El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat ''La filosofia i la religiˇ sense caretes'', editat a la Xarxa com a post.

La Immaculada Concepciˇ? El poder continua en mans dels franquistes.

quetgles | 07 Desembre, 2016 16:14

    

   

   La Immaculada Concepció? El poder continua en mans dels franquistes.

    (Un cop més he de reeditar aquest article. És una manera de protestar per l'opressió franquista que patim).

     L'article 16 de la Constitució espanyola, referint-se a les confessions religioses, afirma que cap confessió tindrà caràcter estatal, amb la qual cosa es dóna per suposat que l'Estat espanyol és aconfessional.   Els polítics catòlics espanyols no s'estan de mostrar-se ufanosos de la laicitat de l'Estat. N'Ana Botella i En Ruiz Gallardón se'n vanaven. 

    Però la realitat és que l'Administració de l'Estat no perd ocasió de fer palesa la seva adscripció a la confessió catòlica apostòlica romana.

    La realitat és que la Jerarquia catòlica espanyola (i també els bisbes de les regions catalanes de l'Estat espanyol) i el Govern espanyol ens imposen als no catòlics la celebració oficial de les festes religioses del calendari catòlic. És una imposició bàrbara, ofensiva, que no treu cap enlloc. És una manera velada de fer saber que el franquisme continua mantenint el control del Poder.

     La celebració de la Immaculada Concepció (de la Puríssima, es diu) és per als republicans particularment escandalosa.

    La cosa ve de lluny. Allà al poble, a Llucmajor, quan jo era al·lot, encara es mantenia molt viva la salutació catòlica al entrar a una casa. El qui entrava havia de dir Ave Maria Puríssima; i el de la casa havia de respondre  Concebuda sens pecat.  Bé, la fórmula de salutació quotidiana s'havia escurçat;  es deia Puríssima, i la resposta era Concebuda. La meva presumpció  és que aquesta fórmula de salutació fou imposada pel terror pànic segles enrere (Es pot veure l'amenaça als descreguts a la butlla de Pius IX, la qual fa:  Per tant, si algú s'atrevís - Déu no ho vulgui! - a pensar d'una altra manera que com s'ha definit per nosaltres, li va fer saber i entendre que ell està condemnat pel seu propi judici; que ha patit un naufragi en la fe; que s'ha separat de la unitat de l'Església; i que, a més, per la seva pròpia acció incorre en les penes establertes per la llei si ho va expressar en paraules o per escrit o per qualsevol altre mitjà  els errors que ell pensa en el seu cor.)(Es d'esperar que actualment  l'amenaça ja no sigui tan efectiva).

    Vegem de què va la cosa. La Immaculada concepció de la verge Maria vol dir que la dona jueva del segle I, anomenada Maria (i declarada mare de Déu pels cristians), va néixer sense pecat original.  O sigui, des del primer instant de la seva concepció, Na Maria fou lliure de pecat. Segons el dogma cristià, els humans neixen portant el pecat original, pecat imposat pel Déu jueu, En Jahvé,  per castigar la desobediència de N'Adam i de N'Eva al menjar la fruita prohibida. Segons els teòlegs catòlics, Na Maria, dita mare de Déu, fou concebuda sens pecat en atenció a que havia de ser mare d'un denominat Jesús de Natzaret, suposat fill de Déu (S'ha de saber: No hi ha cap registre històric que faci referència a  aquests personatges). Per altra banda, estranyament, el Nou Testament no destaca cap fet extraordinari de la dita Maria, excepció feta del part del nen Jesús, si de cas.

 

The European left, the papers lost.

quetgles | 06 Desembre, 2016 17:56


 

The European left, the papers lost.

 

    

 

      

 

  European social democratic formations when governing, pretend to be good servants of capitalist corporations.

 

Thus, Tony Blair, at the service of the British Empire, scandalously, was promoting the invasion of Iraq. Thus, the government of François Hollande as shown effort server French Empire (French intellectuals have never claimed that empire).

 

      Spokesmen for these groups at any time, make declarations in support of the increase in European aid to African countries (How beautiful!); as if they were corporations that benefit from European dependence of African countries.

 

    To understand something: Ivory Coast is the largest producer of cocoa (38% of the world total), but it is precisely Belgium and Ivory Coast, which manufactures chocolates.

 

   Neoliberal economists (the voice of his owner) would have us believe that there are some who are working and others who are unemployed (the Belgians would be working and the unemployed costaivorians). Economists neoliberals and social democrats in the service of corporations as if they ignored what was to be the special ability to become the kings of Belgian chocolate. Fan or not they knew the King of Belgium, Leopold II in, had the ability to be seized of the Congo as private property; amassed one of the largest fortunes in the world (Apparently it was very good entrepreneur).

 

    

 

     To understand something: The European corporations have not yet removed the imperial boot. The French empire (and the French army) remains indeed in most of its former African colonies. The Belgian chocolatiers can continue his skill at the moment.

 

Barack Obama acusat de criminal per Stephen Lendman

quetgles | 23 Novembre, 2016 08:55


 
 

  

   En Barack Obama acusat de criminal per En Stephen Lendman.

 

 

 

    La mentida dels  grans mitjans s'ha fet insuportable. I la denúncia contra els mitjans feta per En Donald Trump fou una bomba de conseqüències imprevisibles (I, en especial,  la denúncia de que N'Obama i Na Clinton eren els creadors de l'Estat Islàmic).

 

   Els grans mitjans continuen mentint i fan com si ignoressin les acusacions en contra seva. Però jo no crec que puguin resistir el tsunami que els colpeja.

 

    Actualment, són a milers els posts digitals en guerra contra els mitjans de les Corporacions.

 

    El post que he penjat, l'article d'En Lendman,  és una bona mostra del poder destructiu del tsunami informatiu,  jo crec.

 

    He pensat que seria bo contribuir a la difusió de l'article de referència. Vegeu-lo PressTV-‘Obama dismayed over fall of Aleppo to Syria’.

 

Els obrers ianquis amb En Trump!

quetgles | 18 Novembre, 2016 21:18


 
 

Vaja! Els obrers ianquis amb En Trump!

 

 

 

    Les veus dels batallons d'''experts'' al servei del neoliberalisme inunden els mitjans de comunicació de masses. Com no havia de ser així si les Corporacions capitalistes i els magnats són propietaris d'aquests mitjans. Per altra banda, els governs de la Unió Europea declaren obertament que segueixen una política econòmica estrictament neoliberal.

    Que resti dit:  Aquests ''experts'' són la veu del seu amo.

   Per altre costat, el discurs de les formacions polítiques d'esquerra, en general,  coincideix amb el discurs neoliberal (neocon,  als EUA).

   Uns i altres venen a donar per descomptat que les classes populars, inevitablement,  sucumbeixen a l'atractiu d'un discurs ''populista''.

   Uns i altres venen a suposar que En Donald Trump ha guanyat les eleccions debut a que ha engegat un discurs racista,  xenòfob,  misogin, feixista,  nacionalista; que ha triomfat perquè ha promès ''l'oro i el moro'' a la classe treballadora dels EUA.

 

     Uns i altres (la dreta governamental i les esquerres clàssiques) cauen dins l'intel·lectualisme social. A la manera de Sòcrates-Plató,  reneguen (de fet) del sistema democràtic.  Afirmen que les amples masses són fàcilment manipulables.

   Assenyalem que la República platònica era una proposta per a establir una horrorosa tirania misògina i antiobrera, tirania exercida per una colla de filòsofs sàdics,  els quals en cap cas no havien de justificar la seva detenció del poder.

 

   En contra d'uns i altres,  allò que manifesten els analistes crítics amb el sistema neocon és que la classe treballadora ianqui ha votat a favor d'En Trump perquè el seu programa de govern conté les reivindicacions més sentides per aquesta classe.

     No he de repetir el que es diu al post que trobareu més avall.  Només vull dir que foren les classes treballadores ianquis  (en especial,  a les àrees  més industrialitzades) les que feren d'En Trump el seu instrument de lluita de classes,  contra l'Establishment i contra Wall Street.

   Vegeu,  doncs,  el magnífic article d'En Ricardo Mir Elecciones EEUU: Trump devuelve la esperanza a los perdedores

 

Amb En Trump, l'esquerra, desconcertada.

quetgles | 14 Novembre, 2016 19:20

 

 

   Amb En Trump,  l'esquerra,  desconcertada.

 

 

       En relació a la recent campanya electoral ianqui,  les formacions esquerranes espanyoles i les catalanes han entrat a formar part del front comú contra la candidatura d'En Donald Trump.

  Front comú contra En Trump,  de manera que el seu nucli el constituïen les elits econòmiques neocons (neoliberals) ianquis,  elits econòmiques que són denominades comunament  ''Wall Street''.

     Per descomptat, aquestes elits són propietàries  dels grans mitjans de comunicació

  En Miquel Iceta,  el líder del PSC,  no s'estava de llençar el seu ''Go,  Hillary,  go!'' a la vespra del dia 8.

  Però als EUA,  milers de  webs esquerranistes clamaven contra Na Clinton acusada de ser l'agent de Wall Street.

Els analistes d'esquerra dels EUA,  majoritàriament,  sostenen que la derrota de Na Hillary Clinton és a causa de la revolta de les classes treballadores contra el sistema neocon.

     Com a paradigma,  podeu veure el post ​ ‘Clinton lost due to working-class revolt’.

 

   Amb un tractament més complex,  també podeu veure l'article d'En John Wight a la web

Trump's election - a scream from the swamp of alienation created by liberal America — RT Op-Edge.

  

 

 

 

 

 

 

 

        

Pravda preveu la vict˛ria d'En Donald Trump, i se'n congratula.

quetgles | 05 Novembre, 2016 18:57

 

   Pravda preveu la victòria d'En Donald Trump,  i se'n congratula.

 

    Dels diversos articles dels columnistes del diari Pravda, el que he penjat aquí és tot un reportatge sobre la situació política als EUA. Els arguments de l'article són àmpliament compartits pels mitjans ''no occidentals''.

  He pensat que seria bo promoure'l entre els navegants catalans (continentals i insulars). Vegeu-lo: November 8th: American Spring reaches zenith with Donald Trump Presidency - PravdaReport.

   Per descomptat, jo crec que un triomf de Na Hillary Clinton  seria producte d'una colossal manipulació electoral. La manipulació electoral ara ja és denunciada pels republicans. Allò que no se sap és el grau de manipulació (Segons els crítics,  Washington i Wall Street i els grans mitjans capitalistes,  estan ocupats en la qüestió). Segons els dissidents,  una victòria de Na Clinton seria pírrica; seria el començ d'un conflicte civil irresoluble.

    

Some thoughts on the ideological war to the present day (2016).

quetgles | 01 Novembre, 2016 06:49

 

   


        

   Clik to see article  Just another WordPress.com site. 

Qualques consideracions sobre la guerra ideol˛gica a l'actualitat (any 2016).

quetgles | 29 Octubre, 2016 17:53

                                   Qualques consideracions sobre la guerra ideològica a l'actualitat (any 2016).

 

    A manera de preàmbul,  vegeu aquest cinc enunciats generalistes.

1.      Al llarg de tota la història,  les elits socials despleguen sempre una estratègia secreta orientada a assegurar – o a augmentar – els seus privilegis socials i econòmics. En la fase de decadència,  els privilegis creixents de les elits menen a la ruïna de la nació (o de l'imperi,  si és el cas). O sigui, és l'oligarquia mateixa la que,  secretament,  ''treballa'' de manera que provoca la ruïna econòmica i el caos social.

2.          A l'època contemporània les nacions imperials,   a la fase de decadència, fa recurs canalla als seus instruments de domini imperial per a afavorir la competivitat de la seva economia.  Per posar un cas com a paradigma:  Al 1953,  l'imperi anglès i l'imperi ianqui  promogueren el cop d'Estat contra el govern nacionalista d'En Mossadeq,  imposant el govern vassall del Xa En Rez Pahlavi. D'aquesta manera les companyies petrolieres dels dos imperis es trobaren sense obstacles per a continuar l'espoli de l'Iran.

 

3.         Des de sempre,  les elits socials (el Poder) manipulen amb l'objectiu d'imposar una ideologia servidora dels seus interessos.  I en el mateix sentit,  intenten afeblir o anorrear aquelles ideologies  que són considerades com a una amenaça,  és a dir, aquelles que fan crítica a la ideologia hegemònica.

4.        En tot temps,  les elits de la nació opressora d'altres nacions despleguen tot un ventall ideològic que justifica i enalteix la seva ruta imperialista.

5.         La història fa palès que les classes populars de la nació imperial fàcilment són corrompudes pel discurs imperial de les elits i es fan còmplices de l'opressió.

 

 

 

   Al moment present,  al 2016,  sembla que el procés de decadència dels EUA ha arribat a un punt crític, de manera que es veurà empès a renunciar a la seva estratègia de domini mundial.

   Vegem com va la cosa.

   Per una banda, la política neoliberal de l'elit ianqui (elit que seria un 1 % de la població, segons es diu) ha dut la nació al caos econòmic i social.

    Caos econòmic:  des de 1970,  els EUA ha seguit un procés de desindustrialització,  procés que s'ha intensificat a aquesta dècada (Podeu veure el post  Els EUA i el Regne Unit es desindustrialitzen, l'Iran s'industrialitza. La resolució del misteri.).

    (Comentari extra:  Es pot constatar que les previsions d'En Karl Marx eren un fals producte del seu etnocentrisme. El sorgiment de nous Estats industrials asiàtics no estava previst  a la ''ciència'' marxista).

 

    Caos social:  Les elits han continuat augmentat la seva porció de la renda nacional fins a un punt socialment insostenible. Als EUA, 50 milions de persones han de recórrer als cupons de menjar gratuït per a sobreviure.

 

   Caos mundial:  Actualment, la decadència de la capacitat econòmica dels Estats Units i dels seus vassalls fa que els governs ''occidentals'' (l'Imperi i els seus vassalls) intensifiquin com mai el recurs a l'intervencionisme polític i a l'intervencionisme militar a tot arreu del món.

 

     El procés mundial:  Defugint les previsions d'En Marx,  l'Àsia torna a ser el centre del món. Vegeu que s'ha donat un desplegament accelerat de l'economia xinesa de manera que al 2015 esdevingué la primera economia mundial,  sobrepassant als Estats Units. Però allò a destacar (I que miren d'ocultar els mitjans ''occidentals'')  és que la indústria de la metal·lúrgia xinesa és entre sis i vuit vegades més gran que la ianqui (al 2015,   el consum d'acer de la Xina fou més de deu vegades més gran que el dels Estats Units).

   Al costat de la Xina,  l'Índia és a punt d'esdevenir la tercera economia mundial; i com a gran potència industrial que ja és,  segons les estadístiques,  ha pujat al tercer lloc en el ranking mundial  (Ho podeu veure en el post Top 10 Steel Producing Countries In The World - WorldAtlas.com).  

 

   L'estratègia militarista de Washington ha fracassat:  Com no podia ésser d'altra manera,  l'accelerat desenvolupament dels països asiàtics ha determinat que aquests països anessin desfent (silenciosament) els lligams que els fermaven als interessos de l'imperi ianqui.  El fet és que la major part d'aquests països tenen la Xina com a principal soci comercial.

   L'estratègia de Washington:  Després de la  II Guerra Mundial,  Washington va anar imposant les seves condicions polítiques i econòmiques a la major part de països,  de manera que les empreses ianquis en sortien afavorides.

    Aquests països no denuncien els pactes contrets amb Washington perquè saben que continuen sota l'amenaça intervencionista ianqui. Que resti clar:  la CIA i les altres 15 agències  d'intervenció en tot moment promouen tot de greus problemes als països que s'oposen a l'estratègia dissenyada per Washington.

     Just ara mateix,  Washington ha restat aterrit per la rebel·lió del govern filipí. Per primera vegada govern d'un país aliat (o sigui, vassall) dels EUA s'atreveix a trencar els pactes. El president de les Filipines,  En Rodrigo Duterte ha despertat l'entusiasme de les amples masses del ''tercer món''; de manera escandalosa,  ha declarat que vol trencar els lligams militars amb Washington  i aliar-se amb Pequin i Moscou.

       O sigui, tesi:  A l'actualitat,  Washington,  amb l'objectiu de mantenir els seus privilegis econòmics,  recorre de cada vegada més descaradament a l'amenaça intervencionista (amenaça de danys econòmics i polítics,   de provocar la revolució taronja,  d'intervenció militar directa,  i d'altres). Washington ve a dir:  o ets soci meu o seràs destruït.

 

    Al post que veureu tot seguit, l'estudiós En Tony Cartalucci posa Tailàndia com a paradigma del procés d'allunyament dels EUA. Així, diu:  Tailàndia, aliat de llarga data de Washington, recentment ha "desmantellat progressivament la influència nord-americana sobre ella''.

  

Les activitats comercials de Tailàndia se centren ara principalment a Àsia, amb la majoria de les seves importacions i exportacions "dividits en parts iguals entre la Xina, el Japó i l'ASEAN" . Vegeu el post   Waning Influence: Washington Losing Its Grip and Its Allies in Asia Pacific.

 

      A Washington se li ha acabat el ble. Per una banda, la seva guerra bruta per ofegar les economies rivals (la Xina, Rússia, l'Iran,  en especial) han fracassat; per l'altra banda,  al moment present,  Rússia i la Xina han fet saber al món que han igualat ( si no superat) l'alta tecnologia militar dels ianquis.  Entre molts exemples,  vegeu el que s'explica en aquest post del Daily Mail China-developing-hypersonic-jet-Planned-space-plane-drastically-cut-cost-space-travel.html - Traductor.

 

    No resta sinó concloure que Washington d'immediat haurà de llençar la tovallola; haurà de reconèixer que renuncia al excepcionalisme ianqui i que accepta el nou ordre mundial multilateral,  multipolar,  d'essència pacifista.

 

     

1 2 3 ... 119 120 121  SegŘent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb