El blog d'En Joan Quetgles

Un bloc de filosofia i societat. Recomano la lectura del meu llibre titulat La filosofia i la religiˇ sense caretes, editat a la Xarxa com a post.

Martin Heidegger, el corruptor del llenguatge (Revisat).

quetgles | 13 Agost, 2017 19:59


 
                    Martin Heidegger, el corruptor del llenguatge (Revisat).
 
 (Extracte del meu llibre La filosofia i la religió sense caretes. Si fa el cas, podeu clicar la web 

La filosofia i la religió sense caretes | Quetgles's Weblog

https://quetgles.wordpress.com/la-filosofia-i-la-religio-sense-caretes/
   Podríem imaginar un procés contra aquests filòsofs acusant-los d'engany, d'estafa, de manca de garanties, d'incompliment de promeses, de falsedat. Quasi tots ells cauen en una mena d'autoexaltació com si la seva ment estigués per sobre les de tots els homes. No expliquen el perquè de la seva situació tan privilegiada; els profetes bé que fan grans clams tot dient que són inspirats per Déu i enviats de Déu. En Nietzsche es presentava com l'únic pensador que havia aconseguit alliberar-se de l'engany i de la corrupció  que s'estenia per tots els pobles d'Europa des de que fou contaminada pel platonisme i pel cristianisme. En Hegel es presenta a si mateix no solament com el pensador més gran de la història sinó com l'intèrpret dels designis de Déu. No només descriu el desplegament de l'Idea de Déu, també anuncia que la bona nova és el cristianisme germànic, i que el regne de llibertat és el resultat de l'establiment de l'Estat prussià. En Heidegger a Ésser i Temps es presenta també com a la ment més lúcida d'Europa, però, a més a més dins un país de cecs que han perdut totalment la visió de l'ésser. Al llarg de tota la seva obra declara que la filosofia moderna ha perdut l'orientació, i sense la guia filosòfica la ciència moderna no té sentit. Als seus escrits diu que cal tornar al lloc originari del naixement de l'autèntica filosofia, la d'En Sòcrates i En Plató. Sòcrates, Plató, Aristòtil, Agustí són un constant referència en el plantejament de la recerca heideggeriana de l'ésser.  No deixen de sorprendre els cops d'audàcia del filòsof, com per exemple l'enaltiment que fa del pensament d'En Nietzsche, de manera que el presenta com a l'únic filòsof modern que denúncia la decadència de la filosofia europea. Des del 1933 fins al 1945, es dóna el període de màxima exaltació de la filosofia nietzschiana per part d'En Heidegger, exaltació que coincideix plenament amb la que duia a terme la maquinària propagandística nazi.   Aparentment, semblava que els discursos d'un i altre pensadors eren incompatibles; en efecte, la filosofia d'En Plató,  segons un seria la causa de la corrupció del món europeu, mentre que segons l'altre seria l'arca on es guarda la veritat de l'ésser.    S'ha acusat En Heidegger de col·laborador amb el règim nazi. Alguns l'han acusat de feixista. A la web indicada, s'afirma que va ésser un entusiasta d'En Hitler i del règim nacionalsocialista.(Vegeu:http://www.heideggeriana.com.ar/textos/autoafirmacion.htm). Del que no hi ha dubte és de que fou depurat al 1945 i expulsat de la Universitat (fou membre del partit nazi des de 1933, i nomenat rector de la Universitat de Friburg pel govern nazi) , si bé recuperà el càrrec al 1952.  Allò més lleig és, segurament, la imatge d'un Heidegger agraït al seu mestre N'Edmund Husserl (Li dedicà l'Ésser i Temps, 1926, en senyal de veneració i amistat)  al qual li comunica com a nou rector de la Universitat de Friburg, 1933, que ha d'abandonar la càtedra en compliment de les lleis de puresa racial del nou règim(Ell, posteriorment, negà aquest fet, però el que és cert és que retirà la famosa dedicatòria i que no assistí al funeral d'En Husserl, mort al 1938). Deixant de banda el grau d'implicació d'En Heidegger amb el règim nazi,  sembla  que la seva obra filosòfica no conté desplegaments teòrics que puguin ésser qualificats de connivència amb la ideologia nazi. Però això no lleva que pugui ésser acusat – al Tribunal de la històrica – i condemnat pel seu comportament moral, el qual pot ser definit com a canalla. Durant dotze anys En Heidegger visqué al costat  de les bestialitats , les injustícies i els crims dels nazis sense expressar cap protesta o desacord. En tot l'inventari dels seus escrits, no es troba cap condemna del règim i no es troba material que pugui ésser considerat com a contraposat a la ideologia del Mine Kampf .  Els simpatitzants d'En Heidegger tampoc poden aportar accions personals del mestre solidàries amb els perseguits o represaliats.    L'Ésser i Temps explica i argumenta de quina manera ha de construir la moral de la vida autèntica, però no diu res sobre què ha de fer un professor de filosofia casat i catòlic si té un afer amb una alumna; ni tampoc diu què s'ha de fer si l'alumna és jueva. Tampoc diu res si la història es repeteix amb una altra alumna; tampoc diu que s'ha de fer si aquesta segona alumna també és jueva, jueva com jueu era el seu mestre i amic el venerat Edmund Husserl.  El cert és que el professor va mantenir secrets els seus afers amorosos, com a bon catòlic que era.    No és la meva intenció fer la condemna moral d'En Martin Heidegger per causa de les seves relacions amoroses; No, allò que m'interessa destacar és que de l'obra escrita per aquest autor no podem trobar registres de la seva influència dins els processos reals, bé els socials històrics, bé els més personals. Vull dir que el comportament personal del professor amb l'ambient familiar i social no el podem definir en funció de la seva obra filosòfica. Dins el conjunt de vivències biogràfiques de les quals en tenim notícia, En Heidegger actua  - i es manifesta – no com  un heideggerià (si les seves actuacions demostressin novetats distingibles respecte dels tipus de comportament vulgars i coneguts) sinó com a un típiccatòlic o un típic burgès de Friburg, o un típic racista alemany, o un típic nacionalista alemany o un típic professor de filosofia alemany. No disposem de mostres d'actuacions alternatives i diferenciades per mitjà de les quals poguéssim especificar el component heideggerià de la seva conducta.     En Heidegger només es comporta com a heideggerià als seus escrits i no a la seva conducta.     Tesi: La filosofia d'En Heidegger és un reducte formal on, en cap moment, es fa referència de manera concreta a un fet personal, social o polític. Extremadament formal fins al punt que no hi ha valoracions sobre el nacional-socialisme, tot i que ell  fou membre del partit. El discurs filosòfic d'En Heidegger és el del no compromís en cap proposta concreta personal o social o política.   En Nietzsche expressa un rebuig radical contra la modernitat i fa una negació expressa del cristianisme i de la filosofia d'En Hegel; és per això que En Heidegger el fa, a En Nietzsche, el seu gran aliat contra el món i a la recerca dels orígens essencials. Considera que el món actual – l'Occident, que diu ell – és la conseqüència d'una pèrdua d'orientació i d'una caiguda. No explica en concret en que consistí aquesta caiguda. Afirma que la bona orientació venia donada pel pensament d'En Plató. La proposta generalista d'En Heidegger consistiria en anar als orígens, en un retorn a la metafísica platònica. Una vegada que ha arribat al final de la seva investigació essencial, l'autor no posa en pràctica la seva proposta, no es posa en moviment. On va de misteri en misteri fins al tipus de proposta que es troba a l'última pàgina  del seu opuscle Què és metafísica?, on diu I la filosofia sols es posa en moviment per una peculiar manera de posar en joc la pròpia existència al mig de les possibilitats radicals de l'existència en total...quedar suspesos per a que ressoni constantment la "qüestió fonamental" de la metafísica, a la qual ens impel·leix  el no-res mateix: "Perquè hi ha ésser i no més aviat  no-res?"    Em sembla que no sabrem mai si dins l'estratègia oculta d'En Heidegger, per ell personalment, d'allò que es tractava era de quedar suspès a l'espera de no se sap ben bé què.    Han sovintejat les crítiques a l'obra d'En Heidegger. Les crítiques dels positivistes lògics han insistit en assenyalar la inconsistència del seu mètode; han assenyalat que fa un ús incorrecte del llenguatge; han repetit que la metafísica no és possible com a ciència. Com a mostra de crítica especialment aclaridora ens podem referir a En Theodor Adorno de l'Escola de Frankfurt (Vegeu:Heidegger en castellano - Adorno - De "Terminología filosófica").  En Georg Lukács al llibre L'assalt a la raó, dedicat a l'estudi de l'irracionalisme, considera En Heidegger com un notable exemplar d'irracionalisme propi del període d'entreguerres, en sentit de la recerca desesperada d'una no se sap ben bé  quina salvació; i fent un resum, En Lukács diu ...Amb En Heidegger ens trobem amb una problemàtica pareguda a la de Kierkegaard, encara que sense Déu, sense Crist i sense ànima. En Heidegger tracta de crear una filosofia teològica de la història apta per a l'"ateisme religiós". D'aquí que desapareguin ...tots els moments intrínsecs de la teologia...quedant només la bastida teològica, ara completament buida (pàg. 420).    El mateix Heidegger ens ofereix una declaració d'intencions sobre els seus objectius intel·lectuals, al llibre  La situació del present i el futur de la filosofia alemanya, on diu (pàg. inicial) que ...les direccions actuals presents són en l'essencial reproduccions i reformulacions del treball ja pensat dels tres pensadors més grans del segle XIX: Hegel, Kierkegaard i Nietzsche. En Hegel és la consumació de la marxa de la filosofia occidental. El seu sistema – que és l'únic sistema de la filosofia (occidental) que hi ha hagut fins ara – recull la veritat del cristianisme amb la veritat de la filosofia en quant que saber absolut...En Kierkegaard és la rebel·lió de l'existència cristiana...contra el saber absolut de la filosofia. En Nietzsche és la negació d'ambdós – de la filosofia pretèrita i del cristianisme – perquè ambdós són els precursors del nihilisme europeu...      Tot i les nombroses crítiques negatives de l'obra i del personatge, el fet és  que, a partir de la postguerra, es va donar una gran difusió del pensament d'En Heidegger, difusió que a anat en augment fins al dia d'avui, sembla. Cap al 1976, segons les declaracions a una entrevista, es deia que hi havia uns sis mil llibres que tractaven d'alguna manera de l'obra d'En Heidegger.      Tesi: A partir de la postguerra i fins avui, s'utilitza la filosofia d'En Heidegger al front de la guerra ideològica mundial. S'ha convertit en polvorí ideològic on es rearmen tot de Poders reaccionaris, com el catòlic.     Entre els Poders reaccionaris, destaca l'Església catòlica a l'hora de fer ús d'En Heidegger. Les grans propostes estratègiques del filòsof van en línia amb els objectius de l'Església. Ambdós, l'Església i el pensador, rebutgen els valors de la modernitat i el pensament il·lustrat en general. Nega la validesa a la ciència i a la tècnica, al entendre que han perdut l'arrel originària. El retorn a "l'origen" és tornar al pensament d'En Plató i de N'Aristòtil, tot dos autors reconeguts com a propis del pensament catòlic (Agustí i Tomàs d'Aquino).      En Heidegger ha esdevingut una icona de les línies de pensament idealista. És utilitzat pels que lluiten contra la filosofia positivista amb l'intent de d'instal·lar el culte a una nova metafísica. Al voltant de la filosofia d'aquest autor, s'han anat situant professionals del pensament de diverses corrents; el vincle que els uneix és el rebuig al progrés i a la modernitat. Tots ells van, plens d'ànim, darrere el comandant Heidegger, el qui proclama que la metafísica és més rigorosa que les matemàtiques i el qui diu que la ciència - un invent d'Occident – ha de tornar al seu lloc originari integrada dins el conjunt de la filosofia i ha de recuperar el sentit humà d'Occident. El filòsof entén que hi ha un sentit humà propi d'Occident, però alhora continua considerant molt negativament la cultura americana i la ciència i la tecnologia americana, és a dir, la tecnologia sensu estricto. En línies generals sembla que va mantenir una visió panoràmica mundial que, a grans trets, coincidia amb la del nacionalsocialisme: considerava que les dues grans amenaces per a Occident eren l'URSS i els Estats Units.   Al terreny del debat ideològic que afecta les amples masses, aquest front promou tot de campanyes reaccionàries i neoconservadores, en contra del nihilisme i l'escepticisme moral.     Tesi: La dita fenomenologia d'En Heidegger  va ser adoptada d'una o altra manera per diverses escoles filosòfiques, i, en especial va contaminar la major part de la producció filosòfica francesa. L'obra d'En Sartre en seria una mostra.     Tesi: La dita fenomenologia heideggeriana és basa en dos recursos que són inadmissibles per a la ciència. Un consisteix en donar validesa científica a la introspecció psicològica i a l'anàlisi dels records de les emocions. El segon es basa en una suposada "investigació" – espúria – de la significació oculta de les paraules i del llenguatge.    Comunament, a l'hora de tractar sobre una veritat filosòfica, En Heidegger convida al lector a situar-se en una suposada situació existenciària, a partir de la qual, s'anirà descabdellant la veritat. El descabdellament de la veritat es manifestarà seguint un particular camí de situacions i de sentiments. Així, a l'opuscle Què és la metafísica diu Quina essencial cosa ens esdevé al fons de l'existència quan la ciència s'ha convertit en la nostra passió? (pàg. 16); i, a la pàgina 29, ...com si estiguéssim perduts en aquest o altre districte de l'ens; i a la 29-30, ...ens agafa aquest "tot", per exemple, en el vertader avorriment. Aquest no és el que sobrevé quan sols ens avorreix aquest llibre o aquell espectacle, aquesta ocupació o aquell oci. Brota quan "s'està avorrit". L'avorriment profund va rodant pels sins de l'existència com una silenciosa boira i anivella totes les coses, els homes i a un mateix en una estranya indiferència. Aquest avorriment ens revela l'ens en total. Vegeu una llista dels sentiments o dels estats d'ànim que, segons En Heidegger, ens serveixen per a la investigació metafísica: avorriment, vertader avorriment, avorriment profund, passió, alegria, tristesa, temperament de l'ànim, l'angoixa, l'angoixa radical, la por, l'afany, l'estranyesa, l'admiració, abissos insondables, i d'altres.    El desvelament del llenguatgeés el principal instrument d'En Heidegger. Dels llenguatges en plural, s'ha de dir, posat que les llengües que maneja són, bàsicament, l'alemany, el grec i el llatí. Hem de suposar que realment és un gran cultivador d'aquests idiomes, però l'ús que en fa dels seus coneixements lingüístics no és amb finalitat lexicogràfica, sinó que són l'autèntic camí de la ciència. Així ens fa saber que el llenguatge és la casa de l'ésser i que el Dasein és el pastor del llenguatge.    Amb un tour de forceinaudit, En Heidegger s'atreveix a donar per incontestable que una suposada veritat primigènia s'oculta dins el llenguatge (Segons això, el llenguatge suprem seria el grec clàssic) i que la funció del filòsof consisteix en desvelar les veritats per mitjà de l'estudi metafísic del llenguatge. Segons ell, el llenguatge és la casa de l'ésser  i l'home, el Daseinel pastor del llenguatge. L'atreviment d'En Heidegger bat rècords. L'opuscle citat, Què és metafísica, ve a ser una declaració d'intencions fet amb esperit bèl·lic, com si fos una declaració de guerra filosòfica. S'atreveix a dir que ell personalment, al investigar sobre l'ens adopta una nova actitud científica per mitjà de la qual recupera el fonament essencial de les ciències, fonament que aquestes ciències positives haurien perdut per complet, segons ell. I així, arriba a retreure que La ciència no vol saber res del no-res. Però no és menys cert també que, justament, quan intenta expressar la seva pròpia essència recorre al no-res...Què passa amb aquest no-res? I continua amb les seves declaracions i diu La presumpta sobrietat i superioritat de la ciència es converteix en ridiculesa si no pren amb serietat el no-res; i afegeix que D'aquí que no hi ha rigor de cap ciència comparable a la serietat de la metafísica.    A la postguerra i fins a la mort, En Heidegger manté un postura molt pessimista sobre el món contemporani. Sembla que la derrota alemanya significà, de qualque manera, l'esfondrament del seu món ideal (Pensem que al 1933 declarava que dipositava les seves il·lusions en el projecte nacional-socialista).  A l'entrevista a l'Spiegel, afirma que el desenvolupament d'un món dominat per la tecnologia és l'inici d'una era d'esclavatge i entén la cibernètica com a un gran mal.      Al costat d'En Heidegger, podria fer aquí, en aquest escrit, l'anàlisi de les filosofies d'una dotzena més de grans pensadors idealistes, però no és aquesta la meva intenció. Els filòsofs positivistes o els marxistes, en general, mantenen una major cohesió que els idealistes. Cada filòsof idealista, majorment, abandona el mètode instaurat pel seu predecessor i anuncia una nova filosofia amb uns nous objectius i un nou mètode. Des de Descartes, els corrents idealistes són un constant anar endavant i endarrere, i cada pensador inventa un nou mètode, escriu la seva particular història de la filosofia i fa seva llista d'autors preferits.  

La Xina i la innovaciˇ

quetgles | 05 Agost, 2017 18:52

 

 

 

                                            La Xina mostra el seu poder innovador.

 

 

     La Xina exhibeix la seva capacitat innovadora,  però els mitjans espanyols els fa costa amunt informar sobre la qüestió.

     Certament, com he explicat sovint, els mitjans espanyols han seguit com a bon vassalls l'estratègia informativa dissenyada per Washington en relació a la capacitat industrial de la nació asiàtica. Durant aquests darrers vint anys,  aquests  mitjans,  incansables,  han repetit les cantilenes de ''la mà d'obra barata xinesa'' i de ''còpia de les tècniques occidentals'' per restar mèrit als èxits de la indústria xinesa.

   Però,  vet aquí que actualment la Xina exhibeix un continuat poder innovador en quasi tots els sectors industrials. Els mitjans espanyols – i els ianquis – s'han quedat sense recurs dialèctic per explicar  el poder innovador xinès. Ara callen,  si de cas.

 Però costa mantenir el silenci. En efecte,  darrerament,  s'han fet públiques innovacions xineses que han causat una gran emoció mundial. Segurament,  la innovació més espectacular ha sigut la creació de la bicicleta controlada per mòbil. I la presentació de la bicicleta xinesa marca mobike contractada per l'ajuntament de Manchester aquest juliol passat ha causat sensació entre els mitjans britànics (i entre molts d'altres mitjans).

     Respecte d'això he pensat que seria bo contribuir a la difusió de la informació vertadera.

     Podeu veure el post que he penjat que fa

Mobike tria a Manchester com la primera ciutat del Regne Unit per llançar una bicicleta mòbil ...

 

Google manipula a favor dels neocons, sembla.

quetgles | 27 Juliol, 2017 17:39

 


                       Google manipula a favor dels neocons, sembla.

 

 El cercador d'Internet,  Google, sembla que procura marginar o esborrar els escrits (les webs) considerats crítics o hipercrítics amb relació a les creences religioses i amb relació a les Esglésies.

     Amb relació a l'acusació que faig a Google,  allò que puc demostrar és que qualcuns dels meus posts són fets invisibles per part del cercador ianqui.

       Com a prova d'aquestes malifetes del cercador ianqui,  podeu constatar que el post titulat   Déu no existeix, 16 proves

 no apareix a Google,  i sí,  en canvi,  als cercadors Bing i Firefox.

     A la mateixa situació es troba el meu post  God does not exist. 16 tests ...

 

 

 

 

 

Normal 0 21 false false false CA X-NONE X-NONE

 

L'Islam, ancorat a l'Edat mitjana.

quetgles | 24 Juliol, 2017 13:03

 

  

Normal 0 21 false false false CA X-NONE X-NONE

                                                  L'Islam, ancorat a l'Edat mitjana.

 

 

       L'Islam està ancorat a l'Edat mitjana,  en el sentit que és un univers que no reconeix el principi de ''llibertat de consciència'' com a inherent a l'ésser humà.

    Per entendre de què va la cosa:  Per a la comunitat de creients islàmics (la Umma),  la conversió d'un musulmà a una altra creença (o a l'ateisme) es considerada com una traïció al propi ésser i a la comunitat de creients. L'Islam prohibeix als seus creients canviar lliurement de religió. Transgredir aquesta prohibició comporta molt males conseqüències. S'entén que apostatar de la fe islàmica és renegar dels principis morals de la seva societat i dels de la seva pròpia família. O sigui,  un hom pot entrar a formar part de la comunitat de creients,  però mai pot sortir-ne sense patir greus conseqüències.

   On diu que els apòstates són condemnats a pena de mort,  però, legalment,  aquesta pena és reconeguda a uns pocs països musulmans (Aràbia saudita,  Mauritània,  el Sudan,  Kuwait,  l'Afganistan talibà,  i no sé si a altres llocs).

    Sembla que a l'Alcorà no precisa quina ha de ser la pena per apostasia; es limita a dir que els apòstates patiran ''un càstig dolorós en aquest món i a l'altre''.

 

     Fet aquest aclariment sobre el dogmatisme medieval de l'Islam,  m'avenço a advertir que no és el cas que el catolicisme avantatgi l'Islam tocant a la ''modernitat''. Com he explicat sovint,  la revolució luterana infligí una derrota definitiva a l'Església catòlica romana,  derrota de la qual encara ara en pateix les conseqüències. Vegeu la cosa: Foren les amples masses alemanyes les qui feren seves les propostes d'En Luter,  i foren els prínceps alemanys els qui van aportar les armes en suport de la reforma d'En Luter (Podeu baixar la web  Martí Luter, l'alliberador.).

    Vull fer entendre que dins l'Islam no ha sorgit fins ara cap ''Luter'' musulmà que faci prevaler el principi de ''llibertat de consciència''; i,  de moment,  no s'entreveuen ''prínceps musulmans'' disposats a donar suport a una ''reforma luterana de l'Islam''.

 

  Certament, l'expansió de la religió mahometana va significar la desaparició de l'esclavitud als territoris islàmics (L'Alcorà especifica que en cap cas un musulmà tindrà esclaus musulmans).

    Però aquest formidable avenç social,  malauradament,  anà lligat al sotmetiment de la dona.  A l'Islam,  la dona es considerada com una mena de subespècie humana inferior al seu oponent masculí,  una subespècie creada per estar al servei dels humans mascles. La funció de la dona consistiria en engendrar i criar fills,  i atendre les tasques de la llar.

    Certament,  hi ha una interminable relació d'escrits que argumenten que els dos gèneres es complementen, tot defensant la idea de que la dona no en surt perjudicada,  sinó que cada gènere disposa de les seves avantatges. També abunden els escrits que subratllen la diversitat social en relació al gènere entre els Estats islàmics. Però el que és indiscutible és que les dones musulmanes pateixen gravíssimes discriminacions en tots els Estats degut al seu gènere (Incloent els Estats no musulmans).

     Segons el principi moral de l'Alcorà,  la dona ha d'evitar qualsevol tipus de relació amb els homes,  a excepció de la relació amb els familiars més pròxims.  En conseqüència,  la dona quasi desapareix de la vida pública; si de cas,  la dona casada sempre ha d'anar acompanyada del marit, majorment.  

      Podeu veure que els comerços musulmans mai són atesos per dones,  sempre per homes. Però aquesta no presència de la dona musulmana es repeteix amb totes aquelles activitats socials on poden entrar en relació homes i dones.

    Pel mateix motiu,  es pot constatar que,  als països musulmans,  tampoc no hi ha presència femenina als hotels, als restaurants o a les cafeteries.

        Per causa d'aquest imperatiu moral,  igualment, la dona musulmana és exclosa de l'exercici de la medicina,  així com de l'exercici d'aquelles pràctiques socials on hi són presents els homes.

      Per altra banda, és fàcilment constatable la quasi total absència de la dona musulmana dins el camp de les ciències i de les lletres,  així com dins el de l'esport.

      La pregunta que surt d'immediat és: ''Com així no s'alliberen les musulmanes que viuen a països no islàmics?''.  La resposta fa: ''Perquè la Inquisició islàmica també és present dins les comunitats musulmanes migrades''. I aquesta inquisició amenaça amb ''greus càstigs en aquest món i a l'altre'' els apòstates (i les apòstates).

  

 

    

 

 

 

 

 

 

Normal 0 21 false false false CA X-NONE X-NONE

Els enginyers, la veritable ''mÓ d'obra barata xinesa''.

quetgles | 14 Juliol, 2017 20:23


                 Els enginyers,  la veritable ''mà d'obra barata xinesa''.

 

      Els mitjans ''occidentals'' (o sigui, ''capitalistes''),  en tot moment,  amb poques excepcions,  tracten d'ocultar els impressionants avenços de la Xina en relació a la ciència i la tecnologia (Per descomptat, els mitjans espanyols i els catalans reprodueixen fidelment la informació sobre la Xina que reben de les agències internacionals,  també  capitalistes.

      Actualment, l'enorme quantitat d'informació sobre la Xina acumulada a Internet fa palesa la inutilitat de l'estratègia informativa de les Corporacions.

    En aquests sentit,  com a diversió,  m'he entretingut a penjar aquí qualcuns vídeos de You Tube que mostren el que jo deia més amunt. Si voleu,  vegeu-los.

 

China's Robot Workforce - YouTube

 

Fully automatic stator production line with robot from NIDE,China

 

 

Fast Growing China Spending on Robotics to Reach $59.4 Billion in .

 

Development of robotic manufacturing in China

El poder militar de la Xina (1).

quetgles | 10 Juliol, 2017 23:03

                  El poder militar de la Xina (1).

 

 

    La informació sobre el  poder militar de la Xina és  a l'abast dels internautes. A You Tube es troba molta d'informació sobre el tema.

     La cosa va així, jo crec: La gran nació asiàtica aplica de manera sistemàtica els seus formidables avenços científics i tecnològics al camp militar.

      Com a mostra d'això,  en aquesta web, incloc dos posts que fan palès el poder militar xinès. Vegeu-los:

 

Chinese Super Rocket makes the whole world terror 2016 - YouTube

 

 

Top 10 China weapons For World War 3 - YouTube

 

 

  

La Xina: La revoluciˇ feminista imprevista.

quetgles | 27 Juny, 2017 19:48

 

 

Normal 0 21 false false false CA X-NONE X-NONE

                        La Xina: La revolució feminista imprevista.

 

 

      Imprevista,  perquè la revolució feminista ha succeït de manera espontània i no segons un projecte governamental per a satisfer les reivindicacions feministes.

   Per descomptat, la societat tradicional xinesa era clarament masclista. En Confuci no va tenir dubtes a l'hora d'afirmar que l'esposa havia de ser obedient al marit; i,  en paral·lel,  no va preveure cap situació on la dona fos independent o tingués una certa autoritat.

    El nou règim comunista,  tot i reivindicant formalment la igualtat de gènere,  no va aconseguir eradicar el masclisme imperant; les dones van continuar en clares desavantatges de gènere.

     La revolució feminista de la qual estic parlant s'ha produït i es manifesta  a través del sistema d'ensenyament. De manera imprevista, en especial a partir de principis de segle,  les dones xineses van iniciar un salt revolucionari  a les universitats fins al punt que a l'actualitat l'alumnat femení ha esdevingut majoritari.  Segons informa China Daily:  D'acord amb un llibre blanc sobre la igualtat de gènere, publicat pel Consell d'Estat o gabinet de la Xina, el 2014 les dones constituïen el 52,1 per cent dels estudiants universitaris, el 51,6 per cent dels estudiants de postgrau, i el 36,9 per cent dels candidats de doctorat en les institucions de educació superior.

     Però allò autènticament revolucionari fou l'assalt de les dones xineses a les facultats de ciències (de matemàtiques,  física,  química,  ciències naturals,  etc.) i també a les facultats de ciències aplicades (com,  per exemple, enginyeria o medicina),  facultats que,  fins aleshores,  semblaven no apropiades al gènere femení.

    S'ha de saber:  Actualment, el 40 % dels enginyers de la Xina són dones.   

    Podeu veure la informació directament al post

 

   Barriers still exist for women to lead in key research - China Daily

www.chinadaily.com.cn/china/2016.../content_24497881.ht...

1.      

Tradueix aquesta pàgina

 

 

     Per explicar aquest fenomen social,  molts d'experts opinen que fou motivat per la política familiar de fill únic que va implantar el govern al 1979.  Entenen que el desplegament massiu de ''filles úniques'' va determinar el canvi d'orientació genèric en relació  a les preferències professionals.

 

 

    

 

 

La Xina, una civilitzaciˇ atea.

quetgles | 25 Juny, 2017 20:39


                                          La Xina,  una civilització atea.

 

 

     En general, el mitjans fan com si evitessin informar sobre l'ateisme de la civilització xinesa. Allò que m'ha mogut a escriure és  fer saber que el confucianisme no és una religió,  sinó,  pròpiament,  una doctrina moral,  doctrina moral  que ha sigut hegemònica a la Xina, des del  segle IV aC; doctrina que abasta la filosofia i la política, alhora.

   Certament, el règim de Mao-Zedong menà una campanya contra el confucianisme,  acusant-lo d'estar al servei de les oligarquies de l'antic règim.

   Però,  sota el lideratge d'En Deng Xiaobing,  el confucianisme fou considerat beneficiós per a la construcció del ''socialisme a la manera xinesa'', de manera que actualment els instituts confucians són presents a la major part de les grans ciutats d'arreu del món.

    La tradició xinesa allò que mostra és un respecte per a les creences religioses i per les doctrines morals.  Seguint la tradició,  la Xina actual manté efectiva la llibertat religiosa i la llibertat de consciència. Així, al moment present,  trobem actius a la nació asiàtica el cristianisme, el mahometisme i el budisme,  entre d'altres corrents menors. Però tots els corrents religiosos són minoritaris. La Xina continua essent bàsicament confucianista.

 

     Fets aquests  aclariments,  allò que importa destacar és l'ateisme de la civilització xinesa.  En tot temps,  i més declaradament a partir del segle II aC., la societat xinesa i l'Estat xinès s'ha abstingut de fer recurs  a la religió entesa com a relació entre els humans i un Déu totpoderós.

    En efecte, en cap moment històric de la Xina,  s'ha desplegat un o altre tipus de religió. O sigui,   la Xina antiga no va disposar de Llibres Sagrats ni de casta sacerdotal. I,  a diferència de la civilització hel·lènica,  la Xina tampoc va fer cap referència a una munió de déus.  Als clàssics xinesos tampoc es fa referència a un Ésser Suprem,  a la manera judaica.

    Als Analectes d'En Confuci,  el punt més alt com a referent religiós és aquell on es cita paraula el Cel com a element metafísic,  com a signe d'ordre racional superior al dels humans. Per altra banda, els intents de divinitzar la figura d'En Confuci fracassaren. Els rituals confucians actuals continuen essent rituals purament cívics,  implícitament ateus (No deixa de sorprendre aquesta coincidència sobre els rituals civils entre els ateus marxistes i els ateus confucians).

 

1 2 3 ... 126 127 128  SegŘent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb