El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

L'OTAN oculta els preparatius per a una acció militar contra Síria.

quetgles | 28 Novembre, 2011 20:10

  

        En Barack Obama mou guerra a mig món.

   El premi Nobel de la Pau es veu que és més militarista encara que En George W. Bush, el qui va promoure les guerres de l'Iraq i de l'Afganistan.

    És de destacar que els mitjans no occidentals (o sigui, els que no són al servei de l'Imperi) denuncien l'amenaça constant inqui-sionista.  El diari Pravda de Moscou n'és un exemple destacat.

    El diari Pravda ofereix una  versió on-line en llengua anglesa, de manera que els internautes catalans poden disposar de la versió en català de manera automàtica.

   Sobre aquest tema, no em canso de dir que els mitjans occidentals (els que són al servei de l'Imperi) són corruptes. 

      Amb aquest post, aprofito per fer promoció del diari Pravda.

 

L'OTAN oculta els preparatius per a una acció militar contra Síria


2011.11.24





Estats Units ha decidit desvincular-se de certes obligacions a les Forces Convencionals a Europa Tractat (CFE). En particular, els EUA ja no informar a Rússia sobre els plans relacionats amb el redesplegament de les seves forces. Aquestes restriccions no s'estan tocant en qualsevol altre país.

"Avui, Estats Units va anunciar a Viena, Àustria, que deixaria de dur a terme certes obligacions en virtut de les Forces Armades Convencionals a Europa (FACE) pel que fa a Rússia. Aquest anunci al grup d'aplicació del Tractat FACE es produeix després dels Estats Units i l'OTAN aliats han intentat en els últims 4 anys per trobar una solució diplomàtica després de la decisió de Rússia el 2007 per deixar de compliment en relació amb tots els altres 29 Estats CFE. Des d'aleshores, Rússia s'ha negat a acceptar les inspeccions i va deixar de proporcionar informació a les altres parts del Tractat FACE en les seves forces militars, com exigeix ​​el Tractat ", va dir el portaveu del Departament d'Estat, Victòria Nuland, dimarts.

Segons ella, els EUA no es nega a partir del diàleg amb Rússia en l'àmbit del Tractat. No obstant això, Rússia ha de tornar a la institució de la CFE, el diplomàtic dels EUA va afegir.

Nuland va dir també que els Estats Units no tenia la intenció de vincular la CFE amb les converses de defensa de míssils.

Les observacions des de l'aspecte diplomàtic dels EUA com un nou intent de convertir tot al revés altra vegada. Val la pena esmentar aquí que la primera edició del Tractat FACE va ser signat el 1990, durant l'existència de l'OTAN i el Pacte de Varsòvia. El document estipula una reducció del nombre de tancs, vehicles blindats, artilleria (més de 100 mm de calibre), avions de combat i helicòpters, així com l'intercanvi d'informació.

Una variant renovada que el tractat va ser signat el 1999. La nova edició reflecteix canvis a Europa com la dissolució del Pacte de Varsòvia i l'expansió de l'OTAN. No obstant això, només Rússia, Bielorússia, Ucraïna i Kazakhstan va ratificar el nou Tractat. Rússia va passar una gran part dels seus braços darrere de les muntanyes Urales, però els països occidentals ni tan sols volia per a la seva execució. L'expansió de l'Aliança de l'Atlàntic Nord continua, i l'OTAN s'acostava a les fronteres russes.

A finals de 2007, Vladímir Putin, va decidir suspendre la participació de Rússia en la CFE fins que els EUA i els seus aliats europeus van ratificar la variant renovada del tractat. Els nord-americans no volen fer cap moviment en aquesta direcció. Ara que han decidit no informar a Rússia sobre el redesplegament de les seves forces. Això és, òbviament, una altra violació del tractat que els Estats Units es va comprometre.

Quines conseqüències poden Rússia s'enfronten com a conseqüència de la decisió dels EUA? Pravda.Ru va demanar l'opinió d'experts de la directora del Centre de Pronòstics Militars, Anatoly Tsyganok.

"Els EUA deixarà d'informar a Rússia sobre reassignacions militar. Els nord-americans tècnicament poden enviar les seves tropes a Letònia, Lituània i Estònia, que no va signar el tractat. Els estats bàltics al seu torn en un centre militar prop de les fronteres incontrolables de Rússia?"

"Quan Rússia va suspendre la seva participació en el Tractat FACE, que tenia el dret de dir que els nouvinguts alguns de l'OTAN, com ara els estats bàltics i Eslovènia no han signat el tractat. Ara l'OTAN ulls Polònia, la República Txeca, Hongria, Lituània i tots els altres antics membres del Pacte de Varsòvia.

"Quan estaven decidint sobre la unificació d'Alemanya el 1990, Alemanya i França, va dir en l'annex a l'acord adequat que l'OTAN no es mouria més enllà del riu Oder (el riu que separa Alemanya i Polònia - ed.). No obstant això, Occident no No prengui aquest apèndix en compte. Només segueixi el mateix acord, que no diu una paraula sobre la no ampliació de l'Aliança de l'Atlàntic Nord. El que passa és que els EUA i els seus aliats va jugar una mala passada a Rússia.

"Per què va prendre els Estats Units de quatre anys per decidir no informar a Rússia sobre la redistribució de militars?"

"Pel que sembla, està relacionada amb la situació en el Mar Mediterrani. Es pot suposar que l'OTAN crearà un grup de militars prop de la frontera sud de Rússia a la vaga Síria. El més probable és plantejar aquesta qüestió en la cimera de l'OTAN al desembre. Intentaran analitzar les accions de Síria en cas que l'OTAN duu a terme una operació militar contra el país, com ja va passar a Líbia ".

"Rússia és un gran obstacle per a la realització de l'operació de l'OTAN en contra de Síria? Té els EUA tenen alguna cosa a amagar de nosaltres en aquest moment?"

"Rússia és un obstacle, sí. Comptem amb una base naval a Tartus Síria. La base està protegit amb els complexos de defensa aèria, de manera que les possibilitats d'agressió de l'OTAN o Israel des del mar són escasses. Si decideixen a atacar, el més probable és que passi des del costat de l'Aràbia Saudita. Així que els EUA té alguna cosa a amagar.

"Hi ha un altre aspecte d'això. Hi ha aproximadament 120.000 ciutadans russos que viuen a Síria. Presumiblement, es va sobre les dones russes, que es va casar amb homes de la localitat. Rússia pot utilitzar aquest detall per interferir en els esdeveniments a Síria. A més, el 20 per cent de el complex de Defensa de Rússia simplement la punta de la perca en el cas de Rússia perd el mercat sirià. No es descarta que s'estan reagrupant les forces de l'OTAN a preparar-se per la guerra contra Síria, i que no volen notificar a Rússia que. "

Vadim Trukhachev

Pravda.Ru

20 N No voteu al PP ni a CIU ni al PSOE ni a ERC. Voteu ICV o EU (IU).

quetgles | 19 Novembre, 2011 11:05

  

20 N No voteu al PP ni a CIU ni al PSOE ni a ERC. Voteu ICV o EU (IU).

     

   Els del PP són els franquistes de sempre, amb poca dissimulació . 

    Els de CIU són la versió actual de la Lliga. Són els neocons catalans. Es diuen cristians, però són catòlics romans; En Ratzinger és el seu capo. Són pro-sionistes. Promouen la islamofòbia i la xenofòbia.

    El PSOE és sotmès al diktat de l'Imperi. En tot moment fa campanya en suport dels crims de l'OTAN. Ha estat al servei de l'Europa dels Mercats. Ha fet d'herba blana en front de les agressions de la Jerarquia catòlica.

    ERC no ofereix cap garantia de defensa contra el capitalisme.  Sovint ha pactat amb CIU.

    Al Parlament espanyol, ERC va votar a favor de la intervenció militar  espanyola contra el govern de  Líbia. En Ridao va justificar els bombardejos il·legals de l'OTAN.  De la devastació de Líbia, ERC no ha dit ni una paraula.

20 N Jo votaré Esquerra Unida. A manera de míting.

quetgles | 17 Novembre, 2011 18:32

    

       20 N      Jo votaré Esquerra Unida. A manera de míting.

 

 

 

       Als anys 30 del segle passat, la població de les Illes era sociològicament conservadora.

 

     Era aquella una societat agrària amb un predomini de la petita pagesia. La indústria i el comerç illencs eren al servei d'aquesta societat agrària (com sempre havia estat).

   Els pagesos de les Illes continuaven fortament ancorats a una activitat agrària d'autosuficiència.   Era un panorama minifundista, amb predomini de l'explotació familiar. Era allò de el padre padrone.

 

     Aquells petites explotacions agràries eren el resultat de la revolució agrària silenciosa que havien estat capaços de  dur a terme ells mateixos sense ajuda de cap partit polític (La noblesa arruïnada hagué de vendre les grans finques en petites porcions).  Aquest procés provocà una contínua minva dels jornalers, dels qui treballaven a sou per a un altre.

 

     Aquella massa de pagesos autònoms de Mallorca, Menorca i d'Eivissa no sentien cap entusiasme per l'Estat ni pels partits polítics. No sentien l'Estat espanyol com a propi (i, en efecte, no ho era), sinó més aviat com una amenaça que planava sobre els seus caps. Semblantment,  els partits polítics els semblaven formacions creades i controlades per persones forasteres. 

   Semblantment, les amples masses de menestrals i de botiguers també era un cultiu d'ideologia conservadora.

   

     La darrera gran revolta contra l'Estat (el de la monarquia d'en Carles V), a l'any 1520, va acabar en desastre; la pagesia mallorquina i els menestrals de Ciutat de Mallorques perderen la guerra, i es veieren compel·lits a carregar amb més cadenes.

 

     Amb la proclamació de la República espanyola, certament molta gent de les Illes estava animada o entusiasmada. Sens dubte que hi havia pagesos entusiastes de la República;  i tampoc faltaven les mostres d'entusiasme entre els menestrals i els botiguers. Però les estadístiques electorals deixaren ben clar el predomini de la ideologia conservadora dins la societat balear.

 

      A les eleccions generals de 1933, els 7 escons parlamentaris foren tots de la dreta. I igualment, a les eleccions de febrer de 1936, els set escons en disputa foren per a les formacions dretanes.   A subratllar:  en cap de les dues conteses a Balears el PSOE aconseguí representació parlamentària.

 

    A l'actualitat, es dóna per suposat que la societat de les Illes Balears ha entrat dins la modernitat. Certament, ha deixat de ser una societat agrària. La població ocupada en activitats agràries és per sota del 4 % dels actius (al voltant dels 7000 actius agraris, segons Asaja).  Semblantment, totes aquelles activitats industrials tradicionals (dels menestrals) que eren al servei de la pagesia també entraren en declivi.

    Actualment, l'economia balear està basada en el turisme. I la major part dels treballadors estan ocupats en el sector (L'expansió de la construcció anava de la ma del desplegament turístic).  Els treballadors a sou són el col·lectiu social més nombrós, però així i tot resultaria forçat definir com proletària a la societat balear.

 

     La societat balear actual continua essent una societat que manté uns amples sectors de població no assalariats.   Amb  la terciarització pròpia de l'activitat turística, per tot arreu sorgiren petites empreses dedicades al comerç o als serveis. 

 

    La societat balear actual presenta un panorama amb un predomini absolut de la petita empresa als diversos sectors de producció. I aquestes amples masses no proletàries actuals també són refractàries al socialisme i a tot allò que impliqui un increment del control de l'Estat.

 

   

      Fet aquest aclariment sobre el conservadorisme sociològic, s'ha d'entendre el perquè  les grans formacions polítiques i culturals catalanistes des del segle XIX  han tingut un origen i una orientació decididament conservadora o reaccionària.

 

    La Lliga (i els regionalistes balears) donaren suport immediat a la rebel·lió del general Franco.

 

    S'ha d'entendre que CIU és una formació dretana, declaradament a favor de la política neoliberal i, a més a més, és disposada a recuperar la Catalunya cristiana.  O sigui, són reaccionaris.

 

  Actualment,  les formacions catalanes dites nacionalistes (i fins i tot d'esquerra) en tot moment sembla que volen estar en bona relació amb la petita burgesia catalana.

 

      Aquestes formacions nacionalistes han demostrat que no són capaces d'encapçalar el moviment obrer català.

 

    Que ERC meni una política ambigua mirant de fer pacte de govern amb CIU, demostra que no és el partit de la classe obrera catalana.

 

      La CUP podria ésser aquest partit obrerista català. Però per aquestes eleccions, la CUP és una formació que no ha aconseguit encara despertar la confiança de les amples masses treballadores.

 

 

     Al meu parer, a les Balears, la candidatura de Esquerra Unida (EU) és l'única opció política que pot fer mal al domini de l'oligarquia espanyola. O sigui, el vot a EU seria el vot útil.

 

   Votaré EU en contra del PP, però també com a càstig a la política socialment indecisa dels partits nacionalistes.

 

   

L'arrogància imperial dels Estats Units

quetgles | 16 Novembre, 2011 07:21

  

                    L'arrogància imperial dels Estats Units

       Una vegada més he de fer una prèvia, si bé aquesta vegada l'autor de l'article és un ciutadà de Chicago, N'Stephen Lendman, un distingit combatent contra el Geni Maligne.

    En aquest convit, repeteixo l'explicació que faig fer sobre els motius de transcriure un article del diari Pravda on line.

 

    La repetició fa:        És formidable que hi hagi mitjans de comunicació  ''no occidentals'' que s'atreveixin a desafiar el discurs canalla  de l'Imperi.

    La premsa d'Europa i Nord-Amèrica ha de fer com si fos cega i ha d'aplaudir la cursa criminal de les potències arrogants.

   Per altra banda, la Xina manté una política de no confrontació dialèctica respecte de l'imperialisme ianqui.

     Afortunadament, el diari Pravda de Moscou manté una línia de denúncia moral respecte dels crims de l'Imperi i dels seus aliats.

   He de pensar que, a l'actualitat, la pressió informativa de mitjans  com Pravda ha de resultar insuportable per a ''Occident''.

     Respecte a això, m'abelleix contribuir a fer una major difusió de Pravda i d'altres mitjans  entre els navegants catalans.

 

L'arrogància imperial dels Estats Units


2011.07.11





Per Stephen Lendman

Ja emprenent múltiples guerres directa i proxy, s'atreviria a llançar més Obama? Les opinions difereixen. Alguns creuen que les restriccions pressupostàries ho contenen. Altres diuen imperial objectius més importants.

Amb vista a un any d'eleccions, afegeix més complicacions i en contra de la guerra més. La voluntat presidencial dels votants ira aspirants que defensar? Els falcons republicans no estan preocupats. Obama va a llançar quan el sentiment públic vol que els actuals acabat? No aposti en contra d'ella, tot el que diu.

Amb fúria creixent contra el sistema, canviant de tema pot millorar de distreure. L'assumpte és la por amb l'esperança ressona més que les necessitats humanes i les queixes.

Amenaces falses brindar pretextos per al militarisme, les guerres, ocupacions, l'augment dels pressupostos de defensa, la repressió interna, i l'elevació de les prioritats nacionals de seguretat de l'Estat per sobre d'altres.

Estats Units és un Estat terrorista murri, un depredador imperial. La dominació mundial indiscutida està previst. Totes les nacions que no són objecte de control. Es desfà de Saddam Hussein, Gaddafi també, així com els altres després de la Segona Guerra Mundial, inclosos els demòcrates, els dèspotes i els altres en el medi.

Des del hivern passat, Síria va ser atacat. Generat a l'exterior fa estralls la violència. El canvi de règim està previst. Si no té èxit, és l'Iran el proper? La plenitud del temps ho dirà.

Una visió de Gran Bretanya




Compartir

Versió per imprimir
Mida de la Font
Enviar a un amic

En comentar sobre els informes del Regne Unit de Gran Bretanya sobre la preparació per a la guerra, el Guardian de Londres l'escriptor Simon Jenkins titulat, "comezón dels Estats Units de baralla té un nou objectiu - però les bombes no pot vèncer a l'Iran", dient:

El que suggereix és "terrible". El risc és "Armageddon sumida la regió". Iran no representa qualsevol amenaça. No és de "dos bits dictadura", com l'Iraq, però tampoc era Líbia i altres objectius dels EUA el passat.

Iran "una nació de 70 milions de persones, una civilització antiga i orgullosa amb una societat civil desenvolupada (i) la democràcia pluralista". Al · legant bel · ligerant ambicions nuclears és "enormement sobrevalorat". A falta de proves, és completament fals.

"Guerra contra l'Iran seria una catàstrofe", al marge de qüestions de dret internacional i la legitimitat d'atacar a un altre país no bel · ligerant.

D'altra banda, post-9/11 les guerres nord-americanes "han estat una tragèdia històrica gegantina. No han avançat gens ni mica de seguretat occidental."

Per descomptat, això no es pretenia. L'assumpte és la dominació imperial. La creació d'enemics nous avenços ella. Estralls al món un país al mateix temps que es prevegi. Torn de l'Iran pot venir tard o d'hora. La conquesta és un altre assumpte, a més que envolta tota la regió i amenaçant amb la guerra en general.

"Un virus sembla estar funcionant a través de les altes esferes de Washington i Londres". Afegir a la barreja d'Israel, una amenaça regional de llarga data. Junts conformen un eix sense escrúpols. Amb França, es delecten en la guerra, la destrucció massiva, massacre humana, i per a què?

Gran Bretanya ha estat allà abans, la construcció, després de perdre el seu imperi. Al seu torn dels Estats Units està al costat. Arrogància imperial és contraproduent. La mateixa dinàmica dels imperis del passat perdut. Cap va sobreviure. El que no pot continuar per sempre, no ho farà.

Gran Bretanya coneix la seva història, però no aprendre. Ara toca a Bonnie Clyde Estats Units, o potser és al revés. De qualsevol manera són socis menors. Hegemonies arrogants reproduir seient a ningú.

Morir per l'espasa continua vivint com a mínim el planeta Terra va en primer lloc. No descompte que dóna preferència política nuclear dels Estats Units el primer cop. Tenir por. Tingueu molta por, independentment de si està previst un atac contra l'Iran.

Estat hostil retòrica del Departament de

De qualsevol manera, la retòrica incendiària contra l'Iran és real. El Departament d'Estat publica informes anuals sobre el terrorisme.

A l'agost, el seu informe de 2010 s'omet mai opcions òbvies inclouen: a saber, Estats Units, Gran Bretanya, França i Israel. Altres estats delinqüents també són elegibles, però la llista la part superior.

En canvi, els quatre països van ser nomenats - Cuba, Sudan (en l'actualitat el seu balcanització del Nord després de dividir el país), Síria i l'Iran, anomenat "el més actiu estat patrocinador del terrorisme el 2010" sense cap prova que demostri una clara prova i assenyalant amb el dit a la part superior opcions sense nom.

No obstant això, el Departament d'Estat bogusly va afirmar:

"Financera de l'Iran, el material i suport logístic als grups terroristes i militants a tot l'Orient Mitjà i Àsia central va tenir un impacte directe sobre els esforços internacionals per promoure la pau, va amenaçar l'estabilitat econòmica al Golf i va soscavar el creixement de la democràcia".

Fet de veure

Règims criminals assetgen països d'Orient Mitjà. Iran no és un. Washington dóna suport al pitjor del grup, incloent a l'Aràbia Saudita, Egipte, Bahrain, Iemen, altres monarquies, i Israel la major amenaça de totes.

Més amenaçant és la presència dels Estats Units, la seva política imperial, i dècades de destructives guerres directa i proxy matar milions. Per contra, no bel · ligerant de l'Iran no amenaça a ningú.

"El 2010, l'Iran segueix sent el principal suport dels grups implacablement oposats al procés de pau a l'Orient Mitjà. (ITS) de la Força MERCADERIES .... branca de la Guàrdia Revolucionària Islàmica del Cos (Guardians de la Revolució ).... conrear (s) i suport ( s) terroristes a l'estranger. "

Fet de veure

Iran dóna suport a la pau i l'estabilitat regional. Estats Units no tolerarà tampoc. La guerra permanent defineix la seva agenda. Com a resultat, la humanitat es veu amenaçada.

"Iran proveeix armes, entrenament i finançament a Hamas i altres grups terroristes palestins. (Iran) va ajudar a Hezbollah" rearmar després de la guerra de 2006 Israel al Líban. El seu "MERCADERIES capacitació de la força sempre (i armes) als talibans a l'Afganistan."

"Malgrat la seva promesa de donar suport a la estabilització de l'Iraq, (Iran), proveir (d) el suport letals, com armes, entrenament, finançament i orientació als grups xiïtes iraquians militants que es dirigeixen als EUA i les forces iraquianes".

Fet de veure

Durant anys, Washington va estendre la mateixa rumors sense cap prova que demostri. Hamas és el govern legítim de Palestina, no els EUA / Israel i Fatah instal · lat cop d'règim d'Estat.

Mal anomenats palestins del "terror" són grups de combatents de la llibertat heroica, que lluita per alliberar la seva pàtria de l'ocupació il · legal d'Israel.

Per contra, de Washington a un agressor imperial. Líbia, l'Iraq i l'Afganistan van ser destruïts, il · legalment ocupat i colonitzat. Així que van anar a principis dels objectius.

Estats Units els principals patrocinadors del món del terrorisme d'Estat. Milions regionals i altres a tot el món ho insultin. Lluites heroiques repte seva presència imperial a tot arreu. Ràbia contra la qual creix internament.

Esperem que la resistència compromès mundial continuarà fins que el seu flagell en els extrems de la humanitat. Els pobles lliures a tot arreu li donen suport. El món no pot esperar i no ho haurien de fer.

Presumpta Iran programa d'armes nuclears

No hi ha cap evidència suggereix. En contrast, Estats Units i Rússia tenen el 97% de l'arsenal del món i els sofisticats sistemes de lliurament. Rússia no amenaça a ningú amb ells. Post-9/11 la política nord-americana és el primer cop preventiu, fins i tot contra estats no nuclears.

Israel amb armes nuclears i perillosos. És, també, amenaça amb atacs en primer lloc si en perill d'extinció. Ningú qüestiona la seva amenaça.

El desembre de 2007, Estimació d'Intel · ligència Nacional dels Estats Units (NIE), va dir:

"Calculem que amb gran confiança que a la tardor de 2003, Teheran va aturar el seu programa d'armes nuclears, (potser mai hagués un), també avaluar amb moderat a alt de confiança en que Teheran com a mínim és mantenir oberta l'opció de desenvolupar armes nuclears ... "

Cert o no, dotzenes de països poden considerar els mateixos, per a la defensa, no delicte, en un món hostil. Arsenals nuclears nord-americans i israelians i altres armes destructives amenacen enorme - menys perquè hi ha, sobretot a causa de les intencions declarades per al seu ús.

El NIE també va dir:

"Avaluem amb confiança moderada que Teheran no ha reiniciat el seu programa nuclear a mitjans del 2007, però no sabem si actualment intenta desenvolupar (ells)".

"La decisió de Teheran d'aturar el seu programa d'armes nuclears suggereix que és menys decidit a desenvolupar (a) del que hem estat jutjant des de l'any 2005."

Al febrer de 2010, d'Avaluació Anual de Amenaces dels Estats Units de la Comunitat d'Intel · ligència dels EUA per al Comitè d'Intel · ligència del Senat, va dir:

"No sé .... si l'Iran eventualment decidirà fabricar armes nuclears." No hi ha evidència d'un programa en curs es va presentar.

Al març de 2011, l'estudi de la comunitat d'Intel · ligència dels EUA amenaça mundial per al Comitè de Serveis Armats del Senat, va dir exactament el mateix. Res de nou suggereix un programa iranià d'armes nuclears.

No obstant això, les acusacions sense fonament un reclam. El 5 de novembre, Haaretz titulava, "informe de l'ONU per revelar l'existència del programa d'armes nuclears de l'Iran", dient:

El occidental controlat per l'Agència Internacional d'Energia Atòmica (OIEA) "plans per compartir amb els seus imatges de satèl · lit membres de la junta 35 del que (es) considera que és un recipient d'acer de grans dimensions utilitzats per a armes nuclears relacionats amb les proves d'explosius d'alt poder ...."

En altres paraules, sense tenir idea del que està dins d'una estructura presumpte cap de l'OIEA, Yukiya Amano, pot fer afirmacions sense fonament inflamatòria, basada en un programa secret d'armes nuclears.

Sense nom "diplomàtics" citat "diuen que van a revelar les sospites", no els fets, en un soroll de sabres temps s'intensifica perillosament.

Amano també al · leguen "experiments van tenir lloc després de 2003," tot i les avaluacions d'intel · ligència per sobre dels EUA presenta cap evidència d'un programa iranià d'armes nuclears.

"El proper informe està destinat a augmentar la pressió sobre (Iran) a la parada de quatre anys de evasives que busquen els experts de l'OIEA per al seguiment de la intel · ligència de tal secret d'armes relacionades amb els experiments."

De fet, l'Iran ha estat més cooperativa, en contrast amb Israel i Estats Units. Tots dos països es prohibeix l'OIEA o d'altres inspeccions dels seus programes des de fa molt de temps i arsenals nuclears. Els líders del món, l'OIEA caps, i els seus funcionaris no s'oposen o comentari.

Clarament, l'avaluació iraniana nova no té credibilitat. Els informes suggereixen que l'alliberament és imminent, potser la setmana que ve. El que segueix no es coneix. Esperar una retòrica hostil va seguir.

Un editorial del 4 nov Haaretz va assenyalar avaluació OIEA ha de contenir:

"Informació parcial (i) els estats en disputa, la dependència en fonts anònimes - el que significa que no hi ha manera de saber el que els interessa motivar .... Però res d'això elimina la necessitat de (clar) de (obert, sincer) la discussió" d'un tema important .

Conjectures, acusacions infundades, i la retòrica hostil no tenen cabuda en ella. Ni les amenaces de guerra o atacs dirigits demanant venjança.

El 4 de novembre, Ynet News titulat "Iran lluny de plantejar una amenaça existencial", dient:

"L'ex cap del Mossad Ephraim Halevy va advertir contra un atac israelià a Iran, dient .... confrontació podria ser devastador per al Medi Orient."

Israel no pot ser destruït, va dir. No obstant això, atacar l'Iran "podria afectar no només Israel, sinó tota la regió durant 100 anys."

Es preocupen més per interns radicals Haredi, va afegir, citant el "extremisme ultra-ortodoxos (que) enfosquit les nostres vides."

MK Dan Meridor trucades debat públic sobre l'Iran "....( escandalosa a) la dansa del diable ", perquè del que pot seguir.

Haaretz va afegir que "bombardeig contra instal · lacions nuclears iranianes equival efectivament a iniciar una guerra. Les implicacions de (això no tindrà) dramàtic i dolorós (conseqüències) per a tot el públic israelià" i altres a la regió.

Establir la possibilitat d'espantar a tot el món. Fins ara, només la retòrica hostil i soroll de sabres continuar. Episodis similars van ocórrer abans, el llavors desaparegut, és d'esperar, de nou aquesta vegada. Manténgase en sintonia. No hi ha res resolt fins ara.

Stephen Lendman viu a Chicago i es pot arribar a lendmanstephen@sbcglobal.net.

També pot visitar el seu bloc a sjlendman.blogspot.com i escoltar els debats d'avantguarda amb distingits convidats de l'Hora Ràdio Notícies progressiu en la progressiva Ràdio Xarxa dijous a les 10:00 hora del centre EUA i els dissabtes i diumenges al migdia. Tots els programes estan arxivats per escoltar en calma.

 

La jurisprudència del segle: Acusació contra els líders militars i polítics de l'OTAN.

quetgles | 15 Novembre, 2011 06:20

  

 

 

 

 

 

 

    En aquest convit, repeteixo l'explicació que faig fer sobre els motius de transcriure un article del diari Pravda on line.

    La repetició fa:        És formidable que hi hagi mitjans de comunicació  ''no occidentals'' que s'atreveixin a desafiar el discurs canalla  de l'Imperi.

    La premsa d'Europa i Nord-Amèrica ha de fer com si fos cega i ha d'aplaudir la cursa criminal de les potències arrogants.

   Per altra banda, la Xina manté una política de no confrontació dialèctica respecte de l'imperialisme.

     Afortunadament, el diari Pravda de Moscou manté una línia de denúncia moral respecte dels crims de l'Imperi i dels seus aliats.

   He de pensar que, a l'actualitat, la pressió informativa de mitjans  com Pravda ha de resultar insuportable per a ''Occident''.

     Respecte a això, m'abelleix contribuir a fer una major difusió de Pravda entre els navegants catalans.

 

 

La jurisprudència del segle: Acusació contra els líders militars i polítics de l'OTAN.


2011.06.11





La jurisprudència del segle: Acusació contra l'OTAN els líders militars i polítics (ACTUALITZAT)

OTAN: Acusació per violació del dret internacional en la Jamahiriya Popular i Socialista Àrab Líbia. Els líders polítics i militars de l'OTAN queden acusats dels delictes a continuació, perpetrats en la campanya de Líbia de 2011, en què les violacions sistemàtiques del dret internacional estan subratllats.

Understanding que el dret internacional existeix i que és sistemàticament incomplerts per certs poders amb la impunitat, entenent que aquesta situació és inacceptable i que el mateix conjunt de lleis que s'apliquen a tots, per igual, amb els mateixos conjunts de peses i mesures emprades en sostenir que , Per la present acuso l'OTAN i les persones que s'esmenten a continuació, part dels seus actes en la Jamahiriya Popular i Socialista Àrab Líbia, de febrer a setembre (en curs) 2011, de la violació del dret internacional;

1. Acusació: els crims de guerra de l'OTAN, crims contra la humanitat, violació de Carta de l'ONU, incompliment de resolucions del CSNU en violació dels Convenis de Ginebra, que ocasiona l'assassinat, intent d'assassinat, acció que ocasioni danys corporals greus i reals, la destrucció de la propietat privada i pública.

2. Acusat:




Compartir

Versió per imprimir
Mida de la Font
Enviar a un amic

Anders Fogh Rasmussen (Dinamarca), secretari general de l'OTAN, Charles Bouchard (Canadà), el Comandant d'Operacions, Nicolas Sarkozy, Édouard Guillaud (França), Rinaldo Veri, Comandant Aliat Marítim de comandes (Itàlia), David Cameron, Sir Stuart Peach (Regne Unit) , Barack Obama, Carter Ham, Sam Locklear (EUA), Harald Sunde (Noruega), Abdullah II (Jordània), Hamad bin Khalifa al Thani (Qatar), Khalifa bin Zayed al Nahyan (Emirats Àrabs Units); Sverker Goranson (Suècia) i el ministres de Defensa, Pieter de Crem (Bèlgica), Anuy Angelov (Bulgària), Gitte Lillelund Bech (Dinamarca), Panos Beglitis (Grècia), Hans Hillen (Països Baixos), Gabriel Oprea (Romania), Carme Chacón Piqueras (Espanya), Ismet Yilmaz ( Turquia), Liam Fox (Regne Unit), Ignazio La Russa (Itàlia), Gérard Longuet (França).

William Hague (Regne Unit), Hillary Clinton (EUA) El canceller italià Franco Frattini

(?)

3. La llei i de les infraccions:

03/01 procediment adequat no es va seguir: En virtut de la Carta de les Nacions Unides, qualsevol acció militar que es fora d'una resolució del CSNU en qualsevol teatre de conflicte necessàriament ha de provenir d'una Resolució al Consell de Seguretat i qualsevol acció militar ha de venir després que el Consell Militar es reuneix. Aquest no va ser el cas en resolucions del CSNU el 1970 i 1973 (2011) que cobreixen el conflicte libi.

Per què l'OTAN no convocar el Comitè d'Estat Major de la Consell de Seguretat? Segons la Carta de les Nacions Unides, Capítol VII, article 46: "Els plans per a l'aplicació de la força armada seran fets pel Consell de Seguretat amb l'ajuda del Comitè d'Estat Major". Aquesta comissió mai es va reunir.

Això és una violació de les resolucions de la prestació Carta de l'ONU 1970 i 1973 (2011) buit; També hi ha proves que aquestes resolucions van ser aprovades en l'evidència d'un esdeveniment de bandera falsa. Els suposats delictes comesos per les autoritats líbies han estat molt disputades i ha de ser investigat;

03/02 Intervenció en els assumptes interns d'un Estat sobirà: la Resolució CSNU 2131 (XX) de 21 de desembre de 1965, que conté la Declaració sobre la inadmissibilitat de la intervenció en els assumptes interns dels Estats va ser recolzada per les resolucions 31/91 de 14 de desembre de 1976, 32 / 153 de 19 de desembre de 1977, 33/74 de 15 de desembre de 1978, 34/101 de 14 de desembre de 1979 i 35/159 de 12 de desembre de 1980, sobre la no ingerència en els assumptes interns dels Estats.

3.3 El bombardeig dels edificis no defensats i estructures: l'article 3 de l'Estatut de la Cort Penal Internacional de l'Haia que diu clarament que un dels criteris de l'acusació per crims de guerra és:

"Atacar o bombardejar, per qualsevol mitjà, contra ciutats indefenses, ciutats, pobles, edificis o cases".

Una altra clàusula del mateix article 3 també es pot invocar:

"La destrucció massiva de ciutats, pobles o llogarets, o la destrucció no justificada per necessitats militars".

L'atac a la xarxa de Líbia de subministrament d'aigua el divendres 22 de juliol i l'atac a la fàbrica de tubs per al sistema de subministrament, el dissabte 23 de juliol a al-Brega no es tracten en la "necessitat militar", en aquest cas, en virtut de l'article 3, es tractava d'una acte de destrucció sense sentit de les estructures civils amb armament militar. Això fa que l'OTAN pugui per ser jutjats pel seu propi tribunal, la Cort Penal Internacional a l'Haia;

3.4 Suport a les organitzacions fora de la llei i els individus. Malgrat aquest reconeixement:

http://www.homeoffice.gov.uk/publications/counter-terrorism/
proscribed-terror-groups/proscribed-groups? veure = binari ...

Hi ha evidències que grups armats que lluiten dins de Líbia són el Grup Islàmic Combatent Libi (LIFG), que segons el Govern britànic: "El Grup Islàmic Combatent Libi té per objecte substituir el règim libi actual amb un estat islàmic de línia dura del grup és també part de la. ampli moviment global islamista extremista, com inspirats per Al-Qaida. El grup ha muntat diverses operacions dins de Líbia, incloent un intent de 1996 per assassinar a Muammar Gaddafi ", i pel que està a la llista del Ministeri de l'Interior dels proscrits grups terroristes, tot i això, el Regne Unit amb la complicitat del grup, va dir;

3.5 La manca d'aplicació del dret internacional: Segons la Carta de les Nacions Unides, Capítol VI, article 33, els Estats membres han de "buscar una solució mitjançant negociació, investigació, mediació, conciliació, arbitratge, arranjament judicial, recurs a organismes o acords regionals o altres mitjans pacífics de la seva pròpia elecció ".

3.6 El Govern de la Jamahiriya Líbia tenia dret a defensar-se sense ser atacat: el capítol VII, article 51 es refereix al dret dels Estats a defensar-se contra la insurgència armada:

"Res del que disposa la Carta detriment del dret immanent de legítima defensa individual o col · lectiva-en cas d'atac armat contra un Membre de les Nacions Unides, fins que el Consell de Seguretat hagi pres les mesures necessàries per mantenir la pau i la seguretat internacionals. Les mesures adoptades pels Membres en l'exercici d'aquest dret de legítima defensa seran comunicades immediatament al Consell de Seguretat, i no afecta de cap manera l'autoritat i responsabilitat del Consell d'acord amb aquesta Carta per exercir en qualsevol moment l'acció que consideri necessària per tal de per mantenir o restablir la pau i la seguretat internacionals ";

3.7 Els mercenaris: la Resolució CSNU 1973 (2011), en el capítol sobre la protecció dels civils, en el paràgraf 4. estableix el següent:

"4. Autoritza als Estats membres que hagin notificat al secretari general, actuant de manera independent oa través d'organitzacions o acords regionals, i en cooperació amb el Secretari General, a prendre totes les mesures necessàries, malgrat el paràgraf 9 de la resolució 1970 (2011), a protegir els civils i zones habitades per civils sota amenaça d'atac a la Jamahiriya Àrab Líbia, inclosa Benghazi, excloent una força d'ocupació estrangera de qualsevol tipus en qualsevol part del territori libi i demana als Estats membres afectats que informin al secretari general immediatament de la mesures que s'adoptin de conformitat amb l'autorització concedida per aquest apartat s'han de comunicar immediatament al Consell de Seguretat;

Hi ha hagut nombrosos informes de mercenaris sent utilitzat per l'OTAN i els rebels que van donar suport; Legió Estrangera francesa, els egipcis, Qatar, les forces dels Emirats Àrabs Units, entre d'altres;

08/03 Botes a terra: Resolució de Consell de Seguretat 1970 (2011) En el paràgraf 16:

"16. Deplora el flux continu de mercenaris en la Jamahiriya Àrab Líbia i demana a tots els Estats membres a complir estrictament amb les seves obligacions en virtut del paràgraf 9 de la resolució 1970 (2011) per evitar el subministrament de personal armat mercenari a la Jamahiriya Àrab Líbia;" .

Si David Cameron ha admès que els serveis especials del Regne Unit han ajudat els terroristes a terra, és a dir en contra del mandat de l'ONU que va permetre a l'OTAN per intervenir a Líbia, i és un crim de guerra.

La sol · licitud s'ha enviat (30 d'agost) als britànics FCO i el Ministeri de Defensa per confirmar o negar que les tropes s'han utilitzat en el teatre d'operacions, no ha rebut cap resposta;

03/09 No aplicació de la resolució de l'ONU, i la violació del dret internacional, mitjançant el transport de les forces rebels per entrar al teatre d'operacions:

La Resolució CSNU 1970 (2011):

En el capítol sobre l'observança de l'embargament d'armes, el paràgraf 13 de la mateixa:

"13. Decideix que el paràgraf 11 de la resolució 1970 (2011) se substitueix pel següent paràgraf:" Fa una crida a tots els Estats membres, en particular els Estats de la regió, actuant de manera independent oa través d'organitzacions o acords regionals, per tal de garantir l'aplicació estricta de l'embargament d'armes establert en els paràgrafs 9 i 10 de la resolució 1970 (2011), per inspeccionar al seu territori, inclosos els ports i aeroports, i en alta mar, embarcacions i aeronaus obligat cap ao des de la Jamahiriya Àrab Líbia, si l'Estat interessat té informació que ofereixi motius raonables per creure que la càrrega conté articles el subministrament, venda, transferència o exportació estigui prohibida pels paràgrafs 9 i 10 de la Resolució 1970 (2011), modificada per la present resolució, inclòs el subministrament de personal armat mercenari, exhorta a tots els estats d'abanderament dels vaixells i aeronaus a cooperar amb les inspeccions i autoritza els Estats membres a que utilitzin totes les mesures d'acord a les circumstàncies específiques per dur a terme aquestes inspeccions ";

En violació d'aquesta: l'oferta dels francesos de Milà míssils anti-tanc, el suec Carl Gustav rifles 84 mm, coets de 68 mm i morters i rifles d'assalt Maadi d'Egipte, el que, a més dels assessors militars britànics, francesos i italians van ajudar als terroristes.

10/03 Violació dels Convenis de Ginebra: l'OTAN i el Consell Nacional de Transició han donat al poble de Sirte deu dies per a rendir-se o enfrontar-se a un atac militar total. Això no és un alto el foc. Mentre esperen la seva sort, encara estarà subjecte a foc d'artilleria i bombardejos de l'OTAN, i el menjar, l'aigua i l'electricitat han estat tallades.

Aquestes tàctiques de setge han estat prohibides per les Convencions de Ginebra. En particular, l'article 14 del Segon Protocol als Convenis de Ginebra, "La fam de la població civil com a mètode de combat està prohibit. Per tant, es prohibeix atacar, destruir, sostreure o inutilitzar per al propòsit que els objectes indispensables per a la supervivència de la població civil, com ara productes alimentaris i les zones agrícoles per a la producció d'aliments per a animals, cultius, bestiar, instal · lacions d'aigua potable, subministraments i obres de reg. "

La quarta Convenció de Ginebra prohibeix tota forma d'atacs contra civils i el càstig col · lectiu de la població civil, de manera que pràcticament tot el que la combinació de les ETN i forces de l'OTAN estan fent al poble de Sirte és estrictament il · legal i criminal en els fets.

4. Crims de la mostra:

2011.03.21. Desenes de civils morts el 31 de març a Gharyan ciutat a l'oest de Líbia (vídeo).
2011.04.07. --- Bombarders de l'OTAN van matar a 15 rebels i 22 ferits als afores de Brega.
2011.04.20. TRÍPOLI bombardeig de l'OTAN L'Associació Àrab Líbia pels Drets Humans (vídeo).
2011.04.27. --- L'OTAN va atacar la ciutat de Misrata, matant a 12 persones i ferint a altres 5.
2011.04.30. --- El bombardeig de l'Escola de Síndrome de Down a Trípoli (vídeo).
2011.04.30 .--- OTAN van matar a Innocenci civilinas: El fill més jove del nostre gran líder Saif Al Arab Gaddafi tenia només 29 anys d'edat, néts del nostre gran líder, Saif Mohammed Muammar Gaddafi va ser un any i 3 mesos (va néixer el 30 de gener 2010), Cartago Hannibal Gaddafi va ser de 2 anys i 9 mesos d'edat (va néixer el 2 d'agost de 2008) i Mastura Humaid (filla d'Aisha) va ser de 4 mesos i mig (va néixer el 15 de desembre de 2010) (vídeo).
2011.05.09. --- 600 civils morts es reporten després de ficar-se en problemes en el seu vaixell. Ells envien missatges urgents SOS a l'OTAN, però van ser ignorats (vídeo).
2011.05.13. Els imants 11 (líders espirituals de l'Islam) que van ser assassinats. Els imants van ser assassinats en un bombardeig de l'OTAN a la ciutat de Brega (aquest), que també va ferir unes 50 persones. (Video)
05/17/2011 .--- L'atac de l'OTAN a Líbia contra la Corrupció Agència el 17 de maig va ser molt convenient per a alguns polítics Westrern (vídeo).
2011.06.12. --- El bombardeig de la Universitat de Trípoli. La xifra de morts encara no establerta. (Link) o evdence foto.
2011.06.15. --- Almenys 12 persones van morir i dos van resultar ferits quan un atac aeri de l'OTAN va arribar a un autobús a la nit a la ciutat de Kikla Líbia (vídeo).
2011.06.19. --- 9 civils van morir en un atac aeri de l'OTAN a Trípoli (vídeo).
2011.06.19. --- Massacre d'Al-Hamedi família 15 civils, entre ells tres nens, van morir a mans d'un altre atac aeri de l'OTAN a SORMA (enllaç).
2011.06.19. --- Firetracs va ser bombardejada (vídeo).
2011.06.22. --- El bombardeig de la Great Man Made sistema de reg Canal, que proveeix la majoria dels libis amb l'aigua potable. D'aigua per 4,5 milions de civils Innocenci a Líbia (vídeo).
2011.06.22. - Zliten - molts civils van ser tallats en trossos. (Link)
28/06. 2011. --- Atac aeri de l'OTAN van matar a 16 civils (una família sencera morta) i més de 20 ferits en el mercat públic de Tawergha est de Misurata (vídeo).
2011.04.07. --- OTAN lloc de control dels bombardejos de civils a Zwara. (Video)
2011.07.15. --- Almenys 12 persones van morir i dos van resultar ferits quan una de l'OTAN. L'atac aeri a l'autobús amb civils Innocenci a la ciutat de Kikla. (Video)
2011.07.17. --- Les zones urbanes van ser bombardejades diverses al mateix temps aquest matí. Entre 60 i 75 bombes poden haver caigut en la seva majoria en les àrees de Tajura i serratges, d'acord amb informes de testimonis presencials. (Video)
2011.07.23. --- El bombardeig de la fàbrica que fa que les canonades del sistema d'aigua, i l'assassinat de sis dels seus empleats.
2011.07.24. OTAN guanyat els bombardejos i els projectes d'aus de corral a Torghae ciutat (vídeo).
24. 07,2011. Líbia guerra: l'OTAN de premsa, 15 civils han mort en Tawergha (vídeo).
2011.07.24. --- El bombardeig de l'hospital en Zliten. Resultant en l'assassinat d'un mínim de 50 civils molts d'ells nens. (Video).
2011.07.25. OTAN va bombardejar l'emmagatzematge d'aliments en Zlitan. (Video).
2011.07.25. --- 20 civils van ser assassinats per bombardejos de l'OTAN a Bir al Ghanam. (Video)
2011.07.30. --- Avions de l'OTAN en repetides ocasions van bombardejar una estació de televisió líbia, matant a tres i ferint a 15.
2011.08.02. --- A la Facultat de Dret Zlitan (Zliten) (vídeo).
04. 08,2011. --- La dona i els seus dos fills (vídeo).
2011.08.07. --- OTAN va bombardejar avui el mercat d'hortalisses a Trípoli (enllaç).
2011.08.08. --- Líbia: l'OTAN MASSACRES 85 civils: 33 nens, 32 dones i 20 homes (vídeo) ...

La persistència en curs bombardeig de la població civil en Zliten, Sirte i Trípoli, no morts encara establert. All4Peace i LibyaSOS.

http://libyasos.blogspot.com/2011/11/operation-unified-protector-nato-in.html



5. Proves documentals dels crims.

https://www.facebook.com/profile.php?id=100000524791925

http://www.youtube.com/watch?v=49TOmo3CZOU&feature=share

http://www.youtube.com/watch?v=6qXRwBXK34o

http://www.globalresearch.ca/index.php?context=va&aid=25221

http://www.youtube.com/watch?v=MbR8FaBwPRw

http://rt.com/news/interview-libya-nato-intrusion-127/

http://libyasos.blogspot.com/2011/11/operation-unified-protector-nato-in.html

Elaborat per: Timoteu Bancroft Hinchey

Pravda.Ru

Director i Cap Editor de la versió portuguesa

Sandra Barr, Pejnovic Res Dimitrijevic i Tatjana

Christopher C. Negre, Barrister, Canadà

Líbia..L'apagada dels mitjans de comunicació, perquè?

quetgles | 14 Novembre, 2011 08:11

         

      És formidable que hi hagi mitjans de comunicació  ''no occidentals'' que s'atreveixin a desafiar el discurs canalla  de l'Imperi.

    La premsa d'Europa i Nord-Amèrica ha de fer com si fos cega i ha d'aplaudir la cursa criminal de les potències arrogants.

   Per altra banda, la Xina manté una política de no confrontació dialèctica respecte de l'imperialisme.

     Afortunadament, el diari Pravda de Moscou manté una línia de denúncia moral respecte dels crims de l'Imperi i dels seus aliats.

   He de pensar que, a l'actualitat, la pressió informativa de mitjans  com Pravda ha de resultar insuportable per a ''Occident''.

     Respecte a això, m'abelleix contribuir a fer una major difusió de Pravda entre els navegants catalans.

    

    Líbia: L'apagada dels mitjans de comunicació, perquè?

 

Has anyone noticed the virtual silence on Libya among western news agencies?
Líbia: els mitjans de comunicació apagada, per què?


11/13/2011





Algú ha notat el silenci virtual a Líbia entre les agències de notícies occidentals? Si Líbia d'avui tranquil · la i sense cap tipus de conflicte, podríem creure en les mentides sobre l'Sky i amics incorporats a un dictador que havia estat enderrocat i el seu poble embadalit en llibertat, vivint en pau, preparant-se per la democràcia. Però aquest no és el cas ...

El que vaig a dir no és cap sorpresa en absolut per a aquells de nosaltres que coneixem Líbia, el coronel Gaddafi i sabem que l'OTAN va advertir sobre l'error monumental que es va fer abans que comencés la invasió, com de fet era el cas abans que l'Iraq en aquesta columna de nou en 2003. L'OTAN, però, en la seva cobdícia, simplement no aprenen.

Com l'OIEA inventa mentides sobre l'Iran, i inclou en els seus elements d'equip que són totalment qualificats per a la tasca de supervisar la República Islàmica del programa nuclear de la República (*), veiem la mateixa història es repeteix. S'inicia amb les mentides sobre un dictador sanguinari o un règim perillós representa una amenaça per als EUA o els seus aliats, l'ONU s'ha forçat a nomenar a l'OTAN com gendarme del món, enganys i xantatges llavors substituir la diplomàcia, després que bombes de l'OTAN a la merda de un país, assassinant homes, dones i nens per igual, amb urani empobrit, amb les municions de dispersió, i trencant totes les regles en el llibre. Llavors en el seu apogeu els tribunals cangur per aclarir l'embolic i heus aquí, els fons sobirans d'un país han estat literalment robat, al seu infraestructures destruïdes amb maquinari militar de l'OTAN, la reconstrucció dels contractes es lliuren a reforçar les economies de les forces invasores i un règim titella instal · lat és agradable.

No obstant això, en el cas de Líbia, la història està lluny d'acabar.


Per començar, les forces terroristes de l'OTAN va posar en marxa, les rates, continuen amb els seus abusos horribles dels drets humans, incendiant edificis, violant a les dones i les nenes, la destrucció de propietat pública i privada, assassinant, torturant, robant i saquejant i sembrant el caos entre els assetjats ciutadans que van ser perfectament feliç amb la Jamahiriya (govern a través dels consells populars, els actius del país dipositats en comptes bancaris dels ciutadans). Testimoni d'això és el 70 per cent d'aprovació de les enquestes no oficials a favor de la Jamahiriya, es Saif al-Islam al-Qathafi presentar-se a les pròximes eleccions. Què Obama, Cameron i Sarkozy han de dir a això? Res.

Dèficit democràtic de l'OTAN

Seria l'OTAN permetrà als libis per incloure a la Jamahiriya, en una futura elecció? No, perquè a l'OTAN-governat Líbia, cap govern que protegeix els interessos del país se li permetria participar, només una força política constituïda pels traïdors disposats a lliurar els recursos als estrangers. Dèficit democràtic de l'OTAN es manifesta amb més claredat per la negativa a permetre la Jamahiriya per celebrar una elecció per a les persones a triar entre el sistema antic i les rates - bandes de terroristes que sembren el caos allà on vagin. Què Obama, Cameron i Sarkozy han de dir a això? Res.

Estimats terroristes de l'OTAN

Graffiti ha aparegut ara a Benghazi dient negres a sortir o ser executat - una prova una vegada més, com si fos necessari, que les rates són racistes i assassins. Aquestes són precisament les "persones" que Obama, Cameron i Sarkozy el suport. A la plana Anglès, Barack Obama, David Cameron i Nicolás Sarkozy donat suport als terroristes, assassins i racistes. Les rates es diuen "neteja d'esclaus". La Brigada d'Misrata ja s'ha compromès la neteja ètnica a Tawergha, assassinant a totes les persones amb pell color negre. Què Obama, Cameron i Sarkozy han de dir a això? Res.

La lluita no ha acabat, és per això que l'OTAN segueix aquí

Exactament, un cop més viola el dret internacional, amb el seu mandat caducat, l'OTAN segueix present a Líbia amb tropes sobre el terreny i amb els bombardejos. El projecte de llei perquè el públic britànic ha d'estar en algun lloc a la regió de dos milions de lliures ara. Meravellós, no? On és l'hospital, la seva escola, el seu centre mèdic, el benefici addicional? És a Líbia. "Ho sento Sr Johnson, el NHS, simplement no té el finançament per al tractament de la leucèmia del seu fill, em temo que només haurà de morir. Vostè veu, els diners que els residus en el seu tractament ha de ser invertit en l'assassinat de Down nens amb síndrome de Líbia, que ens fan tan popular i que el Regne Unit poden obtenir els contractes de reconstrucció ". Què Obama, Cameron i Sarkozy han de dir a això? Res.

L'OTAN i els seus avions mercenaris "estan operant al Sudan i Txad, mentre que hi ha informes de vols directes des de Tel Aviv. Campaments tuareg han estat bombardejats, els centres militars al sud han estat atacats, més civils han estat massacrats. Aquests delictes s'afegiran a l'acusació elaborat i lliurat a la Cort Penal Internacional i el CEDH (**). Fonts dins de Líbia relacionats amb la resistència verd han indicat que en les últimes dues setmanes, aquestes forces de l'OTAN han perdut 37 avions - vuit avions de combat israelians, 13 Apatxes Qatar, 11 francesos Mirage, 5 francesos combatents Rafael, abatut tractant d'evadir i envair l'espai aeri libi del Sud, amb tots els seus pilots i tripulants morts i entrar en territori libi Jamahiriyah verd.

Presentació de la resistència líbia Verd: El Front d'Alliberament de Líbia

El Front d'Alliberament de Líbia (LLF) es compon d'elements de les Forces Armades líbies lleials a la llegítima lluita contra el terrorisme del Govern de Líbia (Jamahiriya), les forces tribals armades i els voluntaris que han pres les armes per protegir els seus llogarets, pobles i ciutats contra els terroristes desencadenada per l'OTAN. Malgrat de 9.000 incursions assassines atemptat terrorista perpetrat per l'enfocament de l'OTAN amb míssils diplomàcia, aquestes forces heroiques s'han mantingut ferms i han causat enormes baixes als terroristes, racistes, assassins, lladres, torturadors, sexistes, incendiaris, violadors i lladres que l'OTAN crida als "rebels".

La resistència verd recentment liquidat el líder terrorista a Zlitan, Al-Berss Abuajaila, la lluita estava en curs a Trípoli el divendres després de les oracions, a la Plaça Verda i Bab Al-Aziziye, sud de patriotes Misrata estan lluitant contra els traïdors terroristes, Nord Misrata Brigades, LLF dedica a Thawergah; LLF actiu en Tobruk, Zlitan, Gharyan i Sabha. De fet, la LLF dedica a totes les regions de Líbia. Les rates saben molt bé que sense les faldilles de l'OTAN que s'amaguen darrere, que no guanyaria una sola batalla. Un traïdor és, bàsicament, un covard, les rates són al mateix temps.

(*) Http: / / english.pravda.ru/hotspots/crimes/10-11-2011/119583-IAEA_report_on_Iran_BIG_fraud-0 /

(**) Http: / / english.pravda.ru/opinion/columnists/06-11-2011/119534-indictment_nato-0 /

Un altre desastre de l'OTAN. Aquesta vegada, donar suport a terroristes i els racistes, assassins i violadors. Què tan baix pot arribar l'OTAN? Aquesta vegada tindrà conseqüències. Reputació de l'OTAN, juntament amb milers i milers de rates, estan enterrats sota les sorres de Líbia, per terra, mentre que des del desert sorgeix una manada de lleons, perseguint a les RATES de nou a les clavegueres de Qatar, Misratah i Benghazi, de la qual van emergir .

Bancroft-Hinchey Timoteu

Pravda.Ru

 

 

20 N L'oligarquia espanyola i les multinacionals.

quetgles | 12 Novembre, 2011 14:53

  

   20 N L'oligarquia espanyola i les multinacionals.

 

    Durant la campanya electoral, els diversos partits exposen els seus programes de reconversió industrial. El PP i el PSOE proposen plans per a noves indústries netes, d'avantguarda i d'alta tecnologia, com per exemple les d'energia renovable o les d'automoció elèctrica.

     Però tots aquests discursos sobre la reconversió industrial d'Espanya es limiten a alimentar els desigs de l'opinió pública.

   Ras i curt, l'oligarquia castellano-andalusa no té capacitat, en absolut, per tirar en davant una reconversió industrial (Com explico als meus escrits, l'oligarquia espanyola mai ha sigut derrotada; continua essent la classe dominant a l'Estat. L'expressió burgesia espanyola és impròpia i enterboleix la realitat social. No és el cas que hi hagi una classe burgesa diferenciada i enfrontada a l'oligarquia; si de cas, els burgesos espanyols (i els catalans) són agents o clients dels oligarques i fan pinya amb l'oligarquia).

 

     L'oligarquia va impedir el sorgiment d'una burgesia castellana moderna. I va permetre, en canvi, que es desplegués la burgesia industrial a Catalunya-Principat i al País Basc. Ho va permetre, però de manera que aquestes burgesies perifèriques restessin dependents de l'oligarquia.

     L'oligarquia espanyola actual és una formació social que deriva de l'aristocràcia tradicional. Aquesta oligarquia d'ara continua mantenint els instruments socials que li permeten el domini de l'Estat.

 

       La base econòmica i de poder de l'oligarquia espanyola era la propietat de la terra. Però, de bell antuvi, l'oligarquia va exercir un estret control sobre l'activitat econòmica de l'Estat (Podeu veure el tractament d'aquesta qüestió a la meva web  L'Espanya impossible).

 

      La burgesia catalana tirà en davant una modesta revolució industrial. L'oligarquia, en tot moment, va controlar, supeditar i frenar l'activitat econòmica de la burgesia principatina.

 

      L'oligarquia espanyola, tot i que és present – i dominant – a les grans empreses financeres espanyoles, no ha pogut desplegar una revolució industrial a l'Espanya estricta.  Els mètodes econòmics dels oligarques són monopolistes, són una continuació de la pràctica econòmica tradicional de l'aristocràcia.

 

  Amb aquest sistema de domini oligàrquic resultà impossible el desplegament d'una indústria moderna a l'Espanya estricta.  Es pot constatar que, actualment, no hi ha marques industrials espanyoles o quasi.

  

 

    Per fer front a les amenaces exteriors,  l'oligarquia espanyola, finalment, va trobar una fórmula magistral per tal de desplegar una indústria moderna sense burgesia espanyola.

 

     Al llarg de quatre dècades, Madrid (l'oligarquia) ha anat fent un nombre creixent de permisos, llicències i concessions a les empreses multinacionals de la indústria; permisos i concessions en aquelles activitats econòmiques que no interferissin amb les grans empreses oligàrquiques.

 

     La indústria d'automoció en seria el paradigma de la incapacitat de l'oligarquia per a crear marques industrials tecnològiques.

   Tots els intents de crear una gran empresa automobilística nacional espanyola han acabat en fracàs. La Seat era una llicència de la Fiat italiana. Al 1980, al no renovar-se la llicència, la Seat fou nacionalitzada, però l'alegria va durar poc temps; sis anys després, l'empresa fou adquirida per la Volkswagen alemanya.  Semblantment, l'empresa d'automoció Santana tampoc va reeixir com a empresa espanyola. Al 1996, la Junta d'Andalusia la va comprar a la japonesa Suzuki per una pesseta i va intentar revifar-la amb la col·laboració d'Iveco (Fiat), però enguany, febrer de 2011, va decidir  tancar les portes.

 

    L'oligarquia espanyola s'ha reservat la propietat i la direcció  d'aquelles grans empreses que pot explotar en règim de monopoli, aquelles empreses que, majorment,  són a recer de les amenaces de les multinacionals estrangeres.

    Així, com a empreses de tipus monopolista, es poden citar:    Telefònica, companyies  d'autopistes de pagament, companyies de subministrament d'aigua, gas i electricitat, companyies que tenen un monopoli de transport, i d'altres.

 

 

    Feta aquesta reserva, es pot afirmar que la major part de l'activitat industrial tecnològica és en mans de les empreses multinacionals. 

 

     Semblava que, finalment, l'oligarquia espanyola havia trobat una alternativa al ''que inventen ellos'' de N'Unamuno. Essent que l'Espanya estricta no tenia una classe burgesa moderna capaç de fer la revolució industrial, l'oligarquia inicià la revolució industrial per mitjà de pactes amb les empreses multinacionals foranes. Així els governs espanyols anaren  fent revolucions industrials a les diverses àrees de l'Espanya profunda.

    A les tres darreres dècades, els governs de Madrid haurien aconseguit atreure la inversió d'unes 2200 multinacionals estrangeres (Podeu veure la web El perfil de las filiales). Podria semblar que és un èxit de l'oligarquia, però la realitat mostra la cara lletja del negoci.

   En primer lloc, significa que l'Espanya estricta continua sense disposar d'una classe burgesa moderna, classe social a la que competiria el desenvolupament industrial i tecnològic.

   

     

     El cas excepcional: la indústria de la construcció.

 

    A la fi els grans oligarques es llançaren a participar a fons en una activitat industrial que defugia el control monopolista, la relativa a la indústria de la construcció.

  

   De bell antuvi, la indústria de la construcció era pròpia dels menestrals. Les tradicions medievals d'aquesta activitat s'han mantingut fins a la modernitat. Actualment, encara es manté molt viva l'estructura social tradicional de l'activitat de la construcció: l'estampa típica és la del mestre de picapedrers ( de paletes).

 

     Es pot veure que les grans empreses constructores no són una conseqüència del creixement dels tallers de construcció. O sigui, no fou el cas que els mestres de picapedrers esdevinguessin grans empresaris constructors, majorment. Les grans empreses constructores (i les promotores i les immobiliàries) foren creades per consorcis oligàrquics, salvades les excepcions.

 

      Que quedi clar: No és el cas que els presidents de les actuals empreses constructores hagin sigut antics mestres de picapedrers.

 

   Durant l'Aznarat, la bombolla immobiliària, sense cap control, esdevingué la major d'Europa. Els líders del PP presumien de que Espanya era la vuitena potència industrial.

   Però la realitat era que l'oligarquia congriava el seu propi desastre.  Alienada, l'oligarquia concentrava la major part d'inversió financera a la construcció. La banca dedicava la major part dels recursos en crèdits hipotecaris per a la compra d'habitatges o segones residències i per atendre la demanda de crèdits de les constructores. Però, a més a més, la banca espanyola contragué un deute enorme amb la banca estrangera per tal de poder atendre la demanda creixent  de crèdits immobiliaris.  O sigui, els bancs de l'Estat consumien els recursos propis i s'endeutaven invertint en negocis immobiliaris.

      Amb l'esclat de la bombolla, al 2008, la banca i les grans empreses immobiliàries descobriren que estaven arruïnades. Les empreses no pogueren retornar els crèdits, i la banca no pogué recuperar els crèdits.  A més a més, la banca espanyola restà sense saber com satisfer els seus deutes amb la banca forana.

 

     Hem de suposar que la banca de l'Estat i les grans empreses immobiliàries i  el Banc d'Espanya van fer uns acords secrets per tal de que s'evités, a qualsevol preu, la declaració de fallida.

    Si les grans empreses immobiliàries s'haguessin declarat en fallida (el seu estat real) els bancs s'haurien d'haver quedat amb les propietats immobiliàries, cosa que no volien de cap manera.  Ara les financeres i les empreses immobiliàries resten com a zombis amb paràlisi quasi total, majorment.

     Actualment, l'entitat CAM (Caja de Ahorros del Mediterràneo) ha estat  intervinguda pel Banc d'Espanya. Però, fins ara, la banca espanyola resta immòbil, sense aportar solucions, a l'espera de no se sap quin fet miraculós que la salvi.

 

  

    Amb el desplegament de les multinacionals estrangeres, semblava que l'oligarquia havia reforçat la seva hegemonia. Per una banda, aconseguia anul·lar o rebaixar l'amenaça de les potències imperialistes, i, per l'altra, no havia de cedir poder a una burgesia espanyola (de l'Espanya estricta) moderna.

      L'amenaça de les potències imperialistes s'ha d'entendre en el sentit que una Espanya estancada, sense entrar en la modernitat, era una presa a l'abast de les potències arrogants, com es palesà amb la guerra hispano-ianqui del 1898 (A la batalla naval de Santiago de Cuba, l'esquadra espanyola fou enfonsada per la superior esquadra ianqui, la qual restà indemne).

 

     Amb la Crisi, s'ha fet palesa la debilitat del domini de l'oligarquia  espanyola. S'ha vist que era una falsa potència econòmica i que la seva modernitat era un a farsa.  L'oligarquia ha creat un  l'Estat fals, un Estat amb estructures semblants a les dels Estats verament desenvolupats; però aquestes estructures no es corresponen amb la realitat social.  Enginyers, físics, químics, Universitats d'estudis científics, centres d'investigació, etc., majorment, són infrautilitzats, són titelles. Els científics espanyols i els catalans no tenen sortida professional autèntica, la major part d'ells esdevenen funcionaris de l'Estat i es dediquen a feines burocràtiques.  Les multinacionals estrangeres que operen a l'Estat espanyol no fan demanda de tècnics espanyols;  disposen de centres d'investigació al seu país d'origen.

 

 

     Al meu entendre, l'oligarquia espanyola ha arribat a la seva fi, al final del seu cicle històric.

 

    Banquers, economistes i polítics espanyols fan una cantilena sobre la necessitat d'innovació industrial, d'invertir en indústries d'alta tecnologia dedicades a l'exportació; però no plantegen el fet essencial: que no hi ha capitans d'indústria espanyols.

 

   L'oligarquia espanyola és incapaç de crear indústria tecnològica.

   L'oligarquia, econòmicament tocada, no s'atrevirà a embarcar-se en un segona aventura immobiliària (Tot i que En Rajoy i qualques barons del PP sí que ho proposen).

 

     Les multinacionals estrangeres no estan sotmeses als designis de l'oligarquia. Actualment, qualques multinacionals han tancat la seva empresa a l'Estat espanyol, fent palesa la seva manca de compromís amb el govern.

 

    Pot ésser molt bé que estiguem a les vespres de la fi l'Estat espanyol. Es poden observar signes que prediuen un avanç del cantonalisme, al meu parer.

 

20 N El PP fa comptes de tornar al 96, si guanya.

quetgles | 06 Novembre, 2011 18:23

  

         20 N  El PP fa comptes de tornar al 96, si guanya.

 

      

 

     En Mariano Rajoy, el candidat del PP a la contesa electoral del 20 de novembre, no explicita el seu programa de govern. Però, així i tot, afirma rotundament que ''aficarà estisorada a tot arreu, excepte en pensions, sanitat i educació''.

  

    Pels seus fets els coneixereu.

 

     El PP fa temps que exerceix el govern a moltes autonomies;  a les de Madrid i València, per exemple. El tema de les  pensions no és competència dels governs autònoms, però respecte a sanitat i educació, la pràctica dels governs del PP es prou clara:  continuen aplicant el programa de l'època de l'Aznarat, 1996-2004, una política de privatització de la sanitat i de l'educació.

 

    Contradient el discurs d'En Rajoy, el governs del PP a Madrid, València i les Illes Balears, han retallat a fons Sanitat i Educació (A Catalunya Principat, les retallades les fa CIU;  CIU ve a ser una mena de PP català).

      El PP va adoptar el discurs neoliberal (dels neocons ianquis), segons el qual l'economia de lliure mercat proporciona riquesa i benestar, mentre que l'economia regulada per buròcrates – l'economia socialista – ofega la iniciativa dels emprenedors i provoca l'estancament i la pobresa;  segons això, s'ha de reduir al màxim el paper de l'Estat en matèria econòmica.

    Per suposat, el model a imitar era el dels EUA. Però, com tothom ha vist, aquest model fa aigua per tots els costats. Actualment, més de 40 milions de ciutadans dels EUA han de recórrer als bons governamentals d'alimentació per a sobreviure. 

   Es podrà pensar que aquesta situació extrema és per causa de la gran crisi. Però, s'ha de saber que, abans del Crac del 2008, la major part de les famílies ianquis amb ingressos modestos (segurament més 100 milions de persones) s'havien  d'acontentar amb una assegurança sanitària no universal i, molts casos, molt deficient. Sovint, els treballadors es trobaven desnonats pel sistema sanitari si eren afectats per malalties no incloses a la seva assegurança. Als EUA, és una desgràcia corrent el d'una família que s'ha d'endeutar per a poder atendre la despesa d'una intervenció quirúrgica que no estava inclosa en la seva assegurança mèdica. Semblantment, els contractes d'assegurança mèdica dels treballadors no inclouen les estades a la clínica. Si no hi ha dòlars, no hi ha servei mèdic.  

   Paral·lelament, el servei de farmàcia és en mans de les grans multinacionals farmacèutiques ianquis, de manera que els seus  fabulosos beneficis econòmics responen a pràctiques monopolistes. I les classes treballadores en pateixen les conseqüències.

 

    En Educació, els plans secrets del PP van més enllà de la simple privatització. Els del PP són franquistes;  tan bon punt tenen possibilitats, desmunten l'ensenyament públic i donen tot d'avantatges als centres religiosos catòlics. Si poguessin, els del PP tornarien al nacional-catolicismo.

 

   Un dels projectes que més entusiasme als del PP és el de les privatitzacions. Al 96, N'Aznar fou el gran privatitzador de les joies de la corona; privatitzar, però a la manera del PP (segons el procedir propi de l'oligarquia espanyola). Les grans empreses patrimoni de l'Estat passaren a mans de l'elit aznarista, empreses com Telefònica, Endesa, Repsol, Argentaria i d'altres.

 

   Els del PP pretenen reviure l'España va bien, la qual cosa és il·lusòria. En primer lloc, les empreses estatals més importats i rendibles ja foren privatitzades.

    Per altra banda, actualment és impossible rellançar el sector de la construcció.

 

    O sigui, els dirigents del PP no tenen cap projecte creïble per a rellançar l'economia de l'Estat.

 

  

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb