El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religiˇ sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

Sampol, Carrero, EsglÚsia, Congo (Informe de l'any 1997)

quetgles | 27 Novembre, 2009 07:01

 

 

               A propòsit de les acusacions de Nacions Unides contra les organitzacions catòliques (“Público”, 25 i 26, 11.09), m’abelleix publicar al meu blog de Balearweb un escrit meu sobre aquest tema que ja vaig publicar al llunyà 1997.   L’esperit republicà            Roma no accepta la seva derrota a l’Àfrica Central.  Els peons mallorquins continuen mobilitzats.  

En Joan Quetgles

             A manera de resum: A finals del segle passat,  En Leopold II, rei de Bèlgica, ocupà les terres i els pobles de la marge esquerra del riu Congo; aquests 2.300.000 km² passaren a ser “possessió privada” del monarca. Va crear una capital que batejà amb el nom de Leopoldville (actualment, Kinshasa). Era un rei catòlic (quasi un sant catòlic, n’hi ha que diuen) aquest Leopold. No és d’estranyar, doncs, que al darrera de l’exèrcit belga seguissin les corrues de missioners catòlics. Una vegada engrillonats aquells negres salvatges,  d’allò que es tractava era de civilitzar-los. Colles de frares i monges de tot l’orb catòlic s’afanyaren amb entusiasme a la tasca cristianitzadora,  a saber: substituir les cultures autòctones africanes per la franco-romana (llengua francesa i religió catòlica).  Qui no combregava, no mamava. Haguéssiu vist els batejos massius d’aquelles poblacions! I a tots els posaven un nom francès, a aquells negrets. Aquells frares i monges quasi levitaven tot sentint-se l’instrument de l’Esperit Sant.   No hauria de dir que aquella fúria missionera anava precedida per les inversions econòmiques de les grans companyies. Al respecte, el text de la GEC diu: “ Malgrat les fortes inversions i els grans beneficis, la colònia no resultà tan rendible com esperava el monarca belga. Per tal d’amortitzar els capitals despesos, hom confià la recaptació d’imposts a les tropes indígenes i implantà els treballs forçats”.    Amb la proclamació de la independència al 1960, els conflictes de tot tipus, que fins aleshores es mantenien continguts, esclataren en una espiral de violència que perdura fins avui. El despotisme del règim d’En Mobutu era sostingut per França. França  - i les grans empreses franceses - esdevenia la potència hegemònica a l’Africa  central, en substitució de l’antiga metròpoli.    La darrera revolta ha triomfat. La guerra d’alliberament d’En Laurent Kabila ha aconseguit els seus objectius. En Mobutu, instrument dels designis del l’Imperialisme francès,  ha estat foragitat del Congo, com sabeu. França i Roma (el Vaticà ) són les potències perdedores.  Són tot un seguit de greus derrotes. Primer fou a Burundi, després a Rwanda; al Congo tot seguit (al Congo la desfeta franco-romana ha estat colossal). Ara els habitants de l’altre Congo també es volen treure de sobre el jou franco-romà.  Referint-se al sentiment anti-francès que es respira a Brazzaville,  N’Alfred Bosch, President del Centre d’Estudis Africans, diu “ A Ruanda i al Congo-Zaire, fa ben poc hem vist com un ressentiment comparable es traduïa en clamor anti-francès…l’Hexàgon està pagant el seus errors de càlcul. Durant anys París s’ha immiscuït en els afers polítics locals…S’han sostingut tiranies corrompudes…i una notòria presència militar”.    La derrota de Roma. El Vaticà havia compromès el seu gran poder per tal d’aconseguir la intervenció militar de les potències europees. Durant mesos, els mitjans de comunicació de França, Espanya i Itàlia donaven ple suport a la mobilització de les organitzacions “humanitàries” vaticanistes. Aquestes organitzacions, en efecte, aconseguiren una campanya d’intoxicació informativa com mai en aquests darrers 40 anys. La intervenció militar, encapçalada per França, hagués significat aturar l’avanç de les tropes d’En Kabila i el reforçament del règim agònic d’En Mobutu.  Benhauradament, Roma ha estat derrotada. Però no accepta la derrota i continua en guerra contra la nova situació política de l’Àfrica central. Les seves organitzacions de propaganda i els seus agents continuen demanant i fomentant una intervenció militar la regió dels Grans Llacs.   Encara En Kabila no havia acabat de prendre el poder a Kinshasa, i  el contuberni franco-romà ja clamava al cel perquè aquest home no anunciava la convocatòria immediata d’eleccions democràtiques. En canvi, durant els 32 anys del règim d’En Mobutu,  aquestes mateixes organitzacions “humanitàries” catòliques varen callar com un mort davant els crims del dèspota.    Podeu veure que les organitzacions mallorquines també continuen mobilitzades en campanya de condemna dels nous règims i en demanda de la intervenció militar europea (“per raons purament humanitàries”, diuen). Fa pocs dies, s’ha constituït nogensmenys que una “Plataforma per la Pau i els Drets Humans a la regió dels Grans Llacs Africans”. Tal com informa En Miquel López Crespí, L’Estel 15.6.97,  aquesta Plataforma vol  “…que les institucions de les Balears…actuïn de forma immediata per a ajudar a garantir la pau, el respecte dels drets humans, la seguretat i els processos democràtics”. La Plataforma romana ha aconseguit “fitxar” homes de fama esquerrana, com és ara En Jaume Obrador, antic militant de Bandera Roja i de l’Organització d’Esquerra Comunista. Segons veig, la intenció dels nous fitxatges és la de donar un poc de color vermell a una organització on predominen els catòlics, és a dir, els dretans(sigui com sigui, és bo saber que En Jaume Obrador és un ex-capellà. He de pensar que el “sagrament li va imprimir caràcter”, que diuen). No deixa de sorprendre que uns suposats esquerrans de formació marxista s’avinguin a fer el joc a l’estratègia imperialista franco-romana. És esperpèntic que els qui havien donat suport implícit al règim genocida ara demanin pau i drets humans. Ha estat durant els darrers cent anys de domini franco-belga-catòlic que hi hagut guerra perpètua, esclavatge, genocidi, destrucció, explotació, treball forçat…A què ve  demanar la pau ara que s’ha acabat la guerra. Pel contrari, és ara que per primera vegada s’obri un clar camí d’esperança per als pobles de Centre-Àfrica. Als menys ara tenen la forta sensació que s’han tret de sobre l’imperialisme francès i els seus titelles locals.     Les plataformes catòliques se senten fortes i segures en aquesta terra de Mallorca missionera; van a l’ample. De què han de tenir por, si els diaris mallorquins accepten, sense criteri de veritat, els escrits de col·laboradors catòlics romans, escrits per on traspua l’esperit de la Inquisició i del reaccionarisme.   Com a exemple que m’ha cridat l’atenció - i no per la categoria de l’autor, que és un missus - pos l’article d’En Carmelo Bonnin, “Desencís al Zaire”,  Balears, 3.6.97. L’atenció d’aquest escrit rau en que l’autor - un peó romà - manifesta ingènuament el discurs catòlic sobre el tema i, sense voler, destapa la cara de la Inquisició. Permeteu-me una anàlisi del text. En primer lloc, s’apunta a la demanda de N’Emma Bonino (Quina gràcia! Vegeu la casualitat: Bonnin, Bonino!) segons la qual Europa hauria d’intervenir (“intervenir”, ja se sap, exèrcits, bombardejos, massacres, ocupació, tortures, crims…) al Congo contra En Kabila. Per reforçar l’urgència de la intervenció, En Bonnin no te problemes a l’hora de presentar En Kabila com un gran criminal i un dèspota. Dona per cert que En Kabila va “massacrar els refugiats rwandesos i de violar sistemàticament la població de les zones conquerides”. Na Bonino i En Bonnin donen per certes unes suposades denúncies de massacres procedents de “Metges sense fronteres” . Certament, sembla que qualques camps de refugiats rwandesos foren assaltats, però no per l’exèrcit d’En Kabila, sinó per grups d’habitants de Khisangani, irats contra els hutus col·laboracionistes. En aquests moments, la premsa - la de prestigi - intenta esbrinar si hi ha fosses comunes a la zona i, sobre tot, si és cert o no que hi participaren oficials tutsis. En Kabila ho nega rotundament. No tenim informació fiable i suficient sobre els assalts als camps de refugiats. Però sí sabem - gràcies a la premsa de l’”Univers Anglès” i Alemany” - allò que pretén amagar l’estratègia franco-romana: que els grans camps de refugiats hutus eren sota control dels militars rwandesos i dels milicians hutus armats; que en tot moment, varen intentar fer ràzzies que desestabilitzessin els governs de Rwanda i Burundi; que aquests militars tenien el suport d’En Mobutu; que a indicació d’En Mobutu varen intentar massacrar, sense èxit, la població tutsi del Congo oriental; que l’ordre d’expulsió dels tutsi-bunyamalenge fou l’origen de la revolta armada contra En Mobutu; que els que havien d’executar l’expulsió eren precisament els militars rwandesos; que l’ajuda internacional al camps de refugiats era la base material sobre la qual els militars i els milicians mantenien la seva estratègia de guerra.   No sé si ho saben En Bonnin i Na Bonino, però, en cap cas, no pot ésser invalidat el principi de contradicció. Segons aquest principi, és impossible que “En Kabila violés la població de les zones conquerides” i, alhora, aquesta mateixa població el rebés triomfalment com a alliberador. Per tant, els dos Bonnins, diuen falsedat. El nostre Bonnin dona per suposat allò que encara no es pot determinar: que En Kabila no té voluntat democràtica. Ve a suposar que els mitjans de comunicació han estat ingenus respecte a En Kabila. Això torna a ser una falsedat manifesta: els mitjans hispans i catalans han donat total suport a l’estratègia franco-romana; en lloc de parlar del Congo, informaven dels refugiats sense preguntar-se mai a veure que hi feien els militars rwandesos. El beat Bonnin, allà al seu escriptori, ha descobert la causa de la “manca de democràcia” al Congo: En Laurent Kabila és un ex-marxista; diu, “la qüestió és si podien esperar una altra cosa d’aquest home”. El nostre minúscul inquisidor ni tan sols vol esperar el marge de cent dies per a veure cap on va el nou Congo. El nostre beatet ha descobert proves que desqualifiquen definitivament a En Kabila: “ el Che Guevara…afirmava que En Kabila era femellut, bevedor i covard”.  No se’n adona En Bonnin - ni la beata TV3 - que està incitant als joves a ser femellers, bevedors i covards.    Una cosa és certa: que els canvis a l’Àfrica Central són en profunditat, sinó la ràbia franco-romana no vessaria com ho fa (Continuarà, si “Déu vol”).    

 

Sampol, Carrero, EsglÚsia (2n reportatge de Publico).

quetgles | 26 Novembre, 2009 20:27

 

  

        Carrero, Sampol, Gasòliba, catòlic, Església, Malloca (2n reportatge)

 

      Reprodueixo en aquest blog part del reportatge de “Público”, 26.11.09, sobre els crims relacionats amb el Genocidi de Rwanda de 1994.

  CRÍMENES DE GUERRA EN CONGO

Curas católicos desvían fondos para la guerrilla

El informe del Grupo de Expertos de la ONU acusa a sacerdotes de entregar al FDLR dinero destinado a los refugiados en Congo

Vota

Resultados

29 Votos

Versión para móvil

Comentarios 62     |  |   |   

Enviar a un amigo

| Compartir          

Sede de la organización Hermanos de la Caridad y el instituto Ahadi en Kigoma (Tanzania).-´PÚBLICO

ISABEL COELLO - MADRID - 26/11/2009 06:50

Varios religiosos católicos con base en Europa y en África están dando "apoyo material y financiero" al Frente Democrático para la Liberación de Ruanda (FDLR), el grupo armado ruandés acusado de graves abusos de los derechos humanos en Congo. Así lo afirma el informe del Grupo de Expertos de la República Democrática de Congo, nombrado por Ban Ki-moon, en el que también se ha acusado a dos activistas españoles Joan Casòliva, de Inshuti, y Joan Carrero, de Fundació SOlivar de prestar apoyo logístico y financiero a la guerrilla hutu, extremo que ambos niegan categóricamente. El informe aporta correspondencia por correo electrónico realizada por el misionero católico italiano Pier Giorgio Lanaro, de la congregación Severiens, que vive en Kasongo, a 700 kilómetros de la localidad congoleña de Bukavu. El misionero italiano "hace referencia a comunicaciones directas que ha tenido con Ignace Murwanashyaka", presidente del FDLR, detenido en Alemania el pasado 17 de noviembre junto a su vicepresidente, Straton Musoni."De acuerdo con las comunicaciones de Lanaro, este desvió deliberadamente para apoyo directo al FDLR fondos recaudados por su congregación en Europa para ayudar a refugiados y lo ha hecho con la complicidad de Franco Bordignon, el mánager de finanzas para la congregación en Bukavu", señala el informe. El informe asegura que se trata de "apoyo intencional" al frente guerrillero"Por suerte no tengo problema para recibir dinero y enviarlo sin advertir a nadie más que a nuestro contable", escribe Lanaro en uno de los correos, que forman parte de los anexos del informe. "He visitado a la autoridad del FDLR", explica en otro. En un tercero, Lanaro comenta que su familia podría recibir fondos que luego serían enviados al FDLR y copia un mensaje de Murwanashyaka confirmando su disponibilidad para recibir el dinero. "Queridísimo, te mando el último email del presidente I", afirma en referencia al jefe del FDLR. "Lo mejor sería saber cuánto quieres enviar (...). Lo puedes mandar especificando que es una oferta destinada a mí para los prófugos ruandeses. Así no tengo dificultad para retirar el dinero. Por lo demás, lo podrías mandar a mis parientes (...)"El misionero italiano advierte en otro fragmento de correspondencia de que está escribiendo "al presidente Ignace para ver cómo hacer (...), ya que leo en un correo que he recibido hoy mismo que la cuenta bancaria en Alemania del FDLR ha sido suspendida".

Dinero para operativos

El informe también alude al cura belga Constant Goetschalckx, que ha estado al frente de la organización Hermanos de la Caridad en la localidad tanzana de Kigoma. Goetschalckx aparece mencionado junto a Casòliva en una conversación telefónica obtenida por el Grupo de Expertos, en la que otro religioso de origen ruandés y residente en España, Jean-Berxchmans Ntihabose, le dice a su interlocutor que ambos "proveían dinero a operativos del FDLR que cruzaban desde la RDC a Tanzania por el Lago Tanganika", según el texto. Ntihabose aparece en el listado de llamadas que el general Mudacumura del FDLR en Congo hizo desde su teléfono satélite. Un religioso está en la lista de llamadas del teléfono satélite de un generalEl Grupo de Expertos afirma ser consciente de que "organizaciones religiosas que operan en zona de conflicto y proveen asistencia humanitaria a los refugiados acaban invariablemente teniendo algún contacto con grupos armados no estatales", pero precisa que los casos denunciados son de "apoyo intencional" al FDLR.La Iglesia ha tenido históricamente una gran importancia en los Grandes Lagos. En Ruanda, la Iglesia católica estaba presente desde la ocupación alemana. Durante la colonización belga, los católicos fueron fundamentales a la hora de educar a las masas, ya que disponían del monopolio de las escuelas. Su gran implicación no la ha hecho inmune a los efectos del conflicto. La Audiencia Nacional investiga si el Frente Patriótico Ruandés de Paul Kagame asesinó a seis religiosos españoles en Ruanda y Congo. Por su parte, el Tribunal Penal Internacional para Ruanda ha condenado a tres religiosos por su papel en el genocidio de 1994.

Transcripción de conversaciones telefónicas 

En los correos electrónicos del misionero Pier Giorgio Lanaro, se aprecian sus maniobras para desviar fondos hacia la guerrilla. “En noviembre, cuando he visitado a la autoridad del FDLR”, dice en uno. En otro e-mail, sugiere que se envíe el dinero “a través de mis hermanos” en vista de que “la cuenta bancaria en Alemania ha sido suspendida”. Todo ello porque “por suerte, no tengo problema para recibir y enviar dinero sin advertir a nadie”.  10 de julio de 2009
J. Berchmans : Buenos días.
Individuo: Buenos días. ¿Es usted el abad Jean-Berchmans?
J. B.: Sí, soy yo.
I.: Soy XXX, hablamos ayer.
J. B.: Sí, me acuerdo.
[la conversación continúa]
I.: ¿No ha tenido noticias del Sr. Casòliva ?
J. B.: No, no, no le he llamado. Si quiere, le puedo llamar para pedirle información.
I.: Me han dicho también que es posible que el general Mudacumura [comandante de las FDLR en Congo] llegue para la reunión (...). Creo que ya se han marchado hacia Gitega o Uvira. No estoy seguro.
J. B.: Ah, entonces el problema es que estas cosas ocurren en secreto y por eso nadie puede informarle bien. Ese es el problema.
I.: (...) El general está en contacto con usted regularmente, ¿no es así?
J. B.: No, no, es alguien que está con él quien está en contacto conmigo. Hay un coronel que está en contacto conmigo.

14 de julio de 2009
Individuo: Ellos han mencionado también a un tal hermano Stan [Goetschalckx] en Kigoma, y dicen que el hermano Stan y Casòliva donan bastante dinero. Pero yo confío en su opinión...
J. Berchmans: ¿Casòliva estaba con el padre Stan, el de Hermanos de la Caridad de Kigoma? Él colabora, está en contacto con el padre Stan.
I: Y son ellos quienes organizan la financiación allá.
J. B.: Sí, sí, son ellos quienes organizan la financiación allá. Si usted me deja su número de teléfono, quizá mañana podría contactar con usted. Será más sencillo para usted.
I.: Ok, ok, de acuerdo. Pero, ¿cómo pueden hacerlo en Kigoma ? ¿Las FDLR van allí para recoger el dinero de Stan? ¿Van a Kigoma, es eso?
J. B.: Eso es lo que he oído decir. Es decir, el padre Stan, de los Hermanos de la Caridad, estaba en contacto con esos hombres. Pero es algo ultrasecreto.
I: ¿Es secreto?
J. B.: Es ultrasecreto. Puede que no puedan o no quieran hablar con cualquiera. Por tanto, voy a intentar hablar con Casòliva, que podrá al menos proporcionar buena información
[la conversación continúa]
I.: Pero, ¿es cierto que los hombres militares se encuentran con Casòliva? Es el movimiento directamente, no intermediarios, son los militares.
J. B.: Sí, son los militares. Es un caso de supervivencia. Están tratando de sobrevivir.
[la conversación continúa]
I.: Y usted conoce qué gente en particular llega allí. Qué militares frecuentan Kigoma con Stan y Casòliva…
J. B. : Muy activos. Han cambiado sus nombres, entonces no se puede saber. Han cambiado sus nombres para que no haya fugas, envían a la gente con códigos, por tanto no es fácil de saber.
I.: ¿Y allí ellos reciben dólares?
J. B.: Sí, sí, sí, sí, reciben dólares. 
  

 

Sampol, Carrero, cat˛lic, EsglÚsia, Papa.

quetgles | 26 Novembre, 2009 20:12

 

  

                                En Pere Sampol i les seves estranyíssimes declaracions.        En Pere Sampol fa declaracions com si els receptors  - o els lectors dels diaris – fossin ignorants, o bastant ignorants, sobre el gran genocidi de Rwanda de 1994.     Segons el reportatge de “Público”, 26.11.09, En Pere Sampol, el senador de Balears, fa una rèplica molt rara a les acusacions de Nacions Unides sobre els implicats en la finançament  dels rebels de FDLR. Vegeu aquest paràgraf del reportatge:    “El senador del Partido socialista Mallorquí, Pere Sampol, calificó las acusaciones de "auténtico disparate" y "manipulación calumniosa" de la ONU. "Es muy fuerte que Naciones Unidas se preste al juego de encubrir a un gobierno magnicida, genocida como el de Ruanda, que practica el pillaje en el Congo. Es un descrédito", dijo. Sobre las acusaciones de crímenes de guerra que pesan contra el grupo rebelde, Sampol afirmó: "Imagino que cuando se han producido masacres tan grandes hay grupos que reaccionan con la violencia". "No sé quién es el FDLR -admitió- pero sí sé que una pequeña ONG cuyo presidente está hipotecado para pagar una querella no ha financiado a ningún grupo armado"”.        Anàlisi del text      En Sampol qualifica de “disbarat’’ i de “manipulació calumniosa” les acusacions de Nacions Unides. Però, com es pot veure al reportatge, hi ha tot de proves aportades pels agents judicials com a base de l’acusació. Són aportacions concretes, materials, amb noms de persones i de llocs concrets, les aportacions que fan els agents i els experts en el tema.      Davant tan de  materials que reforcen l’acusació, no té sentit afirmar que aquests materials són manipulats o calumniosos. A un procés judicial, l’advocat defensor ha de demostrar la inconsistència de les proves presentades per l’acusació.  És molt estrany que En Sampol es posi d’advocat defensor; allò propi és que l’advocat defensor es declari incompetent si no ha pogut estudiar la imputació ni les proves aportades.  En Sampol, en efecte, què en sap d’un munt de proves presentades per l’acusació? El jutge que porta el cas pensaria que l’advocat defensor s’havia begut el seny.    En Sampol dóna per suposat  - i ho declara públicament – que Nacions Unides col·labora amb uns encobridors d’un “Govern magnicida, genocida com el de Rwanda”.  En aquesta declaració el senador  de Balears passa a fer de fiscal. No només fa negació de les proves presentades; ara rebutja els acusadors i els acusa de manipular les proves i d’aixecar falsos testimonis.     (Els agents judicials ho són del Tribunal Internacional de Nacions Unides que té per objectiu processar aquelles persones que tingueren a veure amb el Genocidi de Rwanda) Si En Sampol  fos membre d’un tribunal de internacional  podria enviar els agents judicials a investigar i a aclarir dubtes. En Sampol no té cap manament del Poder Judicial. És un poc ridícul que faci de Papa, com si estigués moralment per sobre del Tribunal Internacional i per sobre del President de Nacions Unides.      En resposta sobre les acusacions al FDLR, En Sampol diu:  “Imagino que quan s’han produït massacres tan grans hi ha grups que reaccionen amb la violència”.  El text implica una inversió de la història coneguda.   Els qui patiren el massacre foren els tutsis, i els assassins eren els hutus d’extrema dreta (i catòlics) del Front Patriòtic.  El senador dóna a entendre que els guerrillers del FDLR (els hereus del Front Patriòtic) són els subsistents del genocidi i no els aliats dels genocides o els propis genocides.  Els senador de Balears fa aquesta declaració com si fos un cap de Govern que dóna suport polític al FDLR; però En Sampol no és cap de Govern ni ministre d’exteriors; si bé és cert que devia semblar un ministre d’exteriors allà a Kinshasa entrevistant-se amb el cap de Govern del Congo (o un enviat especial de les Nacions Unides). Per cert, seria interessant saber qui pagava el viatge i les despeses.    Més Papa que el de Roma quan amb to enèrgic afirma que un president  d’una ONG (s’entén que es refereix a En Juan Carrero) “no ha finançat cap grup armat”. Efectivament, el Papa de Roma només es declara infal·lible en temes que són matèria de fe.     Per cert, també sembla extraordinari que un pelat – el pelat Juan Carrero - s’hipotequi per pagar una querella criminal contra quaranta polítics tutsis de Rwanda acusats de genocidi.     O sigui Carrero, Sampol i Gasòliba, els tres campions mundials per a establir la justícia a la regió dels Grans Llacs. Quina gràcia, oi?    

 

Les llibertats dels liberals espanyols (Comentaris impertinents)

quetgles | 26 Novembre, 2009 11:23

 

       Les conegudes llibertats dels liberals espanyols (Comentaris impertinents).   

   Madrid és una de les capitals mundials del liberalisme, jo deia. Madrid vessa de veus liberals per tot arreu. Són unes veus que canten les llibertats tradicionals espanyoles de sempre. Són les llibertats fonamentals que defensen Jiménez Losantos, Esperanza Aguirre i Rouco Varela.   Milions de madrilenys estan per la defensa de les llibertats espanyoles, llibertats que són molt diverses però totes molt nobles. Podrien dir que fan un ramell de les llibertats dels neocons,  les dels franquistes i les dels guerrillers de Cristo Rey.     Defensen les llibertats guanyades pel general Franco, amb allò de “Una, Grande y Libre”.    Defensen Espanya contra els intolerants separatistes.    Defensen la llibertat dels pares a elegir la llengua espanyola a les escoles catalanes.     I són a favor de la llibertat dels senyors capitalistes a disposar lliurament del seu capital.     Són a favor de la llibertat dels catòlics a fer valer les seves creences religioses contra la intolerància del laïcisme imposat pel govern socialista (Com explica el gran filòsof liberal En Friedrich Hayek, el socialisme condueix al totalitarisme).    I són a favor de la llibertat de néixer dels embrions humans (L’avortament voluntari s’ha de considerar un assassinat).   També són a favor de la llibertat de matrimoni lliure de sempre, sense interferències dels homosexuals (Els matrimonis gais són un atemptat a la dignitat).    Darrerament, a Madrid, es van manifestant noves línies de llibertat, com la descoberta per En Juan Manuel Prada a l’ABC,  que mostren els fons llibertari de les “corridas de toros”. Al seu article, En Prada fa veure que les “corridas” són una festa nacionalcatòlica lliure i que els anti-taurins són, al fons, uns ateus; i així, diu: “Los toros sólo són comprensibles desde el genio católico, que es el único capaz de concebir una religión donde cuerpo y alma vayan juntos de la mano, paseàndosecon toda naturalidad entre el más acá y el Más Allá”.   Des de Madrid, surten milers de bloguers disposats a defensar la llibertat a tot el Món; per això, es revolten contra el programa d’assegurança mèdica  pública del president dels Estats Units, Barack Obama.    Els blogs liberals madrilenys recullen tot de declaracions anti-Obama, com la del jove portoriqueny N’Alfredo Valcarcel, jurisconsult, que, entre altres declaracions, diu: Pero rezo y le pido a Dios que los estadounidenses se rebelen y fracase esta reforma en el Senado – y como buen socialista, la idea “del cambio” que tiene Obama es desangrar a los EEUU de su riqueza, su poderío militar, y su legado de libertad individual. Hoy ha sido un día muy triste para todo el que ame la libertad y una victoria para los déspotas”.

 

EsglÚsia, Mallorca, Congo, Carrero, Sampol, Gas˛liba.

quetgles | 26 Novembre, 2009 06:02

 

      

          Juan Carrero i Pere Sampol, investigats per Nacions Unides        Hi ha per sospitar que En Juan Carrero  (El personatge a vegades figura com a Joan Carrero) és un agent vaticanista que treballa en l’objectiu de donar suport a les organitzacions dels hutus que s’exilaren al Congo fugint de Ruanda al 1996 (Organitzacions que són acusades de genocidi i d’organitzar la lluita armada contra el Govern de Ruanda). Sembla que la fundació  “S’Olivar “ d’En Juan Carrero figura a la llista d’organitzacions espanyoles denunciades per les Nacions Unides. Sembla que En Carrero no té mitjans de subsistència coneguts. Jo me pregunto què hi fa el senador per Balears – En Pere Sampol – fent d’acompanyant d’aquest personatge tan fosc  En Juan Carrero.   Què se’ls hi havia perdut per Kinshasa als tres mosqueters? Es veu que la premsa mallorquina deu tenir dificultats per aixecar la llebre.  Per compensar la situació he pensat que podria ser d’interès el reportatge sobre el tema  que fa “Público”, 25.11.09, reportatge que he penjat aquí, i que ve a continuació.          El Grupo de Expertos de la República Democrática de Congo, nombrado por el secretario general de la ONU, Ban Ki-moon, para informar sobre la situación en el país, ha acusado a dos activistas españoles, cuyos grupos han recibido financiación pública en España, de "proporcionar apoyo financiero, logístico y político" al Frente Democrático para la Liberación de Ruanda (FDLR), grupo armado ruandés opuesto al régimen de Kigali que opera en el este de Congo.Se trata de Joan Casòliva, presidente de la organización Inshuti/Amigos del Pueblo de Ruanda, registrada en Barcelona, y Joan Carrero, presidente de la Fundación SOlivar, una organización cristiana registrada en Palma de Mallorca y principal impulsora de la querella en la Audiencia Nacional contra cerca de 40 funcionarios del actual régimen ruandés."El FDLR ha recibido apoyo financiero, logístico y político regular de individuos pertenecientes a [ambas] instituciones caritativas, que han sido a su vez financiadas directa o indirectamente por el Gobierno de las Islas Baleares", señala el Grupo de Expertos en un informe confidencial al que ha tenido acceso Público, y que el Consejo de Seguridad de la ONU tiene previsto debatir hoy. La investigación del Grupo de Expertos halló vínculos con Inshuti y SOlivarCasòliva negó ayer por teléfono las acusaciones. "Es absolutamente falso. No conozco a nadie del FDLR. Nos atacan porque quieren ir contra la querella que hay en la Audiencia Nacional", declaró. El Grupo de Expertos basa sus afirmaciones en testimonios, correspondencia por correo electrónico, conversaciones telefónicas grabadas, análisis de registros de llamadas y recibos de transferencias de dinero, según el documento. El informe no especifica qué cantidades de dinero se cree que han podido ser transferidas."Un oficial de enlace del FDLR que tomó parte en una transferencia de armas afirmó al Grupo que había estado en contacto con Casòliva, quien le había prometido que recaudaría hasta 200.000 dólares (133.000 euros) para el FDLR", indica el informe.

Agentes Maestro y Odette

La investigación comprobó que Casòliva visitó Congo el 29 de julio de 2009, según los registros de inmigración, y "testigos afirman haberle visto en una reunión en Uvira con dos agentes conocidos como Maestro y Odette, conocidos como agentes del FDLR", grupo al que la ONU acusa de cometer crímenes de guerra. Según Casòliva, Odette es una viuda que conoce hace tiempo, que no dispone de medios y a la que ayudó con 300 euros. "Maestro es un hombre al que he visto un par de veces en un restaurante y me pidió que visitara su casa y su familia. Les hice fotos", señaló. El informe menciona a otros dos altos cargos de Baleares, pero no les atribuye apoyo al FDLREn cuanto a Carrero, el informe señala que la entidad que preside, Fundación SOlivar, ha donado dinero en los últimos años a la organización Brothers of Charity (Hermanos de la Caridad). "Algunos de estos fondos fueron dirigidos a una organización hermana de Brothers of Charity en Kigoma (Tanzania), el Instituto Ahadi. Recibos de Western Union indican que el jefe de programas del Instituto Ahadi recibió en 2006 dos transferencias de dinero (por 500 dólares) de Anastase Munyandekwe, un ciudadano belga de origen ruandés que hasta hace poco fue portavoz del FDLR", precisa el texto. Público no pudo localizar a Carrero, quien se encuentra de viaje fuera de España.El informe menciona a otros dos altos cargos de Baleares, pero no les atribuye apoyo al FDLR. Señala que el senador Pere Sampol participó en el Diálogo Inter-ruandés que organiza la Fundación SOlivar con el objetivo de promover la reconciliación en los Grandes Lagos. En aquel encuentro asistieron también Esperance Mukashema, "que según varias fuentes en la RDC es familiar del general Sylvestre Mudacumura" [comandante militar del FDLR], y Jacques Kanyambibwa, un ex piloto ruandés, que ha pedido públicamente que se ponga en libertad a dos compatriotas detenidos en Francia en relación al genocidio de 1994.
Dos guerrilleros hutus del Frente Democrático para la Liberación de Ruanda (FDLR), en una zona selvática de Kivu Norte, a 150 kilómetros de Goma, en febrero. -AFP

Viaje a Kinshasa

Asimismo, Sampol y el director general de Cooperación de Baleares, Josep Ramón Balanzat, viajaron con Carrero en febrero de 2009 a la capital congoleña, Kinshasa, donde se reunieron con el primer ministro, Adolphe Muzito.    Inshuti ha recibido financiación del Ayuntamiento de Manresa, en cuyo Consell Municipal de Solidaritat participa. Según la memoria de 2006, a Inshuti se le concedió una subvención de 10.478 euros para un programa de cursos de paz entre jóvenes refugiados en Kigoma. La contraparte local que llevaba a cabo los cursos es el Instituto Ahadi, que menciona el Grupo de Expertos. Joan Casòliva niega las acusaciones y dice tener pruebas de todos los pagos"Nosotros entregamos el dinero a los Hermanos de la Caridad y ellos lo gestionan. Pero no creo que colaboren con el FDLR. Son gente que me da mucha confianza", agregó Casòliva, quien señala que "no puede haber pruebas" y que guarda los recibos de todos los gastos de los proyectos.En 2007, Inshuti recibió 6.750 euros para ofrecer becas de estudios a distancia para jóvenes en Ruli (Ruanda). También se destinaron 10.666 euros a un proyecto de acogida de niños de la calle. La Fundación SOlivar ha recibido 60.000 euros del Fons Mallorquí de Solidaritat, formado por ayuntamientos y diputaciones. La mitad de esa cantidad fue para organizar el Diálogo Inter-ruandés, que se celebró en Palma. La subvención oficial también es para apoyar la querella, que ha hecho que el juez Fernando Andreu dicte orden de busca y captura contra 40 cargos ruandeses.

El informe anterior acusó a Ruanda

El Grupo de Expertos tiene por misión, según la resolución 1807/08 de la ONU, recabar y analizar información sobre los flujos de armas a la RDC y las personas, instituciones y empresas que violan el embargo de armas impuesto sobre el país. Cada año confecciona una lista de los que han violado el embargo, a los que se recomienda imponer sanciones como la congelación de sus cuentas o limitaciones de viaje. En el informe del año pasado, el Grupo de Expertos acusó a Ruanda de apoyar –con uniformes y equipos militares, y reclutando soldados (incluidos niños)– al Congreso Nacional para la Defensa del Pueblo (CNDP), un grupo armado protutsi que operaba en el este del Congo, liderado por Laurent Nkunda. El informe también detallaba la financiación del FDLR a través de la explotación ilegal de los recursos minerales. En el informe de este año no se ha investigado al CNDP como tal, ya que, a raíz de un acuerdo de paz, el grupo rebelde accedió a integrarse en el Ejército congoleño. Su líder, Nkunda, fue detenido en enero y enviado a Ruanda  

Juan Carrero i Pere Sampol, investigats per Nacions Unides

quetgles | 25 Novembre, 2009 17:25

 

  

              Juan Carrero i Pere Sampol, investigats per Nacions Unides        Hi ha per sospitar que En Juan Carrero  (El personatge a vegades figura com a Joan Carrero) és un agent vaticanista que treballa en l’objectiu de donar suport a les organitzacions dels hutus que s’exilaren al Congo fugint de Ruanda al 1996 (Organitzacions que són acusades de genocidi i d’organitzar la lluita armada contra el Govern de Ruanda). Sembla que la fundació  “S’Olivar “ d’En Juan Carrero figura a la llista d’organitzacions espanyoles denunciades per les Nacions Unides. Sembla que En Carrero no té mitjans de subsistència coneguts. Jo me pregunto què hi fa el senador per Balears – En Pere Sampol – fent d’acompanyant d’aquest personatge tan fosc  En Juan Carrero.   Què se’ls hi havia perdut per Kinshasa als tres mosqueters? Es veu que la premsa mallorquina deu tenir dificultats per aixecar la llebre.  Per compensar la situació he pensat que podria ser d’interès el reportatge sobre el tema  que fa “Público”, 25.11.09, reportatge que he penjat aquí, i que ve a continuació.    

      El Grupo de Expertos de la República Democrática de Congo, nombrado por el secretario general de la ONU, Ban Ki-moon, para informar sobre la situación en el país, ha acusado a dos activistas españoles, cuyos grupos han recibido financiación pública en España, de "proporcionar apoyo financiero, logístico y político" al Frente Democrático para la Liberación de Ruanda (FDLR), grupo armado ruandés opuesto al régimen de Kigali que opera en el este de Congo.Se trata de Joan Casòliva, presidente de la organización Inshuti/Amigos del Pueblo de Ruanda, registrada en Barcelona, y Joan Carrero, presidente de la Fundación SOlivar, una organización cristiana registrada en Palma de Mallorca y principal impulsora de la querella en la Audiencia Nacional contra cerca de 40 funcionarios del actual régimen ruandés."El FDLR ha recibido apoyo financiero, logístico y político regular de individuos pertenecientes a [ambas] instituciones caritativas, que han sido a su vez financiadas directa o indirectamente por el Gobierno de las Islas Baleares", señala el Grupo de Expertos en un informe confidencial al que ha tenido acceso Público, y que el Consejo de Seguridad de la ONU tiene previsto debatir hoy. La investigación del Grupo de Expertos halló vínculos con Inshuti y SOlivarCasòliva negó ayer por teléfono las acusaciones. "Es absolutamente falso. No conozco a nadie del FDLR. Nos atacan porque quieren ir contra la querella que hay en la Audiencia Nacional", declaró. El Grupo de Expertos basa sus afirmaciones en testimonios, correspondencia por correo electrónico, conversaciones telefónicas grabadas, análisis de registros de llamadas y recibos de transferencias de dinero, según el documento. El informe no especifica qué cantidades de dinero se cree que han podido ser transferidas."Un oficial de enlace del FDLR que tomó parte en una transferencia de armas afirmó al Grupo que había estado en contacto con Casòliva, quien le había prometido que recaudaría hasta 200.000 dólares (133.000 euros) para el FDLR", indica el informe.

Agentes Maestro y Odette

La investigación comprobó que Casòliva visitó Congo el 29 de julio de 2009, según los registros de inmigración, y "testigos afirman haberle visto en una reunión en Uvira con dos agentes conocidos como Maestro y Odette, conocidos como agentes del FDLR", grupo al que la ONU acusa de cometer crímenes de guerra. Según Casòliva, Odette es una viuda que conoce hace tiempo, que no dispone de medios y a la que ayudó con 300 euros. "Maestro es un hombre al que he visto un par de veces en un restaurante y me pidió que visitara su casa y su familia. Les hice fotos", señaló. El informe menciona a otros dos altos cargos de Baleares, pero no les atribuye apoyo al FDLREn cuanto a Carrero, el informe señala que la entidad que preside, Fundación SOlivar, ha donado dinero en los últimos años a la organización Brothers of Charity (Hermanos de la Caridad). "Algunos de estos fondos fueron dirigidos a una organización hermana de Brothers of Charity en Kigoma (Tanzania), el Instituto Ahadi. Recibos de Western Union indican que el jefe de programas del Instituto Ahadi recibió en 2006 dos transferencias de dinero (por 500 dólares) de Anastase Munyandekwe, un ciudadano belga de origen ruandés que hasta hace poco fue portavoz del FDLR", precisa el texto. Público no pudo localizar a Carrero, quien se encuentra de viaje fuera de España.El informe menciona a otros dos altos cargos de Baleares, pero no les atribuye apoyo al FDLR. Señala que el senador Pere Sampol participó en el Diálogo Inter-ruandés que organiza la Fundación SOlivar con el objetivo de promover la reconciliación en los Grandes Lagos. En aquel encuentro asistieron también Esperance Mukashema, "que según varias fuentes en la RDC es familiar del general Sylvestre Mudacumura" [comandante militar del FDLR], y Jacques Kanyambibwa, un ex piloto ruandés, que ha pedido públicamente que se ponga en libertad a dos compatriotas detenidos en Francia en relación al genocidio de 1994.
Dos guerrilleros hutus del Frente Democrático para la Liberación de Ruanda (FDLR), en una zona selvática de Kivu Norte, a 150 kilómetros de Goma, en febrero. -AFP

Viaje a Kinshasa

Asimismo, Sampol y el director general de Cooperación de Baleares, Josep Ramón Balanzat, viajaron con Carrero en febrero de 2009 a la capital congoleña, Kinshasa, donde se reunieron con el primer ministro, Adolphe Muzito.    Inshuti ha recibido financiación del Ayuntamiento de Manresa, en cuyo Consell Municipal de Solidaritat participa. Según la memoria de 2006, a Inshuti se le concedió una subvención de 10.478 euros para un programa de cursos de paz entre jóvenes refugiados en Kigoma. La contraparte local que llevaba a cabo los cursos es el Instituto Ahadi, que menciona el Grupo de Expertos. Joan Casòliva niega las acusaciones y dice tener pruebas de todos los pagos"Nosotros entregamos el dinero a los Hermanos de la Caridad y ellos lo gestionan. Pero no creo que colaboren con el FDLR. Son gente que me da mucha confianza", agregó Casòliva, quien señala que "no puede haber pruebas" y que guarda los recibos de todos los gastos de los proyectos.En 2007, Inshuti recibió 6.750 euros para ofrecer becas de estudios a distancia para jóvenes en Ruli (Ruanda). También se destinaron 10.666 euros a un proyecto de acogida de niños de la calle. La Fundación SOlivar ha recibido 60.000 euros del Fons Mallorquí de Solidaritat, formado por ayuntamientos y diputaciones. La mitad de esa cantidad fue para organizar el Diálogo Inter-ruandés, que se celebró en Palma. La subvención oficial también es para apoyar la querella, que ha hecho que el juez Fernando Andreu dicte orden de busca y captura contra 40 cargos ruandeses.

El informe anterior acusó a Ruanda

El Grupo de Expertos tiene por misión, según la resolución 1807/08 de la ONU, recabar y analizar información sobre los flujos de armas a la RDC y las personas, instituciones y empresas que violan el embargo de armas impuesto sobre el país. Cada año confecciona una lista de los que han violado el embargo, a los que se recomienda imponer sanciones como la congelación de sus cuentas o limitaciones de viaje. En el informe del año pasado, el Grupo de Expertos acusó a Ruanda de apoyar –con uniformes y equipos militares, y reclutando soldados (incluidos niños)– al Congreso Nacional para la Defensa del Pueblo (CNDP), un grupo armado protutsi que operaba en el este del Congo, liderado por Laurent Nkunda. El informe también detallaba la financiación del FDLR a través de la explotación ilegal de los recursos minerales. En el informe de este año no se ha investigado al CNDP como tal, ya que, a raíz de un acuerdo de paz, el grupo rebelde accedió a integrarse en el Ejército congoleño. Su líder, Nkunda, fue detenido en enero y enviado a Ruanda 

Els centres liberals sˇn caus nacional-cat˛lics

quetgles | 25 Novembre, 2009 08:03

 

     Els centres lliberals són caus nacional-catòlics (Comentaris impertinents).

 

   Allà a Madrid, aixeques una pedra i et surt un lliberal. És fantàstic. Madrid va ple d’amants de la llibertat. Per tot arreu es munten grups de debat per aclarir si són liberals, neoliberals, o si són neocons.  En una gran onada d’il·lustració liberal, per tot arreu han sorgit petits ateneus, publicacions, fundacions, la Fundació Faes, diaris i revistes, ràdios, i diaris digitals, tot de creacions que postulen el regne de la llibertat i dels drets individuals. 

   Un hom podria pensar, doncs, que Madrid ha esdevingut un gran centre llibertari del món mundial. Però us en duríeu una sorpresa morrocotuda:  aquests centres liberals  defensen la “llibertat” obligatòria que cultivava el Règim del general Franco; o sigui aquests centres “liberals” de Madrid són els mateixos centres que utilitzen els franquistes, els falangistes, els nacionals catòlics, els conservadors, els neoconservadors hispànics, N’Aznar, En Mayor Oreja, En Rouco Varela i la Conferencia Episcopal Española, i N’Esperanza Aguirre i En Sanchez Dragó;  o sigui, aquests centres “lliberals” de Madrid són caus del nacional-catolicisme espanyol i del franquisme.

 

Les finances espanyoles al descobert

quetgles | 24 Novembre, 2009 07:20

     

       

            

     

                               Les finances espanyoles al descobert   

           Aclariment: No és el cas que jo m’atribueixi una particular autoritat en matèria d’economia. El que vull posar de manifest en aquest escrit són les manipulacions ideològiques que intenten fer valer les diverses elits en relació a la crisi econòmica. Jo entenc que les persones atentes als temes socials són en condicions intel·lectuals per a entendre i valorar les qüestions econòmiques que ens afecten.  Entenc que l’economia no és una ciència llunyana i misteriosa, sinó que els temes d’economia ens afecten d’aprop, i ens empenyen a prendre posicions. Els economistes, pel altra banda, fan evident que l’economia no és una ciència exacta; els economistes mostren una diversitat de valoracions i de propostes, i, sovint, contraposades. 

 

     Contínuament, ens veiem obligats a prendre posició sobre determinats temes d’economia, i, encara més, amb la nostres actuacions quotidianes participem personalment – conscientment o inconscient – en el procés econòmic.

   

    Semblava que tots feien pinya per a justificar l’opacitat de la banca espanyola.   El govern de Rodríguez Zapatero, el governador del Banc d’Espanya, presidents de la banca espanyola, i una galeria de distingits economistes, tots ells afirmaven que la banca espanyola era molt sòlida i que gaudia de bona salut. I els líders del Partit Popular no negaven la declarada bonesa de la banca.

 

   Al moment actual, es manté intacta la voluntat de mantenir la pinya en suport de la banca espanyola.

 

    Podria semblar que l’opacitat de la banca espanyola es manté inalterable, però haurem de veure que al llarg dels darrers mesos, per tot arreu, va sorgint veus de denúncia de la situació de crisi – de greu crisi – de la banca i de les caixes d’estalvis.

     Han sorgit llibres i escrits d’economistes de fama mundial que expliquen el mal funcionament dels bancs en relació amb la bombolla immobiliària. Un llibre notable sobre el tema és el d’En Paul Krugman, “La fi dels neocons”. Tot i que En Krugman es refereix a la crisi immobiliària nord-americana, mols de comentaristes han indicat que el diagnòstic també és aplicable a la situació espanyola, situació crítica  derivada de la creació de la més gran bombolla immobiliària d’Europa.

  

    Però el fet  que motiva el meu article són les declaracions de N’Emilio Ibarra, expresident del BBVA, a la revista “Política Exterior” i recollides per “Europa Press” , 21.11.2009.  Per primera vegada es dona un trencament del “pacte  de silenci” entre “cavallers bancaris” (La denúncia de la situació crítica de la banca espanyola i de l’economia espanyola ha sigut tractada reiteradament per diverses revistes especialitzades estrangeres, i, en especial per “The Economist”). 

   Referint-se al sistema financer espanyol, i, en especial, a les caixes d’estalvis, “allò pitjor està per venir”. Preveu que la mora s’acostarà als dos dígits al 2010 i afirma que el Banc d’Espanya permet una comptabilitat “no tot  lo estricte que venia essent”. Així mateix, diu que les necessitats de capital “es faran imperioses”. Segons N’Emili Ybarra,  les caixes d’estalvis a Espanya duen a terme actuacions que “retarden l’aflorament de la morositat”, per mitjà de refinanciacions, adjudicacions d’actius o bescanvi d’accions. “Les caixes d’estalvi, amb l’anuència del propi Banc d’Espanya, empenyen el problema cap endavant”, afirma N’Ybarra. El banquer explica que la banca espanyola no segueix les pautes dels bancs estrangers que valoren els seus actius segons la valoració del mercat.

    Preveu un negre futur. I afirma “és clar que en un sector en el que existeix tan altíssima concentració de crèdits a la construcció, al sector immobiliari i a l’adquisició d’habitatge, tan sols és qüestió de temps que es plategin problemes de gran calada a qualcunes entitats”. N’Ybarra pronostica “forts problemes amb el marge financer al 2010 i dificultats per a generar ingressos a través de l’augment del volum, ja que el crèdit “està aturat” i àdhuc es pot esperar un descens, i els dipòsits són difícils d’atreure amb tipus d’interès baixos.

    Segons les previsions de l’expresident del BBVA, fins i tot al 2011 les taxes per impagament podrien continuar augmentant, “depenent de si s’afronta el problema amb decisió o se segueix, com fins ara, aplaçant-lo cal al futur”; i, en aquest cas, les provisions necessàries es menjarien els beneficis i àdhuc una part del capital.

 Acaba dient que “allò pitjor està per venir” i que “la festa s’ha acabat”, i que en el futur “no hi haurà negoci suficient per a totes les entitats” existents a l’actualitat.

      Com a reacció  a les  declaracions de N’Ibarra,  són de notar els tipus de comentaris molt crítics contra la banca i el Banc d’Espanya.  En transcric qualcuns  publicats al digital de “Eleconomista”, 22.11.09, publicació  els lectors de la qual, majorment, mostren tendències dretanes o molt dretanes. Així, per exemple: “ÉSTE SEÑOR SI QUE DICE LA VERDAD. ES PENOSO LO QUE NOS ESPERA A LOS ESPAÑOLES. A BAJAR EL LISTÓN HIJOS Y RECORDAR LO QUE ES ANDAR EN BICICLETA QUE PRONTO SEREMOS VARIOS LOS QUE LA USEMOS”; o, aquest altre: “Menos mal que tengo una bicicleta”;  o, també: “Pues a pedalear la guita, como hacen los argentinos. No se la dejes al Banco”; o, aquest altre: “Algun dia Banco de España deberia explicar que hizo para evitar la burbuja inmobiliaria en España, con respecto a su labor de supervisión en Bancos y Cajas de Ahorros sobre esta cuestion”.        El director del diari “El Periódico de Cataluña”, 23.11.09, en canvi, degué considerar que no s’havia d’alarmar a les amples masses i, per això, va publicar una breu ressenya on es limita a dir que N’Ybarra critica la laxitud  del Banc d’Espanya.           Al igual que els qui feren els comentaris de “Eleconomista” , jo crec que va avançant la valoració crítica de les amples masses respecte a les pràctiques de les elits capitalistes, i també dins amples sectors de les masses de signe dretà o molt dretà.     Al meu parer, a manera de resum, allò que resulta evident es que:         Amb l’arribada de N’Aznar al Poder, el boom immobiliari feu un salt apoteòsic.     N’Aznar va declarar que s’havia de donar via lliure a la “iniciativa privada” , la qual cosa es traduí en unes pràctiques financeres totalment desregulades.      N’Aznar va donar carta blanca a tota una tropa d’aventurers econòmics que van considerar arribada l’hora de l’enriquiment accelerat.      N’Aznar degué pensar que era un geni de les finances. I per això esdevingué el campió europeu de la desregulació financera. Havia arribat l’hora dels “grans pelotazos”.     N’Aznar va traspassar als ajuntaments “la regulació del sol”.      Aquests mags espanyols – i catalans – de les finances feien – i continuen fent ara - unes operacions econòmiques la comprensió de les quals és a l’abast dels més rucs, dels més durs d’enteniment.     La tropa aznarista aconseguia unes acumulacions de riquesa com si fossin el rei Mides.   Utilitzaven – i utilitzen – dues màgies essencials, a saber:       Una màgia consistia en apoderar-se de les supervàlues derivades de la requalificació dels terrenys. Es creava un grup immobiliari i “s’entrava en  contacte amb els batlles que tenien idea del negoci”. Els promotors o el grup immobiliari compraven un terreny a preu de rústic i el batlle “emprenedor” el transformava en àrea edificable. De manera meravellosa, aquelles finques rústiques es convertien en solars edificables i el seu valor se multiplicava per 10, posem.       L’altra gran màgia consistia en augmentar a voluntat els preus dels solars i de les edificacions. Es tractava de formar “cartels”  locals que monopolitzessin les propietats immobiliàries. I així, durant els vuit anys de l’aznariat, es doblà els preus dels habitatges i es quadruplicà els dels solars.       Durant l’aznariat, l’estat Espanyol fou la principal potència constructora d’Europa. “Espanya” construïa més habitatges que Alemanya, França i el Regne Unit, en conjunt.       Els bancs espanyols i encara més les caixes d’estalvi eren les que havien d’aportar els capitals per a concedir la gran muntanya de crèdits immobiliaris.     La banca espanyola veia que “la bombolla” creixia, però continuaven concedint crèdits a les promotores. I el Banc d’Espanya, en lloc de fer sonar l’alarma, es dedicava a fer declaracions sobre la solidesa financera  de la banca espanyola.      Ara el problema gravíssim de les caixes d’estalvi és que no disposen de capital, no disposen de diners.      Ara la morositat de la que parlava N’Ybarra no és la de les famílies que no poden pagar les hipoteques; la morositat més greu, de molt, és la de les promotores i de les immobiliàries.      Actualment, la major part dels actius de les caixes d’estalvi són propietats immobiliàries i solars procedents de l’embargament d’hipoteques. I, com explica N’Ybarra, retarden acceptar l’autèntic valor dels seus actius immobiliaris.          Darrera consideració:  Hi ha un capital espanyol colossal que s’ha destruït en aquests darrers 15 anys. Són les muntanyes de diners que han consumit luxuriosament les elits de l’aznariat.  Uns exemples pròxims i coneguts serien el de l’expresident balear En Jaume Matas i el de Fèlix Millet, l’expresident   del Palau de la Música Catalana; ambdós han consumit milions d’euros en despeses sumptuoses (No tenien patrimoni i no poden justificar les despeses milionàries).      Pot ésser que ara es facin unes lleis per a la bona regulació financera espanyola, però el capital destruït és irrecuperable.  Ha arribat l’època de les vaques flaques, i el faraó Aznar va consumir les vaques grasses alegrement.          
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb