El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

Informe sobre Rwanda que pot ésser de l'interès d'En Juan Carrero.

quetgles | 30 Desembre, 2010 18:11

 

  

    Informe sobre Rwanda que pot ésser de l'interès d'En Juan Carrero i d'En Pere Sampol.    

 

   He pensat que seria bo que l'informe aparegut a El Periódico sobre Rwanda  arribés al coneixement d'En Juan Carrero i del seu camarada, En Pere Sampol, posat que ambdós figuren com a preocupats pel tema del genocidis a la regió dels Grans Llacs. Així, En Carrero i En Sampol tindran ocasió de comprovar que foren els hutus catòlics els qui cometeren el genocidi (Bé, per fer l'aclariment sobre el tema, també poden consultar les enciclopèdies).

 

         El magnífic informe sobre la Rwanda actual  d'En Témoris Grecko, publicat a El Periódico, 29.12.2010, explica la trama canalla de l'imperialisme francès.

  VIATGE AL COR D'ÀFRICA

La llengua amb sang entra

L'anglès substitueix el francès com a idioma oficial a Ruanda

El motiu del canvi s'ha de buscar en una disputa postcolonial i en el paper de París durant el genocidi del 1994

 A la minúscula Ruanda té lloc un estrany fenomen lingüístic: el desplaçament d'un llenguatge extraafricà imposat per les armes, per un altre igualment aliè però adoptat voluntàriament.
El record 8 Memorial del genocidi a Kigali. TÉMORIS GRECKO

 

.PDF

Fa mig segle, durant l'onada independentista a l'Àfrica subsahariana, molts van pensar que els reflexos nacionalistes portarien les naixents repúbliques a desprendre's de la llengua dels dominadors. Això només va passar a Tanzània, un país que va estar tot just tres dècades en mans alemanyes abans de passar a les britàniques, durant 45 anys, i que ja tenia una llengua franca, el suahili.Tots els altres van conservar l'idioma colonial com a oficial. Per a molts d'ells, com els de l'oest i el sud d'Àfrica, era l'única forma d'aconseguir que els seus ciutadans de les diverses tribus es comuniquessin entre si. A més, van veure els avantatges econòmics de mantenir una educació plurilingüe vinculada a Europa.En alguns casos, dues llengües colonials han xocat, i es dóna la situació curiosa que una d'elles es converteix en símbol d'independència i alliberament (encara que en un principi hagi arribat acompanyada de la violència i el racisme) per enfrontar l'altra. A la Sud-àfrica de l'apartheid, el Govern racista va determinar el 1976 imposar l'afrikaans (originat en l'holandès dels primers colons blancs) com a idioma d'ensenyament i va provocar una famosa revolta dels estudiants de Soweto, que reivindicaven l'ús de l'anglès. Al Sàhara Occidental, joves sahrauís utilitzen el castellà com una manera d'identificar-se enfront dels marroquins franco-parlants.En els dos exemples les llengües colonials competidores ja estaven presents al territori. A Ruanda, l'anglès només té 16 anys i està substituint el francès per decret del seu president, Paul Kagame. No és un capritx. Hi ha raons històriques importants en aquest moviment. Ni més ni menys que el paper de França en el genocidi del 1994, quan 800.000 ruandesos tutsis i hutus moderats van ser massacrats espantosament per milícies hutus fanàtiques.Els belgues van exacerbar les rivalitats de classe al convertir per llei els pobres hutus i els rics tutsis en falses ètnies rivals, amb la finalitat d'usar aquesta divisió per consolidar el seu poder. Després de la independència, el 1962, França va entrar com a poder postcolonial, es va aliar amb els hutus, va organitzar, va finançar i va armar les seves milícies. Durant el genocidi, els va donar cobertura diplomàtica per impedir la intervenció de l'ONU, i quan els tutsis del Front Patriòtic Ruandès (FPR) van vèncer els genocides, les forces franceses van ajudar a escapar-se els seus protegits cap al Congo, on van provocar fatalitats encara més grans.El febrer passat, Nicolas Sarkozy es va convertir en el primer president francès a visitar Ruanda en 16 anys. Els seus amfitrions esperaven un acte de contrició. No seria d'ell: va visitar el dolorosíssim Memorial del Genocidi, va passar amb cara de pedra davant de les mampares que detallen la participació francesa, i només va admetre que hi va haver «errors d'avaluació» i «una ceguesa» de «la comunitat interna-cional».La generació de l'exiliFalta assumir responsabilitats també de l'altre costat. L'arribada de l'anglès no deriva només de la seva posició mundial dominant: Paul Kagame i els líders de l'EPR formen part d'una generació de tutsis que va créixer en l'exili a la veïna Uganda, que es va educar allà en anglès i va rebre suport militar de Washington i Londres per lliurar la seva exitosa guerra contra els hutus.La pregunta de com va ser que els francesos es van deixar embolicar en la bogeria genocida dels seus tutelats hutus, es respon amb la paranoia nacionalista que hi va haver llavors en el Govern de François Mitterrand: la llengua francesa -i la influència de França- estava globalment a la defensiva enfront de l'«agressió» anglosaxona, i Ruanda era un minicamp de batalla on els hutus francòfons es defensaven dels tutsis angloparlants. Era una qüestió de poder i de prestigi.Aquest 2010 ha estat terrible per als mestres d'escola ruandesos: van ser formats en francès i de sobte els van exigir ensenyar en anglès. Els nens aprenen més ràpid i són ells els que acaben instruint els profes. No es discuteix de quina forma el que fan és el resultat d'una irresponsable disputa postcolonial. No ho veuen, però la llengua amb sang entra. 

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb