La Vanguardia i el sionisme triomfant

quetgles | 04 Gener, 2012 09:34

La Vanguardia i el sionisme triomfant

Els mitjans occidentals (es diuen occidentals, però en realitat són al servei de les elits financeres occidentals).

Aquests mitjans, seguint l'exemple dels d'En Rupert Murdoch, són en campanya permanent contra els països que s'oposen a la política dels EUA i, alhora, contra les organitzacions dissidents occidentals. Així, miren d'infectar l'opinió pública occidental.

L'Iran és un dels objectius de la crítica corrupte dels mitjans occidentals. Aquests mitjans han de mostrar que era certa l'afirmació del president George W. Bush, segons la qual L'Iran i Corea del Nord eren l'eix del Mal.

Es veu que La Vanguardia del comte de Godó no vol quedar enrere en aquesta cursa de la premsa murdoquiana contra l'amenaça de l'Iran. No sabem quines són les promeses de recompensa ofertes al comte.

La Vanguardia, a l'edició de dia 2 i de dia 3 de gener de 2012, presenta uns titulars a la seva portada, on es diu que ''L'Iran desafia la comunitat internacional y llança míssils de llarg abast''. El diari assenyala que la seva font és la redacció de Barcelona i agències de premsa; agències, però només fa referència a l'agència oficial iraniana, IRNA.

Es pot constatar que la major part de l'article publicat per La Vanguardia sobre l'èxit dels exercicis navals de l'armada iraniana està basat en la informació publicada per l'agència IRNA. En aquest punt essencial, l'informe de La Vanguardia coincideix plenament amb els publicats per la premsa mundial.

La Vanguardia presenta com a informació objectiva allò que és opinió de la redacció del diari. El titular és categòric; afirma que ''L'Iran desafia la comunitat internacional''. Però la major part de la premsa mundial es limita a informar dels èxits de l'armada iraniana sense fer cap tipus de valoració negativa.

Sembla que el comte de Godó vol fer combregar amb rodes de molí els lectors del seu diari.

I els periodistes i els col·laboradors del diari - tan savis - es veuran obligats a posar cara d'idiota.

En contra del titular de LV, els mitjans no sotmesos als interessos de l'Imperi consideren que els EUA són la principal amenaça per a la pau mundial. Aquesta consideració és extensible a les amples masses d'Àsia, Àfrica i Amèrica llatina.

És difícil fer empassar rodes de molí.

No és l'Iran el que amenaça amb bombardejar. Són els EUA i Israel els que amenacen de bombardejar l'Iran. Els EUA i els països occidentals imposen sancions a l'Iran sense atenir-se a la legalitat internacional. Els EUA i occident donen per suposat que l'Iran intenta accedir a l'arma nuclear, cosa que l'Iran nega.

No se sap si l'Iran intenta, o no, aconseguir armes nuclears. Però sí sabem que els EUA són els únics que han llançat bombes atòmiques contra la població civil. I tothom sap que els EUA són els que disposen del major arsenal atòmic.

Els savis de La Vanguardia ens haurien d'explicar com és que les potències nuclears poden disposar d'arsenal atòmic i, en canvi, l'Iran no.

Sembla que les cancelleries donen per inqüestionable que Israel disposa d'armes nuclears (on parla de cent ogives nuclears muntades a punt per a ser llançades).

Que les cancelleries occidentals no exigeixin una investigació sobre l'armament nuclear israelià demostra que el sionisme marca la línia de política internacional dels EUA a l'Orient Mitjà.

L'amenaça nuclear dels EUA contra l'Iran és criminal

quetgles | 24 Desembre, 2011 20:07

L'amenaça nuclear dels EUA contra l'Iran és criminal, explica En Francis Boyle.

Al meu parer, és urgent i necessari que les classes populars europees es revoltin contra els governs vassalls de l'Imperi ianqui. És d'esperar que no manqui la revolta catalana.

He fet una transcripció de l'article publicat a Press TV i l'he posada a la xarxa, com a contribució a la resistència catalana.

Francis Boyle, professor de Dret Internacional a la Universitat d'Illinois

Un distingit expert nord-americà en dret internacional diu que el govern dels EUA amenaça l'Iran amb quantitats guerra nuclear en el fet internacionalment acceptat penal.

Francis Boyle, professor de Dret Internacional a la Universitat d'Illinois a Champaign, ha assenyalat a més que quan funcionaris de l'administració Obama diuen que "totes les opcions estan sobre la taula", en contra de l'Iran, que són, de fet, en al · lusió a una guerra nuclear que està prohibit per el dret internacional.

En la conferència de 18 a "democràcia directa" a Feldkirch, Àustria, en la dissuasió nuclear, Boyle va afegir que el govern dels EUA està amenaçant d'atacar l'Iran "amb el pretext totalment fals" que podria tenir una arma nuclear.

Ha afegit que com l'única autoritat mundial per vigilar les activitats nuclears de l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA) ja ha refutat els càrrecs en contra de l'Iran com "simplement no és veritat."

El jurista va afirmar que l'article 2 de la Carta de les Nacions Unides "prohibeix tant l'amenaça i l'ús de la força excepte en casos de legítima defensa" i les guerres dels EUA a l'Afganistan, l'Iraq i el Pakistan ", que no qualifiquen sota aquesta definició. "

El professor també va dir que les armes nuclears i la "dissuasió nuclear", "mai han estat instruments legítims de la política estatal, sinó que han constituït sempre els instruments del comportament a nivell internacional i sense llei penal."

Boyle va assenyalar que la doctrina expresident dels EUA George W. Bush 's de la guerra preventiva, que no ha estat oficialment derogat per Obama, era en realitat, inventat pels nazis als advocats dels acusats nazis a Nuremberg i va ser rebutjat en aquest tribunal.

"Si no actuem ara, Obama i la seva gent molt bé podria desencadenar una Tercera Guerra Mundial al voltant de l'Iran que ja ha estat amenaçat públicament per (l'expresident George W.) Bush Jr", va afirmar.

Ha afegit que els governs de tots els estats amb armes nuclears - entre ells EUA, Rússia, França, Gran Bretanya, Xina, Índia, Pakistan i Corea del Nord - són "criminals" per haver amenaçat amb exterminar a la humanitat.

"Si l'extermini en massa dels éssers humans és un crim, l'amenaça de cometre l'extermini en massa també és un crim", va dir Boyle.

El professor va assenyalar que els EUA avui en dia es dedica a la "contínua activitat criminal internacional" per a "la planificació, preparació, sol · licitud, i conspiració per cometre crims contra la pau, crims de lesa humanitat, crims de guerra i genocidi".

"El disseny, investigació, experimentació, producció, fabricació, fabricació, transport, distribució, instal · lació, emmagatzematge, emmagatzematge, venda, compra, i l'amenaça de l'ús de les armes nuclears són criminals sota bé els principis reconeguts del dret internacional", ha afegit Boyle.

Va concloure dient que els líders de països de l'OTAN que "estar d'acord amb les polítiques nuclears dels EUA són còmplices també."

El fet de guerra del 31 de desembre de 1229.

quetgles | 22 Desembre, 2011 19:22

El fet de guerra del 31 de desembre de 1229.

Al 31 de desembre de 1229, l'exèrcit català assaltà les muralles de Ciutat de Mallorca. Al dia següent, la senyera del Rei En Jaume, l'estendard de les quatre barres, onejava al Palau de l'Almudaina. L'expedició per a la conquesta de Mallorca havia triomfat.

Des de les hores, aquest fet d'armes s'ha commemorat a Mallorca com a fet cabdal de la història de la nació. Fins a l'actualitat, es celebra com a Festa de l'Estendard.

Per suposat, als espanyols no els agrada gens aquesta commemoració. Qualcuns més desbaratats s'atreveixen a inventar estúpides teories (En Delgado Ripoll cultiva la teoria aberrant segons la qual a Mallorca ja es parlava el mallorquí abans de l'arribada dels catalans).

Respecte a aquesta commemoració, sovint els espanyols esquerranosos deixen caure el discurs que no els agrada enaltir un fet de guerra, com ho és el referent al 31 de desembre.

El motiu del meu escrit és exposar unes breus consideracions crítiques amb el fals antibel·licisme dels esquerranosos espanyols.

Per altra banda, tothom pot veure que els llibres de text de Historia de España continuen essent una hagiografia de les gestes dels grans personatges espanyols, gestes de guerra, majorment. Durant els governs del PSOE, s'ha continuat amb el cultiu de la Reconquista (una reconquista a l'espanyola, que va durar 800 anys, la més lenta de la història universal).

Allò que importa no és debatre a veure quines són les gestes bèl·liques més notables, sinó posar de relleu quines eren les necessitats socials i polítiques de la Catalunya del segle XIII.

Al segle XIII, els comtats catalans vivien immersos en un món en estat de guerra permanent. Els territoris de frontera (de marca, com ho eren els territoris de l'antiga Marca Hispànica) d'Europa i de la Mediterrània estaven sota l'amenaça constant d'ésser envaïts per un exèrcit enemic. Aquesta situació de perill permanent determinava que les societats feudals dediquessin la major part de l'excedent econòmic a despeses de defensa; per tot arreu s'aixecaven castells, muralles, torres de vigilància, destacaments de cavalleria i altres recursos defensius. I els nobles eren els professionals de la guerra.

Els comtats catalans mantenien conflictes bèl·lics constants amb els regnes peninsulars, amb els islàmics principalment.

La Catalunya de principis del segle XIII era un Estat massa exposat a una invasió d'un gran exèrcit (Era ben viva a la consciència dels catalans l'assalt a Barcelona de N'al-Mansur a l'any 985).

El rei En Jaume i l'aristocràcia catalana van entendre que un Estat català més gran i més fort era l'única opció per a superar l'amenaça militar.

El rei En Jaume va fer entendre la necessitat de conquerir els regnes musulmans de Mallorca i d'Eivissa per alliberar-se de l'amenaça militar marítima. Semblantment va fer veure la necessitat de conquerir el regne de València per a sortir de l'estat de guerra permanent a la frontera sud.

Les ràtzies victorioses de N'al-Mansur havien fet palès que els comtats catalans podien ésser conquerits pels regnes musulmans.

L'estratègia del Conqueridor era desplegada per trencar la de N'al-Mansur.

Una vegada conquerides Mallorca, Eivissa i València restà desarticulat el corsarisme musulmà pròxim (amb la qual cosa el comerç català obtenia seguretat). I la conquesta de València, significà la fi de les ràtzies musulmanes (Si bé, el nou perill era l'agressiu regne de Castella).

I un darrer apunt: Cal assenyalar que els pagesos mallorquins, tot i que eren musulmans, no demostraren massa entusiasme per a la defensa de Medina Maiurca; els pagesos estaven en conflicte de classe amb l'aristocràcia d'origen almoràvide.

Els combatents afganesos posen en crisi els ocupants

quetgles | 21 Desembre, 2011 21:50

Els combatents afganesos posen en crisi els exèrcits ocupants.

Sembla que els combatents afganesos ha sigut capaços de desenvolupar l'arma dels pobres capaç de posar en crisi els divuit exèrcits ocupants de l'Afganistan.

Sembla una nova versió de la confrontació entre David i Goliat.

He considerat que seria d'interès dels lectors catalans conèixer l'informe publicat per Press TV. Informe que mostra uns aspectes de la guerra de l'Afganistan els quals són ocultats o marginats per la premsa occidental (la premsa que és al servei de l'Imperi ianqui).

EUA "perdent la batalla" contra artefactes explosius improvisats a l'Afganistan
Dj 21 des 2011 14:13 GMT
Sherwood Ross

Tot i que ha gastat almenys $ 60 mil milions per destruir-los, el Pentàgon està perdent la batalla per combatre els artefactes explosius improvisats (IED), que han representat dues de cada tres baixes dels EUA a l'Iraq i l'Afganistan. Això no aturarà el Pentàgon, però, de passar una altra $ 10,1 mil milions en els propers anys en la seva lluita per reduir el cost humà de la IED està prenent en el seu més llarga de la història de guerra.

Mentre que del 10 al 15 per cent de la IED que es van mutilar o matar soldats dels EUA, "La possibilitat estadística que (l'enemic) és mort o ferit, mentre que col · locar una bomba va ser propera a zero", escriu Andrew Cockburn en l'edició de novembre de la revista Harper . Al maig de 2007, ha informat, uns 70.000 artefactes explosius improvisats van ser plantades només a l'Iraq.

"Reunits d'estris de cuina, telèfons mòbils, bateries de la llanterna, els fertilitzants agrícoles, i altres elements comuns, aquestes armes de fabricació casolana han alterat el curs de les guerres de l'Iraq i l'Afganistan", Cockburn escriu. "També estan tan lluny del nostre enfocament industrial de la guerra, ja que es pot."

Segons Viquipèdia, "El 2009, hi va haver 7228 atacs amb IED a l'Afganistan, un augment del 120 per cent respecte al 2008, i un rècord per a la guerra.

L'any passat, "IED atacs a l'Afganistan 3366 soldats ferits dels EUA, que és gairebé 60 per cent de la IED total de ferits des de l'inici de la guerra ... Els insurgents planten 14.661 artefactes explosius improvisats el 2010, un augment del 62 per cent respecte a l'any anterior", Wikipedia diu.

"Com a regla general, ens trobem amb un 50 per cent de la IED abans que se'n van", va dir el general Michael Oates Cockburn. L'altre 50 per cent ho fa detonar, però d'aquest grup un terç no fer mal, ja que s'estableix de forma incorrecta o no eren prou letals o no perforar l'equip de protecció de les tropes, Oates va continuar. Però, "En algun lloc entre el 10 i el 15 per cent de matar o danyar els nostres soldats o dels nostres equips, i aquest nombre ha estat molt tossut ja que al voltant de 2004."

L'analista militar, va dir Rex Rivolo les xarxes humans empleats de decisions, la sembra i l'activació de la IED donar ocupació a 15.000 treballadors, de manera que "es considera com un sector de creixement definida". IED plantadors de guanyar al voltant de $ 15 per treball. Rivolo va dir que la millor manera d'inhibir el seu desplegament es per operar aeronaus de vol sota la llum sobre les àrees en les IED podrien ser plantats.

"Quan Rivolo supervisar una prova d'exercici a Jordània el 2005 que va demostrar clarament l'efectivitat de l'enfocament de la llum-avions, totes les còpies de l'informe de resultats van ser retirats del mercat i destruïts", va escriure Cockburn. Rivolo li va dir, "era massa barat per al seu gust." Dirigit Rivolo d'investigació al Centre d'Integració de la lluita contra l'IED d'Operacions de Bagdad.

Una visió coincident prové de Franklin Spinney, ex analista del Pentàgon, que va dir que els que vénen amb respostes simples per anul · lar l'impacte d'IED "són l'antítesi de la tecnologia guerra que manté el flux de diners. L'exèrcit nord-americà ha venut la idea que les tecnologies complexes, al costat del pas a pas els procediments analítics poden negar totes les incerteses i les sorpreses de combat per resoldre qualsevol problema en la guerra. "

Una gran part dels diners de resposta dels EUA s'ha estavellat contra els sistemes de vigilància sofisticats. La Força Aèria i l'Exèrcit s'afanyen en la construcció de dirigibles de treball costa 211 $ milions i US $ 517 milions, respectivament, que pot surar 20.000 peus o més d'una setmana al mateix temps que espia en grans àrees per detectar plantadors d'IED.

Els IED de plantes que són considerats com a objectius d'alt valor, o HVTs, i la seva eradicació és "l'objectiu últim de tota la nostra estratègia de contra-IED", Cockburn escriu. No obstant això, quan HVT bombes plantadors són assassinats, els atacs a tres milles dels seus atacs augmenten en una mitjana del 20 per cent, escriu.

D'acord amb Rivolo, la raó és "la nostra principal estratègia a l'Iraq és contraproduent i ha de ser avaluat." El HVTs van ser assassinats, gairebé sempre reemplaçat al mateix temps, en general dins de les 24 hores i, Rivolo va dir: "L'home nou que treballarà més dur . "

Si l'estratègia és contraproduent, un cínic podria preguntar-se si l'objectiu a l'Afganistan no és tant guanyar ---- com per gastar.

(Sherwood Ross, que va treballar anteriorment com a columnista en els principals diaris i agències de notícies, escriu sobre temes d'actualitat i dirigeix una empresa de relacions públiques "per les bones causes.")

L'Iran humilia els EUA (2)

quetgles | 19 Desembre, 2011 09:37

L'Iran humilia els EUA (2)

He pensat que seria de l'interès dels lectors el següent informe sobre la capacitat de la Guàrdia de la Revolució Islàmica de l'Iran per a combatre la guerra cibernètica de l'exèrcit ianqui. Aquest informe és més precís i directe que el publicat anteriorment. Per això he adjuntat un post que reprodueix l'entrevista publicada al diari ianqui CSMonitor, 15.12.2011.

Una vegada que tingueu la portada del CSMonitor, heu de clicar l'article Exclusiu: Iran segrestar avions no tripulats EUA, diu l'enginyer iranià.

CSMonitor

Presentació

Antic professor de filosofia. El meu e-mail és quetgles@gmail.com

Menú

Cerca

Calendari

«	Gener 2012					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
						1
2	3	4	5	6	7	8
9	10	11	12	13	14	15
16	17	18	19	20	21	22
23	24	25	26	27	28	29
30	31

El blog d'En Joan Quetgles