El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religió sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

L'Afganistan i el Pakistan de cada vegada més propers 2. Un testimoniatge esborronador.

quetgles | 25 Octubre, 2010 05:11

 

   L’Afganistan i el Pakistan de cada vegada més propers 2. Un testimoniatge esborronador.

  

     Poc temps després de penjar a la Xarxa el meu article  "L’Afganistan i el Pakistan de cada vegada més propers", vaig topar amb aquest escrit publicat a Global Research,  28.09.10, la transcripció del qual de la seva versió en català és aquesta: 

 

 

membres de les tribus pakistaneses demanen sedants enmig d'atacs aeris intensificació dels EUA

by Syed Moazzam Hashmi, Shahzad Wazir per Syed Hashmi Moazzam, Shahzad Wazir 


aproximadament de civils morts per cada presumptes militants ha atret fortes crítiques de tot el món, incloent les Nacions Unides i prominents gossos guardians dels drets humans. 


  Wana, Pakistan: explosions sobtades que esquinça l'oïda, els òrgans divisor entre la runa enmig de núvols d'escampar la pols tan aviat com abellots EUA llança voleiant com voltors al cel, és el concepte general dels malsons que sovint desperta Naseemullah Wazir enmig de la nit amb el ritme cada vegada més gran d'atacs quirúrgics EUA al Pakistan. 
   Més de 130 presumptes milicians i civils fins al moment han estat assassinats en 19 atacs avió no tripulat fins a la nit de diumenge amb una nova onada de vagues es va intensificar controvertit avió espia de 03 de setembre, segons els mitjans locals i informes oficials.

  "Jo no tinc por, però turmentat per la incertesa que qualsevol cosa pot succeir en qualsevol moment a casa meva i els meus éssers estimats", va comentar Naseemullah, natural de Wana, la principal ciutat administrativa en l'àrea tribal de Waziristan del Sud que va a una universitat en Dera Ismail khan a la província nord-occidental de Khyber Pakhtunkhwa del Pakistan. 

    "L'ús de tranquil s'ha incrementat", local metge Dr Faizur Burki Rehman va dir a Xinhua en una entrevista, ja que l'augment d'atacs amb drones sobtada no només la gent va entrar en pànic, sinó també la incertesa catalitzats. 

    Durant la setmana passada, més de 40 persones van morir en set atacs aeris a la nit el diumenge, tot es concentra en el sub-districte de la zona Dattakhel prop de la frontera afganesa a Waziristan del Nord resistent, com les forces de l'OTAN liderada per Estats Units estan estrenyent la soga al voltant insurgents Sirajuddin Haqqani i l'àrea de Hafiz Gul Bahadur de la xarxa, on els Estats Units creu que Al-Qaida es troba actualment concentrat. 

    Unes 1.753 persones fins ara han estat assassinats en 167 atacs aeris des del míssil no tripulat primer va matar cinc persones el 2004, segons informes oficials.
No obstant això, més de 1.100 persones van morir, la majoria civils, en més de 130 atacs aeris en territori pakistanès des d'agost de 2008. 

   Els Estats Units ha de ser l'estratègia més reeixida en la guerra contra el terror fins al moment que sens dubte ha ajudat a destruir certs objectius d'alt valor, però a un cost polèmica qüestionable alt d'un major nombre de vides de civils innocents.

   "La gent en general es queixen d'insomni i demanar que se li prescriuen pastilles per dormir", va afegir el Dr Burki, "la incertesa sobre la llei de major deteriorament i l'ordre i el futur és fràgil calma viscuda en els seus rostres." 

    "La gent jove demana més de píndoles sedants," va dir el Dr Burki, observant que els anys de militància permanent està fent estralls en els joves com ara se senten més vulnerables i estan caient presa dels diferents tipus de neurosi. 

   "La pau i la tranquil.litat és inexistent", va dir un notable home de negocis local Allauddin Wazir Xinhua, afegint que el temor a una vaga inesperada d'avions no tripulats han portat les activitats empresarials a un punt mort.  "La columna vertebral econòmica i financera està trencat i que difícilment pot sustentar la vida", va dir el comerciant d'edat avançada. 

   "Ja sigui que Osama bin Laden, el mul.là Omar podria haver estat assassinat en una ràfega d'atacs d'avions no tripulats o no, una cosa és segura - que tots els màrtirs en aquest tipus d'atacs eren civils innocents", va dir Malik Safdar Hayat Dawar, un resident de Waziristan del Nord, Xinhua. Ell creu que els atacs aeris són una polèmica "atac directe a la sobirania del Pakistan, que ha de ser detingut, ara." 

   La relació d'aproximadament 25:1 horrible de civils morts per cada crítica presumptes militants ha atret greus de tot el món, incloent les Nacions Unides i prominents gossos guardians dels drets humans. 

    Sense prestar atenció a la sol licitud repetida pakistanesa de la transferència de tecnologia d'avions teledirigits amb una lògica d'entesa del seu propi territori i la gent millor, els EUA s'ha intensificat més els atacs que va obligar a la majoria dels residents a les zones tribals per iniciar la migració dels seus països d'origen nadiu. 

    Un sol avió espia no tripulats a control remot es pot portar fins a quatre míssils guiats de precisió.  Incursions amb avions no tripulats es realitzen normalment en un parell o fins i tot de vegades 4-6 participar en una "llicència per matar" de la missió.  Els informes diuen que volar 2-3 bases de Força Aèria dels EUA en l'operació de l'Afganistan sota l'Agència Central d'Intel ligència (CIA).  No obstant això, alguns informes no confirmats havien suggerit anteriorment que avions havien estat encara utilitzada en algunes pistes d'aterratge al Pakistan que havien estat arrendades als Estats Units. 

   Tota la població tribal de Waziristan del Nord seria l'opció d'abandonar la zona a causa de l'augment de "extrajudicials" atacs aeris, Dawar, va dir, per por que "totes les ciutats importants del Pakistan seria pululaban per les persones desplaçades internament (PDI) aviat," si desenfrenada atacs aeris van continuar amb una freqüència cada vegada major. 

    "Estem en condicions d'oferir oracions en les mesquites, visitar llocs molt concorreguts o llocs turístics, fins i tot per un picnic mica", es va queixar Noor Shah, un estudiant universitari a la ciutat de Razmak de Waziristan del Nord.  "El futur de la nostra educació està de capa caiguda. Ni tan sols podem dormir tranquils, perquè una vaga d'avions no tripulats poden eliminar les nostres vides en qualsevol moment", va dir a Xinhua. 

    Els observadors locals preveuen que donaria lloc a una altra crisi de desplaçats interns en la fabricació com el Pakistan ja està qüestionat per una crisi greu en l'home en el pitjor de les devastadores inundacions de la seva història que havia desplaçat a més de 20 milions de persones aquest estiu

 

 

L'Afganistan i el Pakistan de cada vegada més propers.

quetgles | 24 Octubre, 2010 06:15

 

      L’Afganistan i el Pakistan de cada vegada més  propers.  

     L’Afganistan i el Pakistan de cada vegada més propers, en el sentit de que els succeïts que s’esdevenen allà tenen una particular incidència dins la societat catalana (de la Catalunya Plena), s’ha d’entendre. 

 

    Certament, es produeix una creixent informació sobre els grans esdeveniments que es donen a aquests dos països asiàtics, i els mitjans espanyols i els mitjans radicats a Catalunya transmeten i acomoden - segons els interessos dels amos d’aquests mitjans - la muntanya d’informació que arriba a les redaccions. Les diverses redaccions llancen els seus productes informatius dirigits a la societat catalana; però, com és sabut, aquesta informació sempre és manipulada d’acord amb el programa ideològic dels propietaris dels mitjans (Per entendre’ns: els mitjans propietat del magnat  Rupert Murdoch segueixen rigorosament el patró ideològic establert pel seu amo).

    Per posar un exemple proper i actual del modus operandi dels mitjans espanyols a Catalunya:  El Periódico de Catalunya, 10.10.2010, al igual que la resta de mitjans, informa amb detall sobre la mort de la dona britànica Na Linda Nordgrove, que era ostatge dels talibans. El Periódico es limita a transmetre la informació recollida majorment per les agències; la crònica enviada des de Londres no fa sinó recollir el tractament informatiu londinenc sobre el tema de la malaurada Linda Nordgrove. Home, allò propi hagués sigut fer la crònica des de Kabul, o, millor encara, des dels llocs dels succeïts. La crònica publicada per el Periódico es podia haver fet igualment des de Barcelona.

 

    Fent pinya amb els mitjans d’En Murdoch, El Periódico presenta la notícia amb el títol "Els talibans assassinen una ostatge britànica", dins un enunciat general  que deia "Jornada negra a l’Afganistan", fent referència a la destrucció dels camions de l’Otan cremats per insurgents (insurgents que, per cert, no eren afganesos ni actuaven a l’Afganistan, sinó al Pakistan. L’encapçalament hauria d’haver sigut:  "Jornada negra a l’Afganistan i al Pakistan").

    Segons la crònica, "l’ostatge fou assassinada, divendres a la nit, durant una operació de salvament"; una operació de rescat que dugueren a terme les forces especials nord-americanes.

    La crònica del Periódico no explicita que una operació de rescat és un intent de alliberar els ostatges "manu militari", és a dir, fent ús de les armes contra els segrestadors.  El diari anglès The Guardian, a diferència de El Periódico, explica que el comando dels marines va assaltar el refugi dels raptors, i en va matar set; també explica que estigueren a punt d’alliberar l'ostatge, però el guardià que la custodiava va tenir temps d’engegar la seva armilla d’explosius, amb la qual cosa el guardià s’immolà i l'ostatge restà greument ferida, morint poc temps després (Bé, posteriorment, sembla que l'ostatge va morir per causa d’una magrana llançada pels seus rescatadors. Per altra banda, ha esclatat el debat sobre l’oportunitat del rescat).

   La crònica publicada per El Periódico no és anodina, és el tipus d’informació típica que es situa premeditadament a favor d’un dels bàndols en lluita. (El Periódico de Catalunya fa de cavall de Troia; és un diari al servei d’un projecte per a espanyolitzar Catalunya des de dins, projecte realitzat amb un cert tarannà progressista i un poc catalanista, fins i tot).

    El director del Periódico dóna per suposat que els catalans del Principat o, si més no, els lectors del diari, també han pres partit a favor del bàndol de "les tropes occidentals" entre les quals hi ha les espanyoles.  Sobre els esdeveniments de l’Afganistan i el Pakistan, The Guardian dóna una informació molt més ample i precisa que la de El Periódico, però sembla que aquest diari anglès també ofereix una informació esbiaixada dels succeïts bèl·lics d’aquells dos països asiàtics. "Informació esbiaixada", en el sentit que és una informació que inclinada cap a un dels bàndols, una informació desproporcionada, rica i il·luminada per a un costat, pobra i fosca, per a l’altre.

    Al cas del segrest i mort de la hostatge, no solament s’ha informat exhaustivament sobre el cas, sinó que també els màxims mandataris del Regne Unit i dels Estats Units han fet tot de declaracions de manera que el ressò mediàtic ha sigut tremend. Mandataris, a destacar:  En Cameron, Primer Ministre britànic, el general Petraeus, la major autoritat militar ianqui a l’Afganistan i, fins i tot, En Barack Obama, el comandant en cap de l’exèrcit ianqui. En Cameron, En Petraeus i N'Obama deien que volien salvar la vida de Na Linda Nordgrove, però mentien. Sabien que amb l'assalt armat posaven en perill la vida de l’ostatge. En Petraeus, amb el consentiment de N'Obama, allò que pretenia era fer una demostració de l'extraordinari poder  de les noves tecnologies aplicades a la guerra (Certament, En Petraeus havia aconseguit seguir el rastre dels segrestadors i mantenia en vol constant de reconeixement els avions no tripulats). N'Obama i En Petraeus devien pensar, jo crec, que l'èxit del rescat de l’ostatge faria palès al món la superioritat indiscutible de l'exèrcit imperial.

  

    Certament, fou una desgràcia que l’ostatge trobés la mort. Però allò que importa és denunciar les altres desgràcies – les inacabables desgràcies -  que castiguen a l’Afganistan, país devastat per nou anys de guerra, i al Pakistan, país que s’ha vist arrossegat a la guerra i a la destrucció, com una deriva de la guerra de l’Afganistan.

 

    Allò que s’ha de denunciar, al meu parer, és el silenci i la insensibilitat dels mitjans "occidentals" respecte dels crims que quotidianament es cometen a l’Afganistan i al Pakistan.

    En Barack Obama i els seus assessors militars van pressionar al govern del Pakistan perquè fes la guerra contra les pròpies poblacions pakistaneses de les àrees tribals del Nord, autònomes, d’ètnia paixtu, l’ètnia que és majoritària a l’Afganistan. La CIA donava per suposat que els talibans d’aquestes àrees feien costat a la insurgència afganesa. L’exèrcit pakistanès va iniciar la guerra contra les àrees tribals autònomes del Waziristan,     que, suposadament, donen suport als talibans de l'Afganistan; havia de complir el compromís de "fer la guerra al terrorisme", vaga expressió amb nom de la qual el govern ianqui pretén justificar les seves intervencions armades il·legals.

   Certament, la guerra contra el règim dels talibans a l’Afganistan era beneïda per les Nacions Unides. Però els bombardejos de la CIA sobre la població civil del Pakistan  constitueixen crims contra la humanitat que no disposen de justificant diplomàtic.

    D’acord amb la plana major de l’exèrcit dels Estats Units, i amb l’autorització del seu comandant suprem, En Barack Obama, la CIA fa la guerra "secreta" a les àrees pro taliban del Pakistan (Al nord-oest del Pakistan, amb línia fronterera amb l’Afganistan). Ara, al Pakistan, la CIA, a més a més d’espiar, s’ocupa de fer la guerra directament competint amb l’exèrcit de l’aire. La CIA disposa d’una base militar secreta i il·legal a l’Afganistan (Bé, sembla que són diverses les bases i que una d'elles estaria ubicada al Pakistan, a Vagram, segons els informes de Global Research); des de l’aeròdrom d’aquesta base, els agents de la CIA engeguen els avions no tripulats a bombardejar "els terroristes" de Waziristan. Aquest ús dels avions no tripulats fou iniciat pel president Bush, però En Barack Obama ha intensificat notablement els bombardejos amb aquests avions. 

    Els "Predator" són la joia de la corona, el darrer esglaó de la tecnologia ianqui més refinada. Amb aquests avions els agents de la CIA, a més de mil quilòmetres de distància, són capaços de detectar i destruir una casa habitada per "terroristes". Deuen pensar que han aconseguit igualar els poders de Zeus, els de la CIA i el seu comandant suprem.

    Allò al que no expliquen els cronistes de la premsa "occidental":  Per a poder llançar els seus míssils contra una casa o un cotxe, prèviament, els "Predator"  han de rebre un senyal electrònic del xip col·locat a  l’objectiu (Una altra opció és establir la guia del míssil per mitjà del GPS). 

     Prèviament al inici dels bombardejos, la CIA ha hagut de crear al seu servei uns equips d’espies pakistanesos (Espies que han de saber comportar-se com a paixtus, l'ètnia que habita el Waziristan). El senyal que guia els míssils dels avions sense pilot prové d’un xip electrònic  instal·lat a un edifici o a un cotxe, o bé  per mitjà del GPS. 

    Hem de suposar que la CIA té la responsabilitat dels bombardejos amb avions no tripulats debut a que l’espionatge és essencial. Sense l’establiment d’un complex sistema d’espionatge, no es podrien fixar els objectius per als avions no tripulats.

   Per entendre'ns, els espies cristians han de subcontractar espies musulmans. És a dir, als agents de la CIA els resulta impossible fer espionatge a les àrees del Pakistan;  no és poden fer passar per individus del país. La CIA, per a poder fer espionatge al Pakistan, ha de contractar a "senyors de la guerra" locals amb l'encàrrec que investiguin on viuen els individus taliban o de Al-Qaida; a més a més, han de posar els indicadors cibernètics que orientin els avions no tripulats (Trobareu molta informació sobre el tema a Global Research, Entrevista amb la família devastada, 26.09.10, feta per En Qureshi per Asim).

          En efecte, des de l’estiu passat, es dóna una creixent matança d’innocents – homes, dones i nens – al Pakistan provocada per la intensificació del bombardejos dels avions no tripulats a càrrec de la CIA. De la mort de Na Linda Nordgrove se n’han fet ressò tots els mitjans "occidentals". La víctima era una sola. En canvi, aquests mitjans es desinteressen pels centenars de víctimes pakistaneses devastades pels bombardejos "secrets".  De la família Rahmaanir, del poblat de Miranshah, Waziristan, no en diuen res aquests mitjans; dels homes i dones vilment assassinats, no en donen els noms ni ofereixen cap referència biogràfica.

   La programació dels bombardejos es fa d’acord amb els informes que trameten els espies musulmans subcontractats. El destí d’una família al Waziristan és al albir de la decisió d’un espia. L’espia no ha de presentar proves. L’espia es limita a assenyalar al mapa Google la casa on suposa que s’amaga un "terrorista".

  

    

   Amb aquest escrit no en vull limitar a fer una denúncia de la misèria de la informació dels mitjans "occidentals" més distingits. Allò més sorprenent i que més s’ha de subratllar és el fet de la incapacitat de l’Imperi per a guanyar la guerra a l’Afganistan.

   Al cap de nou anys de guerra, l’Imperi ha hagut de comprovar que els insurgents, els denominats "talibans", han intensificat els seus atacs contra els ocupants, contra les forces dels Estats Units i les forces de les potències arrogants d’Europa.

     Allò que sembla impossible és el fet que uns pocs milers de combatents afganesos pobrament armats posi a la defensiva i en perill d’escac i mat a les arrogants forces d’ocupació.

   Per a entendre’ns: els combatents afganesos posen en crisi l’exèrcit ocupant per mitjà d’explosius que ells mateixos han de fabricar. Els insurgents fabriquen explosius (de manera artesana) utilitzant l’adob químic agrícola com a matèria prima.

    L’immens poder destructiu dels exèrcits de les potències ocupants esdevé una mena de "cacera de mosquits amb trets de canó".

    Les potències ocupants són a l’Afganistan per a "imposar" la pau, la democràcia  i la civilització. Formalment i oficialment,  els exèrcits "occidentals" ("els croats" en diuen els insurgents) són  a l’Afganistan en defensa del poble afganès contra "els terroristes talibans".

    Segons el discurs oficial s’ha de suposar que una "minoria de fanàtics" (els denominats talibans) no solament és una amenaça a la majoria afganesa sinó que, a més a més, és capaç de posar en dificultats als exèrcits "aliats" de quaranta nacions.

      Segons el raonament del discurs oficial, s’hauria d’arribar a la conclusió que "el fanatisme terrorista" dóna uns poders excepcionals a uns pobres grups rebels. L’extraordinari fenomen es podria enunciar tot dient una cosa així:  Si un grup humà aconsegueix "proveir-se de fanatisme terrorista o de terrorisme fanàtic" es pot transformar en una gran potència militar capaç de desafiar a l’Imperi i als subimperis aliats.

 

    Per al "món no occidental",  la capacitat bèl·lica dels insurgents transmet un missatge espontani el significat del qual és que els pobles oprimits són capaços de posar en crisi el domini de l’Imperi ianqui i de les potències europees, i que l’enorme blindatge dels exèrcits arrogants pot ésser esquerdat per les organitzacions d’insurgents.

    Per al "món no occidental", el poder militar dels insurgents afganesos és debut al  suport decidit de la major part de la població de l’Afganistan.

   

La premsa "progre" encobreix els crims autoritzats per En Barack Obama

quetgles | 05 Octubre, 2010 16:30

 

            La premsa "progre" encobreix els crims autoritzats per En Barack Obama.  

     Els mitjans de comunicació espanyols de caràcter progressista, com vg. Els diaris El País o el Periódico de Catalunya (Aclariment: l’amo d’aquest diari, N’Antonio Asensio, és una peça del tauler polític espanyol; és present a actes de la família reial espanyola, però també compareix a actes importants del PSOE) continuen esforçant-se donant un suport decidit a les polítiques del president dels Estats Units, En Barack Obama.  Els mitjans espanyols progressistes fan pinya amb els mitjans dretans a l’hora de denunciar "les maldats" d’aquells països (o d’aquells agents històrics) que s’atreveixen a denunciar la política del govern dels Estats Units. Aquesta pinya mediàtica fa  costat als arguments de les forces armades ianquis que ocupen l’Afganistan.

   Submisos als interessos polítics de l’Imperi,  els mitjans espanyols trameten una informació sobre l’escenari de la guerra de manera que un perceptor innocent hauria de creure que, certament, aquelles tropes aliades fan la guerra a l’Afganistan  amb l’objectiu d’establir la pau i els valors de la "civilització occidental".  I també hauria de pensar, el perceptor innocent, que els "talibans" són la representació de la barbàrie i del fanatisme.

      Tot i que aquests mitjans disposen d’experts i de "grans savis",  no són capaços d’explicar aquest fenomen tan extraordinari:  l’exèrcit més poderós del món, amb les armes mes sofisticades i destructives, al cap de nou anys de guerra, es manifesta incapaç de guanyar la guerra als talibans (s’entén que els talibans són uns pocs milers d’insurgents pobrament armats).

   

     Els mitjans "progres" espanyols  (De catalans, pròpiament, no n’hi ha) han arribat a un punt d’insignificança, de manera que han esgotat el crèdit sobre la seva capacitat d’informació.  Actualment, la major part de grans mitjans mundials ofereixen una informació que intenta realment fer comprensibles els grans esdeveniments, i, en especial, el perquè del fracàs de la guerra de l’Afganistan. 

    Els mitjans espanyols – els "progres" i els reaccionaris – semblen cecs i sords davant els crims contra la humanitat que tenen a veure amb les autoritzacions del president dels Estats Units.

   El premi Nobel de la Pau, En Barack Obama, tot fent negació de les seves promeses electorals,  ha augmentat el pressupost de guerra, ha prosseguit les guerres brutes del seu antecessor i ha incrementat el nivell de criminalitat (Per a no repetir-me, podeu veure el meu post  El premi Nobel de la Pau mou guerra a mig món.).

     Els espanyols, no, però els grans mitjans britànics i nord-americans sí fan descripcions dels desastres de la guerra, descripcions que s’acosten a la realitat de la devastació de l’Afganistan i del Pakistan.

    Però, a més a més, s’ha de destacar la nova dialèctica que afecta decisivament la guerra mediàtica: els centenars – o milers – de mitjans digitals han multiplicat les fonts d’informació; la mateixa cosa s’ha de dir dels les desenes de milers – o milions – de blogs que naveguen per Internet amb informació sobre totes les qüestions que afecten als humans.  Atenent a la veritat de la guerra i a la llibertat informativa, el món digital ha fet un salt qualitatiu.  Abunden els mitjans digitals  que ofereixen un nivell informatiu més ponderat que la dels grans mitjans sotmesos a les pressions del Poder. Per altra banda, la quasi totalitat dels grans mitjans de comunicació de la UE i dels Estats Units són empreses propietat d’un capitalista. I, pel contrari, els partits polítics o les cooperatives socials, majorment, no han aconseguit desplegar grans mitjans de comunicació. En aquest terreny, els grans avenços venen de la ma de les publicacions digitals.  

 

      Així com els exèrcits dels Estats Units i de l’OTAN sembla que perden la guerra de l’Afganistan, semblantment, és possible, jo crec, que qualques mitjans digitals són capaços de guanyar la guerra mediàtica als grans mitjans al servei de l’Imperi, o sigui, del capitalisme.

 

     Com a mostra de l’alt nivell assolit per a la guerra mediàtica, faig un "link" d’un post publicat a Wold Socialist Web Site (wsws.com) per En Bill van Auken, periodista i activista del Partit Socialista per la Igualtat (Estats Units):  Els Estats Units intensifica la matança a ambdos costats de la frontera.

     US escalates killing on both sides of Afghanistan-Pakistan border

La guerra mediàtica: Un salt qualitatiu

quetgles | 02 Octubre, 2010 05:21


   La  guerra mediàtica: Un salt qualitatiu.

      Guerra mediàtica,  em refereixo a la pugna ideològica entre els mitjans de comunicació de masses. Uns s’esforcen per ocultar o mistificar la veritat, els altres intenten fer arribar la veritat a les amples masses; uns són moguts amb l’objectiu de mantenir el sistema de domini de les elits econòmiques, els altres amb la voluntat de trencar el domini de les elits;  uns són al servei del manteniment de l’Imperi, els altres, per la seva fi.

    Fa poc vaig penjar un article ( La premsa d'esquerres nord-americana. Una notícia., 6.09.10) en el que jo feia referència a la guerra mediàtica.

    Ara, amb aquest comunicat, pretenc fer avinent als possibles lectors una mostra de la formidable capacitat intel·lectual que han aconseguit qualques formacions  d’esquerres capaces de desafiar als Ruperts Murdoch.

   En aquest cas, em satisfà fer referència a la gent que ha engegat la potent maquinària del Global Research (Editat en anglès al Canadà).

   Tot seguit, segueix  un text que he adjuntat en el que es pot constatar l’alt nivell de denúncia de que són capaços els publicistes del Global Research, al meu parer.

   

    

     

 

  La crisi econòmica mundial, la Gran Depressió del segle XXI.

 

  Pròleg

 per Michel Chossudovsky i Gavin Andrew Marshall

 

 

 

Global Research ,Global Research 25 maig 2010

 

 

- 2010-05-08 - 2010.08.05

 

Envia aquest article a un amic

0diggsdigg

 

Els comentaris d'aquest





















 El següent text és el pròleg de la crisi econòmica mundial.  La Gran Depressió del segle XXI , Michel Chossudovsky i Andrew Gavin Marshall (Editors), de Montreal, Global Research, 2010, que es llançarà a finals de maig.

impacts on people's lives. Cada un dels autors d'aquest cava ràpida recaptació per sota de la superfície daurada per revelar una complexa xarxa d'engany i distorsió dels mitjans de comunicació que serveix per amagar el funcionament del sistema econòmic mundial i els seus efectes devastadors en la vida de les persones.

  Les causes complexes, així com les conseqüències devastadores de la crisi econòmica s'analitzin acuradament amb les contribucions d'Ellen Brown, Tom Burghardt, Michel Chossudovsky, Richard C. Cook, Shamus Cooke, John Bellamy Foster, Michael Hudson, Tanya Cariina Hsu, Fred Magdoff, Gavin Andrew Marshall, James Petras, Peter Phillips, Peter Dóna-li Scott, Bill Van Auken, von Werlhof Claudia i Mike Whitney.

Tot i la diversitat de punts de vista i perspectives que es presenten en aquest volum, tots els contribuents en última instància, arribar a la mateixa conclusió: la humanitat està en la cruïlla dels greus problemes econòmics i socials de la crisi de la història moderna. 

   Per obtenir més informació, feu clic en el llibre aquí.  El llibre es pot demanar directament a Global Research



 La crisi econòmica mundial.   La Gran Depressió del segle XXI 

   Michel Chossudovsky i Gavin Andrew Marshall (Editors)

 Mont-real, Recerca Mundial d'Editors.  Centre de Recerca sobre Globalització (CRG), 2010.



    PREFACI

 En totes les regions importants del món, la recessió econòmica és profunda, la qual cosa resulta en un atur massiu, el col lapse dels programes socials de l'Estat i l'empobriment de milions de persones. La crisi econòmica s'acompanya d'un procés mundial de militarització, una "guerra sense fronteres", liderat pels Estats Units d'Amèrica i els seus aliats de l'OTAN.. El comportament de la llarga guerra "del Pentàgon" està íntimament relacionat amb la reestructuració de l'economia mundial.

No es tracta d'una crisi econòmica definida per poc o recessió. L'arquitectura financera mundial sustenta la seguretat nacional i els objectius estratègics.

. Al seu torn, el programa militar de l'OTAN i els Estats Units serveix per donar suport a una elit empresarial de gran abast que sense descans enfosqueix i debilita les funcions de govern civil.

  Aquest llibre porta el lector a través dels passadissos de la Reserva Federal i el Consell de Relacions Exteriors, a portes tancades en el Banc de Pagaments Internacionals, a les sales de juntes corporatives de peluix a Wall Street, on arribar a les transaccions financeres-ara són realitzats rutinàriament per terminals informàtics vinculats als mercats de valors més importants, amb el toc d'un botó del ratolí.   Cada un dels autors d'aquesta col lecció excavacions sota de la superfície daurada per revelar una complexa xarxa d'engany i distorsió dels mitjans de comunicació que serveix per amagar el funcionament del sistema econòmic mundial i els seus efectes devastadors en la vida de les persones.

. La nostra anàlisi es centra en el paper de poderosos actors econòmics i polítics en un ambient causats per la corrupció, manipulació financera i el frau.

  Tot i la diversitat de punts de vista i perspectives que es presenten en aquest volum, tots els contribuents en última instància, arribar a la mateixa conclusió: la humanitat està en la cruïlla dels greus problemes econòmics i socials de la crisi de la història moderna.   La crisi dels mercats financers en 2008-2009 va ser el resultat d'un frau institucionalitzat i la manipulació financera. El "rescat bancari" es van dur a terme a les instruccions de Wall Street, el que la major transferència de riquesa monetària en la història, al mateix temps la creació d'un deute públic insuperables.   Amb el deteriorament de les condicions de vida a tot el món i la caiguda de la despesa dels consumidors, tota l'estructura del comerç internacional de productes bàsics és potencialment en perill. Després de la caiguda de l'ocupació, el pagament dels salaris s'interromp, que al seu torn provoca una caiguda en la despesa en béns de consum i serveis necessaris.  Aquesta dramàtica caiguda del poder adquisitiu fracassa en el sistema productiu, donant lloc a una sèrie d'acomiadaments, tancaments de fàbriques i fallides. Agreujada per la congelació del crèdit, la disminució de la demanda dels consumidors contribueix a la desmobilització dels recursos humans i materials. Aquest procés de declivi econòmic és acumulatiu.

  Totes les categories de la força de treball es veuen afectats. Els pagaments dels salaris ja no són implementades, el crèdit s'interromp i les inversions de capital en un punt mort. Mentrestant, als països occidentals, la "xarxa de seguretat social" heretat de l'estat de benestar, que protegeix els desocupats durant la recessió econòmica, també està en perill.

El mite de la recuperació econòmica. L'existència d'una "Gran Depressió" en l'escala de la dècada de 1930, mentre que sovint es reconeix, es veu enfosquida per un consens inflexible: "L'economia està en el camí cap a la recuperació". Si bé es parla d'una renovació econòmica, els comentaristes de Wall Street han persistent i deliberada per alt el fet que la crisi financera no és simplement un compost de la bombolla - la bombolla immobiliària d'habitatge - que ja ha rebentat. De fet, la crisi té moltes bombolles, que superaran amb molt l'esclat de la bombolla d'habitatge de 2008.  Encara que no existeix un desacord fonamental entre els analistes del corrent principal que s'ha produït una recuperació econòmica, hi ha un acalorat debat sobre quan es produirà, ja sigui en el proper trimestre o el tercer trimestre de l'any, etc Ja a principis de 2010, en la "recuperació" de l'economia dels EUA s'havia previst i es va confirmar a través d'una allau acuradament redactat de la desinformació dels mitjans. Mentrestant, la difícil situació social d'un augment de la desocupació als Estats Units ha estat escrupolosament camuflat. Els economistes veure la fallida com un fenomen microeconòmic.   Els informes dels mitjans de comunicació sobre les fallides, revelant al mateix temps a nivell de les realitats locals que afecten a una o diverses fàbriques, no poden proporcionar una visió global del que està succeint en el nivell nacional i internacional. Quan tots aquests tancaments de plantes simultània a les ciutats de tot el país se sumen, una imatge molt diferent emergeix: sectors sencers de l'economia nacional estan tancant.   L'opinió pública segueix sent induït a error sobre les causes i conseqüències de la crisi econòmica, per no parlar de les solucions polítiques. Les persones volen fer creure que l'economia té una lògica pròpia que depèn del lliure joc de les forces del mercat, i que els poderosos agents financers, que mouen els fils en les sales de juntes corporatives, no podia, sota cap circumstància, han influït en la deliberada curs dels esdeveniments econòmics.   El frau i apropiació implacable de la riquesa es manté com una part integral del "somni americà", com un mitjà per difondre els beneficis del creixement econòmic. Com es transmet per Michael Hudson, el mite s'atrinxera que "sense la riquesa en la part superior, no hi hauria res a gota a gota". Aquesta lògica defectuosa del cicle de negocis eclipsa la comprensió dels orígens històrics i estructurals de la crisi econòmica mundial. Frau Financer.  La desinformació dels mitjans de comunicació en gran mesura als interessos d'un grapat de bancs mundials i els especuladors institucionals que utilitzen el seu control sobre els mercats financers i de matèries primeres per acumular grans quantitats de riquesa monetària. Els corredors de l'estat són controlats per l'establiment corporativa, incloent als especuladors. Mentrestant, els "rescats bancaris", presentat al públic com un requisit per a la recuperació econòmica, han facilitat i legitimat un nou procés d'apropiació de la riquesa. Grans quantitats de riquesa monetària s'adquireixen a través de la manipulació del mercat

. Sovint es refereix com "desregulació", l'aparell financer ha desenvolupat instruments sofisticats de la manipulació directa i l'engany. Amb la informació privilegiada i coneixement previ, els principals agents financers, utilitzant els instruments del comerç especulatiu, tenen la capacitat per manipular els moviments del mercat i el violí en el seu benefici, precipitar el col lapse d'un competidor i causar estralls en les economies dels països en desenvolupament. Aquestes eines de manipulació s'han convertit en una part integral de l'arquitectura financera, sinó que estan incrustats en el sistema.

   El fracàs de l'economia dominant La professió de l'economia, especialment en les universitats, rares vegades es refereix a l'actual "món real" funcionament dels mercats. Constructes teòrics centrats en els models matemàtics serveixen per representar una, fictícia món abstracte en el qual els individus són iguals. No hi ha distinció teòrica entre els treballadors, consumidors o empreses, tots els quals es coneixen com "els comerciants individuals". Cap individu té el poder o la capacitat d'influir en el mercat, ni pot haver cap conflicte entre treballadors i capitalistes dins d'aquest món abstracte.   En no examinar la interacció de poderosos actors econòmics en la "vida real", els processos de manipulació del mercat, manipulació financera i el frau es passen per alt. La concentració i centralització de la presa de decisions econòmiques, el paper de les elits financeres, el desenvolupament econòmic pensa tancs, els consells d'administració de les empreses: cap d'aquests temes s'examinen a les universitats als programes de l'economia.  La construcció teòrica és disfuncional, no es pot utilitzar per proporcionar una comprensió de la crisi econòmica. La ciència econòmica és una construcció ideològica que serveix per camuflar i justificar el Nou Ordre Mundial. Un conjunt de postulats dogmàtics serveix per defensar el capitalisme de lliure mercat en negar l'existència de la desigualtat social i la basada en el criteri de rendibilitat del sistema se li nega. El paper de poderosos actors econòmics i com aquests actors són capaços d'influir en el funcionament dels mercats financers i de matèries primeres no és un motiu de preocupació per als teòrics de la disciplina. Els poders de manipulació del mercat que serveixen per apropiar d'enormes quantitats de riquesa monetària poques vegades s'aborden. I quan se'ls reconeix, es considera que pertanyen a l'àmbit de la sociologia o ciència política.    Això significa que el marc polític i institucional darrere d'aquest sistema econòmic mundial, que s'ha format en el curs dels últims trenta anys, és poc analitzat pels economistes. D'això es dedueix que l'economia com a disciplina, amb algunes excepcions, no ha facilitat l'anàlisi necessari per comprendre la crisi econòmica. De fet, els seus principals postulats del lliure mercat negar l'existència d'una crisi. L'enfocament de l'economia neoclàssica està en equilibri, el desequilibri i la "correcció del mercat" o "ajustament" a través del mecanisme de mercat, com un mitjà per posar de nou l'economia "en el camí de l'auto-creixement sostingut".    L'economia política global és un sistema que enriqueix els pocs a costa de la immensa majoria. La crisi econòmica mundial ha contribuït a l'augment de les desigualtats socials dins i entre països. Sota el capitalisme mundial, el muntatge la pobresa no és el resultat de l'escassetat o la manca de recursos materials i humans. Tot el contrari és cert: la depressió econòmica està marcada per un procés de separació dels recursos humans i capital físic.

People's lives are destroyed. de vida de les persones són destruïdes. La crisi econòmica és profunda.

   Les estructures de la desigualtat social que, deliberadament, ha reforçat, el que porta no només a un procés d'empobriment generalitzat, sinó també a la desaparició dels grups d'ingressos mitjans alts i mitjans.

classe consumisme Mitjà, en què el model capitalista de desenvolupament basat en aquest rebel, també es veu amenaçada. Les fallides han afectat a diversos dels sectors més vibrants de l'economia de consum. Les classes mitjanes en l'Oest tenen, des de fa diverses dècades, ha estat sotmès a l'erosió de la seva riquesa material. Mentre la classe mitjana existeix en teoria, és una classe construïda i sostinguda pel deute de les llars. Els rics en lloc de la classe mitjana s'està convertint ràpidament en la classe de consum, que condueix a la imparable creixement de l'economia de béns de luxe. D'altra banda, amb l'esgotament dels mercats de classe mitjana per als productes manufacturats, un canvi fonamental i decisiu en l'estructura del creixement econòmic s'ha produït. Amb la desaparició de l'economia civil, el desenvolupament de l'economia de guerra d'Amèrica, recolzada per ni més ni menys de gairebé bilió de dòlars de pressupost de defensa, ha assolit noves alturesCom a accions s'enfonsen els mercats i la recessió es desenvolupa, les armes indústries avançades, els contractistes de seguretat nacional i militar i la and-coming mercenaris empreses de nova creació (entre d'altres) han experimentat un creixement pròsper i puixant de les seves diverses activitats.

  La guerra i la crisi econòmica.

 Guerra està inextricablement lligada a l'empobriment de la gent a casa i arreu del món. La militarització i la crisi econòmica estan íntimament relacionats. La provisió de béns i serveis essencials per satisfer les necessitats humanes bàsiques ha estat reemplaçat per un caràcter lucratiu "màquina de matar" en suport dels Estats Units "Guerra Global contra el Terror". No obstant això, la guerra enriqueix la classe alta, que controla la indústria, els militars, el petroli i la banca. En una economia de guerra, la mort és bona per als negocis, la pobresa és bo per a la societat i el poder és bo per a la política. les nacions occidentals, especialment els Estats Units, gasten centenars de milers de milions de dòlars l'any per assassinar gent innocent en la mesura de distància empobrides nacions, mentre que les persones a la llar pateixen les disparitats de la pobresa, classe, gènere i divideix racial.   Una pura i simple "guerra econòmica" que resulta de la desocupació, la pobresa i la malaltia es porta a terme a través del mercat lliure. de vida de les persones es troben en una caiguda lliure i el seu poder adquisitiu es destrueix. En un sentit molt real, els darrers vint anys del mundial "lliure mercat" l'economia s'han traduït, per mitjà de la pobresa i la misèria social, en la vida de milions de persones.   En lloc de fer front a una catàstrofe social imminent, els governs occidentals, que serveixen als interessos de les elits econòmiques, ha instal.lat un "Gran Germà" de la policia estatal, amb el mandat d'enfrontar i reprimir totes les formes d'oposició i la dissidència social.    La crisi econòmica i social de cap manera ha arribat al seu clímax i països sencers, com Grècia i Islàndia, estan en risc.  Només cal mirar a l'escalada de la guerra de l'Orient Mitjà Àsia Central i el de l'OTAN amenaces Estats Units a la Xina, Rússia i l'Iran per presenciar com la guerra i l'economia estan íntimament relacionats.   Els col.laboradors d'aquest llibre revelen les complexitats de la banca mundial i la seva relació amb la insidiosa complex industrial militar i els conglomerats de petroli. El llibre presenta una-disciplinària i multi-enfocament de facetes coses, al mateix temps que transmetre una comprensió de les dimensions històriques i institucionals. Les complexes relacions de la crisi econòmica a la guerra, l'imperi i la pobresa a tot el món es va posar de relleu. Aquesta crisi té un abast veritablement mundial i les repercussions que reverberen al llarg de totes les nacions, a través de totes les societats.    A la primera part, les causes generals de la crisi econòmica mundial, així com els fracassos de l'economia dominant es disposen. Michel Chossudovsky se centra en la història de la desregulació financera i l'especulació. Tanya Cariina Hsu analitza el paper de l'imperi americà i la seva relació amb la crisi econòmica. John Bellamy Foster i Fred Magdoff efectuar un examen global de l'economia política de la crisi, explicant el paper central de la política monetària. James Petras i Claudia von Werlhof una revisió detallada i crítica del neoliberalisme, centrant-se en la, política i social de les repercussions econòmiques de "lliure mercat" les reformes. Shamus Cooke examina el paper central del deute, tant pública com privada.    Part II, que inclou capítols per Michel Chossudovsky i Peter Phillips, s'analitza la creixent onada de pobresa i desigualtat social que resulta de la Gran Depressió.    Amb el suport de Michel Chossudovsky, Peter Dóna-li Scott, Michael Hudson, Bill Van Auken, Tom Burghardt i Andrew Gavin Marshall, la part III s'examina la relació entre la crisi econòmica, de seguretat nacional, els Estats Units i l'OTAN va portar la guerra i el govern mundial. En aquest context, com produïda per Peter Dóna-li Scott, la crisi econòmica crea les condicions socials que afavoreixen el restabliment de la llei marcial.   El focus en la part IV es troba en el sistema monetari global, la seva evolució i el seu paper canviant. Andrew Gavin Marshall examina la història de la banca central, així com diverses iniciatives per crear sistemes de moneda mundial i regional. Ellen Brown es centra en la creació d'un banc central global i moneda global a través del Banc de Pagaments Internacionals (BPI). Richard C. Cook examina la base del sistema monetari del deute com un sistema de control i proporciona un marc per a la democratització del sistema monetari.    Part V es centra en el funcionament del sistema bancari ombra, el que va desencadenar la crisi de 2008, dels mercats financers. Els capítols per Mike Whitney i Ellen Brown descriu en detall com Street esquema Ponzi paret s'utilitza per manipular el mercat i la transferència de milers de milions de dòlars a les butxaques dels banquers.    Estem en deute amb els autors per la seva investigació acuradament documentat, anàlisi incisiu i, sobretot, pel seu compromís indestructible a la veritat: Tom Burghardt, Ellen Brown, Richard C. Cook, Shamus Cooke, John Bellamy Foster, Michael Hudson, Tanya Cariina Hsu, Fred Magdoff, James Petras, Peter Phillips, Peter Dóna-li Scott, Mike Whitney, Bill Van Auken i Claudia von Werlhof, han proporcionat, amb més claredat, la comprensió de la complexa i econòmics, socials i polítics diversos processos que estan afectant la vida de milions de persones a tot el món.   Tenim un deute de gratitud amb Maja Romà Mundial d'Editors d'Investigació, que sense descans supervisar i coordinar l'edició i producció d'aquest llibre, inclòs el concepte creatiu de primera plana. Volem agrair a Andrea Joseph per a la composició acurada del manuscrit i la pàgina de gràfics davant. També expressem el nostre agraïment i reconeixement a Isabel Goulet, Julie Lévesque i McKevitt Drew pel seu suport en la revisió i correcció d'estil del manuscrit.

 Michel Chossudovsky i Gavin Andrew Marshall, Montreal i Vancouver, maig de 2010


 

 Per a més detalls feu clic en el llibre aquí. El llibre es pot demanar directament a Global Research


<
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb