El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religiˇ sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

AgustÝ d'Hipona i TomÓs d'Aquino (Reediciˇ)

quetgles | 31 Maig, 2012 14:48

  

                      Agustí d'Hipona i Tomàs d'Aquino

    Vida eterna, sí, però vida contemplativa. La promesa de recompensa cristiana és radicalment intel·lectualista. La vida contemplativa cristiana coincideix amb l'ideal de Plató i Aristòtil. Allà, al Cel dels catòlics, els benaventurats estaran quiets i immòbils extasiats amb la contemplació de Déu. Es dóna a entendre que els cossos ressuscitats tindran una activitat molt limitada; sembla que hi veuran i que hi sentiran, i que, fins i tot, és possible que cantin himnes, però poca cosa més.

N'Agustí d'Hipona, entusiasta del pensament platònic, fou l'encarregat d'elaborar la primera filosofia cristiana, una filosofia en concordança amb els dogmes de fe i amb els projectes socials i polítics de l'Església catòlica (Abans de N'Agustí, els grans teòrics del cristianisme, els denominats "Pares de l'Església, es limitaren a condemnar la filosofia, en general). Com a recompensa al seu esforç intel·lectual, N'Agustí i la seva mare – Mònica - serien beatificats (Com explica una web catòlica, "church.org": "Milers de mares i d'esposes s'han encomanat a tots aquests segles a Santa Mònica, perquè els ajudi a convertir els seus marits i fills, i han aconseguit conversions admirables").

N'Agustí mostrava sovint el seu fervor a les idees d'En Plató. Així diu "...d'on es desprèn que també els platònics mateixos han de sotmetre els seus piadosos caps a Crist, rei únic i invicte, tan sols canviant unes quantes coses, d'acord amb les exigències de la fe cristiana" (Epístoles, 56).

La filosofia de N'Agustí fou reconeguda com a la pròpia de l'Església catòlica durant bona part de l'Edat mitjana, fins al segle XIII. En aquest segle, en efecte, la Cúria romana procedí a establir la filosofia d'En Tomàs d'Aquino com a doctrina oficial de l'Església, tot i que no s'invalidava o reprovava l'agustinisme (L'Església de Roma, en cap situació, mai reconeix haver comès un error o un crim; per això no donà cap justificació pel canvi d'orientació ideològica).

En Tomàs d'Aquino fou l'encarregat de confeccionar un nou marc filosòfic per a ús de la teologia catòlica. En base al concepte de Philosophia ancilla Theologiae, la nova filosofia d'En Tomàs seria l'instrument escaient. La Summa Theologica esdevindria el llibre essencial de les càtedres de teologia. Fins avui, el tomisme s'ha mantingut com a filosofia oficial de l'Església catòlica.

Plató, Aristòtil, Agustí, Tomàs, tots eren intel·lectualistes i afirmaven l'intel·lectualisme moral. N'Agustí bevia d'En Plató, i En Tomàs, de N'Aristòtil.

En Plató i N'Aristòtil no sabien – i no explicaven – de quina manera s'havia de distingir els filòsofs autèntics dels espuris (Hem de suposar que En Plató estava improvisant quan intentava convèncer al tirà Dionisi I perquè apliqués algunes de les idees de la República). Per altra banda, entenien que solament uns pocs afortunats poden accedir al cultiu de la filosofia.

N'Agustí i En Tomàs disposaven, en canvi, d'una extraordinària situació de privilegi intel·lectual, impensable a la l'època de la Grècia clàssica.

N'Agustí i En Tomàs partien amb l'avantatge que coneixien i disposaven de la veritat revelada per Déu a les Sagrades Escriptures; uns llibres sants i una paraula de Déu que tenia el reconeixement universal; uns llibres que eren declarats com a la suprema autoritat moral i intel·lectual.

A l'època d'En Tomàs, no era admesa cap autoritat intel·lectual fora de l'Església catòlica. El Papa era infal·lible en matèria de fe i de moral. I la Cúria romana es reservava l'autoritat suprema en matèria de la ciència.

En Tomàs no hagué de fer cap concurs de mèrits, ni es veié en la necessitat de fer una promoció de la seva Summa. El Papa, la Cúria romana, feia públic a tota la cristiandat que En Tomàs era el savi màxim i que la seva obra, en tot moment, havia de servir d'orientació.

El Papa i els cardenals tripulaven la nau de l'Església. S'havia de considerar que eren els més savis i els més sants; i que, a més a més, tenien la garantia de la protecció de l'Esperit Sant.

La Cúria considerà que l'accés a la Bíblia s'havia de reservar als savis. Per això la Inquisició prohibí – i destruí – les versions en llengües modernes (Segons la GEC, foren cremats els exemplars de diverses versions en llengua catalana).

En Ramon Llull exposa quin és l'ideal de l'intel·lectualisme catòlic al segle XIII. En Blanquerna, el protagonista de la seva novel·la exemplar, viu diverses experiències de la vida humana: ell i la seva promesa renuncien al matrimoni hi entren en sengles convents; més tard es nomenat bisbe, després cardenal i, finalment Papa. Una vegada que el Papa En Blanquerna ha dut a terme la reforma de la cristiandat i ha creat un món feliç on regnen les virtuts, renuncia al papat i esdevé un senzill eremita dedicat a la vida contemplativa, a la qual se li uneix l'Emperador. O sigui, el món feliç lul·lià vendria a ser la fi de la història, la desaparició de la espècie humana. Seria un món d'ermitans i ermitanes mal nodrits i sense reproducció.

Segons l'intel·lectualisme catòlic de l'època, l'estat suprem de perfecció de l'home era la renúncia al món i el lliurament a la vida contemplativa, és a dir, a la meditació, l'estudi sant, la pregària, la lectura de llibres pietosos i, si es podia, l'èxtasi místic.

En Pau, a les Epístoles, aconsella com ideal de vida cristiana l'abstenció sexual; i, afegeix que aquells que no puguin es casin. O sigui que si s'aconseguia l'estat ideal paulí universal, significaria l'extinció de l'espècie humana.

Els llibres de text donen a entendre – i desorienten els lectors – que l'Església catòlica fou la impulsora de la filosofia. La veritat històrica és que, fins al trencament luterà, tot allò que fos considerat activitat intel·lectual era controlat per la Cúria romana.

Ofereixen tot de noms de filòsofs de l'època pre-luterana com si hi hagués llibertat de pensament; i com si fos un període d'avenços del saber, de la ciència i de la filosofia. Així, fan referència a Escot Eriúgena, Anselm, Roscelin, Pere Abelard, Hildegard, Pere Llombard, Albert Magne, Bonaventura, Mestre Eckhart, Ramon Llull, Tomàs d'Aquino, Jean Buridan i molts d'altres.

Però la realitat històrica és que tots aquests autors no feien sinó repetir el punts bàsics de la Philosophia perennis. Aquests autors no s'apartaven de la "veritat oficial" dictada pel Papa i la Cúria romana. Feien com si caminessin en el camí de la Ciència, però, en realitat, romanien immòbils, clavats al mateix lloc.

Tan bon punt un d'aquells frares (els anomenats filòsofs quasi tots pertanyien a una ordre religiosa) escrivia alguna teoria en desacord amb la doctrina oficial, corria el risc d'ésser processat per la Inquisició (Com fou el cas d'En Guillem d'Ockham).

S'ha de desmuntar l'Imaginari conservador de l'Univers català (El que fou creat majorment pels homes de la Lliga, del pujolisme i pels abats catalans). En Ramon Llull es situava un poc al marge del pensament oficial de Roma; però convé fer veure que En Llull s'inclinava cap al tombant més extremista. En Ramon Llull pretenia demostrar racionalment els dogmes catòlics. Amb la seva Art havia de convertir els mahometans al cristianisme. Aquest Llull intel·lectualista extrem era, alhora, fervent partidari d'usar l'espasa per a convertir els musulmans.

Tot i que les amples masses eren pagesos analfabets, rebien una formació cristiana suficient – segons la Cúria – per aconseguir la salvació i la vida eterna. El Vicari de Crist els guiava intel·lectualment i moral; a més a més, disposava dels sagraments, instruments de santificació.

Aquelles masses d'analfabets catòlics també eren convidats – i obligats – a practicar els principis de l'intel·lectualisme en virtut del guiatge dels seus pastors. Eren convidats a participar de la vida contemplativa. El més humil dels catòlics – el més pobre i el més ignorant – tenia al seu abast esdevenir sant. Calia, doncs, que els més miserables fessin dejunis i abstinències, rebutgessin els plaers, es mortifiquessin, fessin oració.

    

 La filosofia a l'abast

 

 

Els catalans, la sordesa i la revoluciˇ nanotecnol˛gica.

quetgles | 30 Maig, 2012 06:15

     

                   Els catalans, la sordesa i la revolució nanotecnològica.

  Aquest post és un avís dirigit per als que pateixen problemes d'audició, en especial. Però també ha d'interessar als navegants catalans en general, jo crec.

   

    Els preus dels audiòfons per als que tenien problemes d'audició eren alts; anaven entre 1500 i 2000 euros, pel cap baix. Darrerament, hi ha centres per a sordesa que  ofereixen d'audiòfons per 600 euros o per més poc.

   Però allò extraordinari, allò que és una revolució mundial de l'alta tecnologia electrònica  es fa present a través de les ofertes d'audiòfons a preus escandalosament baixos (Podeu veure la pàgina web adjunta, electronicaocasion).  Els preus dels audiòfons per a sordesa són de bogeria: oscil·len entre els  40 i els 60 euros. Una revolució inaudita!

     Jo mateix puc fer de testimoni. He usat audiòfons cars de la marca alemanya ''Siemens''; i puc afirmar que els de ''electronicaocasion'', tot i que no duen marca, no són inferiors als de Siemens. Podeu observar a la web que qualques models són quasi idèntics als de Siemens.

    Heu de saber que les noves ofertes afecten també els preus de les piles dels audiòfons. Els preus de les piles era entre un i dos euros per unitat. 

    Però allò més sensacional és l'oferta d'un audiòfon d'última generació que és recarregable

    Per qualques detalls, he pensat que aquests audiòfons de preus tan barats són produïts a la Xina  (Com explico als meus escrits pedagògics, la Xina és la punta de llança de la revolució tecnològica).

      

   

Els catalans, la sordesa i la revoluciˇ nanotecnol˛gica.

quetgles | 30 Maig, 2012 06:15

     

                   Els catalans, la sordesa i la revolució nanotecnològica.

  Aquest post és un avís dirigit per als que pateixen problemes d'audició, en especial. Però també ha d'interessar als navegants catalans en general, jo crec.

   

    Els preus dels audiòfons per als que tenien problemes d'audició eren alts; anaven entre 1500 i 2000 euros, pel cap baix. Darrerament, hi ha centres per a sordesa que  ofereixen d'audiòfons per 600 euros o per més poc.

   Però allò extraordinari, allò que és una revolució mundial de l'alta tecnologia electrònica  es fa present a través de les ofertes d'audiòfons a preus escandalosament baixos (Podeu veure la pàgina web adjunta, electronicaocasion).  Els preus dels audiòfons per a sordesa són de bogeria: oscil·len entre els  40 i els 60 euros. Una revolució inaudita!

     Jo mateix puc fer de testimoni. He usat audiòfons cars de la marca alemanya ''Siemens''; i puc afirmar que els de ''electronicaocasion'', tot i que no duen marca, no són inferiors als de Siemens. Podeu observar a la web que qualques models són quasi idèntics als de Siemens.

    Heu de saber que les noves ofertes afecten també els preus de les piles dels audiòfons. Els preus de les piles era entre un i dos euros per unitat. 

    Però allò més sensacional és l'oferta d'un audiòfon d'última generació que és recarregable

    Per qualques detalls, he pensat que aquests audiòfons de preus tan barats són produïts a la Xina  (Com explico als meus escrits pedagògics, la Xina és la punta de llança de la revolució tecnològica).

      

   

Els catalans, la sordesa i la revoluciˇ nanotecnol˛gica.

quetgles | 30 Maig, 2012 06:15

     

                   Els catalans, la sordesa i la revolució nanotecnològica.

  Aquest post és un avís dirigit per als que pateixen problemes d'audició, en especial. Però també ha d'interessar als navegants catalans en general, jo crec.

   

    Els preus dels audiòfons per als que tenien problemes d'audició eren alts; anaven entre 1500 i 2000 euros, pel cap baix. Darrerament, hi ha centres per a sordesa que  ofereixen d'audiòfons per 600 euros o per més poc.

   Però allò extraordinari, allò que és una revolució mundial de l'alta tecnologia electrònica  es fa present a través de les ofertes d'audiòfons a preus escandalosament baixos (Podeu veure la pàgina web adjunta, electronicaocasion).  Els preus dels audiòfons per a sordesa són de bogeria: oscil·len entre els  40 i els 60 euros. Una revolució inaudita!

     Jo mateix puc fer de testimoni. He usat audiòfons cars de la marca alemanya ''Siemens''; i puc afirmar que els de ''electronicaocasion'', tot i que no duen marca, no són inferiors als de Siemens. Podeu observar a la web que qualques models són quasi idèntics als de Siemens.

    Heu de saber que les noves ofertes afecten també els preus de les piles dels audiòfons. Els preus de les piles era entre un i dos euros per unitat. 

    Però allò més sensacional és l'oferta d'un audiòfon d'última generació que és recarregable

    Per qualques detalls, he pensat que aquests audiòfons de preus tan barats són produïts a la Xina  (Com explico als meus escrits pedagògics, la Xina és la punta de llança de la revolució tecnològica).

      

   

Les majors ciutats dels EUA, pous negres de ronya, decadŔncia i misŔria, segons Bloomberg.

quetgles | 27 Maig, 2012 11:11

2012-05-27 

                Les majors ciutats dels EUA, pous negres de ronya,  decadència i misèria, segons Bloomberg.      

    Ds 26 maig 2012 23:48 GMT

Part


       Destapant el col·lapse econòmic ianqui, a l'atenció dels periodistes i dels savis dels mitjans catalans, majoritàriement, tan dedicats a ocultar la realitat.
                   

El col · lapse econòmic



Hi havia una vegada, les ciutats més grans dels Estats Units eren l'enveja de tot el món. Lamentablement, això ja no és el cas. És clar, hi ha àrees de la ciutat de Nova York, Boston, Washington i Los Angeles, que continuen sent absolutament bonic, però la major part de les nostres principals ciutats són ràpidament putrefacció i descomposició. Ciutats com Detroit, Cleveland, Baltimore, Memphis, Nova Orleans, St Louis i Oakland estaven tots els llocs un cop que la classe mitjana els treballadors nord-americans van prosperar i es va criar a les seves famílies. Avui dia, totes aquestes ciutats estan sent ràpidament transformat en pous negres de ronya, decadència i misèria. Milions de bons llocs de treball no han deixat les nostres ciutats més importants de les últimes dècades i la pobresa absoluta s'ha disparat. Bàsicament, vostè pot apagar els llums, perquè es va acabar la festa. De fet, algunes de les principals ciutats dels Estats Units són, literalment, apagar els llums. A Detroit, prop del 40 per cent dels fanals ja estan trencades i la ciutat no es pot permetre el luxe de reparar. Així que l'alcalde de Bing ha arribat amb un pla per reduir el nombre de fanals que operen gairebé a la meitat i deixar a vasts sectors de la ciutat totalment a les fosques a la nit. Em pregunto què farà amb la taxa de criminalitat a la ciutat. No obstant això, no mirar cap avall a Detroit massa, perquè el que està succeint a Detroit que passarà en el qual viuen prou aviat.



Un recent article de Bloomberg va descriure el pla de l'alcalde de Bing per eliminar gairebé la meitat dels fanals de Detroit 's ....



Detroit, les 139 milles quadrades contenen els residents d'un 60 per cent menys que el 1950, tractarà de empènyer en un espai de vida més petita mitjançant l'eliminació de gairebé la meitat dels seus fanals.



Així les coses, el 40 per cent de les 88.000 fanals estan trencades i la ciutat, les finances han de ser supervisats per una junta designada, no es pot permetre el luxe d'arreglar. El pla de l'alcalde Dave Bing, crearia una autoritat per a un préstec de $ 160 milions per millorar i reduir el nombre de fanals a 46.000. El manteniment es contractarien, estalviant a la ciutat $ 10 milions a l'any.



El que això significa és que no hi haurà un munt de barris que tenen els llums apagats per sempre.



Llavors, què barris seran els de ser?



Segons un alt funcionari de Detroit, "àrees deprimides" estaran en l'extrem inferior del tòtem ....



"Cal identificar els barris on voleu concentrar la seva població", va dir Chris Brown, director d'operacions de Detroit. "No a la llum les zones damnificades com si la llum altres àrees".



Funcionaris de la ciutat saben que no poden obligar la gent a passar de "àrees deprimides", de manera que es va a animar a sortir al tallar els serveis.



No obstant això, apagar els llums no és l'única forma que Detroit està tractant d'estalviar diners.



Recentment, les autoritats de Detroit va anunciar que totes les comissaries de policia de la ciutat estaran tancades al públic durant 16 hores al dia.



És molt trist veure el que està succeint al que va ser una vegada una ciutat tan gran.



De tornada en els vells temps, Detroit tenia una població de classe mitjana ple.



Avui dia, el 53,6% de tots els nens a la ciutat de Detroit estan vivint en la pobresa.



De tornada en els vells temps, Detroit era un brillant exemple del que Estats Units estava fent el correcte.



Avui dia, el 47 per cent de totes les persones que viuen a la ciutat de Detroit són analfabets funcionals.



De tornada en els vells temps, els barris de classe mitjana brotat com fongs en tot Detroit.



Avui dia, el preu mitjà d'una casa a Detroit és de només $ 6000.



No cal dir, el crim està explotant a Detroit i moltes famílies viuen en constant temor.



Molts han pres la justícia per les seves pròpies mans. Homicidi justificat a Detroit es va elevar en un sorprenent 79 per cent durant el 2011.



Però Detroit és només un exemple d'una tendència nacional.



Per exemple, un recent article de Jim Quinn, titulat "Més de 30 blocs de gris i descomposició" descriu la brutícia, la decadència i la misèria a l'oest de Filadèlfia. Quinn es refereix a la unitat a través d'aquest àrea com "els 30 blocs de la misèria" ....



La taxa real d'atur supera el 50%, l'assassinat és la indústria número u, amb les drogues en segon lloc.



Com baixar dels 30 blocs de la misèria de complir amb el fantasma del futur de la brutícia de West Chester Pike. La població al llarg d'aquest corredor és ignorant, dependent i representa l'escòria de la nostra societat.



No obstant això, aquesta zona era la llar de famílies de classe mitjana. Hi havia una vegada moltes cases boniques a l'oest de Filadèlfia, però la majoria d'ells estan ara desaparegut o s'estan enfonsant malament. Segons Quinn, el deteriorament físic es correspon amb la decadència social ....



Les llars una vegada que orgullosos en ruïnes. Bosses d'escombraries esquitxen el paisatge. La majoria de les persones que hi viuen són paràsits de la societat. La responsabilitat personal, ètica de treball, l'educació i el matrimoni són conceptes desconeguts en aquesta comunitat. Tot i que més del 50% dels estudiants a l'oest de Filadèlfia abandonen l'escola secundària i els resultats del SAT de West Els estudiants de Filadèlfia són més baixos que la balena ****, el districte escolar en fallida va gastar $ 70 milions per construir una nova escola secundària / presó per tenir cura de vagabunds i presos en el futur la presó. Les finestres no tenen barres d'acer, però, com l'arquitecte va ser intel · ligent per posar totes les finestres almenys vuit metres sobre el nivell del carrer.



Una de les grans coses sobre aquest article és que Quinn va assenyalar com les botigues al detall en l'àrea de reflectir les coses que la població de la comunitat valora veritablement ....



La Plaça de la castanya representa veritablement el que és important per a aquesta comunitat. Aquest Centre de la misèria, en comparació amb el Centre d'energia, inclou una botiga de vídeo porno, diners en efectiu de xecs / sortida de pagament de préstecs, envans, botiga de donuts, bugaderia i botiga de licors. No hi ha necessitat d'una botiga d'anell de noces o reprendre servei de l'escriptura.



Lamentablement, hi ha comunitats com aquesta en tot el país. Com he escrit sobre les últimes, l'estat de Califòrnia s'està transformant gradualment en un pou negre gegantí.



Sí, encara hi ha algunes àrees on el joc ric que són absolutament belles. Si es queda en els enclavaments de riquesa que ni tan sols sàpiga que la resta de l'estat està molt en decadència.



Hi ha molt bones raons per les quals milions de persones es desplacen fora de Califòrnia. Per exemple, un lector anomenat Pere va deixar el següent comentari sobre un dels meus articles recents ....



Sóc un californià natiu (sóc 61) i he viscut aquí tots menys dos anys de la meva vida. Els puc dir absolutament que aquest estat no és el que era fa 30 anys. Ciutats com San Francisco han passat de ser de classe mundial atraccions turístiques de desgràcies nacionals. Los Angeles és una ciutat del tercer món. San Diego està en fallida. Fins i tot Silicon Valley, tot i les recents millores, hi ha manera del que era als anys 90? S. El comerç minorista està pràcticament mort en aquest estat. Fins i tot els centres comercials de gamma alta com Rodeo Drive i l'Avinguda Ocean, en Carmel, són plens de llocs vacants.



En tot l'estat, bons negocis estan tancant i les famílies treballadores estan venent casa. El buit que s'està creant està sent omplert per la delinqüència i les colles. El següent és un comentari que un lector anomenat Roberta a l'esquerra en el mateix article ....



Sí hem viscut a Oroville CA el 2007 i que estava començant a posar malament a continuació. Montgomery Wards tancat, els mobles de McMahan tancat i ara McDonalds s'està tancant al llarg d'aquest mes de juliol amb un gran eslam de les empreses ben conegudes estan doblant tots i treure d'Oroville o plegables lock-estoc-de barril. S'està convertint en una ciutat de colles amb l'ús de drogues àmplia propagació desenfrenada. Em sap greu per la seva família i amics que encara no s'aferren a l'esperança que les coses "van a" millorar. Però jo no ho crec.



Potser les coses són encara bastant bo on vostè viu.



Potser vostè pensa que vostè serà immune a tot això.



Lamentablement, la veritat és que això és només el principi.



L'economia dels EUA està realitzant realment molt millor del que hauria de ser, gràcies als bilions de dòlars presos en préstec que Barack Obama i el Congrés dels EUA ha estat passant en l'economia.



Quan el nostre alimentat pel deute acaba la prosperitat, les ciutats molt més es va a acabar veient com Detroit.



Estats Units no pot prosperar sense llocs de treball de la classe mitjana, i aquest tipus de llocs de treball estan desapareixent ràpidament.



Just aquesta setmana HP ha anunciat que acomiadar a 27.000 treballadors.



Estem perdent llocs de treball de la classe mitjana en un moment en que necessitem desesperadament més d'ells.



L'any passat, 53 per cent de tots els nord-americans amb un títol de llicenciatura sota l'edat de 25 anys estaven aturats o subocupats.



No obstant això, els nostres polítics continuen desenvolupant les mateixes polítiques insensates i una altra.



Així que les coses seguiran empitjorant i Estats Units va a continuar descendint en la misèria.



És millor preparar-se.



SM

Filosofia emergent (reediciˇ)

quetgles | 26 Maig, 2012 06:14

         Filosofia emergent (reedició).

   Si us plau, premeu Filosofia emergent .

   

    

Philosophy and class struggle. 84 theses

quetgles | 24 Maig, 2012 10:08

        Philosophy and class struggle.

  

   

 

  Si us plau, premeu 

Philosophy and Class Struggle. 84 theses, as a challenge.

 

Filosofia i lluita de classes. 84 tesis, a manera de repte.

quetgles | 24 Maig, 2012 07:01

    

    El text no ha cabut a Balearweb.

 

  Si us plau, premeu Filosofia i lluita de classes. 84 tesis, a manera de repte.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb