El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religiˇ sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

La Xina: La revoluciˇ feminista imprevista.

quetgles | 27 Juny, 2017 19:48

 

 

Normal 0 21 false false false CA X-NONE X-NONE

                        La Xina: La revolució feminista imprevista.

 

 

      Imprevista,  perquè la revolució feminista ha succeït de manera espontània i no segons un projecte governamental per a satisfer les reivindicacions feministes.

   Per descomptat, la societat tradicional xinesa era clarament masclista. En Confuci no va tenir dubtes a l'hora d'afirmar que l'esposa havia de ser obedient al marit; i,  en paral·lel,  no va preveure cap situació on la dona fos independent o tingués una certa autoritat.

    El nou règim comunista,  tot i reivindicant formalment la igualtat de gènere,  no va aconseguir eradicar el masclisme imperant; les dones van continuar en clares desavantatges de gènere.

     La revolució feminista de la qual estic parlant s'ha produït i es manifesta  a través del sistema d'ensenyament. De manera imprevista, en especial a partir de principis de segle,  les dones xineses van iniciar un salt revolucionari  a les universitats fins al punt que a l'actualitat l'alumnat femení ha esdevingut majoritari.  Segons informa China Daily:  D'acord amb un llibre blanc sobre la igualtat de gènere, publicat pel Consell d'Estat o gabinet de la Xina, el 2014 les dones constituïen el 52,1 per cent dels estudiants universitaris, el 51,6 per cent dels estudiants de postgrau, i el 36,9 per cent dels candidats de doctorat en les institucions de educació superior.

     Però allò autènticament revolucionari fou l'assalt de les dones xineses a les facultats de ciències (de matemàtiques,  física,  química,  ciències naturals,  etc.) i també a les facultats de ciències aplicades (com,  per exemple, enginyeria o medicina),  facultats que,  fins aleshores,  semblaven no apropiades al gènere femení.

    S'ha de saber:  Actualment, el 40 % dels enginyers de la Xina són dones.   

    Podeu veure la informació directament al post

 

   Barriers still exist for women to lead in key research - China Daily

www.chinadaily.com.cn/china/2016.../content_24497881.ht...

1.      

Tradueix aquesta pàgina

 

 

     Per explicar aquest fenomen social,  molts d'experts opinen que fou motivat per la política familiar de fill únic que va implantar el govern al 1979.  Entenen que el desplegament massiu de ''filles úniques'' va determinar el canvi d'orientació genèric en relació  a les preferències professionals.

 

 

    

 

 

La Xina, una civilitzaciˇ atea.

quetgles | 25 Juny, 2017 20:39


                                          La Xina,  una civilització atea.

 

 

     En general, el mitjans fan com si evitessin informar sobre l'ateisme de la civilització xinesa. Allò que m'ha mogut a escriure és  fer saber que el confucianisme no és una religió,  sinó,  pròpiament,  una doctrina moral,  doctrina moral  que ha sigut hegemònica a la Xina, des del  segle IV aC; doctrina que abasta la filosofia i la política, alhora.

   Certament, el règim de Mao-Zedong menà una campanya contra el confucianisme,  acusant-lo d'estar al servei de les oligarquies de l'antic règim.

   Però,  sota el lideratge d'En Deng Xiaobing,  el confucianisme fou considerat beneficiós per a la construcció del ''socialisme a la manera xinesa'', de manera que actualment els instituts confucians són presents a la major part de les grans ciutats d'arreu del món.

    La tradició xinesa allò que mostra és un respecte per a les creences religioses i per les doctrines morals.  Seguint la tradició,  la Xina actual manté efectiva la llibertat religiosa i la llibertat de consciència. Així, al moment present,  trobem actius a la nació asiàtica el cristianisme, el mahometisme i el budisme,  entre d'altres corrents menors. Però tots els corrents religiosos són minoritaris. La Xina continua essent bàsicament confucianista.

 

     Fets aquests  aclariments,  allò que importa destacar és l'ateisme de la civilització xinesa.  En tot temps,  i més declaradament a partir del segle II aC., la societat xinesa i l'Estat xinès s'ha abstingut de fer recurs  a la religió entesa com a relació entre els humans i un Déu totpoderós.

    En efecte, en cap moment històric de la Xina,  s'ha desplegat un o altre tipus de religió. O sigui,   la Xina antiga no va disposar de Llibres Sagrats ni de casta sacerdotal. I,  a diferència de la civilització hel·lènica,  la Xina tampoc va fer cap referència a una munió de déus.  Als clàssics xinesos tampoc es fa referència a un Ésser Suprem,  a la manera judaica.

    Als Analectes d'En Confuci,  el punt més alt com a referent religiós és aquell on es cita paraula el Cel com a element metafísic,  com a signe d'ordre racional superior al dels humans. Per altra banda, els intents de divinitzar la figura d'En Confuci fracassaren. Els rituals confucians actuals continuen essent rituals purament cívics,  implícitament ateus (No deixa de sorprendre aquesta coincidència sobre els rituals civils entre els ateus marxistes i els ateus confucians).

 

La Xina farÓ posar el mac en terra als Estats Units.

quetgles | 21 Juny, 2017 07:50

 

 

 

                                  La Xina farà posar el mac en terra als Estats Units.

 

 

 

 

   La cosa va així: Si en matèria de computació d'alt rendiment,  en una dècada,  la Xina ha passat de la insignificança a potència hegemònica,  superant als Estats Units,  llavors  hem de suposar que Washington es veurà obligat a abandonar la seva estratègia de guerra freda.

 

      O sigui, s'ha de suposar que en un quinquenni,  al proper any 2021,  el tremend ritme de creixement tecnològic del David asiàtic farà absolutament incompetent al Goliat nord-americà.

 

      La CIA i les agències d'informació ianquis estan en campanya permanent amb la intenció de validar la idea de la superioritat incontestable dels Estats Units en capacitat militar.  Però allò palès és que el qui disposa d'una tecnologia més avançada és el qui té la superioritat militar,  i,  al moment present,  és la Xina la qui està guanyant la competició. 

 

       Ho podeu saber:  M'ha emocionat la lectura del precís informe d'En Raúl Zibechi (Sputnik, 04, 04,  2017). Podeu baixar-lo prement

China desplaza a EEUU en computación de alto rendimiento

Tradueix aquesta pàgina.

 

 

 

 

 

 

 

 

La Xina avanša. Els Estats Units s'hauran de rendir.

quetgles | 16 Juny, 2017 08:49

 

 

                                       La Xina avança. Els Estats Units s'hauran de rendir.

 

        

      La premsa que es distribueix dins els territoris de la nació catalana (sencera) dóna per suposat (a la fi!) que la Xina és una gran potència,  però evita especular sobre les conseqüències històriques que derivaran del desplegament del gegant asiàtic; igualment, deixa de banda plantejar de quina manera pot afectar a Catalunya el procés del colós xinès. 

     En sentit contrari al de la premsa,  vegeu aquest esquema:   De l'avanç fulgurant de la Xina es desprèn que d'aquí a uns pocs anys (el 2021,  pot ésser?) el poder xinès serà tan gran que obligarà a una rendició incondicional dels Estats Units,  de manera que es farà efectiu el nou ordre mundial; nou ordre,  en el que no hi cabrien ni l'OTAN i la Unió Europea actual.

   Argument:  Si en uns pocs anys la Xina ha igualat els Estats Units en ciència i tecnologia,  és de preveure que al 2021 els sobrepassarà.  

     Amb relació al futur de Catalunya (Catalunya Sencera), la tesi fa:  La desfeta del poder ianqui significarà la negació del poder espanyol i del poder francès,  de manera  que a la fi la nació catalana tindria accés a la reunificació i a la independència.

 

           Els Estats Units s'hauran de rendir, sense guerra prèvia.  Washington de cada dia veu més clarament que l'opció militar és inviable,  que la Xina els ha guanyat la ''batalla'' de la tecnologia (la tecnologia militar inclosa),  que la pretensió d'aconseguir la immunitat contra els míssils xinesos era una pura il·lusió,  que la suposada superioritat militar tampoc s'aguanta.

    Actualment, la Xina no solament és la primera potència industrial del món; també és,  de molt,  la primera potència econòmica,  en el sentit que disposa de més recursos que els dels Estats Units i la Unió Europea.

      Que resti clar:  Avui,  al món,  els qui fan els ''plans Marshall'' no són els ianquis ni els europeus, sinó  els xinesos.  Avui,  són els xinesos els qui construeixen les noves línies fèrries de l'Àfrica.   Al segle XIX, els anglesos crearen el canal de Suez; al segle XX, foren els ianquis els que construïren el de Panamà; però al segle XXI, són els xinesos els qui estan construint  el de Nicaragua.

 

Com jo deia al meu post La Xina, la civilització vertical | quetgles, la Xina produeix vuit vegades més acer que els EUA. Hem de deduir,  doncs, que la indústria metal·lúrgica del colós asiàtic supera de molt a la de la nació ianqui.

 

     De manera semblant s'esdevé en relació a la producció de ciment.  Les estadístiques de 2011 eren les següents: La Xina, al primer lloc, 1851 milions de tones, l’Índia,  212 milions, Estats Units, 69 milions, Brasil, 60 milions,  l’Iran, 56 milions, Vietnam, 50 milions, Rússia, 50 milions i d’altres.

 

      S'ha de saber:  La superior capacitat de producció i consum d'acer i de ciment per part de la Xina és deguda a l'aplicació d'una  tecnologia més elevada. En podeu veure una mostra a la web over bridge construction Chinese technology very fast - YouTube.

 

   En contra de la manca d'informació dels mitjans de l'Estat espanyol,  a manera d'epíleg,  vegeu una corrua d'espectaculars avenços tecnològics i científics que ha dut a terme la Xina aquests  darrers anys.

       

 

     Secrets of China's Solar City | Inside Dezhou | A China ... - YouTube

 

The Largest Photovoltaic Power Station in The World龙羊峡水光互 .

 

Goldwind - China's wind leader | FT Business - YouTube

 

First China INVELOX Wind Power Turbine

 

   

 

 

 

 

          Imatges sobre chinese missile hypersonic

 

 

 

   Imatges sobre Chinese railway in africa

 

    Imatges sobre China's mega dam

 

   Imatges sobre china's railway construction

 

   Imatges sobre china explore underwater trench

 

   EmDrive: China claims success with this 'reactionless' engine for ...

 

     NEW Project CHINA Advanced Weapons (Message to World) - YouTube

 

Xina llança primera telescopi espacial de raigs X per estudiar els forats negres - mitjans estatals

 

   aixetes d'espai: la Xina es proposa conrear patates i criar cucs a la lluna

 

   China's New Supercomputer Is World's Most Powerful - IEEE Spectrum

 

   Is China the world's new scientific superpower? - Technology ...

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una passa cap al nou ordre mundial.

quetgles | 11 Juny, 2017 07:58

 

 

Normal 0 21 false false false CA X-NONE X-NONE

                                                Una passa cap al nou ordre mundial.

 

 

    Aquests dies de juny de 2017, a Astana,  capital del Kazakhstan, s'esdevé la cimera de l'Organització de Cooperació de Xangai (OCS).

    Amb l'adhesió de l'Índia i el Pakintan a la cimera de la OCS,  el 9 de juny,  s'ha fet palesa la importància estratègica d'aquesta organització en relació a la seguretat mundial i al desenvolupament en comú, segons digueren els seus portaveus. Amb els nous membres incorporats,  l'OCS abasta tres cinquenes parts d'Euràsia i té gairebé la meitat de la població mundial.

     Segons va declarar En Dmitry Mezentsev,  ex-secretari general de l'OCS,  l'organització impulsarà vigorosament la seguretat i l'estabilitat internacionals i ajudarà a resoldre els problemes de la regió euroasiàtica; i que ''l'Esperit de Xangai'' irradia la confiança mútua, el benefici mutu, la igualtat, la consulta, el respecte a la diversitat cultural i la recerca del desenvolupament comú.

   La Xina,  la promotora de l'OCS,  ha involucrat a més de 100 països a la iniciativa de la ''Nova Ruta de la Seda'',  iniciativa que té per objectiu construir una xarxa comercial que connecta Àsia amb Europa i Àfrica.

   S'ha de saber:  La Xina  ja ha invertit en el projecte  51,1 mil milions de dòlars,  des de l'octubre de 2013 al  juliol de 2016.

     Aquest article ve a ser una continuació del que vaig escriure (en profunditat) al setembre del 2014. Vegeu el post  El nou ordre mundial està a punt.

1.      



 

 

 

   

 

Post-marxisme i post-positivisme. La funciˇ de la filosofia (Reediciˇ).

quetgles | 07 Juny, 2017 08:42

    

 

      Post-marxisme i post-positivisme. La funció de la filosofia (Reedició).

   

  

    Per posar un punt de partida: Si la teoria d'En Marx és errònia, ¿quina és l'orientació que cal aconseguir en matèria d'allò que es diu filosofia?

   O aquest altre: el plantejament de qualsevol  qüestió referent a la conducta dels éssers humans dóna lloc a una diversitat d'opinions, a una diversitat de respostes. La pretensió de justificar racionalment una conducta respecte a uns altres posicionaments teòrics és allò que es coneix com a filosofia.

 

    Tota persona segueix unes pautes de conducta segons la seva ideologia que li és pròpia. O sigui, la ideologia de l'individu determina el seu comportament.

 

    Aclariment: Cal entendre que sota la paraula moral – o normes de conducta humana – s'apleguen la major part de qüestions que són tema de debat entre els humans.

 

      Sembla indiscutible dir que a les societats de l'antiguitat les creences religioses eren la base de sustentació de les normes morals. Per posar un exemple notable – i molt a l'abast – es pot citar   la Torà dels jueus (Els llibres que es corresponen amb els del Pentateuc de l'Antic Testament dels catòlics). La Torà, en efecte, conté una detallada normativa de com ha de ser el comportament dels creients. A més de tots els detalls del culte, conté tot de normes sobre la vida familiar i social, fins al punt que la Torà esdevingué el fonament de les lleis civils. El Deuteronomi, com a indicador de les orientacions divinals, ofereix tot un detallat conjunt de prescripcions i de prohibicions en relació a la cuina i a l'alimentació. 

  

   Tesi: tan bon punt un hom reflexiona i cerca arguments racionals en suport de la seva ideologia, llavors, d'una o altra manera, s'entra en el terreny de la filosofia.

  En teoria, cada individu té una ideologia particular i exclusiva, però, de fet, la realitat és que les ideologies són unes poques. O sigui, l'individu es mou necessàriament dins un dels corrents ideològics.

 

    Tesi: Primer, sorgeix una nova ideologia a un moment del procés històric, tot seguit,  fan l'aparició els filòsofs que creen arguments en suport de la ideologia.

 

    Tesi: Els filòsofs no són criatures especials. Els denominats filòsofs comencen la seva carrera intel·lectual a partir de la vulgaritat. Al igual que la resta dels mortals, es conformen dins una determinada ideologia, i és a partir d'aquesta ideologia que els neixen els impulsos cap a la creació de teories filosòfiques.  Vull dir que els qui en un futur han de ser els filòsofs són moguts pels sentiments.

  

   Tesi: En Sòcrates-Plató fa un discurs filosòfic amb la intenció d'enganyar.  El suposat Sòcrates delsDiàlegs platònics convida als seus oponents ideològics a mantenir un diàleg sobre una determinada qüestió moral, com si el diàleg fos un mètode científic d'investigació per mitjà del qual es descobreix la veritat moral. En Plató imagina – i escriu – uns falsos diàlegs amb els qui eren els filòsofs de les ideologies oposades a la seva.

 

   Tesi: En Sòcrates, En Plató i N'Aristòtil són la tríada reaccionària que inicià l'Intel·lectualisme. Fou una reacció, en efecte, contra la ideologia democràtica – l'emotivisme moral - que era la dominant a l'Atenes de l'època.

  

   Tesi: Les noves idees democràtiques que commogueren el món després, en l'argot filosòfic, rebrien la denominació d'emotivisme moral (O sigui, les normes morals no són expressió de la voluntat dels déus ni d'una investigació racional, sinó dels sentiments dels homes. I les lleis de la ciutat eren expressió de la voluntat de la majoria de ciutadans). Podeu veure més sobre aquesta temàtica a la Xarxa a El blog d'En Joan Quetgles | Intel·lectualisme i reacció. Apunts

 

   Tesi: Les ideologies fan ús de les filosofies. Pròpiament, fan ús d'una filosofia concreta, alhora que utilitza també les teories de diversos autors.

 

   Així, per exemple, els teòlegs catòlics basen la seva producció ideològica en la filosofia tomista, però, alhora, estan autoritzats a fer ús de les aportacions filosòfiques d'altres autors tomistes o, fins i tot, de filòsofs no tomistes mentre siguin utilitzables, és a dir, facin qualque aportació teòrica valuosa per al catolicisme.

 

   Al llarg dels segles i fins a la modernitat, les creences religioses han influït de manera decisiva en l'ordenació de les societats humanes, en especial referides a les normes morals i cíviques.

 

    Tesi: S'ha de distingir entre els dos grans nivells d'utilització de les religions.  Hi hauria el nivell de les religions que podríem anomenar de baixa intensitat, les quals servirien de suport a la vida social. I les d'alta intensitat, com el judaisme, l'Església catòlica i l'Islam, les quals determinen i conformen tota la societat.

 

     La religió de les ciutats gregues no tenia llibre sagrat ni, en conseqüència, tampoc disposava de casta sacerdotal (Bé, aquest tipus de religió de baixa intensitat no era exclusiva dels grecs; la major part de pobles de la

   La gesta d'aquells homes i dones, certament, fou extraordinària. Eren calvinistes beats que fugien per motius religiosos; pretenien fundar una nova Jerusalem d'acord el calvinisme més estricte.

   Aquells colons eren gent formada; tots sabien llegir i escriure;  havien debatut àmpliament  - i havien fet el famós jurament – la manera com s'havien d'organitzar socialment.  Feien seves les tradicionals llibertats angleses; acceptaven l'obediència al monarca, però sempre de manera condicionada a la raó i a les Escriptures; introduïen el concepte de pacte social i el iusnaturalisme; per altre costat, en tot moment, introduïen el poderós llevat autogestionari calvinista. 

    Tot i que hi havia altres corrents de colons que no es movien per motivacions religioses, el cert és que la colònia de Plymouth havia de marcar decisivament tot el procés social i polític de les 13 Colònies de Nova Anglaterra.  Les expedicions de colons calvinistes fou una constant; paradoxalment, la Corona afavoria aquesta migració calvinista amb l'objectiu d'alleugerir els conflictes religiosos de la metròpoli.

   La Carta de Llibertats de Rhode Island, de l636, fou la primera constitució de la història que declarava el principi de tolerància i de llibertat religiosa.

   La influència de la ideologia de les colònies calvinistes s'estengué per tot arreu del territori.

   A una primera època, Nova Anglaterra era un pol d'atracció per motius religiosos i ideològics; però ben prest els motius socials i econòmics foren predominants. Per a un pobre d'Europa l'oferta devia resultar un somni (el somni americà, on dirà després): la garantia de llibertat a una terra sense nobles i sense clergat, i la igualtat social.

    Els llibres de text espanyols i els dels catòlics destaquen els punts foscos de la colonització anglesa: la introducció de l'esclavitud i el genocidi dels pobles indígenes. Intel·lectuals espanyols i catòlics es complauen cercant peregrins arguments sobre una suposada major humanitat del genocidi espanyol.

  Jo no tracto aquí de condemnes morals o de justificacions. Allò que m'importa destacar són les condicions excepcionals d'aquelles colònies de Nova Anglaterra el desplegament de les quals determinà la proclamació de la primera república moderna de la història. Per a veure aquestes condicions faig unes consideracions.

    Els territoris imperials de Castella i de Portugal a Amèrica eren immensos, cent vegades més grans (és un dir) que els d'Anglaterra; però el gruix del corrent migratori cap a Nova Anglaterra era més ample que el que anava a les diverses àrees hispàniques.

    El creixement exponencial de la població de NA per causa de la immigració s'ha comprendre en funció del també exponencial creixement econòmic. Amb la proclamació de la independència, la nova república, els Estats Units d'Amèrica, accelerà encara més el seu procés de creixement de població, econòmic, d'extensió territorial i d'altres, de manera que ben aviat havia de demostrar que era una potència política i econòmica.

 

   Observant el desplegament de la societat nord-americana, podem constatar que la revolució política era la causa determinant de la revolució econòmica.

   Les garanties de protecció jurídica als més febles provocà l'auge migratori; paral·lelament, les garanties polítiques per a un fàcil accés a la propietat a favor dels desvalguts provocà una colonització vertiginosa i una acceleració del creixement econòmic.

    De manera semblant a la d'Anglaterra, als EUA es va iniciar la revolució industrial i el desplegament del capitalisme, de manera espontània. No és el cas que primer hi hagués uns teòrics del capitalisme; no, primer de tot aparegué el capitalisme, i posteriorment els teòrics que estudiaren el fenomen social (La riquesa de les nacions, de N'Adam Smith, fou publicada a 1776;  i El Capital, d'En Marx, a 1867).

    Aquelles primeres colònies calvinistes s'organitzaven a la manera republicana i autogestionària; aquelles colònies democràtiques i autònomes eren l'expressió de la voluntat del petits propietaris pagesos, dels petits grangers, els quals constituïen la majoria de població. Però la postal idíl·lica va durar poc. Amb el desenvolupament econòmic sorgiren els grans propietaris de terra, majorment esclavistes, la lluita de classes i la confrontació entre el Nord i el Sud que determinà la guerra civil al 1861.

  

     Les condicions socials i polítiques de les Colònies de Nova Anglaterra les situaven al cap davant del desenvolupament econòmic, i no al revés.

 

    L'establiment d'un Estat propi, republicà, feu que els EUA esdevinguessin l'Estat amb més avantatges per al desenvolupament econòmic. O sigui: primer els nord-americans s'alliberaren de la classe aristocràtica i de la casta sacerdotal, es dotaren d'unes noves normes republicanes d'organització social, reforçaren les garanties dels més febles i el dret a l'autonomia local i l'autogestió. És en aquest sentit que s'ha d'entendre l'avantatge dels EUA respecte dels altres països. Una vegada començada la cursa per al desenvolupament econòmic,  era evident que hi havia un corredor que corria més que els altres. Tot i que la Gran Bretanya va iniciar la Revolució industrial i que al segle XIX era la primera economia del món, això no nega l'afirmació anterior; al segle XIX, el ritme de creixement dels EUA era el més gran.

 

    Que quedi clar: el procés històric de Nord-amèrica nega la teoria marxista de la determinació de les sobrestructures

     Es pot fer un enunciat general afirmant que el desenvolupament econòmic que començà al segle XVII a Europa i Nord-amèrica segueix clarament les geografies d'aquelles àrees on havien triomfat les primeres revolucions democràtiques (bàsicament, eren Suïssa, Holanda, els Països Nòrdics, Gran Bretanya i Nova Anglaterra).

 

   La Constitució de la República dels Estats Units d'Amèrica no s'ha d'entendre com a l'obra d'uns representats del poble experts en legislació; la Constitució de 1776 fou el resultat final d'una constant iniciativa legislativa dels ens locals de les Colònies. La Constitució havia estat precedida  - i n'era conseqüència – per centenars de Cartes de Llibertat, Pactes per la llibertat, Cartes de privilegis, i així.

 

   Per suposat, sé que els nord-americans s'apoderaren de les terres dels pobles indígenes i cometeren un rosari macabre de genocidis, i també puc dir que sóc de l'opinió que els crims contra la humanitat no prescriuen; i que serà  un gran moment el dia que la humanitat pugui jutjar i jutgi aquests crims que cometeren els nord-americans als segles XVIII i XIX. També sé que, tot i que hi ha hagut grans defensors nord-americans dels drets de les poblacions originàries, això no és cap pal·liatiu dels crims comesos.

 

  

    Ideologia i filosofia.

 

   Aquells puritans republicans de 1776 eren partidaris de la il·lustració. És més: eren plenament conscients de la superioritat de la seva l'organització social i també en matèria de coneixement, respecte del països d'Europa. Els nord-americans del segle XVIII se sentien formant part de la Il·lustració britànica. Quan a filosofia, estaven en línia amb els autors empiristes; sens dubte, En John Locke era el més preferit. La ideologia predominant serà un compost de calvinisme i d'empirisme.

 

   Tot i que hi hagut autors de diverses tendències ideològiques, de bell antuvi, el corrent filosòfic dominant fou el denominat pragmatisme, corrent que es corresponia amb la ideologia dominant nord-americana.

   Els filòsofs nord-americans porten una característica o senyal que els distingeix clarament dels d'Europa continental. Els autors nord-americans es manifesten en els seus escrits molt respectuosos amb els seus possibles lectors; la mateixa actitud manifesten a les seves conferències. Els autors nord-americans sempre es dirigeixen al públic com si fossin els seus iguals, com si s'afirmés primer de tot la igualtat intel·lectual entre tots.

    Des d'un primer moment, la universitat nord-americana va sentir com a molt aliena l'obra filosòfica dels grans autors de l'idealisme alemany, i va considerar familiar i pròxima la filosofia de l'empirisme britànic, primer, i de l'utilitarisme, després; i també enllaçà amb els corrents positivistes.

    El món cultural nord-americà sempre considera una desmesura aquells filòsofs que es presenten com a criatures extraordinàries i per sobre del comú dels mortals, com si haguessin descobert el camí de la veritat o de la salvació.

   Jo deia que la filosofia és una activitat que ha aparegut dels sentiment de l'autor en suport d'una determinada ideologia. 

 

   Tesi:  La formació de la societat de les colònies de Nova Anglaterra fou un cas extraordinari que mai s'havia donat al món i que mai més s'ha tornat a repetir. Era una nova forma social  que s'anava desplegant d'acord al projecte ideològic dels pelegrins calvinistes.

 

   Tesi:  Cas excepcional, aquella societat nord-americana naixia per causa d'una ideologia – el projecte calvinista – i això donà a aquesta ideologia una omnipresència arreu de totes les activitats socials.  El cas excepcional consistia en que aquella ideologia dominant no tenia cap ideologia contraposada o que rivalitzés.

 

     No vull dir que no hi hagués petits grups diferenciats o individus dissidents – que sí que hi eren -, sinó que els dissidents no aconseguiren fer néixer una ideologia rival.

   Quan a la fi, amb el desenvolupament del capitalisme, sorgiren els moviments obrers moderns que creaven una ideologia alternativa, la resposta del govern i de la societat nord-americana fou intolerant. I als anys 1950, es desfermà una tremenda cacera de bruixes amb el maccartisme (El comunistes i altres elements esquerranosos foren considerat unamerican i enemics del poble, enemics que calia perseguir i eradicar o destruir). Des de llavors, aquest esperit maccartista mai ha desaparegut de la societat nord-americana.

 

    Quan, a finals del XIX, aparegueren els considerats grans filòsofs nord-americans – els pragmatistes Peirce, William James, Dewey – la seva tasca consistí en donar arguments en suport de la ideologia dominant i en fer crítica a les filosofies contraposades a la ideologia nord-americana dominant.

 

   La darrera generació de filòsofs ianquis mostra l'aparent immobilisme de l'Univers ideològic nord-americà. En William Mcbride, refererint-se a la funció dels pensadors als EUA, utilitza la paraulacomplicitat per explicar el fenomen;  posa com a exemple a En John Wals i al seu assaig Sobre la dimensió global de la filosofia nord-americana diu:  Sigui com sigui, podem generalitzar sense mentir, si diem que el llibre d'En Rawls reforça la impressió general de que el sistema nord-americà,  tan polític com econòmic, no és totalment just, sinó, segons l'expressió d'En Rawls, ''quasi just'',  i, en resum, que ''nosaltres som un bon poble''(Podeu veure la web pitjant Sobre la dimensión global de la filosofía norteamericana).

   Per suposat, també hi ha filòsofs ianquis que es situen a un nivell crític respecte de la ideologia dominant  – com per exemple En Mcbride mateix -, però aquests troben obstacles per a la difusió del seu pensament i sempre queden relegats a espais marginals.

 

   Respecte d'aquesta qüestió, la meva tesi és: Actualment els diversos Poders dels EUA – econòmics, polítics, ideològics – són expressió de la classe dels grans capitalistes i aquests Poder lluiten ocultament contra els interessos de les classes populars.

 

   Tesi: Els filòsofs, majorment, despleguen una activitat intel·lectual que - conscientment o inconscient – es fa en suport dels objectius polítics i ideològics dels Poders.

     O sigui, no és el cas qui hi hagi un camp neutral de lluita ideològica on s'enfrontin els diversos contendents, de manera que al final guanyin els millors intel·lectes i les millors idees. No, la realitat és que l'èlit capitalista és la propietària directa dels mitjans. En lloc de lluita allò que hi ha és control ideològic. L'èxit o la marginació d'un determinat pensador el decideixen els censors nomenats per l'elit.

 

    O sigui, per posar les coses clares, és el capitalista el qui compra la propietat d'un diari i tot seguit nomena el director. És el propietari el qui estableix la línia ideològica i no el director o el cos de redacció.

 

   Per posar un altre exemple:  Les diverses esglésies nord-americanes, a la guerra ideològica, actuen de manera semblant a l'Església catòlica, i miren de marginar socialment els adversaris ja que no poden destruir-los físicament- com feia l'Església catòlica als seus bons temps -. Les esglésies mouen la gran campanya obscurantista denominada el disseny intel·ligent referida a la Creació de Déu segons els seus llibres sagrats, però els filòsofs positivistes (vg., Wittgenstein, Popper, Wals) insisteixen a dir ques'ha de ser respectuós amb les creences religioses. En la mateixa línia, l'elit política allò que cerca és el suport dels lobbys religiosos; i margina també tota veu crítica amb la religió (la filosofia d'En William James vol fer veure allò útil de la religió combinada amb l'empirisme).

 

   És d'esperar que el conflicte d'interessos entre les elits i les classes populars trenqui els grans dispositius de poder ideològic.

La filosofia i la religiˇ sense caretes.

quetgles | 30 Maig, 2017 16:06

 

                                            La filosofia i la religió sense caretes.

      Debut a la seva extensió, heu d'accedir al meu llibre prement el post  La filosofia i la religió sense caretes .

 

La filosofia en 36 enunciats (Complet 1-6).

quetgles | 29 Maig, 2017 11:56

                                         La filosofia en 36 enunciats (Complet 1-6).

 

 

         La filosofia en 32 enunciats, conforma una orientació ideològica semblant a la del meu escrit titulat | La filosofia a l'abast.

  

        Són enunciats generalistes que posen al descobert les mancances dels llibres de text i de les enciclopèdies al tractar temes de filosofia,  i,  en especial,  al fer valoracions sobre la importància dels filòsofs o dels corrents de filosofia.

 

 

   Vegeu els enunciats.

 

1. Sòcrates era un desclassat al servei de l'aristocràcia atenenca.  Si ens hem d'atendre als escrits d'En Plató,  En Sòcrates era un pobre sense ofici ni benefici que vivia  sostingut pels seus ''amics'' de l'aristocràcia.  tot moment,  els propietaris dels mitjans de comunicació presenten un Sòcrates com si fos una mena d'il·lustrat que lluitava per l'establiment de la llibertat d'expressió i pel triomf de la racionalitat contra els mites i el fanatisme. Però la veritat és justament el contrari. El Sòcrates d'En Plató és un reaccionari que fa tot d'arguments contra els fonaments del sistema democràtic,  que en aquella època regia a Atenes (Amb més detall,  podeu veure el post Sòcrates el reaccionari).

   S'ha de saber: En tot moment,  En Sòcrates,  En Plató i N'Aristòtil tenen com a objectiu primer crear l'argumentació contra els fonaments ideològics de la democràcia.

 

2.   Segons aquests  autors, el nucli de la negació dels valors democràtics és constituït per la divisió entre la doxa,  el saber vulgar i l'episteme,  el saber del savi (la ciència,  el saber científic).  

3.    En Sòcrates,  En Plató i N'Aristòtil donen per evident que la moral és una ciència (la ciència del Bé). Segons En Sòcrates, el bé (el bé moral) s'obté per mitjà de l'activitat intel·lectual del que és savi,  i que una vegada conegut el bé,  el savi practica el bé,  necessàriament. En Plató s'atreveix a dir que les idees del Bé són presents dins l'ànima de l'home,  que per conèixer el Bé (els bens morals) els homes  basta que recordin. Suposa aquest teòric que cada una de les ànimes dels humans prové del món de les idees,  que aquestes ànimes humanes van conèixer les idees i que, per tant,  pot recordar les idees que va conèixer.

4.    Per cert,  En Plató no explica per quin estrany motiu les ànimes immaterials que habiten al món (perfecte) de les idees baixen al món sensible (imperfecte) , baixen al món de les aparences materials (que són còpies imperfectes de les idees).

5.    Per descomptat, el Bé,  el bé moral,  segons la tríada reaccionària,  és present en totes les relacions socials; o sigui, les normes que regulen la ciutat són,  o han de ser,  una deriva del Bé.

6.   Per descomptat, N'Aristòtil  insisteix en contraposar la doxa i l'episteme. I proposa que el més savi sigui l'administrador de la ciutat. Repetidament,  posa l'exemple del capità del vaixell i els viatgers; és el capità el qui ha de dirigir el vaixell i no els viatgers,  tot i que són molts. O sigui, la doxa de la majoria no val res al costat de l'episteme del savi.

7.  La República platònica ha de ser governada pels filòsofs,  afirma En Plató.  Però, absurdament,  no explica com s'ha de fer per distingir els filòsofs que han de governar la República. Tampoc no diu què fer si hi ha una diversitat de filòsofs amb projectes socials diferents. 

8.    Des de l'antiguitat, les elits dominants han imposat l'episteme i la ''ciència moral''.

  Fins a l'època moderna,  les elits han imposat les seves normes morals i socials per mitjà de les Esglésies (Podeu veure el post  L'Església catòlica, un instrument de l'Imperi Romà... ).

9.    A Europa,  des del segle VI, a l'aristocràcia  va deixar en mans de l'Església el monopoli de la filosofia.  Fou allò de Philosophia ancilla Theologiae (La filosofia serventa de la Teologia).

10.   Els llibres de text i les enciclopèdies,  majorment, fan com si hi hagués hagut una successió interminable de filòsofs,  però la realitat històrica és que  fins a la revolució luterana allò que s'esdevingué fou una successió de frares,  tots ells teòlegs,  que repetiren la formulació moral i social exposada per En Pau de Tars (El denominat com a Sant Pau)

 

11.  Els llibres de text espanyols i les enciclopèdies espanyoles fan suposar que els tres filòsofs (Sòcrates,  Plató i Aristòtil) són uns dels més grans,  que el seu pensament és un tresor i  que el coneixement i l'estudi de l'obra d'aquests autors és de la màxima importància.

     Però aquesta valoració dels tres filòsofs fou creada pel megapoder de l'Església Catòlica.

    Però vegeu que En Plató i N'Aristòtil no sobresurten entre els quaranta filòsofs que va descriure En Diògenes Laerci a La vida dels filòsofs il·lustres (obra escrita al segle III, i una de les fons més importants per a la història de la filosofia antiga). Per altra banda, els filòsofs grecs eren quasi uns desconeguts entre els escriptors de l'època de l'imperi romà. I més encara: N'Aristòtil restà totalment desconegut durant segles. Fou el Papa i la Cúria romana els qui,  al segle XIII,  decidiren fer de N'Aristòtil (al costat d'En Tomàs d'Aquino) la màxima autoritat en matèria de filosofia. Que consti: A l'actualitat,  l'església catòlica manté vigent l'estampa tradicional: En Plató  i N'Aristòtil  fent costat a En Tomàs d'Aquino).

   12.  A l'antiga Grècia, en tot temps, es va donar una diversitat de corrents de filosofia,   de manera que no fou el cas que s'imposés l'intel·lectualisme d'En Plató o de N'Aristòtil (A l'època d'En Plató,  es donava un predomini de la filosofia d'En Protàgores, filosofia contraposada al intel·lectualisme platònic).  

   13. Per entendre la cosa,  enunciat cabdal:  El gran projecte de l'emperador Constantí consistí en crear una Església  romana que abracés totes les regions de l'imperi,  una església que aconseguís uniformar la diversitat nacional (o sigui,  moral,  lingüística,  cultural) de l'imperi.

    Per entendre la cosa:  Els grecs,  tot i que van desplegar una cultura superior,  no van disposar de llibres sagrats ni d'església nacional grega. Cada ciutat organitzava el culte segons les preferències religioses dels seus  ciutadans. O sigui, mai hi va haver una església grega ni una autoritat religiosa que regís el dogma i la moral dels creients grecs.

    14.  Per entendre la cosa:  S'ha de veure l'aparició de l'Església romana (o sigui, cristiana)  com un instrument tecnològic que trasbalsà la lluita ideològica entre les classes socials.   

   Enunciat:  L'expansió de la religió cristiana fou deguda a la creació de l'Església romana per En Constantí,  al segle IV. Fins  llavors,  els grups de creients cristians eren minoritaris i havien de competir amb diverses religions de salvació que s'escampaven per l'imperi.

     A partir de l'any 325,  el govern de Roma podia decidir la creació d'una comunitat cristiana a qualsevol ciutat o regió de l'imperi. Per entendre la cosa:  A qualsevol regió on no hi hagués cristians,  bastava que un terratinent romà disposés de l'aprovació del govern de Roma (i del Papa de Roma) per convertir els seus esclaus en massa al cristianisme.  I així s'esdevingué: tot de pobles decidiren abjurar de la seva religió i abraçar el cristianisme  perquè la seva classe dirigent tingué necessitat de comptar  amb l'Església romana com a nou instrument de domini.

 

   15.  La nova Església romana era com a mil vegades (o cent mil!) més poderosa que una escola de filosofia. A les escoles de filosofia es manifestaven tot de diferents sensibilitats,  de manera que freqüentment sorgien escissions (N'Aristòtil deixà l'Acadèmia platònica i fundà el Liceu).  Les escoles de filosofia no tenien ''llibres sagrats''. L'Església romana va proclamar la Vulgata com a ''sagrades escriptures''. Els membres dissidents,  declarats ''heretges'',  eren  perseguits i,  a poder ser,  destruïts físicament. L'Església disposava de l'espasa imperial.

    Vegeu la cosa:  L'Església romana fou els ulls i la veu de l'emperador. Els milers de membres de l'Església informaven constantment a Roma de la situació moral (és a dir,  social i política) de la població on exercien el seu ''ministeri''.

     Vegeu la cosa:  Des del primer moment,  l'Església romana proclamà que l'autoritat política era la manifestació de la voluntat de Déu.

    16. Per entendre la cosa,  vegeu l'enunciat:  Les suposades Epístoles del suposat Pau de Tars contenen punt per punt tot el programa polític i social de l'emperador En Constantí el Gran (programa que no era altre que el del patriciat romà).

     Com a paradigma, vegeu les propostes del ''programa'' d'En Pau de Tars en relació als esclaus (Segons les propostes,  el sistema d'esclavitud general dels latifundisme romà era expressió de la voluntat divina) . Així, diu:   Els qui estan sotmesos al jou de l'esclavitud, han de considerar que els seus amos es mereixen tot el respecte, perquè el nom de Déu i la doctrina sana no rebin cap injúria (1 Timoteu 6, 1). També diu:   Que els esclaus se sotmetin en tot als seus amos, mirant de complaure'ls i evitant de contradir-los 10 i d'estafar-los; que demostrin contínuament la seva fidelitat. Així faran honor en tot a la doctrina de Déu, el nostre salvador (Titus 2,  9-10). I també:

 Que cadascú, doncs, continuï en la mateixa condició en què es trobava quan va ser cridat. 21 ¿Eres esclau quan vas ser cridat? No te'n preocupis; però, si poguessis obtenir la llibertat, procura aprofitar l'ocasió. 22 Perquè l'esclau que ha estat cridat a ser del Senyor és un llibert del Senyor. Igualment, el qui ha estat cridat essent lliure és un esclau de Crist. 23 Heu estat comprats pagant un preu: no us feu esclaus dels homes! 24 Germans, que cadascú continuï davant de Déu en la mateixa condició en què es trobava quan va ser cridat  (1 Corintis 7,  20-24). I també:  Esclaus, obeïu amb temor i respecte els vostres amos d'aquest món, amb un cor senzill, tal com tots obeïm el Crist, 6 i no tan sols per acontentar-los quan us vigilen, sinó com esclaus del Crist que fan de tot cor la voluntat de Déu. 7 Serviu de bon grat, com qui serveix el Senyor i no pas els homes. 8 Penseu que cadascú, tant si és esclau com si és lliure, rebrà del Senyor la recompensa pel bé que haurà fet.

9 Amos, tracteu els esclaus de la mateixa manera. Deixeu de banda les amenaces. Penseu que, tant ells com vosaltres, teniu l'amo en el cel, i ell no fa distinció de persones (Efesis 6,  5-9).

 

 

  17. L'Església romana d'En Constantí fou el nou instrument que feia possible que el discurs de l'Emperador o del Papa arribés fins a l'últim racó de l'imperi (A considerar: a partir de l'any 380, cap altre discurs de possibles esglésies alternatives fou possible).

    18. Els pobles germànics nous administradors   dels territoris que havien conformat l'Imperi Romà,  d'immediat,  entengueren que l'Església romana era imprescindible per a poder administrar els nous dominis.

     Els conqueridors (Els francs,  els ostrogots,  els visigots i d'altres), en lloc d'imposar la seva religió i la seva llengua, decidiren adoptar la llengua i la religió de les poblacions dels territoris conquerits (majorment romanitzades) com a estratègia política per assegurar llur dominació.

 

    19. En contra del que afirmen els llibres de text i les enciclopèdies no fou el cas que l'Església romana fos el refugi i la salvació de la cultura clàssica.

    La realitat històrica a l'època final de l'Imperi romà: Al segle V, l'Església romana ja disposava del monopoli del control de les creences,  de la cultura i de la moral.  A l'any 380,  per edicte de l'emperador Teodosi,  la religió cristiana catòlica fou proclamada la religió oficial d l'imperi,  però s'ha de saber que tot altra manifestació religiosa era severament prohibida. De fet,  s'iniciava el règim teocràtic propi de l'Edat Mitjana (El text de l'edicte fa així:  És el nostre desig que totes les diferents nacions que estan subjectes a la nostra clemència i moderació, han de seguir en la professió de la religió que va ser transmès als Romans pel diví apòstol En  Pere, com s'ha conservat per la tradició fidel i que ara és professat pel pontífex En Damas  i per En  Pere, bisbe d'Alexandria, un home de santedat apostòlica. Segons l'ensenyament apostòlic i la doctrina de l'Evangeli, creiem en una única deïtat del Pare, del Fill i l'Esperit Sant, en la mateixa Majestat i en una Santíssima Trinitat. Podem autoritzar els seguidors d'aquesta llei a assumir el títol de catòlics cristians N. 2 però com ara  els altres estan preocupats, per tant, al nostre parer són ximples,  decretem que siguin assenyalats  amb el nom ignominiós d'heretges, i que no puguin pretendre  donar als seus ''conventets'' el nom d'esglésies. Ells patiran en primer lloc la censura de la condemnació divina i en segon lloc el càstig de la nostra autoritat que d'acord amb el desig del cel es decideixi a infligir).

    O sigui, de fet,  el règim teocràtic de l'Edat Mitjana va començar al segle IV a l'Imperi romà.

 

   20. Els llibres de text i les enciclopèdies donen a entendre que una plèiade de frares foren els qui conservaren viu el caliu de la ciència i feren importants aportacions al saber científic medieval.

    Sobre aquesta temàtica,  els llibres de text i les enciclopèdies,  majorment, segueixen les instruccions de l'Església catòlica. Uns i unes menteixen. Vegeu l'enunciat.

    Enunciat generalista: Fins a l'inici de la modernitat, l'Església catòlica fou el principal obstacle per al desenvolupament científic.

   21. L'Església catòlica va fer de la filosofia una serventa de la teologia (Philosophia ancilla Theologiae),  però en el benentès que la ciència (totes les ciències) formava un tot amb la filosofia.

    22. L'Església catòlica tenia el monopoli del cultiu de la teologia,  de manera que la filosofia i la ciència restaven dins el monopoli. Que quedi clar:  Restava prohibit el cultiu del saber científic fora dels centres oficials catòlics.

     Que resti clar:  La Cúria romana  s'autoproclamava la màxima autoritat científica (Al procés judicial contra En Galileu Galilei,  el cardenal Bellarmino pretenia rebatre les teories de l'encausat fent recurs a la física aristotèlica).

23. La plèiade de frares medievals que figuren com científics,  eren en realitat uns mantenidors de la ignorància tradicional. La seva ciència era una no-ciència o una anti-ciència.

    Per posar un exemple notable,  vegem la figura de N'Isidoro de Sevilla (Conegut com a San Isidoro). Referent a les Etimologias,  l'enciclopèdia Wikipedia afirma que Isidoro... gràcies al seu esforç es feu possible  la perduració  de la cultura clàssica grecollatina y la seva transmissió no solament a l'Espanya  visigoda, sinó a la resta d'Europa durant els segles següents.

   Però,  en contra de les lloances fetes al bisbe sevillà, la realitat és que les Etymologiae constitueix una típica mostra del nivell d'ignorància dels frares teòlegs medievals. Per altra banda, aquesta ignorància era hereva de la de l'època de l'imperi romà. En aquesta qüestió, la diferència en una i altra època era que a l'imperi romà era admesa la diversitat de teories científiques; no existia la ''teocràcia científica''.

   A considerar:  No és només que fossin ignorants aquells frares; no tenien esperit crític; estaven imbuïts d'un esperit negador de la ciència.

     Així, per exemple,  N'Isidoro,  tractant sobre qüestions lingüístiques,   recull sense esperit crític la creença (el gran disbarat) de que els homes antigament parlaven una sola llengua,  la llengua hebrea! Vegeu el que va escriure el nostre savi-ignorant: La diversitat de llengües va sorgir durant l'edificació de la torre després del diluvi. Doncs abans que la supèrbia d'aquella torre dividís la societat humana  en diversos sons dels signes,  una sola fou la llengua de totes les nacions,  que es diu Hebrea,  que usaren els Patriarques i els Profetes no solament  en les seves converses,  sinó també en les sagrades lletres.   

    Per a salvar la cosa,  un hom podria pensar que qualcuns errors són perdonables en una obra tan extensa. Però no; la realitat és que les Etymologiae és un continuat allunyament de les premisses científiques,  fins al punt que conté nogensmenys que una ''angelologia'',  una fantàstica ''ciència dels àngels''.

 

   24.  Avís al lector:  No és el cas que aquest escrit tingui per objectiu la revisió de la història de la filosofia. No,  allò que pretenc és posar de manifest els formidables instruments que utilitza el Poder  per a mantenir hegemònica la seva ideologia. L'aliança de les diverses elits socials i econòmiques contra els interessos de les classes assalariades desplega una guerra ideològica,  tot mantenint secrets i ocults els seus instruments de guerra.

         No és el cas que jo en dediqui a moure guerra contra l'Església catòlica. Ans al contrari,  és la nova Inquisició la que,  en tot moment,  mou guerra ideològica.

     Per veure un exemple concret del funcionament de l'actual Inquisició penjaré aquí una web meva publicada al 2014. Vegeu  | Albert el Gran.

 

   25.   Com he explicat sovint,  la revolució luterana va significar l'inici de la fi del sistema teocràtic a Europa.  M'interessa subratllar aquí (i serà l'enunciat 25) que el triomf d'En Luter i el triomf de les revoltes luteranes foren possibles gràcies a la confrontació entre les faccions de la classe dominant,  l'aristocràcia,  una de les quals apostà a favor de la Reforma.  A l'any 1520,  la  facció majoritària de la gran aristocràcia alemanya  (i tota la petita noblesa en bloc) feu seva la reforma defensada per En Luter. De manera semblant,  es donà la guerra civil a Anglaterra i als Països Baixos amb victòria de la noblesa luterana sobre la catòlica.

    26.  En contra de les tesis d'En Marx,  convé destacar que l'aristocràcia (la facció progressista de l'aristocràcia) fou la qui encapçalà  la revolta contra l'absolutisme monàrquic, el qual era sostingut per la facció catòlica.  

 

   27. Revolució luterana. L'enunciat 27 fa: La denominada Reforma protestant fou,  en realitat, la primera revolució de la modernitat.

   Per entendre la cosa podeu veure la meva web

 Martí Luter, l'alliberador .

   28.  No fou el cas que les revolucions democràtiques fossin ''revolucions burgeses''. No fou el cas que la denominada ''burgesia'' prengués el poder derrotant a l'aristocràcia. Allò que mostra la realitat històrica és que fou una facció de l'aristocràcia (luterana) la que s'enfrontà militarment a la facció absolutista (i catòlica) de l'aristocràcia; per descomptat, la resta de classes socials,  majorment, s'adheriren al moviment revolucionari.

     Així s'esdevingué a la revolució anglesa de 1648. I a la de 1688,  la facció aristocràtica revoltada (contra l'absolutisme catòlic) tingué un protagonisme absolut.

      Que resti clar:  A l'Anglaterra moderna no es va donar una lluita de classes entre la burgesia  i l'aristocràcia (Vegeu que encara avui és vigent la ''cambra dels lords''). Per altre costat, de bon principi,  quan s'inicià la revolució industrial anglesa,  no foren pocs els nobles britànics que invertiren el seu capital en empreses industrials i financeres.

       La teoria de la ''revolució burgesa'' d'En Marx només estaria d'acord amb la realitat històrica en relació a la revolució francesa,  si de cas (Per veure el tema a fons,  podeu baixar la web  En Marx i el fracàs de les ... ).

 

   29.  La qüestió no és refer la història sinó fer palès que el Poder (els Poders de la nostra àrea política) manipula o falsifica la història descaradament; descaradament perquè  suposa que no hi ha un possible poder alternatiu.

    Així, per exemple, a l'Estat espanyol,  els governs del PSOE no han significat cap amenaça pel mecanismes de difusió ideològica que manté l'oligarquia. O sigui, en cap sentit es manifestà un canvi en la producció i distribució de materials ideològics. I,  per descomptat, els grans mitjans de comunicació continuaren en mans dels magnats o en mans de  Corporacions.

 

   30.  L'abús de poder de les oligarquies fa que la seva producció ideològica  sigui intel·lectualment feble o molt feble.

    Així, com a pedra d'escàndol en matèria d'història del pensament, podeu comprovar que els llibres de text i les enciclopèdies  dediquen molt d'espai i fan grans elogis a uns suposats ''grans filòsofs'' del racionalisme,  gràcies als quals s'inicià la modernitat.  Entre aquests  grans filòsofs,  citen  En Descartes,  N'Espinosa,  En Leibniz i N'Erasme de Rotterdam,  però no En Martí Luter. En sentit contrari,  uns i altres fan com si el pensament d'En Luter no hagués influït dins la filosofia europea.

    La cosa escandalosa resta present . Vegeu el cas de N'Erasme enfrontat a En Luter. Mentre les amples masses i les diverses classes socials d'Alemanya i dels Països Baixos seguien l'ideari  d'En Luter,  N'Erasme era un desconegut per a les amples masses i les seves propostes de reforma no provocaren cap tipus moviment social.     O sigui, els llibres de text estudien en devoció En Descartes,  l'autor que va oferir els seus serveis intel·lectuals a l'arquebisbe de París, posat que la seva filosofia no estava en conflicte amb el tomisme imperant. I,  en canvi ignoren,  el pensador (En Luter) que va provocar la primera gran revolució democràtica europea (Podeu veure l'estafa cartesiana al post  Descartes, un mètode per a ...).    

 

   31.  Vegeu la cosa:  Primer s'esdevingueren les revolucions que escombraren l'absolutisme vaticanista,  i tot seguit s'inicià la revolució industrial (en contra de la teoria marxista). O sigui, fou el nou marc social democràtic el que va permetre la revolució econòmica; i la revolució científica,  s'ha d'afegir.

    Alliberats de l'absolutisme,  Anglaterra i els Països Baixos desplegaren la Revolució Industrial.

 

   32. Per descomptat, a l'Europa protestant el tomisme fou foragitat de les Universitats. 

    L'enunciat fa:  Al cap de dos mil·lennis,  a Anglaterra i als Països Baixos es reproduïa el clima ideològic que va viure l'Atenes d'En Pèricles. I la filosofia d'En Protàgores ressorgia amb l'empirisme anglès.  L'intel·lectualisme moral fou substituït per  l'emotivisme.

    Podeu veure el tema més a fons a la web El  Descartes, un mètode per a una metafísica

 

 

 

   33. La contradicció.  El nou ordre democràtic feu possible l'aparició de la Revolució Industrial  (i de la Revolució Científica, es podria dir) i un desenvolupament accelerat. A resultes d'això,  Anglaterra i els Països Baixos, esdevinguts grans potències econòmiques i industrials,  alhora esdevingueren grans potències imperials (Fins al punt que Anglaterra forjà el major imperi mundial del segle XIX).     

 

    34. Tot i que Anglaterra era el lloc on hi havia les majors concentracions d'obrers de les grans empreses industrialss (en lloc dels treballadors dels tallers tradicionals),  el conflicte de classes entre les elits dominants i els assalariats no desfermà l'anunciada revolució del ''proletariat'' anunciada per En Marx.

    Curiosament,  En Marx mateix, a Anglaterra estant, i segons expressà en el Manifest del Partit Comunista,  no preveia cap revolta del ''proletariat'' anglès,  sinó que preveia que la revolució esclataria,  triomfant,  a Alemanya (Podeu veure les conseqüències nefastes  de l'intel·lectualisme marxista  a la web  En Marx i el fracàs de les ciències ...).

 

 

   35.   Les elits socials dels països de sistema capitalista en tot temps han fet preferent la ideologia en suport de ''l'economia de lliure mercat''. Els líders no es cansen de repetir que l'economia de lliure mercat és el millor sistema per tal d'aconseguir riquesa i llibertat. Per descomptat, quan parlen de llibertat es refereixen a la llibertat de la iniciativa privada,  a la llibertat del ''emprenedors'' (emprenedors,  és clar,  que sempre són empresaris capitalistes). I ''la llibertat de premsa'' és la llibertat dels magnats i de les Corporacions per tenir lliure accés a la propietat dels mitjans de comunicació,  bé sigui un diari,  una televisió o una Universitat.  Per a aquests  líders,  la llibertat consisteix en reduir a la mínima expressió la intervenció de l'Estat en qüestions econòmiques.

  De fet a aquest enunciat ja el vaig tractar a fons a un post que podeu veure: Hayek i Popper .

 

 

 

   36. Des de mitjans del segle XIX,  el Positivisme és la filosofia predominant a la major part de països d'Europa  i Amèrica. S'ha d'entendre com a Positivisme tot de denominacions de diversos  corrents filosòfics positivistes,  com són  les de Neopositivisme,  Positivisme lògic, Pragmatisme,  Filosofia analítica,  i d'altres.

    Allò a destacar és que el Positivisme dominant coincideix amb el sistema imperant de l'economia capitalista.

   L'enunciat 36 afirma que el Positivisme,  els diversos corrents positivistes,  no fa sinó repetir arguments en suport del sistema d'''economia de lliure mercat''. Els positivistes,  en cap moment han fet propostes per a un canvi social o una reforma de la societat.  O sigui, el Positivisme és estèril,  no produeix res socialment útil.

   Per veure la cosa a fons podeu baixar el post que fa  Wittgenstein, filosofia, mística.

 

 

 

 

Normal 0 <
1 2 3 ... 125 126 127  SegŘent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb