotxes ja desfasats d'aquestes empreses. Bien, añadir además que aquí hay modelos que NO se ven, no se comercializan y tampoco se fabrican (al menos por el momento). Bé, afegir a més que aquí hi ha models que NO es veuen, no es comercialitzen i tampoc es fabriquen (almenys de moment). Todos los vehículos fabricados aquí y que no pertenecen a una de esas “Segundas Marcas” llevan siempre el nombre de la provincia donde se fabrica de forma que se descubre a simple vista que, por ejemplo, un Volkswagen Passat está fabricado en Shanghai porque en la parte trasera tiene el nombre de la ciudad donde se fabrica, mientras que si el coche es de importación no hay ningún indicador. Tots els vehicles fabricats aquí i que no pertanyen a una d'aquestes "Segones Marques" porten sempre el nom de la província on es fabrica de manera que es descobreix a simple vista que, per exemple, un Volkswagen Passat està fabricat a Xangai perquè en la part posterior té el nom de la ciutat on es fabrica, mentre que si el cotxe és d'importació no hi ha cap indicador''.

      En contra dels prejudicis d'En Niño, el lector pot veure una altra perspectiva totalment diferent  tot baixant la web

Per què les multinacionals tria a la Xina com a destinació important per a la investigació? - Diari del Poble en línia

Convit a En Santiago Ni˝o Becerra per a que pugui sortir del pou de la ignorÓncia.

quetgles | 02 Juliol, 2012 07:44

 

     Convit a En Santiago Niño Becerra per a que pugui sortir del pou de la ignorància.

 

En Santiago Niño Becerra és economista i astròleg.  Als seus escrits a vegades exhibeix mostres d'una ignorància ''astrològica''.  En especial, quan fa valoracions econòmiques i socials de la Xina.

     En Niño Becerra dóna a entendre que la Xina és un país del ''tercer món'',  d'economia endarrerida, que fabrica productes barats - de baixa qualitat - en base a disposar d'una immensa ma d'obra que cobra sous molts baixos. Dóna a entendre que la Xina és un actor secundari dins l'economia mundial.

     En contra dels prejudicis - majorment dretans - de l'astròleg, s'ha de saber que la Xina és a l'avantguarda de la ciència i de la tecnologia (Els EUA s'han espantat al veure que la Xina els guanya la batalla en les indústries d'alta tecnologia) .

      Com ell mateix diu, sembla que el diari El País és el seu principal element d'informació.  Al meu parer, li seria bo ampliar la seva base mediàtica. La pàgina web que he penjat aquí fa palès el que he dit. I navegant per la Xarxa, en anglès, es poden trobar milers escrits que confirmen la Xina com a primera potència tecnològica mundial.

 

Hollysys Automation Technologies

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb