El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat ''La filosofia i la religiˇ sense caretes'', editat a la Xarxa com a post.

Males notÝcies per al tÓndem Obama-Clinton, 19/09/16.

quetgles | 20 Setembre, 2016 08:18

      
                                                     Males notícies per al tàndem Obama-Clinton, 19/09/16. 

 

       Males notícies per a N'Obama i Na Clinton,  notícies que fan palès el fracàs de la seva estratègia política; però també males notícies per a les Corporacions capitalistes,  per a Wall Street,  i per l'entramat sionista neoconservador ianqui.

    Notícies que,  pel contrari,  són bones pels que s'oposen a un món global sotmès a l'Imperi i a les Corporacions.

     Que resti clar:  Com a punt essencial del seu programa polític,  En Donald Trump proposa l'abandó de la política de globalització,  política mantinguda fins ara pels governs de Washington. El triomf d'En Trump seria l'anunci de la fi de l'Imperi i de la política imperial,  seria l'anunci de la fi de l'intervencionisme i del militarisme.

    Per descomptat, no és el cas que En Donald Trump sigui un fervorós pacifista,  però ell creu i diu que és  de sentit comú reduir l'astronòmic pressupost de defensa per tal d'alliberar-se del colossal deute que ofega el país. És precisament aquesta proposta del candidat republicà la que enardeix les amples masses (Ei! És sabut:  El pressupost de guerra dels Estats Units és major que la suma dels pressupostos de guerra dels deu països amb més despesa militar. I el de la Xina, enorme i el segon del món,  és una tercera part del dels ianquis).

 

     En veure que el candidat republicà remuntava,  N'Obama va decidir intervenir d'immediat a la campanya electoral en suport de Na Hillary Clinton,  i no esperar a l'octubre com havia fet públic.

     Però,  tot i que el president ianqui hi posa cos i cordes,  no aconsegueix aturar la davallada de Na Clinton ni frenar la pujada d'En Trump.

 

      Prova d'això,  podeu veure els resultats dels últims sondejos electorals. Fixeu-vos que la publicació,  Gateway pundit,  es fa al EUA,  però la seva línia editorial és en discordança amb els ''mitjans occidentals''. Vegeu els dos posts:  

HUUGE! Trump Now Winning in IA, NM, FL, CO, NV - 5 States Obama Won Twice

TRUMP Builds Lead Over Hillary to 7 Points in USC Dornsife-LA Times National Poll.

 

Els sionistes i els neo-conservadors, 2016.

quetgles | 12 Setembre, 2016 06:37

                      Una vegada més,  al descobert la política criminal dels sionistes i dels neo-conservadors ianquis.

 

 

        Són els propis investigadors ianquis els qui denuncien la política criminal del govern dels Estats Units  (política criminal,  en especial a partir de 1990 amb la desaparició de l'URSS).

    S'ha de saber:  els mitjans ''orientals'' (''orientals'',  aquells que no estan al servei de la política imperial de Washington),  en especial els russos,  són els principals difusors de les publicacions dels crítics ianquis.

      Gràcies a aquests mitjans,  les denúncies dels analistes nord-americans  són a l'abast de  les amples masses ianquis.

   A hores d'ara,  hem de suposar que la penetració  a ''Occident'' dels ''mitjans orientals'' ha de ser insuportable per a la plana major de l'Imperi.

    Cada setmana, els ''mitjans orientals'' publiquen centenars d'escrits dels analistes ianquis  que destapen la criminalitat de l'Imperi,  i fan palesa la degenerescència intel·lectual del periodisme ''occidental'' (Per cert,  què se'n ha fet dels 40.000 filòsofs ''occidentals''?).

 

    Com a indicador de l'alt nivell de les denúncies dels investigadors crítics,  podeu veure l'article del Dr. Thomas M. Lister publicat al diari Pravda on line, 07.09.16,  Why the US Government Aims to Force President Putin from Power - PravdaReport.

 

   Respecte a la penetració dels ''mitjans orientals'',  vegeu el post BBC to Westminster: 'RT is gaining ground! Show us the money!'.

L'autŔntica mÓ d'obra barata xinesa.

quetgles | 04 Setembre, 2016 19:40


                                               L'autèntica mà d'obra barata xinesa.

 

     Els 40.000 experts ''occidentals''  predicaren als quatre vents que l'extraordinari desplegament de la Xina (el més gran i el més accelerat de la història de la humanitat) no tenia cap mèrit,  que el desplegament era debut a l'existència d'una mà d'obra molt barata i molt abundant (S'ha de saber: En Santiago Niño Becerra,  catedràtic d'economia de la Universitat Ramon Llull de Barcelona,  era un dels grans predicadors).

        Pel que es veu aquests ''savis'' no en sabien res del fet que la Xina era,  de molt,  la major ''productora''  de graduats en enginyeria i en ciències tecnològiques,  així com en economia (Podeu veure la web  La Xina a punt. Farà amollar el mac als Estats Units.).

 

      Es sabut que la Xina és ara la primera economia mundial,  superant als Estats Units. Però el que s'ha de saber és que està guanyant la cursa científica i tecnològica. No pot ésser d'altra manera:  Si la Xina disposa de deu vegades més d'enginyers i de científics en tecnologia que els EUA,  llavors allò propi és que guanyi la cursa.

    

     Els dos vídeos que he penjat mostren quina és l'autèntica mà d'obra xinesa.

Chinese factory workers being replaced by robots - 2015 - YouTube.

    Això era al 2015,  però podeu veure el vídeo que mostra la total automatització d'una fàbrica de cotxes al 2016. Premeu Car Factory - Kia Sportage factory production line - YouTube.

 

    Per cert,  l'agència CCTV news fa saber que el sou mensual d'un obrer industrial xinès puja dels 150 dòlars del 2009,  als 700 dòlars del 2016. 

La Xina supera els Estats Units en tecnologia.

quetgles | 31 Agost, 2016 06:51


                                                      La Xina supera els Estats Units en tecnologia.

 

      La Xina supera els Estats Units en tecnologia és el nou títol d'un post anterior,  en comptes d'aconseguir una major difusió a la xarxa.  Vegeu-lo prement  La Xina a punt. Farà amollar el mac als Estats Units.

Washington s'haurÓ de rendir.

quetgles | 27 Agost, 2016 06:02

  

                                                      Washington s'haurà de rendir.

 

 

     El títol original de l'article és el que segueix:

 

        La Xina a punt. Farà amollar el mac als Estats Units.

 

 

     La Xina a punt,  en el sentit que es fa palès que ha esdevingut la primera potència mundial. La qüestió a debatre seria sobre si la capacitat militar de la Xina és equiparable a la dels EUA.

    Farà posar el mac en terra als Estats Units:  Es pot debatre si la Xina ha abastat o superat l'alta tecnologia militar dels EUA,  però del que no hi ha dubte és que el ritme del desplegament tecnològic xinès,  de fa temps,  és superior al dels ianquis.  Les darreres mostres de la potencialitat tecnològica de la Xina  fan pensar que actualment és capaç de fer posar el mac en terra a Washington,  fet que, si es donava, significaria la declaració formal de la fi de l'imperi ianqui.

 

 

 

    No és debut a una abundant  ''ma d'obra barata'' que la Xina ha aconseguit el gran creixement econòmic,  sinó al desplegament programat d'una ''ma d'obra altament qualificada'' al servei del ''socialisme a la manera xinesa'' ideat pel gran líder  En Deng Xiaobing.

  Ei! s'ha de saber: des de començament de segle, en relació al nombre d'enginyers,  la Xina deixa en ridícul els EUA. Segons la UNESCO,  als darrers anys,  els graduats xinesos en enginyeria abasta la xifra de 1.3 milions anuals,  mentre que als EUA el nombre de graduats en enginyeria no supera els 120.000  (Podeu veure el reportatge a la web A survey of engineering education throughout the world - E & T Magazine).

 L'informe assenyala que el 40 % dels graduats xinesos en enginyeria són dones. Segons això,  s'ha de concloure que la Xina també és líder mundial respecte de l'ascens social de la dona.

   

    Que resti clar: En cap procés econòmic,  la ''ma d'obra barata'' és un factor determinant. En cap cas, de l'existència d'una ''ma d'obra barata'' se'n deriva un desplegament econòmic.

    Pel contrari,  l'ascensió d'un país com a potència econòmica sempre és debut a una revolució tecnològica.  La revolució industrial  determinà que Anglaterra esdevingués la primera potència econòmica mundial. Al segle XIX, la nova tecnologia de la indústria tèxtil anglesa portà la ruïna als tallers hindús; els quatre milions de ''ma d'obra barata'' del teixit hindú no serviren d'escut.

 

    S'ha de saber:  el nombre d'enginyers de cada  país sempre està en relació amb la demanda de la seva indústria. Que resti clar: El nombre d'enginyers d'un país no depèn de les escoles d'enginyeria,  sinó de la demanda de l'activitat industrial. Des de els anys 70, els Estats Units segueix un procés de desindustrialització,  procés paral·lel al de la demanda d'enginyers. Vegeu el post  Els EUA i el Regne Unit es desindustrialitzen, l'Iran s'industrialitza. La resolució del misteri.).

          Malgrat la seva decadència industrial (i econòmica, és clar),  els Estats Units manté intocada la seva estratègia imperial,  estratègia que comporta una accentuació dels mals que afecten la seva economia.   En efecte,  el seu pressupost de defensa i el pressupost de les seves 16 agències d'intel·ligència menen al país a la ruïna.

Però,  en contra del que creuen els líders imperialistes de Washington,  la capacitat militar d'un país no és el producte d'unes ments militaristes.  No. La capacitat militar d'un país depèn de la seva capacitat industrial,  científica i tecnològica.   

     Actualment, la Xina té una capacitat industrial sis vegades major que la dels Estats Units  (Com a indicador: la Xina produeix i consumeix vuit vegades més acer que els EUA. Vegeu el post List of countries by steel production). 

 

     Com a indicador:  Mentre els govern ianqui es mostra incapaç de refer les deteriorades infraestructures del país,  la Xina exhibeix tot de grans infraestructures.  Com a exemple,  vegeu  el post China Has Opened The World's Longest Sea Bridge - YouTube. També podeu veure Glass bridge: China opens world's highest and longest - BBC News. I,  ja posats,  vegeu també Hi tech, China's high speed rail is how to build - YouTube.

 

 

 

 

    Al darrers temps,  la Xina ha demostrat que el pla d'invulnerabilitat dels EUA era una il·lusió; ha demostrat que disposa d'alta tecnologia militar,  en especial la referida als míssils hipersònics (Vegeu la web The Ultimate Guide to China's Hypersonic Weapons Program | The National Interest Blog. Vegeu també china missile hypersonic. També val la pena veure Brand New Russian, Chinese Hypersonic Weapons Unnerve US).

 

     Fa uns pocs dies,  la Xina va mostrar al món que la seva capacitat científica i tecnològica supera ja a la dels Estats Units. Vegeu el post China launches the first quantum communications satellite ).

 

     O sigui, en resum,  que dins poc temps,  Washington s'haurà de rendir. Haurà de fer la proclama que renuncia al seu projecte imperial i que suprimirà les seves 16 agències d'intel·ligència d'intervenció il·legal.  La Xina haurà aplicat amb èxit l'art de la guerra d'En Sunzi.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  

La Xina a punt. FarÓ amollar el mac als Estats Units.

quetgles | 25 Agost, 2016 08:12


 
                                                    La Xina a punt. Farà amollar el mac als Estats Units.

 

 

     La Xina a punt,  en el sentit que es fa palès que ha esdevingut la primera potència mundial. La qüestió a debatre seria sobre si la capacitat militar de la Xina és equiparable a la dels EUA.

    Farà posar el mac en terra als Estats Units:  Es pot debatre si la Xina ha abastat o superat l'alta tecnologia militar dels EUA,  però del que no hi ha dubte és que el ritme del desplegament tecnològic xinès,  de fa temps,  és superior al dels ianquis.  Les darreres mostres de la potencialitat tecnològica de la Xina  fan pensar que actualment és capaç de fer posar el mac en terra a Washington,  fet que, si es donava, significaria la declaració formal de la fi de l'imperi ianqui.

 

 

 

    No és debut a una abundant  ''ma d'obra barata'' que la Xina ha aconseguit el gran creixement econòmic,  sinó al desplegament programat d'una ''ma d'obra altament qualificada'' al servei del ''socialisme a la manera xinesa'' ideat pel gran líder  En Deng Xiaobing.

  Ei! s'ha de saber: des de començament de segle, en relació al nombre d'enginyers,  la Xina deixa en ridícul els EUA. Segons la UNESCO,  als darrers anys,  els graduats xinesos en enginyeria abasta la xifra de 1.3 milions anuals,  mentre que als EUA el nombre de graduats en enginyeria no supera els 120.000  (Podeu veure el reportatge a la web A survey of engineering education throughout the world - E & T Magazine).

 L'informe assenyala que el 40 % dels graduats xinesos en enginyeria són dones. Segons això,  s'ha de concloure que la Xina també és líder mundial respecte de l'ascens social de la dona.

 

    Que resti clar: En cap procés econòmic,  la ''ma d'obra barata'' és un factor determinant. En cap cas, de l'existència d'una ''ma d'obra barata'' se'n deriva un desplegament econòmic.

    Pel contrari,  l'ascensió d'un país com a potència econòmica sempre és debut a una revolució tecnològica.  La revolució industrial  determinà que Anglaterra esdevingués la primera potència econòmica mundial. Al segle XIX, la nova tecnologia de la indústria tèxtil anglesa portà la ruïna als tallers hindús; els quatre milions de ''ma d'obra barata'' del teixit hindú no serviren d'escut.

 

    S'ha de saber:  el nombre d'enginyers de cada  país sempre està en relació amb la demanda de la seva indústria. Que resti clar: El nombre d'enginyers d'un país no depèn de les escoles d'enginyeria,  sinó de la demanda de l'activitat industrial. Des de els anys 70, els Estats Units segueix un procés de desindustrialització,  procés paral·lel al de la demanda d'enginyers. Vegeu el post  Els EUA i el Regne Unit es desindustrialitzen, l'Iran s'industrialitza. La resolució del misteri.).

          Malgrat la seva decadència industrial (i econòmica, és clar),  els Estats Units manté intocada la seva estratègia imperial,  estratègia que comporta una accentuació dels mals que afecten la seva economia.   En efecte,  el seu pressupost de defensa i el pressupost de les seves 16 agències d'intel·ligència menen al país a la ruïna.

Però,  en contra del que creuen els líders imperialistes de Washington,  la capacitat militar d'un país no és el producte d'unes ments militaristes.  No. La capacitat militar d'un país depèn de la seva capacitat industrial,  científica i tecnològica.   

     Actualment, la Xina té una capacitat industrial sis vegades major que la dels Estats Units  (Com a indicador: la Xina produeix i consumeix vuit vegades més acer que els EUA. Vegeu el post List of countries by steel production).  

 

     Com a indicador:  Mentre els govern ianqui es mostra incapaç de refer les deteriorades infraestructures del país,  la Xina exhibeix tot de grans infraestructures.  Com a exemple,  vegeu  el post China Has Opened The World's Longest Sea Bridge - YouTube. També podeu veure Glass bridge: China opens world's highest and longest - BBC News. I,  ja posats,  vegeu també Hi tech, China's high speed rail is how to build - YouTube.

 

 

 

 

    Al darrers temps,  la Xina ha demostrat que el pla d'invulnerabilitat dels EUA era una il·lusió; ha demostrat que disposa d'alta tecnologia militar,  en especial la referida als míssils hipersònics (Vegeu la web The Ultimate Guide to China's Hypersonic Weapons Program | The National Interest Blog. Vegeu també china missile hypersonicTambé val la pena veure Brand New Russian, Chinese Hypersonic Weapons Unnerve US).

 

     Fa uns pocs dies,  la Xina va mostrar al món que la seva capacitat científica i tecnològica supera ja a la dels Estats Units. Vegeu el post China launches the first quantum communications satellite ).

 

     O sigui, en resum,  que dins poc temps,  Washington s'haurà de rendir. Haurà de fer la proclama que renuncia al seu projecte imperial i que suprimirà les seves 16 agències d'intel·ligència d'intervenció il·legal.  La Xina haurà aplicat amb èxit l'art de la guerra d'En Sunzi.

 

 

 

 

 

 

 

  

El cop d'Estat als EUA, segons En David Duke.

quetgles | 17 Agost, 2016 07:25


                                                                                        El cop d'Estat als EUA.

 

    La corrupció política als Estats Units ha arribat a uns nivells mai vists,  fins al punt que amb llenguatge precís la situació política ianqui  s'ha de definir com a cop d'Estat. Aquesta és  l'expressió que ha aplicat el mitjà rus en línia SvobodnayaPressa.

    Al moment present,  el món està dividit en dos bàndols,  el de l'Imperi ianqui i els seus vassalls,  i el del bloc que s'oposa a l'Imperi,  bloc encapçalat per Rússia i la Xina.

   Per descomptat, Catalunya (la Catalunya del Sud) continua ocupada militarment per Espanya,  vassall incondicional de Washington.  Parlar de la independència de Catalunya com si fos cosa de dos és ridícul.  No plantejar quina ha de ser la posició de l'independentisme català respecte de la confrontació mundial és estrambòtic (Els convergents i ERC pretenen entrar al bloc dels vassalls de l'Imperi,  però amb bandera pròpia,  vaja!).

   Vegeu el reportatge baixant El cop d'Estat als EUA?

Pravda descriu com sˇn les prÓctiques de la criminalitat d'''Occident'', 11/08/2016.

quetgles | 14 Agost, 2016 08:03

 

      Pravda descriu com són les pràctiques de la criminalitat d'''Occident'', 11/08/2016.

  

       Els mitjans de les Corporacions han arribat a un punt del cultiu de la mentida i de l'ocultació de la veritat que força els 40.000 ''filòsofs  occidentals'' a posar cara d'idiota.

   A hores d'ara,  jo crec que la millor protesta contra els mitjans catalans servidors de l'Imperi és activar la difusió on line dels formidables articles que publiquen els ''mitjans orientals''.

 

   Així, he pensat que seria bo penjar el reportatge publicat a Pravda  on line  sobre l'actual situació a Síria,  i a Alep,  en concret. Vegeu el post The fall and rise of Aleppo - PravdaReport. 

1 2 3 ... 117 118 119  SegŘent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb